La pura veritat

FITXA
=====
Títol: La pura veritat
Autor: Dan Gemeinhart
Il·lustrador: -
Edició: Fanbooks, 2016
Edat: 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El Mark és un adolescent que comença un camí cap a una muntanya acompanyat del seu inseparable gos. Es veu empès per una gran força de voluntat per tal de complir el somni d’una persona molt propera a ell. El camí també, potser, pot esdevenir la darrera experiència del jove protagonista. Ningú sap cap on marxa però la persona de la seva major confiança, la seva amiga Jessie, podria tenir alguna pista.

Quan agafes a les mans aquest llibre penses “vaja... aquest color blau, el negre, el blanc,... em sonen. Què potser s’hi assembla, massa, als colors d’altres llibres? I aquesta tipografia? Serà casualitat?....

Quan comences a llegir la història penses “ui, un llibre també amb capítols molt curtets” i quan et vas endinsant en la història pots pensar “mira, un altre adolescent barallat amb el món donat que pateix molt per un fet que no descobriré aquí (cosa que sí que fa l’editorial)”. I continues “Guaita! Aquesta narració s’hi assembla a....)

I penses... i penses que quan es troba la gallina dels ous d’or se l’ha d’esprémer i que d’un tema, encara que sigui dur i cruent, en farem uns quants llibres iguals i dels quals en farem ràpidament una pel·lícula que faci plorar, això, que faci plorar. És ben probable que algunes d’aquestes coses no tinguin totes a veure amb la idea de l’escriptor i sí amb el màrqueting.

Però bé, el llibre té força coses bones que són les que ens interessen. La lectura de La pura veritat es fa força àgil gràcies a l’estructura en capítols curts que alternen narrador, en Mark i la Jessie, fent que el lector pugui experimentar dos punts de vista d’una mateixa realitat (un altre aspecte que ens recorda a altres obres). El llibre està ple de personatges que ens trobem al camí, alguns força interessants i dels quals se’n podria haver tret més suc tot que igualment deixen empremta. No dic mentida si dic que la narració enganxa i força.

Hom pot tenir la sensació que ens trobem davant d’un escriptor que genera a partir d’imatges com si estigués narrant un film i que genera reflexions d’adult força efectistes al cos d’un adolescent. Hi ha reflexions interessants com ara la responsabilitat envers els altres, fins a on arriba l’amistat o si és just condicionar la llibertat de qui ens envolta per tal d’aconseguir un ideal. Es perden d’altres reflexions com ara la importància o el pes de les paraules dels adults i com les entomen els infants i els adolescents.

Escriure una novel·la ha de ser increïblement difícil, parlar d’ella és més fàcil i menys valent, ja veieu. Així que el potencial de Dan Gemeinhart està en procés d’expansió després d’aquesta primera obra. Cap a on caminarà?

¡Sonríe!

FITXA
=====
Títol: ¡Sonríe!
Autor: Raina Telgemeier
Il·lustrador: Stephanie Yue
Edició: Maeva Young, 2016
Edat: 13 anys
Temàtica: adolescència, amistat, autoestima


RESSENYA
=========
Un còmic de tints autobiogràfics que connecta perfectament amb el lector juvenil, tant per temàtica com per estil gràfic. Una proposta esbojarrada sobre l’adolescència i els seus drames.

Acompanyem la Raina durant els seus darrers anys a l’escola primària i el seu pas per l’institut. Un moment vital on tot es magnifica i en el qual les hormones revolucionades hi tenen un paper clau. Amistat, primers amors, família, estudis, acné, forats a les orelles i brackets són els temes que ocupen la ment i la vida de la Raina, però si afegim un greu problema dental produït per una patacada monumental, la cosa es complica!

¡Sonríe! ens parla de l’aventura de créixer i de la necessitat d’alimentar l’autoestima per evolucionar amb confiança i plenitud. La narració se serveix de l’humor i de les il·lustracions fresques i dinàmiques per explicar la història sense embuts, tal com raja.

Premi Eisner a Millor Publicació Juvenil 2011.

