L'estiu ja és aquí!

... i per celebrar-ho, us deixem els enllaços a algunes guies de lectura i seleccions de llibres de literatura infantil i juvenil que hem trobat en els nostres viatges navegant per la xarxa o que amablement ens han fet arribar.
- Al número 69, la revista Faristol va publicar una selecció del bo i millor del publicat a casa nostra durant el 2010. Un bon lloc on començar a buscar lectures per aquest estiu, no trobeu? Descarregueu el document en pdf des d'aquest enllaç.
- De vacances! és la guia de lectures recomanades de la Biblioteca Bon Pastor de Barcelona.
- La guia Llegir: it's free! ens proposa novel·les juvenils i còmics des de la Biblioteca Pública de Tarragona.
- Recomanacions per infants, joves i adults, des de les Biblioteques de l'Hospitalet.
- Des de la biblioteca Roca Umbert de Granollers, la nostra contertuliana Glòria Gorchs ens fa arribar una guia de novetats de novel·la juvenil, per engrescar els adolescents a llegir.
- I una altra contertuliana, la Marta Martí, ens fa arribar les recomanacions de les biblioteques de Terrassa a les escoles de la ciutat (organitzades per cicles educatius!)
- Lecturas para vacaciones inclou les recomanacions per a totes les edats de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
- A la sombra de las letras és la guia de recomanacions estiuenques del Club Kirico.
- Gustavo Puerta signa les recomanacions de les biblioteques municipals de Huesca a la guia El placer de leer también en verano.
- I com sempre, no podien faltar a la nostra cita els companys de Tamarite de Litera: des del CEIP San Miguel i des de la biblioteca municipal, ens envien també un bon grapat de suggeriments de lectura.

Si cau a les nostres mans algun altre recurs que ens ajudi a trobar i triar llibres pels més petits, actualitzarem aquest llistat. En sabeu d'algun que ens haguem descuidat? Deixeu-nos un comentari!

... i que passeu un estiu ple de llibres i lectures!

Dibuixa i pinta

FITXA
=====
Títol: Dibuixa i pinta
Autor: Elisabet Capdevila
Il·lustrador: Equip Cromosoma i Digital 360º
Edició: Cromosoma, 2011
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: llibre d'activitats d'estiu


RESSENYA
=========
Les vacances d’estiu són molt llargues, hi ha temps per anar a la platja, a la piscina, a la muntanya... Fins i tot per reforçar el que s’ha treballat a l’escola. Aquestes activitats poden ser molt divertides i per això l’editorial Cromosoma acaba de publicar un llibre-joc per als més menuts.

Fer arribar l’ambulància fins a l’hospital, un bon pentinat a la Violeta, esbrinar de quin color són els homenets que ens obren el pas de vianants o descobrir com són els monstres dels somnis d’en Martí, són algunes de les propostes que fan.

Més de cent imatges de traç gruixut i grans dimensions dibuixades sobre cartolina que permeten treballar amb diferents materials: ceres, aquarel·les, llapis de color... i el més important: sense sortir-se de la ratlla!

Un llibre-joc per fer més amenes les tardes d’estiu a grans i petits, per jugar, dibuixar i pintar, estimulant la creativitat i la imaginació.

Ludwig i Frank

FITXA
=====
Títol: Ludwig i Frank
Autor: David Nel·lo
Il·lustrador: Gustavo Roldán
Edició: La Galera, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En un castell del cor d'Alemanya, neix en Ludwig. És un nen sa i intel•ligent. Però neix amb un defecte físic i els seus pares el volen protegir del món. Però el món de vegades s'escola sense permís i canvia el destí de les persones. I molt lluny del castell d'en Ludwig, a Londres, hi ha en Frank. El seu pare és reparador de Underwoods, les famoses (i oblidades) màquines d'escriure i, per tant, molt pobre. En Frank és molt espavilat i sap que el destí no és un camí en línia recta. Però no sospita que el seu s'amaga rere el premi d'un programa de ràdio.

David Nel.lo, un dels autors de literatura infantil més prolífic i reconegut al nostre país, ens presenta un nou títol amb una història on conflueixen dos personatges que de tan oposats com són tenen molts punts en comú. Dues vides tristes malgrat l’amor que les envolta. Ludwig i Frank presenta una imatge real del món actual que no amaga la crueltat amb la que acostumen a ser tractades aquelles persones que són diferents i que en el cas dels infants, això pot esdevenir autèntics traumes. Una història que convida a pensar a grans i petits, que per la seva fàcil lectura i comprensió recomano als joves lectors apel•lant a la seva sensibilitat. Una lectura que mestres i educadors haurien de tenir molt present a l’hora de treballar els valors, jo ja l’he afegit a la meva llista de lectures per al Club de Lectura Infantil.

