El meu gran arbre

FITXA
=====
Títol: El meu gran arbre
Autor: Jacques Goldstyn
Il·lustrador: Jacques Goldstyn
Edició: Tramuntana, 2016
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica: arbres, infants diferents.


RESSENYA
=========
Maleït sigui! He perdut un guant, no el trobo enlloc...

Així comença El meu gran arbre, una història plena d’humor i tendresa. Amb unes il·lustracions senzilles i molt originals i que et fa somriure.

El nen protagonista ha perdut un guant i, com que no el troba, va al lloc dels objectes perduts, on hi troba centenars de guants, de tota mena, fins i tot un guant de beisbol. Ell s’emporta un guant diferent, i la gent riu en veure’l. Però a ell li és igual...

Jo sóc, el que se sol dir, un solitari.Faig les coses tot sol, i no penseu que m’avorreixo... Al contrari!

La resta de gent, en canvi, fa les coses de manera conjunta. Sempre junts. Com la senyora Batet i el seu club de fer mitja, o la Roser i les seves amigues.

Ell, en canvi, pesca, juga als escacs, va al cementiri... però de
tot el que fa, el que més li agrada és pujar al seu arbre, que es diu Tilà i és un roure que ha de ser molt vell... a més d’un amagatall, una casa, un refugi, un laberint, una fortalesa!

El meu gran arbre és un llibre per nens però ideal també per adults... sobretot si estan disposats a que els vinguin ganes de pujar als arbres!

[El meu gran arbre ha estat premiat com a millor llibre infantil de 6 a 11 anys per les llibreries de Québec. Trobareu l'autor a la seva pàgina de Facebook.]


La laguna de las niñas mudas

FITXA
=====
Títol: La laguna de las niñas mudas
Autor: Fina Casalderrey
Il·lustrador: Dani Soms
Edició: Milenio, 2016
Edat: a partir de 8 años
Temàtica: Integració dels infants nouvinguts i maltractaments infantils


RESSENYA
=========
Amina Nwapa es una niña nigeriana que acaba de instalarse en un pueblo gallego con su madre. Sólo habla inglés y hace poco que han conseguido regularizar su situación en el país.
El libro nos explica su pasado, su primer día de colegio y la relación con los compañeros de clase las semanas siguientes.
La integración de Amina al principio es complicada, hay miedo al rechazo por parte de ella y algunos malos entendidos malintencionados, ignorancia y rumores por parte del nuevo entorno. Con el paso de los días Amina, sus compañeros de clase y los profesores se conocerán y la experiencia será muy beneficiosa para todos.
En la historia hay una segunda protagonista, llamada Ío, que conecta enseguida con la niña recién llegada. Ío casi no habla y Amina no entiende el idioma, esto reforzará la relación entre dos personas que se sienten un poco marginadas.

La autora trata los dos temas que aborda esta obra, la integración de los emigrantes y el maltrato infantil con cariño y humor. Las ilustraciones de Dani Soms, en tonos pasteles y trazos redondeados, ayudan a suavizar la historia.

Fina Casalderrey es maestra, escritora de literatura infantil y juvenil y de artículos para publicaciones periódicas y autora también de lecturas pedagógicas. Desde el 2013 forma parte de Real Academia Gallega.
Ha escrito en mas ocasiones para niños y jóvenes sobre violencia de género (¡¡¡Gela se ha vuelto vampira!!!), multiculturalismo (Isha, nacida del corazón)y otros temas realistas como la muerte (Dos lágrimas por Máquina) o la diversidad funcional (El niño perro).

La laguna de las niñas mudas es el número 1 de la Colección Nandibú en castellano. Se publicó el 2006 por la editorial SM dentro de su colección Tus books bilingües con el título Silence! : el lago de las niñas mudas.

Este cuento está planteado como una enseñanza para los lectores infantiles, les acerca a situaciones de conflicto que son resueltas gracias a la solidaridad y empatia de las personas.

Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END

FITXA
=====
Títol: Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END
Autor: Paula Bonet
Il·lustrador: Paula Bonet
Edició: Lunwerg, 2014
Edat: a partir de 16 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Pura poesía tanto visual, plástica como literaria, Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END, es una pequeña obra de arte que nos habla del amor que se acaba, de reencuentros frustrados, de esos momentos transcendentales en los que la vida pone un punto y final, momentos en los que hay que pasar página y llenar la siguiente página en blanco con otra historia…quizás otro posible final.

