En Faiquè

FITXA
=====
Títol: En Faiquè
Auto: Ruth Vilar
Il•lustrador: Arnal Ballester
Edició: Barcelona: La Galera, 2009
Edat: Per a totes les edats
Temàtica: felicitat, matemàtiques
Premi Hospital Sant Joan de Déu 2009


RESSENYA
=========
Si us dic m'he llegit un llibre, amb dos autors, la Ruth i l'Arnal, que ens donarà més de tres moments entranyables, que l'hauràs de llegir com a mínim quatre cops, perquè amb cinc no en tindràs prou…
Què em diríeu? Que m'he begut l'enteniment? Doncs no, així és com es presenta aquest relat, que té com a protagonista en Faiquè, un carter molt simpàtic. Mitjançant una série d’enumeracions, l’autora ens descriu la jornada laboral del carter, amb humor i sense una lògica aparent. El text no s’atura a cada plana, segueix una seqüència numèrica que haurem d’anar descobrint pàgina rera pàgina.
Les il•lustracions d'Arnal Ballester, sintetitzen visualment el que diu el text amb tot tipus de personatges, símbols i referències. No us perdeu ni un detall perquè imatge i text congenien a la perfecció. Els colors vius en fons blanc donen nitidesa i vida a un relat que sens dubte no deixarà a ningú indiferent.
En Faiquè és un àlbum agosarat i diferent, com molts dels que any rere any guanyen el Premi Sant Joan de Déu, amb un final que tots desitgem.

El pequeño rey de las flores

FITXA
=====
Títol: El pequeño rey de las flores
Autor: Kveta Pacovska
Il·lustrador: Kveta Pacovska
Edició: Madrid: Kókinos, 2009
Edat: 0-3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Reedició d’un llibre de la gran artista txeca, que la majoria ja coneixereu, però que és molt recomanable com a introducció a l’obra d’aquesta gran il•lustradora. Si no m’equivoco és el llibre escrit per la Pacovska que té més argument, és a dir, una història amb principi, nus i desenllaç que, tot i que molt senzilla, es diferencia de llibres tipus imatgiaris o com Hasta el infinito. Alhora, a nivell visual, també és dels llibres amb uns personatges més “realistes” (dins la seva trajectòria, eh! que ningú s’espanti), vull dir que no té res a veure amb les il•lustracions de la seva Caputxeta vermella, per exemple, feta a partir de taques de colors i línies. Aquí podrem reconèixer fàcilment el príncep i la princesa, i les tulipes, i el palau...

El castell dels Pirineus

FITXA
=====
Títol: El castell dels Pirineus
Autor: Jostein Gaarder
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009 (Siruela en castellà)
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El títol de la nova novel•la de Gaarder, així com la coberta, fan referència al quadre de Magritte, on un bloc de pedra ens presenta la incògnita de si està flotant al cel o està caient... Aquesta incògnita en el títol no és gratuïta, ja que com és habitual en l’autor norueg, el llibre li serveix per filosofar de dues maneres d’entendre el món: una manera racional i cientifista i una alta visió més espiritual.
El llibre planteja la trobada de dos personatges, Solrum i Steinn, que trenta anys després de deixar sobtadament una relació amorosa, es retroben casualment i reinicien el contacte. Aquesta vegada però, a través de correus electrònics.
A través de la correspondència de la parella descobrim que alguna cosa misteriosa els va passar, i la incògnita per descobrir-la és el que ens fa avançar en la lectura del llibre. A mi personalment no m’han interessat gens les reflexions que l’autor va desenvolupant al llarg del llibre i que, com dèiem, mostra com cada membre de la parella entèn la vida i la creació de l’univers. El personatge masculí, a més a més, treballa al voltant del medi ambient i Gaarder aprofita per donar-nos dades del canvi climàtic, etc. Imagino que a lectors que els va agradar El món de Sofia i altres llibres seus potser també els agradarà tota aquesta part, però jo prefereixo la ficció 100%.
A mi hi ha dues coses que m’interessaven... Primer, què coi va passar ara fa trenta anys en aquella mena de parador on estaven passant unes agradables vacances. Van viure un fet sobrenatural o té una explicació totalment lògica? I dos, després de remprendre el contacte i d’adonar-se –ells i el lector– que encara estan penjats un de l’altre, com acabarà el llibre? Agafaran el cotxe, ella abandonarà el seu marit i es tornaran a ajuntar, o no...
Per tant reconec públicament que m’he saltat un munt de pàgines per anar als dos moments que m’interessaven: al nus del llibre on s’explica què els va separar, i al desenllaç, on descobrim com acaba tot plegat...

[Si voleu saber-ne més, llegiu l'entrevista que La Vanguardia va fer a l'autor, i no us descuideu els comentaris dels lectors. Tot plegat, força controvertit.]

