Feliç feroç

FITXA
=====
Títol: Feliç feroç
Autor: El Hematocrítico
Edició: Barcanova, 2018
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: animals, llops, autoestima, contes clàssics modificats


RESSENYA
=========
Sóc molt fan dels llibres que juguen amb els personatges dels contes clàssics i molt fan també del Hematocrítico (i aquí entra una recomanació dins d’una recomanació: l’heu de seguir a les seves xarxes socials) així que aquest llibre, Feliç Feroç, doncs ja us podeu imaginar…

No és nou de trinca, és una nova edició amb tapa dura i unes quantes receptes dolces de conte al final, conservant la història original:

Una mare lloba preocupadíssima perquè el seu petit llobató és bo! Estudia, ajuda a les iaies i prepara deliciosos pastissos… un desastre de llop a qui ha d’encarrilar pel bon camí. I qui millor que el seu oncle llop? Així que cap allà, cap al bosc que va el petit llop per inicar l’aprenentatge vital del que ha de ser un llop de manual.

No us explico què passa quan es troba amb la caputxeta, l’àvia, els porquets, els conills, etc.… i, per suposat, no us explicaré què passa al final, quan la mare lloba va a veure els resultats d’aquest estiu ple de “disciplina” però l’humor i l’absurd i la tendresa són els protagonistes absoluts de tota la història des de principi a fi.

Aconseguirà el petit llop continuar amb l’ofici familiar i serà el que els altres volen que sigui o serà el que ell vol ser? Es menjarà el conill o es menjarà la pastanaga? El que és segur es que serà Feliç Feroç.

Sota les onades

FITXA
=====
Títol: Sota les onades
Autors: Meritxell Martí i Xavier Salomó
Edició: Flamboyant, 2019
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
Son ja moltes les obres degudes a aquesta parella d’autors que treballen cadascun dels seus llibres com qui elabora un licor, amb rigor, exigència i paciència, i això els ha valgut un merescut èxit nacional i internacional.

Sota les onades marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Es tracta d’un àlbum de gran format, on es desenvolupa un relat que podria barroerament resumir-se dient: “peripècia a la platja de la que sorgeix una amistat entre dos nens”. Però aquest resum argumental resulta força inexacte, perquè en aquest llibre importa tant allò que les imatges ens mostren, com la cadència en què se’ns mostren, com els compactes silencies de les pàgines on no hi ha text, com l’aparent banalitat quotidiana dels brevíssims diàlegs, com les acurades tonalitats de les làmines a sang, com la càrrega emotiva resultant de la recerca d’un tresor per part d’un peixet solitari, com el final, obert i esperançador que els autors deixen que el lector infereixi per si sol.

És un llibre per mirar i remirar molt a poc a poc, amb temps, amb curiositat, amb interès...justament perquè es nota que s’ha fet amb calma, poc a poc, reflexivament i sospesada, procurant que el ritme no decaigui, però tensant-lo i destensant-lo allí on convé. És un llibre per assaborir les sensacions i els sentiments més fonamentals, sense didactismes, sense fatics, sense moralines. Però, també poc a poc, pàgina rere pàgina, el llibre, com el mar, va agafant un calat i una profunditat envejables, de tant senzill com sembla ser i, alhora, tan enriquidor, amb intriga, aventura, sorpreses, suspens...

No és forçós ni obligatori que aquesta obra esdevingui el llibre de la tauleta de nit dels lectors més xics, però sí que ens atreviríem a dir que cal que passi per les mans de molts professionals del món de la LIJ: bibliotecaris, mestres, animadors d’esplai, pares, mares, prescriptors i de tots aquells a qui ja ens cansen tants llibres que es vanten de ser ideals per a l’educació emocional. ¡Ostres!

A baix els murs!

