El soplador de sueños

FITXA
=====
Títol: El soplador de sueños
Autor: Bernard Villiot
Il·lustrador: Thibault Prugne
Traducció: Virtudes Tardón
Edició: Bruño, 2016

Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
- A estas horas, un niño de tu edad debería estar en la cama, soñando.
- No tengo casa ni cama. Y hace demasiado frío para soñar.

Avui us recomano una història de superació amb un preciós missatge: creu en tu mateix i aconseguiràs allò que més desitges.

De què estan fets els somnis? Som molts els que ens hem formulat aquesta pregunta en una o altra ocasió, segons l’autor d’aquest conte, els somnis estan fets del més bell cristall de Murano.

Una nit qualsevol, un misteriós personatge fa immensament feliç un infant regalant-li una finíssima bombolla de cristall que conté el somni més meravellós de tots. El nen comparteix aquesta increïble experiència amb altres nens i nenes i, naturalment, tots volen el seu somni meravellós.

L’illa de Murano i les fascinants creacions de vidre que els grans mestres artesans del vidre han creat al llarg de la història, són la llavor d’un relat ple de màgia i bellesa. Amb gran delicadesa, aborda el tema de la pobresa infantil, i tracta valors tan necessaris com la solidaritat, la bondat i la generositat, tot plegat, en una història original i preciosa. Perfecta per explicar en una hora del conte a la biblioteca, per compartir amb els vostres fills abans d’anar a dormir, o en qualsevol altre moment del dia.

Vull destacar les il·lustracions de Thibault Prugne, absolutament delicioses, amb una paleta de colors rica en matisos i un domini sensacional de la llum i les ombres, combina paisatges de somni amb primers plans impressionants convertint aquest àlbum en un llibre perfecte per regalar.

El yeti

FITXA
=====
Títol: El yeti
Autor: Taï-Marc Le Thanh
Il·lustrador: Rébecca Dautremer
Edició: Edelvives, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: descobrir mites, realitzar somnis, obsessions


RESSENYA
=========
Existeix realment el ieti? La protagonista té una obsessió: buscar-lo. Al principi podria semblar una història d’amor però acte seguit ja se’ns presenta l’objectiu dels pensaments de la noia. Aquest personatge que l’acompanya arreu i que vetlla per ella. Com si també tingués ànsia per trobar-la.
Un viatge a la recerca del mite, de l’imaginari, del fantasma, potser. Un esforç que valdrà la pena si observeu bé i si la vostra imaginació us permet deduir el resultat de la gesta.

El Yeti és un àlbum que no deixa indiferent. Cada pàgina és un cúmul de detalls que ens aboquen al misteri i a la incertesa. Text i il·lustracions van de la mà, així com el duet protagonista. Són inseparables.

Una nova joia d’aquest tàndem tan magníficament compenetrat. Taï-Marc Le Thanh hi posa el text. Cada frase conté la sensibilitat ampliada en forma d’il·lustració de la Rébecca Dautremer. Les paraules de Taï-Marc Le Thanh són dolces i expressen, fins i tot, silencis interiors del duet protagonista. Experimentareu una sensació especial quan els mots us revelen entorns salvatges, decisions difícils i descobriments apassionants.

Rébecca Dautremer treballa amb una passió extraordinària. Les seves il·lustracions en gran format no són debades. Cal mostrar aquesta bellesa dels paratges, de les expressions, dels sentiments. I tot amb una calidesa vertiginosa.

Sóc una seguidora de la Rébecca i el Taï-Marc, sobre tot quan treballen plegats. Els seus llibres ocupen un espai especial en la meva biblioteca perso
nal. I aquest nou àlbum no ha estat menys. Són peces de museu, per dir-ho d’alguna manera. I desitjo que continuïn oferint-nos obres d’art com aquesta.

Si voleu saber més sobre l’autor i la il·lustradora:

Taï-Marc Le Thanh
Rébecca Dautremer

¡Quiero dormir!

