Un paseo por París

FITXA
=====
Títol: Un paseo por París
Autor: Salvatore Rubbino
Traducció: Montse Triviño
Edició: Barcelona: Planeta S.A, 2017
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: París, viatges, família


RESSENYA
=========
Tot i que aquest llibre ja fa més d’un any que és al mercat, creiem que val la pena ressenyar-lo aquí, perquè les guies il·lustrades de viatges no són tan abundants com sembla dins l’àmbit del llibre de coneixements infantil.

Impossible oblidar els títols de la col·lecció “Esto es...” de Miroslav Sasek, i més concretament el de Esto es París, creat el 1959. El de Salvatore Rubbino s’hi assembla molt, si bé hi manté punts de diferència importants.

Aquest està pensat per fer un tomb per París en un sol dia, seguint el plànol que hi ha a les guardes, i que ens permetria anar des del Barri Llatí a Nôtre Dame, d’allí al Marais, al Pompidou, al Louvre, als Champs Elysées i acabar a la torre Eiffel. Déu n’hi do, si anem amb criatures massa petites!

Aquesta passejada turística la protagonitzen una nena d’uns sis o set anys i el seu avi que li fa de guia. I així ho explica ella en primera persona, en un text de frases curtes fet amb tipografia més grossa: “A la vuelta de la esquina topamos con el rio Sena. “¿Qué es esa gran Iglesia de la isla?” pregunto. “La catedral de Notre-Dame”-contesta el abuelo -¿Te gustaria subir a lo alto y admirar las vistes?”. I així per l’estil... Però també hi ha altres textos, amb lletra força més petita, que aporten documentació sobre petits detalls de les làmines, p.ex: “Los puestos de libros llevan junto al río desde el siglo XVI”. Alguns d’aquests petits comentaris reclamarien un generós coneixement de la història, personatges, costums i llengua, per part dels lectors, sobretot si tenen la suposada edat de la protagonista. Això fa que aquest àlbum-guia documental, si bé és entretingut de veure, sigui una mica complex de llegir, per la permanent presència de dos o tres registres de text.

Ara bé, respecte a les il·lustracions, res a dir: tant les panoràmiques com les composicions resulten atractives, clares, netes i --per aquells que coneixen la Ciutat de la Llum-- fidels als llocs que sintetitzen. També cal reconèixer que l’itinerari i els personatges estan força actualitzats, respecte a l’obra de Sasek. Per tant, la tasca de cronista gràfic duta a terme per l’autor és digne d’elogi.


Si en voleu saber el making off, entreu en aquesta web.

Què fan els grans tot el dia?

FITXA
=====
Títol: Què fan els grans tot el dia?
Autor: Dawid Ryski
Edició: HarperCollins Ibérica, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: adults, oficis, família


RESSENYA
=========
Què fan els grans tot el dia? és un llibre que explica de manera breu i senzilla 30 oficis, des d’astronauta fins a tatuador passant per arquitecte, enginyer, mestre fuster, biòleg marí, arqueòleg, entre d’altres.

A simple vista denoten dos aspectes molt interessants a comentar. El primer fa referència a la diversitat d’oficis. No només s’exposen aquells més comuns com ara policia, bomber, enginyer, advocat, mestre o periodista sinó que l’autor aprofita per donar a conèixer i visibilitzar feines que no estan del tot considerades per la societat o bé perquè no són tan recurrents, com per exemple serien les de dissenyadora industrial, gerent, bateria, fotògraf, surfista de neu professional, cuidador de gent gran, pagesa... El segon, quant al gènere, denota una certa consciència sobre el tema –o almenys aquesta ha estat la meva impressió-, ja que la repartició dels oficis entre els homes i les dones trenca amb els estereotips i generalitzacions compartides avui dia per la societat. Com a talls d’exemple podem observar que les dones exerceixen d’astronauta, enginyera, pilot i mestra fustera i, els homes, de mestre i cuidador de gent gran.

Val a dir que l’autor, Dawid Ryski, un jove polonès de trenta-sis anys, és arquitecte paisatgista de professió a banda de dissenyador de cartells de concerts, de tapes de CD i de monopatins; il·lustrador a diaris, bateria en un grup de punk i co-fundador (juntament amb la seva dona) de Pinata Unique, una marca de roba que té com a finalitat ser única, plena de detalls i de qualitat. Per tant, a partir del que sabem d’ell, podem afirmar que ambdós aspectes comentats amb anterioritat s’han premeditat i tingut en compte al mil·límetre, fet que personalment valoro positivament.