FITXA
=====
Títol: A baix els murs!
Autor: Éric Battut (text i il·lustració)
Traducció: Lluïsa Moreno Llort
Edició: Blume, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: fronteres, moralitat, poder de la infància i la imaginació


RESSENYA
=========
El rei mor i els successors són dos germans: en Gastó i en Gedeó. Evidentment ambdós anhelen el poder i la solució resultant és que un posseeix tot allò que és vermell i l’altre, tot allò que és blau. Immediatament ordenen als súbdits que es traslladin a l’est o a l’oest depenent del color al qual pertanyen i a construir dos murs, els quals estaran prohibits creuar, qu
e separin els dos territoris, fet que comporta distanciar-los d’amistats i familiars... però ningú es queixa, obeeixen “sense remugar” i “sense perdre ni un segon”. No obstant això, aquesta indiferència no és compartida pels infants tant d’un com de l’altre domini, i decideixen posar fi a aquesta problemàtica.

D’aquesta manera, A baix els murs d’Eric Battut, l’autor i il·lustrador francès d’aquest àlbum, no ha volgut tractar solament uns temes tan actuals com el de la separació de fronteres, l’avarícia i la indiferència davant les injustícies per part d’una població sotmesa i encegada pels que manen; sinó també sobre la ingenuïtat, la innocència, la imaginació i la bondat dels nens i nenes per a solucionar conflictes d’interessos que ells i elles no entenen, ja que consideren que són d’allò més absurds.

Aquest apoderament dels infants també s’evidencia en el traç i l’estil de la il·lustració, la qual és senzilla, poc realista, desenfadada i semblant a la que podria, doncs, dur a terme un infant. Així doncs, des del meu punt de vista, a nivell gràfic es reforça aquesta idea citada amb anterioritat, que la imaginació que tenen els nens i nenes pot comportar resolucions a problemàtiques que els adults som incapaços d’abordar perquè en algun moment, degut a l’adquisició de responsabilitats i la monotonia que suposa el món laboral, entre d’altres motius i generalitzant, hem perdut aquesta imaginació i només complim ordres, sense qüestionar-nos-les.

Edison: dos ratolins a al recerca d'un tresor

FITXA
=====
Títol: Edison: dos ratolins a al recerca d'un tresor
Autor: Torben Kuhlmann (text i il·lustració)
Traducció: Susana Tornero
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: invents i inventors, ratolins, aventures


RESSENYA
=========
Torben Kuhlmann ens brinda de nou una bonica història de ratolins amb afany aventurer. Aquesta vegada la història no explora l’aire ni l’espai sinó les profunditats de l’oceà.

El Pau, un ratolí jove, es valdrà de l’ajuda d’un savi, també ratolí, per descobrir un tresor molt preuat. Però no penseu en tresors amb monedes ni diamants, no, no. Aquesta troballa té a veure amb un avantpassat del Pau que va desaparèixer en un naufragi a l’oceà Atlàntic.

Kuhlmann repeteix el model d’explicar-nos una nova història d’invents creats per uns éssers diminuts que mai defalleixen en res perquè tot és possible. Un text delicat i instructiu que fins i tot podria bé semblar un llibre de coneixements. Perquè l’autor combina a la perfecció la realitat amb la ficció. Tot acompanyat d’unes il·lustracions plenes de detalls, a vegades a plena pàgina, a vegades a petita escala distribuïdes amb una claredat i ordre extraordinaris.

Un llibre ideal per als amants de la ciència i l’aventura. Aquells curiosos que vulgueu conèixer qui va pensar i crear un objecte tan important que forma part de la nostra vida quotidiana i que, si no hi fos, estic segura que la història de la humanitat no seria la mateixa. Si voleu saber quins grans pensadors van donar llum a la nostra vida aquest és el vostre llibre.

Us aconsello la lectura de tots els llibres de Torben Kuhlmann, editats a casa nostra per l’Editorial Joventut. El meu preferit, però, és Moletown, la ciutat dels talps. Un perfecte retrat d’una societat que progressa cap a un futur qüestionable. Uns talps que molt bé podríem comparar-los amb l’espècie humana. Us el recomano de totes totes.