FITXA
=====
Títol: ¡Quiero dormir!
Autor: Michael Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos
Edat: de 4 endavant
Temàtica: dormir


RESSENYA
=========
Una llebre ordenada, pulcra i amant dels rituals, es disposa a anar a dormir... Deixa un got d’aigua damunt la tauleta, les sabatilles a la catifa, mira que no hi hagi cap monstre sota el llit, abraça ben fort el seu peluix -a l’alçada del cor- i s’estira al llit amb les dues orelles tapant-li els ulls. Però de sobte, un soroll ensordidor la desperta. Es un ocell que s’ha posat a picar la soca d’un arbre. Però... on s’ha vist fer això a aquestes hores de la nit!, crida d’allò més enutjada la nostra llebre. I fa fora del seu jardí a aquell ocellot tan escandalós.
Torna a la seva habitació i... veu una mica d’aigua del seu got, deixa les sabatilles a la catifa, mira que no hi hagi cap monstre sota el llit, abraça ben fort el seu peluix -a l’alçada del cor- i s’estira al llit amb les dues orelles tapant-li els ulls. Però de sobte un altre soroll ensordidor la desperta. Ara és un esquirol que s’ha posat a obrir nous a altes hores de la matinada. Deu ser una broma, oi? Es diu la llebre a si mateixa que comença a perdre els nervis amb tanta interrupció als seus rituals nocturns i el seu descans...
I ja us podeu imaginar com continua la història... una vegada i una altra, la pobre llebre protagonista d’aquest conte no para de patir constants interrupcions del seu son. I amb tant d’entrebanc al final acaba deixant les sabatilles dins el got d’aigua i abraçant ben fort –a l’alçada del cor- la seva catifa!!!
Bé, encara té un altre final aquest conte, però no us el diré... millor mireu-vos el conte que passareu una bona estona amb ell!

Hay clases sociales / Las mujeres y los hombres

FITXA
=====
Títol: Hay clases sociales / Las mujeres y los hombres
Autor: Equipo Plantel
Il·lustrador: Joan Negrescolor / Luci Gutiérrez
Edició: Media Vaca
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: igualtat/desigualtat, política, societat


RESSENYA
=========
L'editorial Media Vaca publica a la col·lecció “Libros para Mañana” quatre títols interessantíssims de ciències polítiques per a nens: Cómo puede ser la Democracia; Así es la dictadura; Hay clases sociales; y Las mujeres y los Hombres. Es tracta d’una col·lecció que es va publicar per primera vegada a finals dels anys setanta. Media Vaca la reedita quaranta anys després amb noves il·lustracions però gairebé sense modificar el text, considerant-lo plenament vigent i actual. I efectivament, quan es llegeix impressiona l’actualitat del text: han passat quaranta anys i la desigualtat entre rics i pobres en lloc de disminuir augmenta, mentre que la igualtat d’oportunitats entre homes i dones està ben lluny d’arribar.

Aquí ens centrarem només en dos dels quatre: Hay clases sociales, i Las mujeres y los Hombres. Els dos llibres sobre desigualtat. «Todos los Hombres son iguales. Pero hay cosas que los hacen desiguales: la fuerza, el poder, el dinero y la cultura». L’estil és així, enunciats breus, clars i amb ritme, explícits, contundents, sense arribar mai però a l’eslògan o a la banalització dels conceptes; és justament aquest últim aspecte el que m’ha sorprès més. Trobo extraordinària i genial la capacitat d’alguns autors/es de fer llibres per a nens que siguin també bons llibres per adults, llibres de debò, que no fan l’ullet a ningú, que no edulcoren, que són el que són.

Al final dels llibres s’hi troba un annex amb un test sobre el tema tractat, on es convida als lectors a contestar a les preguntes, fer un comentari i enviar-lo a l'editorial. La idea és conèixer quina és la opinió dels nens i preparar una futura publicació que ens ho expliqui a tots. Media Vaca manté els tests dels anys setanta i aquí sí que és on es veu més el pas del temps. Trobo que si l’objectiu del test és conèixer de veritat l’opinió dels nens, el test a resposta tancada no és, segons la meva experiència personal, l’eina més adequada, perquè reforça una certa tendència dels infants a donar respostes conformistes, respostes complaents per a l’adult. Segurament existeixen altres maneres més efectives dels tests per conèixer les opinions dels nens que seria interessant investigar per a la nova publicació que esperem amb curiositat.

En conclusió, us recomano la lectura d’aquestes llibres per seguir reflexionant sobre uns temes tan bàsics per a la convivència i per la construcció d’una societat més justa i igualitària, compartint l’

esperança amb Media Vaca i el equip Plantel de que aquest “mañana” no trigui gaire en arribar.