Val a dir que és un clar exemple d’hibridació entre un àlbum il·lustrat i un llibre de coneixements, ja que combina ambdós gèneres d’una manera molt encertada: s’expliquen, amb només quatre ratlles, els oficis però no des d’un registre formal i informatiu sinó mitjançant un narrador –el qual s’interpreta que és un infant tant pel vocabulari que s’utilitza com pel títol del llibre- que exposa de què treballen els seus familiars i amistats. A més, la breu explicació en primera persona va acompanyada d’una il·lustració –sembla ser que en format digital i que destaca per un estil i traç geomètric- que ocupa la major part de la pàgina, a partir de la qual podem observar la feina que desenvolupa cadascú per tal de facilitar-ne la comprensió.

Vegem un exemple, el de l’ofici de periodista, per tal que us pugueu fer una idea del to de l’escrit:
La tieta Nati és periodista. Informa del que passa al món. Centenars de milers de persones la veuen per televisió. Quan un volcà entra en erupció, la Nati se n’hi va a explicar-ho perquè els espectadors ho puguin veure des de casa. Parla amb polítics importants i els fa preguntes agudes perquè els puguem entendre millor.

Fins i tot, en alguns casos s’interpel·la directament amb el lector/a, com el de l’astronauta (Si mires les estrelles potser la veuràs) i del dissenyador industrial (De quin color és la teva torradora? Quina forma té el sofà? De quins materials està feta una bicicleta?).

Així doncs, si voleu conèixer alguns dels oficis des d’una perspectiva una mica diferent, especial i divertida, no us perdeu aquest llibre!

Cien pasos para volar

FITXA
=====
Títol: Cien pasos para volar
Autor: Giuseppe Festa
Il·lustrador: Gala Pont
Edició: Duomo, 2018
Edat: a partir d'11 anys


RESSENYA
=========
A la faixa del llibre ja ho avancen Emilio Ortiz, escriptor invident: “Me he enamorado de este libro. Lucas ve la naturaleza como solamente pueden verla quienes la miran con el corazón” i Araceli Segarra, alpinista: “Una historia preciosa en la que la naturaleza nos libera de prejuicios y nos enseña cómo somos”.

I tenen raó, el llibre ens mostra la connexió que es pot tenir amb la natura i com aquesta afecta positivament en les relacions humanes. A més a més, és una història que arriba al cor per la sensibilitat amb la que està escrita.

Lucas és un noi de 14 anys invident que amb la seva tieta fan una excursió a un refugi de muntanya dels Alps. Comparteixen caminada amb un guia i Clara, una noia de la seva edat. Al principi es detecta la incomprensió i la por davant d'una persona cega però després de veure la seva decisió i desimboltura, com capta tots els sons, energia i sensacions que la muntanya ens ofereix, s'estableix una bona relació.

El mateix dia que fan la excursió uns caçadors furtius roben una cria d'àguila. A través dels ulls de la cria d'àguila tenim idea de com viu el segrest. Els excursionistes involuntàriament s'involucren en la captura dels traficants d'aus. Lucas té un lligam especial amb els animals, coneix i pot reproduir el so dels ocells, aspecte clau per a que tot acabi bé.

L'aventura viscuda fa que Lucas sigui més confident amb la seva tieta i, sobretot, amb la Clara. Comparteixen la temor al canvi d'institut i Clara li confesa la seva inseguretat, que l'impedeix ser ella mateixa a l'escola. És el que té compartir moments a la muntanya. La experiència els fa més forts per fer petits canvis i afrontar la vida.

L'autor comparteix que va escriure el llibre inspirant-se amb un noi eixerit i ple de vida que va conèixer al Parc Nacional dels Abruços, a Itàlia.

Sempre és bo trobar temps per envoltar-nos de natura i gaudir-la des de tots els sentits, tant sigui a Itàlia com a casa nostra.

Abecedario hecho con letras

FITXA
=====
Títol: Abecedario hecho con letras
Autor: Carlos Rubio
Edició: Litera Libros, 2018
Edat: a partir de 6 años
Temàtica: letras, abecedario, tipografía


RESSENYA
=========
A Carlos Rubio lo conozco por otros libros de la editorial valenciana Litera que han pasado por mis manos (el último del que hablé por aquí fue el A J/Fuego lento de Mar Benegas), y aunque en algunos de esos libros se esconde en el papel de diseñador, sabemos que sin su “toque” esos libros no serían como son (que quizás sea una perogrullada dicho así, pero quiere venir a ser un cumplido; vamos, que me gusta mucho como son esos libros y si son así no sólo es porque sus autores sean maravillosos, sino también porque Carlos Rubio está detrás de ellos) (vaya lío; empezamos bien...)