La Galera ha tingut cura de tots i cadascun dels detalls amb aquesta edició amb un resultat preciós. El format, la qualitat del paper i a l’interior del llibre trobem unes magnífiques il•lustracions de Gustavo Roldán en vermell i negre, que segueixen el color de les variades tipografies del text que imiten d’una banda la tipografia alemanya i de l’altra, la de les antigues màquines d’escriure, que reforcen el contingut de la història i aporten un toc humorístic que atrau als lectors. El reconegut artista argentí que fa pocs dies recollia el premi Junceda per el seu treball a l’àlbum il•lustrat Com reconèixer un monstre (Thule, 2010), i que prepara actualment les il•lustracions per una recopilació de sis contes de Rodari, ha imprès en aquest llibre el seu estil personal i inconfusible bicromàtic que tants bons resultats li ha donat fins ara.


Per tot això, aquest llibre no pot faltar a les col•leccions particulars ni a les biblioteques públiques, jo ja el tinc a la meva llista d’imprescindibles.

Matilde Pompas

FITXA
=====
Títol: Matilde Pompas
Autor: Roberto Aliaga
Il·lustrador: Cristina Hernández
Edició: Narval, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Matilde, des de ben petita, sabia que volia fer bombolles, bombolles de sabó. I quantes més, millor. Després d’estudiar molt, va convertir-se en una experta. Sabia fer bombolles d’abric, bombolles de so i bombolles fortes. Un dia, decideix protegir amb elles a un nen…

Amb aquest títol Roberto Aliaga torna a oferir-nos una història que ens fa pensar, de la mateixa manera com ho va fer amb el Príncep dels embolics. En aquesta ocasió la idea és plantejar-se si el que en ocasions entenem com una ajuda i resulta ser tot el contrari. I és que sovint, el que nosaltres creiem que és una bona acció acaba sent una traveta, per més bona que sigui la nostra intenció, fixem-nos sinó en com d’orgullosa de sí mateixa està la Matilde amb la seva ‘bona obra’...

El text juga amb la sonoritat de les paraules i el resultat és molt agradable a l’oïda. Es posa de manifest una vegada més el mestratge d’Aliaga, que dóna nous a arguments al reconeixement que ja té a hores d’ara amb aquest nou conte. La catalana Cristina Hernández ha il•lustrat aquest àlbum jugant amb el collage, amb una bona combinació d’imatges reals i il•lustrades les pàgines resulten molt atractives per grans i petits, un bon àlbum per compartir experiències, i mostrar que les coses poden ser diferents de com nosaltres les veiem.

Tú

FITXA
=====
Títol: Tú
Autor: Charles Benoit
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Editorial Noguer, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La principal característica d’aquest llibre ja la trobem en el títol: està escrit en segona persona del singular i, per tant, apel•la constantment al lector, afavorint la seva identificació amb en Kyle, el protagonista. A més, la dedicatòria ‘A ti. Ya sabes quién eres’, potencia encara més aquest aspecte.

L’estructura narrativa es construeix a partir d’una escena inicial amb molts interrogants que, mica en mica, es van desvetllant a partir d’altres escenes, pensaments, converses deslligades, que van donant pistes sobre les trames principals. Requereix, doncs, d’una lectura activa per part del qui s’aproxima a la novel•la i, de fet, d’aquesta manera l’autor aconsegueix que el lector s’impliqui emocionalment també amb el personatge.

La història ens endinsa en la vida d’en Kyle, un noi de 14 anys immers en una situació que esdevé límit. A partir de les escletxes que l’autor ens obre, descobrim el seu món interior i les accions que el porten fins allà.

Tot i tractar de temes sensibles, l’autor aconsegueix fer-nos pensar sense demostrar cap voluntat alliçonadora, fet molt destacable i atractiu.

La novel•la convida a una segona lectura per a provar d’entendre els detalls que, un cop arribats al final ens han quedat sense lligar.

Hi ha un fòrum on professors opinen sobre el llibre, resulta interessant per a descobrir la rebuda que ha tingut entre els lectors adolescents.

El gat que sempre anava sol

FITXA
=====
Títol: El gat que sempre anava sol
Autor: Rudyard Kipling
Il·lustrador: Perico Pastor
Edició: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: faula


RESSENYA
=========
El gat que sempre anava sol és una adaptació d’un conte de Rudyard Kipling i que podria incloure’s perfectament en una antologia de faules del propi Isop o Lafontaine.

En una societat primitiva un home i una dona comencen a crear una llar. Un espai càlid i agradable que entre tots dos es van encarregar de construir. Mica en mica, i gràcies a un encanteri que amb un objecte màgic va crear la dona, aquella cova anava creixent.

L’agradable olor de la sopa que la dona preparava atreia els animals de la selva del voltant. Primer va ser el gos, que es delia per tastar aquell brou, qui no va dubtar en perdre la seva llibertat per gaudir d’aquell deliciós àpat. Poc després va ser el cavall qui restà al servei de l’home, la vaca... però un gat que rondava per allà reia d’aquells animals estúpids que no dubtaven en perdre el seu bé més preuat per unes quantes engrunes.