La guerra de los números

FITXA
=====
Títol: La guerra de los números
Autor: Juan Dairén
Il·lustrador: Juan Dairén
Edició: Pontevedra: OQO Editora, 2009
Edat: 7-8 anys
Temàtica: guerra
1r. premi d’il•lustració l’any 2008 per la CJ Culture Foundation.


RESSENYA
=========
En el món dels números ha esclatat la guerra. El número ú, tip de que ningú no li fes cas, accepta el regal del malvat rei menys qui li proporciona els plànols per a la construcció d’una arma que serà el terror per a la resta de números, el signe menys.

Els exèrcits de números ú, seguint les ordres del rei menys, ataquen amb les seves armes a la resta de números convertint-los en els seus esclaus. Però la força d’algun dels números farà que trenquin les seves cadenes però, aconseguiran frenar la revolució?

Un llibre excepcional que esdevé una metàfora del que podria ser l’escenari de la Segona Guerra Mundial que recrea a partir de les il•lustracions espectaculars de Juan Darién que imiten l’estètica d’aquell moment.

Podríem establir paral•lelismes entre aquesta història amb la genial novel•la de Juan José Millás Números pares, impares e idiotas on el món dels números també pren protagonisme per explicar en forma de petites faules problemes i prejudicis de la nostra societat.

Aquest àlbum va ser guardonat amb el primer premi d’il•lustració l’any 2008 per la CJ Culture Foundation.

Això és casa meva

FITXA
=====
Títol: Això és casa meva
Autor: Jérome Ruillier
Il·lustrador: Jérome Ruillier
Edició: Barcelona: Joventut, 2008
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: relacions amb els demés, compartir


RESSENYA
=========
Moltes vegades no són necessàries moltes paraules per expressar un sentiment. Aquest és el cas d’aquest deliciós àlbum on un nen marca, dibuixant amb un guix a terra, els límits de casa seva però aquesta frontera no és gaire efectiva ja que el cargol, el conill i les fulles dels arbres la travessen amb molt facilitat.

Ell s’esforça i la repassa, la torna a dibuixar però sense èxit fins que un dia un altre nen amb intenció de jugar arriba fins a casa seva però en veure la línia marcada sobre terra fa mitja volta...

Un història molt adequada per treballar conceptes com compartir, obrir-se als demés i aprendre a que marcant límits i fronteres no ens protegim sinó que ens aïllem.

Corb

FITXA
=====
Títol: Corb
Autor: Leo Timmers
Il·lustrador: Leo Timmers
Edició: Alzira: Bromera edicions, 2009
Edat: de 0 a 6
Temàtica: valors, estima, amistat, interculturalitat.


RESSENYA
=========
El protagonista d’aquest àlbum il•lustrat és un corb negre que es troba molt sol, ja que tots els ocells li fugen. Però un bon dia es troba amb tres pardalets que semblen ben simpàtics, i intenta acostar-se a ells per tal de fer-se’n amic. El problema és que li tenen por perquè és molt gran i tan, però tan, negre. El corb ho té molt clar: si es pinta de colors, com ells, solucionarà el problema. El final el deixe per a vosaltres.
És una història senzilla, divertida, amb molts colors i amb una gran tendresa barrejada amb sentit de l’humor.
Corb és el primer títol d’una nova sèrie d’àlbums il•lustrats de Bromera edicions que aposta per obres de qualitat per a primers lectors. L’autor i il•lustrador, Leo Timmers, és reconegut internacionalment. Altres llibres seus són Jo sóc el rei! i Qui condueix?

Pototo, 3 veces monstruo

FITXA
=====
Títol: Pototo, 3 veces monstruo
Autor: César Bandin Ron
Il•lustrador: Cristian Turdera
Edició: Barcelona: Ediciones del Eclipse, 2009
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
De estos dos autores, ilustradores, diseñadores gráficos y creadores (así, en general) argentinos, nos llega este divertido libro casi objeto, cuidado hasta el pequeño detalle y que demuestra la voluntad de ofrecer un producto estéticamente bello, además de entretenido e incluso con mensaje, para los pequeños de la casa.
Pasen por la web de Cristian Turdera para hacerse una idea de la estética de sus ilustraciones: colores suaves, apastelados, personajes con un aire siempre de simpatía y bondad (a pesar de que se trate, como en este caso, de monstruos), y un estilo muy bien definido a los pinceles, aunque se trate en este caso de los pinceles virtuales del illustrator.
En cuanto al texto, se trata de una divertida historia en la que reverbera el número 3. Son tres las cualidades que debe tener todo buen monstruo, tres las virtudes de Pototo, el monstruo protagonista, tres las pruebas que deberán superar los tres monstruos finalistas del concurso al mejor monstruo, tres los miembros de cada especie (unicornios, ardillas, etc...) que forman el jurado, tres los puntos que se llevará el ganador... y tres las moralejas con las que termina el libro que pueden resumirse en una: buen rollo.
El libro es un todo en el que encaja hasta el más pequeño elemento: el juego con la tipografía y los colores, la colocación de texto e ilustración, los carteles y diagramas... Una verdadera delicia, que a pesar de partir de una historia no muy original consigue arrancar sonrisas de satisfacción.
¡Queremos más!