En este “Abecedario hecho con letras” (que también viene a ser una perogrullada de título, si lo piensas. ¿O no? ¿Se puede hacer un abecedario con algo que no sean letras? Voy a pensarlo un rato y luego sigo…)

Bueno, no he llegado a ninguna conclusión. Los abecedarios son todos de letras por definición, pero sí que es verdad que a veces se aprovechan palabras que empiezan con una determinada letra y se ilustran dibujando esas palabras y las letras aparecen en un segundo plano; también hay abecedarios en los que ni siquiera aparecen las letras, sino solo las ilustraciones. Pero no es el caso de este, que está, REALMENTE, hecho con letras. Está tan hecho con letras que es que ni siquiera hay otra cosa en todo el libro. Letras, letras, letras… letras a las que les pasan cosas, que dicen en la web de Litera.

Como buen abecedario, empieza por la A y acaba por la Z (como bibliotecaria, aprecio y agradezco mucho el orden alfabético), y en cada doble página nos encontramos a cada una de las letras, a la izquierda en minúscula y a la derecha en mayúscula, haciendo cosas: lloran porque están tristes, se esconden porque son vergonzosas, se dan atracones navideños, incluso - ejem - “practican el coito” (¡que no lo digo yo, que lo dice el libro!). Las enes mayúsculas son quizás las que menos hacen porque están tumbadas durmiendo, pero el resto están todas ahí, sobre todo imitando, para que el lector se maraville con la versatilidad de las letras: sirven para escribir, ¡pero también para dibujar!

No os voy a contar mucho más. El libro es precioso, encuadernado en tela rosa (da mucho gustito tocarlo), y podéis ver alguna página aquí. Pero os aviso que sólo vais a ver letras: letras en blanco y negro haciendo cosas.

Un gran libro para leer, para reír, para jugar y para tocar (pero en la librería solo un poquito y con discreción; mejor comprarlo y llevarlo a casa para apreciarlo en todo su esplendor).

Un tesoro en la nieve

FITXA
=====
Títol: Un tesoro en la nieve
Autor: Marie McSwigan
Traducció: Montse Triviño
Edició: Barcelona: Ediciones Invisibles, 2017
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, història


RESSENYA
=========
Noruega, invierno de 1940. La tranquila vida de los habitantes de Riswyk, una localidad pequeña y remota, está a punto de verse alterada. Con los rumores de una inminente invasión alemana surge el temor a que los nazis se apropien del oro noruego. Así que los vecinos de la población planean una arriesgada misión: trasladar a escondidas el oro desde una cueva secreta a un barco oculto en los fiordos y llevarlo a un puerto seguro en los Estados Unidos. Para conseguirlo, necesitarán la ayuda de Peter y el resto de niños de Riswyk: ellos se encargarán de transportar los lingotes de oro, camuflados en sus trineos, ante los ojos de los soldados alemanes sin levantar sospechas. Una misión emocionante pero peligrosa…

Llegados a este punto, apenas acabamos de empezar el libro. ¿Qué nos explicará su autora, Marie McSwigan, en las páginas restantes? A simple vista, no parece que narrar los sucesivos viajes en trineo que se ven obligados a hacer los niños para trasladar todo el oro pueda sustentar la historia sin volverla repetitiva... Pero no es así. Los obstáculos e imprevistos que surgen durante la misión convierten este libro en una novela ágil, que liga situaciones con destreza y mantiene la intriga de principio a fin. No en vano McSwigan ha sido considerada como una de las principales escritoras norteamericanas de novela juvenil de aventuras.

Tan interesante es la historia que narra Un tesoro en la nieve como la que se esconde tras su escritura. Y es que la aventura del joven Peter y sus amigos está basada en hechos reales, según explica la propia autora en el prólogo del libro. En junio de 1940, un carguero noruego llamado Bomma llegó al puerto de Baltimore con un cargamento de oro valorado en nueve millones de dólares. McSwigan, que además de escritora fue periodista, leyó la noticia en un periódico y decidió recrear las peripecias del grupo de niños que ayudó a salvar el oro. Su novela se publicó dos años después. Nunca quedó claro si la historia que McSwigan aseguraba que era auténtica sucedió en realidad o fue una invención de la autora: se pudo confirmar la llegada del barco cargado de oro, pero no la participación de los niños.

