¡Qué tirria! Los mejores y más odiosos cuentos clásicos

FITXA
=====
Títol: ¡Qué tirria! Los mejores y más odiosos cuentos clásicos
Autor: Javier Fernández Rubio
Edició: Milrazones
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: noves maneres d'apropar-se als clàssics


RESSENYA
=========
A veure, sigueu sincers: Quin és aquell conte clàssic que mai us ha agradat? Aquell que us produïa una urticària impossible de resistir. Segur que n’hi ha un. Sempre n’hi ha un (...com a mínim!). A mi, per exemple, el Pinotxo em posava feta una fúria... em feia molta pena en Geppetto i pensava que aquell pobre home no es mereixia un fill així, tan desagraït i capriciós!

I això és el que han fet en aquest llibre: han demanat a un grup d’artistes que fessin una il·lustració d’aquell conte clàssic que els hi produeix més tírria i en Javier Fernàndez Rubio es va encarregar de posar-hi paraules a cadascuna de les imatges. I així han sortit coses tan curioses com una Rapunzel que després de tanta gent pujant amunt i avall per la seva cabellera, acaba quedant-se calba; o una àvia de la Caputxeta que espera d’allò més preparada al llop –resulta que la velleta pren classes de defensa personal...-; o una bella dorment que es desperta d’allò més despentinada i pensant nomes en menjar alguna cosa després de tants anys dormint (i no pas en besar a cap príncep!). Ei! I també surt en Pinotxo, el meu travessat Pinotxo, però en aquest cas no fa cap referència al mal comportament d’aquell titella de fusta sinó al seu canvi d’estat, ja que la fada li pregunta al nino: “Però tu ja n’estàs segur, d’això que em demanes? Segur que vols deixar de ser de fusta (mira que la fusta aguanta anys i panys...) i passar a ser una cosa tan fràgil com un ésser humà que està exposat a refredats, a l’envelliment i finalment a la mort? N’estàs segur que vols això???

Els il·lustradors que participen en aquest original àlbum són la Yolanda Mosquera, Marina Eiro, Kike Ibáñez, María Beitia, Marcos Guardiola, Mónica Jorquera, Paloma Corral, Fría Aguilar, Paz Tamburini, Raquel Fernández, Yael Frankel i Pablo García.

És un llibre que també pot agradar als més menuts però crec que el gaudiran més quan més granadets siguin... per allò de desmitificar els clàssics i donar-los una altra volta.

Aquí és on tot comença

FITXA
=====
Títol: Aquí és on tot comença
Autor: Jennifer Niven
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Fanbooks, 2016
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Novel·la juvenil, de caire romàntic. L’argument d’entrada sembla ja un xic trillat, noia nova a l’institut i no gaire popular que té com a aspiració entrar al grup d’animadores, coneix al típic noi popular i entre ells neix una connexió especial que no serà difícil de fer entendre a la resta del món.

Però no tot és tan trillat, la noia, la Libby, pesa gairebé 100 kilos;
tot i que ja n’ha perdut més de 90, és encara una noia molt grassa. De fet, a culpa del seu pes va quedar immobilitzada a casa, i la van haver de treure amb una grua per poder dur-la a l’hospital, cosa que la va fer molt popular a la seva població.

Ell, en Jack, pateix en secret una malaltia no gaire coneguda anomenada prosopagnòsia, que l’impedeix reconèixer o distingir les cares de totes les persones, incloent familiars i amics.

Aquestes dues casuístiques són el tret diferencial d’aquesta novel·la i el que la fa digne de menció. Les diferències son sempre difícils de dur, i en l’adolescència encara mes i aquest tipus de diferència (física i mental) encara més, però ells dos, junts, son prou forts com per superar-les.

És una novel·la que enganxa, que entreté i amb uns personatges que et cauen bé d’entrada i amb els que connectes de bon començament. Tot i que podria no ser-ho, es tracta d’una novel·la optimista, vital i que et deixa un molt bon gust de boca.

La Jennifer Niven, ha escrit diverses novel·les i té una fantàstica pàgina web que podeu consultar si voleu tenir més informació sobre ella o les seves novel·les.