Al cap d’un temps el gat es va començar a interessar per aquella família i rondava la casa però va ser rebutjat per la dona. Ella li va dir que només l’acceptaria quan es complissin tota una sèrie de condicions que mai pensava que es podrien complir... però les circumstàncies de la vida van fer que la dona necessités de l’ajuda d’aquest gat, que no va dubtar en presentar les seves condicions per poder solucionar la situació.

Una faula que mostra com la perspicàcia i control i anàlisis de la situació van permetre al gat sortir d’una situació aparentment negativa a una altra molt més beneficiosa per a ell. Una història amb múltiples lectures i interpretacions que deixen una moralitat per a cada lectura.

Acompanya el llibre un esplèndid dvd en el que es fa una lectura de la història en la que el propi autor narra i il•lustra el curs acompanyat per la música d’Agustí Fernández. Veure el procés de creació de la il•lustració és un valor afegit a aquesta obra que mostra el sentit i la importància de la il•lustració així com la seva posterior interpretació.

Els clàssics mai moren!

Una lluviosa mañana de domingo

FITXA
=====
Títol: Una lluviosa mañana de domingo
Autor: Sooni Kim
Il·lustrador: Mia Sim
Edició: Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En aquest àlbum trobem les preguntes típiques d’un infant (només d’un infant?) enmig de la solitud i el silenci d’un diumenge plujós.
Amb una gran senzillesa, aquesta història ens obre tot un ventall de pensaments i sentiments: a poc a poc, seguim amb la protagonista el camí des de l’autoconsciència fins a la consciència de formar part del món que l’envolta.
Així doncs, les autores, ens obren, a partir de la petita finestra d’una habitació infantil aparentment solitària, un món immens, on el temps no passa igual a tot arreu, on hi conviuen diferents estacions i hi ha diferents cultures i paisatges. La protagonista és conscient que forma part d’un món molt gran, llunyà i compartit amb d’altres nens que, com ella, poden estar pensant el mateix.
D’una manera poètica (tant pel llenguatge com per la i•lustració) relaciona el microcosmos infantil amb el macrocosmos que l’envolta i sobre el qual es pregunta i, així, evoca els sentiments que produeix sentir-se part d’un món immens i divers.
A més, exposa conceptes que segurament suscitaran preguntes en els lectors: diferents fenòmens atmosfèrics, els moments del dia, l’avui i el demà.
La il•lustració amb aquarel•la i collage, ens acompanya feliçment en aquest viatge, i aconsegueix evocar aquelles coses que el text no ens diu.
Un àlbum molt recomanable per a compartir!

Lluny

FITXA
=====
Títol: Lluny
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Aitana Carrasco
Edició: Bromera, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Quan li van dir a Albert que sa tia Marta se n’havia anat, ell va decidir anar a buscar-la. Així que va començar a caminar cap on els adults li havien dit: «Lluny, Albert. La tia Marta se n’ha anat molt lluny. Tan lluny com és possible anar-se’n. Allà d’on no es torna.»

Bromera ens sorprèn aquesta vegada amb un àlbum que tracta amb exquisit gust el tema del dol en els infants, i ho fa d’una manera extremament dolça i senzilla, vist sempre des de l’optimisme i, en paraules de l’autor, ‘parla de la vida, de com, a vegades, cal sortir a buscar allò que et falta per a convèncer-te que ja no hi és i com el camí t’ensenya a acomiadar-te’.

Pablo Albo se’ns presenta a sí mateix com un domador de paraules, que em fascina, i és que ell sap que per aquella mania que tenen de dir allò que callen, de suggerir el que no han dit, les paraules en realitat mai són allò que semblen. Lluny, que esdevé un títol a tenir molt present quan ens trobem amb un cas de pèrdua, tanca una trilogia que l’autor ha titulat Comiats i absències de la qual també en formen part Agnès Atzur (Thule, 2009) i El último canto (OQO, 2009), jo inclouré aquests tres títols a la meva biblioteca d’imprescindibles, i si m’ho permeteu us recomano que feu el mateix.

Oh, quin dia més divertit!

FITXA
=====
Títol: Oh, quin dia més divertit!
Autor: Gyo Fujikawa
Il·lustrador: Gyo Fujikawa
Edició: Barcelona: Joventut, 2010
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: jocs, contes i cançons dels més petits


RESSENYA
=========
A la contraportada del llibre hi diu “encantador i d’estètica vintage”. Bé, suposo que podria ser... ja que no sóc una experta en determinar que és i que no és vintage. Però, per ser honesta, he de dir que jo no li he trobat “ni encant ni estètica ni vintage”. A mi m’ha semblat un conte més aviat cursi. Un pèl antic. D’aquells que podries trobar -amb les pàgines esgrogueïdes- en una caixa amb tot de coses velles.

