Diapasón

FITXA
=====
Títol: Diapasón
Autor: Laëtitia Devernay
Il·lustrador: Laëtitia Devernay
Edició: Océano Travesía, 2012
Edat: adults, sense exclusió d’infants de qualsevol edat
Temàtica: música


RESSENYA
=========
Diapasón és un àlbum sense paraules que desenvolupa amb detall la metàfora de la música com un bosc viu (convocat a la vida per un director d’orquestra). En altres idiomes ha rebut altres títols més clars, però menys adequats al seu estil, que aposta pel suggeriment: El director d’orquestra (en anglès) o l’insuls Concert d’arbres (en italià).

És dels àlbums més macos que he vist recentment (em fa pensar en un Korokoro, per exemple) i, del que recordo, el més expressiu sobre el poder de la música. Al meu parer demana a crits una adaptació en format d’animació, on, si es mantingués l’estil, brillaria amb una força molt particular. En el format d’Océano, les pàgines són incòmodes de passar; en el format francès original, d’acordió, és gairebé impossible d’abastar (són 72 pàgines!). Però, si us agrada la música, si la viviu amb veritable emoció, no us el deixeu perdre.

Casualidad

FITXA
=====
Títol: Casualidad
Autor: Pepe Monteserín
Il•lustrador: Pablo Amargo
Edició: Barbara Fiore, 2011
Edat: a partir de 10 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Detrás de este imponente (por su tamaño, formato y estética: 43 cm de alto por 14 de ancho, aproximadamente; tapa dura, sobrecubierta; elegante silueta en negro en la portada, presagio de las ilustraciones de Pablo Amargo en su interior) álbum de título nada casual, se esconde la poética historia de amor entre el narrador, habitante de Ventoso, y una chica llamada Racha, y como una casualidad se metió en sus vidas. Y a pesar de que ese sea el hilo argumental principal del libro, más páginas ocupa la descripción de este pueblo, Ventoso, en el que los árboles crecen torcidos y los niños solo saben jugar a hacer volar cometas.

El lenguaje de Monteserín escueto pero preciso (y precioso), nos presenta con pocos pero escogidos detalles el entorno y la relación entre los dos personajes, mientras las ilustraciones de Pablo Amargo son tan serias y sobrias que ayudan a restarle “azúcar” al texto y actúan de contrapunto perfecto. Y además, aportan una gran personalidad al conjunto. Me explico: mientras que en otros álbumes las ilustraciones parecen secundarias, acomplejadas, acompañando al texto sin atreverse a decir “¡Eh, miradnos! ¡Estamos aquí!”, las de Amargo en este caso me parecen valientes, atrevidas, una apuesta muy personal y que forman parte del libro tanto o más que las palabras de Monteserín.

No paro de preguntarme qué pensará del resultado final de su texto. ¿Le habrá gustado? ¿Se lo imaginaba así? Porque, yo, no lo imagino de ninguna otra manera...

PS1: Me encantan las páginas de veletas, cometas y molinos de viento. También me gustaría saber la historia detrás de ellas...

Cada vez más alto

FITXA
=====
Títol: Cada vez más alto
Autor: Ernst Jandl
Il·lustrador: Norman Junge
Edició: Kalandraka, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Norman Junge il•lustra un poema experimental i vanguardista d’Ernst Jandl per apropar-lo als infants, com ja havíem vist amb Antípodas i Ser quinto, publicats per Lóguez.
És un conte aumentatiu, amb una estructura repetitiva, on veiem com un home comença pujant sobre un sofà i arriba cada vegada més amunt.

Podeu consultar la fitxa de l’editorial, en què ens explica la interpretació filosòfica del poema, que ens obre una perspectiva surrealista i fantàstica d’aquest àlbum.

Aquí en teniu algunes pàgines:

Open publication - Free publishing - More alto

Abecebichos

FITXA
=====
Títol: Abecebichos
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Jacobo Muñiz
Edició: Anaya, 2012
Edat: de 6 a 9 anys
Temàtica: alfabet, jocs lingüístics


RESSENYA
=========
Abecebichos es un pequeño ejercicio à la OULIPO, pues crea juego a partir de una condición previa estricta: una sola frase por doble página, en la que salgan animales y todas las palabras comiencen por la misma letra del abecedario. Así iremos de la A a la Z, de «alegres avispas arrojan arroz al aire azul» hasta «zarrapastrosos zorrillos zurdos zampan zanahorias», pasando por, citando al azar: «ultrasónicas urracas ululan ufanas», «quisquillosos quebrantahuesos quieren queso» o «jóvenes jirafas japonesas juegan juntas».

Las limitaciones previsibles no las puede salvar ni siquiera Nesquens: en la Ñ hay que conformarse con «ñoños ñandúes ñoñean», la X es un casi indescifrable «xifóforo XXL» y en la W, al menos, hay «wombats waterpolistas». Aunque se abusa de algún recurso, como las nacionalidades (jirafas japonesas, koalas keniatas), y alguna elección pueda ser cuestionable («zorrillo» es voz de algunos países americanos, no de España), el efecto general del texto oscila entre lo sorprendente y lo hilarante.

Por sí solo, esto no pasaría de ser un texto gracioso, pero las ilustraciones de Jacobo Muñiz también contribuyen al juego. Hay que reconocer, integrada en cada animal, la letra por la que empieza su nombre (algunos ejemplos, como la E en el elefante o la G en la gallina, tienen especial gracia; y ¿no es una jirafa una gran J?). Además, no se dibuja todo lo que se dice ni se dice todo lo que se dibuja: aparte de descubrir otros animales u objetos que empiezan por la misma letra de marras, hay toda una historia paralela que, desde el propio texto, da sentido a la condición previa, pues dos personajes han recopilado un Atlas Zoológico Mundial. En un desplegable final, se reúnen todos los animales... y hasta el personal de servicio, que también ha ido saliendo, sin que lo supiéramos, repetidamente.

