Petra

FITXA
=====
Títol: Petra
Autora: Marian
na Coppo
Traductor: Carlos Mayor
Edició: Joventut, 2019
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Aquest és, ras i curt, un bon àlbum. Per què diem que és un bon àlbum? Doncs perquè té algunes característiques que el fan mereixedor d’aquest títol:

En primer lloc destaquem la seva insòlita protagonista, que es diu Petra i, tot i que en podeu trobar moltes com ella al vostre entorn, raríssimes vegades assoleix ser la personatge principal d’un llibre. Ara bé, per conèixer-la millor, cal que seguiu les seves aventures pas a pas, imatge rere imatge, mot a mot

En segon lloc pel bon us que sap fer del blanc del fons de la pàgina: el blanc permet que les figures destaquin, sense que el lector s’encaparri ni per les perspectives ni per les angulacions espacials. I això és cabdal per entendre que la Petra és la Petra, i que ocupa el lloc central de la narració.

En tercer lloc, per la narració en si mateixa (molt escaient la traducció de C. Mayor!), que demostra un gran mestratge tant de les el·lipsis com de la sintaxi, redactada amb una economia perfecta dels mots, tal com s’haurien de redactar tots els àlbums.

En quart lloc, perquè aquest concís i sorprenent relat segueix les pautes més clàssiques de la rondallística, principi, superació de tres proves, i un desenllaç final obert i engrescador, un cop l’heroïna a assolit saber quin es el seu lloc i estatus al món.

En cinquè lloc, perquè casen a la perfecció l’estil gràfic de l’autora i el crescendo narratiu. Tan clar és el text com la imatge.

En sisè lloc, per l’empatia que sap crear en el lector, intrigat de bones a primeres per allò que li passa o pot passar a la Petra, posicionant-se de seguida a favor seu.

I si amb aquesta mitja dotzena de virtuts no en teniu prou per a romandre convençuts que aquest és un bon àlbum, deveu tenir el cor dur com una pedra.

Plous o fas sol?

FITXA
=====
Títol: Plous o fas sol?
Autora: Mireia Vidal
Il·lustradora: Anna Font
Edició: Akiara Books
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: àlbum il·lustrat


RESSENYA
=========
Has mirat mai amunt?
Què fa, plou o fa sol?
T’has mirat mai endins?
Què fas plous o fas sol?

Aquest conte parla del fet que tot el que fem té conseqüències sobre algú o sobre altres coses. Es tracta d’un hàbil relat urbà que encadena accions quotidianes de personatges, en una progressió que va de la contrarietat al bon humor, de les desgràcies als gestos bonics. Aquests canvis es representen amb el pas de la pluja al sol.

El conte comença plovent. I quan plou, al Senyor Wang que té una botiga de sabates li entra aigua al magatzem i se li mullen totes les caixes. Rondina, està de mal humor i despatxa de mala manera la Senyora Eulàlia, que ha a ant a buscar unes sabatilles perquè no troba res pels seus peus gruixuts. L’avi Ramon espera l’autobús 27 per anar a comprar pinso pel seu periquito, però l’autobús va ple i l’avi Ramon està enfadat.

Les il·lustracions juguen amb els colors en collages naïfs que fan la transformació d’aquest ambient gris i malhumorat en somriures i generositat on la petita Blanca té un paper fonamental perquè ens adonem de la bellesa de la vida i dels petits gestos. Si estem disposats a acceptar-los.

Un àlbum il·lustrat ple d color que demana la participació de pares i petits lectors, un àlbum per a tots, per anar resseguint i identificant els personatges de totes les pàgines en diferents espais de la ciutat.

I quan el conte acaba... fa sol!

La cabra Zlateh i altres contes

FITXA
=====
Títol: La cabra Zlateh i altres contes
Autor: Isaac Bashevis Singer
Il·lustrador: Maurice Sendak
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Pontevedra: Kalandraka, 2019
Edat: a partir de 8/9 anys
Temàtica: contes tradicionals jueus / contes d’humor


RESSENYA
=========
Una vegada més hem d’agrair a l’editorial Kalandraka la traducció al català d’un dels grans llibres de la literatura infantil universal, que reuneix el text d’un Premi Nobel amb les il·lustracions d’un Premi Andersen. Poca broma!

Escrit originàriament l’any 1966, ens havia arribat als anys 80 en una edició en castellà de Lumen. Finalment ara el podem gaudir en català, amb traducció de Xavier Pàmies, amb una edició elegant i acurada, i amb les il·lustracions a l’estil dels antics gravats del gran Maurice Sendak.
Aquest, que va ser el primer llibre infantil escrit per Isaac Bashevis Singer (Polònia, 1902 - Miami, 1991), reuneix set relats tradicionals jueus que mostren la figura del beneit, o del poble de beneits, uns personatges característics de la tradició jueva però que trobem també en molts altres contes orals d’arreu del món.

