FITXA
=====
Títol: Tar Tar Blau
Autor: Pinin Carpi
Il·lustrador: Iris de Paoli
Traducció: Anna Casassas
Edició: Bambú, 2017
Edat: per a totes les edats
Temàtica: humor, acció, fantasia, aventures
RESSENYA
=========
Ens arriba un clàssic de la literatura italiana amb tots els ingredients per ser una d’aquelles històries immortals que perduren al llarg del temps tot i que els temps canviïn.
Tar Tar Blau viu una vida plàcida. Per casa té un para-sol i com a companys un gat blau, un gos taronja i un peixet. S’ocupa del seu tros de terra i és feliç. Un dia, un aconteixement extraordinari (i heu de saber, que tots i cadascun dels elements que van apareixent a la història tenen una raó de ser que serà explicada al llarg del relat) inicia una roda d’esdeveniments, a quin més sorprenent, en el que es veuran immersos una corrua de personatges dignes de la més hilarant de les faules.
Així doncs, un pagès, l’emperador dels mandarins en persona, un parell de bruixes, la noia més bonica del regne i un grapat de malfactors enredaran ben enredada la troca regalant-nos un temps meravellós.
La cuina, sempre present quan parlem de la bota d’Europa, també té el seu protagonisme en la història. És un gelat de taronja el que farà d’engranatge perquè arrenqui la història i és una sopa de taronja la que farà de clau de volta per desenredar el nus del relat.
Res és superflu, fins i tot el títol ha estat traduït per transmetre aquest joc de paraules, sons i imatginaris del que està farcit el llibre. L’autor, Joseph Carpi, va néixer a Milà el 1920 Cion Cion Blu és el seu primer llibre per infants escrit el 1968. També va escriure poesia i llibres d’art per nens.
El format és possible que no atregui els nens i sorprèn que les il·lustracions, les originals d’Iris de Paoli, no s’intercalin amb el text i que es presentin recollides al final amb un peu d’imatge per situar l’escena. El blau i el taronja dominen l’espai en aquestes imatges d’Iris de Paoli, coneguda pels seus dibuixos a la revista Gaceta Junior.
Un llibre fantàstic per ser llegit i narrat en veu alta, per escoltar en rotllana, per ser adaptat al teatre. Una faula que convida a l’oralitat.
Vet aquí una vegada a la Xina hi havia un xinès que anava vestit de blau i taronja i es deia Tar Tar Blau...
FITXA
=====
Títol: Ernest i Celestina han perdut en Simó
Autora i il·lustradora: Gabrielle Vincent
Edició: Kalandraka, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: amistat, superació, Nadal
RESSENYA
=========
Gabrielle Vincent, pseudònim de Monique Martin, és l’autora i il·lustradora de la sèrie de llibres infantils que protagonitzen l’os Ernest i la ratolineta Celestina, la qual va començar a publicar a partir dels anys 80 després de ser pintora i l’any 2012 se’n va fer una adaptació cinematogràfica acompanyada del Premi César al Festival de Cannes per ser la millor pel·lícula d’animació.
En aquest llibre, la història que viuen aquests dos animalons tan entranyables i bondadosos comença un dia que van a passejar pel bosc nevat i, sense adonar-se’n, la Celestina perd la seva joguina preferida: un ninot de peluix anomenat Simó. Aleshores, la ratolina s’enfada amb l’Ernest acusant-lo de ser el culpable i ell, comprenent el sentiment de pèrdua de l’amiga, no s’enfada i es dedica a buscar-lo. En trobar-lo al mig del bosc malmès decideix anar a comprar-ne un altre però no en troba cap d’igual i, per aquest motiu, li demana a la Celestina que el dibuixi el millor possible perquè, d’amagat, en confeccionarà un. Finalment, en una festa on tots els habitants del bosc són convidats i convidades, l’Ernest li entregarà el regal a la seva amiga i a tothom, repartint així felicitat per les festes de Nadal.
Personalment, el que m’ha sorprès més han estat tres aspectes. El primer fa referència a la senzillesa amb la qual s’explica la història, amb un text breu (traduït per Teresa Duran) i unes il·lustracions suaus fetes amb aquarel·les i traçats lliures.