Finales abruptos, dolorosos, finales con regusto a desgaste. Entre las narraciones también encontramos recuerdos, momentos vividos, sensaciones, música, cine y todo esto envuelto por las ilustraciones de los posibles protagonistas de las historias que nos cuenta Paula Bonet. Todo engarzado a modo de diario personal donde la autora plasma sus recuerdos más íntimos y profundos, aquellos que han dejado una huella profunda en su alma.

Sant Jordi 2016 a la Llibreria Al·lots

El dia de Sant Jordi, passeu per la parada de la llibreria (Rambla de Catalunya cantonada amb Consell de Cent).

Hi trobareu tots aquests autors signant, i molts molts llibres per regalar (i regalar-vos!)

(click a les imatges per ampliar)



El maravilloso país de los Snergs

FITXA
=====
Títol: El maravilloso país de los Snergs
Autor: Edward Wyke-Smith
Il·lustrador: -
Edició: Sushi books, 2016
Edat: a partir d'11 anys
Temàtica: fantàstica


RESSENYA
=========
El maravilloso país de los Snergs és una novel·la per a joves publicada el 1927 per Edward Wyke-Smith, enginyer de mines que va dirigir explotacions mineres per diferents països del món. L'autor va començar a escriure a petició dels seus fills. El llibre es situa en un
a illla imaginària on hi van a parar els nens maltractats o abandonats per les seves famílies rescatats per pseudo-institutrius que en tenen cura en un món ideal. L'illa la comparteixen els nens amb les seves cuidadores amb els snergs.

En el poble dels nens hi viuen en Joe i la Sylvia, que fugen d'un càstig per mal comportament, i que s'endinsen en l'illa misteriosa, però que aviat troben en Gorbo, un snerg murri que els ajuda a fugir de la bruixa Tia Meldrun i de l'ogre Golithos. Els nens i Gorbo viuen aventures fins que, rescatats pels propis snergs, retornen al poble els altres nens i aconsegueixen que els snergs i el poble dels infants estableixin relacions d'amistat.

La història s'acompanya dels nombrosos gravats de l'edició original de George Morrow i ha estat publicada en castellà per Sushi Books que recupera aquesta obra clàssica de la literatura juvenil anglesa editada originalment per Joventut l'any 1942 i reeditada el 2006 per la mateixa editorial. L'obra, que va inspirar directament J.R.R. Tolkien per escriure El Hobbit (1937). s'estructura en capítols curts, frescos, àgils i fàcils de llegir. És una obra molt recomanable per a nens i nenes molt connectada amb obres clàssiques de la literatura anglesa com Alícia en País de Meravelles o Peter Pan.

L'avi gran de la Rita

FITXA
=====
Títol: L'avi gran de la Rita
Autor: Eva Santana Bigas
Il·lustrador: Eva Santana Bigas
Edició: Baula, 2016
Edat: de 5 a 8 anys
Temàtica: besavis


RESSENYA
=========
La Rita té el seu pare, l’avi, i un avi que és l’avi del seu pare. La Rita té un avi gran, molt gran!

Del seu avi gran, molt gran, hi ha coses que no li agraden gaire. Per exemple, que trobi tant a faltar la seva esposa, l’àvia del seu pare. I molts cops, l’avi gran, molt gran, passa molta estona mirant les fotografies de quan ells dos es van conèixer. També té el nas molt fred i li deixa la galta humida quan li fa un petó, i axiò a la Rita no li agrada.

Però l’avi gran, molt gran, sempre té galetes i xocolata amagades a les butxaques de la jaqueta. I la Rita sap que li pot demanar encara que sigui l’hora de dinar. I millor encara, li explica unes històries precioses que ella no ha sentit mai, d’un nen que no tenia banyera i es banyava en un gibrell, o de quan anava a comprar llet a una senyora que tenia vaques a casa seva. No eren històries ni de princeses, ni de bruixes, ni de castells. A la Rita li agrada molt tot el que li explica l’avi gran, molt gran... quan seuen junts al sofà, mentre l’avi gran, molt gran, li acarona els cabells.

