La segona vida del Marc

FITXA
=====
Títol: La segona vida del Marc
Autor: David Nel·lo
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2018
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: records, memòria, cangur, reencarnació


Premi Gran Angular

RESSENYA
=========
El Premi Gran Angular 2018 ha recaigut en l’obra La segona vida del Marc d’en David Nel·lo (Barcelona, 1959).

L’Abel, un jove barceloní, és a punt de viure, amb un desconeixement total, una experiència que el marcarà per sempre i que té per nom: Marc. En Marc és un nen de cinc anys que, en paraules de la seva mare, és “força especial” i és aquest especial l’ input que mou a l’Abel, el narrador i protagonista d’aquest relat, a acceptar la feina de cangur. I aquí ens hem d’aturar si no volem desvelar el tema principal i la trama de suspens que es teixeix al voltant d’aquests personatges.

David Nel·lo, amb una gran trajectòria com a escriptor infantil, juvenil i d’adults i reiteradament premiat, escriu una història geogràficament propera, que es desenvolupa entre Barcelona i Torredembarra, de llenguatge planer i quotidià i introdueix uns girs inquietants que deixen el lector en suspens. Algunes de les escenes prenen un aire de relat cinematogràfic i ens sembla estar veient la dona asseguda al banc amb la mirada perduda, abatuda, uns guants de làtex a les mans, parlant a l’Abel i a ningú i a tothom dient «Gente mala, sí, gente muy mala». I menciono aquesta escena perquè l’autor ens hi farà tornar al tancar l’obra, com un cercle, com un bucle vital i fatídic que ens deixa a l’aire tot de preguntes.

La segona vida del Marc té també temes paral·lels i personatges seductors que viuen el seu propi combat: l’Aurora, la mare d’en Marc, una dona amb molta empenta en el nivell professional que se sent abandonada pel seu company i que manté una mena de tensió sexual amb l’Abel que es farà càrrec durant un temps del seu fill. O la història del Roger, un amic del món el teatre, que dur el fet de ser homosexual en secret i té greus problemes de relació amb el seu pare.

Una novel·la ben treballada a nivell de relat i de caracterització dels personatges amb una història que atrapa i que genera preguntes sense donar resposta, cada lector ja cercarà la que més se li ajusti.

Enllaços:

El dit de l'emperador

FITXA
=====
Títol: El dit de l'emperador
Autor: Xavier Castanyer i Angelet
Il·lustrador: Òscar Julve
Edició: Abadia de Montserrat, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures ambientades en diferents èpoques de la història


RESSENYA
=========
La Bruna i en Roc són dos germans bessons de 10 anys que viuen a la Tàrraco del s.II dC. Ella és curiosa, impulsiva, amb empenta i ell és més prudent, poruc i sempre veu el got mig buit. Junts comencen una gran aventura el dia que troben al carrer un dit de marbre, de la mida d'una estàtua gegant, tacat de sang. Aquesta troballa els implica inconscientment amb el crim del sacerdot del temple d'August i desencadena la seva fugida i persecució per part dels legionaris romans.

Durant la seva escapada coneixen a en Titus, un jove esclau, en Llampec, un cavall mandrós i desmenjat, la Líbia, amb grans idees i en Marcus, coneixedor de la ciutat. Plegats travessen peripècies esbojarrades i resolen tot l'embolic. La resposta als seus problemes es troba en una estàtua del temple d'August, és l'ambició i l'avarícia que ja regnava fa 2000 anys.

Hi ha tres aspectes que poden alentir la lectura del llibre: un vocabulari difícil però comprensible amb el context, uns capítols una mica llargs i, en algun moment, un pèl massa descriptiu. Per altra banda, aquests fets fa que sigui idoni per adquirir vocabulari, sobretot vinculat al món romà, i permet visualitzar clarament on succeeixen tots els fets.

Tota l'aventura està ambientada en l'època romana, en el circ, una pedrera, un aqüeducte, les termes, l'amfiteatre, la Via Augusta, edificacions existents actualment. És per això que aquest llibre és ideal per fer-se una idea de com vivien en aquella època, perfecte per llegir abans de fer una excursió a la imperial Tàrraco.

Aquest llibre és el segon de la col·lecció "Les aventures d'en Roc i la Bruna". El primer es titula Missió Impossible i està ambientat en la prehistòria. Espero que l'any vinent ens regalin una nova aventura històrica.