Max i els Superherois

FITXA
=====
Títol: Max i els Superherois
Autor: Rocío Bonilla
Il·lustrador: Oriol Malet
Edició: Animallibres, 2016
Edat: de 4 a 10


RESSENYA
=========
Avui us porto una proposta infantil absolutament genial, amb un format innovador, original i autèntic que funciona tan bé que em pregunto com no se li ha acudit a ningú abans?!

A Max el fascinen tots els superherois, però en té un de preferit. En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… Però el millor de tot és que Megapower és diferent dels altres superherois, i Max sap molt bé per què.

La majoria de nens i nenes consideren els seus pares una mena de superherois, bé, això es dona quan són petits, quan s’endinsen a la fabulosa adolescència, aquests mateixos superherois es converteixen, com per art de màgia, en súper malvats, però aquesta seria una altra història... La qüestió és que a través d’en Max, un personatge simpàtic i encantador que ens fa somriure, assistirem a “l’enamorament” del petit envers Megapower, la més gran heroïna que pugueu imaginar, confesso, de cara al proper carnestoltes me’n demano la disfressa! ;-)

El que sorprèn d’entrada de la proposta és el magnífic encaix que han aconseguit els autors a l’hora de fusionar dos estils ben diferents, com són l’àlbum il·lustrat i el còmic. En aquest projecte, la fusió és completa, l’estil de les il·lustracions, la tipografia, fins i tot el fons del paper, però malgrat tot, funciona de meravella i no es fa en absolut estrany, tot té un equilibri i res no grinyola, és senzillament fantàstic!

M’encanta com a través dels dos estils, el lector observa la doble visió dels súper poders de Megapower des dels ulls d’en Max, dues lectures ben diferents d’una mateixa cosa, permeten jugar a trobar les coincidències d’una manera divertida i molt interessant, cosa que ofereix una nova lectura de la història.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó i Els fantasmes no truquen a la porta.
en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb

Oriol Malet (Martorell, 1975) Passa per l’escola d’arts plàstiques Ca l’Oller de Martorell, l´Ea Serra i Abella de l’Hospitalet de Llobregat i la facultat de Belles Arts de Barcelona. L’any 2004, comença la carrera com a il·lustrador professional, dins de l’equip de Malet&Co ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres. En premsa ha col·laborat amb Jot Down, TimeOut i La Vanguardia. També ha fet treballs discogràfics amb artistes com Roger Mas, Llibert Fortuny (Triphasic), Final Step o Nu-b. Assegura que els referents que té no són gràfics, sinó literaris i musicals. Els dibuixos de l’Oriol beuen més de l’obra de Boris Vian o Charles Mingus que de cap artista plàstic. Fa cinc anys que estudia música amb el seu instrument de tota la vida. Ara, a més, centrat com està en el jazz, s’ha posat a tocar la trompeta.

Gato Pato

FITXA
=====
Títol: Gato Pato
Autor: Cucho Cuño
Edició: Lata de Sal, 2014
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: animals, metamorfosi


RESSENYA
=========
¿Qué pasaría si un día te levantaras y tu reflejo no fuera el tuyo? Pues eso mismo es lo que le ocurre al gato protagonista de esta historia.
El reflejo del agua de su cuenco le muestra que es un pato, ¡y no un gato! En el espejo del baño ocurre lo mismo. Ya no es gato, es pato.
¡Imaginaos qué disgusto!
Nuestro gato pato se puso a llorar desconsoladamente, tanto que llenó el baño con sus lágrimas. Y a ritmo de buá buá, cuá cuá, se puso a nadar. ¡A nadar! Quizá ser pato no iba a ser tan malo...

Esta metamorfosis felina es obra del escritor e ilustrador Cucho Cuño que se ha basado en su propio gato (que se cree perro y paloma) para crear este divertido y desconcertante librito sin palabras que nos muestra lo traumáticos que pueden ser (algunos) cambios, pero a la vez positivos.

Train Kids

FITXA
=====
Títol: Train Kids
Autor: Dirk Reinhardt
Traducció: Montserrat Franquesa Gòdia
Edició: Pagès, 2016
Edat: a partir de 12 anys


RESSENYA
=========
Dirk Reinhardt (Bergneustadt, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 1963) va passar mesos entrevistant a joves adolescents que decideixen creuar Mèxic per fugir de la pobresa dels seus països i arribar fins a Estats Units, buscant una vida millor.

