Petra

FITXA
=====
Títol: Petra
Autora: Marian
na Coppo
Traductor: Carlos Mayor
Edició: Joventut, 2019
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Aquest és, ras i curt, un bon àlbum. Per què diem que és un bon àlbum? Doncs perquè té algunes característiques que el fan mereixedor d’aquest títol:

En primer lloc destaquem la seva insòlita protagonista, que es diu Petra i, tot i que en podeu trobar moltes com ella al vostre entorn, raríssimes vegades assoleix ser la personatge principal d’un llibre. Ara bé, per conèixer-la millor, cal que seguiu les seves aventures pas a pas, imatge rere imatge, mot a mot

En segon lloc pel bon us que sap fer del blanc del fons de la pàgina: el blanc permet que les figures destaquin, sense que el lector s’encaparri ni per les perspectives ni per les angulacions espacials. I això és cabdal per entendre que la Petra és la Petra, i que ocupa el lloc central de la narració.

En tercer lloc, per la narració en si mateixa (molt escaient la traducció de C. Mayor!), que demostra un gran mestratge tant de les el·lipsis com de la sintaxi, redactada amb una economia perfecta dels mots, tal com s’haurien de redactar tots els àlbums.

En quart lloc, perquè aquest concís i sorprenent relat segueix les pautes més clàssiques de la rondallística, principi, superació de tres proves, i un desenllaç final obert i engrescador, un cop l’heroïna a assolit saber quin es el seu lloc i estatus al món.

En cinquè lloc, perquè casen a la perfecció l’estil gràfic de l’autora i el crescendo narratiu. Tan clar és el text com la imatge.

En sisè lloc, per l’empatia que sap crear en el lector, intrigat de bones a primeres per allò que li passa o pot passar a la Petra, posicionant-se de seguida a favor seu.

I si amb aquesta mitja dotzena de virtuts no en teniu prou per a romandre convençuts que aquest és un bon àlbum, deveu tenir el cor dur com una pedra.

Plous o fas sol?

FITXA
=====
Títol: Plous o fas sol?
Autora: Mireia Vidal
Il·lustradora: Anna Font
Edició: Akiara Books
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: àlbum il·lustrat


RESSENYA
=========
Has mirat mai amunt?
Què fa, plou o fa sol?
T’has mirat mai endins?
Què fas plous o fas sol?

Aquest conte parla del fet que tot el que fem té conseqüències sobre algú o sobre altres coses. Es tracta d’un hàbil relat urbà que encadena accions quotidianes de personatges, en una progressió que va de la contrarietat al bon humor, de les desgràcies als gestos bonics. Aquests canvis es representen amb el pas de la pluja al sol.

El conte comença plovent. I quan plou, al Senyor Wang que té una botiga de sabates li entra aigua al magatzem i se li mullen totes les caixes. Rondina, està de mal humor i despatxa de mala manera la Senyora Eulàlia, que ha a ant a buscar unes sabatilles perquè no troba res pels seus peus gruixuts. L’avi Ramon espera l’autobús 27 per anar a comprar pinso pel seu periquito, però l’autobús va ple i l’avi Ramon està enfadat.

Les il·lustracions juguen amb els colors en collages naïfs que fan la transformació d’aquest ambient gris i malhumorat en somriures i generositat on la petita Blanca té un paper fonamental perquè ens adonem de la bellesa de la vida i dels petits gestos. Si estem disposats a acceptar-los.

Un àlbum il·lustrat ple d color que demana la participació de pares i petits lectors, un àlbum per a tots, per anar resseguint i identificant els personatges de totes les pàgines en diferents espais de la ciutat.

I quan el conte acaba... fa sol!

La cabra Zlateh i altres contes

FITXA
=====
Títol: La cabra Zlateh i altres contes
Autor: Isaac Bashevis Singer
Il·lustrador: Maurice Sendak
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Pontevedra: Kalandraka, 2019
Edat: a partir de 8/9 anys
Temàtica: contes tradicionals jueus / contes d’humor


RESSENYA
=========
Una vegada més hem d’agrair a l’editorial Kalandraka la traducció al català d’un dels grans llibres de la literatura infantil universal, que reuneix el text d’un Premi Nobel amb les il·lustracions d’un Premi Andersen. Poca broma!