Soc petiteta

FITXA
=====
Títol: Soc petiteta
Autor: Qin Leng
Traductora: María Teresa Rivas
Edició: Tramuntana 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: autoestima, família


RESSENYA
=========
Tots/es ens vam sentir petits/es en algun moment de la nostra infància (i potser fins i tot de més grans). Ja fos per característiques físiques o per edat, vam tenir la necessitat de créixer més ràpid en un món fet i preparat, generalment, per a la vida adulta. I així és com es troba l’Ariadna, la menudeta protagonista d’aquesta història.

L’Ariadna és una nena d’uns 4 anys de talla petita. Tothom és més alt que ella: els seus companys i amigues de classe, la gent del carrer, els seus germans... i fins i tot el gos! És evident i comprensible, doncs, que l’Ariadna només hi vegi que inconvenients, a ser tan menuda: a l’autobús no li toquen els peus a terra, els mostradors de les botigues li queden massa amunt, i a classe, quan li toca sortir a la pissarra, amb prou feines arriba a escriure-hi a la part inferior! Tot i que els seus amics i amigues intenten fer-li veure els avantatges que li suposa ser petita, a ella li costa d’acceptar aquesta realitat. Però potser una sorpresa del pare i la mare li farà canviar la perspectiva i així sentir-se una mica més gran.

Qin Leng ens ofereix aquesta història dolça, sense pretensions, però que transmet tan a grans com a petits. Als primers ens recorda com era ser petit/a en un món de grans, ens transporta a la mirada d’infant que de mica en mica hem anat oblidant. I als menuts, segurament, els recolza en les seves sensacions de viure en un entorn sovint poc pensat per a ells.

L’autora construeix aquesta petita història servint-se d’un text lleuger i explicatiu, potser inclús de vegades massa, al meu gust, acompanyat d’unes il·lustracions exquisides per als amants del dibuix fi; tinta i aquarel·la, amb predominança de colors pastels. Sens dubte, una imatge gràfica que funciona d’acord amb la història, així com també el format del llibre, de dimensions reduïdes.
Qin Leng, autora nascuda a Shangai però resident a Toronto, ha publicat recentment a casa nostra “El refugi”, també a l’editorial Tramuntana.

Els contes de la mare ossa

FITXA
=====
Títol:
Els contes de la mare ossa
Autora/Il·lustradora: Kitty Crowther
Traducció: Toni Lillet
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: anar a dormir, explicar contes, mares i fills


RESSENYA
=========
Recordo quan els meus tres fills em demanaven que els expliqués un o més contes abans d’anar a dormir. I també recordo que més d’un conte va haver de ser explicat una infinitat de vegades. Estic totalment convençuda que si en aquell moment hagués tingut aquest llibre a les mans, s’hagués endut la palma d’or cada nit.

El petit ós demana a la seva mare ossa, molt amablement i per partida triple, que li expliqui tres contes. Tres històries fantàstiques amb un denominador comú, el fet d’anar a dormir. Una guardiana del son, la Flora a la recerca del fruit blau i en Galderic, un senyor petit, petit que no es treia mai l’abric (ni el barret).

Tres contes amb personatges apareguts de la imaginació més dolça. Cadascú amb les seves peculiaritats i maneres. Tots embolcallats d’una tendresa i sinceritat que t’arriben al més profund del cor.

Sabíeu que l’autora va néixer el mateix any que jo? Em porta 6 mesos i un dia, vet aquí. Potser no té cap importància però, jo, personalment, noto una connexió especial amb les persones que van arribar al món al llarg del mateix any que jo. Amb la Kitty Crowther em passa i aquesta connexió es transmet a través de les seves històries. No sé el que és, potser la llibertat que transmet en les seves creacions, potser la sensibilitat i espontaneïtat dels seus personatges, potser els entorns fràgils i vulnerables on embolcalla les seves històries.

En tot cas, teniu una autora molt reconeguda en l’àmbit internacional. Ha guanyat premis importants de literatura infantil i tots són merescuts. Jaume Centelles, amant de la literatura infantil i juvenil va dedicar-li un post al seu bloc, "La invitació a la lectura". Llegiu-lo, val la pena.

L’editorial, Libros del Zorro Rojo, ha fet una gran tasca amb aquest llibre. Una traducció al català perfecta que transmet, estic segura, aquest entorn proper de la nit i el dormir amb bona companyia. El format és ideal per a totes aquelles mares i pares i persones que vulguin explicar aquestes boniques històries als infants. I si ho fan en un vespre de tardor com els que estem vivint, amb cel rogent de foc, segur que els colors del llibre els acompanyaran fins que vingui la son.