Sea como sea, McSwigan nos regala una historia muy bien documentada y ambientada, teniendo en cuenta que la escribió en la misma época en la que
sucedieron los hechos pero desde otro país. Y aunque desprende cierto patriotismo americano en determinados momentos, lo cierto es que la novela ha aguantado bastante bien el paso del tiempo. Con ella disfrutaréis de un buen rato de lectura.

Nasario

FITXA
=====
Títol: Nasario
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Albert Asensio
Edició: Bambú, 2018
Edat: a partir d'11 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
No ho puc evitar, les portades dels llibres em fan escollir la meva lectura. En aquest cas, un noi peculiar a sobre d'un teulat, amb la mirada perduda a la lluna i un estel fugaç al costat. Ja em té mig conquistada. I quan obro el llibre i veig la seva dedicatòria, ja em té a la butxaca: "Para Paula Jarrín, enamorada de los libros".

El nom del protagonista, Nasario, augura una vida una mica difícil. Sí, tothom se'n riu d'ell, perquè és lleig, no molt llest, maldestre, baixet, porta ulleres, roba vella i de família pobre. No se sent bé amb si mateix, ni amb el seu cos ni amb el tipus de vida que porta.

Als 14 anys, cansat de viure en una casa petita de poble, de cuidar les vaques i l'hort, de veure que els seus veïns disposen de grans finques i d'imaginar com seria de diferent la seva vida si fos l'amo dels camps i les cases veïnes, decideix marxar a fer fortuna.

La història té un punt de màgia i és quan Nasario topa amb Jaime, un noi de 15 anys, la seva mateixa edat. Es fan amics dos persones solitàries que, gràcies a l'encanteri de la lluna, comparteixen sentiments i vivències que els fa créixer amb més autoestima. Des de llavors la vida l'ofereix diverses sorpreses, treballar per un estafador venedor ambulant, fer de pastisser, conèixer gent i viure situacions pintoresques.

Esgotat, als 24 anys decideix tornar a casa, igual de pobre que quan va marxar, però decidit, curiós, més llest. És un Nasario madur, ric en experiències, que li fan veure que a casa hi té tot el que buscava.

El llibre recorda al viatge iniciàtic del petit ós i el petit tigre a Oh! que bonic és Panamà de Janosh o al de El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry. És àgil de llegir, curt però tendre i profund. Les imatges realistes d'Albert Asensio fan connectar amb la història, es nota la complicitat entre l'il·lustrador i l'escriptor.


Allò que la Caputxeta Vermella no va veure

FITXA
=====
Títol: Allò que la Caputxeta Vermella no va veure
Autor: Mar Ferrero
Edició: Baula, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: versió del conte tradicional, diferents perspectives, humor


RESSENYA
=========
La Caputxeta Vermella és una de les obres més versionades de la literatura infantil, amb exemples com ara la de Marjolaine Leray, la qual enverina al llop amb un caramel; la de Warja Lavater que representa la història amb la simbologia del punt i el color, la de Pakovska amb el seu estil característic tan abstracte, la del format digital per Brian Main, entre d’altres.

Així doncs, és complicat innovar en una nova versió i que sigui de qualitat. Tanmateix, personalment penso que Mar Ferrero ho ha aconseguit per diversos motius.

El primer fa referència a l’organització del text en quatre capítols, titulats pel narrador que, seguint el fil narratiu de la història, n’explica una part des de la seva perspectiva: la Caputxeta Vermella, el Llop, els animalons del bosc i l’àvia.

El segon motiu es deu a la capacitat de l’autora per escriure en primera persona, simulant una autobiografia, adaptant-se al registre i personalitat de cadascun dels personatges. A més, val a dir que denota un toc de modernització en les expressions de les intervencions, ja que les versions són un reflex de la concepcions que predominen a la societat coetània en la qual es publica el llibre. Vegem un fragment de la nena protagonista:

Com que la meva germana està en una “edat difícil” (això diuen els meus pares) i es passa tot el dia tancada a l’habitació escoltant una “música horrorosa”, sempre he d’anar a fer els encàrrecs jo, així que aquell dia la mare em va enviar a ca l’àvia amb un cistellet ple de coses boníssimes.

