L'entrada de Crist a Brussel·les

FITXA
=====
Títol: L'entrada de Crist a Brussel·les
Autor: Andrea Antinori
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018


RESSENYA
=========
Confesso que l’estil expressionista m’apassiona i més si contextualitzem les obres i artistes en la seva època. Ensor en va ser un precursor no reconegut de bon principi; aires de llibertat plàstica i de voler canviar la mirada de l’espectador planaven sobre els seus caps essent reconeguts per la posteritat a través de les avantguardes, especialment pels surrealistes.

La seva obra a la vegada grotesca, lliure i divertida, pot fer les delícies d’una mirada com la nostra (autoconsiderada sovint de tan moderna…). Aquesta sensibilitat troba avui reflex en moltes obres artístiques, especialment en la il·lustració. I això és el que ha fet l’Andrea Antinori en una obra, que serveix d’homenatge al quadre i a l’artista, per a paladars fins i exigents i amb ganes de passar-ho bé .

Tot un divertiment a partir d’un dels quadres més reconeguts en l’actualitat de l’artista, “L’entrada de Crist a Brussel·les”.


No hi poden faltar situacions d’allò més surreals. L’artista recrea un possible viatge de Crist fins a arribar a Brussel·les i com, un cop allà, les autoritats i tot el poble prepara l’esdeveniment. I no s’estan de res, contracten la banda de música, els artistes, preparen les pancartes, i fins i tot un elefant! Abans que tingui lloc la desfilada, però, porten a Crist a visitar la ciutat, de compres i al teatre.

Tot un festival d’imaginació utilitzant com a protagonistes els personatges originals del quadre. Aquest fet genera un joc fascinant perquè podem intentar trobar els personatges a l’obra original que encertadament està representada al començament del llibre en diversos plans i amb la seva fitxa tècnica.

El somriure darrerament està car i amb aquest àlbum en generareu uns quants. El llibre també ens obre la mirada a noves propostes que parteixen d’antigues i que eren encara més trencadores que les d’avui en dia. Aquest exercici ja val un imperi.

Pel que fa a maquetació i narrativa, el text i la il·lustració respiren gràcies a l’atemporalitat dels fons blancs en moltes il·lustracions combinats amb dobles pàgines completament a sang.

Il·lustracions molt i molt coloristes generades a partir de tècniques humides per ser finalitzades amb un potent llapis de color. Aquí la tècnica humida i la punta seca combinen a la perfecció i recreen l’esperit de l’obra original, en aquest cas a l’oli.
Ritme ràpid generat també per un text que es mou i canvia de color depenent del personatge que parla en paràgrafs curts la majoria de vegades.

Libros del Zorro rojo l’encerta de ple en acostar-nos aquesta obra en català i castellà.

Us deixem el bonic booktrailer que ha preparat l’editorial:

Pam a pam

FITXA
=====
Títol: Pam a pam
Autor: Leo Lionni
Edició: Kalandraka, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: grans i petits, caçadors i preses, supervivència, astúcia


RESSENYA
=========
Kalandraka segueix consolidant el seu fons amb els grans clàssics de Sendak i Lionni. Recordo haver narrat aquesta historia, amb el conte a la mà, quan només podíem aconseguir-lo a l’estranger: Inch by Inch (literalment, «polzada a polzada»). Resulta molt visual, no exactament un àlbum sense paraules, però gairebé; fàcil de contar amb un estil personal, si es vol.

L’argument és senzill: l’erugueta apamadora sobreviu en el món dels ocells per la seva utilitat: ella mesura, apama. Però quan topi amb el rossinyol... Ai, els artistes! Si l’eruga no li apama la cançó (a pesar que ella «mesura coses»), aleshores «seràs el meu esmorzar». Per sort, no cal dir-ho, la vanitat del rossinyol és prou gran com perquè l’eruga, pam a pam, pugui desaparèixer de la vista
.

No li puc donar 4 estrelles perquè no és ni Petit Groc ni Frederick; el propi Lionni va deixar el llistó molt alt. I potser el conte no vola molt per sobre d’una anècdota que és tan omnipresent a la LIJ (sense injustícia: l’original és de 1960) que fins a cert punt sona a llegit. Tanmateix, la narració és perfecta en l’ús de mitjans concisos i expressius i les il·lustracions finals, en la seva relativa monotonia, són de fet una imatge ben clara del món vist des de l’alçada de P3.