Entrevista a Kitty Crowther de Fundación La Fuente.

Lluny, ben lluny d'aquí

FITXA
=====
Títol: Lluny, ben lluny d'aquí
Autora: Rachel Woodworth
Il·lustradora: Sang Miao
Traductora: Teresa Duran
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: emocions, meditació, autoconeixement


RESSENYA
=========
Quan teniu un dia dolent, d’aquells que us pregunteu per què us heu llevat del llit, que tot i tothom us molesta i que res del que feu us surt bé, quin és el vostre mètode d’aïllament per retornar a l’equilibri emocional? Si no en teniu cap, estigueu atents, perquè la protagonista d’aquest àlbum ens en proposa un.

La nena protagonista d’aquesta història té, com tothom, dies de tots colors. Hi ha dies que se sent furiosa, d’altres ben contenta, i en d’altres està trista. Fins i tot hi ha dies que passa per tot aquest ventall d’emocions. Però és en els dies realment horrorosos, aquells que emergeix la frustració, que sent la necessitat de desaparèixer. I és en aquest moment quan, amb el poder de la seva imaginació, escapa a un lloc lluny, ben lluny del seu present.

En un principi, aquest àlbum pot semblar un llibre més en l’extensa col·lecció de contes i àlbums sobre emocions que actualment ofereix el mercat editorial. No obstant, sorprèn (i s’agraeix) l’enfocament que se li dona, des d’una perspectiva d’apoderament del lector per tal que aquest busqui dins seu la fórmula psicològica per combatre una situació d’estrès emocional. L’àlbum obre una petita finestra cap al món de la meditació.

El text, planer, entenedor i sovint poètic, condueix subtilment al lector cap a la reflexió, cap a la cerca d’aquelles expressions que identifiquin i descriguin la seva pròpia realitat, i dona pas a l’observació de les il·lustracions, que lliguen la història a la perfecció. Sang Miao identifica molt bé la idea de Woodworth, i plasma gràficament els dos mons de la protagonista: la seva realitat, amb l’ús de la mitja pàgina o de vinyetes, en general en fons blanc, i amb colors vius; i el seu mon imaginari, omplint de colors intensos i foscos la doble pàgina a sang. Unes il·lustracions, amb textures d’aquarel·la, cera i tinta, que conviden a estudiar-les amb detall i submergir-se totalment al món de la protagonista.

Cal destacar, per últim, la importància del títol, doncs Lluny, ben lluny d’aquí és la fórmula que la protagonista utilitza tant per entrar dins el seu món imaginari, com per sortir-ne. Un bon enginy de l’autora.

L'espera

FITXA
=====
Títol: L'espera
Autor: Gina Clotet
Il·lustrador: Maria Girón
Edició: Tramuntana, 2018
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Qui no ha volgut mai atrapar un ocell per cuidar-lo i acaronar-lo? Qui no ha esperat retenir a algú malgrat saber que no es pot quedar per sempre al seu costat?

Les separacions fan mal però també són inicis de noves aventures que a la vegada tindran finals i nous inicis. Una roda que s’ha de viure amb intensitat, gaudint de cada instant... Com la nena protagonista d’aquesta història que espera, impacient, cada dia, un pardal que la visita: cada vegada aconsegueix apropar-s’hi una miqueta més; l’espera és dolça i emocionant i plena de curiositat envers l’animal. Quan arriba el moment de la captura, que tant li ha costat aconseguir, el deixa anar i amb el vol de l’ocell ella també s’allibera.

Amb aquesta metàfora el conte deriva a moltes lectures que està molt bé que s’introdueixin als més petits: l’amor cap a alguna cosa sense quedar-se atrapat, gaudint de cada moment i sensació, la curiositat cap a l’entorn, la temporalitat de les coses... A tot això que potser ja hem llegit altres vegades s’hi afegeix un cop d’efecte que per mi fa diferent la història. No només la nena deixa anar l’ocell sinó que passa pàgina i comença una nova aventura: la veiem disfressada de submarinista a punt d’entrar en una altra història, sense tristesa ni decepció. I per tal de reafirmar el missatge a les guardes finals se’ns guia cap a aquesta mirada sobre la vida amb un petit guió atrevit de com viure una aventura. Canvia doncs el concepte d’espera pel d’aventura: recomana perseguir un somni, perseverar, viure el moment... i quan s’acabi tornar a començar.