I per tal d’evidenciar el contrast, exposo a continuació una cita de l’àvia: Criatura, si vas moll com un ànec! I ple de ferides! I cosit de picades d’abella! I quin senyor nyanyo! Passa, passa, que et curaré...

Com es pot observar, la Caputxeta parla sobre la incomprensió de l’edat d’adolescència de la seva germana gran des de la seva ingenuïtat i senzillesa i, l’àvia, utilitza analogies recurrents i té una actitud protectora generalment compartida per la gent gran.

El tercer fa al·lusió a l’equilibri que denota entre la modernització i el manteniment de certs aspectes de la versió original del conte, com ara l’organització per capítols, les perspectives dels diferents personatges i el desenllaç per una banda, i, per l’altra, l’espai on ocorre l’acció (és a dir, el bosc), el fet que la nena, tot sola, ha de dur a l’àvia un cistell amb menjar i el diàleg de la Caputxeta amb el llop quan aquest és al llit de l’àvia, respectivament.

El quart fa referència al to humorístic que caracteritza aquesta obra, aconseguit des del primer moment amb les descripcions que fa la Caputxeta, com pel diàleg entre la protagonista i l’ “antagonista” del conte fins a la il·lustració de la contracoberta, la qual té relació amb el desenllaç humorístic, sorprenent i innovador, el qual no desvetllaré ja que sóc partidària de no fer “spoilers”.

I per últim, val a dir que m’ha agradat el fet que es mostri el mapa general, des d’una vista aèria, d’on té lloc la narració (vegeu la cinquena i la sisena pàgina una vegada començat el tercer capítol anomenat Els animalons del bosc). Personalment, penso que no només ens ajuda, com a lectors i lectores, a ubicar-nos sinó que a més a més penso que genera un nou pensament de síntesi dels fets, espais i temporalitat de l’obra en la seva totalitat que permet que assolim un grau de comprensió més elevat i complet.

I fins aquí la ressenya, espero haver-vos convençut! Salut i lectura!

Héroes

FITXA
=====
Títol: Héroes
Autor: Jutta Richter
Traductor: L. Rodríguez López
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2017
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: amistad, familia


RESSENYA
=========
Mia, Felix y Corinna se han convertido, sin pretenderlo, en los héroes del verano. Incluso el periódico local se ha hecho eco de su historia, ilustrándola con una foto de los protagonistas. Todos en el pueblo conocen ya la proeza de estos tres niños valientes, que detectaron un incendio en un talud cercano a las vías del tren e intentaron controlarlo hasta que llegaron los bomberos. Lo que nadie sabe es que fueron precisamente ellos quienes provocaron el fuego. Y mientras la mayoría sospecha de un vecino alcohólico como autor de los hechos, los tres héroes se debaten entre guardar su secreto o confesarlo para evitar que un inocente cargue con la culpa.

El incidente del talud es sólo una excusa. Jutta Richter –una prolífica y reconocida escritora alemana de literatura infantil y juvenil– se vale de ella como punto de partida para mostrarnos la vida de estos tres niños durante las vacaciones de verano. Con su día a día nos va descubriendo su personalidad y, lo más importante, la relación con sus padres. En mayor o menor medida, los tres amigos pasan por situaciones familiares complejas: Felix entra y sale continuamente de centros de menores, el padre de Corinna acaba de irse de casa y Mia no se siente comprendida por sus padres. A lo largo de la historia podemos ver cómo afrontan individualmente estas situaciones y también cómo se apoyan entre ellos.

Con todo, Héroes es una novela optimista. De la misma manera que el talud acaba reverdeciendo al final del verano, los tres protagonistas acabarán descubriendo que las cosas se pueden reconducir después de una mala racha. Antes de comprobarlo, tendrán que enfrentarse a una decisión que les hará dar el paso a la madurez: ¿decir la verdad o seguir siendo héroes?

Vacaciones

FITXA
=====
Títol: Vacaciones
Autor: Blexbolex
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: vacances, llibres sense paraules, narració amb imatges, experimentació, rivalitat entre infants.


RESSENYA
=========
Volver de vacaciones con uno de los últimos libros en los que estuvimos entretenidas antes de las vacaciones y que se titula, por supuesto, “Vacaciones”.

Vacaciones es el último experimento de Blexbolex. Resultará tópico lo de los autores que dan “otra vuelta de tuerca” a sus maneras de contar, pero es que en este caso no se me ocurre otra manera de explicar los derroteros por los que Blexbolex nos lleva con cada libro que sale de sus neuronas. Le conocimos con “Gente”, creímos con “Estaciones” haberle pillado el truco cuando se sacó de la manga “Romance”, y ahora vuelve a hacer un triple salto mortal para llevarnos en “Vacaciones” a un viaje poliédrico y multidimensional.

