El guardián del tiempo

FITXA
=====
Títol: El guardián del tiempo
Autor: Jeanette Winterson
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Montena, 2007 (Random House Mondadori)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
Intentar resumir o explicar de què va “El guardián del tiempo” en un paràgraf és feina per la qual encara no estic preparada. Jeanette Winterson, escriptora anglesa que alguns lectors ja adults potser coneixeran per novel·les com “La niña del faro” o “Escrito en el cuerpo”, s’ha llençat al terreny de la novel·la juvenil no amb una història poètica i senzilla, sinó amb una aventura trepidant plena d’elements fantàstics i científics que, de tanta cosa com hi vol ficar, acaba trontollant per totes bandes.

La idea de fons ja la va fer servir Michael Ende amb el seu meravellós Momo (i per a la meva opinió no ens calia encara cap actualització d’aquest clàssic): la societat en la qual vivim ens consumeix el temps. Per explicar aquest fet, Winterson inventa un rellotge perdut que controla el temps (el que dóna títol al llibre) i que ha d’evitar-se que caigui en males mans. Silver, una òrfena que d’alguna manera està relacionada amb el rellotge, serà l’encarregada d’aconseguir-ho. Tindrà ajudants (una mena de “tribu” que viu al subsol de Londres) i enemics (Darkwater i Regalia Mason, els “homes grisos” d’aquesta novel·la), i haurà de passar les mil i una per arribar amb èxit a aconseguir la seva missió.

Pel mig, si us enumero la quantitat d’elements que apareixen en la novel·la no us ho creuríeu: Egipte i els seus deus (Ra, sobre tot), el Vaticà i els seus papes, universos paral·lels amb forats negres i una bona ristra de parafernàlia científica (incloent-hi nocions de física quàntica), pirates i tresors ocults, mags i alquimistes... en fi, que si segueixo potser no acabaríem mai. Un mecanisme de 300 pàgines ple de petites peces que, pel meu gust, no acaben d’encaixar. I és que no es gaire bon senyal acabar una novel·la pensant “i tanta moguda només per això?”

No vull anar a l'escola!

FITXA
=====
Títol: No vull anar a l’escola!
Autor: Stephanie Blake
Il·lustrador: Stephanie Blake
Edició: Barcelona: Corimbo, 2007
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: por a anar a l’escola
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
Us enrecordeu del Simó? Si, home, el superconill, aquell conillet que quan se li va ficar el “caca de vaca” al cap no hi havia qui li fes dir una altra cosa... Aquell mateix, sí senyor! Doncs ara li toca anar a l’escola i l’únic que diu és que “Ni parlar-ne!”. En el fons, li fa una mica de por això de l’escola, però els pares estan convençuts que s’ho passarà d’allò més bé: aprendrà un munt de coses i farà molts amics. I els pares, com no, tenen més raó del que ens pensem, de manera que el Simó al final del primer dia d’escola no voldrà ni sentir a parlar de marxar de l’escola.

En la línia dels altres àlbums d’aquest personatge (“Superconill” i “Caca de vacac”), tot i que potser tractant el tema de manera més tradicional, tenim un àlbum acolorit on l’autora juga amb el tamany de la lletra i les divertides expressions del conill protagonista per transmetre el missatge. Un àlbum amb un propòsit ben clar, però que val la pena recomanar abans que altres que tracten el mateix tema.

Había una vez una casa

FITXA
=====
Títol: Había una vez una casa
Autor: Dagmar Urbánková
Il·lustrador: Dagmar Urbánková
Edició: Kókinos, 2007
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========

Había una vez una casa.
En la casa había una mesa y sobre la mesa una fuente.
En la fuente había un pez.

Fins ara, tot correcte i plausible, però la següent seqüència d’aquest petit divertiment il·lustrat diu

Dentro del pez había un jardín.

Així va avançant aquest llibre que va fent un zoom des d’aquesta casa fins a tornar, donant un triple salt mortal, a una altra casa amb una taula amb un peix dins una font que ens diu que ens explicarà un conte.

Barreja d’elements fantàstics i reals en aquest conte que és un cercle que mai s’acaba. Les il·lustracions combinen els colors cridaners amb el negre i acompanyen en tot moment el senzill text.