La il·lustració, molt realista, acompanya de bracet al text, poètic i minuciós, amb acabats que transmeten tendresa i afecte cap a tot allò que et va explicant. Imatges grans i clares de la nena a casa seva i al jardí en tots els moments cabdals amb l’ocell que centren cada situació. Text i imatge fan un tàndem per transmetre amb delicadesa i valentia tot allò que de vegades és intangible i difícil d’explicar i que tan bé han fet arribar l’autora i la il·lustradora.

Samba Panda amb l'osset

FITXA
=====
Títol: Samba Panda amb l'osset
Autor: Satoshi Iriyama
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica: Llibre-joc, ioga, motricitat


RESSENYA
=========
Satoshi Iriyama és l’autor i il·lustrador japonès d’aquest àlbum senzill i bonic, el qual pertany a una sèrie que es titula Samba Panda. L’editorial Libros del Zorro Rojo ha anunciat ja les dues pròximes publicacions d’aquesta col·lecció: Samba Panda amb el pare al febrer i Samba Panda amb els teus amics al mes d’abril. Val a dir que Iriyama ha publicat altres llibres a diversos països en què la majoria són protagonitzats també per animals: un pollet que es diu Chirp, elefants, óssos rentadors...

La lectura d’aquest àlbum el que ens proposa, mitjançant una interpel·lació directa amb el lector o lectora des del començament amb un “Estàs a punt per «sambar» com un panda? Braços amunt!” fins al final amb “T’ho has passat bé?”, és un joc interactiu que consisteix a imitar els moviments que ens mostra l’ós panda protagonista, que d’alguna manera ens remet a figures i passos de l’art del ioga, a la dansa o simplement a moviments corporals psicomotrius.

Al llarg del llibre se segueix el mateix funcionament i la mateixa organització de la imatge i el text en el procés de lectura. Primerament, a la pàgina de l’esquerra el text explica com ens hem de posicionar (tant l’ós com nosaltres com a convidats i convidades) i a la pàgina de la dreta apareix el panda representant-ho. A la següent doble pàgina, a l’esquerra tant el text com la il·lustració ens exposa el moviment que hem de fer (“Ara mou el culet”, “Cap a un costat i cap a l’altre”...) i, a la pàgina de la dreta, el panda protagonista transformat amb la figura que representa: una tulipa, un plàtan, una baldufa, un avió, entre d’altres.

Un fet curiós és que en un d’aquests passos, en el de l’onigiri (altrament conegut com omusubi), s’evidencia la influència de la cultura gastronòmica d’on prové l’autor i il·lustrador del llibre, que com ja he comentat amb anterioritat és d’origen japonès. D’aquesta manera, d’entre els altres objectes que sí que són comuns per a tots els infants, aquest destacarà sobretot per als nens i nenes que no comparteixen aquest tòpic i resulta quelcom singular i divertit.

Tenint en compte que el més rellevant d’aquesta lectura es basa en l’ós i la seva proposta de joc dinàmic de moure’ns és per aquest motiu que el fons de la pàgina és blanc, fet que facilita centrar-nos, doncs, en el que interessa transmetre a l’autor

Per últim, comentar que el final, una vegada -tant el panda com els lectors i lectores- hem fet tots els exercicis, conclou d’una manera tendra que ajuda a tornar a la calma: a partir d’una abraçada especial, la de la mare.

I tu, lector/a, t’atreveixes a gaudir d’aquesta experiència?




Mary que escribió Frankenstein

FITXA
=====
Títol: Mary que escribió Frankenstein
Autor: Linda Bailey
Il·lustrador: Júlia Sardà
Edició: Impedimenta, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Biografia il·lustrada


RESSENYA
=========
Una de les novel·les de terror més famoses del llarg de la història, és Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley, que va ser publicada per primer cop el 1818, és a dir fa 200 anys.

En motiu d’aquest aniversari, Júlia Sardà, una de les meves il·lustradores preferides de la escena barcelonina, autora de Los Liszt, de la mateixa editorial Impedimenta, i de gran número de clàssics, dóna vida a una preciosa biografia il·lustrada, que narra la vida d’una nena que es convertirá en una de les dones que han marcat la histò
ria de la literatura.