De fet, ara que me n’adono, crec que aquest conte té una característica molt especial i que penso val la pena comentar, una característica de gran valor i més pròpia de la física quàntica que no pas de la literatura infantil, i és que te la capacitat d’anar enrere en el temps! De debò, perquè només començar a llegir-lo vaig sentir dins el meu cap una veu terriblement aguda (aquell to que fan servir alguns adults per a comunicar-se amb els més petits) narrant-me cada una de les situacions, i també vaig tenir la sensació de tornar al pati de l’escola -però no al pati de la que havia estat la meva escola... si no al pati de l’escola dels meus pares-. La senyora que me’l llegia també portava ulleres molt gruixudes, un monyo molt tibat i una bata de ratlles.

L’argument del mateix és retratar el pas d’un dia qualsevol en el món dels més petits, des de l’esmorzar fins als jocs de pati. Entre cançons, poemes i rodolins transcorre tota una jornada d’activitats pròpies dels infants.

Això sí, coherent ho és... i molt. Perquè s’ha de reconèixer que és igual de cursi el text que les il•lustracions. No pateix cap tipus d’anacronisme en aquest sentit.

Petita història d'un plantador de cases

FITXA
=====
Títol: Petita història d'un plantador de cases
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador: Roberta Bridda
Edició: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: ecologia, respecte per la natura, medi ambient.


RESSENYA
=========
Qui no ha volgut tenir mai una caseta dalt d’un arbre? Viure envoltats de natura, lluny del soroll i dels fums? Això és el que en Pau va voler aconseguir quan amb el seu avi es va apropar fins a la clariana del bosc i va plantar aquelles petites llavors d’alzina.

Cada setmana en Pau visitava la clariana i cuidava les petites llavors que mica en mica van anar creixent i convertint-se en plantes que van continuar creixent fins esdevenir imponents arbres que acabarien per convertir-se en casa seva.

Un entorn idíl•lic per a una família amb fills que podien créixer amb total tranquil•litat gaudint i aprofitant tot el que la natura els hi proporcionava, fins que un dia un gran incendi va arrasar-ho tot i van perdre la seva estimada llar.

Mesos més tard va arribar la tardor amb una enorme sorpresa pel Pau i la Flora. Els seus tres fills en una gran clariana del bosc negre van plantar un munt de llavors, com va fer el seu pare anys enrere, per construir la seva futura llar. Això els va omplir d’alegria, emoció i satisfacció en veure que els seus fills sentien el mateix amor pel bosc i la natura que ells.

Aquella idea fantàstica va ser adoptada per molts amics dels nens que també volien tenir una casa d’arbres i així mica en mica van aconseguir, anys més tard i amb molt d’esforç, transformar aquell desert de cendra en un preciós bosc verd.

Una història de valors en la que l’amor per la natura i l’entorn natural es viu pàgina a pàgina. Un relat breu però intens que mostra com l’educació i bon exemple dels adults calen en els més petits que, com animals socials que som, copien i imiten conductes i comportaments.

El llibre transmet la necessitat imperativa de salvar i protegir el nostre patrimoni natural, de respectar i cuidar un bé tan preuat com necessari.

La gran corriente de aire

FITXA
=====
Títol: La gran corriente de aire
Autor: Taï-Marc Le Thanh
Il·lustrador: Rébecca Dautremer
Edició: Edelvives, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: educació dels fills, imaginació


RESSENYA
=========
Quan dos germans petits es queden sols a casa, ni que sigui per un moment, pot passar qualsevol cosa. Fins i tot poden canviar els seus pares. En principi pot semblar políticament incorrecte, però no. A mesura que transcorre la història un s’adona que l’autor ens vol fer estremir amb comptagotes. I com sempre, Taï-Marc Le Thanh ens captiva amb la seva prosa punyent i alhora encisadora. Una resolució de tot plegat amb una màgia especial.

Com és habitual, les seves paraules van acompanyades de les il•lustracions de la Rébecca Dautremer. Podem gaudir plenament d’aquestes imatges gràcies al format àlbum. Una edició acurada que permet descobrir tots els detalls haguts i per haver: un clip, uns coberts molts coneguts a Suècia, un bola de billar... La Rébecca sap com mantenir el lector atent, gairebé immòbil a fi que no perdi cap detall de la història. I ambdós fan un tàndem perfecte per aconseguir-ho.

Una obra d’art, seguint la bona línia d’aquest duet. Us recomano dos episodis de l’àlbum: el pla de José, divertidíssim, i la reacció d’un pare saturat i fart, sublim.