La cena con la reina

FITXA
=====
Títol: La cena con la reina
Autora: Rutu Modan
Edició: Fulgencio Pimentel, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: còmic, gastronomia, modals a taula


RESSENYA
=========
Us imagineu que la reina d’Anglaterra us convidi a un banquet al palau de Buckingham? Difícil de creure, oi? Doncs això és el que li succeeix a la Nina, i el que era un dinar normal en família es converteix en l’inici d’un insòlit viatge.

Els modals de la Nina a taula són qüestionables: mastega amb la boca oberta, parla amb la boca plena, menja amb les mans, es balanceja a la cadira..., i els seus pares la reprenen constantment. Quan accepta la invitació de la reina d’Anglaterra, i aquesta la rep a palau amb gran pompa i protocol per gaudir d’un sopar de gala, la Nina no surt del seu astorament. El banquet consta de plats exquisits i elaboracions sofisticades que no satisfan en absolut el paladar de la nena. Quan demana al cambrer un plat d’espaguetis amb ketchup, i els degusta amb els dits, sense complexes i amb fruïció, tots els convidats, inclosa la reina, queden horroritzats. I quan per ordre de la monarca, tots es disposen a imitar-la i a menjar amb autèntic plaer, el sopar encotillat es converteix en una autèntica festa per als sentits i el paladar. Perquè el menjar menjat amb fal·lera, és mil vegades més bo!

La cena con la reina és un còmic on realitat i fantasia es barregen amb naturalitat, de la situació més quotidiana a la més increïble i inversemblant. Una reflexió sobre els modals a taula, el plaer de menjar i l’actitud d’adults i d’infants davant aquest acte diari. Una vegada més els infants ajuden a recordar als adults a gaudir com nens, a gaudir d’allò veritablement important i autèntic.

Rutu Modan (Tel Hashomer, Israel, 1966) és una de les figures més rellevants del còmic israelià. Autora de dues novel·les gràfiques de ressò internacional, Metralla i La propiedad, i de Jamilti y otras historias, un recull d’històries curtes. La cena con la reina és el seu primer llibre adreçat al públic infantil, fruit d’una conversa amb la seva filla.

Voilà! Els besnéts del Gat amb Botes

FITXA
=====
Títol: Voilà! Els besnéts del Gat amb Botes
Autor: Anna Fité
Il·lustrador: Laia Ferrater
Edició: Barcelona: La Galera, 2017
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
S’apropa l’aniversari del Charles i el Guillaume, besnéts del gat amb botes qui els vol fer un regal molt i molt especial : el castell de Carabàs, però abans vol que demostrin que realment s’ho mereixen.

El Guillaume i el Charles decideixen, llavors, acondicionar el castell com a museu de sabates famoses dels contes clàssics per demostrar al seu besavi que són dignes mereixedors de Carabàs.

Per aconseguir-ho es posen en contacte amb els altres besnéts i besnétes dels personatges de contes: Ventafocs, Polzet, Dorothy... i així aconseguir moltes sabates de conte.

En principi, tot sembla anar sobre rodes fins que un problema amb la rateta presumida i els 7 nans, suposa un important entrebanc per als plans dels dos germans, malgrat que al final tot s’arreglarà i s’arribarà a un happy end per a tothom.

Lectura, a partir del s 7 o 8 anys, amb molta referència als contes clàssics així com a les noves tecnologies i esquitxada amb expressions franceses que fan que aquest conte sigui molt amè i súper divertit.

El comedor: primer turno

FITXA
=====
Títol: El comedor: primer turno
Autor: Nob
Edició: Madrid: Dibbuks, 2017
Edat: a partir de 7-8 anys
Temàtica: còmic, escola, menjador, menjar


RESSENYA
=========
Un dels espais més mítics de la infantesa és el menjador de l'escola. Escenari d'àpats sovint divertits, d'altres vegades infernals. El menjador era com un apèndix del pati, un lloc que et permetia recarregar les bateries endrapant el menú de torn, però a la vegada marranejar amb el menjar i fer moltes entremaliadures amb els companys. Qui no havia amagat menjar a les butxaques? O camuflar plats sencers darrera dels radiadors? Recordeu la bogeria que es desfermava quan a final de curs teníem gelats per postres? El comedor: primer turno de Nob reflexa de manera molt divertida tots aquests aspectes, els lectors infantils es reconeixeran en moltes de les situacions que descriu, i els lectors adults somriurem amb nostàlgia.