El 0,7% dels ingressos per la venda d’aquest llibre es destinen a projectes de desenvolupament de l’ONG SED.

Es busca! Lili la llebre, lladre de llibres

FITXA
=====
Títol: Es busca! Lili la llebre, lladre de llibres
Autora i il·lustradora: Emily Mackenzie
Edició: Combel, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Lili adora leer. La Lili es una pequeña liebre enamorada de la lectura. Tanto le gustan que cuando no está leyendo, se hace listas de libros todo el rato: los que mas le gustan, los que tiene, los que quiere leer y muchas mas.
Cuando acabó con todos sus libros, empezó con los de otras casas… pero robándolos! Hasta que entró en la casa de Artur, un niño tan enamorado de los libros como ella. Artur no podía quedarse de brazos cruzados y una noche intentó averiguar quien entraba a escondidas en su librería. Casi, casi la atrapa. Informó a su mamá, a su profesora y a la policía, pero se rieron de él (aunque con cariño). La Lili buscó libros en otro objetivo con tan mala fortuna (o tan buena) que escogió, sin saberlo, la casa del policía. Cayó en la trampa!.
Pero Artur entendía perfectamente a la pequeña liebre, no la denunció y la ayudó a encontrar un sitio de los que llevarse todos los libros del mundo, legalmente. ¿Sabes qué lugar es ese?

Cuento con una historia sencilla y directa.
Las ilustraciones, a página completa son muy coloridas y ayudan a hacer la historia divertida. Los textos se distribuyen, o mas bien se esparcen por dentro y por fuera de las imágenes con mucho acierto.
Hace referencia a muchos clásicos de la lectura del universo de las liebres que, ¡oh! ¿casualidad? coinciden con los del nuestro, aunque un poco modificados en sus títulos: Alicia al país de les conilleres, El vigilant en el camp de cols, Vint mil llegües de viatge de conills, Llebrot Holmes y muchos mas.

Un libro que transmite el placer de la lectura, de habla de libros y de las bibliotecas es siempre bienvenido, y mas si la transmisora es una pequeña y simpática liebre.

Los huesos cantores

FITXA
=====
Títol: Los huesos cantores
Autor: Jacob y Wilhelm Grimm
Il·lustrador: Shaun Tan
Edició: Barbara Fiore
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: folclore, narrativa popular


RESSENYA
=========
Tener como autor fetiche a Shaun Tan es una buena cosa, pues tiene en su editorial española, Barbara Fiore, aliados increíblemente profesionales y dispuestos a publicar sus creaciones, por poco convencionales que estas sean.

El universo narrativo y visual de Shaun Tan se amplía ahora con este libro, cuya historia apenas cabe entre las tapas del volumen, y por eso conviene (aunque se necesite del inglés para ello), pasar por la página web del autor (ver links al final de esta resseña) para documentarse - cosa que por otra parte recomienda él mismo en las notas de este libro.

Es en la web donde podemos descubrir que el origen de “Los huesos cantores” se encuentra en un puñado de esculturas, creadas y fotografiadas por el propio Shaun Tan, para acompañar la edición alemana de una recopilación/adaptación que Philip Pullman hizo de algunos de los cuentos de los hermanos Grimm. Esa edición fue traducida y publicada sin las ilustraciones escultóricas de Shaun Tan en otros países (o a lo sumo con la ilustración de cubierta), aunque Tan, atraído por las historias de los Grimm, siguió creando esculturas para cuentos que ni siquiera aparecían en la antología de Pullman. Qué haría con aquellas esculturas ya lo pensaría después.

Y lo que acabó haciendo con ellas, un total de 75 pequeñas esculturas de materiales diversos (madera, alambre, hilo, arena, palos, pan de oro, pátina de hierro…), sugerentemente escenificadas y fotografiadas, ha sido recopilarlas en este volumen, acompañándolas de un párrafo del cuento que ilustran; párrafos procedentes de la edición y traducción al inglés de los cuentos de Grimm que el eminente folclorista Jack Zipes publicó en 1987. Este volumen incluye además una introducción del propio Zipes que contextualiza las figuras de Jacob y Wilhelm Grimm, bibliografía, un breve resumen (uno o dos párrafos) de cada uno de los cuentos, y un epílogo del propio Tan en el que explica brevemente su relación con las narraciones de Grimm y la inspiración para la realización de las esculturas.

