Yo, el lobo y las vacaciones con el abu

FITXA
=====
Títol: Yo, el lobo y las vacaciones con el abu
Autor: Delphine Perret
Il•lustrador: Delphine Perret
Edició: Kókinos, 2011
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Me he pasado cinco años esperando y deseando con todas mis fuerzas que Delphine Perret publicara una nueva entrega de las aventuras de Bernardo el lobo y su pequeño amigo humano. Me enamoré de ellos en Yo, el lobo y las galletas (de chocolate), igual que muchos de vosotros, seguro. Así que cuando los vi en la estantería de la librería se me pusieron los ojos como platos y no pude evitar dar unos saltitos de alegría.

Pero, una vez leído, estoy un poco triste... La verdad es que el libro está cortado por el mismo patrón que el anterior (las dos reseñas publicadas en este blog podrían perfectamente estar hablando de esta segunda entrega), pero hay algunos cambios, quizá para muchos pequeños y sutiles, pero para mí lo suficientemente importantes como para que mi experiencia lectora con este segundo volumen haya sido diferente y no tan gratificante como la primera.

Por un lado, está la personalidad del personaje del lobo, que aquí se ha vuelto mucho más hablador y dicharachero, parece haber superado casi del todo el complejo que lo hacía tan encantador en el primer volumen, y ahora acaba resultando incluso un pelín repelente. Luego están los gags: vale que en el primer volumen también los había, pero muchas veces eran más visuales que lingüísticos, y ni de lejos todas las historias acababan con un chascarrillo, cosa que pasa más a menudo en este segundo volumen, en el que el humor es bastante más pedestre. También está el personaje del abuelo, que creo que podría haber dado mucho juego pero queda poco definido, un tanto diluido... Un personaje desaprovechado. Y por último, están las faltas de ortografía. Cuando es afirmativo, “sí” lleva tilde; cuando es pronombre, “tú” lleva tilde; y cuando es la primera persona del singular del presente del verbo ser, “sé” lleva tilde. Esa ausencia de tildes... buf...

En fin. Que me he quedado como un pastel sin levadura. Eso sí: si no lo conocen, no se pierdan Yo, el lobo y las galletas (de chocolate). Es una joya. Pero no se hagan demasiadas ilusiones...

¿Qué es el amor, sino...?

FITXA
=====
Títol: ¿Qué es el amor, sino...?
Autor: Miren Agur Meabe
Il·lustrador: Concetta Probanza
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2011
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: amor, adolescents


RESSENYA
=========
Lo cojas por donde lo cojas, lo primero que verás de este libro es su portada. Si intentas darle la vuelta para leer de qué va la historia, descubrirás que no tiene contraportada: en su lugar encontrarás una segunda portada. ¿Un error de imprenta? Nada de eso. Lo que ocurre es que puedes empezar a leer este libro por ambos lados, porque reúne dos historias en una. O mejor dicho, dos puntos de vista de una misma historia. Tú decides cómo leerla: empezando con un punto de vista para pasar luego al siguiente, o alternando capítulos de uno y otro.

La historia es sencilla. Dos adolescentes, Especial y Mister X, están enamorados; pero ninguno de los dos se lo ha confesado al otro. Solo se atreven a expresar sus sentimientos en sus respectivos diarios, en los que explican su día a día, anotan reflexiones personales e incluyen manifestaciones de sus dotes artísticas: ella, Especial, escribe poesía; él, Mister X, compone canciones para su grupo de música. A través de los dos diarios, el libro nos permite descubrir la personalidad de los protagonistas, conocer sus posturas sobre diferentes temas de actualidad (la violencia contra las mujeres, el cambio climático o el acoso escolar, por ejemplo) y seguir la evolución de su particular historia de amor.

¿Qué es el amor, sino…? atrae por el tema y, sobre todo, por su estructura original. Sin embargo, su estilo no acaba de convencer. Escrito en primera persona, el texto intenta reflejar la forma de hablar de los adolescentes, pero tanto el vocabulario como las expresiones utilizados en ciertos momentos parecen más propios de un adulto. Eso puede provocar que la historia pierda credibilidad ante el lector.

El paraguas amarillo

FITXA
=====
Títol: El paraguas amarillo
Autor: Joel Franz Rosell
Il·lustrador: Giulia Frances
Edició: Kalandraka 2011
Edat: de 7 a 10
Temàtica:


RESSENYA
=========
En una ciutat gris i amb gent gris, l’operari d’una fàbrica de paraigües comet la gosadia de saltar-se les normes establertes i fabricar un paraigües groc tot i que el que es porta són els paraigües de color negre, marró, verd i blau fosc. El relat de Joel Franz Rosell reivindica, així, la llibertat i la creativitat davant la rutina i els convencionalismes imposats, i és que, en un món en el qual ens volen fer caminar i pensar per allà on uns quants volen, és imprescindible reivindicar la llibertat de pensament, no ens limitem a fer allò que està establert allò que es considera ‘políticament correcte’, siguem prou valents per fer allò que realment desitgem, sortim del gris i omplim-ho tot de color.

