Cada vez más alto

FITXA
=====
Títol: Cada vez más alto
Autor: Ernst Jandl
Il·lustrador: Norman Junge
Edició: Kalandraka, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Norman Junge il•lustra un poema experimental i vanguardista d’Ernst Jandl per apropar-lo als infants, com ja havíem vist amb Antípodas i Ser quinto, publicats per Lóguez.
És un conte aumentatiu, amb una estructura repetitiva, on veiem com un home comença pujant sobre un sofà i arriba cada vegada més amunt.

Podeu consultar la fitxa de l’editorial, en què ens explica la interpretació filosòfica del poema, que ens obre una perspectiva surrealista i fantàstica d’aquest àlbum.

Aquí en teniu algunes pàgines:

Open publication - Free publishing - More alto

Abecebichos

FITXA
=====
Títol: Abecebichos
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Jacobo Muñiz
Edició: Anaya, 2012
Edat: de 6 a 9 anys
Temàtica: alfabet, jocs lingüístics


RESSENYA
=========
Abecebichos es un pequeño ejercicio à la OULIPO, pues crea juego a partir de una condición previa estricta: una sola frase por doble página, en la que salgan animales y todas las palabras comiencen por la misma letra del abecedario. Así iremos de la A a la Z, de «alegres avispas arrojan arroz al aire azul» hasta «zarrapastrosos zorrillos zurdos zampan zanahorias», pasando por, citando al azar: «ultrasónicas urracas ululan ufanas», «quisquillosos quebrantahuesos quieren queso» o «jóvenes jirafas japonesas juegan juntas».

Las limitaciones previsibles no las puede salvar ni siquiera Nesquens: en la Ñ hay que conformarse con «ñoños ñandúes ñoñean», la X es un casi indescifrable «xifóforo XXL» y en la W, al menos, hay «wombats waterpolistas». Aunque se abusa de algún recurso, como las nacionalidades (jirafas japonesas, koalas keniatas), y alguna elección pueda ser cuestionable («zorrillo» es voz de algunos países americanos, no de España), el efecto general del texto oscila entre lo sorprendente y lo hilarante.

Por sí solo, esto no pasaría de ser un texto gracioso, pero las ilustraciones de Jacobo Muñiz también contribuyen al juego. Hay que reconocer, integrada en cada animal, la letra por la que empieza su nombre (algunos ejemplos, como la E en el elefante o la G en la gallina, tienen especial gracia; y ¿no es una jirafa una gran J?). Además, no se dibuja todo lo que se dice ni se dice todo lo que se dibuja: aparte de descubrir otros animales u objetos que empiezan por la misma letra de marras, hay toda una historia paralela que, desde el propio texto, da sentido a la condición previa, pues dos personajes han recopilado un Atlas Zoológico Mundial. En un desplegable final, se reúnen todos los animales... y hasta el personal de servicio, que también ha ido saliendo, sin que lo supiéramos, repetidamente.

Puede dar mucho juego en las aulas y en las casas donde gusten el humor absurdo y los juegos de observación.

[Las primeras páginas de Abecebichos, en este enlace de la editorial Anaya]

Les meves cases favorites

FITXA
=====
Títol: Les meves cases favorites
Autor: Virginia Lorente
Il·lustrador: Virginia Lorente
Edició: autoeditat el 2012
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: arquitectura
(disponible en castellà, català i anglès)


RESSENYA
=========
Les meves cases favorites és un llibre sobre arquitectura, destinat als infants. Aquesta petita obra ens mostra una bona selecció de cases que representen el començament de l’arquitectura moderna. Modulor, representació gràfica que va crear Le Corbusier com a cànon de mesures de construcción, és el personatge que introdueix cadascuna de les vil•les que l’autora ha triat. Virginia Lorente, arquitecte i dissenyadora gràfica, ens presenta set cases de diferents arquitectes occidentals construïdes entre l’any 1930 i 1956 –Le Corbusier, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, Richard Neutra, Mies van der Rohe, Oscar Niemeyer i Josep Lluís Sert-.