Jaume I i el vuitè passadís

FITXA
=====
Títol: Jaume I i el vuitè passadís
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Pol Cunyat
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: històrica, aventures


RESSENYA
=========
De Jaume I coneixem el seu paper com a rei d’Aragó, associat a una destacada llista de victòries que li van fer guanyar el sobrenom de Conqueridor. Però, sabem gaire cosa de la seva infància? Orfe als cinc anys, l'infant Jaume va passar una llarga temporada al Castell de Montsó a càrrec dels cavallers templers. En Jaume va compartir l’estada amb un altre nen: el seu cosí Ramon Berenguer.

Durant aquells anys, a més de rebre educació per part dels monjos guerrers, podem pensar que els dos nens van compartir un munt de jocs i trapelleries. I precisament això és el que intenta imaginar aquest llibre. Jaume I i el vuitè passadís ens convida a acompanyar en Jaume i en Ramon en una de les seves aventures al castell de Montsó. Una aventura que barreja intriga, humor i amistat.

Saber que Dolors Garcia i Cornellà signa aquest llibre és garantia de qualitat. Aquesta autora ja ens tenia guanyats amb títols com Serena o Diumenge al matí, al peu del salze, dues obres juvenils excel·lents de caire ben diferent que vam ressenyar en aquest blog. Ara, Garcia i Cornellà torna a la novel·la històrica (que ja havia tocat a Serena) amb un relat amable, senzill, de lectura fàcil, gràcies al qual els nens podran conèixer aquests personatges, saber com vivien al castell i, fins i tot, descobrir com es podria haver forjat la llegenda de l‘espasa Tisona.

Visualment, el relat beu de la influència dels llibres de Geronimo Stilton i productes similars. Presentat d’una manera molt atractiva per als lectors, juga sense abusar-ne amb les divertides il·lustracions de Pol Cunyat, amb bafarades i amb diferents cossos de lletra i colors al text.

No és la primera vegada que Publicacions de l’Abadia de Montserrat presenta personatges històrics d’aquesta manera. A la col·lecció de novel·la gràfica infantil també trobem En Bernat i el pirata Barba-rossa, sobre el temut corsari que actuava a la Mediterrània al s. XVI, i El bandoler de la corona, ambientada en l’època de bandolers com Joan Serrallonga o Perot Rocaguinarda. Una bona manera d’acostar els petits lectors a la història de Catalunya a través de l’aventura.

Per anar obrint boca, aquí teniu el booktrailer de la novel·la:

Batman presenta: Academia Gotham - Bienvenidos a la Academia

FITXA

=====
Títol: Batman presenta: Academia Gotham - Bienvenidos a la Academia
Autors / Dibuixants: Becky Cloonan, Brenden Fletcher; Karl Kerschl
Edició: ECC, 2016
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: adolescència, amistat, aventures, superherois.


RESSENYA
=========
Una nova sèrie juvenil sobre l’univers DC que ofereix altes dosis d’aventura, misteri, amistat, amor, acció, fantasmes... Aquest volum reuneix els 6 primers episodis de l’edició americana. Actualment, ja s’han publicat un segon i tercer volum: Calamidad i Anuario.

La jove Olive Silverlock i els seus amics, alumnes de la centenària institució Acadèmia Gotham, hauran de fer front als secrets obscurs que amaguen el centre escolar i la ciutat de Gotham. Alhora, uns esdeveniments esfereïdors viscuts per l’Olive durant el darrer estiu, als quals no és capaç de donar explicació, completaran aquest trencaclosques amb moltes preguntes sense resposta.

La trama d’Academia Gotham, amb elements sobrenaturals propis de les històries de terror, evoca la fantasia i la màgia de la sèrie de Harry Potter. La qualitat del dibuix, el color elèctric i el ritme trepidant atrapen al lector juvenil. El material extra format per cobertes alternatives, esbossos i extractes del guió, esdevé un colofó perfecte.



Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació

FITXA
=====
Títol: Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació
Autor: Gideon Samson
Il·lustrador: Anke Kuhl
Edició: Takatuka, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: natació


RESSENYA
=========
Llibre seleccionat a la Llista d'Honor de l'IBBY 2012. Té una bona estètica: tapa dura, portada cridanera, guardes que recorden el fons d’una piscina, tipografia del títol com si fos aigua, la tinta de tot el text és blava i a l'inici de cada capítol hi ha una il·lustració. Gideon Samson és un jove holandès que ha rebut diversos premis al seu país. Anke Kuhl és alemanya i ha il·lustrat els llibres Explica-m’ho, La Lola vola, En família, entre d’altres.

Narra la història d'en Gied, un nen de 9 anys que té pànic a l'aigua. Odia nadar però cada dijous ha d'anar a classe de natació amb l’escola.

Tot el relat gira al voltant de la seva fòbia aquàtica i de les obsessions que se’n deriven. Té la superstició que s'ofegarà si no seu sempre al mateix seient de l’autocar que el porta a la piscina. És imprescindible per així poder veure a un home vell, envoltat de coloms, que s’asseu en un banc d'una placeta. El considera el seu protector. Té la certesa que si hi és, la classe de natació anirà bé.

I fa tres setmanes que no el veu, llavors utilitza els seus trucs per a saltar-se l’odiosa classe. Trucs enginyosos i divertits, de fet, són el més destacable, ja que els capítols on explica qui són els companys de natació i la seva família resulten poc interessants.

La part final del llibre és més entretinguda, quan decideix buscar a l’home misteriós. Pregunta als veïns i es sincera amb ells. Finalment el troba i no és el que esperava, és un vell malhumorat que no té la intenció d’ajudar-lo. Gied creu que ara si que s’ofegarà però, gràcies a la cerca s’ha guanyat l’amistat dels veïns, que són els que veu asseguts al banc de la placeta el dia que va a classe de natació.

Final rodó per una història que no acaba d’enganxar. El llibre destaca perquè aborda el tema de les obsessions, un tema poc recurrent en la literatura infantil i juvenil.

Les quatre estacions d'en Bru

FITXA
=====
Títol:
Les quatre estacions d'en Bru
Autor: Pep Molist
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Pagès Editors, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Dins la col·lecció Nandibú acaben de publicar-se tres llibres que comparteixen certa temàtica i sensibilitat i que valdria la pena no deixar-se perdre.

De A veure si m’atrapes! d’Adrià Gòdia i de L’ós que volia deixar de ser petit, amb text de Ricardo Alcántara i il·lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia, no en parlaré, però no volia deixar d’anomenar-los com a companys de viatge del llibre de Pep Molist.

Les quatre estacions d’en Bru es compon de quatre contes on s’expliquen quatre aventures de l’ós Bru, des que neix fins que comença a viure sol i s’enamora. Cada una d’elles, com ens avança el títol, està ambientada en una estació de l’any.

A la contracuberta podem llegir que “tot i que els contes i els protagonistes són inventats, estan inspirats en la vida i els costums dels óssos bruns que es mouen pels Pirineus i per altres muntanyes semblants d’arreu del món”.

Francament, desconec el món animal i no sé dir-vos si realment és un reflex de la vida de l’ós bru, però els quatre contes són d’una sensibilitat tan gran que enamoren. En tot cas, sí que diria que són un reflex del vincle entre una mare i els seus fills, del fer-se gran, del créixer i caure i tornar-se a aixecar. De les pors, de la relació amb els germans i del lligam amb la natura...

En la majoria de les obres de l’autor sempre s’hi endevina una voluntat de trobar la paraula exacte, sense cap frase de més, un esforç perquè tot quedi ben lligat i encaixi argumentalment. Alguna vegada aquesta voluntat mil·limètrica, de rellotgeria, crec que no li ha jugat a favor perquè provocava un excés de sobrietat. Però aquesta vegada crec que Molist ha trobat la mida justa. Frases breus, acció i emoció a parts iguals, amb un vocabulari assequible per als infants però capaç de crear imatges potents, petites escenes i ambients entranyables. Les quatre estacions d’en Bru segueix la línia de grans llibres, com els contes de la Mel i l’Ós d’Ursula Duborsarsky (Corimbo, 2013) o les obres de Janosch i Lobel.