Aquí podeu llegir el primer capítol, i us deixem amb el booktrailer:

La casa de los erizos

FITXA
=====
Títol: La casa de los erizos
Autor: Ángel Domingo
Il·lustrador: Mercè López
Edició: A buen paso, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: natura i guerra


RESSENYA
=========
S’acosta l’hivern i la família d’eriçons decideix buscar una casa més càlida. Pel camí troben tot d’animals que els volen ajudar, en alguns casos, i en altres aprofitar-se’n oferint-los les seves cases. Fins que, finalment, en troben una de molt confortable que s’adapta a les seves necessitats, una casa metàl·lica, espaiosa i amb rodes, on hi troben tot el caliu que necessiten. La il·lustració es desplega verticalment, en algunes planes, per adaptar-se a les cases que van trobant pel camí mostrant un món exuberant de natura i ple de detalls simpàtics per als més petits (s’entreté amb els eriçons curiosos i juganers). Si ens quedéssim aquí aquest podria ser un conte lineal on la història avança amb un animal que se’n va trobant altres que l’ajuden, o no, a aconseguir el seu objectiu.

Però ens trobem davant d’un llibre de A buen paso, una editorial que edita uns llibres que sempre amaguen algun factor que ens fa reflexionar, que no ens deixen indiferents, però d’una forma natural i subtil, sense forçar la història i per mi aquest llibre n’és l’exemple. El que semblava una casa molt idíl·lica per als eriçons acaba sent un tanc, i ho descobrim quan el pare eriçó se’n va a donar un vol pels entorns. Es troba immers en una guerra, encara que això ho sabem nosaltres per les il·lustracions que anem veient. De sobte tot aquell món acolorit i detallista es transforma en formes expressionistes negres i vermelles que reflecteixen l’horror de la guerra, davant la mirada indefensa d’un eriço que no sap ben bé el que està veient.

És el retrat de l’absurditat de la guerra als ulls d’un personatge aliè als humans. Però la història fa un altre tomb quan l’eriçó torna a casa, en el seu món de confort, amb els seus, però amb un comentari final que arrodoneix tota la història, tan rodona com els petits i simpàtics eriçons. Referintse als humans diu: “parecen muy listos pero crean maravillas que luego no saben usar. Sus chimeneas deben estar rotas. Escupen llamaradas que destrozan todo su alrededor” . Mentre els seus fills estan esperant impacients el conte de la nit...


Un vestit per a la Terraska

FITXA
=====
Títol: Un vestit per a la Terraska
Autor: Roser Ametlla
Il·lustrador: David Navarro
Edició: Cruïlla, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
Relat de fantasia amb argument enrevessat que, juntament amb un llenguatge un xic complicat, dificulta entrar a la història. Els capítols curts i les il·lustracions són un encert. Els dibuixos són a color, expressius i ajuden molt a situar el text.

Dos follets rondinaires es confonen de conjur i desperten al làrix, l'arbre dels follets. El làrix es transforma en la Terraska, un cap de pinya ambiciós que es vol convertir en la princesa dels follets. Per a fer-ho necessita un vestit ben especial.

La Lea és una noia normal i corrent que, de sobte, es torna invisible, el seu cos és elàstic i només s'alimenta de pinyons. Tot plegat està relacionat amb la Terraska, que l'ha escollit per a transformar-la en el seu vestit.

Gràcies a l'ajuda dels follets i d'un gos amic tot acaba bé, la Lea torna a fer-se visible, els follets continuen barallant-se i la Terraska es converteix en un bonic làrix.


El viatge

FITXA
=====
Títol: El viatge
Autor: Francesca Sanna
Edició: Impedimenta, 2016
Edat: a partir de 8-9 anys


RESSENYA
=========
Volum subtil però contundent, la difícil decisió de marxar… Abandonar la casa, tot el que és teu i et pertany, per fugir de les tragèdies i la violència, el caos i la guerra.

Què som en el fons els homes… Què busquem i volem… en aquest món tan petit però gran i divers alhora, on neixen i moren les nostres arrels… Què vol dir compartir i ser solidari, sensible i generós…

Un volum amb unes imatges boniques i tendres que evoquen de forma clara i ferma la resistència ferruga de l’esperit humà davant l’adversitat més brutal i fa un crit potent al
poder de l’esperança…en una de les grans grans vergonyes d’Europa.