Aquesta història ens parla també de la disjuntiva entre satisfer els nostres somnis personals i la possibilitat de ser útils als altres; el paraigües humanitzat que protagonitza aquest conte no aspira a un destí diferent del de qualsevol altre paraigües: mullar-se amb la pluja. Quedar exposat en un aparador, esperant a que algun client es fixi en els objectes de saldo d’un botiguer anodí, és una terrible frustració. Però quan se li ofereix la possibilitat d’omplir de color i alegria la vida de moltes persones, el paraigües groc segueix anhelant el seu simple somni de protegir caps sota els núvols.

Les il•lustracions de Giulia Frances Campolmi reflecteixen l’ànim del paraigües groc: la trista estança a la botiga, l’humor, el colorit, la diversió i la fantasia de la seva faceta d’artista. El primer llibre d’aquesta jove italiana, constitueix un bon treball que va sorgir arrel del projecte final d’un màster en il•lustració que va realitzar. Pel que fa a l’autor d’aquest poètic text, carregat de metàfora i capaç d’emocionar, Joel Franz, escriptor, il•lustrador, crític, professor i periodista que ha voltat per mig món, disposa d’una àmplia trajectòria avalada per la crítica i múltiples guardons de prestigi com The White Ravens, amb aquest darrer títol que publica em sumo al gruix d’admiradors que ja té, si voleu gaudir d’una magnífica història no ho dubteu, aquest llibre farà pensar.

Amunt i avall

FITXA
=====
Títol: Amunt i avall
Autor: Oliver Jeffers
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: Andana, 2011
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
És la segona història del pingüí i el nen, protagonistes de l’àlbum Perdut i trobat, també publicat per Andana, d’Oliver Jeffers.

‘Això eren dos amics... que sempre ho feien tot junts. Fins que un dia el pingüí va decidir que hi havia una cosa molt important que volia fer tot sol... volar!’. Així comença l’aventura del pingüí i el nen per fer volar el pingüí. Amb unes il·lustracions dinàmiques, divertides i expressives.

Us deixem el trailer del curt d'animació que l'Studio AKA ha fet de la primera història d'aquests personatges:



I no us perdeu tampoc el web de l’autor!

Atles de les desigualtats

FITXA
=====
Títol: Atles de les desigualtats
Autor: Stéphanie Lédu
Il·lustrador: Éloide Balandras
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: geografia, geografia humana, desigualtats


RESSENYA
=========
Habitualment associem els llibres de coneixement, i més concretament els atles, amb obres enciclopèdiques que ens aporten informació precisa sobre la situació geogràfica d'un país informant sobre la seva situació geogràfica, capital, moneda, població... dades oficials que donen una visió objectiva, limitada i freda de la realitat.

Aquesta obra vol fer una pas més enllà i mostrar el món des d'un nou punt de vista: el de les desigualtats socials. Ho fa proporicionant dades que han de donar pas a una reflexió de l'ús que, una petita part de la població mundial, fem dels recursos naturals, els drets de diferents col•lectius, l'accés a serveis bàsics universals... Vol mostrar la realitat en la que molts països viuen en aquest món globalitzat en el que vivim.

Dades referents a la població, a l'accés als aliments, a l'educació, els drets de la dona, l'ús de l'aigua... presentades de manera atractiva i didàctica a través de gràfics, il•lustracions i imatges molt significatives que poden ser un punt d'inici per a una conversa, debat o reflexió.

Una bona eina per apropar als més petits cap a l'anàlisi i despertar el seu esperit crític. Un bon exemple el trobem en el propi pròleg de l'obra: “En un món ideal tothom podria viure dignament. Hi hauria menjar, feina, casa, servei sanitari, educació i temps de lleure per a tots els éssers humans...”

Donar a conèixer als nostres nens i joves que existeixen realitats, malauradament, molt diferents a les nostres on la gent té poques oportunitats per prosperar, per accedir a serveis bàsics i poder treballar per un futur millor. És una via per apropar-los als “grans problemes” de la humanitat i fer-los conscients que les coses poden canviar si ens ho plantegem seriosament.

Camino de mi casa

FITXA
=====
Títol: Camino de mi casa
Autor: Ana Tortosa
Il·lustrador: Esperanza León
Edició: Thule, 2011
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Camino de mi casa narra el punyent relat de l’exili, com se sent una nena quan es veu obligada a abandonar el lloc que fou la seva llar. La destrucció s’ha emportat els bancs, les bústies, els parcs, les escoles, els arbres, les fonts, les cases... La guerra ha acabat amb tot, incomprensiblement.