El tragapupas

FITXA
=====
Títol: El tragapupas
Autor: Émile Jadoul
Il·lustrador: Émile Jadoul
Edició: Barcelona: Corimbo, 2011
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica: Contes pels més menuts


RESSENYA
=========
Émile Jadoul és un expert en aconseguir retratar el món dels més petits per a que l’entenguin també els més petits.
Aquest és un conte molt senzill, on es parteix de la consigna de repetir una i una altra vegada un mateix fet (les caigudes, ferides i accidents diversos que pateix un petit un dia qualsevol de la seva vida) i la conseqüent arribada d’un pare fantàstic, el Superpapà, que amb un petó arregla qualsevol problema empassant-se la pupa que s’hagi pogut fer el conillet. Un dia, però, passa una cosa inesperada... el conillet té una caiguda i quan el pare va a rescatar-lo... també cau! El conillet, primer de tot, es sorprèn de què un súperheroi com el seu pare també caigui... però després es comença a preocupar perquè... ara que el pare també està ferit... Qui els curarà? Jadoul guarda un as a la màniga... concretament una mare conilla, una Supermamà, que amb un petonàs a cadascun s’empassa les pupes dels dos malferits.

Juan y el lobo

FITXA
=====
Títol: Juan y el lobo
Autor: Tony Ross
Il·lustrador: Tony Ross
Edició: Barcelona: Océano/Travesía, 2011
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: Conte clàssic revisitat


RESSENYA
=========
Aquest àlbum és una revisitació del conte clàssic de Joan i el llop, a càrrec de l’autor anglès Tony Ross. Ross, fidel al seu estil de sempre, ens proposa una variant més gamberra del mateix.

Les diferències d’aquesta versió amb l’original són bàsicament tres: d’una banda, en aquest cas el nen protagonista no sols crida: “Qué ve el llop!” per divertir-se i burlar-se dels demés, també ho fa per escapolir-se de les seves responsabilitats (quan no es vol dutxar, quan no vol fer els deures, etc.).

D’altra banda, si bé en ambdós contes al final apareix un llop que veritablement comença a perseguir en Joan, en la versió de Ross, no es lliura de la fam i ferotgitat del llop ni el Joan ni tan sols els adults (tot per culpa de fer comentaris amb massa moralina… es veu que això no li agrada gens ni mica, al llop d’en Ross –i jo crec que ni al propi autor…-)

I, finalment, com a diferència més important està el fet de les personalíssimes i inconfusibles il•lustracions de Tony Ross (com a exemple, dir que és simptomàtic del seu estil i del seu humor, la imatge del llop perseguint a la carrera a un home mentre ja el va salant –amb un saler, perquè és tot un senyor llop- per a que estigui més gustós). Tot un sibarita.

Pomelo crece

FITXA
=====
Títol: Pomelo crece
Autor: Ramona Badescu / Benjamin Chaud
Il·lustrador: Ramona Badescu / Benjamin Chaud
Edició: Kókinos, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: creixement, valoració personal, descoberta personal, descoberta de l’entorn.


RESSENYA
=========
Pomelo és un petit elefant rosa i amb una trompa desproporcionada per la seva mida. En Pomelo és molt curiós i vol descobrir el món que l’envolta, es fa preguntes, emprèn viatges fantàstics dels que sempre aprèn alguna cosa.

En aquesta ocasió el Pomelo ha fet una gran descoberta: ha crescut! Està molt content perquè créixer farà que pugui fer més coses, ser més independent... però això també li farà plantejar-se moltes altres qüestions. Fer-se gran implica assumir canvis en el nostre cos, la manera de fer, començar a fer coses que no fèiem o no volíem fer fins ara i també deixar-ne de fer algunes altres...

En Pomelo es fa moltes preguntes i pensa en totes aquelles coses que significa créixer... i això li fa una mica de por però en aquest procés descobrirà que créixer vol dir tancar i obrir etapes.

Expressar i explicar a un públic infantil conceptes com fer-se gran no és gens senzill. El creixement no és només físic sinó també mental i psicològic i les situacions que Pomelo viu en aquesta història mostren un camí del que això representa, de com ens afecta i quina ha de ser la nostra actitud envers aquest tema. Un llibre que fa una passa més enllà en el món de la literatura infantil i planteja qüestions filosòfiques de gran profunditat tractades amb una senzilla que desborda.

Una obra en la que la il•lustració té un pes importantíssim i on la il•lustradora crea un petit món on es combinen i barregen sense cap complex elements reals i imaginaris que reflecteixen el pensament d’aquest petit elefant i és capaç de transmetre sensacions i pensaments.

