La cançó del parc

FITXA
=====
Títol: La cançó del parc (L'Agus i els monstres vol. 3)
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Liliana Fortuny
Edició: Barcelona: Combel, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquesta és una nova aventura, la tercera entrega de la col·lecció L’Agus i els monstres (aquí podeu llegir la ressenya de la primera aventura, Arriba el Sr. Flat!), protagonitzada per l’Agus Pianola i els seus amics els monstres, uns personatges molt especials que l’ajuden a fer un món millor i que s’alimenten de llibres per viure, majoritàriament clàssics.

En aquesta ocasió toca lluitar perquè no converteixin el parc més gran de la ciutat de Galerna en un centre comercial. Després de donar-hi moltes voltes aconseguiran que no es faci ja que demostraran que sota l’àrea verda hi ha restes romanes. En aquesta peripècia l’Agus estarà acompanyat dels seus deu monstres fidels i també tindrà l’ajuda d’un arqueòleg, una mica de música, imaginació i tots els seus amics.

De la mateixa manera que els llibres anteriors, és una història simpàtica i divertida, plena d’humor i situacions ocurrents, amb un vocabulari àgil però alhora ric i fàcil de llegir, per la combinació perfecte de text, còmic i il·lustracions a tota plana, que fa que, els qui la llegeixin, s’hi quedin atrapats. Els diàlegs, que tenen diferents nivells de lectura, busquen la complicitat dels adults i, al ser una mica gamberros, es posen als més joves i sobretot als que
també desentonen una mica, com el protagonista de les històries, a la butxaca.

Però el que teixeix totes les històries són un seguit de valors com el treball en equip, l’amistat, el respecte per la diferència i sobretot l’amor per la lectura com un món fantàstic per descobrir i aprendre coses. Però tota aquesta altra lectura es presenta d’una forma molt natural i integrada amb el que s’explica, és a dir no d’una manera alliçonadora i això crec que és el que fa que no grinyoli i que els llibres tinguin una profunditat més enllà de les anècdotes que es presenten.

De ben segur que al llarg dels anys aquest còmic esdevindrà un clàssic que segur que agradarà als monstres amics de l’Agus, si encara segueixen rondant pels llibres.

Us recordo també que aquest món de monstres segueix a www.agusandmonsters.com.

Els Huguis a Jo no he sigut

FITXA
=====
Títol: Els Huguis a Jo no he sigut
Autor: Oliver Jeffers
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: València: Andana, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: Àlbum il·lustrat, discussions, relacions socials


RESSENYA
=========
Vagi per endavant que no sóc gens objectiva amb la feina de l’Oliver Jeffers. De fet, a les tertúlies d’Al·lots n’estem molt, tant de l’Oliver com dels seus àlbums il·lustrats. És per això que va ser veure aquest llibre en un dels prestatges de la llibreria i no poder-m’hi resistir. El resultat? Tot un encert, com no podia ser d’una altra manera.

Jo no he sigut és una de les dues aventures sobre els El jersei nou) que l’editorial Andana ha publicat en català. En el llibre que ens ocupa, aquests éssers entranyables passen un moment complicat. Un d’ells, en Gilbert, troba els seus companys enmig d’una forta discussió. Quan els demana per què discuteixen, ningú no és capaç d’explicar-li-ho. De fet, aquesta pregunta, que havia de servir per aclarir les coses, acaba provocant que la discussió vagi en augment. Com se les empescarà en Gilbert per aturar la bola de neu?
Huguis (l’altra és

Tot i ser senzilla, la història que Jeffers descriu a Els Huguis a Jo no he sigut és plena de significat. Ens fa reflexionar sobre aquelles vegades que ens llancem a discutir sense recordar el motiu i que preferim culpar-nos els uns als altres en comptes d’intentar arreglar-ho. I tan senzilla com la història són les il·lustracions, minimalistes i de línies netes; però aquesta senzillesa aparent amaga una gran habilitat per expressar les emocions dels Huguis, dibuixats amb quatre ratlles, a través de la comunicació no verbal. Amb tot, el centre d’atenció són les bafarades que reflecteixen la discussió dels personatges, on l’autor substitueix les paraules per significatius gargots de colors i tècniques diferents.