Cal dir també que l’elecció de la il·lustradora ha estat clau perquè Zuzanna Celej fa una interpretació brillant de les paraules de Molist. Realment no m’imagino un sense l’altre. Les seves aquarel·les retraten molt bé aquest pas de les estacions i la tendresa de tots els gests d’aquesta família d’óssos.

Potser en un format més gran, tapa dura, les il·lustracions o el llibre en el seu conjunt lluiria més, però també és cert que m’agrada la idea de diposar de llibres per a primers lectors d’aquesta mida, amb una bona disposició del text, lletra de mida correcta i amb unes il·lustracions boniques.

Cal mimar els lectors novells que comencen a caminar sols!

Allò de l'avi

FITXA
=====
Títol: Allò de l'avi
Autor: Anna Manso
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2016
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano una història que parla de la caiguda d’un mite, corrupció i família. Un relat de ficció amb molts punts de realitat.

Per al Salva, el seu avi, el Carles Canoseda, és un heroi, la persona més important del món. Però quan descobreix que darrere el gran home s´amaga una persona diferent, que ha enganyat tothom, el seu món es desmunta. Sinopsi: La meva vida s´ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. Ja no tinc ni idea de qui sóc. Només sé que pertanyo a l´espècie humana, em dic Salva, tinc setze anys, i sóc al sofà de casa, concentrat. Vull fer memòria i tirar uns mesos enrere, quan encara era feliç. Abans que passés allò de l´avi i ser feliç resultés impossible.

Passar de l’orgull fatxenda a la vergonya absoluta d’un cognom en un instant, això és ras i curt, el que li passa a en Salva, el protagonista d’una història, que per les similituds amb un dels més sonats casos de corrupció catalana, resulta d’allò més creïble. Però el més interessant, és que l’autora ofereix la història vista des d’una perspectiva molt interessant i sovint oblidada, la dels familiars de gent encausada.

Com reacciona un jove davant la notícia que el seu avi ha malversat fons, ha defraudat, ha, estafat, ha robat, en definitiva s’ha corromput? Doncs, en el cas del Salva, amb una lleialtat absoluta, innocent i entranyable, davant de tot i tothom, ara bé, què passarà quan la campana de vidre on s’ha amagat, esclati i deixa a la vista la crua realitat? Quines posicions prendrà cadascú?
Aquesta és una interessant i intel·ligent novel·la, tracta temes molt potents com la família, els valors, l’amistat, l’assetjament escolar i el poder de la veritat.

«L’única amistat que conservava era la de la Clara. De fet, ara me n’adonava que potser era la primera amiga de debò que tenia, perquè tot el que havia viscut fins llavors eren amistats infantils, per pixar-te de riure i prou. Mai havia compartit res tan fotut com el que en aquell moment ella i jo compartíem.»

Anna Manso
(Barcelona, 1969). Escriptora i guionista, des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes infantils (Barri Sèsam, Super3, Mic, Una mà de contes), programes d’entreteniment i sèries (El joc de viure, El cor de la ciutat, Mar de fons, Ventdelplà, KMM, 39+1). Com a escriptora té més de quaranta títols publicats de literatura infantil i juvenil a diferents editorials, com ara les col·leccions N.O.R.M.A.L. i Quin fàstic de fama! Guanyadora del Premi Atrapallibres 2016 (categoria 9 anys) amb el llibre Amics monstruosos, i del Premi Gran Angular 2008 amb l’obra Canelons freds, també ha estat finalista del premi Protagonista Jove 2012 i del premi Atrapallibres 2015. També és l’autora de la columna periodística i el llibre La pitjor mare del món i de l’obra de teatre adreçada al públic familiar Perduts a la Viquipèdia, estrenada al Grec Festival 2014.

La pura veritat

FITXA
=====
Títol: La pura veritat
Autor: Dan Gemeinhart
Il·lustrador: -
Edició: Fanbooks, 2016
Edat: 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El Mark és un adolescent que comença un camí cap a una muntanya acompanyat del seu inseparable gos. Es veu empès per una gran força de voluntat per tal de complir el somni d’una persona molt propera a ell. El camí també, potser, pot esdevenir la darrera experiència del jove protagonista. Ningú sap cap on marxa però la persona de la seva major confiança, la seva amiga Jessie, podria tenir alguna pista.