Com ens diu l’editorial:

Bashevis Singer, d’origen jueu, va ser un dels últims grans autors jiddisch. Fill i net de rabins, va créixer a Varsòvia i el 1935 va emigrar a Nova York fugint de la persecució nazi (...)
Singer i Maurice Sendak eren jueus; cap d’ells va viure la invasió alemanya de Polònia, però tots dos van dedicar part de la seva obra a recrear la cultura i les tradicions de les seves arrels.

Es fa difícil escollir quin un dels contes és més divertit, però és segur que si els llegiu en veu alta a un grup d’infants, a partir dels vuit anys potser, i a un públic adult, els arrencareu més d’un i dos somriures.
El paradís il·lusori ens parla del mandrós de l’Atzel, que s’imagina que és mort per poder gaudir abans del paradís. O El conte de l’àvia, on el diable en persona es presenta a casa la nit de Hanukà a jugar al virolet.
En el conte de La neu de Chelm coneixem els set patriarques del poble, els set vells més beneits, amb barba blanca i el front més ample de tan pensar. Acaben de descobrir que la neu és de plata i han de trobar la manera d’avisar a tots els habitants perquè l’endemà al matí no surtin de les seves cases i la trepitgin.
L’Embolic de peus i el nuvi tanoca també és molt divertit, una mena d’Epaminondas però amb un pretendent adult en el poble de Chelm.

Intueixo que és d’aquells llibres que no circularan sols, pel tema, l’estètica, etc. per tan
, depèn dels mediadors que arribin aquestes històries. Llegiu-lo, no us portarà més de dues o tres hores, i expliqueu els contes als vostres fills o alumnes.

El caso Vermont

FITXA
=====
Títol: El caso Vermont
Autora: Maureen Johnson
Traductora: Sonia Fernández-Ordás
Edició: Madrid: HarperCollins, 2019
Edat: a partir de 14 años
Temàtica: Misterio, romántica, adolescentes


RESSENYA
=========
La Academia Ellingham no es como las demás. Es la academia a la que cualquier alumno querría ir, pero a la que pocos pueden acceder. Fue fundada en los años 1930 por un excéntrico millonario, Albert Ellingham, con un singular objetivo: reunir a un grupo exclusivo de adolescentes brillantes y darles la oportunidad de aprender como si fuera un juego. En la academia, cada alumno se forma en las materias que más les convienen para realizar su proyecto personal, ya sea inventar algún artilugio, escribir una novela... o resolver un crimen, como en el caso de Stevie Bell, una joven entusiasta de la investigación criminal.

A lo largo del tiempo, la Academia Ellingham no sólo ha llamado la atención por las excentricidades de su fundador, la originalidad de su plan de estudios y su ubicación en lo más recóndito del monte Vermont. También se ha hecho famosa por ser escenario de uno de los crímenes sin resolver más conocidos de la historia estadounidense: el secuestro de la mujer y la hija de Ellingham, que derivó en el asesinato de la primera y la desaparición de la segunda. Nadie hasta ahora ha podido resolver el caso, pero Stevie se ha propuesto hacerlo como proyecto de estudios. Aunque no le será fácil. Aparte de investigar sobre el crimen del pasado, la chica tendrá que enfrentarse al misterio y a la muerte también en el presente.

Esta apasionante novela combina con acierto los misterios del pasado y del presente. Su ritmo ágil nos mantiene enganchados página tras página mientras seguimos a la protagonista en sus investigaciones. Con todo, El caso Vermont no es sólo una novela de misterio y asesinatos. También nos muestra el viaje iniciático de Stevie, una chica que se abre por primera vez al mundo y a la adolescencia (autonomía, primer amor, primeras fiestas), una chica que defiende su derecho a ser como quiera ser. En este libro, todo destila personalidad: la Academia Ellingham, los personajes que la habitan y el estilo con el que está escrita la obra.

El caso Vermont es la primera parte de la trilogía Truly Devious. Su autora, Maureen Johnson, es una prolífica autora de bestsellers juveniles. Los misterios del pasado y del presente planteados en esta primera novela tendrán continuidad: Johnson nos seguirá desvelando las investigaciones de Stevie en el segundo libro -The Vanishing Stair, que ya ha visto la luz en versión original- y previsiblemente también en el tercero.