Reinhardt volia donar a conèixer com és aquest viatge que segons Amnistia Internacional (llegeixo en el epíleg) és un dels més perillosos del món.

L’autor es centra en cinc adolescents que, improvisadament i per necessitat, es fan amics durant un d’aquests viatges, que comença en una canoa i continua al llarg de dos mil quilòmetres enfilats a un munt de trens de mercaderies. Gràcies als bons consells d’un dels nois, en Fernando, el grup va avançant poc a poc per terres mexicanes.

Al llarg del llibre veiem com aquests joves fugitius se les veuen amb lladres, amb els maras (bandes de joves organitzats que controlen els trens i cobren a canvi de protecció), amb els càrtels de la droga... així com amb polícies corruptes que poc fan, o poden fer, per controlar aquesta bogeria.

La realitat que se’ns dibuixa és extremadament horrorosa. I aquí rau la dificultat, suposo, d’escriure’n un llibre per a adolescents. Si l’autor no ho ameneix amb cert to d’aventura i tanca alguns dels episodis amb solucions poc realistes, no hi hauria força moral per acabar el llibre. La sensació és que, a la tercera pàgina, ja podrien estar tots morts. I que escenes com el segrest dels zetas, en aquell soterrani esgarrifós, no poden tenir de cap manera un final feliç.

Trobar l’equilibri entre l’acció, certa intriga, però amb la justa sensibilitat que demana la realitat narrada i sent alhora convincent, no és fàcil.

Per tant, tenint en compte això, crec que Reinhardt ha fet un bon treball trobant la manera d’explicar als joves una realitat colpidora, posant de manifest i denunciant la situació en que es troben mils d’immigrants il·legals.

Mentre llegia Train Kids, em venia tota l’estona el record, també colpidor, del llibre d’Anne-Laure Bondoux Temps de miracles (Baula, 2010) que explicava el terrible viatge a través d’Europa d’una noia i un nen que fugien de la guerra del Caucas.

La historia extravagante de Hipo & Gavante

FITXA
=====
Títol: La historia extravagante de Hipo & Gavante
Autor: Nono Granero
Il·lustrador: Nono Granero
Edició: Canica Books
Edat: de 4 a 7 anys
Temàtica: amistat, abecesari, rimes


RESSENYA
=========
Un simpàtic llibre que jugant amb l’abecedari i les rimes ens narra l’amistat entre l’Hipo i en Gavante.

Hipo és un hipopòtam que s’avorreix a la vora del riu i vol saber cóm és el mar, així que un bon dia fa la maleta i... cap a la costa, Hipo!. Un cop allà coneix a un llamàntol anomenat Gavante que és la mar de salat i que l’anima a viure mil aventures mentre descobreixen el fons marí. Però tot d’una sorgeix una diferència irresoluble entre ambdós ( ...un vol prendre cafè i l’altre no) i es separen d’allò més empipats. Hipo se’n va a nadar al mar -per mirar d’oblidar el disgust amb en Gavante- i en aquell precís moment arriba una tempesta ferotge que està a punt d’ofegar el nostre hipopòtam. En Gavante, en veure en perill a l’Hipo, actua amb determinació i amb una “super-mega-absorbent” tovallola de platja aconsegueix salvar-li la pell al paquiderm. Però no sols li salva la vida... amb la seva heroica actuació també salva l’amistat entre els dos animalons i arrel d’aquesta aventura aprenen la gran importància que té per conservar els amics el fet de respectar les diferències d’uns i altres (... tant si t’agrada el cafè com si no!).

L’autor, en Nono Granero, ens explica tota aquesta aventura com un joc d’endevinalles, de manera que cada escena ve descrita amb un rodolí on sols falta la última paraula, que resulta molt fàcil d’endevinar ja que ens diu per quin lletra de l’abecedari comença i la sonoritat de la rima ens diu com hauria d’acabar...

Un àlbum molt ben lligat on història, rodolins, joc i il·lustracions formen un bon pack.

Demeter

FITXA
=====
Títol: Demeter
Autor: Ana Juan
Il·lustrador: Ana Juan
Edició: Edelvives, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: vampirs


RESSENYA
=========
I tornem amb Ana Juan, aquesta vegada amb una acuradíssima edició per part de la editorial Edelvives.