“Sigues, sàpigues, pensa, imagina, sigues tu, que un dia sempre la terra et tornarà a pertànyer” Georg Trakl

Agafi's fort el barret, senyora Jensen!

FITXA
=====
Títol: Agafi's fort el barret, senyora Jensen!
Autor: Diana Coromines i Calders
Il·lustrador: Cinta Fosch
Edició: Mosaic Llibres, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
Quedeu avisats: la senyora Jensen us robarà el cor tan bon punt comenceu a llegir aquest conte. Parlem d’una velleta entranyable, vídua de fa molts anys, que viu a Dinamarca, en un poblet tranquil que fa olor de llenya humida. Les seves aficions són dibuixar cares rialleres als pastissets de crema i maduixa, conversar amb les tomaqueres de l’hivernacle del seu marit o fer migdiades extrallargues. I cada any, pels volts de Nadal, li agrada visitar el Tívoli, el parc d’atraccions de Copenhaguen, i deixar-s’hi contagiar per l’alegria i l’esperit nadalenc.

És al Tívoli on comença l’aventura de la senyora Jensen, i més concretament al poblat dels nans. Un dia, un d’aquests homenets trenca el paper que té assignat i s’acosta a parlar amb la protagonista. Això marcarà l’inici d’una bona amistat.

No espereu intriga o acció trepidant a l’aventura de la senyora Jensen i el nan. La història que comparteixen és una successió de situacions senzilles i agradables dins els límits del parc d’atraccions, i és precisament això el que enamora. El resultat és un conte tendre, que transmet calidesa tot i la presència constant de l’hivern nòrdic a les seves pàgines.

Hem d’agrair aquest llibre preciós a la seva autora, Diana Coromines i Calders, que juga destrament amb les paraules per crear imatges delicades i plenes de poesia. (Com a curiositat, direm que la Diana és néta de Pere Calders). També a la seva il·lustradora, Cinta Fosch, que capta l’essència de la història i de l’ambient nòrdic amb uns dibuixos de línies i colors simples però molt expressius. I, finalment, a l’editorial Mosaics, que n’ha fet una edició molt cuidada.

No deixeu passar aquest conte. Llegiu-lo preferiblement una tarda d’hivern, aclofats al sofà de casa, amb un té calent i un pastisset de crema i maduixes per acompanyar la lectura.

Si, un cop l’hagueu llegit, us voleu sentir com la senyora Jensen, podeu entrar al web del Tívoli i descobrir un dels parcs d’atraccions més bonics i més antics del món.


Solos

FITXA
=====
Títol: Solos (4 vols)
Autor: Fabien Wehlmann (guió)
Il·lustrador: Bruno Gazzotti (dibuix)
Edició: Dibbuks, 2013-2016
Edat: a partir de 10
Temàtica: còmic d'aventura fantàstica


RESSENYA
=========
Un dia qualsevol a la ciutat de Fortville, el matí ha portat sorpreses...han desaparegut tots els adults i la gran majoria de nens, però no tots, en queden cinc que s’hauran d’espavilar i organitzar-se per tal de sobreviure, menjar, superar pors, i vetllar els uns dels altres. No hi ha informació de cap mena sobre el que pot haver passat, ni es preveu que ni hagi. Poc a poc serem testimonis de fets fantàstics tots ells vinculats a les desaparicions i a uns records que comencen a surar intermitents pels inconscients dels nois.

Aquest és el punt de partida d’una de les millors sagues de còmic, em mossego la llengua per no dic la millor, que podem trobar a les àrees infantils de les nostres biblioteques. Una barreja de Lost i El senyor de les mosques que t’atrapa i t’enganxa convertint-te en addicte...sobretot perquè la sèrie encara està en curs.

Cada número lluny de revelar solucions i desvelar misteris, encara n’aporta més, la sensació de Matrioska o d’obrir un porta per trobar-n’hi dos més es apassionant i el canvi d’escenaris enriqueix una història que de moment lluny d’estancar-se avança endimoniada. Tard o d’hora veurem com acaba i la jutjarem amb perspectiva, però a dia d’avui sols us puc dir, que qui la comença l’acaba... ho he vist i ho he viscut.

Cada volum inclou dos números de l’edició francesa i està excel•lentment editat en cartoné per Dibbuks, que ja està traient reedicions.