Puede dar mucho juego en las aulas y en las casas donde gusten el humor absurdo y los juegos de observación.

[Las primeras páginas de Abecebichos, en este enlace de la editorial Anaya]

Les meves cases favorites

FITXA
=====
Títol: Les meves cases favorites
Autor: Virginia Lorente
Il·lustrador: Virginia Lorente
Edició: autoeditat el 2012
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: arquitectura
(disponible en castellà, català i anglès)


RESSENYA
=========
Les meves cases favorites és un llibre sobre arquitectura, destinat als infants. Aquesta petita obra ens mostra una bona selecció de cases que representen el començament de l’arquitectura moderna. Modulor, representació gràfica que va crear Le Corbusier com a cànon de mesures de construcción, és el personatge que introdueix cadascuna de les vil•les que l’autora ha triat. Virginia Lorente, arquitecte i dissenyadora gràfica, ens presenta set cases de diferents arquitectes occidentals construïdes entre l’any 1930 i 1956 –Le Corbusier, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, Richard Neutra, Mies van der Rohe, Oscar Niemeyer i Josep Lluís Sert-.

El text de l'autora és un exercici de síntesi que intenta i aconsegueix expressar allò que identifica cada una de les obres arquitectòniques i algunes de les escoles d’aquest àmbit que també es van desenvolupar en aquells anys. Un bon llibre de coneixements i de lectura ràpida que desperta ganes de fer un viatge itinerant per totes les joies arquitectòniques que mostra.

Si bé la composició de text i imatge és molt simètrica i ordenada, el format del llibre és ajustat i no permet que algunes de les il•lustracions per ordinador expressin allò que els textos diuen. El color i el tracte dels dibuixos són força semblants i, per tant, és difícil captar les diferències i els espais on s’integren les mansions.

Al final del llibre, l’autora ofereix als nens i nenes diferents espais il•lustrats per fer volar la imaginació dibuixant cases. És una llàstima desperdiciar aquestes pàgines finals en una proposta que es pot fer en qualsevol paper fora del llibre i no aprofitar-les per donar més dades dels grans arquitectes dels quals en parla. Es troben a faltar fotografies reals per compensar la poca personalitat artística de les il•lustracions però poder els drets d’imatge han fet difícil la seva inclusió.

Un llibre que desperta ganes de saber més sobre arquitectura i que tal vegada podria haver suggerit més sobre els trets creatius dels grans arquitectes que mostra per convidar als infants a conèixer més a fons l’arquitectura del paisatge urbà i a gaudir de l’art en la quotidianitat.

[Més informació sobre el llibre a la seva web]

La ciudad

FITXA
=====
Títol: La ciudad
Autor: Armin Greder
Il•lustrador: Armin Greder
Edició: Océano Travesía: 2012
Edat: a partir de 10 años
Temàtica: relación madre-hijo


RESSENYA
========
Poco voy a decirles sobre este libro.
Basta con que miren la puntuación que le he dado (y los que me conocen saben que no soy especialmente generosa con las cuatro estrellas) y que sepan ni más ni menos que tres cosas.

Cosa número 1: “Vienen y pasan las ideas, y de vez en cuando una se demora y pide que se le haga caso. Así fue con La ciudad. Una idea se instaló y quiso hacerse una parábola sobre el tema de la madre. Le hice caso. Después de escribir por un rato me di cuenta de que había otro elemento que quiso entrar en la historia: lo de crecer, y la precondición para eso, lo de permitir crecer – la necesitar de soltar lo más querido y más difícil de soltar.” (texto de Armin Greder en la contraportada de la edición de Océano).

Cosa número 2: Armin Greder es el autor de La isla: una historia cotidiana. Si no lo recuerdan, refresquen su memoria: aquella brutal parábola sobre la llegada de un extranjero y lo que desata en la comunidad; ese “Dogville” que reposa tranquilamente en las estanterías de las salas infantiles de vuestras bibliotecas. Bien: nada habíamos sabido de Greder desde que Lóguez publicara La isla. Y nueve años más tarde, vuelve de nuevo con una historia que parte de una anécdota y unos personajes concretos para explorar las relaciones humanas a nivel universal.

Cosa número 3: Greder es un Artista. Domina el lenguaje, y domina las imágenes. Domina el blanco y el negro y el color y la narración (con palabras, con dibujos) y lo combina todo de tal manera que el resultado... el resultado pone los pelos de punta.

Oso Cazamariposas

FITXA
=====
Títol: Oso Cazamariposas
Autor: Susanna Isern
Il·lustrador: Marjorie Pourchet
Edició: OQO, 2012
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un òs col•leccionista es troba un caçapapallones al bosc, ‘¿Qué podría hacer con esto?’ es pregunta... Doncs rescatar papallones que cauen al llac i eixugar-les sobre el seu nas!. Tot i que sembla que les papallones rescatades s’espanten i s’obliden de l’òs, descobrirem que no tot és el que sembla...
És un llibre que ens parla de la recompensa d’ajudar als altres.
Les il•lustracions són boniques, i contenen detalls que donen ganes de resseguir per les seves pàgines, tot i que no sempre aporten sentit a la història.

En el país de la memoria blanca

FITXA
=====
Títol: En el país de la memoria blanca
Autor: Carl Norac
Il·lustrador: Stéphane Poulin
Edició: Granada: Barbara Fiore Editora, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: Denúncia de la violència, el racisme i l’opressió


RESSENYA
=========
Alguien despierta en un hospital con la cabeza completamente vendada y la memoria en blanco. No sabe qué ha pasado. Ni siquiera sabe quién es. En el hospital, le facilitan una identidad y una explicación: se llama Rousseau, es un perro y ha sido víctima de un atentado terrorista. Con esos datos, Rousseau debe volver a la calle y reconstruir su vida sin recuerdos. Pero empezar de cero no es fácil en una ciudad cruel y asfixiante en la que perros y gatos mantienen una lucha violenta. Gracias a su memoria blanca, Rousseau podrá analizar la situación desde la objetividad y adoptar la postura que cree más justa.