Demeter és el vaixell que va fer la ruta dels Carpats fins a Anglaterra amb una càrrega molt especial, caixes plenes de terra...o això és lo que pensava el seu capità . Ana Juan s’inspira en aquesta part del Dràcula de Bram Stoker, seguint el quadern de bitacora del capità del Demeter que ens narra la vida dintre del vaixell, i tot el que succeeix en aquest peculiar viatge; com els seus tripulants van desapareixent nit rere nit i el pànic i el terror es va apoderant dels pocs homes que van quedant a bord.

En format entre la Novel·la gràfica i l’àlbum il·lustrat, Ana Juan ens narra d’una manera visual molt potent l’angoixa i els perills que envolten a la tripulació del Demeter i el seu tràgic final. Un llibre molt cuidat, des de la mà que a la coberta ens invita a entrar dins d’aquesta història, a les guardes, les portades i contraportades que ens fiquen en aquest ambient lúgubre que envolta al Demeter. Una petita joia de la novel·la gràfica.

T'ho explico a la cuina

FITXA
=====
Títol: T'ho explico a la cuina
Autor: Ferran Adrià
Il·lustrador: -
Edició: Beascoa, 2016
Edat: de 8 en endavant
Temàtica: alimentació i cuina


RESSENYA
=========
“POP FICTION de primer” o com és que a mi el Ferran Adrià em recorda el Quentin Tarantino.

No dic pas que tinguin els mateixos ulls o el mateix nas, no... però sí que és cert que després de llegir: T’HO EXPLICO A LA CUINA, automàticament em va venir al cap aquest pensament
i vaig voler esbrinar el perquè d’una associació d’idees tan estrafolària. I heus aquí la meva teoria: a dia d’avui, tant el Ferran com el Quentin (permeteu-me que els tutegi...) han demostrat tot allò que es demostrable en les seves respectives especialitats (gastronomia i cinema). Són un genis que desborden creativitat de manera compulsiva en els seus plats i en les seves pel·lícules, i tant si t’agraden més com si t’agraden menys, no se’ls hi pot negar les proeses que ambdós han aconseguit en els seus camps. Això els permet treballar en el seu dia a dia d’una altra manera... les seves creacions no es veuen limitades per factors externs com ara si es vendrà molt o poc , si serà un èxit de taquilla o si la crítica tractarà bé el seu producte. A hores d’ara no crec que això faci perdre el són a cap dels dos. I per aquest motiu creen amb més llibertat, com criatures fent el que de debò els hi ve de gust i fent-ho, a més, al seu aire.

I, segons el meu parer, ha estat aquesta suma de factors –no dependre de ningú ni de res més que no sigui la incontinència creadora del seu autor- la que ha permès que un llibre com aquest vegi la llum. Perquè aquest llibre de cuina no és un llibre de cuina gaire normalet. És maco, està fet a consciència, és exhaustiu i és gran. Molt gran. Massa gran. Aquest llibre és un King Kong dins del món dels llibres de cuina. No és fàcil maniobrar amb ell per la cuina com ho faríem amb un llibre de receptes normal. D’altra banda, i si el volem considerar com a “llibre de lectura de sofà”, potser la mida ja no molesta tant però cal tenir present que després d’una estona de fullejar-lo és més que probable que ens agafi una gana de “simi gegantí d’un altre món” i aleshores... apa som-hi! amb ell cap a la cuina i ja tornem a enredar la troca per trobar un mostrador prou gran on exposar-lo per a seguir la recepta que et proposa fil per randa. Però amb tots els seus pros i contres, he de dir que a mi m’agrada la idea del llibre, m’agrada el que hi ha a dins i m’agrada la seva intenció i les seves aspiracions. Tan de bo tingui sort i properament es posin a la venda faristols gegantins que permetin –sobretot als que tenim cuines microscòpiques- poder consultar-lo amb comoditat mentre som entre els fogons...

Porc i Cuca, una gran amistat

FITXA
=====
Títol: Porc i Cuca, una gran amistat
Autor: Alex Latimer
Il·lustrador: Alex Latimer
Edició: Baula, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest conte parla de l’amistat entre dos personatges ben diferents, un porquet i una cuca. Al principi els costa trobar aficions comunes degut a la seva diferència de tamany, però això és fàcilment superable amb una mica de paciència.