Quan agafes a les mans aquest llibre penses “vaja... aquest color blau, el negre, el blanc,... em sonen. Què potser s’hi assembla, massa, als colors d’altres llibres? I aquesta tipografia? Serà casualitat?....

Quan comences a llegir la història penses “ui, un llibre també amb capítols molt curtets” i quan et vas endinsant en la història pots pensar “mira, un altre adolescent barallat amb el món donat que pateix molt per un fet que no descobriré aquí (cosa que sí que fa l’editorial)”. I continues “Guaita! Aquesta narració s’hi assembla a....)

I penses... i penses que quan es troba la gallina dels ous d’or se l’ha d’esprémer i que d’un tema, encara que sigui dur i cruent, en farem uns quants llibres iguals i dels quals en farem ràpidament una pel·lícula que faci plorar, això, que faci plorar. És ben probable que algunes d’aquestes coses no tinguin totes a veure amb la idea de l’escriptor i sí amb el màrqueting.

Però bé, el llibre té força coses bones que són les que ens interessen. La lectura de La pura veritat es fa força àgil gràcies a l’estructura en capítols curts que alternen narrador, en Mark i la Jessie, fent que el lector pugui experimentar dos punts de vista d’una mateixa realitat (un altre aspecte que ens recorda a altres obres). El llibre està ple de personatges que ens trobem al camí, alguns força interessants i dels quals se’n podria haver tret més suc tot que igualment deixen empremta. No dic mentida si dic que la narració enganxa i força.

Hom pot tenir la sensació que ens trobem davant d’un escriptor que genera a partir d’imatges com si estigués narrant un film i que genera reflexions d’adult força efectistes al cos d’un adolescent. Hi ha reflexions interessants com ara la responsabilitat envers els altres, fins a on arriba l’amistat o si és just condicionar la llibertat de qui ens envolta per tal d’aconseguir un ideal. Es perden d’altres reflexions com ara la importància o el pes de les paraules dels adults i com les entomen els infants i els adolescents.

Escriure una novel·la ha de ser increïblement difícil, parlar d’ella és més fàcil i menys valent, ja veieu. Així que el potencial de Dan Gemeinhart està en procés d’expansió després d’aquesta primera obra. Cap a on caminarà?

¡Sonríe!

FITXA
=====
Títol: ¡Sonríe!
Autor: Raina Telgemeier
Il·lustrador: Stephanie Yue
Edició: Maeva Young, 2016
Edat: 13 anys
Temàtica: adolescència, amistat, autoestima


RESSENYA
=========
Un còmic de tints autobiogràfics que connecta perfectament amb el lector juvenil, tant per temàtica com per estil gràfic. Una proposta esbojarrada sobre l’adolescència i els seus drames.

Acompanyem la Raina durant els seus darrers anys a l’escola primària i el seu pas per l’institut. Un moment vital on tot es magnifica i en el qual les hormones revolucionades hi tenen un paper clau. Amistat, primers amors, família, estudis, acné, forats a les orelles i brackets són els temes que ocupen la ment i la vida de la Raina, però si afegim un greu problema dental produït per una patacada monumental, la cosa es complica!

¡Sonríe! ens parla de l’aventura de créixer i de la necessitat d’alimentar l’autoestima per evolucionar amb confiança i plenitud. La narració se serveix de l’humor i de les il·lustracions fresques i dinàmiques per explicar la història sense embuts, tal com raja.

Premi Eisner a Millor Publicació Juvenil 2011.