Un llibre per portar a la butxaca, tal com mostra la il·lustració de la portada.

Manual de las chicas 2008

FITXA
=====
Títol: Manual de las chicas 2008
Text: Sonia Feertchak
Il·lustracions: Catel
Edició: Marenostrum publicaciones, 2007
Edat: Noies a partir de 12
Temàtica: Coneixaments variats
Puntuació: 1/4

RESSENYA
=========

Si abans parlàvem de “El libro peligroso para los chicos”, ara li toca el torn a altre llibre de característiques semblants. Parlem d’obres que, amb voluntat enciclopèdica recullen respostes a les preguntes que es poden fer els nois i les noies pre-adolescents. Si “El libro peligroso...” ens explicava com fer el millor avió de paper del món o com van esdevenir les grans batalles de la humanitat, aquest “Manual de las chicas 2008” ens donarà explicacions sobre qüestions més adients a les noies: és l’hora dels petons, els pantis i les cartes d’amor!

La presentació del manual està ben aconseguida: dins d’una capsa de metall es troba un veritable volum d’enciclopèdia amb més de 600 pàgines plenes dels temes que l’autora ha considerat que poden despertar curiositat a les joves d’avui dia, els quals estan organitzats en forma d’entrades enciclopèdiques, és a dir en ordre alfabètic. Això fa que els intents de llegir el manual de seguit, com si d’un llibre normal es tractés, provoquin al lector una certa sensació de frivolitat. Per exemple, després d’aprendre coses sobre les pigues, aprendríem coses sobre el masclisme (Lunar i Machismo, en castellà). De la mateixa manera, després d’assabentar-nos de com evitar els Trastorns de l’alimentació, ens il·lustraríem de la manera de tenir unes Ungles perfectes – curiós és també el trio Pantis, Paritat, Pits –.

Aquest primer entrebanc de l’organització es pot obviar si només consultem les entrades que ens interessen en cada moment. Però llavors ens trobaríem que en algunes entrades no s’ha mantingut la mateixa unitat de criteri, provocant l’alarma injustificada. A les entrades sobre ràdio i televisió em remeto, ja que si bé l’explicació sobre la televisió pot ser modèlica, la de la ràdio no és pas comprensible si no és que l’autora només escolta determinades emissores a determinades hores.

Aquesta disparitat de criteris no només es manifesta a l’hora de les explicacions, sinó que també s’ha mantingut present a l’hora d’escollir les pròpies entrades a tractar, degut probablement a la intenció d’abastar una franja d’edat molt àmplia. Així, la noia de 12 anys, potser trobi entrades que no són adequades a la seva edat (“amor físico”, per exemple, una entrada molt explícita i on hi ha un problema, no el de l’explicitat, sinó el que no es mencioni per enlloc d’aquesta entrada els mètodes anticonceptius), i les lectores de 15 potser riuran d’entrades com la dedicada al “príncipe azul”.

Es completa aquest manual amb “el magazine 2008”, una revista on trobarem tests variats i algunes manualitats, un annex on apareixen alguns esquemes dels aparells reproductius, exercicis per mantenir-se en forma, algunes adreces d’Internet útils per les persones amb problemes de qualsevol tipus i algunes pàgines per prendre notes.

Només per lectors que agafin el bolígraf per omplir tests del tipus “¿Qué tipo de novia serás?”.

Todas las respuestas a las preguntas que nunca te has hecho

FITXA
=====
Títol: Todas las respuestas a las preguntas que nunca te has hecho
Text: Philippe Nessmann
Il·lustracions: Nathalie Choux
Edició: Faktoria K de libros, 2007
Edat: A partir de 10 anys
Temàtica: Coneixements variats
Puntuació: 4/4

RESSENYA
=========

Dins l’allau de llibres de coneixements enciclopèdics que s’han publicat en els darrers mesos, tenim un que despunta, i ho fa amb molt d’avantatge sobre la resta. Es tracta de “Todas las respuestas a las preguntas que nunca te has hecho”.