Hablar aquí de los cuentos de Grimm, de sus orígenes, de su simbología, de su importancia… podría alargar esta reseña hasta convertirla en uno de los muchos estudios filológicos o tesis doctorales que existen sobre los cuentos folclóricos y de tradición oral. No pretendemos eso, ni mucho menos. Pero sí cabe una breve explicación sobre el contenido del volumen, tanto los textos como las ilustraciones y la interacción entre ambos elementos.

El título, “Los huesos cantores”, hace referencia a uno de los cuentos ilustrados por Shaun Tan, en el que un hermano es asesinado por otro, crimen que será delatado por una flauta tallada en uno de los huesos del cadáver. Del mismo modo, las esculturas de Tan, inspiradas según él mismo declara en el arte inuit y el precolombino y de apariencia mayormente pétrea (aunque con excepciones - y cabe valorar aquí que el uso de los materiales, por supuesto, no es azaroso), son también “huesos cantores” de las historias que ilustran. Se encuentran ahí tanto los cuentos más conocidos (Hansel y Gretel, Caperucita Roja, Blancanieves, Cenicienta, El lobo y los siete cabritillos…), como también otros muchos que a pesar de que seguramente resultarán desconocidos para la mayoría de lectores tienen puntos en común con el resto. El propio autor lo expresa así en el epílogo:

“[...] se da una extraña mezcolanza de lógica e irracionalidad, elementos estos que se encuentran envueltos en una onírica brevedad (como si una versión más elaborada pudiera deshacer el hechizo que adormece a la razón); además, todas las historias recopiladas por los hermanos Grimm emanan una fuerte sensación de que la frontera entre el mundo de la vigilia y el del sueño es en realidad muy delgada, y de que ambos mundos interfieren entre sí de forma natural. Quizás todos los mitos y cuentos atemporales resuenen a través de este tipo de tensión: pendiendo entre lo real y lo irreal, lo literal y lo imposible, lo convincente y lo absurdo, estos cuentos de príncipes, campesinos, hermanastras y brujas sin nombre emanan una fascinación perpetua, entre otras cosas porque suelen ser un tanto perturbadores y de difícil explicación.”

Los fragmentos escogidos de cada uno de los cuentos son especialmente definitorios del contenido del mismo. En el caso de que el lector conozca el cuento, no le sería difícil identificar de cuál se trata si el título le fuera escatimado; y en el caso de los desconocidos, puede contrastarse después en los resúmenes que el fragmento ha sido escogido porque plasma un momento crucial en el desarrollo de la narración. Además, son especialmente sugerentes, proponiendo junto con la ilustración - como el mismo autor desarrolla en uno de sus escritos sobre el libro - un juego de imaginación al lector; formulando preguntas cuya respuesta puede llevarnos al texto completo del cuento, pero también, por qué no, a fabular versiones alternativas, como tantos otros autores han hecho a lo largo de los siglos.

En cuanto a las ilustraciones, pequeñas (entre 10 y 30 cm) esculturas minimalistas con apenas algún elemento adicional (objetos, localizaciones…), parecen extraños seres animados que han sido congelados en una instantánea. Son innegablemente similares a las criaturas que ya conocíamos de las obras previas del autor, pero el hecho de ser objetos tridimensionales capturados en una fotografía les da una cualidad muy diferente a la de otras ilustraciones de Tan: quizás podríamos hablar de tangibilidad o materialidad… Y, por supuesto, a pesar de estar reducidas a una mínima expresión, son lo suficientemente concretas como para poder relacionarlas con el texto proporcionado, llegando incluso a aportar en alguna ocasión elementos adicionales de la narración y demostrando así el genial trabajo de síntesis del creador.

Un libro que atesorar y sobre el que volver.
Una puerta hacia la exploración.
Un recordatorio de la importancia del folclore.
La obsesión de un autor muy particular.

Quizás no sea un libro imprescindible, pero sí una buena oportunidad para despertar la curiosidad por revisitar y descubrir las narraciones recogidas por los hermanos Grimm.

Documentación (en inglés).
About the book.
More on the book.
Epilogue to the book.
About the sculptures.

No ho llencis!