Thule ens presenta un treball de gran sensibilitat carregat de metàfora. Prenc les paraules que Gonzalo Moure deia en referència a aquest títol fa pocs dies

“Para ver y disfrutar en tres minutos, pero también para digerir despacio, para volver y volver” 

i és que tant el breu text que Ana Tortosa ha escrit com les fascinants il•lustracions pictòriques d’Esperanza León et colpeixen provocant el que l’escriptor valencià afirma, aquest àlbum es devora en tres minuts, però et demana una segona, tercera i múltiples lectures més. La suma de cadascuna de les paraules utilitzades provoca un calfred que et recorre l’espinada, i al mateix temps cada pas de pàgina t’emociona en anar-se mostrant les diferents imatges que amb pinzellades expertes ha creat Esperanza León, unes il•lustracions que transmeten una força i una intensitat corprenedores que t’abracen i embriaguen els sentits, haurem de consultar amb l’editorial si s’ha plantejat exposar els originals, ja que ben segur constituiria un espectacle digne de visitar.

Un àlbum per adults, per persones sensibles que gaudeixin de la bellesa de les paraules i les imatges, tan poc pretensiós com impactant, una petita meravella que us recomano de tot cor, aquí teniu un enllaç on podreu experimentar un tast de la bellesa que us he intentat explicar amb aquestes línies.

El lobo rojo

FITXA
=====
Títol: El lobo rojo
Autor: Friedrich Karl Waechter
Il·lustrador: Friedrick Karl Waechter
Edició: Lóguez, 2011
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
El lobo rojo es va editar per primera vegada l’any 1998. Lóguez ens dóna a conèixer per primera vegada al nostre país aquesta obra traduïda al castellà de l’il•lustrador alemany, Friedrich Karl Waechter (1939-2005), Premi Alemany de Literatura Infantil (1999), i pare del conegut Philip Waechter, autor d’àlbums tan deliciosos com ara Yo i Días de hijo, entre d’altres.

Va ser precisament quan F.K. Waechter va ser pare, que va iniciar també la seva carrera com a autor de llibres infantils. En un primer moment va editar llibres on els infants havien de participar en la construcció de la història, fent del conte un exercici de creativitat. Tanmateix, una de les seves obres més conegudes va ser l’Anti-Struwwelpeter (1966), una versió del clàssic de la literatura infantil alemanya Der Struwwelpeter de Heinrich Hoffmann, amb el reconeixement de la crítica i dels lectors.

La història de El lobo rojo és un tendre agermanament entre l’àlbum il•lustrat i el còmic sense paraules. En primera persona, un petit gos explica la seva vida: neix dins d’una família que ha d’emigrar i es perd en el camí. Una lloba el troba i l’educa com a llop, creixent sent respectat per la manada. Veu com arriba la guerra i els homes caminen amb dolor; Llop vermell també aprèn a caçar i, passat el temps, un dia és ferit per uns caçadors mentre intentava salvar a la seva amiga lloba, ferida i morta pels mateixos. Afortunadament, la petita Olga el recull, el cuidarà i l’ajudarà a escriure la seva història fins arribar el dia de la seva mort. Serà llavors, quan recordarà en el darrer moment, com si veiés una ràpida pel•lícula muda, tota la seva vida de nou.

M’atreviria a dir que El lobo rojo és un àlbum de detalls i, a l’hora, de conjunt. Si ve la història és recurrent, no ho és la manera en què Waechter la va crear perquè la base narrativa està en la il•lustració. La narració visual es mou gràcies a il•lustracions amb tintes de colors suaus i a dibuixos d’un únic traç de ploma que donen dinamisme a la història. S’entén molt bé que realment algú t’està explicant una historia i uns fets que està recordant. Les estampes naturalistes dels dibuixos dels animals tenen un fort impacte i bellesa però la historia de superació i lluita del protagonista porta vers al final de la història un tractament narratiu i de gènere.

La mort de Llop vermell, un cop la petita Olga escriu la seva vida, suposa un trencament i Waechter el mostra fent un flash back. Tornem a viure, a veure i a llegir sense paraules el seu pas pel món a partir de vinyetes seqüencials per tornar, al final, al petit homenatge de dol de la petita Olga i dels seus germans llops, il•lustrat a tota plana.

Una llarga vida es pot resumir en un conjunt de vinyetes. D’aquí la contradicció de la vida, com sempre ens és contradictori intentar saber si un àlbum l’entendran o no els infants o precisar per a quines edats va adreçada la seva lectura. F. K. Waechter tenia una clara resposta i és d’agrair que l’editora ho indiqui al final del llibre: “Jo dibuixo i escric per a tots els que van tenir cinc anys, que encara conserven records d’aquells anys i que els hi agradaria arribar als noranta nou anys”. Només per aquesta sabia i atemporal declaració d’intencions és bo i necessari apropar-se a l’obra d’aquest singular autor.