La lluna de gel

FITXA
=====
Títol: La lluna de gel
Autor: Santi Baró
Il·lustrador: -
Edició: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: novel·la realista
Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil


RESSENYA
=========
La protagonista d'aquesta història possiblement real, encara que amb personatges, ambients i situacions de ficció, tal com ens fa saber el seu autor, és la Ileana, una jove que als catorze anys es veu obligada a anar a treballar a Bucarest ja que els seus pares no la poden mantenir. Ella és d'un poble de la regió romanesa de Moldàvia, la més pobra del país. A Bucarest viu amb dos dels seus germans en un minúscul pis, en un barri molt pobre, amb una feina molt depriment i mal pagada. Ella és, però, molt guapa i atractiva i somia fer-se model. Per a fer realitat el seu somni, quan ja té setze anys aconsegueix posar-se en contacte amb una agència de models i aquí comença la història de l'assetjament que pateix per part d'una xarxa de prostitució mundial.

Aquesta novel•la està escrita en primera persona d'una manera intensa i viva, de manera que els sentiments estan a flor de pell. Es llegeix quasi bé d'una tirada i t'atrapa des del principi fins al final. Penso que està totalment justificat el premi de literatura infantil i juvenil Barcanova que va guanyar. Molt recomanable a tothom a qui agradi una temàtica realista, tant joves com adults.

[Visiteu el blog de La lluna de gel per més informació]

Col·lecció Pícnic

FITXA
=====
Títol: El llampec / Les aventures de Pimpín l'extraterrestre
Autor: Nicoletta Costa / Colas Gutman
Il·lustrador: Nicoletta Costa / Véronique Deiss
Edició: Castellnou Edicions, 2011 - Col•lecció Pícnic
Edat: de 6 a 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El passat mes de març Castellnou Edicions treia al mercat una nova col•lecció de lectures per nens i nenes amb tres franges d’edat marcades: (+6), (+8) i (+10). Històries properes i divertides amb uns personatges que resulten molt propers als infants, amb una gran varietat de registres en prosa i poesia, tenen en aquesta col•lecció un magnífic pont per endinsar-se en el món de la literatura juvenil, històries d’estils diversos amb estructures i vocabulari adaptats a l’edat, una col•lecció molt variada que hauria de ser un referent a les escoles, ja que com a complement han elaborat un pla lector per alguns dels títols que constitueixen una eina fantàstica per treballar a l’aula.

Us recomano dos títols en concret, de la sèrie dedicada als més petits El Llampec la història d’un bonic cavall de competició que acaba d'arribar a la granja. Els altres animals s'adonen que està molt trist, i per això decideixen fer tot el possible perquè se senti millor i no enyori la vida que tenia abans. És un títol que tracta de forma molt senzilla l’amistat, el grup d’animals de la granja posarà en marxa la seva imaginació i treballaran en equip per aconseguir que el seu nou amic se senti feliç. Amb unes il•lustracions molt dolces i una extensió del text força breu, és una lectura ideal per a primers lectors.

En la sèrie de (+8) trobem Les aventures de Pimpín l'extraterrestre ell té una missió especial a la Terra: ha de fer-hi un amic. Per aconseguir-ho el millor és que vagi a l'escola. En Pimpín hi troba un nen que porta ulleres i que li sembla l'amic ideal. I aquest amic li explica un secret... Però en Pimpín no sap que un secret no s'ha de dir a ningú. Amb aquest llibre els joves lectors es faran un tip de riure, les escenes representades en forma de diari d’aquest extraterrestre que es menja tot el que no s’ha de menjar són surrealistes i eixelebrades alhora que tendres, o no ho és el fet d’enrojolar-se fins a semblar un semàfor quan a un nen se li acosta la nena que més i agrada?

Pel que hem pogut veure fins ara, tant pel que fa a autors, il•lustradors i temàtiques aquesta és una d’aquelles col•leccions que hauria de convertir-se en referent per a mestres i educadors que vulguin potenciar el gust de la lectura en els infants tan bon punt aquests són autònoms.

¡Magia!

FITXA
=====
Títol: ¡Magia!
Autor: Charo Pita
Il·lustrador: Madalena Matoso
Edició: OQO Editora, 2011
Edat: de 3 a 8
Temàtica: lactància, infants, família, nadons

 (Sílvia Cantos)

 (Albert Correa)

RESSENYA
=========
L’alletament matern és una de les sensacions més meravelloses que una dona pot experimentar en la seva vida, o si més no, així ho crec jo, és per això que trobo tan encertat el títol d’aquest àlbum, perquè màgic és un dels adjectius que podríem donar a aquesta experiència entre mare i fill.

La història ens explica que l’Oscar es fa càrrec del seu cosinet mentre la seva tieta surt a fer un encàrrec, quan el petit comença a plorar el nen farà tots els possibles per calmar-lo, després de bressolar-lo, cantar-li cançons i passejar-lo decideix que deu tenir gana i aquí comença el seu periple.

La mirada innocent del jove protagonista i el seu afany per aconseguir alimentar al seu cosinet ens entendreix i fa somriure en veure que està disposat a aconseguir passi el que passi calmar el plor del nadó donant-li tan aviat un pastís com pastanagues o sardines (aliments per ell d’allò més normals), davant la seva desesperació la tieta fa un autèntic acte de màgia, en aconseguir calmar el plor de l’infant amb... la seva pròpia llet!