FITXA
=====
Títol: No ho llencis!
Autor: Petra Postert
Il·lustrador: Jens Rassmus
Edició: Símbol, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
No ho llencis! és un llibre il·lustrat -més que no pas un àlbum-, que m’ha agradat molt, i no tant pel què és en sí, sinó pel què suggereix.
Ens trobem amb un llibre amb més text del què imaginem d’entrada, tenint en compte el format. Diria que és un llibre correcte, sense grans pretensions, però per contra, té un plantejament d’aquells que crea un joc infant-adult que es manté més enllà en el temps, que sobreviu més enllà de la lectura.
La història comença quan pare i fill separen la roba per colors i teixits per poder fer rentadores sense perill de fer malbé res.
Els que teniu infants a casa –o adults curiosos- ben segur que practiqueu el bon costum de revisar butxaques abans de posar cap peça dins la rentadora.
Doncs bé, el pare d’en Jan troba dins una butxaca una clau rovellada, un botó de mariner i una pedreta. Immediatament el seu fill li demana “No ho llencis!”, perquè tots aquells petits objectes que poden semblar insignificants amaguen una història increïble.
La narració s’estructura doncs a partir del diàleg entre pare i fill al voltant de l’origen d’aquests objectes trobats. Orígens, no cal dir, plens de fantasia infantil on apareixen gegants, mags i aventurers.
La il·lustració [visiteu la web de l'il·lustrador] combina unes pàgines amb predomini de blanc, amb pare i fill dibuixats en línia clara, amb unes altres molt més pictòriques que corresponen a les històries que sorgeixen de la imaginació del Jan.

Un llibre, ja ho veieu, que convida a jugar, a inventar històries i a col·leccionar petits tresors.

Sense que tingui gran cosa a veure, m’ha recordat un llibre de Margaret Mahy, Debajo del sillón, amb il·lustracions de Polly Dunbar (Intermón Oxfam, 2008), que girava entorn a tots els objectes que es troben oblidats quan aixeques els coixins del sofà de casa.

Moletown: la ciutat dels talps

FITXA
=====
Títol: Moletown: la ciutat dels talps
Autor: Torben Kuhlmann
Il·lustrador: Torben Kuhlmann
Edició: Joventut, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: medi ambient, educació ambiental


RESSENYA
=========
Presentem la segona obra d’aquest jove il·lustrador alemany, Torben Kuhlmann, amb un afany i predilecció per la invenció d’artefactes que continua així com l’homenatge als petits animals carregats de valentia, perseverança i intel·ligència.

Moletown explica la història d’una ciutat de talps. Una ciutat sota terra que va creixent fins al límit i que ha de fer alguna cosa per esdevenir sostenible amb la terra que té a sobre. I és aquí on l’autor obre la porta a la imaginació i ens deixa les darreres guardes per reflexionar. Un llibre que permet reflexionar molt sobre l’equilibri precari que pot succeir entre el progrés i la preservació del medi ambient.

És un àlbum meravellós. Si bé a la seva primera obra, Lindbergh : l'agosarada història d'un ratolí volador que també us recomanem, les imatges anaven acompanyades d’un text equilibrat i introductori de cada capítol, a Moletown no hi ha calgut. Només tenim un petit paràgraf a l’inici i un altre al final. I res més perquè no cal més. Les imatges ho diuen tot amb un estil impecable i ple de detalls. I la imaginació es dispara amb una força extraordinària.

Les il·lustracions estan molt ben trobades, a vegades en formació de vinyeta, altres a sang, és a dir, ocupant doble pàgina. Els tons foscos i apagats concorden perfectament amb l’entorn dels personatges, sota terra.

Feu una mirada més acurada a les guardes del llibre. Hi trobareu tanta informació i tantes picades d’ullet a imatges que coneixeu que gaudireu molt.

Segons l’espai web de l’autor, aquest 2016 ens oferirà un nou àlbum titulat Armstrong de què us avancem el booktràiler.



Hi ha expectació.

http://www.torben-kuhlmann.com/maulwurfstadt/

ABC. Fotos i grafies

FITXA
=====
Títol: ABC. Fotos i grafies
Autor: Apartamento Magazine
Il·lustrador: Apartamento Magazine
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2015
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Interessant i original ABeCedari en anglès i català.