Vaya… digamos que no es un libro precisamente fácil. Quien se adentre en sus páginas sin palabras, de textura punteada y colores ennegrecidos pero a la vez vistosos debe estar preparada para plantearse muchas preguntas y no estar nada segura de obtener respuestas a todas ellas.

La historia parece hablarnos de una familia (¿?) compuesta por un adulto y dos niños, una niña y un… elefante. La niña y el adulto están pasando unas agradables vacaciones (¿?) en una casa de campo a la que llega el elefante a interrumpir la placidez de las actividades estivales (pasear, explorar, jugar a la consola…). La rivalidad entre niña y elefante es patente desde el principio y no cuesta nada interpretar las escenas en las que el elefante intenta congraciarse con ella sin mucho éxito. Es cuando un incidente se les escapa un poco de las manos que la situación parece dar un giro (¿?) y acercar a los dos personajes infantiles… antes de desembocar en el final que no desvelaremos.

Se entremezclan con este hilo conductor - que recorre una amplia gama de sentimientos y que requiere una lectura atenta para desentrañarlo - símbolos y escenas para las que no hay una única lectura posible. Especialmente el último tercio del libro, en el que nos encontramos con la celebración, lo onírico, la simbología del fuego, el tiempo y el reloj, las estrellas, el tren, las máscaras… ¿Quién sabe qué nos está queriendo contar Blexbolex? ¿Sabe acaso alguien si nos está queriendo contar algo, o tan solo hacernos jugar a elucubrar posibles significados? Sabiendo la afición por el juego que ha mostrado en sus anteriores libros, no se trata de una interpretación descabellada, ¿verdad?

Lo que está claro es que Blexbolex nos pide de nuevo que le acompañemos a leer las imágenes que secuencia en este libro con una gran variedad de técnicas - a las que las lectoras de cómic estarán más acostumbradas que las que sólo se han encontrado con álbumes clásicos y lineales -, ejercicio que bien vale el esfuerzo de las valientes que se atrevan con él. Pocos álbumes nos obligan de manera tan extrema como este a que investiguemos cómo se narra una historia en imágenes.

Es posible que existan dos tipos de álbumes: los que ofrecen un premio al final del camino, y los que sólo pueden garantizar que podremos recoger piedrecitas mientras lo recorremos. Hagan sus apuestas.

[Ficha de la editorial]


L'entrada de Crist a Brussel·les

FITXA
=====
Títol: L'entrada de Crist a Brussel·les
Autor: Andrea Antinori
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018


RESSENYA
=========
Confesso que l’estil expressionista m’apassiona i més si contextualitzem les obres i artistes en la seva època. Ensor en va ser un precursor no reconegut de bon principi; aires de llibertat plàstica i de voler canviar la mirada de l’espectador planaven sobre els seus caps essent reconeguts per la posteritat a través de les avantguardes, especialment pels surrealistes.

La seva obra a la vegada grotesca, lliure i divertida, pot fer les delícies d’una mirada com la nostra (autoconsiderada sovint de tan moderna…). Aquesta sensibilitat troba avui reflex en moltes obres artístiques, especialment en la il·lustració. I això és el que ha fet l’Andrea Antinori en una obra, que serveix d’homenatge al quadre i a l’artista, per a paladars fins i exigents i amb ganes de passar-ho bé .

Tot un divertiment a partir d’un dels quadres més reconeguts en l’actualitat de l’artista, “L’entrada de Crist a Brussel·les”.


No hi poden faltar situacions d’allò més surreals. L’artista recrea un possible viatge de Crist fins a arribar a Brussel·les i com, un cop allà, les autoritats i tot el poble prepara l’esdeveniment. I no s’estan de res, contracten la banda de música, els artistes, preparen les pancartes, i fins i tot un elefant! Abans que tingui lloc la desfilada, però, porten a Crist a visitar la ciutat, de compres i al teatre.

Tot un festival d’imaginació utilitzant com a protagonistes els personatges originals del quadre. Aquest fet genera un joc fascinant perquè podem intentar trobar els personatges a l’obra original que encertadament està representada al començament del llibre en diversos plans i amb la seva fitxa tècnica.