Reconec que aquest no és el meu àlbum preferit de l’Oliver Jeffers, però inclou els ingredients característics de la seva obra: l’humor surrealista, la tendresa i els valors com a rerefons. Una fórmula magistral que fa que l’Oliver ens acabi robant el cor, sempre, tant a nens com a adults.

Feliu, Rei de les ovelles

FITXA
=====
Títol: Feliu, Rei de les ovelles
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Edició: Barcelona: Animallibres, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Subtil és el títol d’aquest àlbum il·lustrat del gran Olivier Tallec; subtil l’argument; subtils les il·lustracions i subtil la traducció del títol (en francès Louis I, le roi des moutons, entenent aquest nom en record del rei de l’absolutisme Louis XVI o, tal vegada, de Louis XVI, darrer representant de la reialesa francesa).

Tot ell és una lliçó d’història de l’antic règim i també una enginyosa visió de la utilització també actual del poder. Tanmateix, si no s’arriba a veure com a tal, poc importa. La història del corder Feliu que un dia es troba amb una corona damunt del seu cap, amb tot el que això comporta, és molt divertida.

Tallec defuig en gran part del text i deixa que les il·lustracions mostrin la història de l’ambició del rei Feliu. Ja sigui a través d’imatges en seqüència o a doble pàgina, les expressions de les cares dels animals que apareixen són una mostra del mestratge d’aquest autor. Menys és més.
Davant de nosaltres s’escolen les idees i els efectes del nomenat ‘despotisme il·lustrat’ amb el lema: ‘el que és bo per a mi, és bo per al meu poble sense que aquest hagi d’opinar al respecte’. I aquest és el programa que aplica l’ovella Feliu, un cop coronada.

Ai, però! la història ens ha ensenyat que depèn de com bufa el vent, la corona que un dia és damunt del cap, pot passar a un altre cap... et voilà! tornem a començar.

El nen que va xatejar amb Jack Sparrow

FITXA
=====
Títol: El nen que va xatejar amb Jack Sparrow
Autor: Francesc Puigpelat
Il·lustrador: Oriol Malet
Edició: Bromera
Edat: 12-50 anys
Temàtica: pirates, xarxes socials, correu electrònic, amistat, família, adolescència, bullying, separació, pel.lícules


RESSENYA
=========
En Martí és un nen de 12 anys que sempre ha estat un seguidor i admirador de Johnny Dep
p a través de les xarxes socials. Un concurs de les millors frases de la pel.lícula Pirates del Carib el porta, com un dels guanyadors, a poder xatejar amb el mateix Johnny Depp. Però en Martí és prou intel.ligent i quan es troba en el primer xat, amb sinceritat explica al tal Johnny Depp, que sap que no és ell, sinó un “negre” que treballa per a ell. Els seus primers diàlegs iniciaran una amistat entre els dos desconeguts, on en Martí obrirà el seu cor: ell viu en una situació familiar difícil, on els seus pares s’han distanciat per causes de feina. A sobre, a l’escola és una víctima més del bullying per part d’un repetidor corpulent que l’havia jurat amb ell ja que en Martí tenia les orelles una mica grans i havia decidit apodar-li Dumbo. L’amistat entre tots dos segueix, i en Martí prèn exemple de la vida que en Johnny Depp va viure, especialment de com va aconseguir superar totes les adversitats. I és de la manera més simple: lluitant per ser feliç. Aquesta darrera decisió serà la que portarà en Martí a intentar aconseguir fer-se un raconet en aquest món: saber entendre els seus pares, defensar-se dels enemics de classe i aconseguir ser feliç en el seu raconet del món.