Ja el títol deixa ben clar el contingut de l’obra: a dins hi trobarem respostes a preguntes que molts de nosaltres mai ens havíem fet, i a més descobrirem que la resposta d’aquestes preguntes és tan divertida com ho són les mateixes preguntes. En voleu exemples? “Què es feia abans de la invenció del paper higiènic? Qui va decidir que el CD tingués 12 cm de diàmetre i per què? Per què els noms de les notes musicals són els que són? Per què els anglesos condueixen per l’esquerra? Per què als pantalons se’ls diuen pantalons?...”

Les respostes, amb voluntat científica, estan redactades en un to molt divertit, que fa del fet de tancar el llibre un repte molt difícil d’aconseguir. I és que aquest no és pas un llibre per llegir al metro, al menys si no voleu passar-vos de parada cada dia.

De l’edició podem dir que és molt acurada. Les pàgines estan agafades amb una anella de manera que el llibre sembli un bloc d’escola. El bitó, en negre i blau, podria semblar fred en un principi, però l’habilitat de Nathalie Choux fa que totes les il·lustracions transmetin simpatia i reflecteixin la perplexitat que les preguntes i les seves respectives explicacions provoquen al lector. A més, s’han inclòs al final algunes pàgines per afegir notes personals i l’adreça electrònica de l’editorial, per si algú té en ment més preguntes sense contestar.

Només es troba a faltar una mica més d’amplada en l’anella que agafa les pàgines, perquè sigui més fàcil passar-les i no córrer el perill de fer-les malbé. Però és un detall que es pot passar per alt vista la qualitat general de la proposta.

La nit de Q

FITXA
=====
Títol: La nit de Q
Autor: Michael Reynolds
Il·lustrador: Brad Holland
Edició: Barcelona: Claret, 2007
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========

Als habitants de la ciutat de Q no els deixen sortir de casa seva. Després de molts dies en la mateixa situació, han inventat el nom de “toc de queda” per referir-se a aquest fet. Els soldats passegen pels carrers, de nit se senten trets, i les persones han de romandre tancades, segons les autoritats per la seva seguretat, sense rebre més explicacions.

Però una nit, en Sami sent la necessitat de sortir. “Perquè tenia uns deures a fer, una missió que complir. Perquè res de tot allò no era just. I perquè hi havia algú que patia com jo i m’estava esperant”, diu en Sami. El seu fill, en Ragheb, es despertarà just abans que en Sami marxi, però no li dirà què és el que ha de fer, on va. Això no ho sabrem fins al final de la història, on els nostres pitjors temors es veuran disipats.

No desvetllarem aquí el final d’aquesta història, que ens manté amb els sentits alerta durant tota la narració, intrigats per saber què és allò que ha de fer amb tanta urgència en Sami. Una veu poètica i unes imatges fosques i inquietants que narren una història inspirada en fets succeïts a la franja de Gaza, com se’ns explica al final del llibre.

La aventura formidable del hombrecillo indomable

FITXA
=====
Títol: La aventura formidable del hombrecillo indomable
Autor: Hans Traxler
Il·lustrador: Hans Traxler
Edició: Madrid: Anaya, 2007
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========

“La aventura formidable del hombrecillo indomable” es un libro que ya publicó en 1981 Altea Benjamín y que ahora recupera Anaya en su colección Sopa de Libros. Consiste en una historia que contiene, en cada doble página, dos versos rimados y las ilustraciones que los acompañan, y entre texto e ilustración narran la aventura formidable que da título al libro: una aventura de lo más disparatada y absurda, sin pies ni cabeza (pero en el buen sentido de la palabra), que acaba y empieza con un hombrecillo y una esponja y pasa por montañas, mares, volcanes, bosques, la luna e incluso Roma: escenarios todos por los que el hombrecillo irá desfilando en su surrealista periplo.

Un divertimento. Un libro que es puro juego, que no busca enseñar, ni moralizar, ni divulgar... simplemente un vuelo de la imaginación que busca sorprendernos mientras nos preguntamos cuál será el próximo paso del protagonista de la historia y cómo acabará su viaje. Y consigue sorprendernos y arrancarnos, si no risas, al menos sí sonrisas. Un libro que, por mucho tiempo que pase, seguro que nunca olvidaremos.