Si queréis saber algo más sobre El caso Vermont o su autora, podéis visitar la web de Maureen Johnson o ver el booktrailer de la novela:

Tot el que sap l’Alejandro

FITXA
=====
Títol: Tot el que sap l’Alejandro
Títol original: Todo lo que sabe Alejandro
Autor: Andrés Pi Andreu
Il.lustracions: Luis Castro Enjamio
Traducció: Yannick García
Edició: Pagès editors, 2019
Edat: a 7 partir de años
Temàtica: vivencias infantiles, realidad vista por un niño


RESSENYA
=========
Alejandro es un niño de 8 años que se cansa de escuchar a los adultos decirle que no sabe nada de la vida. Es por eso que un día decide hacer un libro de anotaciones sobre todo lo que sí sabe. Sus 99 apuntes muestran su capacidad de observación, sensibilidad y determinación por hacerse escuchar.

Este libro, escrito por Andrés Pi Andreu (La Habana, 1969) e ilustrado por Luis Castro Enjamio muestra retazos de la vida de un niño de ocho años en Cuba. Las anotaciones de Alejandro comienzan con la descripción de su calle y a partir de ahí entramos en su entorno más cercano: la fachada de su casa, algunos objetos de su hogar como las tazas de té, fragmento en el que se refiere al divorcio de sus padres; su abuelo, su abuela, su madre y sus amigos.

En textos breves, Alejandro habla de religión, física, o problemas de vivienda; de la naturaleza o del futuro; y de personas que son importantes para él como el repartidor de periódicos, una niña de su clase que le gusta o su maestra.

Por otra parte, algunos fragmentos abordan aspectos más locales como los que se refieren a la libreta de abastecimiento (17), a la costumbre de colgar retratos de los héroes en la pared (34), y a una pobreza que no es explícitamente reconocida por parte del sistema (59, 92). También se pueden rescatar vocablos y conceptos propios de Cuba como “pajarito”, término despectivo que se utilizaba para referirse a los homosexuales en la década de los 70, traducido literalmente como ocellet (67); la pañoleta, accesorio del uniforme de primaria con un fuerte simbolismo ya que cada vértice de su triangulo isósceles representaba estudiar, trabajar y luchar por las conquistas de la revolución y debía llevarse siempre con el uniforme escolar (corbata, 59); y una mancha en el expediente, que significaba la anotación de una falta grave en tu expediente escolar y conformaba, junto con “quitarte la pañoleta” las mayores amenazas que podías recibir por parte de tu maestra/o (una taca a l’expedient, 77).

Este es un libro con un punto de ternura y mucha sabiduría. Para los niños, es un libro con el que pueden compartir vivencias o puntos de vista y también conocer particularidades de la realidad cubana. Para los adultos, un pequeño recordatorio de la capacidad de los niños de entender y analizar, desde su momento vital, su realidad personal y social; por si en algún momento lo hemos olvidado.

Duelo al sol

FITXA
=====
Títol: Duelo al sol
Autor: Manuel Marsol
Edició: Fulgencio Pimentel e hijos
Edat: a partir dels 6 anys
Temàtica: western


RESSENYA
=========
Era un matí d'allò més calorós. Estàvem els dos palplantats. Jo el mirava, ell em mirava. Cap dels dos volia fer el primer pas. Vaig moure la mà lentament, ell impassible. Estava a punt de començar el duel i...vaig disparar primer. El duel havia començat, vaig començar a llegir.

Però encara que disparis primer, Duelo al sol i Manuel Marsol et guanyaran.

I és que quan vaig veure el llibre a la llibreria Al·lots sabia que m'ho passaria bé. Tan bé com m'ho vaig passar amb El tiempo del gigante escrit per Carmel Chica i il·lustrat per MArsol . El seu estil reconeixible i original són oxigen en aquests moments. Els seus guions estan plens alhora de veritat, ironia, humor i sensibilitat a parts iguals.

Duelo al sol parteix d'una premissa aparentment senzilla. Un pistoler i un indi estan a punt de començar un duel. Cada un està a una banda d'un riu que parteix la il·lustració. Tot està a punt, la tensió es podria tocar. Però no serà tan fàcil per a aquests dos humans portar a terme aquest acte tan ridícul digne de la nostra espècie. I menys quan tot el que l'envolta és una natura que es mou, que viu, i que està molt per sobre d'aquesta situació.


El duel doncs serà una tasca complicada, tant pel caràcter dels dos protagonistes com per les adversitats amb les quals es trobaran. Potser la millor idea per salvar la pell serà la d'unir esforços davant del que l’oest els depara.

Marsol utilitza tècniques cinematogràfiques emprades pels westerns per generar plans i una narrativa que ens acosta a les millors produccions del gènere. A destacar els genials títols de crèdit. La resta és un festival de disbauxa i perspicàcia que us farà gaudir molt. El taronja i el blau tan característics en l'obra de l'autor se'ns fa omnipresent omplint l’obra d’una lluminositat que genera un sol incandescent.

Tancareu el llibre alegrement derrotats per l'autor i segurament amb ganes de tornar a repetir el duel.