Aquí podeu llegir el primer capítol, i us deixem amb el booktrailer:

La casa de los erizos

FITXA
=====
Títol: La casa de los erizos
Autor: Ángel Domingo
Il·lustrador: Mercè López
Edició: A buen paso, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: natura i guerra


RESSENYA
=========
S’acosta l’hivern i la família d’eriçons decideix buscar una casa més càlida. Pel camí troben tot d’animals que els volen ajudar, en alguns casos, i en altres aprofitar-se’n oferint-los les seves cases. Fins que, finalment, en troben una de molt confortable que s’adapta a les seves necessitats, una casa metàl·lica, espaiosa i amb rodes, on hi troben tot el caliu que necessiten. La il·lustració es desplega verticalment, en algunes planes, per adaptar-se a les cases que van trobant pel camí mostrant un món exuberant de natura i ple de detalls simpàtics per als més petits (s’entreté amb els eriçons curiosos i juganers). Si ens quedéssim aquí aquest podria ser un conte lineal on la història avança amb un animal que se’n va trobant altres que l’ajuden, o no, a aconseguir el seu objectiu.

Però ens trobem davant d’un llibre de A buen paso, una editorial que edita uns llibres que sempre amaguen algun factor que ens fa reflexionar, que no ens deixen indiferents, però d’una forma natural i subtil, sense forçar la història i per mi aquest llibre n’és l’exemple. El que semblava una casa molt idíl·lica per als eriçons acaba sent un tanc, i ho descobrim quan el pare eriçó se’n va a donar un vol pels entorns. Es troba immers en una guerra, encara que això ho sabem nosaltres per les il·lustracions que anem veient. De sobte tot aquell món acolorit i detallista es transforma en formes expressionistes negres i vermelles que reflecteixen l’horror de la guerra, davant la mirada indefensa d’un eriço que no sap ben bé el que està veient.

És el retrat de l’absurditat de la guerra als ulls d’un personatge aliè als humans. Però la història fa un altre tomb quan l’eriçó torna a casa, en el seu món de confort, amb els seus, però amb un comentari final que arrodoneix tota la història, tan rodona com els petits i simpàtics eriçons. Referintse als humans diu: “parecen muy listos pero crean maravillas que luego no saben usar. Sus chimeneas deben estar rotas. Escupen llamaradas que destrozan todo su alrededor” . Mentre els seus fills estan esperant impacients el conte de la nit...


Un vestit per a la Terraska

FITXA
=====
Títol: Un vestit per a la Terraska
Autor: Roser Ametlla
Il·lustrador: David Navarro
Edició: Cruïlla, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
Relat de fantasia amb argument enrevessat que, juntament amb un llenguatge un xic complicat, dificulta entrar a la història. Els capítols curts i les il·lustracions són un encert. Els dibuixos són a color, expressius i ajuden molt a situar el text.

Dos follets rondinaires es confonen de conjur i desperten al làrix, l'arbre dels follets. El làrix es transforma en la Terraska, un cap de pinya ambiciós que es vol convertir en la princesa dels follets. Per a fer-ho necessita un vestit ben especial.

La Lea és una noia normal i corrent que, de sobte, es torna invisible, el seu cos és elàstic i només s'alimenta de pinyons. Tot plegat està relacionat amb la Terraska, que l'ha escollit per a transformar-la en el seu vestit.

Gràcies a l'ajuda dels follets i d'un gos amic tot acaba bé, la Lea torna a fer-se visible, els follets continuen barallant-se i la Terraska es converteix en un bonic làrix.


El viatge

FITXA
=====
Títol: El viatge
Autor: Francesca Sanna
Edició: Impedimenta, 2016
Edat: a partir de 8-9 anys


RESSENYA
=========
Volum subtil però contundent, la difícil decisió de marxar… Abandonar la casa, tot el que és teu i et pertany, per fugir de les tragèdies i la violència, el caos i la guerra.

Què som en el fons els homes… Què busquem i volem… en aquest món tan petit però gran i divers alhora, on neixen i moren les nostres arrels… Què vol dir compartir i ser solidari, sensible i generós…

Un volum amb unes imatges boniques i tendres que evoquen de forma clara i ferma la resistència ferruga de l’esperit humà davant l’adversitat més brutal i fa un crit potent al
poder de l’esperança…en una de les grans grans vergonyes d’Europa.

“Sigues, sàpigues, pensa, imagina, sigues tu, que un dia sempre la terra et tornarà a pertànyer” Georg Trakl

[Quim Pons]

***

RESSENYA
=========

El viaje es una obra imprescindible en cualquier biblioteca infantil, juvenil y de adultos. Una pequeña obra maestra, que nos habla sobre la gran vergüenza de la Europa del sXXI.