Es ressenyable afegir que va guanyar el Premi al millor àlbum per 9-12 anys al festival d’Angouleme el 2007 i el 2010, i que hagi venut al país veí més d’un milió d’exemplars. Sí, es diu ràpid.

I potser no cal dir-ho, però l'adaptació cinematogràfica també està a punt pel 2017: Seuls



Així que teniu dos opcions, llegir-lo o no llegir-lo. Si no el llegiu no digueu que no us he avisat.

El intruso

FITXA
=====
Títol: El intruso
Autor i il·lustrador: Bastien Contraire
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2016
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: libro-juego, encontrar el diferente


RESSENYA
========
El intruso es uno de esos libros que para mí demuestran con su propia existencia por qué seguirán existiendo los libros de papel. Y es curioso, porque perfectamente podría trasladarse a la pantalla de una tablet, pero… no es lo mismo. Perder el tacto y grosor del papel y el olor de las tintas me parece irreparable.

En cada doble página El intruso propone una serie de objetos ordenados (dos filas y seis columnas, o tres filas y cuatro columnas), de tienen algo en común, excepto uno de ellos, que es el diferente o intruso que debemos encontrar. La gracia está en que, a pesar de ser diferente, el intruso también tiene cosas en común con el resto de objetos (por ejemplo, entre los insectos voladores se esconde un avión; entre las aves, un huevo; entre los árboles, un molinillo de viento; entre los simios, una persona).

Dinosaurios, herramientas, helados, edificios, verduras, barcos, piezas de ropa, cetáceos, instrumentos de música… cada doble página es una fiesta visual de objetos y una sonrisa tanto al reconocer lo que todos los elementos representados tienen en común como al encontrar el intruso que el autor ha decidido camuflar entre ellos. El libro no incluye palabras, pero ya desde la ilustración de la cubierta desvela cuál es la dinámica lúdica y de observación que propone.

Las ilustraciones están realizadas con la técnica del stencil a dos tintas, rosa y verde. De este modo, las figuras representadas han sido increíblemente simplificadas, pero a pesar de eso son totalmente reconocibles, y es sorprendente el nivel de detalle que se puede llegar a conseguir con tan solo dos colores. El intruso incluye más de un centenar de objetos, animales y plantas con una estética muy particular (a muchas os recordará al Gente de Blexbolex), apta para no lectores pero que seguro también disfrutarán niños de edad más avanzada.



Billie

FITXA
=====
Títol: Billie
Autor: Itziar Miranda y Jorge Miranda
Il·lustrador: Thilopía
Edició: Edelvives, 2016
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: biografia, música


RESSENYA
=========
Fantàstica biografia de Billie Holiday, explicada per a nois i noies de la veu de Miranda, una noieta a qui no li agrada gens l’anglès. Gràcies a que al seu avi li agrada el jazz, Miranda descobreix a Billie Holiday.

Amb un llenguatge molt planer, propi d’una nena d’uns 8-9 anys, ens parla de la vida i obra de l’artista, però també del jazz, de les jam sessions a Nova York, de la cançó protesta i de com la música arriba a l’ànima i canvia realitats.

Crida l’atenció la magnífica il·lustració de la mà de Thilopía o Lola Castejón. Una il·lustració que ocupa tota la pàgina amb semi transparències, tons suaus, jocs amb fotografies de l’època, dibuixos a llapis, mapes i tota mena de detalls que ens traslladen a la Nova York de principis del segle XX, amb un gust, un estil i una exquisidesa dignes de menció.

Només em grinyola una mica algunes de les expressions que utilitza la Miranda, ja que si bé es tracta de donar un to molt directe i propi d’una nena de 8 anys, hi ha frases com ara “ni pajolera idea” o bé “torticolis tremebunda” que a mi personalment em sobren. No perquè consideri que no son prou cultes, si no, perquè jo diria que avui en dia els nostres nens no utilitzen expressions semblants.

Aquest títol es el número 5 de colección Miranda, una col·lecció on la Miranda ens presentarà altres dones que han fet història, com ara Frida Kalho, Marie Curie o Coco Chanel, entre d’altres.

Resumint, una molt interessant aposta de l’editorial Edelvives que val la pena tenir en compte a l’hora de portar a casa pels nostres fills i per nosaltres mateixos.