Aquest còmic va rebre el premi Prix des écoles d'Angoulême 2017.

[Més informació i algunes pàgines de mostra aquí.]

Ola azul

FITXA
=====
Títol: Ola azul
Autor: Yoo, Jun-Jae
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
“-¡Ha nacido un caballo azul, azul como un trazo de mar!
-¡Este caballo es una señal de buen augurio!”
Cavall blau quan neix i es converteix en un símbol de victòria i força enmig de qualsevol de les batalles en les que està immers el poble...

“al cabo de un rato, Ola azul se convirtió en un caballo tordo normal y corriente”
Cavall blanc quan es ferit per un nen soldat i el castiguen amb el tancament en una de les quadres per sacrificar-lo: reflex del resultat de la guerra, del cansanci, sentiments i ferides d’un poble per culpa d’una guerra interminable

“Y cambiar el destino, que no es el que late dentro de nosotros”
Cavall blau quan recupera la llibertat i fuig cap al seu propi destí .

Gran importància de la il·lustració amb un plantejament molt interessant de colors. Només tres colors: blanc, negre i blau que representen la bondat, la maldat i l’ideal que seran els valors que es treballen des d’aquest conte.
La influència Picassiana (immens l’homenatge al Guernica) i el traç nerviós i tens, són impossibles de passar desapercebuts i malgrat que a la primer ullada pot resultar un dibuix agressiu per als més petits, aquest encaixa perfectament dins del discurs narratiu.
Estem davant una història plena de simbolismes i metàfores que fa imprescindible la lectura acompanyada per part del nen per poder entendre-la, amb diferents nivells de lectura i on cada relectura és un nou descobriment.
I si la història de Ola Azul us crida l’atenció recordeu les paraules de Yoo Jun-Jae: “Vaig escriure aquesta història amb el desig de despertar el cavall blau que dorm al fons dels nostres cors”.

Que tingueu sort i trobeu el vostre cavall blau!



Mapa de ciutats somiades

FITXA
=====
Títol: Mapa de ciutats somiades
Autor: Joana Pijama
Il·lustrador: Anduluplandu
Edició: Piscina, un petit oceà, 2017
Edat: 7/8 anys


RESSENYA
=========
Com volem viure a les nostres ciutats, com volem que siguin, quin és el debat per millorar i fer més habitables les ciutats actuals… Potser és el momento de fer possibles ciutats obertes, diverses, multiculturals, acollidores, generadores de discurs, de cultura, oportunitats per a tots, treball i coneixement, recerca i crítica i sense oblidar el punt de vista dels infants… Quina és la ciutat ideal per a ells? Una ciutat per riure, viure i jugar, aprendre i crèixer, estimar i comprendre…

Un llibre magnífic com tots els de Joan Mitjons per debatre i entendre i somiar les ciutats actuals i les seves necessitats i mancances.

Soc una nou

FITXA
=====
Títol: Soc una nou
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Traductora: Elisenda Vergés-Bó
Edició: Barcelona: Edebé, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Refugiats, solidaritat, humor


RESSENYA
=========
Imagineu-vos en un judici. Presideix la sessió el distingit jutge Pannatta. Ara mateix, el jutge interroga l’Omar, un nen refugiat que va arribar a la costa italiana en una barca. El seu objectiu és determinar si el petit, que va perdre els pares durant el viatge, ha de tornar al centre de refugiats d’on ha fugit. Quan el jutge Panatta li pregunta qui és, el nen respon que és una nou. Per a sorpresa del jutge, la defensora del petit, l’advocada Marinetti, dona suport a aquesta afirmació. De fet, la Marinetti assegura que pot demostrar, amb testimonis i tot, que l’Omar és una nou que va caure de la noguera del seu propi jardí.

Que s’han tornat bojos, l’Omar i la seva advocada? No pas. En realitat, tot obeeix a una estratègia legal de la Marinetti per fer que el nen es quedi a casa seva. Aconseguiran que el jutge Panatta decideixi en favor seu?