La campeona mundial de mantenerse despierta

FITXA
=====
Títol: La campeona mundial de mantenerse despierta
Autor: Sean Taylor
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2011
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: anar a dormir


RESSENYA
=========
És un conte perfecte per abans d’anar a dormir: no li hem de buscar més pretensions, i el trobarem preciós!
L’Stella ha d’anar-se’n al llit, però tots els seus amics es declaren els campions mundials de mantenir-se desperts! Haurà de fer-los adormir un a un fent servir la imaginació i, potser sense voler-ho, es convertirà en la campiona mundial de mantenir-se desperta.

Les il·lustracions d’en Jimmy Liao, com sempre, ens sorprenen per la delicadesa, la tendresa i la desbordant imaginació que transmeten.

La Berta Bonafè està trista

FITXA
=====
Títol: La Berta Bonafè està trista
Autor: Magalí Le Huche
Il·lustrador: Magalí Le Huche
Edició: Flamboyant, 2010
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: amor, sentiments, tristor


RESSENYA
=========
La Berta Bonafè viu feliç cuidant les seves plantes en un pis petit d'una gran ciutat. A ella li agrada la calma i el silenci del seu pis on no arriben ni els fums ni els sorolls del carrer. Tot va bé en la vida de la Berta. Però un bon dia tot canvia, tot és negre i la Berta s'entristeix i no hi cap manera de fer canviar el seu estat d’ànim. Ni les seves estimades mascotes, el Pelut i el Moixo, poden aconseguir-ho. No serà fins l’arribada inesperada del Sr. Edmund, un veí de la Berta, qui aconseguirà canviar els ànims de la Berta, donarà llum a la seva vida i omplirà també el seu cor.

En aquesta història els sentiments tenen un paper protagonista. El pessimisme, la tristor, la il•lusió, els nervis, l’amor, l’amistat... tenen una importància especial i conformen una història tendra i delicada que l’autora i il•lustradora, Magalí Le Huche, aconsegueix. En aquest àlbum els seus textos i il•lustracions viuen en un equilibri gairebé perfecte sense prendre’s protagonisme i generant uns personatges realment entranyables. Amb un estil fresc i divertit que combina grans il•lustracions a doble pàgina amb vinyetes més pròpies de l’estil del còmic crea un fil conductor i genera unes composicions que transmeten tots aquests sentiments.

Cal destacar d’aquest àlbum la combinació dels formats d’il•lustració i la tipografia que remarquen, intencionadament, la senzillesa de la història i li dóna un caire intimista i personal propi de les millors històries d’amor.

[Podeu conèixer més sobre la Magalí Le Huche llegint aquesta entrevista]

Canción de Navidad

FITXA
=====
Títol: Canción de Navidad
Autor: Charles Dickens
Il·lustrador: Roberto Innocenti
Edició: Kalandraka, 2011
Edat: de 8 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Ho reconec a aquestes alçades dono gràcies que s’hagi acabat el Nadal. Les intenses trobades familiars, els dinars copiosos i l’aspecte cada cop més comercial d’aquestes festes, en la meva opinió, li estan restant una gran part de l’encant i la màgia que uns anys enrere li atribuïa, és per això que recuperar clàssics com la Cançó de Nadal de Dickens, que per cert el proper 7 de febrer es commemora el bicentenari del seu naixement, esdevé un bàlsam curatiu que em reconcilia amb aquestes festes, com el senyor Scrooge recapitulo posant una balança el bo i dolent i reconec que la màgia segueix sent-hi present, únicament que es troba sota algunes capes sobreres.

Ambientat al Londres de l’època victoriana, Canción de Navidad és un clàssic inoblidable de la literatura universal, il•lustrat per un dels més prestigiosos artistes internacionals. L’editorial Kalandraka ens va presentar, aquest passat Nadal, una exquisida edició per gaudir d’una lectura que enalteix l’esperit nadalenc. Els tres Fantasmes dels Nadals Passats, Presents i Futurs revelaran a l’avar Scrooge com la cobdícia, el despreci, la soledat i el desamor estan destruint la seva vida. Un llibre essencial que destaca per la riquesa i la precisió del text de Dickens, i per les imatges hiperrealistes del sempre genial Innocenti, que ofereixen múltiples perspectives visuals, totes elles superbes.

Un títol que sota cap excusa pot faltar a la vostra biblioteca, per l’excel•lent qualitat del text i les il•lustracions que el formen, el millor de Dickens i Innocenti en un preciós volum editat per Kalandraka.

¿Qué será de ti?