Recomano llegir Billie amb els nostres nens i nenes i amb música de fons de la “cantante más grande de la historia.”

El soplador de sueños

FITXA
=====
Títol: El soplador de sueños
Autor: Bernard Villiot
Il·lustrador: Thibault Prugne
Traducció: Virtudes Tardón
Edició: Bruño, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
- A estas horas, un niño de tu edad debería estar en la cama, soñando.
- No tengo casa ni cama. Y hace demasiado frío para soñar.

Avui us recomano una història de superació amb un preciós missatge: creu en tu mateix i aconseguiràs allò que més desitges.

De què estan fets els somnis? Som molts els que ens hem formulat aquesta pregunta en una o altra ocasió, segons l’autor d’aquest conte, els somnis estan fets del més bell cristall de Murano.

Una nit qualsevol, un misteriós personatge fa immensament feliç un infant regalant-li una finíssima bombolla de cristall que conté el somni més meravellós de tots. El nen comparteix aquesta increïble experiència amb altres nens i nenes i, naturalment, tots volen el seu somni meravellós.

L’illa de Murano i les fascinants creacions de vidre que els grans mestres artesans del vidre han creat al llarg de la història, són la llavor d’un relat ple de màgia i bellesa. Amb gran delicadesa, aborda el tema de la pobresa infantil, i tracta valors tan necessaris com la solidaritat, la bondat i la generositat, tot plegat, en una història original i preciosa. Perfecta per explicar en una hora del conte a la biblioteca, per compartir amb els vostres fills abans d’anar a dormir, o en qualsevol altre moment del dia.

Vull destacar les il·lustracions de Thibault Prugne, absolutament delicioses, amb una paleta de colors rica en matisos i un domini sensacional de la llum i les ombres, combina paisatges de somni amb primers plans impressionants convertint aquest àlbum en un llibre perfecte per regalar.

El yeti

FITXA
=====
Títol: El yeti
Autor: Taï-Marc Le Thanh
Il·lustrador: Rébecca Dautremer
Edició: Edelvives, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: descobrir mites, realitzar somnis, obsessions


RESSENYA
=========
Existeix realment el ieti? La protagonista té una obsessió: buscar-lo. Al principi podria semblar una història d’amor però acte seguit ja se’ns presenta l’objectiu dels pensaments de la noia. Aquest personatge que l’acompanya arreu i que vetlla per ella. Com si també tingués ànsia per trobar-la.
Un viatge a la recerca del mite, de l’imaginari, del fantasma, potser. Un esforç que valdrà la pena si observeu bé i si la vostra imaginació us permet deduir el resultat de la gesta.

El Yeti és un àlbum que no deixa indiferent. Cada pàgina és un cúmul de detalls que ens aboquen al misteri i a la incertesa. Text i il·lustracions van de la mà, així com el duet protagonista. Són inseparables.

Una nova joia d’aquest tàndem tan magníficament compenetrat. Taï-Marc Le Thanh hi posa el text. Cada frase conté la sensibilitat ampliada en forma d’il·lustració de la Rébecca Dautremer. Les paraules de Taï-Marc Le Thanh són dolces i expressen, fins i tot, silencis interiors del duet protagonista. Experimentareu una sensació especial quan els mots us revelen entorns salvatges, decisions difícils i descobriments apassionants.

Rébecca Dautremer treballa amb una passió extraordinària. Les seves il·lustracions en gran format no són debades. Cal mostrar aquesta bellesa dels paratges, de les expressions, dels sentiments. I tot amb una calidesa vertiginosa.

Sóc una seguidora de la Rébecca i el Taï-Marc, sobre tot quan treballen plegats. Els seus llibres ocupen un espai especial en la meva biblioteca perso
nal. I aquest nou àlbum no ha estat menys. Són peces de museu, per dir-ho d’alguna manera. I desitjo que continuïn oferint-nos obres d’art com aquesta.

Si voleu saber més sobre l’autor i la il·lustradora:

Taï-Marc Le Thanh
Rébecca Dautremer

¡Quiero dormir!