El segon, a les diferències que mantenen ambdós personatges, les quals alimenten encara més la seva preciosa, gran i real amistat: l’Ernest és un os gran, tranquil, pacient i comprensiu i, la Celestina, una ratolineta petita, sensible i impulsiva.
I per últim, les il·lustracions de l’interior de la casa. Una vegada llegit i rellegit el llibre em vaig adonar de l’elaboració de les habitacions de l’habitatge que, amb els seus detalls, podies perfectament pensar que es tracta de la casa de la seva creadora: el rellotge, la taula i el penjador del menjador; els dibuixos de la paret, els calaixos amb roba mal col·locada de l’armari, la làmpada i les joguines per terra de l’habitació de la Celestina... entre d’altres.
Per aquestes festes de Nadal i dies d’hivern és un llibre que recomano amb molt d’amor a petits/es i a grans, com també la resta d’obres de l’autora tant amb el pseudònim de G. Vincent com el de M. Martin.
FITXA
=====
Títol: L'elefantó tafaner
Autor i il·lustrador: Loes Riphagen (adaptant un conte de Rudyard Kipling)
Edició: Takatuka, 2017
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Un llibre que adapta un conte fantàstic de Rudyard Kipling sobre la vida d’un elefantet molt tafaner, que sempre volia ficar el nas a la vida de les seves companyes bestioles. Fins que una mala, mala, mala passada ho canvia tot... i al final l’elefant va tenir una trompa... una mica llarga.
Un llibre senzill i tendre que reflexiona sobre el fet no gens innocent de xafardejar, que tant ens ocupa i preocupa massa sovint a tots els homes.
***
Winner Award of Excellence: Golden Pinwheel Young Illustrators Award
Silver European Design Award 2016
Selecció de la Stiftung Buchkunst dels llibres més bonics editats a Alemanya el 2017
FITXA
=====
Títol: L'odissea de l'Ollie
Autor: William Joyce
Il·lustrador: William Joyce
Traducció: Aurora Ballester
Edició: Bambú, 2017
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: fantasia, aventures, joguines, amistat, creixement.
RESSENYA
=========
L’autor de Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore i de la saga Els guardians ens torna a sorprendre amb un relat dedicat al món secret de les joguines.
La història s’inicia amb el naixement dels dos protagonistes de l’aventura, l’Ollie un peluix i en Billy un nen que el prendrà com a la seva joguina inseparable. Creixen i juguen feliços fins que arriba un dia en que el Rei Zozo i els seus esbirros de ferralla segresten l’Ollie i ambdós hauran d’enfrontar-se a perills i escenaris que mai haurien imaginat que existissin.
William Joyce és un gran creador de personatges. Més enllà de l’amistat de l’Ollie i el Billy, i del segrest i del rescat d’ambdós, destaca la història del rei pallasso Zozo, una joguina caiguda en desgràcia, de llarg el personatge més interessant i profund del llibre, que viu immers en una forta lluita interna. En Zozo, ni és joguina, ni és humà, però la confiança que totes les joguines van dipositar en ell perquè assegurés la seva supervivència va provocar que li naixés un cor, un cor que li duria alegries i dolor. Al llarg de la història veurem com avança la seva transfiguració tant física, la pintura del rostre se li esquerda, l’esquena se li corba, els trets s’afuen, com emocional, passant d’un sentiment d’esperança i confiança, a sentir-se avergonyit, trist, frustrat, per acabar finalment encegat per la ràbia i l’odi. En el seu amor silenciós per la nina ballarina i en el fet de situar les joguines com a protagonistes de la història ens recorda el conte clàssic de Hans Christian Andersen El soldadet de plom.
Una llarga llista de personatges fantà
stics faran la seva aparició al llarg del relat, alguns d’ells sorgits de la ferralla de la deixalleria del barri i que formaran l’exèrcit de l’Ollie i combatran amb els “cagaferros” i els artefactes creats per el rei Zozo en una gran batalla final.
Les il·lustracions de l’autor són destacables. Ens transporten al passat i evoquen un sentiment de nostàlgia cap a una infància en que el temps transcorria a un ritme més lent.
Els capítols del llibre són curts i les veus canvien, fet que ens facilita conèixer la història completa i veure els aconteixements des de diferents punts de vista. El text ve presentat amb una tipografia clara, uns marges amples i un interlineat separat que faciliten la lectura.
