Cousins beach: un estiu sense tu

FITXA
=====
Títol: Cousins beach: un estiu sense tu
Autor: Jenny Han
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 14
Temàtica: amor, amistat, família, mort


RESSENYA
=========
Lluny del que podria semblar, aquesta no és la típica història d'amor d'estiu, tot i que la coberta i el títol així ho suggereixen. La novel•la reflexa a des dels diferents personatges la cruesa i el dol per la mort d'una de les protagonistes.

Cousins Beach és la casa d'estiu de la Susannah, el Conrad i en Jeremiah. Cada estiu passaven els mesos de vacances escolars en aquesta casa de la platja, junt amb la família de la Belly (narradora de la història i filla de la millor amiga de la Susannah). Però el darrer any les coses s'han complicat i la mort de la Susannah ha deixat a tots desconsolats i descolocats.

A través del relat de la protagonista, la Belly , podrem anar desgranant aquesta magnífica història d'amistat, d'amor, de superació, de creixement de tots els protagonistes. Els records dels anys d'infantesa passats a la casa amb en Conrad i en Jeremiah (fills de la Susannah); amb la mateixa Susannah -la mare que sempre hauria volgut per a ella; amb la seva mare i el seu germà, fan difícil la superació de la mort.

Tot canvia, però, quan el Jeremiah la truca per dir-li que en Conrad a desaparegut. Decideixen buscar-lo i el troben a Cousins Beach. Allà passaran uns dies plegats que els serviran per a trobar-se a ells mateixos i aclarir els seus sentiments.

Una novel•la que mereix ser llegida amb calma i amb un clinex a la mà, perquè de plorar te'n pots fer un fart. Us la recomano! Per cert, buscant informació de l'autora (que és bibliotecària a Nova York!) he vist que aquesta és la segona part d'un altre llibre: Un estiu diferent i que ja ha sortit en anglès la tercera part. Ara mateix corro a la llibreria a comprar-los!

Fibonacci. El somiador de nombres

FITXA
=====
Títol: Fibonacci. El somiador de nombres
(también disponible en castellano)
Autor: Joseph D'Agnese
Il·lustrador: John O'Brien
Edició: Joventut, 2011
Edat: de 6 a 10
Temàtica:


RESSENYA
=========
En la Itàlia medieval, vivia un nen anomenat Leonardo Fibonacci, que somiava de dia i de nit amb els nombres. Ell era un somiador i la gent no ho comprenia. Quan Leonardo va créixer i va viatjar pel món, va descobrir que existien altres maneres d'escriure els nombres i va estudiar tot el que va poder sobre ells. Fibonacci va veure que moltes coses en la naturalesa, des del nombre de pètals en una flor a l'espiral d'una petxina, semblen seguir un patró determinat. El nen del que tots es burlaven per pensar obsessivament en els nombres havia descobert el que va arribar a ser conegut com la Seqüència de Fibonacci i va ser un dels majors matemàtics de la Història.

L’editorial Joventut acosta als infants un personatge il•lustre de les ciències matemàtiques com va ser Leonardo Fibonacci, aconseguint a més, fer-ho de forma clara i entenedora, explicant una de les seqüències més famoses de manera que els nens i nenes siguin capaços de comprendre-la. Hi ha part d’invenció en el relat, ja que les dades que existeixen d’aquest italià són més aviat escasses, això sí s’han tractat amb gust i tocant de peus a terra aconseguint vestir una història creïble i emocionant, que et subleva davant la incomprensió que pateix el protagonista durant tota la seva vida per part d’uns “pallussos” com afirma el seu propi mentor, l’entranyable Alfredo.

John O'Brien és un reconegut il•lustrador americà, que ha il•lustrat més de quaranta llibres per a nens, a més de publicar setmanalment els seus dibuixos al New York Times, amb un estil enginyós, boig, meravellós i simple, sedueix amb les seves creacions, en aquest àlbum utilitza una tècnica que ens transporta a l’edat mitjana amb una imatges poc definides però alhora molt expressives.

Joseph D’Agnese, ha aconseguit que qualsevol lector, amant o no de les matemàtiques, se senti atret per la història narrada del periple vital de Fibonacci, amb subtils tocs d’humor ha sabut construïr una biografia novel•lada del matemàtic de la natura que tots els infants haurien de llegir.