Escrit originàriament l’any 1966, ens havia arribat als anys 80 en una edició en castellà de Lumen. Finalment ara el podem gaudir en català, amb traducció de Xavier Pàmies, amb una edició elegant i acurada, i amb les il·lustracions a l’estil dels antics gravats del gran Maurice Sendak.
Aquest, que va ser el primer llibre infantil escrit per Isaac Bashevis Singer (Polònia, 1902 - Miami, 1991), reuneix set relats tradicionals jueus que mostren la figura del beneit, o del poble de beneits, uns personatges característics de la tradició jueva però que trobem també en molts altres contes orals d’arreu del món.

Com ens diu l’editorial:
Bashevis Singer, d’origen jueu, va ser un dels últims grans autors jiddisch. Fill i net de rabins, va créixer a Varsòvia i el 1935 va emigrar a Nova York fugint de la persecució nazi (...)
Singer i Maurice Sendak eren jueus; cap d’ells va viure la invasió alemanya de Polònia, però tots dos van dedicar part de la seva obra a recrear la cultura i les tradicions de les seves arrels.

Es fa difícil escollir quin un dels contes és més divertit, però és segur que si els llegiu en veu alta a un grup d’infants, a partir dels vuit anys potser, i a un públic adult, els arrencareu més d’un i dos somriures.
El paradís il·lusori ens parla del mandrós de l’Atzel, que s’imagina que és mort per poder gaudir abans del paradís. O El conte de l’àvia, on el diable en persona es presenta a casa la nit de Hanukà a jugar al virolet.
En el conte de La neu de Chelm coneixem els set patriarques del poble, els set vells més beneits, amb barba blanca i el front més ample de tan pensar. Acaben de descobrir que la neu és de plata i han de trobar la manera d’avisar a tots els habitants perquè l’endemà al matí no surtin de les seves cases i la trepitgin.
L’Embolic de peus i el nuvi tanoca també és molt divertit, una mena d’Epaminondas però amb un pretendent adult en el poble de Chelm.

Intueixo que és d’aquells llibres que no circularan sols, pel tema, l’estètica, etc. per tan
, depèn dels mediadors que arribin aquestes històries. Llegiu-lo, no us portarà més de dues o tres hores, i expliqueu els contes als vostres fills o alumnes.

El caso Vermont

FITXA
=====
Títol: El caso Vermont
Autora: Maureen Johnson
Traductora: Sonia Fernández-Ordás
Edició: Madrid: HarperCollins, 2019
Edat: a partir de 14 años
Temàtica: Misterio, romántica, adolescentes


RESSENYA
=========
La Academia Ellingham no es como las demás. Es la academia a la que cualquier alumno querría ir, pero a la que pocos pueden acceder. Fue fundada en los años 1930 por un excéntrico millonario, Albert Ellingham, con un singular objetivo: reunir a un grupo exclusivo de adolescentes brillantes y darles la oportunidad de aprender como si fuera un juego. En la academia, cada alumno se forma en las materias que más les convienen para realizar su proyecto personal, ya sea inventar algún artilugio, escribir una novela... o resolver un crimen, como en el caso de Stevie Bell, una joven entusiasta de la investigación criminal.

A lo largo del tiempo, la Academia Ellingham no sólo ha llamado la atención por las excentricidades de su fundador, la originalidad de su plan de estudios y su ubicación en lo más recóndito del monte Vermont. También se ha hecho famosa por ser escenario de uno de los crímenes sin resolver más conocidos de la historia estadounidense: el secuestro de la mujer y la hija de Ellingham, que derivó en el asesinato de la primera y la desaparición de la segunda. Nadie hasta ahora ha podido resolver el caso, pero Stevie se ha propuesto hacerlo como proyecto de estudios. Aunque no le será fácil. Aparte de investigar sobre el crimen del pasado, la chica tendrá que enfrentarse al misterio y a la muerte también en el presente.

