Diez cerditos luneros

FITXA
=====
Títol: Diez cerditos luneros
Autor: Lindsay Lee Johnson
Il·lustrador: Carll Cneut
Traductor: Miguel Azaola
Edició: Ekaré
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
La lluna plena fa segles que exerceix el seu atractiu sobre els habitants del nostre planeta. Tant és que siguin humans com animalons...o animalons que es comporten com els humans, com és el cas dels deu porquets d’aquest àlbum, que potser pren com a punt de partida una popular cançoneta anglesa per aprendre a comptar.

La presentació dels cinc porquets i cinc porquetes protagonistes de l’aventura ja es fa a les pàgines de guarda, tots en pijama o camisa de dormir perquè són a punt d’anar al llit, només que en iniciar el llibre ja es veu la mare és la primera a dormir-se (no és estrany, amb tant trapella a casa!) i ells s’escapen per la finestra, atrets per la lluna plena. Aquí comença la peripècia, amable, senzilla, tan plena de petites entremaliadures innocents com de detalls escrupolosament dibuixats pel magnífic Carll Cneutt, que el lector/a pot anar descobrint, observant i enfilant imatge rere imatge, amb gran gaudi i plaer.

El fil narratiu d’aquesta aventura nocturna ve pautat per unes quartetes molt ben traduïdes i lliurament adaptades per aquest insigne traductor que és Miguel Azaola, de qui ens complau retrobar-ne la pista literària, i la traça per rimar un text aliè.

També ens complau que Ekaré s’hagi enamorat d’aquest llibre i ens el faci a mans, perquè el que compta no és tant l’argument en si dels deu porquets fugats, sinó el magistral treball d’il·lustració que ens mostra. Amb una paleta cromàtica on els tons clars destaquen nítidament sobre els fons obscurs, amb una habilitat expressiva que permet als més joves lectors identificar-se a fons no tant sols amb allò que fa sinó també amb allò que sent cadascun dels personatges, amb una seqüencialitat mil·limetrada on fa de bon observar l’itinerari parabòlic que segueix la lluna doble plana rere doble plana, incitant al lector a desplaçar la seva mirada en el sentit de la lectura d’esquerra a dreta, i amb aquell bri d’ironia enjogassada que tant permet que la casa dels elefants sigui al costat de la dels ratolins sense temor ni espant com que descobrim el dibuix del propi àlbum que estem llegint en més d’una il·lustració, aquest és un d’aquells àlbums imprescindible i modèlics que, en paraules de Sophie Van der Linden “se confirma como una narración visual tensada de extremo a extremo del àlbum”, és a dir, com una irrefutable petita joia dins d’aquesta modalitat comunicativa.