Enllaç dels llibres de Kuhlmann a Ed. Joventut.
Web de Torben Kuhlmann.


Imagina't un món

FITXA
=====
Títol: Imagina't un món
Autor: Rob Gonsalves
Edició: Joventut 2018
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: il·lustració i imaginació


RESSENYA
=========

Rob Gonsalves és conegut dins els món dels àlbums il·lustrats per les seves imatges hipnòtiques i bellíssimes. En tota la col·lecció IMAGINA’T (...un món, una nit, un dia, un lloc) cada plana comença en un lloc totalment diferent d’on acaba: els arbres d’un parc acaben essent gratacels, un riu glaçat es transforma en un cel de nit i l’escala d’un castell en tota una altra galàxia.


Ell havia començat com a arquitecte (la devoció que tenia per dibuixar tot tipus de construccions ja ens dona pistes sobre quins varen ser els seus inicis...) però a partir del 1990 algú va veure que en Rob també pintava quadres. I va creure que les seves dots amb els pinzells donaven per fer una primera exposició. I més endavant en va venir una altra. I després un llibre amb les imatges de les seves exposicions. I així fins a arribar a ser tot un referent del “realisme màgic” en el món de la il·lustració.

Amb els seus àlbums podem submergir-nos en món d’infinites possibilitats estètiques.
Entreu als seus llibres amb la ment ben oberta i disposats a somniar. Ja veureu quin viatge!

El Señor Bruuum

FITXA
=====
Títol: El Señor Bruuum
Autor: Étienne Gerin (text i il·lustració)
Edició: Thule, novembre 2018
Traducció: Aloe Azid
Edat: a partir de 5 anys


RESSENYA
=========
El Señor Bruum es un campeón imbatible. Gana todas las carreras de coches porque es el más rápido y nunca se detiene. Para él, la velocidad es lo más importante. No tiene tiempo de comer con sus amigos, ¡y tiene prisa hasta cuando duerme! Pero un día tanta velocidad le hace perder todo de vista. Y es solo en ese momento cuando el Señor Bruuum descubre por primera vez las bondades de ir despacio.

Con unos dibujos geométricos y una paleta de pocos colores, Étienne Gerin nos regala una historia sencilla la cual nos hace reflexionar sobre la necesidad de ir en busca del éxito sin detenernos en lo que nos hace más humanos: nuestra relación con los demás. Los trofeos del Señor Bruuum son un pantallazo de la gran importancia que le damos al éxito en sí mismo en muchas de nuestras escuelas y en la sociedad en general. ¿Ser siempre el primero ha de serlo todo?

La combinación de primeros planos y una vista panorámica muestra la preocupación y soledad del Señor Bruuum cuando, de tan veloz, se queda solo en una página en blanco. Es aquí cuando comienza su mejor recorrido, y seguramente, su mayor logro.

Un placer compartirlo.

The boy

FITXA
=====
Títol: The boy
Autor: Oliver Jeffers
Edició: Nova York: HarperCollins, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: àlbum il·lustrat, procés creatiu


RESSENYA
=========

Al blog n’estem molt, d’Oliver Jeffers. Ens encanten les seves històries tendres, surrealistes, amb un punt d’ingenuïtat però un gran rerefons. I què hem de dir, de les il·lustracions? Ens captiva el seu estil senzill i l’ús que fa del color. Per això sovint hem ressenyat els seus contes. I per això, davant un llibre com The boy, fem uns ulls com taronges i deixem anar un “Oooh!” emocionat. Perquè aquest llibre és una autèntica meravella per als fans de Jeffers.

El subtítol del llibre –His stories and how they came to be–descriu el que hi trobareu. Jeffers ha reunit en un sol volum les quatre històries protagonitzades pel noi, un dels seus personatges més entranyables. Parlem dels àlbums il·lustrats How to catch a star, Lost and found, The way back home i Up and down. Per introduir cada història, l'autor inclou també els esbossos i les idees amb què va anar omplint la seva llibreta d'apunts mentre preparava el conte.