El movimiento continuo

FITXA
=====
Títol: El movimiento continuo
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustrador: Pablo Amargo
Edició: Madrid: El barco de vapor, 2007 (SM)
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========

En un mundo donde reina la rapidez y la velocidad, Gonzalo Moure nos regala una historia en defensa de la pausa, de la lentitud, de la observación, del tiempo al tiempo. Porque hay cosas que requieren otro ritmo para poder apreciarlas. Y solo quien esté dispuesto a pararse y mirar sabrá verlas.

El viejo Santos, el abuelo de Andrea, es una de esas personas que sabe del valor del tiempo, del silencio, de la calma. De decir las palabras justas en el momento justo. De Santos nos dice el narrador que “disfrutaba del silencio en el patio de su caserón, sin prisas, sin agobio ninguno. Estaba jubilado, claro, pero parecía haber llenado su jubilación de tiempo o, más bien, haber detenido el tiempo a su alrededor. Y tampoco hacía preguntas. De ningún tipo.” A Gregorio, que tiene diez años, le gusta estar con Santos. Al principio, solo porque así está más cerca del torbellino de Andrea, que es todo lo contrario a su abuelo, pero luego porque con Santos todo se ve de un modo diferente. El viejo Santos acogerá a Gregorio y le enseñará sus secretos (sus máquinas, sus plantas y animales, sus inventos), y juntos construirán el detector de auroras boreales.

Una historia sin grandes aventuras, ni subidones, ni vuelcos inesperados en la trama. Incluso las sorpresas que nos depara la narración ocurren cuando todo está en calma. En toda regla, un "llibre tranquil".

Si os gusta, os recomiendo también “En un bosque de hoja caduca”.

Puré de guisantes

FITXA
=====
Títol: Puré de guisantes
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Elisa Arguilé
Edició: Madrid: Anaya, 2007
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========

El protagonista de esta historia, un niño cuyo nombre desconocemos, se ha roto una pierna en un accidente de bici y nos habla desde la cama de un hospital. Nos habla y nos habla y nos habla... y lo que leemos es su monólogo, en el que se mezclan historias, pensamientos, reflexiones, observaciones, extrañas asociaciones de ideas... De vez en cuando la pierna de la da un pinchazo, e interrumpe la historia que nos estaba contando para quejarse, antes de retomarla o de pasar a otro tema. Para que vean a lo que me refiero, un ejemplo:

La misma mañana en la que descargaron el piano de Alberto, se abrió la planta de residuos sólidos. A la inauguración acudió gente muy importante. Very Important Person. VIP. ¡Ay! S.O.S. Otro pinchazo. Mi pierna. ¿Qué estará ocurriendo dentro de mi pierna? Coches de la Guardia Civil cortaron las carreteras, los caminos. Todos menos uno: el camino que lleva al huerto de mi abuelo. Es un sendero estrecho, con zarzas que arañan. Repleto de moras en verano. Moras dulces, carnosas, apetitosas.
El día que mi tío Manu cumplió veinticinco años mi abuela nos preparó su postre favorito: sorbete de moras silvestres. [...]

Quien haya leído algún otro libro de Daniel Nesquens (Mi familia, Hasta (casi) 100 bichos, Diecisiete cuentos y un pingüino) reconocerá su estilo: historias costumbristas con pinceladas de humor entre absurdo y surrealista, asociaciones disparatadas de palabras y de ideas, descripciones breves pero impactantes, diálogos a breves pinceladas, divertidos, a veces imposibles pero al mismo tiempo verosímiles. No me voy a quedar con las ganas de reproducirles otro fragmento, en el que el protagonista reproduce un diálogo que tuvo con Alberto, su mejor amigo:

- ¿Qué has inventado tú que haya mejorado tu padre? – le pregunté.
Se rascó la cabeza, miró al suelo y me contestó:
- El pollo.
- ¿El pollo, el pollo, animal? – le pregunté con cierto asombro.
- El pollo, sí.
- ¿Me quieres decir que tú has inventado el pollo?
Asintió y sacó una libreta de su bolsillo, buscó una hoja y me la enseñó. Dibujado a lápiz, una especie de pollo picoteaba en el suelo.
- ¿Qué te parece?
- Asombroso.
- ¿Y eso de ahí?
- ¿El qué?
- Eso, ese punto sobre la cabeza del... del... pollo.
- ¡Ah!, ese punto – esta vez se rascó la pantorrilla –. Ese punto es una mosca – me contestó.
- ¿Una mosca? – dije abriendo mucho la boca.
- Sí, tal vez no hayas oído nunca esa palabra. La he inventado yo – me respondió.