El text de l'autora és un exercici de síntesi que intenta i aconsegueix expressar allò que identifica cada una de les obres arquitectòniques i algunes de les escoles d’aquest àmbit que també es van desenvolupar en aquells anys. Un bon llibre de coneixements i de lectura ràpida que desperta ganes de fer un viatge itinerant per totes les joies arquitectòniques que mostra.

Si bé la composició de text i imatge és molt simètrica i ordenada, el format del llibre és ajustat i no permet que algunes de les il•lustracions per ordinador expressin allò que els textos diuen. El color i el tracte dels dibuixos són força semblants i, per tant, és difícil captar les diferències i els espais on s’integren les mansions.

Al final del llibre, l’autora ofereix als nens i nenes diferents espais il•lustrats per fer volar la imaginació dibuixant cases. És una llàstima desperdiciar aquestes pàgines finals en una proposta que es pot fer en qualsevol paper fora del llibre i no aprofitar-les per donar més dades dels grans arquitectes dels quals en parla. Es troben a faltar fotografies reals per compensar la poca personalitat artística de les il•lustracions però poder els drets d’imatge han fet difícil la seva inclusió.

Un llibre que desperta ganes de saber més sobre arquitectura i que tal vegada podria haver suggerit més sobre els trets creatius dels grans arquitectes que mostra per convidar als infants a conèixer més a fons l’arquitectura del paisatge urbà i a gaudir de l’art en la quotidianitat.

[Més informació sobre el llibre a la seva web]

La ciudad

FITXA
=====
Títol: La ciudad
Autor: Armin Greder
Il•lustrador: Armin Greder
Edició: Océano Travesía: 2012
Edat: a partir de 10 años
Temàtica: relación madre-hijo


RESSENYA
========
Poco voy a decirles sobre este libro.
Basta con que miren la puntuación que le he dado (y los que me conocen saben que no soy especialmente generosa con las cuatro estrellas) y que sepan ni más ni menos que tres cosas.

Cosa número 1: “Vienen y pasan las ideas, y de vez en cuando una se demora y pide que se le haga caso. Así fue con La ciudad. Una idea se instaló y quiso hacerse una parábola sobre el tema de la madre. Le hice caso. Después de escribir por un rato me di cuenta de que había otro elemento que quiso entrar en la historia: lo de crecer, y la precondición para eso, lo de permitir crecer – la necesitar de soltar lo más querido y más difícil de soltar.” (texto de Armin Greder en la contraportada de la edición de Océano).

Cosa número 2: Armin Greder es el autor de La isla: una historia cotidiana. Si no lo recuerdan, refresquen su memoria: aquella brutal parábola sobre la llegada de un extranjero y lo que desata en la comunidad; ese “Dogville” que reposa tranquilamente en las estanterías de las salas infantiles de vuestras bibliotecas. Bien: nada habíamos sabido de Greder desde que Lóguez publicara La isla. Y nueve años más tarde, vuelve de nuevo con una historia que parte de una anécdota y unos personajes concretos para explorar las relaciones humanas a nivel universal.

Cosa número 3: Greder es un Artista. Domina el lenguaje, y domina las imágenes. Domina el blanco y el negro y el color y la narración (con palabras, con dibujos) y lo combina todo de tal manera que el resultado... el resultado pone los pelos de punta.

Oso Cazamariposas

FITXA
=====
Títol: Oso Cazamariposas
Autor: Susanna Isern
Il·lustrador: Marjorie Pourchet
Edició: OQO, 2012
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un òs col•leccionista es troba un caçapapallones al bosc, ‘¿Qué podría hacer con esto?’ es pregunta... Doncs rescatar papallones que cauen al llac i eixugar-les sobre el seu nas!. Tot i que sembla que les papallones rescatades s’espanten i s’obliden de l’òs, descobrirem que no tot és el que sembla...
És un llibre que ens parla de la recompensa d’ajudar als altres.
Les il•lustracions són boniques, i contenen detalls que donen ganes de resseguir per les seves pàgines, tot i que no sempre aporten sentit a la història.