Per als apassionats de la LIJ com nosaltres, seria un plaer poder colar-nos en la ment d’un autor o d’un il·lustrador i observar com treballa. Saber què l’inspira, com es documenta, quin és el seu procés creatiu... The boy ens dona l’oportunitat de fer-ho amb un dels autors d'àlbums il·lustrats amb més èxit i millor valorats. Gràcies a aquest llibre, descobrim que Lost and found es va inspirar en la història real d’un nen que es va endur a casa un pingüí del zoo de Belfast; o que, en el seus orígens, el noi era el personatge dibuixat que acompanyava els recordatoris que Jeffers apuntava a la seva llibreta. Al llibre també hi trobem objectes reals que l’autor va fer servir de model, proves de color, històries alternatives...

Aquest tresor literari tot just acaba de sortir en versió anglesa. Esperem que alguna editorial s’animi a traduir-lo al català! De ben segur que faran passar una bona estona als cada cop més nombrosos i fidels fans d’Oliver Jeffers.

NOTA: Del quatre contes que inclou aquest recull, en podeu trobar dos traduïts al català: Perdut i trobat i Amunt i avall. Els altres dos, els teniu en castellà: Cómo atrapar una estrella i De vuelta a casa.

Els calçotets del llop

FITXA
=====
Títol: Els calçotets del llop
Autor: Wilfried Lupano,
Il·lustrador: Mayanna Itoïz i Paul Cauuet
Edició: Barcelona. Editorial Astronave, 2018
Edat: A partir de 3 anys


RESSENYA
=========
La por és un tema que ens acompanya al llarg de tota la nostra vida. “El llop vindrà i et menjarà” era una fórmula tradicional per fer que els nens marxessin a dormir i encara avui els contes i les històries estan esquitxats de personatges que en fan, de por. La por ens genera rebuig i alhora atracció. D’on surt sinó la fascinació pre i adolescent per les històries de terror? O el fet que tants i tants contes infantils, antics i moderns, continuïn donant-li voltes i més voltes a la figura del llop.

Els calçotets del llop és un àlbum sobre la por. Hi ha una història: la història, per suposat, d’un llop, el rei dels dolents. El llop és, en aquest bosc, un personatge gairebé mític: ningú no l’ha vist però sap que és dolent i que es menja els altres animals. I si algun animal desapareix, com de fet ha passat amb els tres porquets, és evident que ha estat el llop qui se’ls ha cruspit. Així, tota la vida al bosc s’ha configurat al voltant del llop o, més aviat, al voltant de la por al llop. El negoci de la por (us sona?) ha fet florejar pròsperes activitats comercials: tanques antillop, alarmes antillop, trampes per a llops, karate antillop, novel·les sobre els crims del llop... Però un bon dia el llop apareix i resulta que no en fa de por! El llop, ridiculitzat amb uns divertits calçotets de ratlles, explica que el que el feia tenir tant de mal humor era que tenia fred al culet. Així que aquells calçotets li han canviat la vida: l’han convertit en un animal tranquil i amable que no té cap intenció de fer mal a ningú. Però, ara, què? Tot i que els animals vivien atemorits la seva vida tenia un sentit molt clar. Ara n’hauran de cercar un altre.

Publicat per Astronave, el segell infantil creat per l’editorial de còmic Norma Editorial, és l’aventura infantil de Wilfried Lupano (guionista) i Paul Cauuet (il·lustrador). Autors de la sèrie Los viejos hornos, que els ha valgut diversos premis a França i a Bèlgica [premi dels llibreters francesos de còmic (2014), premi de la crítica (2014) i premi del festival d’Angoulême (2015)], Lupano i Cauuet, amb Mayanna Itoïz, es llancen a crear una sèrie infantil que porta ja quatre volums al mercat de llengua francesa. Els calçotets del llop n’és el primer.