Aquest llibre és un recorregut pel procés creatiu de Mary Shelley. Comença amb l’origen familiar de Mary, una vida sense la mare, els problemes amb el seu pare i la seva madrastra, el seu exili a Escòcia, la seva fugida amb Shelley, un jove i brillant poeta i la famosa nit a casa de Lord Byron on proposen un repte: escriure una historia de fantasmes…

Com comença una història? A vegades, tot comença amb un somni. I la Mary era una gran somiadora…

El final del llibre hi ha una “nota de l’autora”, on ens explica que ella es basa en la introducció que va escriure la mateixa Mary, on explicava com va aconseguir escriure Frankestein amb només divuit anys, i com va poder imaginar-se i escriure una història tan horrible. Allà hi descrivia el procés creatiu d’escriptura de la seva obra i també parlava de la seva avançada imaginació adolescent.

Un perfecte equilibri entre el text de Linda Baley i les fantàstiques il·lustracions de Júlia Cerdà, que aconsegueix recrear els detalls i l’atmosfera de l’època.

La declaración de los derechos humanos

FITXA
=====
Títol: La declaración de los derechos humanos
Autor: Jean-Marc Fiess
Edició: Kókinos, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: drets humans


RESSENYA
=========
un petit gran tresor de llibre desplegab
le per comprendre i fer-nos nostres les l
leis mes importants mai dictades pels ho
mes i reconegudes almenys en teoría per
tots els països del planeta encara que ca
da estat aplica a la seva manera
dibuixos en relleu molt senzills donen al l
libre una particularitat d’expressió plàsti
ca molt rica en matisos i sensació de volu
m molt neta i senzilla

Un paseo por París

FITXA
=====
Títol: Un paseo por París
Autor: Salvatore Rubbino
Traducció: Montse Triviño
Edició: Barcelona: Planeta S.A, 2017
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: París, viatges, família


RESSENYA
=========
Tot i que aquest llibre ja fa més d’un any que és al mercat, creiem que val la pena ressenyar-lo aquí, perquè les guies il·lustrades de viatges no són tan abundants com sembla dins l’àmbit del llibre de coneixements infantil.

Impossible oblidar els títols de la col·lecció “Esto es...” de Miroslav Sasek, i més concretament el de Esto es París, creat el 1959. El de Salvatore Rubbino s’hi assembla molt, si bé hi manté punts de diferència importants.

Aquest està pensat per fer un tomb per París en un sol dia, seguint el plànol que hi ha a les guardes, i que ens permetria anar des del Barri Llatí a Nôtre Dame, d’allí al Marais, al Pompidou, al Louvre, als Champs Elysées i acabar a la torre Eiffel. Déu n’hi do, si anem amb criatures massa petites!

Aquesta passejada turística la protagonitzen una nena d’uns sis o set anys i el seu avi que li fa de guia. I així ho explica ella en primera persona, en un text de frases curtes fet amb tipografia més grossa: “A la vuelta de la esquina topamos con el rio Sena. “¿Qué es esa gran Iglesia de la isla?” pregunto. “La catedral de Notre-Dame”-contesta el abuelo -¿Te gustaria subir a lo alto y admirar las vistes?”. I així per l’estil... Però també hi ha altres textos, amb lletra força més petita, que aporten documentació sobre petits detalls de les làmines, p.ex: “Los puestos de libros llevan junto al río desde el siglo XVI”. Alguns d’aquests petits comentaris reclamarien un generós coneixement de la història, personatges, costums i llengua, per part dels lectors, sobretot si tenen la suposada edat de la protagonista. Això fa que aquest àlbum-guia documental, si bé és entretingut de veure, sigui una mica complex de llegir, per la permanent presència de dos o tres registres de text.

Ara bé, respecte a les il·lustracions, res a dir: tant les panoràmiques com les composicions resulten atractives, clares, netes i --per aquells que coneixen la Ciutat de la Llum-- fidels als llocs que sintetitzen. També cal reconèixer que l’itinerari i els personatges estan força actualitzats, respecte a l’obra de Sasek. Per tant, la tasca de cronista gràfic duta a terme per l’autor és digne d’elogi.


Si en voleu saber el making off, entreu en aquesta web.

Què fan els grans tot el dia?