En el país de la memoria blanca

FITXA
=====
Títol: En el país de la memoria blanca
Autor: Carl Norac
Il·lustrador: Stéphane Poulin
Edició: Granada: Barbara Fiore Editora, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: Denúncia de la violència, el racisme i l’opressió


RESSENYA
=========
Alguien despierta en un hospital con la cabeza completamente vendada y la memoria en blanco. No sabe qué ha pasado. Ni siquiera sabe quién es. En el hospital, le facilitan una identidad y una explicación: se llama Rousseau, es un perro y ha sido víctima de un atentado terrorista. Con esos datos, Rousseau debe volver a la calle y reconstruir su vida sin recuerdos. Pero empezar de cero no es fácil en una ciudad cruel y asfixiante en la que perros y gatos mantienen una lucha violenta. Gracias a su memoria blanca, Rousseau podrá analizar la situación desde la objetividad y adoptar la postura que cree más justa.

En el país de la memoria blanca es un libro duro y hermoso a la vez. Una obra que remueve sentimientos e invita a reflexionar. Sus páginas denuncian la violencia, el racismo o la opresión, pero también animan a soñar, a atreverse a ser diferente, a romper con las injusticias, a luchar por la libertad. Una serie de valores que llevaron a Amnistía Internacional a participar en la coedición del libro en Francia.

Hay que advertir que Carl Norac no ha escrito una historia fácil. Los crudos pasajes realistas alternan con extrañas escenas oníricas y metafóricas que a veces cuesta interpretar. Aun así, el estilo directo y ágil de la narración hace que la lectura fluya hasta el final. Además, el texto incluye varias frases que bien podrían abrir debates en clase. Como muestra, ahí van dos: “Quienes no se detengan ante nada tal vez logren cambiar el mundo” o “El muro no vale más que el peso del miedo”.

En cuanto a las ilustraciones, el trabajo de Stéphane Poulin se adapta perfectamente a la historia. Recrea con maestría tanto el ambiente opresor de la ciudad como la bruma mística que envuelve las visiones del protagonista. La gran complicidad entre autor e ilustrador permite que algunas secuencias dejen de lado la palabra para narrar la historia exclusivamente con imágenes. El resultado, un álbum conmovedor que merece ser revisitado más de una vez.

El adiós de la novia

FITXA
=====
Títol: El adiós de la novia
Autor: Meg Rosoff
Il•lustrador: -
Edició: Siruela, 2012
Edat: a partir de 12 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Segunda obra publicada en español (ambas en Siruela) de esta autora. A diferencia de “Cómo Justin Case engañó al destino”, una novela ambientada en un entorno contemporáneo y con personajes cercanos a la juventud de hoy en día, en “El adiós de la novia” Rosoff nos traslada a la Inglaterra rural de la Revolución Industrial, un entorno de miseria extrema que recuerda a Dickens, aunque el hecho de centrarse en el ámbito rural en ocasiones nos pueda recordar a una época más cercana a la medieval (y el hecho de que el libro recuerde el “Carta al rey” de Tonke Dragt también ayuda).

En “El adiós de la novia” seguimos a Pell, una joven que se escapa de su casa y un destino con el que no está conforme la madrugada del día en el que debería casarse. La acompañan Jack, su caballo, y Bean, uno de sus hermanos pequeños, a quien la mayoría de personas con las que se cruzan toma por idiota porque no habla. Su intención es dirigirse al mercado de caballos de Salisbury para encontrar trabajo, ya que a Pell se le dan especialmente bien estos animales: conocerlos, saber en qué condiciones se encuentran, qué necesitan, si serán buenos para el campo o para el transporte, tranquilizarlos... Lo que no imagina Pell es lo duro que puede llegar a ser el mundo con una chica joven y sola como ella, y las muchas cosas que pueden llegar a salir mal. Y, durante buena parte del libro, parece que todo sale mal.

Un libro duro, de personajes inolvidables que se cruzan de manera inesperada (me encanta; me encanta ese momento en el que caes en la cuenta de que “¡ese personaje es este!”, y de esos momentos hay varios en el libro), complejo en su estructura (varias acciones, varios tiempos, varios escenarios, tramas y personajes) auténtica y sinceramente feminista, y en el que la autora consigue sumergirnos en el mundo que recrea. Solo apto para buenos lectores, pues a pesar de ser un libro clásico de aventuras el ritmo no es trepidante.

Me costará olvidar a Pell y su lucha por vivir la vida que ella ha decidido vivir, y no la que el resto del mundo quiere (o cree que debería) vivir.