La trama és una trama senzilla i divertida. Tot i que els autors hi posen al servei les tècniques del còmic que tan bé coneixen, ens trobem davant d’un àlbum. En aquest sentit cal destacar que Lupano ha entès molt bé les característiques d’aquest gènere infantil. Així l’estructura narrativa parteix de la doble pàgina i és només en alguns moments en que s’empra la vinyeta, generalment per fer avançar l’acció. Les dobles pàgines combinen algunes sense text, centrades en un moment dramàtic per la història, per exemple, amb d’altres plenes de personatges on les diferents subtrames tenen joc en paral·lel.

La il·lustració és amable però divertida, buscant l’humor també en la part gràfica. El text, presentat amb una tipografia de pal clàssica del còmic però a una mida generosa, deixa el protagonisme als personatges. Els diàlegs són preponderants i, de fet, el narrador únicament apareix en dos moments. El primer és al començament, amb una obertura clàssica que per un instant ens fa pensar en un conte tradicional: “A dalt del bosc viu el llop que fa més por, un crit que glaça, un esguard esfereïdor”. L’altre moment és al final, per donar la nota gamberra del llibre que és, d’altra banda, el subtema que s’amaga darrera del tema genèric de la por: què és el que ens fa por i què és el que ens hauria de fer por.

Tot i que l’editorial el recomana a partir de tres anys, i he mantingut el seu criteri a la fitxa, penso que lectors a partir de 5 i 6 anys en gaudiran molt més. A més a més, la seva proximitat al còmic i la lletra de pal facilitaran la lectura per part dels que estan començant a llegir de manera autònoma. Podran fer-ho a mode de joc, saltant d’un comentari a un altre, amb el suport proper de la imatge i de l’estructura narrativa. De la mateixa manera, el joc metaliterari (amb referències a contes clàssics com Els tres porquets), el puntet gamberro i les moltes preguntes que suscita el tema de la por tal i com està tractat, el fa també idoni per a edats més avançades. Finalment, lluny de ser un llibre moralitzador o educatiu, pot ser un àlbum interessant per a mestres, escoles, clubs de lectura... que hi trobaran el punt de partida per a reflexionar al voltant del tema de la por més enllà de la primera lectura.

Un àlbum, doncs, amb moltes vides i lectures per endavant.

L'elefantó tafaner

FITXA
=====
Títol: L'elefantó tafaner
Autor: Loes Riphagen
Traducció: María Teresa Rivas
Edició: Takatuka, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: clàssics


RESSENYA
=========
Un pequeño elefante curioso y azul pasea por una jungla de collage en blanco y negro. Así comienza la versión de Loes Riphagen (Oene, Países Bajos, 1983) del clásico de Kipling. El color se limita a este pequeño elefante preguntón y a algún elemento dentro la jungla. La primera página ya nos muestra el hocico de un animal escondido. ¿Cuál será?

En este álbum, Riphagen utiliza el color como elemento para encadenar la historia y despertar nuestra curiosidad. De esta forma, intentamos anticipar cuál será el siguiente animal que caerá víctima de las preguntas de nuestro curioso protagonista.

Pero, ¿cuántas páginas puede medir la trompa de un elefante? Después de mucho estirar, un animal que ha estado escondido desde la primera página hace estallar todo por los aires en una doble página a todo color.

Un libro lleno de detalles que concluye su historia con la última guarda.

Missió: mitjons justiciers

FITXA
=====
Títol: Missió: mitjons justiciers
Autor: Ds Sherringford
Il·lustrador: Elisa Rocchi
Traductora: Mercè Ubach Dorca
Edició: La Galera, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: detectius, bullying


RESSENYA
=========
Lectura lleugera detectivesca d'un grup de cinc amics que pertanyen a l'Agència AlfaZeta, especialista en resoldre problemes greus. Els components són tres noies i dos nois entre 7 i 13 anys, cadascú amb un nom en clau i una particularitat destacada.

