Jordi Cervera a la tertúlia

El passat dilluns 15 de juny, vam tenir la sort de poder compartir la nostra tertúlia amb el Jordi Cervera, autor de l'últim premi Edebé de literatura juvenil, La mort a sis vint-i-cinc (feu click per llegir la ressenya). Vam xerrar sobre la novel·la, sobre el premi, sobre el llibre en el qual està treballant en aquests moments (Potser podem avançar que alguns dels personatges de La mort a sis vint-i-cinc continuen sent els protagonistes? Us atreviu a aventurar quins d'ells?), i fins i tot ens va sobrar temps per intercanviar impressions sobre el foment de la lectura entre els joves i sobre les noves tecnologies de la web 2.0 (recordeu que el Jordi també blogueja sobre literatura).

Gràcies, Jordi, per acompanyar-nos!

La mort a sis vint-i-cinc

FITXA
=====
Títol: La mort a sis vint-i-cinc
Autor: Jordi Cervera
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Edebé, 2009 (Premi Edebé de lit. juvenil)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel•la negra/policíaca


RESSENYA
========
La nit que Ray Barbosa es converteix en l’heroi del DKV Joventut és també la nit que el seu passat torna, de la pitjor manera imaginable, a la seva vida. El jugador de bàsquet haurà d’enfrontar-se amb l’assassinat de la seva dona i el seu fill i, en l’espiral d’aconteixements que envolten els terribles fets, s’hi veuran implicats un agent dels mossos d’esquadra; la seva filla, aspirant també a “mossa”; el company d’aquesta, també jugador del DKV; un grup de violents seguidors de l’equip de Badalona; un grup de nois i noies seguidors del Dynamo de Kiev; una detectiu privada; i, per suposat, l’assassí...

L’autor teixeix una teranyina de personatges que al principi pot descol•locar el lector, però que a mesura que passen els capítols (breus, incisius, hiperversemblants) permet al lector descobrir quina és la relació que els uneix i quina és la seva funció dins la història, a més de poder “viure” els aconteixements des de la pell de personatges tan diferents com la víctima i el botxí, perquè tot i que la majoria de capítols estan narrats en tercera persona (només hi ha un personatge que gaudeix del privilegi de poder-se expressar “sense intermediaris”), el narrador passa a un segon pla, s’enretira i deixa que siguin els protagonistes els qui observen i comenten la realitat que els envolta i els fets que els succeeixen, donant la sensació que, de fet, només és allà per enregistrar el que succeeix i proporcionar la informació necessària per tal que el lector sàpiga allò que tot bon periodista ha de respondre: qui, què, com, quan, on i per què. El fet, a més, que l’autor jugui a passejar-nos per escenaris reals i amb personatges que, si no ho són, ho semblen, ajuda a potenciar la barreja entre la ficció i el periodisme.

Una bona mostra de l’excel•lent estat de salut que gaudeix el gènere políciac, amb apunts de comentari social, en la nostra literatura juvenil.

Una llum diminuta sorgí del no-res

FITXA
=====
Títol: Una llum diminuta sorgí del no-res
Autor: Einar Turkowski
Il•lustrador: Einar Turkowski
Edició: Libros del zorro rojo, 2009
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Tots els que ens vam deixar seduir pel primer àlbum de Turkowski (“Era fosc i sospitosament tranquil”, editat també per Libros del zorro rojo ara fa dos anys) esperàvem impacients una nova obra de l’alemany. Ho tenia força difícil, tot s’ha de dir, perquè aquella (“Era fosc...”) era pràcticament perfecta: no només les il•lustracions eren fascinants i sorprenents, sinó que tant el text com la història, tot i no ser una cosa mai vista (l’estranger que arriba a una comunitat tancada i desperta recels, tants que arriba el moment que decideixen fer-lo fora), eren esplèndids. Estar a l’alçada, o superar-se, era gairebé impossible. I així és com aquesta “Una llum diminuta...” no compleix les expectatives que, al menys jo mateixa, tenia posades en el nou llibre de l’autor. I, de fet, les comparacions són odioses, perquè és un bon llibre; un molt bon llibre. I les il•lustracions, del mateix estil científic que en l’anterior llibre, són, hores d’ara, inconfusiblement “turkowskinianes”. Però el text... ai el text no té el punt d’intriga i misteri que tenia l’anterior, tot i que l’autor sembli que ho ha intentat. La història s’allarga massa sense que passi res, es perd en la hiperdetallada descripció del jardí del senyor Ribblestone, on un dia apareix aquesta llum diminuta que dóna nom al títol. Un text bell, dens com una bona tassa de xocolata, que convida al lector a gaudir del ritme pausat que imposa i que, acompanyat de les hiperdetallistes il•lustracions fa que costi decidir-se a passar de pàgina, però precisament per això, el llibre perd pel camí l’impuls de la narració i la voluntat de saber què passa amb la misteriosa planta que un bon dia apareix al jardí en qüestió.