El somriure darrerament està car i amb aquest àlbum en generareu uns quants. El llibre també ens obre la mirada a noves propostes que parteixen d’antigues i que eren encara més trencadores que les d’avui en dia. Aquest exercici ja val un imperi.

Pel que fa a maquetació i narrativa, el text i la il·lustració respiren gràcies a l’atemporalitat dels fons blancs en moltes il·lustracions combinats amb dobles pàgines completament a sang.

Il·lustracions molt i molt coloristes generades a partir de tècniques humides per ser finalitzades amb un potent llapis de color. Aquí la tècnica humida i la punta seca combinen a la perfecció i recreen l’esperit de l’obra original, en aquest cas a l’oli.
Ritme ràpid generat també per un text que es mou i canvia de color depenent del personatge que parla en paràgrafs curts la majoria de vegades.

Libros del Zorro rojo l’encerta de ple en acostar-nos aquesta obra en català i castellà.

Us deixem el bonic booktrailer que ha preparat l’editorial:

Pam a pam

FITXA
=====
Títol: Pam a pam
Autor: Leo Lionni
Edició: Kalandraka, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: grans i petits, caçadors i preses, supervivència, astúcia


RESSENYA
=========
Kalandraka segueix consolidant el seu fons amb els grans clàssics de Sendak i Lionni. Recordo haver narrat aquesta historia, amb el conte a la mà, quan només podíem aconseguir-lo a l’estranger: Inch by Inch (literalment, «polzada a polzada»). Resulta molt visual, no exactament un àlbum sense paraules, però gairebé; fàcil de contar amb un estil personal, si es vol.

L’argument és senzill: l’erugueta apamadora sobreviu en el món dels ocells per la seva utilitat: ella mesura, apama. Però quan topi amb el rossinyol... Ai, els artistes! Si l’eruga no li apama la cançó (a pesar que ella «mesura coses»), aleshores «seràs el meu esmorzar». Per sort, no cal dir-ho, la vanitat del rossinyol és prou gran com perquè l’eruga, pam a pam, pugui desaparèixer de la vista
.

No li puc donar 4 estrelles perquè no és ni Petit Groc ni Frederick; el propi Lionni va deixar el llistó molt alt. I potser el conte no vola molt per sobre d’una anècdota que és tan omnipresent a la LIJ (sense injustícia: l’original és de 1960) que fins a cert punt sona a llegit. Tanmateix, la narració és perfecta en l’ús de mitjans concisos i expressius i les il·lustracions finals, en la seva relativa monotonia, són de fet una imatge ben clara del món vist des de l’alçada de P3.

La cena con la reina

FITXA
=====
Títol: La cena con la reina
Autora: Rutu Modan
Edició: Fulgencio Pimentel, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: còmic, gastronomia, modals a taula


RESSENYA
=========
Us imagineu que la reina d’Anglaterra us convidi a un banquet al palau de Buckingham? Difícil de creure, oi? Doncs això és el que li succeeix a la Nina, i el que era un dinar normal en família es converteix en l’inici d’un insòlit viatge.

Els modals de la Nina a taula són qüestionables: mastega amb la boca oberta, parla amb la boca plena, menja amb les mans, es balanceja a la cadira..., i els seus pares la reprenen constantment. Quan accepta la invitació de la reina d’Anglaterra, i aquesta la rep a palau amb gran pompa i protocol per gaudir d’un sopar de gala, la Nina no surt del seu astorament. El banquet consta de plats exquisits i elaboracions sofisticades que no satisfan en absolut el paladar de la nena. Quan demana al cambrer un plat d’espaguetis amb ketchup, i els degusta amb els dits, sense complexes i amb fruïció, tots els convidats, inclosa la reina, queden horroritzats. I quan per ordre de la monarca, tots es disposen a imitar-la i a menjar amb autèntic plaer, el sopar encotillat es converteix en una autèntica festa per als sentits i el paladar. Perquè el menjar menjat amb fal·lera, és mil vegades més bo!

La cena con la reina és un còmic on realitat i fantasia es barregen amb naturalitat, de la situació més quotidiana a la més increïble i inversemblant. Una reflexió sobre els modals a taula, el plaer de menjar i l’actitud d’adults i d’infants davant aquest acte diari. Una vegada més els infants ajuden a recordar als adults a gaudir com nens, a gaudir d’allò veritablement important i autèntic.