Aquest nou llibre de William Joyce navega entre dos móns, un d’innocent, tendre, protegit, un espai conegut com són la casa, el jardí i el parc, i una altra de pertorbador i cruel. Perquè tot el que envolta el personatge del Rei Zoco té un aire macabre, les barraques de la fira abandonada, la sala on es tortura els peluixos, el taller on Zoco crea les seves màquines, tots aquests escenaris ajuden a crear una atmosfera en constant contraposició amb allò de naïf que envolta el Billy.
Un cop arribats al final del llibre queden a l’aire preguntes per respondre i alguna expectativa per complir però el trajecte ha estat satisfactori.
FITXA
=====
Títol: No vull tenir el cabell arrissat!
Autora i il·lustradora: Laura Ellen Anderson
Edició: Picarona, 2017
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Àlbum encisador, tant per la història que explica com per la vivesa de les il·lustracions.
Explica la història d’una nena que té els cabells molt arrissats i s’empesca les mil i una per tal de deixar-lo ben llis. Perquè no li agrada tenir-lo arrissat? Ai, espera que ha trobat una altra noia amb un problema ben semblant. Com acabarà tot plegat?
En aquesta història es parla d’autoestima, de les persones que no aprecien el que tenen. Que t’aporta ser inconformista? Perquè no podem estar contents amb el que tenim i sempre aspirem a ser com els altres? Ens hem parat a pensar alguna vegada, si els altres els hi agradaria ser com nosaltres?
Il·lustracions que enamoren des del primer moment. Molt vives i netes amb fons neutres que ressalten el que importa a la història “el cabells”. Hi ha molt de joc amb l’escriptura del text, en que aquest agafa formes segons estiguin els cabells. És d’aquelles lectures que et fa giravoltar el llibre com un molí.
Lectura molt divertida i recomanable. Fresca i dinàmica per a passar moments de somriures pensatius.
FITXA
=====
Títol: El problema Autora i il·lustradora: Iwona Chmielewska
Edició: MTM, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Títol: La cinta
Autor i il·lustrador: Adrien Parlange
Edició: Kókinos, 2017
Edat: a partir de 3 anys
RESSENYA
=========
Fue por azar que me llevé estos dos libros juntos de la Llibreria Al·lots.
Ya conocía “La Cinta” de Adrien Parlange, porque fue uno de los libros finalistas a las “pepites” del Montreuil de 2016, así que me lo llevaba para poder volver a mirarlo y escribir algo sobre él, que me apetecía (me gusta intentar describir los libros que tienen un fuerte componente “físico”, ver si consigo con palabras explicar cómo funcionan).
De “El problema” solamente conozco un poco a su autora, la polaca Iwona Chmielewska, porque recuerdo su “Ojos” / “Ulls”, un libro suave, poético y bello sobre la mirada y su ausencia. “El problema” venía retractilado en plástico, así que no podía hojear el interior en la librería, pero la sencillez de la cubierta pesó más que la horrible faja (“Una historia sobre cómo transformar los problemas en una oportunidad”, es que ME CHIFLA que me expliquen la moraleja del libro, por si no soy capaz de pillarla yo solita).
Una vez en casa, cuando abrí los dos libros, me di cuenta de que, cada uno a su manera, comparten el mismo punto de partida: cómo un único elemento puede interpretarse / convertirse en múltiples otros. ¿Puedo llamarlo la “polisemia” de la imagen? No son en esto libros originales (quizás “La Cinta” algo más, después explicaré por qué), pues otros antes han explotado esta misma idea. Uno de mis favoritos (con muchos fans, me consta) es “No es una caja”, de Antoinette Portis, en el que un rectángulo negro se convierte en una montaña, un robot, un coche de carreras o un edificio en llamas según la imaginación del conejito protagonista, que presta a los lectores su mirada imaginativa gracias al ingenioso juego visual que propone la autora.
Además de esta polisemia, y aunque se trata de libros muy diferentes, ambos libros comparten una misma voluntad de sencillez, de eliminar todo aquello que pueda distraer al lector del objetivo principal de la lectura, algo que les otorga una estética especialmente limpia, cuidada, y la sensación de que son libros profundamente pensados y diseñados, donde nada se ha dejado al azar y todo tiene un sentido.