Sí, les comparacions són odioses... però inevitables.

Números pares, impares e idiotas

FITXA
=====
Títol: Números pares, impares e idiotas
Autor: Juan José Millás
Il•lustrador: Antonio Fraguas “Forges”
Edició: Boadilla del Monte: SM, 2009 (Barco de Vapor, serie naranja, 204)
Edat: de 10 a 12
Temàtica: contes breus


RESSENYA
========
Un número par infiltrado en el reino de los impares. Un cero cansado de no ser nada que se escapa del sistema métrico decimal. Un matemático perverso que gusta de restar a sus víctimas numéricas hasta que se quedan en nada o, incluso, se convierten en números negativos...

Quienes hayan leído a Millás reconocerán en estos breves resúmenes el mundo imaginario, altamente psicológico, del autor. La única diferencia es que aquí no habla de personas y de sus complejos y traumas, sino de números (aunque muy humanos) que, jugando con las fórmulas matemáticas (la pareja de 1 que se casan y se convierten en un 2, y al tener un hijo pasan a ser 3, etc...), nos plantean cuestiones sobre nuestra manera de ser, vivir y relacionarnos (especialmente dentro de nuestra familia).

Un libro que puede dar mucho que hablar... y no sólo en lo que a la matemática se refiere.

La señora y el niño

FITXA
=====
Títol: La señora y el niño
Autor: Geert De Kockere
Il•lustrador: Kaatje Vermeire
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Geert De Kockere (al que ya conocíamos por Greta la loca) y Kaatje Vermeire nos proponen un libro valiente, que podría parecer poco atractivo para los niños en un principio, pero que contiene una historia dulce y tierna como una nube de caramelo.

Narrado en tercera persona, pero siempre desde la perspectiva del niño protagonista, el lector asiste a la relación de miedo, pero al mismo tiempo fascinación, que lo une a “la señora” del título, una vieja grande, gorda, y que sin duda alguna se trata de una ogresa que se dedica a capturar niños para luego comérselos. Pero a medida que pasa el tiempo, el niño (y también el lector, a través del texto pero también de las ilustraciones), de que nada más lejos de la realidad: la ogresa tiene un nombre (y no es ni Bertha ni Hildegunda), una voz suave y agradable, y acaba resultando ser simplemente una mujer muy sola, que encontrará en “el niño” a alguien que le hará compañía.

Impresionante álbum en el que se nos muestran los prejuicios de los que se parte y cómo el propio personaje los va desmontando con el paso del tiempo. Un libro que habla tanto sobre la vejez y la soledad como sobre la infancia y el modo que tienen los niños de relacionarse con el mundo que los rodea. Un “imprescindible”.

Sé muchas cosas

FITXA
=====
Títol: Sé muchas cosas
Autor: Ann Rand
Il•lustrador: Paul Rand
Edició: Barbara Fiore, 2008
Edat: a partir de 5 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Barbara Fiore recupera otro libro publicado originalmente en los años 50 por la pareja (real y artística) formada por Ann y Paul Rand, ella al mando del texto y él de las ilustraciones. Recordando gratamente El pequeño 1 y Chispas y cascabeles, abrimos este álbum esperando las ilustraciones de formas sencillas y colores vivos del diseñador gráfico (recordemos que, hasta hace bien poco, al menos en nuestro país, era más conocido como el creador del logotipo de IBM que como ilustrador de álbumes infantiles) y el texto rimado, alegre y juguetón de la autora. Y, saben qué... volverán a encontrarlos :-)

En este caso la excusa es un canto al conocimiento, al descubrimiento de las posibilidades del mundo que nos rodea, a la naturaleza y los juegos que nos propone... en definitiva, al hecho de que, a pesar de ser pequeños, “sabemos muchas cosas”, y que, como propone el último verso del poema, “cuando más haya crecido, tanto habré aprendido, que mucho más sabré”.