Rutu Modan (Tel Hashomer, Israel, 1966) és una de les figures més rellevants del còmic israelià. Autora de dues novel·les gràfiques de ressò internacional, Metralla i La propiedad, i de Jamilti y otras historias, un recull d’històries curtes. La cena con la reina és el seu primer llibre adreçat al públic infantil, fruit d’una conversa amb la seva filla.

Voilà! Els besnéts del Gat amb Botes

FITXA
=====
Títol: Voilà! Els besnéts del Gat amb Botes
Autor: Anna Fité
Il·lustrador: Laia Ferrater
Edició: Barcelona: La Galera, 2017
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
S’apropa l’aniversari del Charles i el Guillaume, besnéts del gat amb botes qui els vol fer un regal molt i molt especial : el castell de Carabàs, però abans vol que demostrin que realment s’ho mereixen.

El Guillaume i el Charles decideixen, llavors, acondicionar el castell com a museu de sabates famoses dels contes clàssics per demostrar al seu besavi que són dignes mereixedors de Carabàs.

Per aconseguir-ho es posen en contacte amb els altres besnéts i besnétes dels personatges de contes: Ventafocs, Polzet, Dorothy... i així aconseguir moltes sabates de conte.

En principi, tot sembla anar sobre rodes fins que un problema amb la rateta presumida i els 7 nans, suposa un important entrebanc per als plans dels dos germans, malgrat que al final tot s’arreglarà i s’arribarà a un happy end per a tothom.

Lectura, a partir del s 7 o 8 anys, amb molta referència als contes clàssics així com a les noves tecnologies i esquitxada amb expressions franceses que fan que aquest conte sigui molt amè i súper divertit.

El comedor: primer turno

FITXA
=====
Títol: El comedor: primer turno
Autor: Nob
Edició: Madrid: Dibbuks, 2017
Edat: a partir de 7-8 anys
Temàtica: còmic, escola, menjador, menjar


RESSENYA
=========
Un dels espais més mítics de la infantesa és el menjador de l'escola. Escenari d'àpats sovint divertits, d'altres vegades infernals. El menjador era com un apèndix del pati, un lloc que et permetia recarregar les bateries endrapant el menú de torn, però a la vegada marranejar amb el menjar i fer moltes entremaliadures amb els companys. Qui no havia amagat menjar a les butxaques? O camuflar plats sencers darrera dels radiadors? Recordeu la bogeria que es desfermava quan a final de curs teníem gelats per postres? El comedor: primer turno de Nob reflexa de manera molt divertida tots aquests aspectes, els lectors infantils es reconeixeran en moltes de les situacions que descriu, i els lectors adults somriurem amb nostàlgia.

Aquest còmic va rebre el premi Prix des écoles d'Angoulême 2017.

[Més informació i algunes pàgines de mostra aquí.]

Ola azul

FITXA
=====
Títol: Ola azul
Autor: Yoo, Jun-Jae
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
“-¡Ha nacido un caballo azul, azul como un trazo de mar!
-¡Este caballo es una señal de buen augurio!”
Cavall blau quan neix i es converteix en un símbol de victòria i força enmig de qualsevol de les batalles en les que està immers el poble...

“al cabo de un rato, Ola azul se convirtió en un caballo tordo normal y corriente”
Cavall blanc quan es ferit per un nen soldat i el castiguen amb el tancament en una de les quadres per sacrificar-lo: reflex del resultat de la guerra, del cansanci, sentiments i ferides d’un poble per culpa d’una guerra interminable

“Y cambiar el destino, que no es el que late dentro de nosotros”
Cavall blau quan recupera la llibertat i fuig cap al seu propi destí .

Gran importància de la il·lustració amb un plantejament molt interessant de colors. Només tres colors: blanc, negre i blau que representen la bondat, la maldat i l’ideal que seran els valors que es treballen des d’aquest conte.
La influència Picassiana (immens l’homenatge al Guernica) i el traç nerviós i tens, són impossibles de passar desapercebuts i malgrat que a la primer ullada pot resultar un dibuix agressiu per als més petits, aquest encaixa perfectament dins del discurs narratiu.
Estem davant una història plena de simbolismes i metàfores que fa imprescindible la lectura acompanyada per part del nen per poder entendre-la, amb diferents nivells de lectura i on cada relectura és un nou descobriment.
I si la història de Ola Azul us crida l’atenció recordeu les paraules de Yoo Jun-Jae: “Vaig escriure aquesta història amb el desig de despertar el cavall blau que dorm al fons dels nostres cors”.

Que tingueu sort i trobeu el vostre cavall blau!