Què llegeixen els animals abans de dormir

FITXA
=====
Títol: Què llegeixen els animals abans de dormir
Autor: Noé Carlain
Il•lustrador: Nicolas Duffaut
Edició: Barcelona: Joventut, 2011
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica: llibres i animals


RESSENYA
========

Impossible, si d’alguna manera estàs relacionat amb el món del llibre, no enamorar-se d’aquest volum de tamany generós i colors llampants on, com si d’una auca es tractés, en cadascuna de les pàgines podem veure què llegeix un animal diferent abans de dormir. Per fer-vos una idea, podeu veure algunes de les il•lustracions en aquesta entrada sobre el llibre que han fet les bèsties lectores. Tot i que la pregunta del títol no sempre troba resposta (de vegades text i il•lustració no responen “què llegeixen”, si no “com llegeixen” o “quin tipus de llibres” o “on els compren” i fins i tot hi ha algun animal que no llegeix res... i sabrem el per què), sí que cal destacar que al llarg de tot el catàleg d’animals lectors autor i il•lustrador busquen el sentit de l’humor i trobar un hàbit relacionat amb la lectura que estigui associat d’alguna manera amb aquell animal (els cangurs només llegeixen llibres de butxaca, els gossos compren llibres al mercat de les puces o els ratpenats llegeixen històries de vampirs). A més, la senzillesa del text es veu acompanyada per il•lustracions que aconsegueixen crear tot un món al voltant d’uns animals meravellosament retratats i humanitzats. Una petita gran joia que no pot faltar a cap biblioteca.

El zorro que perdió la memoria

FITXA
=====
Títol: El zorro que perdió la memoria
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Martin Baltscheit
Edició: Lóguez, 2011
Edat: totes les edats
Temàtica: vellesa, alzheimer


RESSENYA
=========
Sovint hi ha temes que resulta difícil d’explicar als més menuts... Un d’aquests temes, és l’Alzheimer, i amb aquest àlbum crec que s’ha trobat una manera sensible i propera d’explicar-ho als infants.

L’Alzheimer és una malaltia amb la qual més d’un menut tindrà una dura topada (amb la cara del seu avi o àvia, oncle o tieta...) en algun moment de la seva vida; i un llibre com aquest aconsegueix explicar-la sense fer-te un nus a la gola (o més ben dit, el nus es fa igualment perquè l’Alzheimer és l’Alzheimer però, si més no, és un nus menys dur de tragar...).

Martin Baltscheit té el detall de deixar que sigui tot un senyor guineu el nostre protagonista, cosa que permet situar la història en el món animal i allunyar una mica la mirada que es fa sobre la malaltia. Aquest fet, però no impedeix que expliqui símptoma a símptoma, amb tota claredat i sensibilitat, l’Alzheimer i les seves conseqüències. A mesura que va envellint, la nostra guineu protagonista -amo i senyor del bosc en la seva joventut- comença a perdre la memòria. Al principi, les llacunes de memòria són petites tonteries (el dia en que estem, allò que anava a dir...) però poc a poc els oblits es van fent grans fins a ocupar tota la seva vida, la seva ment i el seu dia a dia. Però, en Baltscheit té la deferència de no deixar sol del tot al nostre protagonista, perquè abans de finalitzar el llibre ens diu: “No podía acordarse de ningún nombre. No encontraba el camino a casa. No le gustaba dormir solo. ... Pero eso no tenía que hacerlo.” Algú acompanyarà el senyor guineu fins al final.

El pare Mumin i el mar

FITXA
=====
Títol: El pare Mumin i el mar
Autor: Tove Jansson
Il·lustrador: Tove Jansson
Edició: Barcelona: La Galera, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fantasia, aventures, família


RESSENYA
=========
“De vegades, quan tot rutlla i no ens falta de res, ens posem tristos i de mal humor. Mira que n’és d’estrany!”, diu la mare Mumin al començament d’aquest llibre. “És així i no cal donar-hi més voltes. Quan passa, però, s’ha de tornar a començar”. I això és precisament el que fan els Mumin. Com que el pare no sembla feliç, decideixen marxar de la vall on viuen perquè pugui complir el seu somni: convertir-se en faroner d’una illa petitíssima.

Aviat comprovaran que viure lluny de casa no resulta tan senzill com imaginaven... El pare s’haurà d’esforçar per entendre els misteris del mar. La mare s’enyorarà de la vall i del seu hort. I el petit Mumin descobrirà que l’illa li reserva un munt de sorpreses i una visita inesperada.