En el país de la memoria blanca es un libro duro y hermoso a la vez. Una obra que remueve sentimientos e invita a reflexionar. Sus páginas denuncian la violencia, el racismo o la opresión, pero también animan a soñar, a atreverse a ser diferente, a romper con las injusticias, a luchar por la libertad. Una serie de valores que llevaron a Amnistía Internacional a participar en la coedición del libro en Francia.

Hay que advertir que Carl Norac no ha escrito una historia fácil. Los crudos pasajes realistas alternan con extrañas escenas oníricas y metafóricas que a veces cuesta interpretar. Aun así, el estilo directo y ágil de la narración hace que la lectura fluya hasta el final. Además, el texto incluye varias frases que bien podrían abrir debates en clase. Como muestra, ahí van dos: “Quienes no se detengan ante nada tal vez logren cambiar el mundo” o “El muro no vale más que el peso del miedo”.

En cuanto a las ilustraciones, el trabajo de Stéphane Poulin se adapta perfectamente a la historia. Recrea con maestría tanto el ambiente opresor de la ciudad como la bruma mística que envuelve las visiones del protagonista. La gran complicidad entre autor e ilustrador permite que algunas secuencias dejen de lado la palabra para narrar la historia exclusivamente con imágenes. El resultado, un álbum conmovedor que merece ser revisitado más de una vez.

El adiós de la novia

FITXA
=====
Títol: El adiós de la novia
Autor: Meg Rosoff
Il•lustrador: -
Edició: Siruela, 2012
Edat: a partir de 12 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Segunda obra publicada en español (ambas en Siruela) de esta autora. A diferencia de “Cómo Justin Case engañó al destino”, una novela ambientada en un entorno contemporáneo y con personajes cercanos a la juventud de hoy en día, en “El adiós de la novia” Rosoff nos traslada a la Inglaterra rural de la Revolución Industrial, un entorno de miseria extrema que recuerda a Dickens, aunque el hecho de centrarse en el ámbito rural en ocasiones nos pueda recordar a una época más cercana a la medieval (y el hecho de que el libro recuerde el “Carta al rey” de Tonke Dragt también ayuda).

En “El adiós de la novia” seguimos a Pell, una joven que se escapa de su casa y un destino con el que no está conforme la madrugada del día en el que debería casarse. La acompañan Jack, su caballo, y Bean, uno de sus hermanos pequeños, a quien la mayoría de personas con las que se cruzan toma por idiota porque no habla. Su intención es dirigirse al mercado de caballos de Salisbury para encontrar trabajo, ya que a Pell se le dan especialmente bien estos animales: conocerlos, saber en qué condiciones se encuentran, qué necesitan, si serán buenos para el campo o para el transporte, tranquilizarlos... Lo que no imagina Pell es lo duro que puede llegar a ser el mundo con una chica joven y sola como ella, y las muchas cosas que pueden llegar a salir mal. Y, durante buena parte del libro, parece que todo sale mal.

Un libro duro, de personajes inolvidables que se cruzan de manera inesperada (me encanta; me encanta ese momento en el que caes en la cuenta de que “¡ese personaje es este!”, y de esos momentos hay varios en el libro), complejo en su estructura (varias acciones, varios tiempos, varios escenarios, tramas y personajes) auténtica y sinceramente feminista, y en el que la autora consigue sumergirnos en el mundo que recrea. Solo apto para buenos lectores, pues a pesar de ser un libro clásico de aventuras el ritmo no es trepidante.

Me costará olvidar a Pell y su lucha por vivir la vida que ella ha decidido vivir, y no la que el resto del mundo quiere (o cree que debería) vivir.

L'estralaga

FITXA
=====
Títol: L'estralaga
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Cecco Mariniello
Edició: Estrella Polar, 2012 (La Via Làctia)
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: la imaginació, l'amistat


RESSENYA
=========
Roberto Piumini (Edolo, Itàlia, 1947) a banda d’escriptor és mestre, pedagog, director de teatre, actor, narrador i fins i tot compositor de cançons infantils. Va escriure aquest llibre que us presentem l’any 2004. i de fet, sota el títol de L’estralisc, aquest llibre ja havia estat editat l’any 1991 per Edebé, dins la col•lecció Periscopi, amb traducció de Francesc Sales.

La contracoberta de la nova edició porta aquesta anotació: “un clàssic de la literatura italiana, una història màgica sobre l’amistat a l’estil d’El petit príncep”. I aquesta mena d’advertiments em fan més por que una pedregada.

També posa que l’autor va guanyar el Premi Andersen i he estat investigant i sembla ser que va guanyar el II Premi Andersen que és un premi intern que es fa a Itàlia, on es valoren els millors de cada any. Vaja, això és el què jo he entès, perquè a la llista dels Premis Andersen oficials jo no he sabut trobar a l’autor.

Ara bé, per sort el llibre és molt bo i m’ha agradat molt llegir-lo i crec que no necessita l’ajuda de Saint-Exúpery per poder ser recomanat ni molt menys cap premi literari.

L’estralaga és d’aquells llibres que s’han de llegir amb calma, saborejant més que les paraules concretes, les imatges que suggereixen. No hi trobareu acció, aventura ni cap mena d’intriga que faci avançar la història de forma trepidant. Tot al contrari.