A modo de cuento, Sanna nos explica el periplo de una familia para refugiarse de la guerra y llegar al continente prometido, un continente donde estarán a salvo de las bombas y donde sus vidas podrán retomar una cierta normalidad.

Sanna no escatima en detalles para explicarnos el viaje de esta familia. Unas vidas truncadas por el inicio de la guerra, la marcha del padre (quizás su muerte) “Uno de esos días, la guerra se llevó a mi padre”, abandonar tu ciudad y dejarlo todo atrás, viajar, viajar y viajar hasta llegar a un muro, un muro impenetrable, hombres en la sombra que ayudan a cambio de dinero, y al otro lado del muro el mar, un mar gigantesco, lleno de peligros y por fin después de muchos días tierra firme, la vuelta a la esperanza y a un viaje que continua.


Tan solo leyendo las ilustraciones podríamos entender la historia perfectamente. Los personajes protagonistas se ven envueltos por el caos, todo lo que les sucede les supera y no lo pueden controlar y esto se hace patente en cada página, en cada ilustración. Francesca Sanna, nos dibuja a los protagonistas con una escala mucho más pequeña que todo aquello que les rodea, hasta que al final, al recuperar la esperanza, todo vuelve a recuperar una escala normal.

Para hacer El viaje Francesca Sanna se inspiró en mucho otros viajes de gente real, gente que vivía en campos de refugiados, inmigrantes, todos con su particular y propio viaje como mochila. Quizás esto es lo que hace que El viaje emane tanta verdad.

[Montse Pozo]

Agafi's fort el barret, senyora Jensen!

FITXA
=====
Títol: Agafi's fort el barret, senyora Jensen!
Autor: Diana Coromines i Calders
Il·lustrador: Cinta Fosch
Edició: Mosaic Llibres, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
Quedeu avisats: la senyora Jensen us robarà el cor tan bon punt comenceu a llegir aquest conte. Parlem d’una velleta entranyable, vídua de fa molts anys, que viu a Dinamarca, en un poblet tranquil que fa olor de llenya humida. Les seves aficions són dibuixar cares rialleres als pastissets de crema i maduixa, conversar amb les tomaqueres de l’hivernacle del seu marit o fer migdiades extrallargues. I cada any, pels volts de Nadal, li agrada visitar el Tívoli, el parc d’atraccions de Copenhaguen, i deixar-s’hi contagiar per l’alegria i l’esperit nadalenc.

És al Tívoli on comença l’aventura de la senyora Jensen, i més concretament al poblat dels nans. Un dia, un d’aquests homenets trenca el paper que té assignat i s’acosta a parlar amb la protagonista. Això marcarà l’inici d’una bona amistat.

No espereu intriga o acció trepidant a l’aventura de la senyora Jensen i el nan. La història que comparteixen és una successió de situacions senzilles i agradables dins els límits del parc d’atraccions, i és precisament això el que enamora. El resultat és un conte tendre, que transmet calidesa tot i la presència constant de l’hivern nòrdic a les seves pàgines.

Hem d’agrair aquest llibre preciós a la seva autora, Diana Coromines i Calders, que juga destrament amb les paraules per crear imatges delicades i plenes de poesia. (Com a curiositat, direm que la Diana és néta de Pere Calders). També a la seva il·lustradora, Cinta Fosch, que capta l’essència de la història i de l’ambient nòrdic amb uns dibuixos de línies i colors simples però molt expressius. I, finalment, a l’editorial Mosaics, que n’ha fet una edició molt cuidada.

No deixeu passar aquest conte. Llegiu-lo preferiblement una tarda d’hivern, aclofats al sofà de casa, amb un té calent i un pastisset de crema i maduixes per acompanyar la lectura.

Si, un cop l’hagueu llegit, us voleu sentir com la senyora Jensen, podeu entrar al web del Tívoli i descobrir un dels parcs d’atraccions més bonics i més antics del món.