FITXA
=====
Títol: ¿Qué será de ti?
Autors / Il·lustradors: Alexandra i Daniel Mizielinscy
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2011
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: professions


RESSENYA
=========
La proposta d’Alexandra i Daniel Mizielinscy és estèticament agosarada i atractiva: un catàleg de professions, algunes conegudes i d’altres que ens fan dubtar si són o no reals. L’estètica és pràcticament cartellista: el grafisme atrevit, però, resulta feixuc de llegir. Potser és per la mida del llibre, l’abigarrament del text i les imatges, els colors...

Us recomano visitar la seva pàgina web, és xulíssima!

Los muchachos de la calle Pál

FITXA
=====
Títol: Los muchachos de la calle Pál
Autor: Ferenc Molnár
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Bambú, 2011
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: llibres de colla, aventures, guerra


RESSENYA
=========
Para Boka y el resto de chicos de la calle Pál, el terreno es su refugio. Allí se reúnen cada tarde para compartir juegos y proyectos. En el terreno dejan de ser compañeros de clase para transformarse en auténticos oficiales (todos menos el pequeño Nemecsek, único soldado raso del grupo) que cuentan con su propia organización militar. Su pedazo de tierra puede ser todo lo que ellos quieran que sea. Por eso, cuando la banda del Jardín Botánico amenaza con invadir el terreno, los muchachos de la calle Pál deciden plantarles cara y lanzarse a la batalla con todas sus consecuencias.

Publicada por primera vez en Hungría en 1906, esta novela aparece ahora dentro de la colección Exit Récord de Bambú. Una colección de clásicos modernos escritos por prestigiosos autores internacionales que, en palabras de la editorial, “han mantenido intacta su capacidad de fascinar y atraer, generación tras generación, a lectores de todo el mundo”. Los muchachos de la calle Pál es el mejor ejemplo de esa afirmación. De entrada, se trata de un clásico de la literatura juvenil húngara. Y aunque la historia fue escrita a principios del siglo XX y está ambientada en el Budapest de esa misma época, descubrirla por primera vez en nuestros días puede ser una experiencia deliciosa.

La batalla juvenil descrita en la novela sigue el modelo de las batallas adultas. Su autor, Ferenc Molnár, fue periodista y parece que trabajó como corresponsal de guerra; de ahí su habilidad para describir unas situaciones bélicas que cobran vida fácilmente en la imaginación del lector; y de ahí también ese guiño de homenaje a los corresponsales de guerra. Por las páginas de esta novela transitan héroes y traidores, vencedores y vencidos. Para los muchachos de uno y otro bando, la guerra es un asunto de honor en el que la estrategia tiene más valor que la fuerza, en el que nunca se olvida el respeto a un oponente digno.

Los muchachos de la calle Pál es una novela tierna y divertida, pero no os dejéis engañar por su tono amable: un final agridulce se encarga de recordarnos la inutilidad de la guerra. Una propuesta muy recomendable para los lectores más pequeños; una invitación a reflexionar para los lectores adultos.

Contes macabres

FITXA
=====
Títol: Contes macabres
Autor: Edgar Allan Poe
Traducció: Julio Cortázar
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula, 2011 (català) / Edelvives, 2011 (castellà)
Edat: de 9 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Per mi, aquest llibre ha estat la joia d’entre tots els títols publicats en LIJ aquest 2011. Es tracta de ‘Contes Macabres’, un recull de vuit contes: «Berenice», «El gat negre», «L'illa de la fada», «El cor delator», «La caiguda de la casa Usher», «El retrat oval», «Morella» i «Ligeia» del gran poeta Edgar Allan Poe, que ens arriba amb una magnífica traducció de la mà de Julio Cortázar, considerada la millor que han rebut els textos de l’autor d’Eureka; il•lustrada per Benjamin Lacombe, actualment molt de moda després del seu pas per Madrid aquest passat mes de desembre i amb una edició de luxe, per la qual cal felicitar el grup Lluís Vives; pàgines que alternen el fons blanc, gris i negre que reforcen el toc macabre de les històries i il•lustracions, on s’han treballat amb cura tots i cadascun dels elements; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura de color vermell sang i les biografies dels diferents implicats en aquest volum, precedides d’un text final que narra la vida i obra d’Edgar Allan Poe. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries de Poe o les il•lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com jo, us fascinen tots dos, aquest àlbum es converteix com us deia al principi, en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.

Ningú ha estat capaç de superar les magistrals descripcions de Poe, com a mostra un botó:

“els finals de les estacions carregats d’esplendors enervants; els ulls que s’inunden de llàgrimes que no provenen del cor; l’al•lucinació, que primer deixa lloc al dubte, però tot seguit es convenç i apareix raonable com un llibre; l’absurd, que s’instal•la en la intel•ligència i regeix amb espantosa lògica.”