Aquest llibre neix a partir de Apartamento Magazine, important i acurada revista catalana, però editada en anglès, sobre disseny i art. Diversos fotògrafs internacionals que editen en ella han fotografiats curioses imatges de tota mena per tal d’elaborar aquest inspirador Abecedari en anglès.

Unes fotografies atrevides, plenes de color i que s’allunyen d’allò que associem de vegades “al món infantil” fan d’aquest llibre una eina original i molt atractiva que entretindrà al petit i també a l’adult quan obrin el llibre.

A cada pàgina, una per lletra, a mes de la fotografia i la paraula, en anglès, podrem jugar a respondre la pregunta o fer l’acció que se’ns proposa per a cada una de les fotografies que composen el llibre.

Destaquem també que els autors han cedit les seves fotografies amb fins benèfics: la venta d’aquest llibre donarà suport a famílies amb nens amb càncer.

Amb ABC gaudirem amb els nostres fills o de manera individual amb bones fotografies, deixant volar la nostra imaginació.

[Vegeu més informació sobre el llibre, amb fotografies de l'interior, a la web de l'editorial.]

Linterna mágica

FITXA
=====
Títol: Linterna mágica
Autor: Lizi Boyd
Il·lustrador: Lizi Boyd
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2015
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: natura, por


RESSENYA
=========
Linterna mágica és un àlbum sense mots, poètic i tendre, d’una descoberta i de com afrontar les pors amb valentia. L’autora, na Lizi Boyd, és una artista multidisciplinar que treballa diferents tècniques, materials i textures. Això és nota en aquesta obra, on el dibuix en blanc i negre ens atrapa i l’ús dels grisos li dóna llum i un gran detall.

És negra nit. Un nen al mig del bosc duu una llanterna. El flaix de llum mostrarà què hi ha al bosc. Allò que s’il·lumina amb la llanterna es veu bellament acolorit. Una ensopegada del nen desencadenarà que els habitants del bosc juguin amb ell i alhora alliberin les seves pors, il·luminant-lo i descobrint-lo per parts: ara braços, ara cames..., retrobant el camí de tornada.

Però no tot és fosc... Els ulls s’acostumaran a distingir formes i matisos. Observarem la natura a la nit i ens fixarem quin éssers vius ens trobem, així com que hi ha una altra font lumínica.

És la descoberta de l’entorn que tot infant desitja fer quan arriba a un lloc nou. És l’impuls d’explorar i descobrir nous mons. Tot llegint-lo m’he sentit com si jo mateixa estigues d’acampada a la muntanya i fes un joc de nit. He fet un viatge a la meva infantesa i he recordat com d’intrigant i divertit era explorar i jugar a la natura.

Em fascinen els llibres que a cada nova lectura et sorprenen amb nous detalls. Aquest n’és un.

Una casa a la mida

FITXA
=====
Títol: Una casa a la mida
Autor: Petr Horàcek
Il·lustrador: Petr Horàcek
Edició: Joventut
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica: natura, primers coneixements


RESSENYA
=========
Una vegada més un petit ratolí és el protagonista d’una historia pensada per els més petits de la casa. Però aquest no és un ratolí qualsevol, és un ratolí amb mitjons i guants que fan joc amb la seva cua a ratlles.

En aquesta aventura el nostre petit protagonista es troba una suculenta poma i se la vol endur a casa seva, però te un petit problema, la poma és tan gran i la seva casa tan petita que no pot ficar-la pel forat del seu cau... Llavors se li ocorre una gran idea, buscar-se una altra casa. Així comença el seu viatge, on anirà descobrint les cases d’altres animals del bosc. Petr Horácek ens proposa aquesta aventura com si fos un joc per als més petits on podran descobrir conceptes com dintre, fora, gran o petit.

Horácek ens il·lustra la natura i els seus habitants amb colors forts i lluents, amb una estètica naïf que atrapa tant a petits com a grans. El forat per on entrem a la casa dels animals no està dibuixat, si no que és un forat real que comunica una pàgina amb una altra, això li dóna al llibre una dimensió tàctil i un caràcter més interactiu.

A casa som fans d’aquest ratolí, ja que Horácek té una sèrie de contes amb el mateix protagonista. El Ratolí i l'arc de Sant Martí, El Ratolí que es va menjar la lluna, són alguns dels títols d’aquest tendre ratolí que surt a descobrir món .