Esta apasionante novela combina con acierto los misterios del pasado y del presente. Su ritmo ágil nos mantiene enganchados página tras página mientras seguimos a la protagonista en sus investigaciones. Con todo, El caso Vermont no es sólo una novela de misterio y asesinatos. También nos muestra el viaje iniciático de Stevie, una chica que se abre por primera vez al mundo y a la adolescencia (autonomía, primer amor, primeras fiestas), una chica que defiende su derecho a ser como quiera ser. En este libro, todo destila personalidad: la Academia Ellingham, los personajes que la habitan y el estilo con el que está escrita la obra.

El caso Vermont es la primera parte de la trilogía Truly Devious. Su autora, Maureen Johnson, es una prolífica autora de bestsellers juveniles. Los misterios del pasado y del presente planteados en esta primera novela tendrán continuidad: Johnson nos seguirá desvelando las investigaciones de Stevie en el segundo libro -The Vanishing Stair, que ya ha visto la luz en versión original- y previsiblemente también en el tercero.

Si queréis saber algo más sobre El caso Vermont o su autora, podéis visitar la web de Maureen Johnson o ver el booktrailer de la novela:



Tot el que sap l’Alejandro

FITXA
=====
Títol: Tot el que sap l’Alejandro
Títol original: Todo lo que sabe Alejandro
Autor: Andrés Pi Andreu
Il.lustracions: Luis Castro Enjamio
Traducció: Yannick García
Edició: Pagès editors, 2019
Edat: a 7 partir de años
Temàtica: vivencias infantiles, realidad vista por un niño


RESSENYA
=========
Alejandro es un niño de 8 años que se cansa de escuchar a los adultos decirle que no sabe nada de la vida. Es por eso que un día decide hacer un libro de anotaciones sobre todo lo que sí sabe. Sus 99 apuntes muestran su capacidad de observación, sensibilidad y determinación por hacerse escuchar.

Este libro, escrito por Andrés Pi Andreu (La Habana, 1969) e ilustrado por Luis Castro Enjamio muestra retazos de la vida de un niño de ocho años en Cuba. Las anotaciones de Alejandro comienzan con la descripción de su calle y a partir de ahí entramos en su entorno más cercano: la fachada de su casa, algunos objetos de su hogar como las tazas de té, fragmento en el que se refiere al divorcio de sus padres; su abuelo, su abuela, su madre y sus amigos.

En textos breves, Alejandro habla de religión, física, o problemas de vivienda; de la naturaleza o del futuro; y de personas que son importantes para él como el repartidor de periódicos, una niña de su clase que le gusta o su maestra.

Por otra parte, algunos fragmentos abordan aspectos más locales como los que se refieren a la libreta de abastecimiento (17), a la costumbre de colgar retratos de los héroes en la pared (34), y a una pobreza que no es explícitamente reconocida por parte del sistema (59, 92). También se pueden rescatar vocablos y conceptos propios de Cuba como “pajarito”, término despectivo que se utilizaba para referirse a los homosexuales en la década de los 70, traducido literalmente como ocellet (67); la pañoleta, accesorio del uniforme de primaria con un fuerte simbolismo ya que cada vértice de su triangulo isósceles representaba estudiar, trabajar y luchar por las conquistas de la revolución y debía llevarse siempre con el uniforme escolar (corbata, 59); y una mancha en el expediente, que significaba la anotación de una falta grave en tu expediente escolar y conformaba, junto con “quitarte la pañoleta” las mayores amenazas que podías recibir por parte de tu maestra/o (una taca a l’expedient, 77).

Este es un libro con un punto de ternura y mucha sabiduría. Para los niños, es un libro con el que pueden compartir vivencias o puntos de vista y también conocer particularidades de la realidad cubana. Para los adultos, un pequeño recordatorio de la capacidad de los niños de entender y analizar, desde su momento vital, su realidad personal y social; por si en algún momento lo hemos olvidado.