En un poblet de Turquia, un pare contracta a un pintor perquè decori les parets de l’habitació del seu fill. Aquest pateix una malatia que l’impedeix sortir a l’exterior. El pare creu que d’alguna manera el pintor pot reproduir el món a la mida del seu fill i així aquest podrà disfrutar del mar, els deserts, etc.

L’estralaga és un diàleg entre un bon home i un infant malalt però amb un esperit juganer i despert. És un cant a l’amistat, a l’amor entre pares i fills i per sobre de tot, és una demostració del poder de la imatge i de la riquesa de la imaginació d’un infant.

L’edició és molt acurada, amb unes il•lustracions molt realistes que vénen a reproduir alguns dels murals que apareixen en la història.

Después de la nieve

FITXA
=====
Títol: Después de la nieve
Autor: Sophie D. Crockett
Il·lustrador: -
Edició: MacMillan, 2012
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És la primera novel•la de Sophie D. Crockett, i comença forta! A través de la història de Willo, narrada en primera persona amb un llenguatge molt característic i potent, som testimonis d’un futur probable, submergit dins la neu físicament i humana. En Willo, un adolescent aparentment salvatge ha de lluitar per sobreviure en un món hostil i perillòs. Sol, recorre als records i a aquelles coses que l’ajuden a no tenir por per salvar la vida, fins que es creua en el seu camí amb Mary, una nena de la seva edat a qui decideix salvar de la mort segura malgrat que això li suposi més perill i menys menjar. Junts, intentaran trobar la seva família, i poc a poc aniran coneixent una mica més com és el món que els envolta i decidiran què fer.
L’autora utilitza el llenguatge d’una manera molt potent per donar a entendre coses sense dir-les: en Willo ens explicarà tot en primera persona, i el seu discurs se’ns ficarà dins, i el seguirem, i poc a poc, com ell, anirem descobrint com funciona el món, i la realitat de la seva família.

El final m’ha semblat genial!

[No deixeu de visitar la pàgina de la novel•la.]

Un somriure vermell com la sang

FITXA
=====
Títol: Un somriure vermell com la sang
Autor: Adam Gidwitz
Il·lustrador:
Edició: La Galera, 2012
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Em va cridar l’atenció el títol d’aquest llibre, bàsicament el fet que inclogués les paraules somriure i sang em va semblar suficient raó per seguir investigant, aleshores llegeixo la sinopsi “Hansel i Gretel surten un dia del seu propi conte i s'introdueixen en altres vuit relats populars que també van ser convertits en clàssics pels germans Grimm. Durant un periple ple de foscos perills, coneixerem l'origen real de moltes històries de conte. D'on venen les cases comestibles, les molles de pa o les mateixes bruixes? La veritat rere la simbologia resulta tan apassionant com els mateixos contes, presentats en versions molt més violentes i amenaçadores, tal com eren coneguts abans de ser maquillats pels germans Grimm.” I després d’aquesta presentació no vaig poder fer res més que llegir-lo, i quin encert!

L’autor ens fa tota una declaració d’intencions a la primera pàgina de la història, tot dient-nos “El que sentireu ara, la veritable rondalla de les Rondalles de Grimm, és tan violenta i plena de sang com us pugueu imaginar. De Debò”, i us garanteixo que no exagera, aquest llibre farà les delícies d’aquells joves lectors que es deleixen per les històries més fosques i punyents, aquesta sens dubte, ho és. I és molt probable que aconsegueixi el que difícilment un pare o professor seria capaç, fer que un adolescent s’endinsi en la lectura d’un clàssic com el Hansel i Gretel dels germans Grimm, d’acord, una versió d’aquest clàssic, però això no treu mèrit al fet que aquest lector descobrirà una nova mirada a la literatura infantil clàssica.

Per mi, ha estat tota una sorpresa que aquest sigui el primer títol de l’autor, la manera com capta l’interès del lector, jugant amb dues veus durant tota la narració, val a dir que el toc irònic de la segona veu és un punt d’inflexió constant, que aporta una dosi justa d’humor, un humor tan negre i irreverent com la trama de les rondalles que narra. Entens aquest saber fer quan llegeixes la biografia d’Adam Gidwitz, i és que aquest jove autor és contacontes i professor a Nova York, als Estats Units acaba de sortir publicada la seva segona obra, que tot apunta segueix el mateix filó que tan bons resultats li ha donat, us deixo el booktrailer perquè aneu obrint boca.

El silencio del asesino

FITXA
=====
Títol: El silencio del asesino
Autor: Concha López Narváez
Il•lustrador: -
Edició: Editorial Planeta, 2012
Edat: de 10 a 12 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Planeta recupera en la colección Cuatro Vientos esta historia que parece proponer un salto al cine (especialmente a las películas clásicas de juicios como “Testigo de cargo” o “Anatomía de un asesinato”) o la posibilidad de los chavales de descubrir y disfrutar del género policial. El libro se había publicado anteriormente en varias colecciones y editoriales (la más antigua que he encontrado, Espasa Juvenil 2001).

La trama es, como decía, tan clásica que parece sacada de una película de los años 50: un accidente revela los restos enterrados de una mujer en el jardín de su casa, y todo parece indicar que su marido fue el asesino. El libro se desarrolla casi íntegramente durante el juicio: a causa de la negativa del acusado a pronunciar palabra (de ahí el título de la novela) más allá de declararse inocente, iremos descubriendo las historias que esconden no solo los personajes protagonistas, sino también algunos de los secundarios. Con una ambientación atemporal (gran parte de la novela se lee sin necesidad de saber muy bien en qué época está sucediendo lo que leemos) y un lenguaje directo, sencillo, un pelín “tópico” pero efectivo, se trata de una novela de fácil lectura y que deja buen sabor, especialmente al descubrir la sorprendente resolución final.