El libro sin dibujos

FITXA
=====
Títol: El libro sin dibujos
Autor: B. J. Novak
Il·lustrador: -
Edició: Timun Mas
Edat: a partir de 3 años
Temàtica: humor, lectura en voz alta


RESSENYA
=========
¿Qué se puede esperar de un libro sin imágenes? ¡Pues casi todo! Mundos difíciles de dibujar, animales salvajes o plantas silvestres. Piratas, aventuras... Lo que desees.

Pero no; esta vez no es así. Este libro no cuenta ninguna historia específica, excepto la que se va creando en la medida en que el lector va leyendo en voz alta las palabras que llenan sus grandes páginas. Eso sí, está lleno de palabras estrambóticas como para enredar al más hábil lector y arrancar buenas risas de un público con ganas de divertirse.

Escrito por el actor, guionista y director norteamericano B. J. Novak y aclamado por la magia que logra suscitar entre los más pequeños, el libro ha sido traducido a un sinnúmero de idiomas. Más allá de demostrar que un libro para niños sin dibujos puede ser atractivo, el libro pone en evidencia la fuerza de la palabra oral y su capacidad de hacernos sentir y divertirnos (a niños y adultos por igual).

Un libro para compartir y que requiere de un lector desparpajado. Seguramente un libro estrella para una tarde de cuentacuentos.

(Intentad un pequeño lector y un público adulto... ¡seguro que también valdrá la pena!)

Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres

FITXA
=====
Títol: Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres
Autor: Dídac Micaló Rebaque
Il·lustrador: Roger Ballabrera
Edició: Tramuntana. Barcelona, febrer 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: trastorn bipolar


RESSENYA
=========
Aquest és un conte que parla del trastorn bipolar a través de la relació entre el nen protagonista de la història i el seu tiet. Els dimarts són molt especials per al nen ja que es troba amb el seu tiet, un personatge imaginatiu, original i que del seu cap no paren de sorgir idees i mons fantàstics. Tot i així hi ha vegades que no poden anar junts al parc ja que el tiet està tancat a l’habitació “com si la seva nau s’hagués perdut enmig de l’univers i no trobés el camí cap a casa”. D’aquesta manera tan metafòrica descriu l’autor aquest estat del tiet, a vegades difícil de comprendre per al nen. També explica que és una malaltia que qui la té li fan mal les emocions sense que hi hagi un motiu aparent.

Una història explicada amb molta sensibilitat i tendresa i que ajuda a apropar aquesta malaltia a petits i grans. També s’agraeix que hi hagin inclòs una fitxa pedagògica per als infants i una explicació per als adults que poden servir per aprofundir i entendre millor el trastorn bipolar.

Les il·lustracions acompanyen la història en els seus alts i baixos, descriuen les emocions tant del tiet com del nen. Quan tot va bé les figures agafen molta força i color però, quan no, tot es fa petit i tot queda a l’ombra de núvols grisos i incerts. La portada resumeixi i sintetitza sense paraules aquests dos estats del tiet, representant-lo dalt del tobogan o a baix, i no calen més paraules.

Personalment m’ha agradat molt el fet que compari el tiet amb un extraterrestre que “a vegades està molt content perquè ha descobert un nou planeta i a vegades trist perquè no sap com tornar a casa”, penso que és una imatge molt gràfica i clara per explicar aquesta problemàtica. També hi ha una altra cosa que m’ha sorprès positivament: hi ha un moment en que el tiet passa la barrera de l’estat d’imaginar coses a una eufòria desbordant que fa que comenci a dir coses a la gent. I el nen això ho veu i no li agrada perquè diu que “sembla que hagi arribat a un planeta on ell- l’infant- no pot entrar”. El que m’ha agradat és que situï al nen com un adult que diferencia que aquest comportament ja no és normal i passa alguna cosa.

El missatge final és positiu i normalitzador d’aquesta realitat que afecta a tanta gent i tan de bo sigui aquest un altre granet de sorra per treure l’estigma que tenen les malalties mentals

Aquest relat va guanyar el primer premi del concurs “Contes d’emocions; si em coneixes, m’entens” convocat i organitzat per l’Associació de Bipolars de Catalunya.