Empiezo por “El problema”. Puede que no sepamos a simple vista qué se supone que representa esa forma triangular pero de lados ligeramente curvos que muestra como única ilustración la cubierta del libro, pero el misterio se desvela en las dos primeras páginas:
“Este mantel es el preferido de mamá. Es muy especial, porque lo bordó la abuela.”
“Hoy, mientras lo planchaba, me he despistado un momento y…”
Efectivamente, la forma de la cubierta es la mancha de una quemadura de plancha sobre el mantel. El libro avanza con texto en la página de la izquierda e ilustración en la derecha, pero mientras el texto plantea cómo solucionar ese problema (¿se podrá limpiar? ¿encontraré la solución en internet? ¿puedo culpar a mi hermano pequeño? ¿puedo decir que una ráfaga de viento se lo ha llevado volando?), la ilustración se repite, de modo que la silueta de la plancha, presente en cada una de las páginas, sirve de “base” para, con unos breves trazos a lápiz de color azul que añaden los detalles necesarios para su correcta lectura, convertirse en una botella de detergente, un ratón de ordenador, el gorro del hermanito pequeño, o una ventana abierta a través de la cual, suponemos, el mantel ha desaparecido.
El desenlace es lo de menos, aunque efectivamente tiene que ver con la moraleja de la horrible faja que acompaña al libro…
Quizás es por esa ausencia de moraleja que me resulta más atractivo “La Cinta”, de Adrien Parlange. Él también limita sus recursos, en este caso la paleta de colores (en la que destaca el amarillo y el azul) y la simplificación de las formas, buscando no perder en ningún momento la comprensión del lector respecto a lo que está viendo (aunque, por si acaso, se ayuda describiendo la imagen que aparece en cada doble página con una palabra que aparece en la parte superior izquierda: un globo, un funambulista, una comida, un ratón…). Y, en cada una de estas imágenes a doble página, la cinta amarilla que cuelga del lomo inferior del libro, igual que las cintas marcapáginas colgaban del lomo superior, es el elemento polisémico que cambia de significado según la ilustración: es el hilo por el que sujetar el globo, la cuerda por la que camina el funambulista, un espagueti en el plato de comida, o la cola del ratón.
El libro de Parlange no tiene hilo (porque es una cinta, jeje - perdón) narrativo, se trata simplemente de un libro de imágenes, pero va un poco más allá que Chmielewska (o que Portis en “No es una caja”) en otros aspectos. Primero, porque utiliza un elemento tridimensional real (la cinta) para funcionar, mientras que los otros dos son más tradicionales en el sentido de que sus ingredientes son únicamente papel y tinta. Segundo, porque no le hace falta modificar en absoluto el elemento que cambia de significado (la cinta es la misma a lo largo del libro; son las ilustraciones las que aportan el contexto) mientras que Chmielewska y Portis tienen que “ilustrar” sobre la base de la quemadura o de la caja para que leamos el nuevo significado del elemento polisémico. Y finalmente, porque añade el elemento de interacción con el lector: la cinta está muerta, sin vida… el lector debe “animarla”, colocarla de una manera o de otra, tirar de ella para que realmente sea la cuerda del funambulista, o ponerla dentro del plato para que sea el espagueti: sin la colaboración del lector, el libro no funciona.
El libro de Chmielewska tiene hilo narrativo y moraleja.
El libro de Parlange parece proponer únicamente el juego.
Ambos proponen la pregunta “¿en cuántas cosas puede convertirse X?” y la sorpresa que provocan las respuestas.
Fue por azar que los descubrí juntos, pero hacían buena pareja. Sincronicidades…
FITXA
=====
Títol:
La vida dels mini herois
Autor i il·lustrador: Olivier Tallec
Edició: Animallibres
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: humor en el dia a dia d'un infant
RESSENYA
=========
Les il·lustracions de Tallec et fan empatitzar de seguida amb tots els mini-herois d’aquest llibre.
I és que són ells mateixos, en primera persona, els que ens expliquen com n’és de emocionant (...i també de dura!) la vida d’un mini-heroi. Per que... sí, ser un mini-heroi és tota una xul·lada i promet una vida plena d’emocions i aventures però... ja ho sabíeu que un mini-heroi també ha de recollir la seva habitació? Eh? O és que potser us pensàveu que tot era un camí de roses, pels nostres protagonistes? (...o, per parlar amb propietat, un camí de capes i antifaços) No, no, no... la vida d’un mini-heroi té molts alts i baixos... i en Olivier Taller ens els mostra amb quatre traços i mooooolt de sentit de l’humor.