La colla viu a l'Illa de Man, que forma part de les illes Britàniques, i es desplacen allà on els reclamin, via una xarxa social dedicada i reservada a nois i noies menors de 16 anys. En el primer dels seus llibres resolen el cas a la Illa de Man i en els següents llibres es desplacen a Bèlgica, Gibraltar, França, Mali i Guinea. En aquesta ocasió, viatgen un cap de setmana a Milà, Itàlia, per descobrir perquè l'Allegra canvia l'humor i no es relaciona com abans amb el seu entorn.

La coberta ja ens dóna una pista del tema de la missió a investigar, hi posa "Stop bullying", i es que l'Allegra se sent avergonyida a causa d'uns companys de classe que se'n riuen de la seva forma de vestir. L'enginy dels agents secrets farà girar la truita i que tot torni a la normalitat.

Aquest llibre forma part de la col·lecció "Anita Garbo's secret agency" i actualment consta de sis volums, cadascú ambientat a un lloc del món. Es poden trobar en català i castellà. Els llibres es poden llegir desordenadament, ja que a l'inici et situa, a les guardes hi ha una fitxa de cada component i t'ubica on es desenvoluparà l'acció.

Temps era temps en un bosc màgic

FITXA
=====
Títol: Temps era temps en un bosc màgic
Autor: Chris Riddell
Traducció: Mònica Font i Garcia
Edició: Baula, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: contes tradicionals


RESSENYA
=========
Chris Riddell és un il·lustrador i escriptor anglès molt reconegut a nivell internacional. Aquí el coneixem sobre tot per les històries de l’Ottolina i l’Ada Goth, dos personatges que viuen aventures de tota mena amb humor i diversió assegurada. Però Riddell ha col·laborat amb molts escriptors per il·lustrar històries diverses que han afegit aquell punt divertit que no pot decebre.

Aquesta vegada ens ofereix una mena de “road movie” amb personatges de la literatura tradicional infantil. Tot comença amb la Capelineta verda que és convidada a una festa de la Rapunxó. A llarg del camí que la portarà a la Torre alta del bosc màgic, trobarà un munt de companys dels contes que molts coneixem. Ara bé, Riddell els dona vida pròpia i ens pica l’ullet per tal d’esbrinar a quina història pertany cada personatge. Tot envoltat d’un sentit de l’humor, diria jo, molt britànic.

El format gran del llibre permet a Riddell esplaiar-se amb les il·lustracions. I, com sempre, amb detalls que els bons observadors percebran, comprendran perquè hi són i en gaudiran. Com a bon caricaturista, cada personatge és significatiu i va més enllà de la imatge que coneixem i que ens imaginem. I per això aquest llibre és tan atractiu, perquè Riddell sap com donar la volta a les històries tradicionals que tot infant té en el seu record.

Val molt la pena oferir aquesta alternativa. Ara bé, caldrà tenir un mínim bagatge en contes tradicionals per gaudir plenament de la història, és a dir, si els infants reconeixen tots o alguns dels personatges que hi surten podran descobrir la imaginació desbordant que l’autor els brinda. I, això si, riure plegats amb els detalls tan divertits que ofereix.

Deixeu-vos, doncs, portar per aquest viatge,

“perquè el camí a través del bosc impressiona,
i sempre et posa a prova.
Cada sender nou emociona
I cada passa que fas és una pàgina nova.”

El señor de los ladrones

FITXA
=====
Títol: El señor de los ladrones
Autor: Cornelia Funke
Traducció: Roberto Falcó
Edició: Barcelona: Destino Infantil & Juvenil, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, fantasia


RESSENYA
=========
¿Quién es el Señor de los Ladrones? Para los hermanos Próspero y Bonifacio, este enigmático personaje es la luz al final de un oscuro camino. Los hermanos acaban de quedar huérfanos. Su rica y estirada tía debía hacerse cargo de ellos, pero en realidad sólo quiere adoptar al pequeño Bo. Para impedir que les separen, Próspero y Bo huyen de Hamburgo hasta Venecia, la ciudad idílica de la que tanto les había hablado su madre. Allí se unen a una pandilla de niños de la calle que viven en un cine abandonado y subsisten gracias a la ayuda de un chico, no mucho mayor que ellos, que se hace llamar Señor de los Ladrones.