Aquesta obra ha aconseguit el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, un premi valencià per a públic infantil i s’atorga des 1996.

En Martí ho aconseguirà? Si dirigeix la brúixola cap al que més desitges, com a bon pirata, és possible que sí, però com? Al llarg dels vint-i-dos capítols trobareu la resposta.

Antes cuando no había colegio

FITXA
=====
Títol: Antes cuando no había colegio
Autor: Vicente Malone
Il·lustrador: André Bouchard
Edició: Edelvives, 2015
Edat: 8 a 11 años
Temàtica: humor, historia, colegio


RESSENYA

=========
Antes, cuando no había colegio...” es el texto que inicia cada página de este libro. El lector observa los cambios de cada época desde la prehistoria hasta nuestros días. Las imágenes de las ilustraciones dan mucho valor al contenido de cada historia. Los textos son cortos, pero complementan con la ilustración.

Son ejemplos bien elegidos y muy divertidos, y también un poco de educación, que no hace daño a nadie...

Dadà

FITXA
=====
Títol: Dadà
Autors i il·lustradors: Germano Zullo i Albertine
Edició: Ekaré
Edat: de 7 en endavant
Temàtica: l'amistat i la necessitat de dur ulleres


RESSENYA
=========
Primer de tot voldria fer un petit aclariment pel que fa a la temàtica d’aquest llibre, ja que he posat que tracta de “l’amistat i la necessitat de dur ulleres”. Però, atenció... ambdós conceptes van per separat. O sigui, que aquest conte no ens parla ni d’ulleres que ens ajuden a trobar amics, ni de que per trobar amics calgui dur ulleres... No, no, no. Res de tot això.

Però encara abans de començar a explicar-vos de què va aquest conte, voldria comentar també el seu títol: què és això de Dadà? Surrealisme? Absurd? Monty Python?

Doncs tot això i una mica més (i també una mica menys...) és el que hi ha en aquest conte que d’una manera simpàtica i molt senzilla juga amb l’absurd, l’amistat, la compenetració i el fet de perdre visió i haver de dur ulleres.

Dadà és un cavall especialitzat en salt d’obstacles que junt amb el seu estimat genet (un gentleman molt elegant i fi -tot i dur unes ulleres d’una graduació significativa...-) han guanyat tot allò que és guanyable en aquest tipus de tornejos. Junts formen un tàndem insuperable. Però arriba un dia en que les coses no van bé: cauen per terra, ensopeguen i arriben molt perjudicats al final de recorregut. Què passa? Es pregunten ambdós. Van a metges i a psicòlegs i ningú no en treu aigua clara. Finalment, en el següent campionat (i arrel d’una ensopegada providencial...), les ulleres que duu el genet d’en Dadà cauen damunt dels ulls del cavall i aleshores... ES FA LA LLUM! De sobte el pobre Dadà veu els obstacles, veu l’itinerari... Ho veu tot!

Només necessitava unes ulleres, el nostre cavall!

Tot aquest argument (a priori, sense gaire sentit comú... però això és el que té l’absurd!) es torna en una cosa d’allò més normal i assenyada gràcies a les il·lustracions perfectament mesurades d’Albertine que aconsegueix fer-nos entendre només amb imatges l’enorme grau de complicitat que hi ha entre aquests dos éssers... en Dadà i el seu genet.

El lleó i l'ocell

FITXA
=====
Títol: El lleó i l'ocell
Autor: Marianne Dubuc
Il·lustrador: Marianne Dubuc
Edició: Tramuntana, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Marianne Dubuc presenta en aquest nou àlbum una història plena de tendresa, d’amor i de respecte i llibertat vers els altres. Sobre volar i deixar volar, respectar i valorar la vida de cadascú i la pròpia.