Siempre me alucina la capacidad de los autores que se dedican a este género de encontrar la manera de redondear las historias, de encontrar una explicación a lo inexplicable, y de hacer que suene plausible y el lector diga “¡¡por supuesto, eso era, cómo no se me había ocurrido a mí!!”. Concha López Narváez lo consigue: quizá les resulte una lectura un tanto banal y simplona a los lectores más expertos, pero no olvidemos de que se trata, ni más ni menos, de una digna puerta de entrada para los lectores recién llegados. Una manera de “catar” un género para saber si queremos seguir por ese camino, pasando a obras con más sustancia, o no es para nosotros y preferimos seguir por otros derroteros.

Ondina

FITXA
=====
Títol: Ondina
Autor: Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Edelvives, 2012
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

El cavaller Herr Hans de Rinstetten ha de travessar un bosc com a prova de valor, però les seves passes el condueixen a llocs inesperats, on coneix a la bella nimfa Ondina, de la qual queda enamorat a l’instant. El passat de la jove com a criatura del bosc no és obstacle per al seu casament, però portarà més desgràcies de les que ambdós podrien imaginar.

Benjamin Lacombe ha esdevingut per mi un il•lustrador de referència, per el seu meravellós treball, de caràcter pictòric, elaborant unes imatges de somni que es caracteritzen per un extraordinari domini de les mirades, els seus personatges prenen vida i semblen voler explicar-te molt més del que diu el text que les acompanya. A més a més, no puc negar que les històries que narra m’atrapen, vaig enamorar-me dels seus Amants papallona, aquesta versió japonesa del Romeu i Julieta, amb Melodia en la ciudad presentava l’entranyable primer amor de dos nens de móns totalment diferents, l’any passat ens sorprenia amb una revisió de la Blancaneu sensacional, i crec absolutament impossible d’oblidar el seu treball a Contes Macabres, on va explotar el seu costat més fosc creant les il•lustracions magistrals que acompanyaven alguns dels contes de Poe.

Amb Ondina, explora com ja ho va fer en l’Herbari de les fades, el món de la màgia i els misteris a través d’un personatge clàssic de la mitologia germànico-escandinava, la nimfa aquàtica, i ho fa jugant amb les textures dels fulls utilitzats, trobem algunes imatges que van apareixent o desapareixent a mida que passem les pàgines d’aquest preciós àlbum il•lustrat, cal felicitar Edelvives, per editar treballs amb aquesta altíssima qualitat com ho fa amb obres com les comentades en aquesta ressenya del propi Benjamin Lacombe, i també en les joies sorgides de l’art de Rébecca Dautremer.

Resumint doncs, aquí us presento una llegenda màgica d’amor, gelosia i tragèdia, amb espectaculars il•lustracions i pàgines amb transparències que ens endinsen en el món de les nimfes de l’aigua de cuidada factura i imprescindible lectura.

Martes

FITXA
=====
Títol: Martes
Autor: David Wiesner
Il•lustrador: David Wiesner
Edició: Océano, 2011
Edat: de 8 a 10 años
Temàtica:


RESSENYA
========
A David Wiesner o lo adoras o... lo adoras.
¡Es que no puedo imaginarme otra opción!
Cada uno de sus libros es una fiesta. Y si no, hagan memoria:
- Los tres cerditos: esa delirante versión en la que los personajes se escapan de su cuento. Libro de tesis sobre la metaliteratura en los álbumes ilustrados!
- Flotante: si no han imaginado encontrarse con una cámara de fotos con un misterioso carrete que al revelar muestra los más increíbles secretos submarinos, es que les corre horchata por las venas.
- Art y Max: imprescindible en cualquier biblioteca con un mínimo de interés por el arte!
Pues lo dicho: que ahora nos viene con este libro magistralmente titulado “Martes”, que además empieza con esas tres viñetas antes de la página de créditos (Como las buenas películas! Me encanta!) en la que vemos a una rana que descansa plácidamente sobre una hoja de nenúfar empezar a levitar.

Eliana Pasarán, aplicada discípula de Daniel Goldin, editor ahora de Océano, nos explicó una vez su búsqueda por libros que plantean preguntas, y eso es lo que más me atrae de los libros de Wiesner, y este, junto con Flotante (quizá por el hecho de que ambos carecen prácticamente de texto), propone un buen puñado de preguntas y muy pocas respuestas. Ni nosotros ni los personajes del álbum saben qué ha pasado exactamente ni por qué ha pasado. Y creo que por eso el título está tan bien escogido: es una de las pocas certezas que propone el libro: son los martes los días en los que, una semana las ranas, a la siguiente los cerdos, y quién sabe qué otros animales les seguirán, pueden volar durante una noche.

No les digo nada más (bastante les he chafado ya el álbum). Acérquense a su librería o biblioteca más cercana y déjense seducir por el misterioso Wiesner. Magistral narrador, genial a los pinceles, divertido en los retratos y las situaciones que escoge... el que no lo adore, que tire la primera piedra!