Duelo al sol

FITXA
=====
Títol: Duelo al sol
Autor: Manuel Marsol
Edició: Fulgencio Pimentel e hijos
Edat: a partir dels 6 anys
Temàtica: western


RESSENYA
=========
Era un matí d'allò més calorós. Estàvem els dos palplantats. Jo el mirava, ell em mirava. Cap dels dos volia fer el primer pas. Vaig moure la mà lentament, ell impassible. Estava a punt de començar el duel i...vaig disparar primer. El duel havia començat, vaig començar a llegir.

Però encara que disparis primer, Duelo al sol i Manuel Marsol et guanyaran.

I és que quan vaig veure el llibre a la llibreria Al·lots sabia que m'ho passaria bé. Tan bé com m'ho vaig passar amb El tiempo del gigante escrit per Carmel Chica i il·lustrat per MArsol . El seu estil reconeixible i original són oxigen en aquests moments. Els seus guions estan plens alhora de veritat, ironia, humor i sensibilitat a parts iguals.

Duelo al sol parteix d'una premissa aparentment senzilla. Un pistoler i un indi estan a punt de començar un duel. Cada un està a una banda d'un riu que parteix la il·lustració. Tot està a punt, la tensió es podria tocar. Però no serà tan fàcil per a aquests dos humans portar a terme aquest acte tan ridícul digne de la nostra espècie. I menys quan tot el que l'envolta és una natura que es mou, que viu, i que està molt per sobre d'aquesta situació.


El duel doncs serà una tasca complicada, tant pel caràcter dels dos protagonistes com per les adversitats amb les quals es trobaran. Potser la millor idea per salvar la pell serà la d'unir esforços davant del que l’oest els depara.

Marsol utilitza tècniques cinematogràfiques emprades pels westerns per generar plans i una narrativa que ens acosta a les millors produccions del gènere. A destacar els genials títols de crèdit. La resta és un festival de disbauxa i perspicàcia que us farà gaudir molt. El taronja i el blau tan característics en l'obra de l'autor se'ns fa omnipresent omplint l’obra d’una lluminositat que genera un sol incandescent.

Tancareu el llibre alegrement derrotats per l'autor i segurament amb ganes de tornar a repetir el duel.

Quina obra mestra!

FITXA
=====
Títol: Quina obra mestra!
Autor i il·lustrador: Riccardo Guasco
Edició: Combel, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: àlbum i llibre joc per identificar conegudes obres d’art


RESSENYA
=========
Aficionats als àlbums il·lustrats que tracten d’acostar el tema de l’art als infants, apunteu-vos aquest títol i busqueu-lo. Quina obra mestra! ja indica des del seu títol i la il·lustració de la coberta, on hi figuren obres d’art de Picasso, Dalí, Magritte o Nikki de Saint Phalle, entre d’altres, que grans obres d’art occidentals en són les protagonistes.

Un punt per l’originalitat: es tracta d’un àlbum sense mots on hi ha un fil argumental (que, tot i que molt prim, hi és): un nen que dorm, es desperta, esmorza, es prepara per anar… a algun lloc, i hi arriba (sobre aquesta destinació no direm més: descobriu-la vosaltres mateixes!).

Aquest nen es mou per escenaris formats per les obres mestres en qüestió. Així, la ciutat de nit és de Klee, amb un picada d’ullet a Van Gogh, els rellotges que desperten al protagonista són els de Dalí, l’espremedora del suc de l’esmorzar és de Bourgeois, i així… incloent referències artístiques amb una tradició no tan reconeguda (com un graffiti de Banksy) o referències culturals a altres disciplines com la física i la música.

Al final del llibre tenim un parell de pàgines on podrem trobar totres les referències que se’ns hagin escapat, i a més posar a prova els nostres coneixements amb un test per associar les referències visuals als artistes corresponents. I una última pàgina per aportar el nostre granet de sorra a la història de l’art creant dins el mateix llibre la nostra pròpia obra mestra.

Una té les seves debilitats, com tothom, i els llibres infantils d’art en són una. Aquest l’he trobat original, amb una bona producció i un missatge que val la pena transmetre. Sí: el recomano!