Monstruo triste, monstruo feliz

FITXA
=====
Títol: Monstruo triste, monstruo feliz
Autor: Anne Miranda
Il•lustrador: Ed Emberley
Edició: Barcelona: Océano (Travesía): 2009
Edat: de 0 a 6
Temàtica: Sentimientos


RESSENYA
=========
Como hace bien en rezar la contraportada: “del creador del exitoso ¡Fuera de aquí, horrible monstruo verde!”, aunque si aquel tenía un funcionamiento muy original para ir haciendo aparecer al monstruo y luego hacerlo desaparecer, este en cambio no resulta tan novedoso, aunque no deja de ser un recomendable libro sobre los sentimientos.
Diferentes monstruos de diferentes colores nos presentan en cada una de las páginas un sentimiento a través de acciones o situaciones. Un ejemplo: “El monstruo amarillo dice: Abrir regalos de cumpleaños, jugar a la pelota, comer helado, y bailar con mi amigo me hace feliz.” Cada una de las situaciones tiene su monstruosa ilustración (con colores muy vivos sobre fondo negro), y al lado tenemos un desplegable que es una máscara y que podemos recortar para que los peques puedan ponerse y participar también ellos diciendo que es lo que les hace sentir felices, enfadados, asustados o cariñosos, pues estos son algunos de los sentimientos reflejados en el libro y cada uno va acompañado de su propia máscara.
Podríamos decir que el listón quedó demasiado alto tras el primer libro de monstruos que veíamos aquí de Emberley, y ahora no ha conseguido estar a la altura, aunque no por ello se trate de un mal libro.

¿De quién es esa sombra? + Encender una luz

FITXA
=====
Títol: ¿De quién es esa sombra?
Autor: Choi Sukhee
Il•lustrador: Choi Sukhee
Edició: Barcelona: Océano (Travesía): 2009
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


Títol: Encender una luz
Autor: Ana Bonilla Rius
Il•lustrador: Ana Bonilla Rius
Edició: Barcelona: Océano (Travesía): 2009
Edat: de 6 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Las sombras están de moda y dan mucho juego, y buena prueba de ello es que coinciden en este final de 2009 tres libros (incluso puede que alguno más que se nos haya escapado) que utilizan las sombras, dibujadas y fotografiadas, para comunicarse con los más pequeños. Sobre el libro de Cécile Gabriel ¡Asómbrate! pueden leer las excelencias en el blog del gato con botas. Aquí y ahora, vamos a hablar de estos dos libros de Océano Travesía, una colección dirigida desde 2007 por Daniel Goldin y que ya nos sorprendió gratamente con obras como Flotante o ¡Fuera de aquí, horrible monstruo verde!.

Se trata pues, de dos libros para mirar y jugar con las sombras, pero de maneras muy diferentes.

¿De quién es esa sombra? es una propuesta lúdica para los más pequeños, en el que el juego consiste en descubrir quién o qué se esconde tras sombras que, a primera vista, parecen muy fácilmente identificables (un paraguas, unas gafas, una bota...) pero que esconden, en una página desplegable, a seres del todo inesperados (un murciélago, dos serpientes, un bull-dog). Se trata pues de un juego similar al que nos proponía el archiconocido “¡Oh!” de Josse Goffin, sorprendiéndonos con la originalidad e imaginación de los personajes escondidos tras las sombras y dejándonos engañar por las apariencias.

Encender una luz es, en cambio, una propuesta mucho menos lúdica y mucho más reflexiva, que invita a los niños a observar detenidamente y pensar en lo que nos proponen las escenas representadas y las sombras de las mismas, pues las sombras no proyectan las escenas de manera literal, sino con cambios bastante sustanciales. Para asegurarme de que me explico, un ejemplo: en una escena vemos a un señor y una señora mayor cruzarse en la calle; no se miran, y sin embargo sus sombras se dan la mano en una imagen en la que parece que vayan a arrancar a bailar. De la soledad a la compañía, es un mensaje que parece transmitir esta (y de hecho, alguna otra) ilustración de la obra. Y así todas: todas las sombras alteran la realidad buscando la participación del lector en la interpretación de su significado.

Dos libros a tener en cuenta, muy recomendables, aunque para públicos diferentes y con objetivos diferentes.