Aún te quedan ratones por cazar

FITXA
=====
Títol: Aún te quedan ratones por cazar
Autor: Blanca Álvarez
Il•lustrador: Laura Catalán
Edició: Madrid: Anaya, 2012
Edat: a partir de 12 años
Temàtica:

IX Premio Anaya de Literatura Infantil y Juvenil

RESSENYA
========
Uno de los libros más líricos y tristes que he leído en mucho tiempo... está claro que no es una lectura “para todos los públicos”, y que los niños difícilmente se acercarán a ella por sí solos. Al menos, no la inmensa mayoría de los niños, a los que intentamos convencer por todos los medios que la lectura es tan divertida y entretenida como el mejor de los canales de dibujos de la tele. No. Este no es esa clase de libro. Es un libro para entender la rabia, la tristeza y el amor. O al menos intentarlo, y ver como se enfrentan a todo ello los personajes de este libro. Ryo, el protagonista, dejando atrás al niño y enfrentándose al hombre, enfadado con la maldita guerra que se ha llevado a su padre y enamorado de Reiko sin saber cómo conseguir que ella le corresponda. Izumi, su madre, dividida entre lo que siente y lo que la estricta sociedad le exige. Saya, su abuela, escudada en las rutinas de una tradición que parece lo único sólido a lo que aferrarse. Todos ellos, en el Nagasaki de finales de la Segunda Guerra Mundial (algo que a los niños quizá no les diga nada, pero que pesa como una losa durante todo el libro a los adultos que conocemos la Historia), enfrentándose a la soledad y al desamparo, del que solo algún acontecimiento puntual les salva. Lean las primeras páginas del texto, que encontrarán aquí debajo, para hacerse una idea del tono de la narración, poético y elegíaco, del que quiero destacar lo bien que la autora consigue plasmar cómo los sentimientos se manifiestan físicamente (los vacíos en el estómago, los nudos en la garganta, las garras que aprietan corazones). Y tampoco quiero acabar sin destacar las ilustraciones de Laura Catalán, que con el tono sepia de fondo y el estilo abocetado acompañan de manera exquisita el texto.

Un libro para leer y disfrutar reposadamente una melancólica tarde de otoño...

[Más información sobre el libro, la autora y la ilustradora en este enlace.]

Open publication - Free publishing - More anaya

El cor de la Hannah

FITXA
=====
Títol: El cor de la Hannah
Autor: Rocío Carmona
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2012
Edat: a partir de 14
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Hannah és una jove amish de Pennsilvània; viu en un entorn rural, aïllat i rígid, que encara avui segueix les normes i els codis del segle XVII. El mateix dia que fa 16 anys, es produeix un esdeveniment únic a la història del poble: per primera vegada en dècades, es permet l'entrada d'un foraster, en Daniel, un jove que acaba d'arribar de Seattle per a fer un reportatge fotogràfic sobre els amish. La Hannah sent de seguida alguna cosa per ell, i en Daniel s'enamora d'ella a l'instant. Inicien una relació que trenca tots els codis de la comunitat. Quan la família d'ella se n'assabenta, prohibeix que es continuïn veient i fan fora del poble en Daniel. Però la Hannah decideix fugir per anar a buscar-lo a Nova York, on s'enfrontarà a un nou món, viurà tota mena de perills i aprendrà algunes lliçons que mai no oblidarà.

Vam descobrir la Rocío Carmona quan va publicar La gramàtica de l'amor (La Galera, 2011), i va deixar el llistó molt amunt, ja que aquella novel•la era una deliciosa lectura per als sentits. Ara torna amb una història d’amor escrita amb una tendresa infinita, com només podria fer-ho algú que ha estat un grandíssim lector d’aquest gènere. Sense caure en la cursileria, l’autora ha teixit una història que et captiva, la immensa innocència de la Hannah, aquesta jove amb tot un món per descobrir que no dubta a seguir el seu somni i deixa enrere la seguretat d’allò familiar i conegut per dirigir-se a un món totalment nou.

Igual com passava a La gramàtica de l’amor, El cor de la Hannah està farcit de referències literàries: des de Herman Hesse a Gustave Flaubert, i amb un clar homenatge al Petit Príncep de Saint-Exupéry, així com també disposa d’una banda sonora magnífica descrita entre línies que conté una amalgama d’estils musicals que van de Verdi fins a Bruce Springsteen.

No voldria deixar de comentar un aspecte que trobo molt interessant, i és el fet que amb les pàgines d’aquesta història descobrim un estil de vida que molts hem sentit anomenar però desconeixem, si més no aquest era el meu cas, el dels Amish i encara més, una filosofia de vida força interessant com la dels Baüls. Sincerament no li poso més de quatre a la puntuació perquè no puc, però de tot cor us recomano que no deixeu de llegir aquesta meravella titulada El cor de la Hannah, i si em permeteu una última recomanació, “no oblideu el protector solar” ;-)

Canvi d'adreça web

Us comuniquem que hem canviat les nostres adreces web.

La de la pàgina web de la llibreria:

http://www.llibreriaallots.com

La d'aquest blog:

http://llibreriaallots.blogspot.com

Si ens teniu enllaçats als vostres blogs o webs, us agraïrem actualitzeu els enllaços. Nosaltres encara trigarem uns dies a tenir els enllaços als índex d'autors, títols i edats actualitzats...

Gràcies i disculpeu les molèsties!

La gallineta xerrapeta

FITXA
=====
Títol: La gallineta xerrapeta
Autor: David Ezra Stein
Il·lustrador: Chris Sheban
Edició: Joventut, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És l’hora d'anar a dormir de la gallineta roja i li reclama al seu pare un conte per anar a dormir. Però cada vegada que comença un conte nou, la gallineta xerrapeta l'interromp. Des de Hansel i Gretel fins a La Caputxeta Vermella, la gallineta no es pot estar d'irrompre els contes per salvar els seus personatges. Finalment el pare, cansat de ser interromput, demana a la gallineta que li llegeixi un conte.