Exemple d’àlbum complet. Àlbum que compta amb una fantàstica i esplèndida narrativa visual i una seqüenciació genial jugant i alternant amb il·lustracions a sang amb d’altres encerclades a manera de finestra cinematogràfica, quan se’ns presenten accions o el pas del temps, generant ritmes i sensacions que ajuden a la història i al lector.

Les accions, les mirades, els blancs i els silencis colpidors parlen més que un text que té les paraules justes.

Formes i colors molt definits per l’estil de Dubuc totalment coherents amb el to de l’àlbum que agradaran de ben segur a lectors de totes les edats.

Frida Kahlo

FITXA
=====
Títol: Frida Kahlo
Autor: Mª Isabel Sánchez Vegara
Il·lustrador: Gee Fan Eng
Edició: Alba, 2015
Edat: a partir de 8 años
Temàtica: biografía


RESSENYA
=========
“Yo quisiera… poder hacer lo que me de la gana detrás de la cortina de “la locura”. Así arreglaría las flores, todo el día, pintaría el dolor, el amor y la ternura, me reiría a mis anchas de otros, pero sobre todo me reiría de mí. Construiría mi mundo que mientras viviera sería mío y de todos…”

Así se definía Frida Khalo, de espíritu provocador, dueña de una vida en la que el dolor físico y emocional siempre estuvo presente, pero en la que fueron la alegría, la creatividad, el amor y la pasión los elementos principales.

Esta es la gran historia que nos intenta explicar este pequeño álbum ilustrado a través de imágenes que explican las diferentes etapas de la vida de la artista, una en cada doble página y sencillos pareados:

“La petita Frida va néixer a Coyoacan.
Només feia falta veure-la per saber que era especial.”

Las ilustraciones totalmente planas, nítidas, de vivos colores y extrema simplicidad están cargadas de simbolismo:
En la primera Frida coge de la mano a su papá, que lleva una cámara fotográfica –era fotógrafo- y su mamá aparece detrás de ellos dos –madre e hija tenían una relación de amor-odio-.
La siguiente imagen muestra a Frida de niña con la lesión en la pierna que le dejó la poliomielitis. Está en un hilera con mas niñas de su edad, un poco apartada de todas – su enfermedad condicionó la relación que tenía con las niñas de su edad-.
Un ejemplo mas: en otra doble página Frida ya está postrada en cama inmediatamente después del accidente de tráfico, con lo que parece un pijama estampado de mariposas – la artista empezó pintando el corpiño que se veía obligada a llevar siempre con motivos alegres-.

Los colores saturados de los dibujos refuerzan la sensación de valentía de la artista.

Este es el segundo título de la colección Petita&GRAN que pretende dar a conocer a grandes mujeres de la historia, dirigida a público infantil.

Un libro bonito de mirar, para averiguar un poco mas y para explicar a niños y niñas de todas las edades.

Calvin no sabe volar

FITXA
=====
Títol: Calvin no sabe volar
Autor: Jennifer Berne
Il·lustrador: Keith Bendis
Edició: Takatuka, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: estornells, aus, aprenentatge


RESSENYA
=========
En Calvin és un estornell amb inquietuds intel·lectuals. Ben aviat descobreix que l'interessen més els llibres que les habilitats habituals de la seva espècie. Prefereix anar a la biblioteca que caçar i els seus companys se'n burlen. Els estornells, però, gràcies als coneixements d’en Calvin salven la bandada de l'huracà. En Calvin aprèn a volar i s'integra plenament en el grup.
Una història que, tot i divertida, no és gaire original. En Keith Bendis aporta unes il·lustracions alegres i plenes de color.

Un món de famílies

FITXA
=====
Títol: Un món de famílies
Autor: Marta Gómez Mata
Il·lustrador: Carla Nazareth
Edició: Comanegra
Edat: 6-100 anys
Temàtica: família, amistat, diversitat, societat, amor, realitat, confiança, mort, vida, art de viure


RESSENYA
=========
Una família és un trencaclosques fet a base d’amor, paciència i bona voluntat. Les peces, en sí mateixes, no tenen massa importància, perquè l’essencial és el conjunt. Una barreja d’amor amb voluntat, i estima i esforç. Així, el món es va omplint de moltes famílies que dia a dia demostren que viure junts fa que la vida sigui molt menys complicada i més bonica. I aquest és l’objectiu principal del present àlbum il.lustrat: un mapa per els diferents esquemes familiars que cadascú de nosaltres anem construïnt mentre vivim.