Importante, la mosca, cuyo viaje podemos seguir no solo en el monólogo del protagonista, sino también en las ilustraciones de Elisa Arguilé, tandem de Daniel Nesquens, cuyos dibujos pueden leerse como una historia paralela a la que nos cuenta el narrador.

Un libro diferente, original y divertido. Un soplo de aire fresco. Se lee de cabo a rabo en un suspiro y se queda uno con ganas de más. ¡Vamos, Nesquens, que estamos esperando!

El oso y el cuervo

FITXA
=====
Títol: El oso y el cuervo
Autor: Monika Klose
Il·lustrador: André da Loba
Edició: Pontevedra: OQO, 2007
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: 3 de 4

RESSENYA
=========
Aquesta podríem dir que és una faula moderna que explica com un ós i un corb intercanvien els braços i les ales per poder tenir l’habilitat que tant admiren de l’altre animal: l’ós sempre ha volgut volar lleuger i el corb sempre ha volgut tenir els braços forts de l’ós.

El text va presentant diàlegs entre aquests dos personatges i sobretot la dona del corb (no sé si es diu corba), que és la qui finalment soluciona tot el confliecte.

Com a totes les faules, darrera de l’anècdota o petita història, hi ha una lliçó que els personatges aprenen, i de retruc, el lector. I ja sabeu, cadascú té els braços que té i no si val a desitjar allò que tenen els altres, sobretot perquè ningú ens assegura que allò sigui ni millor ni pitjor, senzillament diferent.

La història té molts elements de conte popular i això la fa molt interessant per ser explicada, potser fins i tot, més que no pas per ser llegida.

Les il·lustracions mereixen un capítol a part, perquè la proposta és molt original i atractiva. Tant els personatges com els decorats no són dibuixos de dues dimensions sinó que es tracta de figures fetes amb cartró pintat, que floten per sobre l’espai blanquinós del full. Colors amb molts contrastos, formes un pèl surrealistes, material de rebuig… tot al servei d’uns personatges que encaixen a la perfecció amb el to que els hi dóna l’autora.

La invención de Hugo Cabret

FITXA
=====
Títol: La invención de Hugo Cabret
Autor: Brian Selznick
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: SM, 2007 (en català, edició de Cruïlla)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
Sens dubte aquest és un dels llibres més originals que he vist darrerament. I fins i tot podria ser més agosarada i dir que és un llibre que ha obert una via que barreja novel·la juvenil, còmic o novel·la gràfica, cinema i àlbum il·lustrat. La sensació és que tot està inventat i que és difícil innovar i menys en un llibre que d’entrada, a la llibreria, relaciones amb una novel·la fantàstica juvenil i que potser et quedes amb la coberta però no l’obres.

Però obriu-lo, de veres, i us quedareu enganxats.

Hugo Cabret és un jove de 12 anys que viu amagat en una estació de trens i s’encarrega, des que va morir el seu oncle, de tenir els rellotges de l’estació en funcionament.
Sense saber per quina raó, el lector veu com Hugo roba joguines d’una botiga. A poc a poc, entre text i imatges anirem sabent per què necessita aquestes petites andròmines mecàniques que roba.

I sobretot sabrem qui és el misteriós botiguer de joguines que justament es diu Georges Mélies… us sona el nom?

No val la pena parlar-ne més, perquè part de la gràcia és anar descobrint tota aquesta trama que relaciona fets reals de la història del cinema amb la ficció, amb l’aventura del jove Cabret i Isabelle, la filla adoptiva del botiguer de joguines…

Feu-vos un bon regal de reis.