El text de Charles Baudelaire sobre la vida i l'obra de Poe que s’inclou al final d’aquest volum, és el que aquest poeta va escriure com a pròleg a l'edició francesa de Narracions extraordinàries. Aquesta biografia, posa de manifest la veneració que sentia Charles Baudelaire per la trista figura del que ha estat considerat el poeta maleït, així com el desnivell que, segons el francès, existia entre ell i el seu país. Enalteix una i altra vegada la personalitat peculiar i seductora del geni que va ser alhora cara i creu en la seva breu i intensa vida. L’alcohol va ser estímul i condemna d’una existència que va realçar i venerar la figura de la dona per damunt de totes les coses.

Per tot plegat, jo brindo per ell, per Poe i la seva literatura que t’atrapa i engoleix amb el seu brillant domini del llenguatge i la metàfora, us deixo un petit vídeo perquè pugueu fer un petit tast de les il•lustracions que acompanyen els contes, el text no necessita més que saber que el signa l’inigualable Edgar Allan Poe.

Me gusta el chocolate

FITXA
=====
Títol: Me gusta el chocolate
Autor: Davide Cali
Il·lustrador: Evelyn Daviddi
Edició: Factoría K de libros, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: xocolata


RESSENYA
=========
La història que Davide Calì és un manifest d’apologia de la xocolata en tota regla. Podríem qualificar aquesta també com un manifest o un al•legat en defensa de la xocolata com a bé material de la humanitat. Un recurs vàlid en una infinitat de contextos i situacions que sempre podem utilitzar en funció dels nostres interessos: per celebrar algun èxit, per recuperar-nos d’un fracàs, per tolerar la frustració, per gaudir de moments inoblidables...

Un nen explica, fonamenta i raona amb total clarividència i honestedat quins són els motius que el fan un gran consumidor de xocolata, quines són les raons que el mouen a aquest consum quasi compulsiu i els efectes beneficiosos per al seu interior (sense tenir en compte l’opinió d’odontòlegs, estomatòlegs, pares i mares).

Una història amb la que tots (fanàtics o no d’aquest producte) ens sentim identificats i on les situacions plantejades, d’una manera o una altra, també les hem viscut i ens identifiquen.

És doncs una història alegre, divertida, que toca els sentiments i, com la xocolata, ens canvia l’ànim aconseguint treure’ns un somriure. Una vegada més Calì toca els sentiments i les emocions d’una manera diferent, divertida, engrescadora, només cal recordar el seu excel•lent L’enemic o Malena, la balena.

Un llibre deliciós!

Un malson al meu armari

FITXA
=====
Títol: Un malson al meu armari
Autor: Mercer Mayer
Il·lustrador: Mercer Mayer
Edició: Kalandraka Editora, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: pors i malsons


RESSENYA
=========
Aquest llibre és una reedició d’un dels primers àlbums de Mercer Mayer, autor Nordamericà de més de 300 títols per a infants, publicat el 1968.

El llibre tracta el tema de les pors infantils: l’infant protagonista, que explica la història en primera persona, ens narra com decideix enfrontar-se al seu malson i el què descobreix en fer-ho: que el seu malson també en té, de malsons.

El to positiu de la història fa dibuixar un somriure en el lector, i treu ferro, així, a la por de l’infant al monstre de l’armari. Una història perfecta per abans d’anar a dormir.

[Esquerra: il·lustració del llibre de Mercer Mayer - Dreta: il·lustració del llibre de Maurice Sendak.]

Aquest àlbum va ser comparat negativament pels crítics amb l’obra de Maurice Sendak Allà on viuen els monstres, tot i que la temàtica no és la mateixa (podeu llegir un article sobre la comparació entre aquests dos autors aquí).

Senyor Conill, em vol ajudar?

FITXA
=====
Títol: Senyor Conill, em vol ajudar?
Autor: Charlotte Zolotow
Il·lustrador: Maurice Sendak
Edició: Corimbo, 2011
Edat: de 6 a 10 anys
Temàtica: la recerca d'un regal per la mare


RESSENYA
=========
La nena protagonista d’aquest conte està amoïnada perquè no sap què regalar-li a la seva mare. I li demana ajut al Senyor Conill. Entre tots dos acaben esbrinant el regal ideal per la mare de la nena.

Tot i que el llibre i les seves il•lustracions tenen un cert aire antic (o vintage, segons es miri...) te la seva gràcia, sobretot pel que fa a la idea i argument del conte.