FITXA
=====
Títol: Cor de cactus i altres formes d’estimar
Autor: Anna Manso
Edició: Cruïlla, 2017
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Com m'hauria agradat poder xiuxiuejar-los a cau d'orella quatre veritats: que els humans podem arribar a ser molt ximples, i que dels problemes i dels malentesos cal parlar-ne o es podreixen.
Us recomano una novel·la genial per a joves lectors, fresca, ben escrita i plena de música, amb una veu narrativa sincera, desenfadada i descarada que interpel·la directament al lector.
De seguida que vaig tenir coneixement d’aquesta novel·la, vaig capbussar-m’hi i, amb gran alegria vaig confirmar, una vegada més, que llegir a Anna Manso, sempre és un encert. La novel·la arrenca amb tota una declaració d'intencions per part de l'autora, diu: «El més probable és que et preguntis qui coi sóc per parlar-te com et parlo. Molt fàcil, sóc l'escriptora. I aquesta vegada no em limitaré a explicar el que passa de forma discreta com he fet tantes vegades. No seré la típica tercera persona del singular neutra i gens molesta. Ni parlar-ne. No em dona la gana. Jo vull ficar cullerada, explicar-ho tot a la meva manera, com fem els escriptors, però sense màscara. Quan escrius ets la que mana, la que decideix sense consultar ningú, la reina del mano. I penso aprofitar-ho.» M’encanta aquesta manera d’intervenir en la narració, dirigint-se en primera persona al lector i, espec
ialment, la manera tan directa i divertida.
Cor de cactus és una història que atrapa des de la primera pàgina, pel seu to distès, per el ganxo dels temes que toca: l’amistat, la música i les relacions i, per l’impecable saber narrar de l’autora. L’Anna acostuma a tocar temes de caire social en els seus llibres, i aquesta no és una excepció. El masclisme en les relacions adolescents i els prejudicis són la base d’aquesta història, una història que sona, doncs la música és gairebé un personatge més de la trama, mercès a la passió de la protagonista com a PD (punxadiscos). La mala combinació que fan amistat i distància i la tossuderia que ens porta a perseguir un somni faran que els lectors se sentin fàcilment identificats amb els personatges de la història.
Ara que s’acosten dies per fer regals, no oblideu que un bon llibre sempre us farà quedar bé. Sovint se’ns fa difícil encertar la tria per als joves, doncs ja us dic ara que si regaleu Cor de cactus, triomfareu i recordeu que la vida es un carnaval!
FITXA
=====
Títol: Els nens de les arrels
Autora/il·lustradora: Sibylle von Olfers
Edició: ING, 2003
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
El pas del temps a la natura donat de la mà dolça de la imaginació i guarnit amb les il·lustració de fa més d’un segle de na Sibylle von Olfers.
A destacar les paraules de portada de Jacques Walter.
“L’àrid hivern és necessari
perquè arribi la primavera.
I en la soledat i en la foscor
la llavor es prepara
per trobar de nou la llum.”
Aquest fragment defineix molt bé què et trobaràs a dins. És la màgia de la natura en estat pur, la personificació de les flors, descobrir el cantó dolç dels insectes. La narració transmet el cant harmoniós del pas del temps, les estacions. Com al cap i a la fi tot segueix un ordre perfecte.
Pel que fa a les il·lustracions, són d’aquelles que mai et cansaries de mirar. Tenen aquell toc tendre, encertant el to en cada moment de l’any combinant tocs ogres amb verds que permeten destacar els colors vius allà on cal per remarcar el que és essencial en cada moment. És el llibre que esperes trobar a qualsevol escola que faci servir la metodologia Waldorf.
El text descriu la imatge. Això fa que puguem entendre la història sols llegint-la o sols mirant les il·lustracions, però sens dubte la combinació de totes dues encendrà la guspira màgica d’aquesta història.
Podeu posar a prova els vostres coneixements d'alemany mentre gaudiu de les il·lustracions amb aquest vídeo que us deixem:
FITXA 