Des la família equilibrista que encara les dificultats de la vida lluitant per aconseguir l’equilibri, la família nòmada unida gràcies a les seves maletes, les famílies temporals que duren el que dura un mar de núvols, les famílies que viuen dels records i els tresors antics emmagatzemats i recordats a antigues golfes, la diversitat de colors i ètnies que poden formar la família arc de Sant Martí, la barreja diferent de fruites tan apreciada per la família macedònia, la família infinita que s’alimenta de l’adopció com a ingredient bàsic i aquella que encara la vida amb el seu millor somriure, la família ventall, que fa bufar l’aire més fresc que la pluja deixa abans de saludar de nou al sol.

Aquest àlbum il·lustrat ve acompanyat d’il·lustracions plenes de color i ben precises de la mà de Carla Nazareth, que omplen de detalls totes les pàgines i que fan que la lectura sigui molt més dinàmica fins la seva última pàgina, on et trobes una bona classificació per a totes aquelles famílies disposades a somiar: amb la igualtat, amb reunir-se, amb crear, amb aprendre, amb la generositat, amb la natura, etc.

La meva família és una mena de xarxa que acull i reuneix, fins i tot si té més d’un gran forat que ens recorda que algú ja no hi és. És gràcies a aquesta manca que la força ens ha mantenit units. I és que tots, des del més petit fins al més gran, tenim el nostre espai, el nostre paper i el nostre valor. Així, la unió de retalls, fils i teixits aconsegueix que la xarxa reculli, pari o pesqui el nostre objectiu: viure junts.

I tu, de quina família (o famílies) formes part?

La madre de Jack

FITXA
=====
Títol: La madre de Jack
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Edu Flores
Edició: Apila ediciones
Edat: de 7 en endavant
Temàtica: la mort


RESSENYA
=========
Aquesta és una nova versió d’un conte tradicional escocès que tracta el tema de la mort. Sota l’enfocament de com la vida i la mort són dues cares d’una mateixa moneda.

El text és de Daniel Nesquens (i es nota en la frescor dels diàlegs) i les il·lustracions són d’Edu Flores. Flores aconsegueix transmetre inquietud, angoixa i certa prevenció durant tot l’àlbum.

En Jack és un noi que té la mare a punt de morir. Està malalta, molt malalta i ja no es pot fer res per salvar-li la vida. Quan Jack surt de casa, desesperat per la imminència de la mort de la seva mare, es troba de cara amb la Mort que ve a buscar a la seva mare. Però en Jack no vol. No permetrà que la Mort s’endugui la seva mare. En Jack és un noi molt llest i aconsegueix entabanar la mort i tancar-la dins una ampolla.
A partir d’aquest moment la mare es recupera miraculosament però, paral·lelament, també passa una altra cosa miraculosa: el món sencer es capgira!
Res no mor a la terra des d’aquell dia. Ni porcs, ni pollastres... però no sol. La gent no pot arrencar ni una trista pastanaga per fer-se una sopeta, ni una poma vermella per entretenir la gana. Res no mor. Res no viu. Tot està en una mena de “stand by” insuportable.
La mare de seguida se n’adona de què allà en passa alguna, i quan pregunta a en Jack què va passar el dia que ella es va curar, ell li explica el seu encontre amb la mort i com la va empresonar perquè no se la pogués endur. Amb molta tristesa i resignació, en Jack entén la lliçó... que la vida i la mort estan molt més lligades del que ens agradaria acceptar.
Així les coses, en Jack allibera la mort del seu captiveri i aquesta, en agraïment per aquest fet, proporciona a la seva mare una mort dolça... se la endú amb un somriure als llavis.