Charo Pita fa tot un al•legat en favor de l’alletament matern, cosa que mereix situar aquest llibre en un lloc destacat a les biblioteques al racó de pares i a tenir-lo molt present per aquells infants que esperin l’arribada d’un germanet o germaneta, un text molt senzill ideal per a petitons.

La premiada il•lustradora Madalena Matoso s’ha decantat pel collage, una tècnica que domina aconseguint unes textures i la gamma cromàtica plena de llum i vida. Ha utilitzat segells, etiquetes, codis de barres, lletres adhesives i fins i tot una bossa de pa. Les imatges són senzilles i efectives. Per tot plegat penso que aquest àlbum hauria de ser un títol més dels imprescindibles a les biblioteques públiques i particulars.

(Sílvia Cantos)

***

La tieta de l’Òscar ha marxat i ell s’ha quedat sol amb el nadó. Tot va bé fins al moment però de sobte el petit comença a plorar. Què li deu passar? L’Òscar va intentar consolar-lo de totes les maneres possibles o, com a mínim les que ell sabia, però sense èxit. Segurament el petit té gana però la tieta no hi és i ell no té ni idea de què és el que mengen els nadons. Sortiria al carrer per intentar de donar-li alguna cosa al petit. Aquí comença el seu viatge per totes les botigues del barri i aconseguir trobar una solució però tot l’esforç no va servir de res. Fins que per fi la tia Elisa va tornar i va trobar la solució: màgia!

Una història tendra i divertida en la que un fet tan natural com és la lactància materna pot ser interpretada, als ulls d’un infant, com un fet extraordinari i pràcticament màgic. L’estructura narrativa segueix els models clàssics dels contes en els que es repeteix una estructura que creix i s’amplia a mesura que es van afegint més elements. En aquest cas són les parades que l’Òscar i el nadó fan a les diferents botigues on busquen una solució al seu problema.

La tècnica del collage crea entorns singulars tot incorporant elements peculiars com segells, etiquetes i codis de barres i generant escenes molt especials i que capten i transmeten les emocions dels personatges.

(Albert Correa)

L'Angelina surt a fer un tomb

FITXA
=====
Títol: L'Angelina surt a fer un tomb
Autor: Pat Hutchins
Il·lustrador: Pat Hutchins
Edició: Barcelona: Kalandraka/Hipòtesi, 2011
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest àlbum és una reedició d’un clàssic de la literatura infantil anglesa editat al 1968: "Rosie’s walk". Kalandraka amb Hipòtesi n’ha editat diverses edicions en català, castellà, gallec, eusquera i portuguès. Per la seva autora, Pat Hutchins, aquest va ser el seu primer àlbum il•lustrat, però n’ha fet d’altres i també diverses novel•les. L’any 1974 fou guardonada amb la medalla Kate Greenaway.

L’obra pot ser interpretada en dos vessants, per un costat el text i el recorregut de la gallina ens ofereix una visió general d’una granja: el paller, la tanca, i podria dir-se que és un recorregut casual d’un passeig qualsevol. Com a apunt didàctic, ens pot servir de guia alhora d’explicar la granja als mes petits.

Per un altre costat, la lectura de la imatge fixant-nos en la guineu que persegueix a l’Angelina durant tot el recorregut i que dóna la clau d’humor de l’àlbum. Amb l’Angelina ens trobem una mica l’estil de “Rompetechos” que va provocant desastres al seu pas, i no s’adona de res.

La narració és circular, és a dir comença i acaba al mateix lloc: el galliner de la protagonista. La il•lustració ens recorda a les pintures dels aborígens australians. Amb un ús de colors molt àcids i l’estil de raigs X.

Com a clàssic anglès que és, trobem infinitat de recursos web dins la xarxa, a tall d’exemple, les il·lustracions que podem descarregar perquè les pintin els infants (pdf), o la versió animada del llibre que trobareu a Youtube:

La hora de los relojes

FITXA
=====
Títol: La hora de los relojes
Autor: Fran Nuño
Il·lustrador: Enrique Quevedo
Edició: Faktoría K de Libros, 2011
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Poesia


RESSENYA
=========
Poesia no n’havia ressenyat mai, potser pel fet de no ser-ne una gran aficionada i molt menys entesa, ara bé, sé reconèixer la musicalitat d’uns versos que, sumada a la fàcil comprensió per part de joves lectors i unes il•lustracions magnífiques configuren un títol recomanable per a nens i nenes que sabran valorar l’enginy, el sentit de l’humor i fins i tot el surrealisme més dalinià en alguns casos.