Els Mumin s’acaben d’estrenar en versió catalana de la mà de La Galera, però fa més de quaranta anys que les seves aventures volten pel món. La creadora d’aquesta simpàtica família de trols amb forma d’hipopòtam és l’escriptora i il•lustradora finlandesa Tove Jansson, tot un referent de la literatura infantil del seu país. Les novel•les dels Mumin s’han traduït a més d’una trentena d’idiomes i han donat peu a una sèrie d’animació. I encara hi ha més: els trols s’han fet tan populars que fins i tot compten amb un museu i un parc temàtic propis.

El pare Mumin i el mar és la segona novel•la de la col•lecció catalana dedicada a aquesta família. Un llibre tendre i poètic que respira màgia i positivisme pels quatre costats. Jansson ens regala personatges inoblidables i un preciós cant a la natura, que deixa sentir la seva presència a cada pàgina com si fos un protagonista més.

No deixeu passar l’oportunitat de llegir aquesta novel•la. Llegiu-la tant si sou nens com si sou adults. Perquè, recordeu aquella frase que diu que la literatura infantil és la literatura que també poden llegir els nens? Doncs aquest n’és un bon exemple. Els adults hi descobrireu una història entranyable que parla de frustració, sacrifici, amor i compromís.

En Charlie i la fàbrica de xocolata

FITXA
=====
Títol: En Charlie i la fàbrica de xocolata
Autor: Roald Dahl
Traducció: Albert Jané
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Combel, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Charlie és un nen somniador que viu de manera molt humil amb la seva família. De manera sorprenent, W. Wonka, anuncia a tothom que ha amagat cinc bitllets daurats entre les rajoles de xocolata. Cada un d’ells proporcionarà a qui el trobi la possibilitat de visitar les instal•lacions de la factoria i gaudir dels grans plaers que ella amaga. La notícia s’escampa i, immediatament, els habitants d’arreu del món es posen frenèticament a buscar els preuats bitllets. Els afortunats són cinc nens de procedència i caràcter ben diferent. L’aventura dins de la fàbrica està servida i els nens i els seus familiars (Charlie ha decidit emportar-se el seu avi Joe) les viuran sota l’atenta mirada de W. Wonka, que demostra tenir un comportament molt particular, entre divertit i esbojarrat, i els umpa lumpa, uns petits personatges que conviuen i fan funcionar tots els mecanismes de la gran indústria. Al final, Charlie serà el guanyador i aconseguirà fer sortir de la pobresa la seva família.

Aquest llibre l’encapçalen dos noms de primera categoria: Roald Dahl i Quentin Blake, o també podríem dir, el que molts consideren el millor escriptor de literatura infantil i juvenil de tots els temps i un dels il•lustradors que ha recollit més reconeixements en la seva trajectòria professional, inclòs el Premi Han Christian Andersen el 2002, reconegut especialment per el seu treball en obres de Roald Dahl, amb un títol que es presenta ell solet: ‘En Charlie i la fàbrica de xocolata’, que acumula traduccions a 32 llengües diferents, l’exorbitant xifra de vendes de més de 13 milions d’exemplars i una adaptació cinematogràfica a càrrec de Tim Burton, aquí podríem deixar-ho, són arguments més que suficients per comprar aquesta obra, però en canvi, us donaré un altre bon motiu per fer-ho: Combel. L’editorial ha destacat per el seu magnífic treball amb els pop-up, adaptant títols i creant-ne de propis amb una qualitat indubtable, per descomptat aquest no n’és una excepció. Al llarg de les pàgines, gaudireu veient com en Charlie us saluda, observant com es desplega la fàbrica d’en Willy Wonka i els protagonistes de la història davant els vostres ulls, un que s’enfonsa dins un llac, un altre que se’n va rodolant, una que és xuclada per un forat i fins i tot, un inconscient que es teletransporta dins un televisor, en resum, que us ho passareu la mar de bé compartint aquest llibre amb els més petits de casa, amb una història divertida, irònica i entranyable, tal com ens va acostumar el seu autor Roald Dahl. Una magnífica opció a tenir en compte a l’hora de fer un regal.

Rico & Oskar. El cas del macarró gratinat.

FITXA
=====
Títol: Rico & Oskar. El cas del macarró gratinat.
(En castellà: Rico y Óscar y el secuestrador del súper).
Autor: Andreas Steinhöfel
Traducció: Ramon Monton
Il·lustrador: Peter Schössow
Edició: Estrella Polar, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre és el primer d’una sèrie, guanyadora l’any 2009 del Premi Nacional de literatura juvenil d’Alemanya. I només puc dir que espero amb impaciència la publicació de la resta de llibres de la sèrie Rico & Oskar.