L'estralaga

FITXA
=====
Títol: L'estralaga
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Cecco Mariniello
Edició: Estrella Polar, 2012 (La Via Làctia)
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: la imaginació, l'amistat


RESSENYA
=========
Roberto Piumini (Edolo, Itàlia, 1947) a banda d’escriptor és mestre, pedagog, director de teatre, actor, narrador i fins i tot compositor de cançons infantils. Va escriure aquest llibre que us presentem l’any 2004. i de fet, sota el títol de L’estralisc, aquest llibre ja havia estat editat l’any 1991 per Edebé, dins la col•lecció Periscopi, amb traducció de Francesc Sales.

La contracoberta de la nova edició porta aquesta anotació: “un clàssic de la literatura italiana, una història màgica sobre l’amistat a l’estil d’El petit príncep”. I aquesta mena d’advertiments em fan més por que una pedregada.

També posa que l’autor va guanyar el Premi Andersen i he estat investigant i sembla ser que va guanyar el II Premi Andersen que és un premi intern que es fa a Itàlia, on es valoren els millors de cada any. Vaja, això és el què jo he entès, perquè a la llista dels Premis Andersen oficials jo no he sabut trobar a l’autor.

Ara bé, per sort el llibre és molt bo i m’ha agradat molt llegir-lo i crec que no necessita l’ajuda de Saint-Exúpery per poder ser recomanat ni molt menys cap premi literari.

L’estralaga és d’aquells llibres que s’han de llegir amb calma, saborejant més que les paraules concretes, les imatges que suggereixen. No hi trobareu acció, aventura ni cap mena d’intriga que faci avançar la història de forma trepidant. Tot al contrari.

En un poblet de Turquia, un pare contracta a un pintor perquè decori les parets de l’habitació del seu fill. Aquest pateix una malatia que l’impedeix sortir a l’exterior. El pare creu que d’alguna manera el pintor pot reproduir el món a la mida del seu fill i així aquest podrà disfrutar del mar, els deserts, etc.

L’estralaga és un diàleg entre un bon home i un infant malalt però amb un esperit juganer i despert. És un cant a l’amistat, a l’amor entre pares i fills i per sobre de tot, és una demostració del poder de la imatge i de la riquesa de la imaginació d’un infant.

L’edició és molt acurada, amb unes il•lustracions molt realistes que vénen a reproduir alguns dels murals que apareixen en la història.

Después de la nieve

FITXA
=====
Títol: Después de la nieve
Autor: Sophie D. Crockett
Il·lustrador: -
Edició: MacMillan, 2012
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És la primera novel•la de Sophie D. Crockett, i comença forta! A través de la història de Willo, narrada en primera persona amb un llenguatge molt característic i potent, som testimonis d’un futur probable, submergit dins la neu físicament i humana. En Willo, un adolescent aparentment salvatge ha de lluitar per sobreviure en un món hostil i perillòs. Sol, recorre als records i a aquelles coses que l’ajuden a no tenir por per salvar la vida, fins que es creua en el seu camí amb Mary, una nena de la seva edat a qui decideix salvar de la mort segura malgrat que això li suposi més perill i menys menjar. Junts, intentaran trobar la seva família, i poc a poc aniran coneixent una mica més com és el món que els envolta i decidiran què fer.
L’autora utilitza el llenguatge d’una manera molt potent per donar a entendre coses sense dir-les: en Willo ens explicarà tot en primera persona, i el seu discurs se’ns ficarà dins, i el seguirem, i poc a poc, com ell, anirem descobrint com funciona el món, i la realitat de la seva família.

El final m’ha semblat genial!

[No deixeu de visitar la pàgina de la novel•la.]