El pañuelo de mi abuela

FITXA
=====
Títol: El pañuelo de mi abuela
Autor: Heinz Janisch
Il•lustrador: Aljoscha Blau
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Mi abuela tiene un pañuelo negro para la cabeza. Una vez, atrapó en él al viento. Y dos huevos blancos y una gallina y una vaca de tamaño mediano. Ah, sí. Y, además, un puñado de lluvia y una pequeña tormenta...” Así empieza este pequeño álbum que quiere ser un cariñoso homenaje a las abuelas, a lo que esconden bajo sus pañuelos (me gusta pensar que el protagonista habla en realidad de las historias que salen de debajo del pañuelo), y a cómo todos estos elementos nos acompañan después en nuestra cotidianidad.

Un texto sencillo y poético, del que cabe destacar la belleza de la tipografía con la que se ha plasmado en el libro (el libro atribuye a “Aljoscha Blau” la “configuración gráfica”, así que supongo que es a ella a quien se lo debemos agradecer... y por supuesto a Lóguez por respetar la edición original), y unas ilustraciones que juegan con el negro y los colores en los que se resaltan los diferentes elementos que esconde el pañuelo.

Una mapirisa risa que riza

FITXA
=====
Títol: Una mapirisa risa que riza
Autor: Ramos, María Cristina
Il•lustrador: Legnazzi, Claudia
Edició: Barcelona: Océano, 2008
Edat: 8 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
En la marirronda
de las mapirosas,
maricuriosea
una marirrosa.

Traía un vestido
muy mariposeado,
pero un viento loco
se lo ha despintado.

Y risa que riza,
blanca mapirisa,
buscando colores,
girando en la brisa.

A la mariposa un viento travieso le ha despintado sus alas así que se marcha en busca de los colores mientras el lector juega con las palabras, las rimas y la musicalidad de estos poemillas de María Cristina Ramos que encantarán a pequeños y mayores. ¡A ver quién es capaz de leerlos en voz alta de un tirón y sin equivocarse!

Cómo aprendí geografía

FITXA
=====
Títol: Cómo aprendí geografía
Autor: Uri Shulevitz
Il•lustrador: Uri Shulevitz
Edició: Barcelona: SM, 2008
Edat: 8 anys
Temàtica: imaginació ; biografies


RESSENYA
=========
De llibres que parlin del poder de la imaginació i la lectura per superar els moments difícils n’hi ha tots el que vulgueu i més. És un tema tocat i retocat que pot resultar avorrit i maniqueu.

No és el cas del llibre Cómo aprendí geografía, una obra que explica la història del seu autor a un camp de refugiats després de la II Guerra Mundial, on amb l’ajuda d’un mapa i la seva imaginació va poder viatjar lluny de la misèria, el patiment i la gana.

I si no fos suficient haver tractar el tema amb excel•lència resulta que aquest àlbum és un dels pocs àlbums que trobem al mercat que siguin perfectes, rodó, on es pot veure el bon treball que n’ha fet l’editor, ja que text i il•lustració van de la mà sense trepitjar-se.

Crec que és d’aquells llibres que vindrà de gust rellegir, que no es farà vell.

El proper 15 de juny... Jordi Cervera a la tertúlia!

Si tot va bé i no hi ha cap imprevist, el proper dilluns 15 de juny, data de la propera tertúlia, tindrem amb nosaltres a Jordi Cervera, autor de l'últim premi Edebé de literatura juvenil, La mort a sis vint-i-cinc i també del blog cultural i literari d'iCat FM.

Hi esteu tots convidats!!

[Més informació sobre l'autor.]
[Notícia a La Vanguardia sobre el premi Edebé.]