La història es centra a l’entorn de la comunitat de veïns del carrer Dieffenbach número 93. De tots els veïns però, el que fa de narrador i dóna el to al relat és Oskar, un nen que es defineix ell mateix com a mentalment retardat però que per contra, té moltes coses a dir i a ensenyar-nos. La seva mare treballa en un club nocturn i durant el dia, mentre ella dorm, Oskar es relaciona amb els veïns, fa petites investigacions i escriu un diari que el professor del centre d’educació especial li ha posat de deures.

La seva vida canvia quan coneix per atzar a Rico, un altre nen que també se sent diferent, en el seu cas perquè és superdotat. Ambdós es faran amics i compartiran la seva solitud, les seves extravagàncies i fins i tot una aventura trepidant al costat de Míster 2000, un malvat que es dedica als raptes exprés.

Ens trobem amb una història que té molts encerts: la parella protagonista és entranyable i molt ben definida, i alhora, el ventall de secundaris dóna molt color i humor al conjunt. Amb un llenguatge planer però no senzill, l’autor ha trobat l’equilibri perfecte per distreure’ns amb l’aventura policíaca, però deixant espais per reflexionar des de l’òptica infantil sobre el món dels adults, les relacions familiars i les dificultats de la vida.

Curiosament aquest estiu també he llegit La Capsa dels perills (Balliet, Blue. Trad. Alexandre Gombau i Arnau. Barcelona: Estrella Polar, 2011. L’odissea; 33. 315 p.), protagonitzada per un infant amb una discapacitat a la vista (una miopia patològica) que m’ha agradat tan o més que aquest!).

Al costat de Simple, doncs, tres llibres de qualitat amb uns protagonistes similars però amb tres posades en escena ben diferents.

Los limones no son rojos

FITXA
=====
Títol: Los limones no son rojos
Autor: Laura Vaccaro Seeger
Il·lustrador: Laura Vaccaro Seeger
Edició: Océano Travesía, 2011
Edat: primers lectors
Temàtica: colors


RESSENYA
=========
Un clar exemple de que no sempre calen grans medis materials, ni pops-ups, ni olors, ni textures estrafolàries quan la idea original és bona. Aquest àlbum explora d’una manera senzilla els colors que corresponen a cada cosa i ho fa d’una manera que visualment és molt clara i impactant alhora.

Un llibre que els més menuts miraran tot sols una i una altra vegada només pel plaer de veure les contundents imatges i poder corroborar que “ells ja sabien que les llimones no són pas vermelles...”.

¡Me aburro!

FITXA
=====
Títol: ¡Me aburro!
Autor: Marc Rosenthal
Il·lustrador: Marc Rosenthal
Edició: Faktoría K de Libros, 2011
Edat: a partir de 2/3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Avorrir-se pot ser una gran aventura. Aquest és el fil propi d’aquest àlbum il•lustrat on la narrativa visual s’imposa a un text que fa de bon acompanyant i, a l’hora, de ritme i compàs.

Marc Rosenthal, dissenyador i il•lustrador nord-americà, es presenta en el panorama d’edició del nostre país amb aquest divertit títol de la mà de Faktoría K de Libros, segell de l’editorial Kalandraka.

La historia comença quan el petit protagonista es queixa del seu avorriment i li dóna una puntada de peu a una llauna buida de menjar per a gats que va a parar, precisament, damunt del cap d’un gat que dorm plàcidament damunt la branca d’una arbre. Aquest fet intranscendent desencadena una esbojarrada història concatenada i circular de despropòsits. Des del principi apareixen personatges comuns que poden habitar en tota població gran o petita i personatges ficcionals que hi conviuen també com són els pirates i els cowboys. A partir del tret de sortida esmentat, tots ells patiran d’una forma o d’una altra caigudes, fugides, persecucions, etc. mentre el nostre protagonista continuarà centrat en la seva reiterada queixa: “¡Me aburro! Nuca pasa nada”. Tanmateix, darrere d’ell, la vida és com una pel•lícula d’aventures amb la que només al final s’hi podrà retrobar.

