Potemkin

FITXA
=====
Títol: Potemkin
Autor: Pablo Auladell
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir d'11 anys


RESSENYA
=========
No sé si seré molt objectiu perquè, cal que us digui que, sóc un enamorat de la pel·lícula del Cuirassat Potemkin (1925) i de l’obra de Sergei Einsenstein en general. Segons la meva opinió, el seu cinema és el cinema pur, si entenem com en la feina del muntatge i d’una bona fotografia, s’hi amaga bona part de la qualitat d’una obra fílmica.

Aquest fet, el del muntatge, guarda molta relació amb

el món de la il·lustració i del seu llenguatge visual. Naturalment, com en aquest cas, del còmic. El fet que el cinema mut anés, en moltes ocasions i com és el cas, acompanyat d’interludis de text per ajudar a entendre la història, l’acosta d’allò més al món del llibre il·lustrat.

Aquest llibre és un clar homenatge a la pel·lícula d’Eisenstein, convertint-se en un encert demanar a Pablo Auladell la seva execució. La història narra les desventures dels mariners d’un vaixell de guerra el 1905 i del seu amotinament i queixa cap al sistema establert i les desigualtats a bord. Tot un preludi de la revolució que esclataria el 1917 i que un cop establerta, va voler reivindicar i/o fer propaganda dels fets ocorreguts al vaixell.

Quan veus una pel·lícula com aquesta, t’agradaria que alguns plans s’aturessin perquè restin a la retina per sempre. I això fa l’artista, recrear i donar nova expressivitat a plans cinematogràfics per a crear una obra seqüenciada d’alt valor. De ben segur, decidir quins plans escollir, no va ser una tasca fàcil. I l’artista ho fa dividint la pàgina en vinyetes, normalment sis quadrícules que es fan més grans i s’obren depenent de les necessitats expressives de la història. Algunes d’aquestes, van acompanyades amb text blanc que s’introdueix en una franja negra al costat superior de les vinyetes.

Es respecta el blanc i negre de la pel·lícula amb els matisos que el grafit pot generar, creant atmosferes que es mouen entre el realisme i l’oníric, marca de la casa de l’artista.

S’afegeix però color, el color vermell mínim i simbòlic de la Revolució.

Crec sincerament que aquest llibre el gaudirà més la persona que hagi visionat prèviament la pel·lícula. Al mateix temps, però, pot ser un magnífic punt de partida per a qui no ho hagi fet.

El llibre va acompanyat d’una presentació per part de l’autor i d’un fantàstic epíleg que ens ajuda a contextualitzar l’obra per part del crític cultural Jordi Costa que, com un servidor, admira l’obra del cineasta i del dibuixant. Dels dos artistes podem trobar també una petita biografia.