El temps cronològic és el fil conductor dels 33 poemes que configuren aquest llibre. Versos que juguen amb les onomatopeies, que dibuixen cal•ligrames i tracen una imatge humanitzada d’aquests objectes quotidians: somniadors, porucs, avançats, lents, malaltissos, excèntrics i més. Fran Nuño versa sobre tot tipus de rellotges, antics i moderns, reals i figurats convertint la mesura del temps en un entreteniment literari.


Les il•lustracions d’Enrique Quevedo són un conjunt d’imatges sensacionals que ofereixen un fantàstic ventall de recursos per als professors o bibliotecaris que vulguin utilitzar-les per “jugar” fins i tot amb aquells nens més petitons, ja que la base del seu treball són les formes geomètriques i el color, amb una senzilla base de llapis. Simetries, línies rectes i curvilínies acompanyen els minuts, segons i hores que marquen aquests curiosos rellotges.

I no podem obviar el treball de maquetació i presentació que ha fet Faktoría K de Libros, d’una alta qualitat tant en el paper com en el format fa que el conjunt resultant sigui un títol imprescindible a les escoles i biblioteques.

Theodore Boone. El noi advocat

FITXA
=====
Títol: Theodore Boone. El noi advocat
Autor: John Grisham
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Theodore Boone no és cap geni, és un nen normal i corrent que va a l'escola amb bicicleta. Però en Theo té una passió desmesurada pel dret i els tribunals: coneix tots els jutges i policies de la ciutat, i assessora els seus companys de classe. Somia a ser un gran advocat i tenir una carrera plena d'èxits. Però el jove advocat va a parar als jutjats molt abans del que s'espera. Un assassí a sang freda està a punt de ser posat en llibertat i només en Theo sap la veritat. La situació és delicada, però en Boone no es rendeix fàcilment.

John Grisham aposta, per primera vegada en la seva producció literària, per els joves, creant una novel•la de suspens, i a més, ho ha fet amb tots els elements característics de les seves obres, aquells que l’han portat a ser un dels autors més reconeguts mundialment, i el que és més de lloar, escrit per a un públic concret sense caure en infantilismes.

Reconec que vaig començar a llegir aquesta novel•la amb cert escepticisme, se’m feia difícil pensar que Grisham pogués escriure una trama complexa d’aquelles a les que ens té habituats per a un públic tan jove i que el resultat fos comprensible per als lectors. Tal qual, el llenguatge utilitzat, les expressions, la manera de descriure els jutjats, els procediments i les situacions són tan clars que no hi ha lector de més de 10 anys que no sigui capaç d’entendre la història. Sumem-li a això el ritme trepidant imprès en la narració i la complicitat que inspira el jove Theo, aquest noi de tretze anys, que ha crescut en un entorn de lleis i solidaritat que ha absorbit de forma natural i exerceix d’advocat amb els seus companys d’escola de forma eficient i propera, ajudant-los sempre sense esperar res a canvi.

M’ha alegrat moltíssim saber que aquest llibre, és el primer d’una sèrie que protagonitzarà aquest jove advocat, ja que no tinc cap mena de dubte que captarà ràpidament l’interès dels lectors i un cop hagin devorat aquesta primera aventura d’en Theo, ja reclamaran la següent, que pel que sabem a Estats Units es posa a la venda el proper mes de juny, caldrà esperar a veure quan ens arriba a nosaltres, mentrestant si voleu saber-ne més coses sempre podeu entrar al seu web.

El pájaro negro

FITXA
=====
Títol: El pájaro negro
Autor: Suzy Lee
Il·lustrador: Suzy Lee
Edició: Barbara Fiore, 2011
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
A aquestes alçades no puc negar que Suzy Lee em fascina i que se’m fa difícil trobar pegues als seus llibres. El pájaro negro, un llibre que va escriure i il•lustrar al 2007 és potser el llibre on més clar queda el seu poder per expressar amb els rostres i el gest dels protagonistes, allò que senten. Suzy Lee no és una il•lustradora de paisatges, ni d’escenes (encara que tingui llibres més clàssics com Zoo o Pintors), sinó que allò que més destaca en els seus llibres és aquesta voluntat de mostrar l’interior dels personatges, les seves angoixes i sentiments.

A El pájaro negro per mi sí que té una pega i és que li sobren les paraules. Només l’escena inicial, el rostre de la protagonista en primer pla, gairebé esbossat, i aquella porta entreoberta darrera, on es veu una parella discutint, ja ens situen prou per entendre la resta de la història. Si altres vegades fa us del color per mostrar-nos el món imaginari dels infants protagonistes, aquesta vegada juga amb un amic imaginari, un corb, tan negre com el carbonet amb què dibuixa tot el llibre.

Ens trobem amb un llibre metafòric, estrany i difícil a primer cop d’ull, potser, però és d’aquells llibres per experimentar, per donar a un infant i esperar quina lectura en fa.