La narració de Rosenthal és trepidant; com si volgués demostrar que sovint el ritme de la vida corre darrere nostre quan sovint ens sembla que res es mou. Rere el protagonista, les il•lustracions són un cúmul de situacions hilarants que s’observen ja sigui a través d’un imaginari objectiu que centra l’acció al bell mig de la pàgina, o partint de quatre seqüències amb fets consecutius o gràcies a una visió panoràmica quan el desgavell ja és tan coral que cal que surti tothom retratat … excepte el nostre petit protagonista. Als seus crits de desànim –únic text narratiu de frases existent- s’afegeixen un munt d’onomatopeies que, resseguint-les i dient-les a viva veu produeixen una narració paral•lela que dóna pas a un divertit joc de possibilitats per gaudir de la riquesa del llenguatge, el ritme i la sonoritat de moltes de les vicissituds del dia a dia.

I, en acabar aquesta història, de nou en comença una altra : la llauna torna a sortir disparada i ves a saber què pot tornar a passar.

La història està protegida per una coberta i unes guardes que conviden a entrar dins d’aquesta ciutat com si d’una pel•lícula de cinema mut … a tot color es tractés. Uns colors i unes il•lustracions que recorden l’herència de Jean de Brunhoff i el seu Babar –no en va, aquest àlbum li està dedicat- i n’és un més que digne homenatge amb vida pròpia.

El secreto del doctor Givert

FITXA
=====
Títol: El secreto del doctor Givert
Autor: Agustí Alcoberro
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2008
Col·lecció "Grandes lectores", 10
Edat: de 12 a 15 anys
Temàtica: aventures, intriga, amistat


RESSENYA
=========
Aquest llibre ha estat reeditat el 2008 en castellà per l’editorial Bambú, dintre de la seva col•lecció “Grandes lectores” i de moment ja se n’han fet 3 edicions. La primera publicació va ser en català “El secret del doctor Givert” a càrrec d’Ed. La Magrana, el 1981, i al 2004 ja se n’havien fet 26 edicions.

Es tracta d’un llibre que barreja intriga, aventures i amistat. Dos amics, el Marc i el Jaume es troben embolicats en la trama del segrest d’un famós neuròleg, el doctor Givert, que han descobert per casualitat. El primer és el narrador de la història i no és tan hàbil ni decidit com el segon, que serà qui prendrà la iniciativa en la recerca del metge.

Aquesta novel•la amb més intriga que misteri, tot i que t’enganxa fins al final, es nota que ha estat escrita fa 30 anys ja que els escenaris, les descripcions són de l’època (no tenen mòbil, es desplacen amb una motoreta...), de fet el llibre ja ens situa al començament i diu “Barcelona, 1981”. Això farà, però, que segurament els joves d’ara trobin el llibre una mica antiquat.

La meva germana viu sobre la llar de foc

FITXA
=====
Títol: La meva germana viu sobre la llar de foc
Autor: Annabel Pitcher
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2011
Col·lecció Bridge
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Jamie té deu anys, una germana gran, la Jasmine, una adolescent rebel, un pare que beu massa, una mare que va marxar de casa, un gat, en Roger, i una altra germana, la Rose. Però la Rose fa cinc anys que va morir i ara viu en un gerro, sobre la lleixa de la llar de foc. La seva família s'esquerda. Ara en Jamie veu una oportunitat en un concurs per a joves talents: podrà reconstruir el que s'ha trencat?

Des de la tendra mirada d’un nen de 10 anys, Annabel Pitcher ens explica una història que mostra la incomprensió d’un nen envers diversos sentiments: l’odi del seu pare cap als musulmans, la incapacitat d’enyorar a la germana morta, l’abandonament de la mare... Situacions que podrien presentar-nos una història molt dura, es converteixen des de la perspectiva d’en Jamie en fets durs i al mateix temps absurds, per què odiar tot un poble amb l’únic argument de les accions que han fet només uns quants extremistes?

El dol és un procés llarg i complicat, que necessita de molta ajuda, en aquesta història se’ns presenta amb la dificultat que el jove protagonista amb prou feines recorda la germana desapareguda, cosa que dificulta encara més la superació d’aquesta pèrdua, necessitarà alguna cosa més per a superar-la.

La Galera ens presenta, amb gran encert, aquesta jove autora anglesa novell, a la que seguirem amb l’esperança de tenir notícia de nous títols amb històries tan humanes com aquesta, no se m’acut millor carta de presentació que una història tan senzilla com complicada, més o menys, com la raça humana. Una lectura molt recomanable per a joves lectors que gaudeixin amb històries que vagin més enllà de vampirs, zombies i distopies.