Un somriure vermell com la sang

FITXA
=====
Títol: Un somriure vermell com la sang
Autor: Adam Gidwitz
Il·lustrador:
Edició: La Galera, 2012
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Em va cridar l’atenció el títol d’aquest llibre, bàsicament el fet que inclogués les paraules somriure i sang em va semblar suficient raó per seguir investigant, aleshores llegeixo la sinopsi “Hansel i Gretel surten un dia del seu propi conte i s'introdueixen en altres vuit relats populars que també van ser convertits en clàssics pels germans Grimm. Durant un periple ple de foscos perills, coneixerem l'origen real de moltes històries de conte. D'on venen les cases comestibles, les molles de pa o les mateixes bruixes? La veritat rere la simbologia resulta tan apassionant com els mateixos contes, presentats en versions molt més violentes i amenaçadores, tal com eren coneguts abans de ser maquillats pels germans Grimm.” I després d’aquesta presentació no vaig poder fer res més que llegir-lo, i quin encert!

L’autor ens fa tota una declaració d’intencions a la primera pàgina de la història, tot dient-nos “El que sentireu ara, la veritable rondalla de les Rondalles de Grimm, és tan violenta i plena de sang com us pugueu imaginar. De Debò”, i us garanteixo que no exagera, aquest llibre farà les delícies d’aquells joves lectors que es deleixen per les històries més fosques i punyents, aquesta sens dubte, ho és. I és molt probable que aconsegueixi el que difícilment un pare o professor seria capaç, fer que un adolescent s’endinsi en la lectura d’un clàssic com el Hansel i Gretel dels germans Grimm, d’acord, una versió d’aquest clàssic, però això no treu mèrit al fet que aquest lector descobrirà una nova mirada a la literatura infantil clàssica.

Per mi, ha estat tota una sorpresa que aquest sigui el primer títol de l’autor, la manera com capta l’interès del lector, jugant amb dues veus durant tota la narració, val a dir que el toc irònic de la segona veu és un punt d’inflexió constant, que aporta una dosi justa d’humor, un humor tan negre i irreverent com la trama de les rondalles que narra. Entens aquest saber fer quan llegeixes la biografia d’Adam Gidwitz, i és que aquest jove autor és contacontes i professor a Nova York, als Estats Units acaba de sortir publicada la seva segona obra, que tot apunta segueix el mateix filó que tan bons resultats li ha donat, us deixo el booktrailer perquè aneu obrint boca.

El silencio del asesino

FITXA
=====
Títol: El silencio del asesino
Autor: Concha López Narváez
Il•lustrador: -
Edició: Editorial Planeta, 2012
Edat: de 10 a 12 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Planeta recupera en la colección Cuatro Vientos esta historia que parece proponer un salto al cine (especialmente a las películas clásicas de juicios como “Testigo de cargo” o “Anatomía de un asesinato”) o la posibilidad de los chavales de descubrir y disfrutar del género policial. El libro se había publicado anteriormente en varias colecciones y editoriales (la más antigua que he encontrado, Espasa Juvenil 2001).

La trama es, como decía, tan clásica que parece sacada de una película de los años 50: un accidente revela los restos enterrados de una mujer en el jardín de su casa, y todo parece indicar que su marido fue el asesino. El libro se desarrolla casi íntegramente durante el juicio: a causa de la negativa del acusado a pronunciar palabra (de ahí el título de la novela) más allá de declararse inocente, iremos descubriendo las historias que esconden no solo los personajes protagonistas, sino también algunos de los secundarios. Con una ambientación atemporal (gran parte de la novela se lee sin necesidad de saber muy bien en qué época está sucediendo lo que leemos) y un lenguaje directo, sencillo, un pelín “tópico” pero efectivo, se trata de una novela de fácil lectura y que deja buen sabor, especialmente al descubrir la sorprendente resolución final.

Siempre me alucina la capacidad de los autores que se dedican a este género de encontrar la manera de redondear las historias, de encontrar una explicación a lo inexplicable, y de hacer que suene plausible y el lector diga “¡¡por supuesto, eso era, cómo no se me había ocurrido a mí!!”. Concha López Narváez lo consigue: quizá les resulte una lectura un tanto banal y simplona a los lectores más expertos, pero no olvidemos de que se trata, ni más ni menos, de una digna puerta de entrada para los lectores recién llegados. Una manera de “catar” un género para saber si queremos seguir por ese camino, pasando a obras con más sustancia, o no es para nosotros y preferimos seguir por otros derroteros.