Ja que el plantejament inicial (la nena que no sap que regalar a la seva mare i demana ajut al Senyor Conill) es veu desmuntat de seguida. El Senyor Conill, tot i aparentar que està ajudant a la nena a trobar el regal ideal per la seva mare, en realitat no aporta cap informació essencial a la nena. Tot s’ho acaba dient ella mateixa. Ella mateixa arriba a la conclusió de que són els colors, el que més agrada a la mare. I ella mateixa troba que regalar-li una fruita de cadascun dels seus colors preferits seria el millor regal. El Conill només l’acompanya en la seva descoberta. Te gràcia pel fet de apuntar la idea de que, en realitat, les respostes a les coses més íntimes estan dins de cadascun de nosaltres. Ningú millor que la nena (ni tan se val tot un Senyor Conill...) sabria trobar quin és el millor regal per la mare de la nena.

¡Hola!

FITXA
=====
Títol: ¡Hola!
Autor: Perrine Dorin
Il·lustrador: Perrine Dorin
Edició: Ediciones Jaguar, 2011 (Miau)
Edat: fins a 6 anys
Temàtica: Aprendre a comptar i a relacionar-se


RESSENYA
=========
D’una manera molt divertida i gràfica aquest petit llibre ens va mostrant el camí per anar comptant fins a 10.

Una simple corda, on hi van aterrant d’un en un uns ocellets molt simpàtics que es van saludant a mesura que arriben, ensenya als més menuts els números i als que no són tant petits l’art de festejar. Resulta que al final apareix una guapa ocelleta que enamora a tots els ocells que estaven penjats del fil i que els deixa en evidència...

Els dibuixos, senzills però molt entenedors, conviden al lector a gaudir d’aquest àlbum il•lustrat fins al final.

En resum, es tracta d’un llibre molt recomanable.

Redondo

FITXA
=====
Títol: Redondo
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Lucía Serrano
Edició: Thule, 2011
Edat: de 3 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Redondo és el viatge esbojarrat d’un animal rodó, que salta de planeta en planeta como si fos a l’espai interestelar. Així, de la síndria va saltar a la pilota, després al cap de la Carlota, d’allà al seu ull, de l’ull, al botó, del botó, al melic i, quan les pessigolles de la Carlota la van fer saltar, va caure a un llibre... Rodó.

Aquí trobem un exemple perfecte del que seria un llibre joc, un títol amb un format curiós, de forma rodona, de cartoné que presenta una història divertida amb format de rima de gran sonoritat que provocaran les rialles dels infants. La intrèpida marieta protagonista passa d’un lloc a l’altre (sempre rodons) en el seu viatge expedicionari que tindrà un moviment rodó (com no podia ser d’una altra manera) acabarà en el mateix punt de partida. Es tracta d’un llibre que dóna molt de sí, es pot jugar amb ell a buscar els detalls de les il•lustracions que Lucía Serrano ha creat per acompanyar la història d’aquest accidentat viatge, pensar altres coses rodones que no apareguin al llibre, o per què no, després d’enumerar-ne moltes, passar a les quadrades, o a les triangulars, valents... atreviu-vos amb les romboïdals!

Resumint, m’ha semblat una fantàstica proposta amb un disseny innovador i acurat, ideal per jugar amb els petits de casa, ara que s’acosten les festes, aquesta és una d’aquelles propostes que no hauria de faltar a les vostres llistes de regals.

Si clickeu aquí, podreu veure algunes de les il•lustracions que apareixen a l’interior d’aquest divertit llibre.

Kulanjango

FITXA
=====
Títol: Kulanjango
Autor: Gill Lewis
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Kulanjango és una novel•la que sorprèn per la seva temàtica, acostumats com estem a històries de futurs desastrosos, governs totalitaris, problemàtiques socials, etc. És una història d’aventura, d’amistat i sobretot, d’amor per la natura. En concret, es centra en la lluita d’en Callum, i la seva nova amiga Iona, per salvar una àguila pescadora. Es tracta d’un ocell en perill d’extinció i una espècie molt valorada pels caçadors.

Al voltant hi apareixen alguns temes propis de les històries de joves: com problemes familiars, problemes amb alguns companys d’escola, etc. però l’eix que estira tot el relat és el secret de l’àguila i el viatge accidentat que fa des d’Escòcia fins a Gàmbia. Tot i això, a la tercera part del llibre la història pren un gir un pèl forçat pel meu gust, i sembla que de cop ens trobem amb una mena de remake d’en zoo d’en pitus a l’africana.

Però vaja, és una història recomanable que, malgrat moments tràgics que potser són sobrers, agradarà als nois i noies que busquin aventures però sense màgia ni fantasia. I sobretot és optimista, encara no està tot perdut!!!

El monument a l'estel

FITXA
=====
Títol: El monument a l'estel
Autor: Paco Mir
Il·lustrador: Raquel Díaz Reguera
Edició: Thule ediciones, 2011
Edat: de 4 a 10 anys
Temàtica: Absurd amb sentit de l'humor


RESSENYA
=========
Amb el que a mi m’agrada l’absurd... I m’ha tocat comentar aquest llibre! Visca! Visca l’absurd! Però que visca, visca i visca! És tan gran, l’absurd, que sense parlar de res en concret et fa pensar en tot una mica.