Post tertúlia: va ser interessant comentar durant la tertúlia el següent tema: per qui és realment aquest llibre? No han de tenir els infants una formació artística massa complexa per captar-ne les referències? I, essent com és la “història” d’aquest llibre una cosa tan anecdòtica, no el trobaran pas avorrit? Es tracta d’un llibre pel lluïment propi de l’autor (que li reconeixem: la seva tasca convertint els quadres en escenaris de l’àlbum il·lustrat és magnífica) més que no pas per un públic infantil inexistent?

És per aquestes converses, i diversitat de punts de vista, que és tot un privilegi poder gaudir de les tertúlies un cop al mes!

Animals increïbles

FITXA
=====
Títol: Animals increïbles
Autora: Julia Donaldson
Il·lustradora: Sharon King-Chai
Edició: Bruixola, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: animals


RESSENYA
=========
Animals increïbles està escrit per Julia Donaldson i il·lustrat per Sharon King-Chai.

De Julia Donaldson segur que us sonen alguns dels seus títols més coneguts: tipus El Grúfal, Els cinc lletjos o ¡Como mola tu escoba!, però Sharon King-Chai ja no és tan coneguda. O, com a mínim, jo no coneixia res, amb la qual cosa per a mi ha estat tota una descoberta. De fet, crec que és gràcies a les seves il·lustracions i troquel·latges que aquest àlbum aconsegueix agafar volada i fa especialment agradable el fet de passar un full rere l’altre.

El text –suposo que pel fet que va dirigit als més menudets de la casa- és molt elemental i funciona sota el recurs bàsic de “pregunta/resposta”, però les imatges de King-Chai fan d’ell una cosa ... com ho diria... com més “orgànica”! (... ja em perdonareu l’adjectiu tan modernet). I és que... alguna cosa han de tenir d’especial les il·lustracions de Sharon King-Chai perquè tothom a qui he ensenyat l’àlbum s’hi ha quedat bocabadat i ha acabat dient: “Oh, però que bonic!”.

En los pliegues del aire

FITXA
=====
Títol: En los pliegues del aire
Autor: Daniel Hernández Chambers
Edició: València: Algar, 2019
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: realisme, immigració


RESSENYA
=========
Novel·la per a nois i noies joves, escrita per un autor de les illes Canarias amb un ampli i premiat currículum narratiu rere seu.

En aquesta acara, amb el seu bon ofici habitual, el tema de la immigració subsahariana, sense desentendre’s ni eludir la complexitat de les reaccions que aquest fet desvetlla dins la nostra societat, i que poden ser moltes i de diferent signe o resultat.

Prenent la part per al tot, és a dir, singularitzant un protagonista imaginari, el lector o lectora va seguint el fil de un reportatge també fictici, fins que pot, per si sol o sola, fer-se una idea prou aproximada de quina és la realitat actual sobre aquest fet i de quins són els atzarosos camins que podrien aconduir a una opció satisfactòria o absolutament dramàtica.

Escrit amb fluïdesa, amb bon ritme i una bona estructuració dels capítols, aquesta és una d’aquelles novel·les per a joves adolescents que es poden llegir d’una tirada, perquè no hi manquen ni la intriga, ni personatges secundaris amb qui simpatitzar, ni misteris per resoldre ni finals inesperats. I obre la porta a una possible recerca, per par d’aquest jove lector, vers la recerca d’autèntica documentació sobre el fenomen migratori, tant d’avui com de sempre.

Ara bé, hi ha dues postures possibles per part dels possibles prescriptors no adolescents d’aquesta novel·la: o s’accepta d’entrada que es tracta d’una novel·la juvenil que té un rerefons real, però que no és un llibre documental...o si el que es pretén és “un llibre per treballar el tema dels immigrants” més valdrà que aquest prescriptor “treballés” abans ell mateix tot fent una acurada selecció de llibres, reportatges i articles periodístics de bo de bo, extrets de la realitat verídica més crua.