La història, aparentment simple, està explicada amb tocs d’humor i molta tendresa, mostrant al principi allò que els separa però donant més importància als punts que els uneixen per molt diferents que siguin. Per exemple: no poden jugar a escacs perquè la cuca no pot moure les peces, conduir un tàndem plegats o jugar a tenis però sí anar al cinema, al teatre o al zoo.

Alguns dels valors que podem extreure de la història, fàcilment extrapolable a situacions del nostre dia a dia, són: la importància de tenir en compte l’altre, la diferència com a font d’enriquiment, la tolerància, les ganes de compartir, ...i en definitiva una defensa de l’amistat per sobre de tot.

L’autor també ha il·lustrat la història i ho fa caracteritzant als personatges amb un toc còmic i caricaturitzant les anècdotes per fer arribar més directe el missatge. La manera de narrar-ho és molt dinàmica, a vegades la seqüencialitza com un còmic i a vegades les situacions agafen tota una plana. També en alguns moments té tocs cinematogràfics jugant amb el primer pla per posar-nos als ulls de la cuca o el porquet. El mateix fa amb els fons que utilitza, a vegades els despulla per donar més èmfasi als personatges.

En definitiva, una petita obra d’art molt treballada on cada detall té la seva importància. Un llibre ideal per treballar molts temes però també per entretenir-se en la seva grandiosa simplicitat.

Contar de 7 en 7

FITXA
=====
Títol: Contar de 7 en 7
Autor: Holly Goldberg Sloan
Il·lustrador: -
Edició: Océano Travesía, 2015
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Una novel·la juvenil que desprèn optimisme, bondat i bones intencions. Una lectura deliciosa en sentit ascendent.

Willow és una jove superdotada de dotze anys que ha de fer front a la pèrdua dels seus pares adoptius, morts en un accident de trànsit. A par
tir d’aquest moment, un mosaic variat de personatges entren a la vida de Wilow: un psicòleg frustrat, un taxista mexicà, dos germans vietnamites i la seva mare, propietària d’un saló d’ungles. Sense coincidències aparents, i units per l’atzar i les circumstàncies, tots ells comencen construir un futur plegats. La jove Willow és capaç d’operar canvis en el seu entorn i a les persones que l’envolten, perquè exhala una aura màgica que traspua sensibilitat. Alhora, ella mateixa també experimenta una metamorfosi, superant les seves pors i manies.

Contar de 7 en 7 és un crit a l’esperança que ens fa creure en la màgia de les petites coses i la força de l’amor.

Un jardín

FITXA
=====
Títol: Un jardín
Autor: María José Ferrada
Il·lustrador: Isidro Ferrer
Edició: A Buen Paso
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: natura, metamorfosis


RESSENYA
=========
La metamorfosis del senyor Wakagi al seu jardí és un viatge poètic que us recomano d’emprendre.

Llibre desplegable cap a l’esquerra amb el text a la dreta funciona perfectament tan per la lectura individual com per la lectura en veu alta; mentre es llegeix, la composició es va articulant en un únic gran quadre.

El llibre és un objecte preciós que ens arriba ben guardat en una sobre de plàstic; treieu-lo d’allà perquè tenir-lo a les mans és un plaer pel tacte a més de per la vista.

Un jardín neix com una concatenació de trobades més o menys casuals entre persones, objectes, llocs i sensibilitats. Vaig tenir l’oportunitat d’escoltar la gènesis del llibre de la veu de l’editora Arianna Squilloni en una jornada sobre àlbums a la biblioteca Xavier Benguerel. La història és més o menys així: Arianna viatja a Osca per feina i passa a fer una visitar a Isidro al seu taller. Allà, a sobre una taula, hi ha un projecte començat: un jardí doblegat en un acordió de paper que havia d’acompanyar una capsa de luxe de vins Grillo, i és així com apareix el grill al jardí. L’encàrrec del vi no sé per quins motius no avança, quina bona oportunitat, pensen Arianna i Isidro, per treure el jardí de la capsa de vins i democratitzar-lo transformant-lo en un llibre!