FITXA
=====
Títol: ¡Quiero dormir!
Autor: Michael Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos
Edat: de 4 endavant
Temàtica: dormir


RESSENYA
=========
Una llebre ordenada, pulcra i amant dels rituals, es disposa a anar a dormir... Deixa un got d’aigua damunt la tauleta, les sabatilles a la catifa, mira que no hi hagi cap monstre sota el llit, abraça ben fort el seu peluix -a l’alçada del cor- i s’estira al llit amb les dues orelles tapant-li els ulls. Però de sobte, un soroll ensordidor la desperta. Es un ocell que s’ha posat a picar la soca d’un arbre. Però... on s’ha vist fer això a aquestes hores de la nit!, crida d’allò més enutjada la nostra llebre. I fa fora del seu jardí a aquell ocellot tan escandalós.
Torna a la seva habitació i... veu una mica d’aigua del seu got, deixa les sabatilles a la catifa, mira que no hi hagi cap monstre sota el llit, abraça ben fort el seu peluix -a l’alçada del cor- i s’estira al llit amb les dues orelles tapant-li els ulls. Però de sobte un altre soroll ensordidor la desperta. Ara és un esquirol que s’ha posat a obrir nous a altes hores de la matinada. Deu ser una broma, oi? Es diu la llebre a si mateixa que comença a perdre els nervis amb tanta interrupció als seus rituals nocturns i el seu descans...
I ja us podeu imaginar com continua la història... una vegada i una altra, la pobre llebre protagonista d’aquest conte no para de patir constants interrupcions del seu son. I amb tant d’entrebanc al final acaba deixant les sabatilles dins el got d’aigua i abraçant ben fort –a l’alçada del cor- la seva catifa!!!
Bé, encara té un altre final aquest conte, però no us el diré... millor mireu-vos el conte que passareu una bona estona amb ell!

Hay clases sociales / Las mujeres y los hombres

FITXA
=====
Títol: Hay clases sociales / Las mujeres y los hombres
Autor: Equipo Plantel
Il·lustrador: Joan Negrescolor / Luci Gutiérrez
Edició: Media Vaca
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: igualtat/desigualtat, política, societat


RESSENYA
=========
L'editorial Media Vaca publica a la col·lecció “Libros para Mañana” quatre títols interessantíssims de ciències polítiques per a nens: Cómo puede ser la Democracia; Así es la dictadura; Hay clases sociales; y Las mujeres y los Hombres. Es tracta d’una col·lecció que es va publicar per primera vegada a finals dels anys setanta. Media Vaca la reedita quaranta anys després amb noves il·lustracions però gairebé sense modificar el text, considerant-lo plenament vigent i actual. I efectivament, quan es llegeix impressiona l’actualitat del text: han passat quaranta anys i la desigualtat entre rics i pobres en lloc de disminuir augmenta, mentre que la igualtat d’oportunitats entre homes i dones està ben lluny d’arribar.

Aquí ens centrarem només en dos dels quatre: Hay clases sociales, i Las mujeres y los Hombres. Els dos llibres sobre desigualtat. «Todos los Hombres son iguales. Pero hay cosas que los hacen desiguales: la fuerza, el poder, el dinero y la cultura». L’estil és així, enunciats breus, clars i amb ritme, explícits, contundents, sense arribar mai però a l’eslògan o a la banalització dels conceptes; és justament aquest últim aspecte el que m’ha sorprès més. Trobo extraordinària i genial la capacitat d’alguns autors/es de fer llibres per a nens que siguin també bons llibres per adults, llibres de debò, que no fan l’ullet a ningú, que no edulcoren, que són el que són.

Al final dels llibres s’hi troba un annex amb un test sobre el tema tractat, on es convida als lectors a contestar a les preguntes, fer un comentari i enviar-lo a l'editorial. La idea és conèixer quina és la opinió dels nens i preparar una futura publicació que ens ho expliqui a tots. Media Vaca manté els tests dels anys setanta i aquí sí que és on es veu més el pas del temps. Trobo que si l’objectiu del test és conèixer de veritat l’opinió dels nens, el test a resposta tancada no és, segons la meva experiència personal, l’eina més adequada, perquè reforça una certa tendència dels infants a donar respostes conformistes, respostes complaents per a l’adult. Segurament existeixen altres maneres més efectives dels tests per conèixer les opinions dels nens que seria interessant investigar per a la nova publicació que esperem amb curiositat.