Soc una nou va guanyar el premi Edebé de Literatura Infantil 2018. La seva autora, Beatriz Osés, és una periodista i professora de Llengua i Literatura amb àmplia experiència en el món de la LIJ. De fet, al blog ja us havíem parlat de dues de les seves obres: El misterio del gato negro i la saga que protagonitza Erik Vogler, un detectiu força especial.

En aquesta ocasió, Osés ha escrit un conte curiós, divertit i entranyable alhora. A través d’aquest judici surrealista, l’autora ens acosta al problema dels refugiats i a les injustícies del sistema legislatiu d’una manera ben original. La narració alterna passatges del judici amb capítols on els personatges expliquen les seves experi
ències en primera persona. D’aquesta manera coneixem la dura aventura de l’Omar fins a arribar al jardí de la Marinetti, però també la seva amabilitat i gran cor; descobrim com és l’advocada, una dona solitària que veu en l’aparició del nen una nova esperança per a ser feliç; i repassem la història dels singulars veïns amb els quals fa amistat l’Omar.


Tot i que la lectura d’aquest llibre és molt recomanable, hem de posar una pega a l’edició pel que fa al tractament de les il·lustracions de Jordi Sempere. Cada il·lustració apareix impresa a doble pàgina; això fa que quedi partida en el punt d’unió de les dues pàgines i que, malauradament, es perdin detalls importants de l’escena. Una altra disposició hauria permès gaudir d’aquestes fantàstiques il·lustracions com es mereixen.

Territori flor

FITXA
=====
Títol: Territori flor (també disponible en castellà)
Autor: Mia Cassany
Il·lustrador: Luciano Lozano
Edició: Barcelona: Mosquito Books, 2018
Edat: per a totes les edats
Temàtica: flors, botànica


RESSENYA
=========
"Perquè les flors es regalen, es ploren, es riuen, s’adoren, es cuinen..." Mia Cassany i Luciano Lozano han fet un llibre que convida a la contemplació més enllà del llibre, a prendre coneixement de l’entorn, a apropar-nos a la simbologia i significats del territori flor en les cultures i en els llenguatges dels diferents pobles i èpoques, un llenguatge que no s’ha perdut però si s’ha anat oblidant.

Territori flor és un llibre curiós, un àlbum bonic, un títol que evoca un viatge als països, als climes i a les cultures que envolten les flors.

És el llibre número 13 de Mosquito Books Barcelona, una editorial molt jove, nascuda l’any 2016. L’autora n’és cofundadora junt amb el seu pare, Lluís Cassany. Els llibres són de creació pròpia i per tant tenen un segell molt personal i això es palpa només obrir el llibre.

Abans fins i tot de la introducció l’il·lustrador ens convida, a través de les guardes, a fer un salt en el temps i a posar-nos en la pell d’un afeccionat o afeccionada col·leccionista de flors del segle XIX. Així quan iniciem el llibre tindrem un munt de prestatges per omplir que al finalitzar-lo haurem completat amb totes les flors que hi apareixen. Als crèdits, l’editorial ens fa una declaració de principis, un apunt a com va néixer la llavor del llibre que tenim a les mans i un toc d’humor que ens predisposa a regalar-nos un temps per gaudir amb allò que vindrà.

Tapa dura, tipografia clara, no excessiu text i ben ordenat, integrat en alguns casos en la il·lustració. No hi ha gaires tecnicismes i té un llenguatge planer. A cada flor se li dedica una doble pàgina que conté d’una banda un text informatiu amb el nom, nom científic, origen, història, curiositats i significats i de l’altra la il·lustració que és la imatge de la flor contextualitzada en un país o entorn cultural. Les flors s’acompanyen amb fauna reconeguda com insectes i ocells.

Vivim un moment d’auge dels àlbums il·lustrats. Últimament hem vist una tendència de les editorials a editar llibres de coneixements il·lustrats, són llibres que contenen totes les edats i una bona mostra en són la col·lecció d’Impedimenta “Visita nuestro museo”, Il·luminatomia de SM, Egiptomanía i Debajo de la Tierra, debajo del Agua de Maeva Young, Los mundos invisibles de los animales microscópicos de Océano o de la mateixa temàtica que el llibre ressenyat l’Inventari de les flors de Kalandraka, per citar-ne alguns.