Hotel Winterhouse

FITXA
=====
Títol: Hotel Winterhouse
Autor: Ben Guterson
Il·lustradora: Chloe Bristol
Traducció: Marcelo E. Mazzanti
Edició: Barcelona: La Galera, 2019
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: misterio, magia


RESSENYA
=========
Elizabeth, una niña aficionada a la lectura y a los juegos de palabras, vive con sus tíos desde que sus padres murieron. Aunque la relación con sus tíos no es buena, la niña nunca pensó que cumplirían su amenaza de marcharse de vacaciones sin ella por Navidad y enviarla sola al siniestro hotel Winterhouse. Cuando llega al hotel, Elizabeth descubre que no es tan horrendo como había imaginado. De hecho, es un lugar acogedor, con un montón de actividades y gente de lo más agradable; incluido su propietario, Norbridge Falls. Además, en el hotel hay una espectacular biblioteca en la que la niña se siente como en el paraíso.

En esa biblioteca empieza la aventura para Elizabeth. Escondido en lo alto de una estantería, nuestra protagonista descubre un curioso libro que resultará ser mágico. Con la ayuda de Freddy, un niño de su edad que también se hospeda en el hotel, Elizabeth utilizará el libro para ir descifrando las claves de un misterio que rodea a Winterhouse y a la familia de Norbridge Falls, y que incluye una peligrosa maldición.

Seguro que los lectores disfrutarán tanto como Elizabeth recorriendo el entrañable hotel Winterhouse y descubriendo los secretos que encierran sus paredes. Además de adentrarse en la aventura con la protagonista, se contagiarán de su pasión por los juegos de palabras. Y es que el libro está repleto de anagramas, escaleras de palabras y códigos que permiten descifrar mensajes secretos. (Merece una mención especial el traductor de la novela, que ha tenido trabajo extra buscando alternativas a los juegos de palabras de la versión original.)

Hotel Winterhouse es la primera novela infantil de Ben Guterson. Y no será la única, puesto que esta obra es la primera entrega de una trilogía que ya está en camino. La segunda parte, The secrets of Winterhouse, ya ha visto la luz en inglés. Aun así, el misterio de esta primera novela queda resuelto, por lo que se puede leer de manera independiente.

Björn y el ancho mundo

FITXA
=====
Títol: Björn y el ancho mundo (també disponible en català)
Autora i il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Farran
Edició: Juventud, 2019
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: la secreta vida cotidiana de los animales del bosque


RESSENYA
=========
Björn ha vuelto. Se ha pasado los meses de invierno, por supuesto, hibernando (¿acaso sería un oso si hubiera hecho alguna otra cosa?) y al despertar le esperan los cambios en el bosque (una casa nueva, un móvil olvidado), y un montón de amigos deseosos de vivir nuevas aventuras como organizar un picnic en la cabaña a la que sólo va un humano de vez en cuando o salir de viaje con el autobús 43.

Todo lo que ya dijimos sobre el primer volumen sigue siendo cierto de este segundo. Hay una sensación de calma, de pausa, de contemplación de los colores, olores y sonidos de la naturaleza; y también historias que pretenden arrancar más sonrisas cómplices que no grandes carcajadas.

Historias cortas impresas con una tipografía de fácil lectura y que por lo tanto sirven igual para leer mayores y pequeños juntos como para fomentar las primeras lecturas a solas en la aventura de aprender a leer.

Un soplo de aire fresco. Ya van dos. ¡Ojalá más, pronto!

¡Mira el cielo!

FITXA
=====
Títol: ¡Mira el cielo!
Autor: José Ramón Alonso
Il·lustradora: Beatriz Barbero-Gil
Edició: Editorial Juventud, 2017
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: ciència, astronomia, univers, planetes, experiments


RESSENYA
=========
¡Mira al cielo! és un llibre de coneixements que recomano per diversos motius. El primer fa referència a la informació que aporta sobre les estrelles, el planeta Terra, la Lluna, el Sol, el Sistema Solar i cadascun dels planetes que el conforma, l’horòscop, les naus espacials, astronautes de renom, entre d’altres. La manera en la qual aquest contingut se’ns presenta facilita la comprensió, ja que a cada doble pàgina s’exposa un subtema diferent i s’utilitzen exemplificacions, comparacions... Per exemple, quan exposa quina és la temperatura del Sol primerament cita “Tu tienes una temperatura de..” i a continuació podem observar una il·lustració d’un termòmetre que marca 36,5 graus. Tot seguit, consta que “el horno de tu casa llega hasta...” i veiem que marca 250 graus, i finalment cita “y el Sol... ¡a un millón de grados!” Així doncs, mitjançant conceptes propers i que segurament els lectors i lectores coneixen, s’exposen els nous que potser són més complicats de comprendre.