FITXA
=====
Títol: Què fan els grans tot el dia?
Autor: Dawid Ryski
Edició: HarperCollins Ibérica, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: adults, oficis, família


RESSENYA
=========
Què fan els grans tot el dia? és un llibre que explica de manera breu i senzilla 30 oficis, des d’astronauta fins a tatuador passant per arquitecte, enginyer, mestre fuster, biòleg marí, arqueòleg, entre d’altres.

A simple vista denoten dos aspectes molt interessants a comentar. El primer fa referència a la diversitat d’oficis. No només s’exposen aquells més comuns com ara policia, bomber, enginyer, advocat, mestre o periodista sinó que l’autor aprofita per donar a conèixer i visibilitzar feines que no estan del tot considerades per la societat o bé perquè no són tan recurrents, com per exemple serien les de dissenyadora industrial, gerent, bateria, fotògraf, surfista de neu professional, cuidador de gent gran, pagesa... El segon, quant al gènere, denota una certa consciència sobre el tema –o almenys aquesta ha estat la meva impressió-, ja que la repartició dels oficis entre els homes i les dones trenca amb els estereotips i generalitzacions compartides avui dia per la societat. Com a talls d’exemple podem observar que les dones exerceixen d’astronauta, enginyera, pilot i mestra fustera i, els homes, de mestre i cuidador de gent gran.

Val a dir que l’autor, Dawid Ryski, un jove polonès de trenta-sis anys, és arquitecte paisatgista de professió a banda de dissenyador de cartells de concerts, de tapes de CD i de monopatins; il·lustrador a diaris, bateria en un grup de punk i co-fundador (juntament amb la seva dona) de Pinata Unique, una marca de roba que té com a finalitat ser única, plena de detalls i de qualitat. Per tant, a partir del que sabem d’ell, podem afirmar que ambdós aspectes comentats amb anterioritat s’han premeditat i tingut en compte al mil·límetre, fet que personalment valoro positivament.

Val a dir que és un clar exemple d’hibridació entre un àlbum il·lustrat i un llibre de coneixements, ja que combina ambdós gèneres d’una manera molt encertada: s’expliquen, amb només quatre ratlles, els oficis però no des d’un registre formal i informatiu sinó mitjançant un narrador –el qual s’interpreta que és un infant tant pel vocabulari que s’utilitza com pel títol del llibre- que exposa de què treballen els seus familiars i amistats. A més, la breu explicació en primera persona va acompanyada d’una il·lustració –sembla ser que en format digital i que destaca per un estil i traç geomètric- que ocupa la major part de la pàgina, a partir de la qual podem observar la feina que desenvolupa cadascú per tal de facilitar-ne la comprensió.

Vegem un exemple, el de l’ofici de periodista, per tal que us pugueu fer una idea del to de l’escrit:
La tieta Nati és periodista. Informa del que passa al món. Centenars de milers de persones la veuen per televisió. Quan un volcà entra en erupció, la Nati se n’hi va a explicar-ho perquè els espectadors ho puguin veure des de casa. Parla amb polítics importants i els fa preguntes agudes perquè els puguem entendre millor.

Fins i tot, en alguns casos s’interpel·la directament amb el lector/a, com el de l’astronauta (Si mires les estrelles potser la veuràs) i del dissenyador industrial (De quin color és la teva torradora? Quina forma té el sofà? De quins materials està feta una bicicleta?).

Així doncs, si voleu conèixer alguns dels oficis des d’una perspectiva una mica diferent, especial i divertida, no us perdeu aquest llibre!

Cien pasos para volar

FITXA
=====
Títol: Cien pasos para volar
Autor: Giuseppe Festa
Il·lustrador: Gala Pont
Edició: Duomo, 2018
Edat: a partir d'11 anys


RESSENYA
=========
A la faixa del llibre ja ho avancen Emilio Ortiz, escriptor invident: “Me he enamorado de este libro. Lucas ve la naturaleza como solamente pueden verla quienes la miran con el corazón” i Araceli Segarra, alpinista: “Una historia preciosa en la que la naturaleza nos libera de prejuicios y nos enseña cómo somos”.

I tenen raó, el llibre ens mostra la connexió que es pot tenir amb la natura i com aquesta afecta positivament en les relacions humanes. A més a més, és una història que arriba al cor per la sensibilitat amb la que està escrita.

Lucas és un noi de 14 anys invident que amb la seva tieta fan una excursió a un refugi de muntanya dels Alps. Comparteixen caminada amb un guia i Clara, una noia de la seva edat. Al principi es detecta la incomprensió i la por davant d'una persona cega però després de veure la seva decisió i desimboltura, com capta tots els sons, energia i sensacions que la muntanya ens ofereix, s'estableix una bona relació.