Luciano Lozano il·lustra des de fa 10 anys en premsa, revistes i editorials i entre els seus darrers treballs destaquen els dibuixos de L’escola de la Haru i l’autoria de Bea baila. A les seves il·lustracions, sempre detallistes, hi ha l’empremta d’haver treballat en el món del turisme i haver fet llargues estades al Japó. Combina dibuix i retoc digital i predominen els colors intensos i les textures.

Llàstima d’algun error tipogràfic i del tall de pàgina que trenca la imatge. Personalment he trobat a faltar un apunt al territori literari de les flors, l’altiva rosa de El Petit Príncep, o les majestuoses tulipes de El pequeño rey de las flores de Kvêta Pacovská. Hauria agraït que els ocells haguessin anat variant acord amb el país d’on són cadascuna de les flors i així ampliar aquest territori, prescindint també de les actituds fantasioses en que apareixen en alguna de les imatges (si bé és cert que forma part de l’ADN de l’editorial aquest joc entre fantasia i quotidià). Però el resultat d’aquest nou treball de Mosquito Books és una meravella.

Si en voleu fer un tastet, aquí teniu l’enllaç.


Björn: sis històries d'un os

FITXA
=====
Títol: Björn: sis històries d'un os (també disponible en cast.)
Autora i il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: la secreta vida cotidiana de los animales del bosque


RESSENYA
=========
Es curioso, pero hay libros que me hacen reaccionar con un “Ogggg… otro libro sobre x?” (donde x suele ser un tema tratado con un alto contenido en pedagogía y un bajo - por no decir nulo - contenido en literatura), mientras que en otros más bien la reacción es de “Bieeeeen!!! Otro libro sobre x!!!”.

Björn es de los segundos, aunque el tema sería un poco difícil de especificar. Podría ser algo así como “la vida cotidiana de un puñado de animales de bosque personificados”, pero creo que queda más claro si digo que se enmarca en la tradición de obras como los clásicos de A. A. Milne y Kenneth Grahame, Janosch y Arnold Lobel, los Mumin de Jansson (aunque tengáis que hacer la vista gorda con lo de “animales de bosque”) o los Melops de Ungerer. Ah, y por supuesto, Pomelo (que no es de bosque, es de huerto, pero concededme el capricho…).

En estas seis historias, ilustradas con pequeñas y sencillas viñetas que Delphine parece haber dibujado simplemente con un pilot negro (¿Recordáis Yo, el lobo y las galletas de chocolate? Su autora también es Delphine Perret) y que utiliza para acompañar e introducir algunas pinceladas de humor (no del de carcajada, sino más bien del de sonrisa cómplice), veremos como Björn recibe un sofá que no ha pedido y que ocupa demasiado espacio en su cueva, organiza una fiesta de disfraces de humanos, quiere enviar por correo un regalo a su amiga Ramona, o simplemente lo acompañamos en una jornada en la que no le pasa nada fuera de lo que es habitual en la vida de un oso (aunque tengamos que aceptar el pacto de que los osos jueguen a cartas o lean).

Nada de grandes aventuras, contratiempos, o emociones. Tampoco de grandes enseñanzas ni moralejas (de hecho, ni grandes ni pequeñas). Un libro sencillo, pero que quizás por eso despierta simpatía y ternura.

Existe un segundo tomo con historias de Björn ya publicado en Francia (se titula Björn et le vaste monde), y esperamos que Joventut se anime a publicarlo también por aquí para que podamos comprarlo, regalarlo, e incorporarlo a nuestras bibliotecas.





Frank. La increïble historia de una dictadura olvidada

FITXA
=====
Títol: Frank. La increïble historia de una dictadura olvidada
Autor: Ximo Abadia
Edició: Dibbuks, 2017
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Hi ha llibres que mereixen tot el nostre respecte i admiració. Aquest àlbum n’és un. L’il·lustrador Ximo Abadia (Alacant, 1983) hi aborda la meritòria tasca de descriure amb objectivitat narrativa i creativitat formal la vida i els fets del general Francisco Franco, des de la infantesa fins a la mort. Algú podria considerar que aquest és un tema tabú, del qual millor no parlar-ne. Algú altre podria dir que no calia fer-lo tan assequible i comprensible a una població infantil. I un tercer podria proclamar als quatre vents que tot al contrari: que aquest és un llibre tan necessari com reeixit. No cal ni dir que jo m’afegeixo a l’opinió d’aquest tercer personatge.