Convencida de que Próspero y Bo están en Venecia, su tía contrata a un detective para que los encuentre. Así que los hermanos y sus nuevos amigos deberán moverse por la ciudad esquivando al detective y, a la vez, cumplir con el encargo que un misterioso conde hace al Señor de los Ladrones: robar un ala de madera relacionada con una antigua leyenda.

Esta historia está plagada de enigmas. Para el detective, el del paradero de los hermanos fugitivos. Para la pandilla, el del extraño robo que les encarga el conde. Y no menos importante es el enigma de la identidad del Señor de los Ladrones: los chicos descubrirán que la vida de este personaje no es tan heroica como él la describe, que tiene sus propios problemas familiares… Las tres tramas convergen en una aventura trepidante, ambientada en la Venecia real de
las góndolas y los turistas pero aderezada con tintes fantásticos.

No se trata de una novedad. Cornelia Funke, reconocida y prolífica autora alemana de literatura infantil y juvenil, publicó este libro en el año 2000, y poco tiempo después apareció la versión castellana. La novela tuvo un gran éxito, fue traducida a más de una veintena de lenguas e incluso fue llevada al cine como El Príncipe de los Ladrones. Si ahora vuelve a cobrar protagonismo es porque la editorial Destino la ha publicado con un nuevo formato.

Pese a tener casi veinte años, El Señor de los Ladrones ha resistido muy bien el paso del tiempo. Su lectura es muy ágil. A los lectores de hoy, como a los de antes, les enganchará esta historia de amistad y hermandad. Una historia de niños que intentan sobrevivir sin ayuda en un mundo de adultos que no les comprenden. Una historia de niños que, al contrario que Peter Pan, sueñan con dejar de ser niños; pero también de adultos que desean recuperar su infancia. Una historia de sueños que quizás puedan cumplirse…

Veo veo, ¿qué ves?


FITXA
=====
Títol: Veo veo, ¿qué ves?
Autor: Emmanuelle Ponty
Edició: Zahorí, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: endevinalles i creativitat


RESSENYA
=========
Aquest llibre és tota una troballa pensada per despertar la creativitat de petits i grans perquè, per obra i gràcia de la imaginació d’Emmanuelle Ponty, podem veure com unes tristes fulles d’enciam poden arribar a ser també el tutú d’una ballarina del Bolshoi, i com un petit aneguet pot transformar-se en l’astronauta més tendre de tota la història de la carrera espacial.

La il·lustradora i dissenyadora gràfica, Emmanuelle Ponty és l’autora d’aquests jocs amb imatges que faran volar la imaginació de qualsevol persona que s’hi apropi.

Ponty -fent servir només quatre línies fetes amb retolador negre i molta imaginació-, aconsegueix que tot tipus de fruites, llegums o animals es transformin en alguna cosa totalment diferent del que eren fins aleshores.

Així que, ja ho sabeu, agafeu un pebrot, feu-li una foto i, retolador en mà, mireu a veure quina faceta oculta podeu descobrir de l’esmentat pebrot!


Kami y las nueve colas

FITXA
=====
Títol: Kami y las nueve colas
Autor: M. C. Arellano
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Pastel de Luna, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: cultura japonesa, bondat, lírica


RESSENYA
=========
Kami y las nueve colas és un d’aquells llibres que t’hipnotitzen i t’atrapen des de la coberta, la qual ja ens ambienta a la cultura japonesa amb el gran sol, la tipografia de les lletres i la seva disposició. Resumidament, Arellano ens presenta la història que Kami, un esquirol d’allò més especial, explica a un altre esquirol anomenat Ezo, el qual salva d’una caiguda, la manera en què li van anar creixent nou cues.