En aquest conte expliquen com s’ho fan a un poble (anomenat Poble, per cert) per mirar de no passar tanta calor durant un estiu dels més calorosos que mai dels mais s’hagin vist. Les idees dels habitants són a quina més estrafolària per mirar d’alleujar tanta xafogor. Però, això sí, són totes elles idees molt visuals. I també lògiques (...lògiques dins del món il•lògic de l’absurd).

El text és divertit. La idea original. I les il•lustracions semblen tenir vida pròpia. De vegades sembla que alguns personatges vagin a sortir de l’àlbum... Estan tan vius! I a més les il•lustracions expliquen coses que el text sol no pot dir sense allargar-se massa.

Després de tenir un “flechazo” amb aquest conte a la primera ullada, he buscat més informació a Internet i he vist que l’autor del text és Paco Mir (un dels components del Tricicle). Ah! És clar. No podia ser d’altra manera. Ara ho entenc!

En una paraula: Excepcional. I a més, aquest és un llibre solidari, ja que amb cada exemplar venut es destina un euro a l’ONG Pallassos Sense Fronteres. El món necessita riure (per no plorar) i amb aquest àlbum s’aconsegueix riure per partida doble: quan el llegeix un mateix i quan arriba la teva aportació econòmica als nens i nenes d’altres indrets del món on costa molt trobar motius per riure. Felicitats.

El pequeño libro rojo

FITXA
=====
Títol: El pequeño libro rojo
Autor: Philippe Brasseur
Il·lustrador: Philippe Brasseur
Edició: Océano Travesía, 2011
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Donde algunos se preguntarán “¿¿Otra Caperucita??” yo exclamo “¡¡Otra Caperucita!!” y me avalanzo sobre este libro a la espera de ver qué es lo que han hecho esta vez con el que probablemente sea el clásico infantil con más versiones, spin-offs y relecturas que existe (seguido de cerca por Los tres cerditos).

Junto a Una caperucita roja, de Marjolaine Leray, la Caperucita roja sin palabras de Adolfo Serra (ed. Narval) y Gola de llop/Boca de lobo de Fabián Negrín, este libro rojo ya tiene un hueco entre mis caperucitas favoritas. Y es que lo importante no es qué se cuenta, sino cómo se cuenta, y en ese aspecto este libro supone un reto para el lector. Brasseur nos propone dos historias que transcurren paralelas: en la página de la izquierda, la maestra ratón se dispone a leerles un cuento a los ratoncitos, no sin antes darles toda una serie de instrucciones sobre cómo deben tratarse los libros para no estropearlos; en la página de la derecha, la mamá encarga a Caperucita que le lleve un librito rojo a su abuela, con cuidado de no estropearlo por el camino. Las dos historias se superponen, y todo aquello contra lo que la maestra ratona advierte a sus alumnos (e incluso alguna cosa más...) se lo veremos hacer a Caperucita camino de la abuelita.

El pequeño libro rojo es uno de esos álbumes que no se pueden explicar... se tienen que tener delante y “experimentar” en directo para poder disfrutarlos. Con un sentido del humor un tanto escatológico y el texto justo e imprescindible, no tengo ninguna duda de que encantará tanto a mayores como a pequeños.

PS: No se pierdan la reseña de Román en Donde viven los monstruos. Aunque no hayan leído el libro. Les gustará :-)

Pors, manies i vergonyes

FITXA
=====
Títol: Pors, manies i vergonyes
Autor: Lluís Farré
Il·lustrador: Mercè Canals
Edició: Ed. Bambú, 2011
Edat: Primers lectors (a partir de 6 anys)
Temàtica: sentiments, valors, superació


RESSENYA
=========
Unes il•lustracions fantàstiques de Mercè Canals, plenes de color i vida, ens acompanyen en la lectura d’aquest llibre de Lluís Farré, gran escriptor d’històries per a nens i nenes, que de vegades il•lustra ell mateix i de vegades alguns dels seus amics il•lustradors.

La Rita és una nena que es mou pel món amb una “motxilla” carregada de pors, manies i vergonyes, es pot dir que les col•lecciona i amb aquest pes no es poden fer gaire coses. Viu amb els seus pares i la seva àvia de 89 anys, a qui estima amb bogeria ja que és una persona lliure i sense complexos, que és feliç fent el que li ve de gust i tant li fa el que digui la gent. El dia que la iaia es mor, la Rita se n’adona de com se l’estimava tothom per ser com era, sense pors ni manies ni vergonyes i llavors ella comprèn quina ha de ser a partir d’ara la seva actitud davant la vida.

El text, àgil i de fàcil comprensió, és engrescador i proporciona una lectura amable i divertida.