Solos

FITXA
=====
Títol: Solos (4 vols)
Autor: Fabien Wehlmann (guió)
Il·lustrador: Bruno Gazzotti (dibuix)
Edició: Dibbuks, 2013-2016
Edat: a partir de 10
Temàtica: còmic d'aventura fantàstica


RESSENYA
=========
Un dia qualsevol a la ciutat de Fortville, el matí ha portat sorpreses...han desaparegut tots els adults i la gran majoria de nens, però no tots, en queden cinc que s’hauran d’espavilar i organitzar-se per tal de sobreviure, menjar, superar pors, i vetllar els uns dels altres. No hi ha informació de cap mena sobre el que pot haver passat, ni es preveu que ni hagi. Poc a poc serem testimonis de fets fantàstics tots ells vinculats a les desaparicions i a uns records que comencen a surar intermitents pels inconscients dels nois.

Aquest és el punt de partida d’una de les millors sagues de còmic, em mossego la llengua per no dic la millor, que podem trobar a les àrees infantils de les nostres biblioteques. Una barreja de Lost i El senyor de les mosques que t’atrapa i t’enganxa convertint-te en addicte...sobretot perquè la sèrie encara està en curs.

Cada número lluny de revelar solucions i desvelar misteris, encara n’aporta més, la sensació de Matrioska o d’obrir un porta per trobar-n’hi dos més es apassionant i el canvi d’escenaris enriqueix una història que de moment lluny d’estancar-se avança endimoniada. Tard o d’hora veurem com acaba i la jutjarem amb perspectiva, però a dia d’avui sols us puc dir, que qui la comença l’acaba... ho he vist i ho he viscut.

Cada volum inclou dos números de l’edició francesa i està excel•lentment editat en cartoné per Dibbuks, que ja està traient reedicions.

Es ressenyable afegir que va guanyar el Premi al millor àlbum per 9-12 anys al festival d’Angouleme el 2007 i el 2010, i que hagi venut al país veí més d’un milió d’exemplars. Sí, es diu ràpid.

I potser no cal dir-ho, però l'adaptació cinematogràfica també està a punt pel 2017: Seuls



Així que teniu dos opcions, llegir-lo o no llegir-lo. Si no el llegiu no digueu que no us he avisat.

El intruso

FITXA
=====
Títol: El intruso
Autor i il·lustrador: Bastien Contraire
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2016
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: libro-juego, encontrar el diferente


RESSENYA
========
El intruso es uno de esos libros que para mí demuestran con su propia existencia por qué seguirán existiendo los libros de papel. Y es curioso, porque perfectamente podría trasladarse a la pantalla de una tablet, pero… no es lo mismo. Perder el tacto y grosor del papel y el olor de las tintas me parece irreparable.

En cada doble página El intruso propone una serie de objetos ordenados (dos filas y seis columnas, o tres filas y cuatro columnas), de tienen algo en común, excepto uno de ellos, que es el diferente o intruso que debemos encontrar. La gracia está en que, a pesar de ser diferente, el intruso también tiene cosas en común con el resto de objetos (por ejemplo, entre los insectos voladores se esconde un avión; entre las aves, un huevo; entre los árboles, un molinillo de viento; entre los simios, una persona).

Dinosaurios, herramientas, helados, edificios, verduras, barcos, piezas de ropa, cetáceos, instrumentos de música… cada doble página es una fiesta visual de objetos y una sonrisa tanto al reconocer lo que todos los elementos representados tienen en común como al encontrar el intruso que el autor ha decidido camuflar entre ellos. El libro no incluye palabras, pero ya desde la ilustración de la cubierta desvela cuál es la dinámica lúdica y de observación que propone.

Las ilustraciones están realizadas con la técnica del stencil a dos tintas, rosa y verde. De este modo, las figuras representadas han sido increíblemente simplificadas, pero a pesar de eso son totalmente reconocibles, y es sorprendente el nivel de detalle que se puede llegar a conseguir con tan solo dos colores. El intruso incluye más de un centenar de objetos, animales y plantas con una estética muy particular (a muchas os recordará al Gente de Blexbolex), apta para no lectores pero que seguro también disfrutarán niños de edad más avanzada.