En conclusió, us recomano la lectura d’aquestes llibres per seguir reflexionant sobre uns temes tan bàsics per a la convivència i per la construcció d’una societat més justa i igualitària, compartint l’

esperança amb Media Vaca i el equip Plantel de que aquest “mañana” no trigui gaire en arribar.

Max i els Superherois

FITXA
=====
Títol: Max i els Superherois
Autor: Rocío Bonilla
Il·lustrador: Oriol Malet
Edició: Animallibres, 2016
Edat: de 4 a 10


RESSENYA
=========
Avui us porto una proposta infantil absolutament genial, amb un format innovador, original i autèntic que funciona tan bé que em pregunto com no se li ha acudit a ningú abans?!

A Max el fascinen tots els superherois, però en té un de preferit. En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… Però el millor de tot és que Megapower és diferent dels altres superherois, i Max sap molt bé per què.

La majoria de nens i nenes consideren els seus pares una mena de superherois, bé, això es dona quan són petits, quan s’endinsen a la fabulosa adolescència, aquests mateixos superherois es converteixen, com per art de màgia, en súper malvats, però aquesta seria una altra història... La qüestió és que a través d’en Max, un personatge simpàtic i encantador que ens fa somriure, assistirem a “l’enamorament” del petit envers Megapower, la més gran heroïna que pugueu imaginar, confesso, de cara al proper carnestoltes me’n demano la disfressa! ;-)

El que sorprèn d’entrada de la proposta és el magnífic encaix que han aconseguit els autors a l’hora de fusionar dos estils ben diferents, com són l’àlbum il·lustrat i el còmic. En aquest projecte, la fusió és completa, l’estil de les il·lustracions, la tipografia, fins i tot el fons del paper, però malgrat tot, funciona de meravella i no es fa en absolut estrany, tot té un equilibri i res no grinyola, és senzillament fantàstic!

M’encanta com a través dels dos estils, el lector observa la doble visió dels súper poders de Megapower des dels ulls d’en Max, dues lectures ben diferents d’una mateixa cosa, permeten jugar a trobar les coincidències d’una manera divertida i molt interessant, cosa que ofereix una nova lectura de la història.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó i Els fantasmes no truquen a la porta.
en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb

Oriol Malet (Martorell, 1975) Passa per l’escola d’arts plàstiques Ca l’Oller de Martorell, l´Ea Serra i Abella de l’Hospitalet de Llobregat i la facultat de Belles Arts de Barcelona. L’any 2004, comença la carrera com a il·lustrador professional, dins de l’equip de Malet&Co ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres. En premsa ha col·laborat amb Jot Down, TimeOut i La Vanguardia. També ha fet treballs discogràfics amb artistes com Roger Mas, Llibert Fortuny (Triphasic), Final Step o Nu-b. Assegura que els referents que té no són gràfics, sinó literaris i musicals. Els dibuixos de l’Oriol beuen més de l’obra de Boris Vian o Charles Mingus que de cap artista plàstic. Fa cinc anys que estudia música amb el seu instrument de tota la vida. Ara, a més, centrat com està en el jazz, s’ha posat a tocar la trompeta.

Gato Pato

FITXA
=====
Títol: Gato Pato
Autor: Cucho Cuño
Edició: Lata de Sal, 2014
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: animals, metamorfosi


RESSENYA
=========
¿Qué pasaría si un día te levantaras y tu reflejo no fuera el tuyo? Pues eso mismo es lo que le ocurre al gato protagonista de esta historia.
El reflejo del agua de su cuenco le muestra que es un pato, ¡y no un gato! En el espejo del baño ocurre lo mismo. Ya no es gato, es pato.
¡Imaginaos qué disgusto!
Nuestro gato pato se puso a llorar desconsoladamente, tanto que llenó el baño con sus lágrimas. Y a ritmo de buá buá, cuá cuá, se puso a nadar. ¡A nadar! Quizá ser pato no iba a ser tan malo...

Esta metamorfosis felina es obra del escritor e ilustrador Cucho Cuño que se ha basado en su propio gato (que se cree perro y paloma) para crear este divertido y desconcertante librito sin palabras que nos muestra lo traumáticos que pueden ser (algunos) cambios, pero a la vez positivos.