En segon lloc, quant a la presentació del contingut, penso que a nivell gràfic també es facilita la comprensió dels continguts. A tall d’exemple, l’explicació dels planetes del Sistema Solar, dins de la il·lustració de cadascun consta la informació corresponent, fet que permet associar directament l’aspecte del planeta amb el contingut corresponent. A més, s’utilitzen requadres de text per ressaltar informacions, diverses tipografies, mides i colors de text diversos...

En tercer lloc, comentar que trobo molt interessant i dinàmic la incorporació de propostes didàctiques com són el càlcul per saber quin és el pes corporal a la Lluna (pàgina 10) i l’experiment que proposa realitzar per tal d’entendre els moviments de translació i rotació (pàgina 14). A més, a les guardes se’ns proposen diversos consells per observar el cel i poder percebre les estrelles i les constel·lacions que formen.

En quart lloc, considero rellevant el fet que constantment apel·la directament als lectors i lectores per tal què reflexionin sobre diversos temes amb preguntes com ara: “¿te gustaría ser astrónomo? o amb aclaracions com: “Nosotros vivimos en el planeta Tierra, que gira alrededor del Sol, y que tiene un saltélite que llamamos Luna”, “Sería horrible vivir en Mercurio: ¡te asarías o te congelarías!”, “¡En un segundo, la luz podría dar siete veces la vuelta a la Tierra!”; o fins i tot curiositats com ara: “¿Sabías que durante siglos se pensó que la Luna estaba habitada? ¡A esos supuestos habitantes se les llamaba selenitas!”. El que permet és apropar-se als lectors/es i trencar barreres en la concepció dels llibres de coneixement, els quals antigament la informació es transmitia solament a nivell escrit caracteritzat per ser formal i conseqüentment distant al públic infantil, presentat sense tenir en compte el fet de presentar-se de manera atractiva i sense suport gràfic, dos aspectes a tenir en compte quant a la comprensió com també a l’interès i la motivació que pot generar.

Així doncs, es tracta d’un llibre de coneixements sobre l’univers, l’astronomia, entre d’altres, que a banda d’exposar un contingut de qualitat i interessant la manera en què es presenta és atractiu i engrescador.

El carter de l'espai

FITXA
=====
Títol: El carter de l'espai
Autor: Guillaume Perreault
Traducció: Susana Tornero
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: còmic d'humor i ciència ficció


RESSENYA
=========
En Bob és un carter espacial molt eficient i totalment entregat a la seva feina. Aquesta però és força rutinària, sempre ha de fer el mateix, seguir la mateixa ruta de lliurament. Ell s’hi troba d’allò més còmode amb aquesta situació. Un bon dia es girarà la truita i el seu cap extraterrestre li canviarà la ruta. Canvi, trasbals. La ruta serà nova, les persones, éssers, planetes i nous perills, també.

Un planeta desfet en mil bocins de meteorit on viu una àvia encantadora. Un altre ple de gossos, un altre on viu un petit vailet molt conegut amb deliri pels dibuixos de xais, un altre ple d’éssers molt curiosos, etc.

De línia clara, que ens connecta amb un còmic clàssic europeu de fa unes dècades, Perreault ens aporta una lectura propera a partir de vinyetes grans i de narrativa fàcil de seguir. No trobem més de tres o cinc vinyetes a cada doble pàgina. Colors plans sense gradacions, la majoria d’ombres i textures es construeixen a partir de la tinta negra i, o bé, a partir de contrastos de colors. Gamma suau que connecta novament amb el còmic europeu.

El carter Bob és fàcilment empàtic amb el lector, és un antiheroi amb el qual ens podem identificar molt bé, nosaltres, tan plens de cabòries i preocupacions per tot. Els personatges que anirà trobant al seu viatge són també altament entranyables inclòs el nen del qual hem parlat abans, essent aquest, una picada d’ull a un dels personatges més importants de la literatura universal.
rerefons clar i marcat. El canvi, tot i el neguit que podem tenir, és bo i beneficiós. Ens aporta vivències, coneixement i valentia.