El text arriba més tard de les mans de Maria José Ferrada, poeta xilena, que Arianna posa en contacte amb Isidro. D’aquesta trobada s’obre un finestra cap a l’Orient i concretament al Japó, un lloc present a l’imaginari dels dos artistes, a on Isidro havia viatjat recentment i del qual portava diversos souvenirs. Un d’aquests per exemple és el senyor Wakagi. Wakagi significa en japonès arbre jove i Isidro havia comprat en algun mercadillo un segell amb aquesta paraula impresa. També els conills surten del mateix viatge al Japó, i concretament a una visita a un cementiri habitat per molts conills que van quedar plasmats a la llibreta de viatge del Isidro. I és així com tants petits detalls han anat entrant al jardí que, pel seu format, ens explica Arianna Squilloni evoca als Emaky, llibres japonesos desplegables del segle XII enrotllats.

Desplegueu i entreu en Un Jardín, val la pena.

Quan les vaques suren

FITXA
=====
Títol: Quan les vaques suren
Autor: Ximo Abadia
Il·lustrador: Ximo Abadia
Edició: Takatuka, 2016
Edat: 5/6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En aquest llibre, un nen o nena (voldria destacar-ho; no es sap si és nen o nena, ni tan sols se li veu la cara, fet que fa que qualsevol nen/a es senti identificat) ens explica amb la seva pròpia veu que un dia va guanyar un peix roig a una fira, cosa aparentment normal. El que passa, però, és que al dia següent, tot el que rodeja el/la protagonista està surant i no pas tocant a terra. Persones, bicicletes, vaixells, bústies, vaques... Tot pels aires! I aquest problema...Com i quan es resol? Això no us ho diré, esbrineu-ho vosaltres mateixos!

El que primer em va atraure l’atenció d’aquest àlbum van ser les il·lustracions: senzilles, però molt expressives, plenes de color, i molt ben definides; sembla que tinguin volum com si estiguessin pintades a l'oli. A més a més, cada il·lustració ocupa dues pàgines senceres, però això no vol dir que siguin atapeïdes, ben al contrari, són diàfanes i espaioses.

El text és totalment comprensible, a excepció potser d'una o dues paraules que poden ser noves per l'infant. Les oracions són breus i estan ben estructurades gràcies als signes de puntuació, posats a bon lloc. La tipografia es molt adequada; es tracta de lletra de pal rodona.

Pel que fa la concordança i coherència entre les il·lustracions i el text, és 100% completa i adequada. De fet, en algunes ocasions, el text no acaba i és el lector qui ha de concloure les oracions o arribar a conclusions tot mirant les il·lustracions que l’acompanyen. Són il·lustracions tant en primer pla com en pla general. Fins i tot hi ha dibuixos a l’inrevés o tallats pel límit de la pàgina.

Per últim, m’agradaria compartir amb vosaltres la meva interpretació personal del conte, és a dir, el significat que n’he extret. Crec que tot plegat és una crítica a la captivitat dels peixos en aquaris o peixeres, donat que és just després de guanyar el peix roig que tot comença a surar (com si estigués a l’aigua). Aquest fet desorienta i sobta l'infant, i fa que potser no es senti còmode. El que em fa pensar sobretot això, és el desenllaç, que, com he dit anteriorment, no desvelaré.

Toto Superxistus: quilos d'acudits

FITXA
=====
Títol: Toto Superxistus: quilos d'acudits
Autor: Frank Girard
Il·lustrador: Serge Bloch
Edició: Estrella polar, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: acudits


RESSENYA
=========
Llibre d’acudits ideal per als infants. De petit format, atractiu i cridaner, recull històries curtes divertides que tot nen pot explicar durant la sobretaula.
En Toto superxistus és un nen entremaliat que sempre està de broma. Té ocurrències innocents, explica anècdotes quotidianes que li passen a l’escola, amb la família i els amics. També s’inventa jocs de paraules enginyosos que provoquen més d’una rialla.
Tots els acudits estan acompanyats d’il·lustracions. Aquestes estan fetes amb retolador gruixut negre i pintades amb colors vius, predominant el taronja. Es barreja el format còmic amb la distribució del full com si fos un quadern escolar. S’utilitzen diverses tipologies de lletra i color de fons. És un llibre molt visual i tot plegat fa que la seva lectura sigui trepidant.
Aquest és el seu primer volum, actualment se’n poden trobar 3 més: Bogeria total!, Embolica la troca! i S’ha acabat l’escola!
I com que riure és molt beneficiós, què millor que acabar amb un dels seus acudits:
- Hola, Toto, com està el teu germà petit?
- Ui, la mar de bé. Ja fa tres setmanes que camina.
- Manoi , doncs deu haver arribat molt lluny!