Mil hogares

FITXA
=====
Títol: Mil hogares
Autor: Carson Ellis
Il·lustrador: Carson Ellis
Edició: Madrid: Alfaguara, 2015
Edat: a partir d'1 any
Temàtica:


RESSENYA
=========
Vaig descobrir Carson Ellis gràcies a les il·lustracions del llibre de Colin Meloy Les cròniques de Wildwood (Alfaguara, 2012), un llibre fabulós que em sembla que va passar sense pena ni glòria. En català va tenir una distribució molt estranya i de fet, tot i ser una sèrie, no s’han seguit traduint els següents volums, ni tan sols en castellà.

Però bé, ens fa molta il·lusió que com a mínim, Alfaguara s’hagi enamorat també del treball de Carson Ellis i publiquin ara el seu primer llibre en solitari.

Mil hogares és un inventari de cases, il·lustrades sobre el blanc de la pàgina, amb alguna petita referència a la persona que hi habita.

Alternant la il·lustració d’una sola pàgina amb la doble pàgina, acompanyada de frases molt breus descriptives o de preguntes suggerents, Ellis ofereix un viatge a cavall de la realitat i la fantasia, que demana una lectura molt atenta.

Llegeixo en aquest enllaç que Carson buscava sense sort un argument pel seu llibre quan de cop i volta va topar amb el Gente de Blexbolex. Fascinada amb aquest llibre va pensar que no li calia trobar un argument, podia començar dibuixant cases, un tema que, com a amant de l’arquitectura, sempre li ha agradat.

Al dibuixar cada casa va adonar-se que per elles mateixes ja suggerien uns personatges, unes històries, unes relacions... De fet, de petita, creia que qualsevol forat que trobava, era la casa d’algú.

El resultat és un llibre que podem llegir d’una forma més superficial, com a inventari imaginatiu de cases curioses de tota mena i condició. Però que també ens permet fer una lectura molt més atenta plena de sorpreses. Si hi dediquem el seu temps, hi podrem descobrir repeticions, detalls amagats, i sobretot, referències al món real, ja sigui a l’estudi de la il·lustradora o referències al seu marit Colin Meloy, cantant del grup indie The Decemberists.

El treball de Carson Ellis té sempre una atmosfera i uns tons molt acollidors, una pàtina retro especial... Des del meu desconeixement en tècniques il·lustratives, no sé si aquest caliu es deu, tal i com explica en aquesta entrevista
a la seva feina amb llapis i pinzell. La il·lustradora confessa que va estudiar il·lustració fa molts anys, que allò que més li agrada és el dibuix i que és una negada del treball amb ordinador.

La neu

FITXA
=====
Títol: La neu
Autor: Kaori Tajima
Il·lustrador: Kaori Tajima
Edició: Tramuntana, 2014
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: tardor, hivern, fred, animals que hivernen, protecció


RESSENYA
=========
Aquest àlbum ens narra una història molt poètica i senzilla, tan per les imatges com pel tempo i el text.

Un dia d'hivern, un conillet blanc corre pel bosc i comença a nevar. Els "flocs de neu giravolten, lleugers, rodons" i cauen lentament damunt un catifa de fulles seques ben roja. Mentre, el nostre protagonista, encuriosit i feliç descobreix com les bestioles que hivernen es reclouen al seu cau; volta pel bosc fins que queda cobert de neu i la mare el ve a buscar.

Tot passa simplement, pàgina a pàgina, de forma suau i tenaç, del roig intens de la tardor al blanc i gèlid d'hivern. I quants matisos que té el blanc, tants com el gris.