El mateix dia que fan la excursió uns caçadors furtius roben una cria d'àguila. A través dels ulls de la cria d'àguila tenim idea de com viu el segrest. Els excursionistes involuntàriament s'involucren en la captura dels traficants d'aus. Lucas té un lligam especial amb els animals, coneix i pot reproduir el so dels ocells, aspecte clau per a que tot acabi bé.

L'aventura viscuda fa que Lucas sigui més confident amb la seva tieta i, sobretot, amb la Clara. Comparteixen la temor al canvi d'institut i Clara li confesa la seva inseguretat, que l'impedeix ser ella mateixa a l'escola. És el que té compartir moments a la muntanya. La experiència els fa més forts per fer petits canvis i afrontar la vida.

L'autor comparteix que va escriure el llibre inspirant-se amb un noi eixerit i ple de vida que va conèixer al Parc Nacional dels Abruços, a Itàlia.

Sempre és bo trobar temps per envoltar-nos de natura i gaudir-la des de tots els sentits, tant sigui a Itàlia com a casa nostra.

Abecedario hecho con letras

FITXA
=====
Títol: Abecedario hecho con letras
Autor: Carlos Rubio
Edició: Litera Libros, 2018
Edat: a partir de 6 años
Temàtica: letras, abecedario, tipografía


RESSENYA
=========
A Carlos Rubio lo conozco por otros libros de la editorial valenciana Litera que han pasado por mis manos (el último del que hablé por aquí fue el A J/Fuego lento de Mar Benegas), y aunque en algunos de esos libros se esconde en el papel de diseñador, sabemos que sin su “toque” esos libros no serían como son (que quizás sea una perogrullada dicho así, pero quiere venir a ser un cumplido; vamos, que me gusta mucho como son esos libros y si son así no sólo es porque sus autores sean maravillosos, sino también porque Carlos Rubio está detrás de ellos) (vaya lío; empezamos bien...)

En este “Abecedario hecho con letras” (que también viene a ser una perogrullada de título, si lo piensas. ¿O no? ¿Se puede hacer un abecedario con algo que no sean letras? Voy a pensarlo un rato y luego sigo…)

Bueno, no he llegado a ninguna conclusión. Los abecedarios son todos de letras por definición, pero sí que es verdad que a veces se aprovechan palabras que empiezan con una determinada letra y se ilustran dibujando esas palabras y las letras aparecen en un segundo plano; también hay abecedarios en los que ni siquiera aparecen las letras, sino solo las ilustraciones. Pero no es el caso de este, que está, REALMENTE, hecho con letras. Está tan hecho con letras que es que ni siquiera hay otra cosa en todo el libro. Letras, letras, letras… letras a las que les pasan cosas, que dicen en la web de Litera.

Como buen abecedario, empieza por la A y acaba por la Z (como bibliotecaria, aprecio y agradezco mucho el orden alfabético), y en cada doble página nos encontramos a cada una de las letras, a la izquierda en minúscula y a la derecha en mayúscula, haciendo cosas: lloran porque están tristes, se esconden porque son vergonzosas, se dan atracones navideños, incluso - ejem - “practican el coito” (¡que no lo digo yo, que lo dice el libro!). Las enes mayúsculas son quizás las que menos hacen porque están tumbadas durmiendo, pero el resto están todas ahí, sobre todo imitando, para que el lector se maraville con la versatilidad de las letras: sirven para escribir, ¡pero también para dibujar!

No os voy a contar mucho más. El libro es precioso, encuadernado en tela rosa (da mucho gustito tocarlo), y podéis ver alguna página aquí. Pero os aviso que sólo vais a ver letras: letras en blanco y negro haciendo cosas.

Un gran libro para leer, para reír, para jugar y para tocar (pero en la librería solo un poquito y con discreción; mejor comprarlo y llevarlo a casa para apreciarlo en todo su esplendor).