A la xarxa trobareu moltes ressenyes, que les teniu a aquí localitzades:
http://librosfera.blogspot.com/2007/12/hugo.html

Buenos días señor Hoy

FITXA
=====
Títol: Buenos días señor hoy
Autor: Anna Rossetti
Il·lustrador: Jorge Artajo
Edició: Madrid: Kókinos, 2007
Edat: De 3 a 5 anys
Temàtica: De l’extracte de l’obra “Collecting Piece”, 1963, Yoko Ono
Puntuació: 1 de 4

RESSENYA
=========
“Mireya y sus amigos saludan al señor hoy con alegría, y se preguntan que maravillas les deparará. Pero de pronto, el día radiante y prometedor, se enfurece y hasta llora. Llega la noche y Mireya siente un poquito de miedo. Menos mal que los pensamientos agradables tienen alas y acuden volando.”

Aquest és el resum o argument que a la pàgina web de la editorial Kókinos es pot trobar. Jo, la veritat, aquesta idea la he agafat també i no dic jo que no siga bona peró a mi no m’ha transmés bones sensacions.

El llibre començava bé, un títol que sincerament a mi m’ha agradat i que al menys enganxa. Després veiem com la Mireya i els seus amics, amb intruments, donen el bon dia al dia d’avui i es pregunten com serà. Aquest inici está bé per a nens petits que s’inicien en el món de la lectura, amb il·lustracions innovadores i molt de color que criden l’atenció.

N’hi ha molta metáfora, tot el llibre es com un poema en sentit figurat.

Peró de repent aparèixen uns cotxes i uns figures molt rares que no vaig a dir el que em semblaven perqué no tinc ganes de posar coses roins a la meua primera ressenya. En resum, els dibuixos jo crec que l’únic que poden fer es asustar als nens.

El argument amb aixó de que amb la nit els nens tenen por i els angelets o les hades o el que siga els protegiran no es mala idea peró no amb aquestes il·lustracions. A més no li he trobat sentit de repent uns cotxes al mig del llibre.

No se que més dir perqué per primera vegada m’he trobat un llibre de Kókinos que no m’agradat. Molt ben enquadernat, pertany a una col·lecció de la Yoko Ono, peró supose que tan extranya com ella.

He llegit altres comentaris d’aquest llibre i no semblen tan crítics, peró si he de donar la meua opinió ací està i les il·lustracions no m’agraden.

Helpers

FITXA
=====
Títol: Helpers
Autor: Miquel Ribas Figueras
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Bambú, 2007 (Casals)
Edat: A partir de 12
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========

En Marc Solà (tot i que durant mig llibre li diuen Soler) és un flamant llicenciat en biologia de vint-i-pocs anys que no sap ben bé que fer amb la seva vida. Té una xicota que li demana que es comprometi, que es presenti a les oposicions per a professors de secundària, potser que es compri un pis amb ella... però en Marc no és capaç de prendre aquesta decisió, no té l’empenta necessària. Potser per això quan troba una via per escapar d’aquest compromís pel qual encara no està preparat, no s’ho pensa gaire. I aquesta via consisteix en marxar a l’Índia a treballar per una fundació que investiga quelcom relacionat amb la biotecnologia (i diem quelcom perquè ni tan sols en Marc, quan marxa, té gaire clar què és el que fan allà). La il·lusió de la nova feina s’anirà enfosquint a mesura que descobreix i es veu implicat en una trama on es barreja la ciència amb la ciència ficció. En Marc, l’indecís del Marc, haurà de prendre decisions si vol sortir ben parat de la trampa on ha caigut de cap.

Helpers barreja, en la justa mesura, dosis d’intriga, ciència ficció (amb uns tocs de reflexió filosòfica pel que fa als avenços tecnològics) i novel·la realista en una història on ens anem adonant que el més important no és tant el que està passant al voltant del Marc sinó com el personatge reacciona i evoluciona degut a aquests fets. Així, aquells que busquin grans girs i sorpreses en el guió, o que vulguin aprofundir en els temes científics, potser se sentiran una mica decebuts. Però aquells que busquin identificar-se amb un jove que no sap ben bé què vol, trobaran en el Marc un bon aliat.