He de reconèixer que el primer que em va cridar l’atenció d’aquest àlbum va ser la paraula “xerrapeta”, no l’havia sentit mai, vaig buscar en diversos diccionaris i ni rastre, finalment en un recurs digital vaig trobar-ne una definició “(...) Persona que parla massa, especialment si diu coses que hauria de callar”, això i la il•lustració de la coberta prometien una història divertida, i efectivament, ho és. Feia temps que no reia tant jo sola llegint un conte, la història no és especialment innovadora, un pare que li explica, o millor dit, intenta explicar un conte a la seva filla mentre aquesta no deixa d’interrompre’l, no és un argument nou, però sobretot és un fet que vivim moooolt de prop els que tenim fills o filles xerrapetes (sí, és el meu cas), aleshores us garanteixo riallades mentre us imagineu explicant aquest conte a la vostra gallineta particular, la meva es va donar ràpidament per al•ludida ;-)

David Ezra és un autor desconegut a casa nostra, no així als Estats Units on ha publicat diversos àlbums il•lustrats, aquest treballa està dotat d’un traç enèrgic il•lustrat amb colors brillants i juga amb l’ús de diverses tècniques en funció del moment de la narració. Amb la dosi justa d’un humor intel•ligent, aquesta història dins d'una altra història assegura una estona de lectura compartida d’allò més divertida amb els vostres pollets. Aquest àlbum ha estat guardonat amb el Caldecott honor en l’edició 2011, després de navegar per la xarxa investigant una mica sobre aquest autor, espero que aquest reconeixement permeti que altres títols d’aquest autor siguin editats al nostre país ja que prometen molt.

Resumint, un títol fantàstic per compartir amb els més petits i sense cap mena de dubte ideal per incloure en una sessió de l’hora del conte, èxit assegurat!

Cierra los ojos y mírame

FITXA
=====
Títol: Cierra los ojos y mírame
Autor: Ana Galán y Manuel Enríquez
Il·lustrador:
Edició: Destino, 2012
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Blanca i en David són els protagonistes d’aquesta novel•la. En capítols alterns protagonitzats i narrats en primera persona per cadascun d’ells, la Blanca ens descobrirà el desconegut món dels gossos pigall i de les persones que es dediquen a preparar-los perquè acompanyin a persones cegues, mentre que en David ens mostrarà el camí de superació d’una persona que perd la vista i ha de fer front a la seva nova vida i començar de zero. Un viatge íntim i sensorial al món de la ceguera i l’ensinistrament de gossos pigall.

La Blanca i en David no s’haurien creuat mai de no ser per en Kits, el gos que la Blanca prepara per ajudar a persones cegues i que, ironies del destí, serà destinat a ajudar a en David en la seva nova vida. Cierra los ojos y mírame pretén obrir-nos els ulls a una realitat poc propera a nosaltres. A través dels seus personatges, coneixerem la vivència real que experimenten persones que han perdut el sentit de la vista i les dificultats que pateixen per l’acceptació de la discapacitat i la lluita per seguir endavant.

He de reconèixer que després de llegir aquesta magnífica novel•la m’he adonat de fins a quin punt desconeixia el món dels gossos pigall, així com les immenses dificultats que es pot trobar el col•lectiu de persones cegues en el seu dia a dia, i em consta, que aquest desconeixement és extensible a bona part de la població. Per això mateix penso, que aquesta és una lectura ideal per els joves, per diverses raons: una, es tracta d’una història molt ben escrita, amb ritme, àgil i de lectura rapidíssima; dues, aquest llibre no només es llegeix, sinó que se sent, els autors han sabut construir una història plena de matisos i amb una forta càrrega emotiva, que capta l’interès d’adolescents, joves i, us asseguro, també dels adults, un títol que encaixa a la perfecció en l’anomenat Crossover, tres, és una autèntica immersió i descoberta del món de la discapacitat visual capaç d’obrir els ulls a qualsevol, i quatre, l’Ana i en Manuel, als quals vaig tindre el gust de conèixer i entrevistar són dues persones increïbles que han deixat bona part de la seva essència en les pàgines de Cierra los ojos y mírame, per tot plegat us recomano de tot cor que no deixeu de llegir-la i recomanar-la.

Pirates i tresors

FITXA
=====
Títol: Pirates i tresors
Autor: Chris Mould
Il·lustrador: Chris Mould
Edició: Combel, 2012
Edat: de 8 a 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
Atreveix-te a conèixer els bergants més cruels i despietats que mai han solcat els set mars en aquests deu relats sobre pirates terribles d'arreu del món. Un llibre escrit i il•lustrat per Chris Mould. La llegenda de Davy Jones, Dionís i els pirates, L'illa del Tresor, Jack Camacreuat, L'home que feia deu, La música de Mochimitsu, L'escarabat d'or, Por a la llum d'una espelma, La tinta d'un mort i La de Bengala.

Aquests són els títols de les deu històries que es recullen en un magnífic volum editat amb bon gust i excel•lent qualitat, de tapa dura i un format generós i pàgines que alternen fons blanc i de color, que conviden als joves lectors a endinsar-se en la seva lectura i recrear-se amb les il•lustracions que, amb gran encert juguen amb el blanc i negre i color total, amb un punt irònic i dosis d’humor a dojo en cadascuna d’elles. L’ús d’un llenguatge planer sense caure en l’infantilisme s’agraeix i és alhora motivador per els nens i nenes als quals els contes infantils ja se’ls queden petits, però als que la pirateria els segueix atraient, potser el Peter Pan que tots duem dins n’és el responsable ;)

Sigui com sigui, aquesta és, indubtablement, una bona lectura que crec atraparà els lectors a partir de 8 anys tant per la seva estètica com pel contingut ben treballat.

La cólera de Banshee

FITXA
=====
Títol: La cólera de Banshee
Autor: Jean-François Chabas
Il·lustrador: David Sala
Edició: SM, 2012
Edat: de 6 a 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Banshee desitja vent. Però no una brisa fresca que llisqui tan suau com una carícia, no: vol borrasques, tamborinada, una autèntica tempesta. Li ha manat a d’huracà que es presenti al seu davant i ell l’obeeix. Com podria oposar-se al poder de Banshee?

I què és una Banshee? És el primer que em va venir al cap quan vaig llegir el títol d’aquest àlbum. Doncs sembla ser que és la més poderosa de totes les fades. La reina dels encanteris, les malediccions i totes les meravelles segons la tradició irlandesa. Amb una definició tan prometedora una s’endinsa en la lectura força motivada, no trobeu?