La cadireta blava

FITXA
=====
Títol: La cadireta blava
Autor: Cary Fagan

Il·lustrador: Madeline Klopper
Edició: Barcelona: Joventut 2019
Edat: a partir de 4 anys


RESSENYA
=========
Us heu preguntat mai quina és la història que amaguen els objectes fets servir?

En aquest llibre se n’explica una: la d'una cadireta viatgera que viu diverses vides gràcies als seus propietaris, que en comptes de llençar-la li donen segones oportunitats.

La història de la cadira comença amb un nen, que en fer-se gran, la seva mare, se’n desfà amb una nota: “Agafa’m si us plau”. A partir d’aquí, la cadira inicia una camí d’allò més insòlit a través d’històries que s’aniran encadenant: una senyora la posa al seu jardí a sota d’una planta, un capità de vaixell se la queda per navegar amb la seva filla, un home la col·loca a sobre d’un elefant per poder-hi muntar, un firaire la instal·la en una atracció...

El viatge, original i sorprenent, està il·lustrat amb molt de detall, i la composició de les planes crea una atmosfera que convida el lector a seguir la història fins a un final que tanca de manera sorprenent tot el cercle, ja que la cadira torna per atzar al nen protagonista de la primera història. Però ara ja és adult i, com és d’esperar, regala la cadira a la seva filla, que la rep com tots els altres personatges: “Aquesta cadira és perfecta”.

El text és clar, directe i complementa les il·lustracions de manera descriptiva, sempre afegint detalls que arrodoneixen el contingut de les seqüències plantejades.

Penso que aquest àlbum té la virtut que quan l’acabes tens ganes de tornar-lo a començar. I cada vegada que el llegeixes hi trobes més significats, com ara la importància de no llençar les coses, sinó de compartir-les. Però també d’altres no tan explícits: el pas del temps, la importància dels objectes en els records d’una persona, la no possessió de les coses, el “deixar anar” quan ja no els necessites, els tombs que pot arribar a donar la vida...

Un llibre ideal per a moltes edats: els petits hi trobaran una història entretinguda i imaginativa, i els més grans un relat nostàlgic que els connectarà amb la vida.

Escampar la boira

FITXA
=====
Títol: Escampar la boira
Autor: Chloé Cruchaudet
Traducció: Susana Tornero
Edició: Barcelona: Joventut, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: còmic de colla d'amics i d'aventures casolanes


RESSENYA
=========
Alerta amb aquest llibre perquè sense cap referència, podria ser que veiéssim la coberta entremig de mil altres cobertes atractives, i ens passes per alt. No perquè la coberta no ens cridi, sinó per la producció excessiva d’àlbums.

Però si aconseguim obrir el llibre descobrim que no ens trobem amb un àlbum, sinó que es tracta d’un còmic per a primeres edats.

A nivell estructural o de format, dir que no juga amb un text fixe, una veu narradora, sinó que avança tan sols a partir del text de les bafarades.

No juga tampoc amb la línia negra que organitza l’espai i marca les vinyetes, sinó que l’autor es serveix només de les ceres o llapis de color per elaborar tota la pàgina, espais i personatges.

Pel què fa a la història, ens trobem amb en Juli, que acaba de mudar-se i no coneix ningú. Ha anat a viure en una ciutat al costat d’un riu força gran. El primer dia, quan surt amb el seu gos a inspeccionar el terreny, es troba amb una colla de nens i nenes enfilats dalt d’un rai de construcció pròpia. Primer hi ha cert enfrontament, però tot sembla indiciar que acaba de trobar una colla d’amics autèntica, d’aquelles amb les que viuràs mil i una aventura abans de fer-te gran. Que recordaràs fins a la vellesa.

El llibre no té gran cosa més i alhora, ho té tot. Estar sol, buscar amics, pactar, jugar, decidir, conèixer-se, acceptar-se...

Molt recomanable.