D’aquesta manera, mitjançant capítols Kami conta seguint la cronologia dels fets tot el que li passa des que li surt la primera fins la darrera. Cadascuna fa referència a un aprenentatge i bona acció que ha realitzat, des de perdre la por i confiar en un mateix/a fins a curar una nena malalta, entre d’altres. De la mateixa manera que ocórrer al llibre ressenyat amb anterioritat, Història d’un jersei blau, en cap moment denota una intenció alliçonadora ni moralista, sinó que amb una naturalitat excepcional s’aporta aquesta visió de la vida des de la subtilesa i la lírica.

Val a dir que aquest viatge poètic per la cultura mítica i llegendària japonesa no s’aconsegueix solament a partir de les il·lustracions i la tipografia del text, sinó que també per la vegetació, la fauna i els personatges que conformen la història:


  • Ezo va ser un estat independent republicà de curta durada, entre els anys 1868 i 1869 i que actualment la coneixem per l’Illa de Hokkaido.
  • Kami són les divinitats pròpies del xintoisme. Són qualsevol cosa poderosa ja sigui beneficiosa o no, com ara les forces del creixement, la fertilitat, la producció natural, animals, fenòmens naturals... I pel que fa als humans, com que consideren que hem estat creats pels kami, veneren els seus avantpassats com a kami ancestrals i també a aquelles persones que han ofert un servei al seu poble o nació. En aquest cas, correspon el significat amb el nom que li correspon al protagonista.
  • Yukki-Onna és la dona de la neu com bé s’explica a la història, una figura popular molt coneguda al folklore japonès.
  • Saki, una espècie de cérvol molt comú a l’Àsia Oriental.
  • La grulla, molt venerada mitjançant les figures de paper Origami que quan formen un conjunt s’anomenen Senbazuru, com a símbol de bona sort i llarga vida.
  • Amaterasu Okami, la deessa del Sol, la qual es coneix per la seva calidesa i compassió per aquells i aquelles que l’adoren.


Les il·lustracions de Celej, suaus, fetes amb aquarel·la, llapis de colors i en algun cas amb collage, ens transporten fàcilment dins d’aquesta ambientació que, com ja he anat citant fins al moment, fa referència a la cultura japonesa: els detalls dels símbols, la tipografia dels noms dels personatges escrits en vertical, la manera en la qual s’introdueix el capítol definint a quina història es refereix... A més, amb la tècnica utilitzada aconsegueix adequar-se perfectament al que s’està narrant, és a dir que aquesta tendresa comentada amb anterioritat s’expressa també mitjançant l’aquarel·la.

Per últim, comentar que consten altres llibres en el gran bagatge de la LIJ que utilitzen aquest recurs d’usar el nombre de quelcom significatiu per tal d’explicar històries dins de la història –recorrent doncs a la coneguda metaficció-, com per exemple ocorre a Històries de ratolins d’Arnold Lobel, que com que hi ha set ratolins preparats per anar a dormir s’explica una per a cadascun.

Bé, i ja em despedeixo... espero que us agradi tant com a mi!

Veïns

FITXA
=====
Títol: Veïns
Autor: Àngel Burgas i Mar González
Il·lustrador: Ignasi Blanch i Anna Aparicio
Edició: Babulinka, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: convivència, compartir


RESSENYA
=========
Una nena i un nen comparteixen una doble pàgina. Van parlant i van pintant, fent cadascun d’ells el seu lloc. Una pàgina amb colors plens de vida, l’altra pàgina amb un sol color.
Però, sense adonar-se, ella entra a la pàgina d’ell, i els seus colors omplen l’espai. En aquest punt, ell dirà “Al meu dibuix mano jo!” i ella contestarà “Imperdonable!”, i passarà que una batalla campal de color i d’espai s’escamparà per les següents pàgines fins que... els nostres protagonistes cauran a la pàgina que no és, i veuran que el món pot ser de colors diferents.
Ella dirà: “I si provem de dibuixar?”
I ell contesta: “Plegats?”

Un àlbum il·lustrat per reflexionar sobre la possibilitat de compartir.