Kaorina Tajima, il·lustradora japonesa, ens obsequia amb setze il·lustracions, doble pàgina, on la tardor és tan vermellosa i espessa que, a la neu, li costa cobrir-la. Al principi, les volves semblen fràgils i transparents, com si fossin papers de confeti; persistents, però cobreixen tota plana. En la immensitat del blanc, el conillet i la seva mare no es deixen de petja.

Hola Abuelo /Querida Nieta

FITXA
=====
Títol: Hola Abuelo / Querida Nieta
Autor: Peter Härtling
Il·lustrador: -
Edició: Destino infantil y juvenil, Ed. Planeta, 2015
Edat: de 11 a 14 años
Temàtica: relación abuelos/nietos, vivencias reales, correos electrónicos


RESSENYA
=========
Se trata esta de una novela en la que el escritor nos relata una historia basada en una vivencia real de su propia vida.

Los protagonistas de esta magnífica historia son un abuelo y su nieta. Se comunican de forma poco común, aunque actualmente ya sea habitual: por medio de mails.

La nieta, Mirja, está en plena adolescencia y no es fácil el trato con ella. Siente que sus padres no la comprenden, sus sentimientos son contradictorios y su relación con ella misma, con sus compañeros de clase (tiene una amiga, Irina, que roba en las tiendas), etc... difícil.

Los primeros mails que Irina envía a su abuelo son rotundos, críticos, e intenta hacerle ver que ella sabe lo que hace y tiene toda la razón.

Su abuelo, Robert, afortunadamente la apoya, y sin darse ella cuenta, va introduciendo sus palabras sabias, le da ánimos para que no decaiga, le da sus consejos, y construye una unión y una relación llena de cariño. Poco a poco vas viendo la transformación de Mirja, hasta llegar a un profundo y conmovedor final.

Se trata de una historia que presenta problemas sociales muy actuales, y que a través de una historia real nos enseña que hay personas que pueden ayudarnos en el caminar de la vida.

Os dejamos a continuación una muestra de dos mails entre Mirja y Robert.

De: Mirjam A: Abuelo

Hola, abuelo: Te has marchado de pronto. A veces caminas más rápido de lo que deberías. Yo quería decirte que me pones de los nervios cuando hablas en secreto sobre mi Facebook con mamá
Mirjam

De: Abuelo A: Mirjam
Querida Mirjam: Has tenido que esperar, porque hasta este momento no se me había ocurrido encender el ordenador. Han pasado tres días desde que me mandaste ese correo tan duro. Ahora estoy aquí sentado y tecleo una carta en el ordenador. Me viene a contrapelo, porque estoy acostumbrado a escribirlas con la máquina de escribir o con la pluma. Pero como ya has empezado, podemos seguir escribiéndonos correos electrónicos. Espero que mis explicaciones no te suenen demasiado a «viejo». Además, me esfuerzo por ser razonable, como tú querías. Pero eso no significa que tenga que estar siempre de acuerdo contigo.

El intruso

FITXA
=====
Títol: El intruso
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Cristina Sitja Rubio
Edició: A buen paso, 2014
Edat: 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
El intruso és un àlbum altament i positivament inquietant. Al personatge protagonista li ha entrat una pilota groga dintre de l’habitació. Ell no la vol, vol que marxi però aquesta pilota sembla no tenir cap intenció, al contrari, sembla estar molt bé amb les altres joguines de l’habitació. La pilota de fet, ja ens està ocupant la portada del llibre, ens està ocupant el nostre espai.

Somni, realitat, metàfora? El intruso connecta amb les nostres pors i amb el fet d’enfrontar-nos de cara amb els nostres problemes, pors, fòbies, obsessions i amb el que es desconeix.

Qui o què és aquesta pilota groga? Com s’enfrontaria cadascú a ella? El debat i la reflexió estan servits.

Text directe a partir de frases curtes acompanyades d’unes il·lustracions que ajuden a generar i engrandir la sensació d’inquietud. Il·lustració gens convencional, moltes gràcies, que no té res a envejar a l’expressionisme alemany de principis del segle XX.