Soc una nou

FITXA
=====
Títol: Soc una nou
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Traductora: Elisenda Vergés-Bó
Edició: Barcelona: Edebé, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Refugiats, solidaritat, humor


RESSENYA
=========
Imagineu-vos en un judici. Presideix la sessió el distingit jutge Pannatta. Ara mateix, el jutge interroga l’Omar, un nen refugiat que va arribar a la costa italiana en una barca. El seu objectiu és determinar si el petit, que va perdre els pares durant el viatge, ha de tornar al centre de refugiats d’on ha fugit. Quan el jutge Panatta li pregunta qui és, el nen respon que és una nou. Per a sorpresa del jutge, la defensora del petit, l’advocada Marinetti, dona suport a aquesta afirmació. De fet, la Marinetti assegura que pot demostrar, amb testimonis i tot, que l’Omar és una nou que va caure de la noguera del seu propi jardí.

Que s’han tornat bojos, l’Omar i la seva advocada? No pas. En realitat, tot obeeix a una estratègia legal de la Marinetti per fer que el nen es quedi a casa seva. Aconseguiran que el jutge Panatta decideixi en favor seu?

Soc una nou va guanyar el premi Edebé de Literatura Infantil 2018. La seva autora, Beatriz Osés, és una periodista i professora de Llengua i Literatura amb àmplia experiència en el món de la LIJ. De fet, al blog ja us havíem parlat de dues de les seves obres: El misterio del gato negro i la saga que protagonitza Erik Vogler, un detectiu força especial.

En aquesta ocasió, Osés ha escrit un conte curiós, divertit i entranyable alhora. A través d’aquest judici surrealista, l’autora ens acosta al problema dels refugiats i a les injustícies del sistema legislatiu d’una manera ben original. La narració alterna passatges del judici amb capítols on els personatges expliquen les seves experi
ències en primera persona. D’aquesta manera coneixem la dura aventura de l’Omar fins a arribar al jardí de la Marinetti, però també la seva amabilitat i gran cor; descobrim com és l’advocada, una dona solitària que veu en l’aparició del nen una nova esperança per a ser feliç; i repassem la història dels singulars veïns amb els quals fa amistat l’Omar.


Tot i que la lectura d’aquest llibre és molt recomanable, hem de posar una pega a l’edició pel que fa al tractament de les il·lustracions de Jordi Sempere. Cada il·lustració apareix impresa a doble pàgina; això fa que quedi partida en el punt d’unió de les dues pàgines i que, malauradament, es perdin detalls importants de l’escena. Una altra disposició hauria permès gaudir d’aquestes fantàstiques il·lustracions com es mereixen.