PS: Si no voleu que us aixafin el secret de la novel·la (quina classe d’experiments es fan als laboratoris on en Marc va a parar?), us recomano que no obriu el llibre per l’última pàgina. Hi ha una frase subratllada que és un spoiler AIXÍ DE GROS! Algun dia d’aquests aprendré a no fer-ho jo mateixa...

Alexandros

FITXA
=====
Títol: Alexandros. Novela Juvenil
Text: Valerio Massimo Manfredi
Il·lustracions: -
Edició: Ed. Montena, 2007
Edat: -
Temàtica: Novel·la Històrica.
Puntuació: 0/4

RESSENYA
=========

Aquest llibre narra la vida i obra d’Alexandre el Gran des del moment del seu naixement fins a la seva mort.

Publicat originàriament en tres volums, a algú se li ha ocorregut fer assequible la saga als més joves, i no ha trobat manera més fàcil de fer-ho que a cop de tissores. I dic “algú” perquè no podem saber de qui ha sorgit la idea de retallar paràgrafs sencers, d’eliminar escenes, d’escorçar diàlegs... I quan estic dient “retallar, eliminar i escorçar” vull dir això mateix: agafar el text, seleccionar, i tallar les parts que “sobren”.

Qui haurà decidit quines parts sobren i quines no? Si ha sigut l’autor, per què no ha rescrit l’obra? (opció aquesta, la de rescriure una obra per tal d’adaptar-la al públic jove, que podríem discutir un altre dia) i si no ha sigut l’autor, com ha donat permís per fer el que han fet?

L’únic que recomano fer amb aquest llibre és jugar al “busca les diferències”. És a dir agafar-lo una estona, juntament amb les novel·les originals de la sèrie, i anar comparant. Us adonareu que falten totes les referències a l’homosexualitat que apareixien als originals, o les infidelitats, o referències al caràcter polític dels matrimonis en aquella època, entre d’altres. Això, lligat al fet que no s’hagin rescrit les escenes ni els diàlegs, dóna com a resultat que s’interpretin de manera totalment diferent mirades que es creuen entre personatges, o que no es pugui comprendre, des del començament de la història, el sentiment de solitud de la mare d’Alexandros.

O sigui, que no el recomano. Al menys si enteneu la literatura juvenil com a LITERATURA.

El libro peligroso para los chicos

FITXA
=====
Títol: El libro peligroso para los chicos
Text: Conn Iggulden i Hal Iggulden
Il·lustracions: varis autors.
Edició: Ediciones Paidós Ibérica, 2007.
Edat: Mig llibre a partir de 10 anys. L’altre mig a partir de 60 anys.
Temàtica: Coneixements variats.
Puntuació: 2/4

RESSENYA
=========

A la contraportada d’aquest llibre es diu: “El llibre ideal per a qualsevol noi de 8 a 88 anys”. Aquesta afirmació es podria matisar, ja que pot provocar malinterpretacions: hi ha una part d’aquest llibre que és molt interessant per a nois a partir de 10 anys. I a més, segurament pensant en els avis d’aquests nois, s’ha inclòs una part destinada a lectors que tinguin més de 60 anys.

D’aquesta manera, els avis podran explicar als seus nets com s’ho passaven de bé fa cinquanta anys, construint cases a sobre dels arbres, llimant estilogràfiques, aprenent-se el llistat dels reis "godos" o fabricant-se roba ignífuga.

Escrit en forma d’enciclopèdia, “El libro peligroso para los chicos” ens va explicant, pas a pas, tot el que és necessari que un noi sàpiga. Des de la manera de tractar amb respecte a les noies fins a la forma de fer un bon nus, passant per les fases lunars o com es juga al poker. L’edició de Paidós és molt acurada, amb un treball força important pel mig, ja que ha hagut d’adaptar al mercat espanyol aquest llibre ple de referències a la història i als usos britànics.

La valoració de si els continguts del llibre són encertats o no és més personal, ja que segurament tothom trobarà parts del llibre que els agradin i parts que trobin prescindibles. Tant de bo l’haguessin publicat en un bloc d’anelles, de manera que poguéssim desfer-nos de les parts poc encertades i afegir-ne altres que es troben a faltar.