Seguiu-nos a Facebook!

Si esteu a Facebook, ara podeu seguir les informacions d'aquest blog, entre d'altres, al perfil de la llibreria. Esperem allà també els vostres comentaris!

El destí i altres contes dels balcans

FITXA
=====
Títol: El destí i altres contes dels balcans
Traductor: Pau Bori i Sanz
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Tradició oral dels balcans


RESSENYA
=========
Aquest volum ens ofereix “una antologia de la riquíssima tradició oral dels Balcans”. Així descriu aquest recull de relats el seu traductor al català, Pau Bori i Sanz. I d’això es tracta, ni més ni menys. No és poca cosa.

Els contes conserven en aquesta versió escrita tota la vivacitat de la paraula dita, i amb aquest to planer ens acosten històries dels més diversos registres. La seva extensió també és variable: “El destí” es desenvolupa en unes dotze pàgines, mentre que “I paga la pena!” en té prou amb dotze línies. Allò que comparteixen tots els relats (i que els emparenta amb els Cuentos populares gitanos que, en edició per a adults, va publicar Siruela l’any 1997) és l’habilitat per posar de relleu la comicitat que contenen les situacions més adverses, així com la preferència pels protagonistes murris, trapelles, que aconsegueixen sortir-se amb la seva.

Són uns contes idonis per llegir en veu alta, i per després parlar-ne.

El libro salvaje

FITXA
=====
Títol: El libro salvaje
Autor: Juan Villoro
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Siruela, 2009 (Las tres edades)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures; lectura


RESSENYA
=========
Juan Villoro, prestigiós novel•lista i assagista mexicà amb una destacable trajectòria, no acostuma a freqüentar la LIJ. Tanmateix, aquest libro salvaje no és la seva primera incursió en el gènere: ja havia publicat Las golosinas secretas (il•lustrat per Mauricio Gómez Morín, FCE, 1995) i El profesor Ziper y la fabulosa guitarra (il•lustrat per El fisgón, Alfaguara, col. Alfaguay, 2002). Potser aquesta experiència prèvia explica que El libro salvaje reculli tota la solidesa literària de l’obra per a adults per la qual coneixem Juan Villoro i, alhora, la lleugeresa i la màgia d’un món creat per atrapar nois i noies.

L’escriptor relata, en clau autobiogràfica, l’aventura que va viure quan tenia 13 anys. Ens explica com es va veure submergit en un estrany episodi, tot estiuejant en una casa laberíntica plena de llibres i cercant-ne un de sol, aquest llibre salvatge que titula la novel•la. Hi trobem reflexions relatives a l’amistat, a l’amor i l’enamorament, a la lectura i la passió pels llibres, a la voluntat, a les equivocacions, a la paciència... Hi trobem aquests temes i molts d’altres, però se’ns presenten amb un tractament subtil, trenats enmig de la narració, evitant caure en la lliçó explícita. Estem davant d’un molt bon llibre que convida a llegir i a pensar, a estimar i a comprendre, a créixer i a decidir. El libro salvaje és un llibre de llibres i conté tota una biblioteca que espera ser explorada, en la millor tradició dels laberints de llibres, la mateixa de Borges o d’Umberto Eco.

L'Enigma de l'Stromboli

FITXA
=====
Títol: L'Enigma de l'Stromboli
Autor: Jordi Cortès
Il·lustrador: -
Edició: Columna 2009
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Lui és un noi de 18 anys que viu a Barcelona amb els seus avis. Un dia rep una misteriosa carta que li canviarà la vida. Viatjarà primer a Roma i després cap a Stromboli, seguint la pista del seu pare, un home a qui creia mort des de fa anys. Allà descobreix quins varen ser els motius pels quals el seu pare va abandonar-los, a sa mare i a ell, tot just quan ell era un nadó.

La novel•la, escrita en diferents moments històrics alternats al llarg dels capítols, combina la història d’un secret guardat per una família molt peculiar de dones, amb la que poc a poc anirà teixint el protagonista, una història de descoberta, del pas de l’adolescència a la maduresa, on coneixerà l’amor de veritat de la mà de la Renata. Amb l’ajuda d’aquesta noia anirà desgranant els perquès de la fugida del seu pare, que viu obsessionat pel descobriment d’una antiga profecia.
El llibre ens captivarà per les magnífiques descripcions del paisatge mediterrari i volcànic de Stromboli, per uns personatges entranyables i misteriosos que ens sedueixien des del principi i sobretot per una trama molt ben lligada, que junt amb els salts temporals amb els que està escrita, fa que no sigui gens fàcil deslliurar-nos d’aquesta novel•la.

El llibre és un molt bon mereixedor del premi amb que ha estat guardonat, el Premi Columna Jove 2009.