Ondina

FITXA
=====
Títol: Ondina
Autor: Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Edelvives, 2012
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

El cavaller Herr Hans de Rinstetten ha de travessar un bosc com a prova de valor, però les seves passes el condueixen a llocs inesperats, on coneix a la bella nimfa Ondina, de la qual queda enamorat a l’instant. El passat de la jove com a criatura del bosc no és obstacle per al seu casament, però portarà més desgràcies de les que ambdós podrien imaginar.

Benjamin Lacombe ha esdevingut per mi un il•lustrador de referència, per el seu meravellós treball, de caràcter pictòric, elaborant unes imatges de somni que es caracteritzen per un extraordinari domini de les mirades, els seus personatges prenen vida i semblen voler explicar-te molt més del que diu el text que les acompanya. A més a més, no puc negar que les històries que narra m’atrapen, vaig enamorar-me dels seus Amants papallona, aquesta versió japonesa del Romeu i Julieta, amb Melodia en la ciudad presentava l’entranyable primer amor de dos nens de móns totalment diferents, l’any passat ens sorprenia amb una revisió de la Blancaneu sensacional, i crec absolutament impossible d’oblidar el seu treball a Contes Macabres, on va explotar el seu costat més fosc creant les il•lustracions magistrals que acompanyaven alguns dels contes de Poe.

Amb Ondina, explora com ja ho va fer en l’Herbari de les fades, el món de la màgia i els misteris a través d’un personatge clàssic de la mitologia germànico-escandinava, la nimfa aquàtica, i ho fa jugant amb les textures dels fulls utilitzats, trobem algunes imatges que van apareixent o desapareixent a mida que passem les pàgines d’aquest preciós àlbum il•lustrat, cal felicitar Edelvives, per editar treballs amb aquesta altíssima qualitat com ho fa amb obres com les comentades en aquesta ressenya del propi Benjamin Lacombe, i també en les joies sorgides de l’art de Rébecca Dautremer.

Resumint doncs, aquí us presento una llegenda màgica d’amor, gelosia i tragèdia, amb espectaculars il•lustracions i pàgines amb transparències que ens endinsen en el món de les nimfes de l’aigua de cuidada factura i imprescindible lectura.

Martes

FITXA
=====
Títol: Martes
Autor: David Wiesner
Il•lustrador: David Wiesner
Edició: Océano, 2011
Edat: de 8 a 10 años
Temàtica:


RESSENYA
========
A David Wiesner o lo adoras o... lo adoras.
¡Es que no puedo imaginarme otra opción!
Cada uno de sus libros es una fiesta. Y si no, hagan memoria:
- Los tres cerditos: esa delirante versión en la que los personajes se escapan de su cuento. Libro de tesis sobre la metaliteratura en los álbumes ilustrados!
- Flotante: si no han imaginado encontrarse con una cámara de fotos con un misterioso carrete que al revelar muestra los más increíbles secretos submarinos, es que les corre horchata por las venas.
- Art y Max: imprescindible en cualquier biblioteca con un mínimo de interés por el arte!
Pues lo dicho: que ahora nos viene con este libro magistralmente titulado “Martes”, que además empieza con esas tres viñetas antes de la página de créditos (Como las buenas películas! Me encanta!) en la que vemos a una rana que descansa plácidamente sobre una hoja de nenúfar empezar a levitar.

Eliana Pasarán, aplicada discípula de Daniel Goldin, editor ahora de Océano, nos explicó una vez su búsqueda por libros que plantean preguntas, y eso es lo que más me atrae de los libros de Wiesner, y este, junto con Flotante (quizá por el hecho de que ambos carecen prácticamente de texto), propone un buen puñado de preguntas y muy pocas respuestas. Ni nosotros ni los personajes del álbum saben qué ha pasado exactamente ni por qué ha pasado. Y creo que por eso el título está tan bien escogido: es una de las pocas certezas que propone el libro: son los martes los días en los que, una semana las ranas, a la siguiente los cerdos, y quién sabe qué otros animales les seguirán, pueden volar durante una noche.

No les digo nada más (bastante les he chafado ya el álbum). Acérquense a su librería o biblioteca más cercana y déjense seducir por el misterioso Wiesner. Magistral narrador, genial a los pinceles, divertido en los retratos y las situaciones que escoge... el que no lo adore, que tire la primera piedra!