Aquí tenim un d’aquells àlbums que només amb la coberta deixa clar l’aposta per un disseny acurat i unes il•lustracions de gran nivell, David Sala ha elaborat introduint elements de pa d’or un sèrie d’il•lustracions d’alt nivell que poden sentir-se fins i tot a través del tacte i que constitueixen un claríssim homenatge al pintor Gustav Klimt, la petita Banshee destaca en paisatges de tons blaus talment com una bola de foc quan una ira desbocada la posseeix, no descobrirem fins al final del conte la raó que la du a rebel•lar-se contra tot el que se li posa al davant.

Us garanteixo un desenllaç que us arrencarà un somriure sincer i, fins i tot pot servir-vos si teniu petites feres a casa que comparteixin la lectura amb vosaltres, us asseguro que els donarà motius per pensar. Un àlbum preciós que narra una història en la qual poden identificar-se els nens i nenes de caràcter, vestida amb unes il•lustracions sensacionals, de gran sensibilitat que seduiran a petits i grans, si m’hagués de quedar amb una sens dubte triaria la darrera imatge on trobem a mare i filla, ambdues figures transmeten una tendresa fascinant.

Buenas noches, mamá / Buenos días, papá

FITXA
=====
Títol: Buenas noches, mamá / Buenos días, papá
Autor: Imapla
Il·lustrador: Imapla
Edició: Océano Travesía, 2012
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Theo igual que qualsevol altre nen, no se’n vol anar a dormir i és que sembla que la seva habitació és plena de monstres decidits a muntar una festa, la seva mare és la víctima de tot plegat així que no dubta a espantar tots els éssers imaginaris que cada nit assetgen el petit Theo. De bon matí es presenta un altre interrogant, si ja és de dia, doncs entra llum per la finestra, per què el pare insisteix a quedar-se al llit dormint amb la gran quantitat de coses per descobrir que hi ha?

Dos divertits contes per als més petits, de la mà d’Imapla que ja ens va deixar una mostra del seu bon saber fer amb “El rey del mar”, ara trobem aquests dos títols “Buenas noches, mamá” i “Buenos días, papá”, dues històries realitzades amb el mateix estil desenfadat i divertit que la caracteritza, editades en un format quadrat de cartoné, d’una mida fàcilment manipulable per mans petites que tinguin ganes de jugar, ja que trobareu alguns forats a les pàgines que permeten diverses lectures de la història més o menys juganeres en funció de les ganes que tingueu.

El meu pare és un mafiós

FITXA
=====
Títol: El meu pare és un mafiós
Autor: Luis García de Oro
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Em deia Aleix i tenia disset anys. Ara estic mort. Tot va començar fa exactament deu dies. Era divendres a la tarda i era al Calexico, un bar de Gràcia. A mi la cervesa em fa pixar molt (mai no sé si això és bo o dolent), així que tot i que feia menys de vint minuts que havia anat al lavabo, em vaig aixecar per tornar-hi. I mentre estava pixant, vaig veure que entrava un paio amb una pinta força estranya. Se'm va posar a pixar al costat. I, tot i que no sóc gens paranoies amb aquestes coses, estava segur que em mirava de reüll... (però no allò típic de mirar-me el tema per comparar mides; em mirava a la cara). I de sobte, sense dir res, treu un punyal i me'l clava!

Heus aquí una novel•la juvenil que conté cadascun dels ingredients necessaris per esdevenir una gran recomanació lectora, una història amb joves actuals que habiten un món on la tecnologia encara no és arrelada en tots els grups d’edat, no us perdeu l’escena on trobem un parell de segrestadors sorprenentment poc tecnològics que ens brinden una situació autènticament surrealista. Combina un suau toc filosòfic alhora que sap mantenir l’humor en tot moment, acollint-me a una popular dita, com a mostra un botó: “Era com una barreja estranya entre el Gandalf d'El senyor dels anells i el Peret”. Una història sense pretensions que connecta amb el lector jove, un títol a tenir molt en compte a la secció juvenil de les biblioteques.

El llibre electrònic / El mòbil

FITXA
=====
Títol: El llibre electrònic / El mòbil
Autor: Elisenda Guiu
Il·lustrador: Rita Culla / Sílvia Pla
Edició: Salvatella 2012 (col. Parla...)
Edat: de 3 a 7
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us vull recomanar una col•lecció que ha publicat Salvatella just aquest passat mes de setembre, es tracta d’una col•lecció composta de moment per sis títols, dels quals us en vull destacar dos: “El mòbil” i “El llibre electrònic”. Punts forts que tenen: la seva tipografia clara i neta amb lletra de pal que ens permetrà utilitzar aquests títols per despertar l’interès per la lectura en els primers lectors acostant-los les noves tecnologies, cosa que no podem oblidar, els atrau molt més que el nostre estimat paper, per tant, considero que han sabut combinar de manera excel•lent aquests dos ingredients. A banda d’això Rita Culla i Sílvia Pla han creat una sèrie d’il•lustracions molt atractives, pàgines que respiren, ens presenten dibuixos treballats amb colors suaus i vius que atrauen el lector primerenc. L’estructura del text també és molt encertada, cada conte presenta un objecte en primera persona, a partir d’uns divertits rodolins que en faciliten l’aprenentatge i que poden ser recitats per petits i grans, i com a cirereta, cada número inclou un annex amb material didàctic que permetrà treballar els conceptes apresos com una part més del joc, ja sigui amb els pares a casa o bé a l’escola a nivell de grup classe.

Per tot plegat, us recomano fer una ullada a aquests títols i sobretot, us recomano que no permeteu la seva absència a les vostres biblioteques!