Un tesoro en la nieve

FITXA
=====
Títol: Un tesoro en la nieve
Autor: Marie McSwigan
Traducció: Montse Triviño
Edició: Barcelona: Ediciones Invisibles, 2017
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, història


RESSENYA
=========
Noruega, invierno de 1940. La tranquila vida de los habitantes de Riswyk, una localidad pequeña y remota, está a punto de verse alterada. Con los rumores de una inminente invasión alemana surge el temor a que los nazis se apropien del oro noruego. Así que los vecinos de la población planean una arriesgada misión: trasladar a escondidas el oro desde una cueva secreta a un barco oculto en los fiordos y llevarlo a un puerto seguro en los Estados Unidos. Para conseguirlo, necesitarán la ayuda de Peter y el resto de niños de Riswyk: ellos se encargarán de transportar los lingotes de oro, camuflados en sus trineos, ante los ojos de los soldados alemanes sin levantar sospechas. Una misión emocionante pero peligrosa…

Llegados a este punto, apenas acabamos de empezar el libro. ¿Qué nos explicará su autora, Marie McSwigan, en las páginas restantes? A simple vista, no parece que narrar los sucesivos viajes en trineo que se ven obligados a hacer los niños para trasladar todo el oro pueda sustentar la historia sin volverla repetitiva... Pero no es así. Los obstáculos e imprevistos que surgen durante la misión convierten este libro en una novela ágil, que liga situaciones con destreza y mantiene la intriga de principio a fin. No en vano McSwigan ha sido considerada como una de las principales escritoras norteamericanas de novela juvenil de aventuras.

Tan interesante es la historia que narra Un tesoro en la nieve como la que se esconde tras su escritura. Y es que la aventura del joven Peter y sus amigos está basada en hechos reales, según explica la propia autora en el prólogo del libro. En junio de 1940, un carguero noruego llamado Bomma llegó al puerto de Baltimore con un cargamento de oro valorado en nueve millones de dólares. McSwigan, que además de escritora fue periodista, leyó la noticia en un periódico y decidió recrear las peripecias del grupo de niños que ayudó a salvar el oro. Su novela se publicó dos años después. Nunca quedó claro si la historia que McSwigan aseguraba que era auténtica sucedió en realidad o fue una invención de la autora: se pudo confirmar la llegada del barco cargado de oro, pero no la participación de los niños.

Sea como sea, McSwigan nos regala una historia muy bien documentada y ambientada, teniendo en cuenta que la escribió en la misma época en la que
sucedieron los hechos pero desde otro país. Y aunque desprende cierto patriotismo americano en determinados momentos, lo cierto es que la novela ha aguantado bastante bien el paso del tiempo. Con ella disfrutaréis de un buen rato de lectura.

Nasario

FITXA
=====
Títol: Nasario
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Albert Asensio
Edició: Bambú, 2018
Edat: a partir d'11 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
No ho puc evitar, les portades dels llibres em fan escollir la meva lectura. En aquest cas, un noi peculiar a sobre d'un teulat, amb la mirada perduda a la lluna i un estel fugaç al costat. Ja em té mig conquistada. I quan obro el llibre i veig la seva dedicatòria, ja em té a la butxaca: "Para Paula Jarrín, enamorada de los libros".

El nom del protagonista, Nasario, augura una vida una mica difícil. Sí, tothom se'n riu d'ell, perquè és lleig, no molt llest, maldestre, baixet, porta ulleres, roba vella i de família pobre. No se sent bé amb si mateix, ni amb el seu cos ni amb el tipus de vida que porta.

Als 14 anys, cansat de viure en una casa petita de poble, de cuidar les vaques i l'hort, de veure que els seus veïns disposen de grans finques i d'imaginar com seria de diferent la seva vida si fos l'amo dels camps i les cases veïnes, decideix marxar a fer fortuna.

La història té un punt de màgia i és quan Nasario topa amb Jaime, un noi de 15 anys, la seva mateixa edat. Es fan amics dos persones solitàries que, gràcies a l'encanteri de la lluna, comparteixen sentiments i vivències que els fa créixer amb més autoestima. Des de llavors la vida l'ofereix diverses sorpreses, treballar per un estafador venedor ambulant, fer de pastisser, conèixer gent i viure situacions pintoresques.

Esgotat, als 24 anys decideix tornar a casa, igual de pobre que quan va marxar, però decidit, curiós, més llest. És un Nasario madur, ric en experiències, que li fan veure que a casa hi té tot el que buscava.

El llibre recorda al viatge iniciàtic del petit ós i el petit tigre a Oh! que bonic és Panamà de Janosh o al de El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry. És àgil de llegir, curt però tendre i profund. Les imatges realistes d'Albert Asensio fan connectar amb la història, es nota la complicitat entre l'il·lustrador i l'escriptor.