Crec que és un esforç notable. I es nota que l’autor hi ha donat voltes i més voltes, fins a trobar solucions formalment simples a conceptes realment complexos. Per exemple: quan es tracta de descriure la llibertat de pensament, Abadia oposa a la regularitat del quadrat (al·legoria del
rígid pensament dictatorial) a les formes del cercle, el triangle i fins i tot el rectangle, obtenint així una imatge propera a l’abstracció geomètrica, però també una metàfora d’una llegibilitat diàfana.


Abadia es manté fidel a si mateix i al seu estil en l’ús i tractament de les figures humanes i dels colors en tintes planes, i, a més, assoleix crear composicions tremendament expressives com la del vaixell que portarà els exiliats a l’altra banda de l’Atlàntic (d’una estètica molt semblant a la del llibre de El Zorro Rojo: Mexique. El nom del vaixell) o aquella en la qual es representa l’escultor que està fent l’estàtua llagotera del dictador, o aquella altra en que la mort se l’emporta. Vull dir que Ximo Abadia sap jugar el contrast entre fons i forma, entre eixos perpendiculars i eixos en diagonal, entre la massa negra i el toc d’atenció del roig. Un mestre gràfic, en una paraula.


Pel que fa al text, l’autor juga amb frases brevíssimes, pràcticament enunciats, que obtenen així un pes i una contundència que es perdrien si s’utilitzaven descripcions prolixes. Segurament perquè com a bon autor de còmic que és, Abadia deixa que la imatge arribi a ser més explícita que el text.

Potser en el vessant de la successivitat de les dobles pàgines és on l’obra corre el major risc. Algunes etapes i conceptes de la biografia del personatge són més explícites i ocupen tempos més llargs i d’altres es limiten a la simple a anècdota puntual. Però això no és cap retret. Un pèl de desequilibri i descompensació ja li va bé a la biografia d’un dictador. El conjunt és prou complet, prou entenedor i prou atractiu com a obra gràfica innovadora com per felicitar al seu autor per la seva iniciativa. De llibres il·lustrats per a lectors infantils n’hi ha molts. De llibres que abordin temes tan espinosos, molt pocs. I si volem que els àlbums puguin presumir de no deixar cap temàtica oblidada o fora de registre comunicatiu, aplaudim, tots plegats, l’aparició d’aquest tal Frank, un nom postís que amb prou feines sap dissimular de quin nom real i històric se’ns parla.

[Fitxa de l'editorial]


Bup mèu piu-piu

FITXA
=====
Títol: Bup mèu piu-piu
Autor: Cécile Boyer
Traducció: María Teresa Rivas
Edició: Tramuntana
Temàtica: álbum... onomatopéyico!


RESSENYA
=========
¿Qué hacen un gato, un perro y un pájaro? ¿Qué les gusta? ¿Dónde viven? ¿Cómo se relacionan? ¿Qué sucede cuándo se encuentran? Este álbum responde a todas estas preguntas con una historia sencilla y divertida.

Un gato camina entre las copas sobre la mesa, un perro ladra desde su casa en el jardín, un pájaro se posa sobre una rama. Pero este álbum tiene un toque especial. ¡Quién diría que las letras podrían ronronear, volar o sentarse!

Una historia sencilla narrada con gran inventiva visual convierte este libro en un álbum ingenioso y divertido.

¿Estáis listos?

El meu pare abans era genial

FITXA
=====
Títol: El meu pare abans era genial!
Autor i il·lustrador: Keith Negley
Edició: Monsa, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: relació pares-fills,


RESSENYA
=========
Com eren els nostres pares abans de ser això mateix, pares? Pot un pare tatuat, motociclista i rockero plegar roba, passar l’aspiradora o ajudar-me a cordar les bambes? Tot això sembla que ens ho pregunti un nen mentre ens mostra les activitats domèstiques i diàries del seu pare. Aquest és un excel·lent relat que ajuda a trencar estereotips i que segueix la mateixa línia del seu anterior llibre “TIPUS DURS”. L’autor ens torna a presentar a homes forts, grans, musculats i tatuats fent tota mena de tasques associades normalment a les dones. El pare del relat... era “genial” abans, quan era jove i tocava la guitarra? O é
s massa “normal” i seriós ara que posa rentadores i surt al parc infantil a jugar amb el seu fill?. En Keith Negley ens provoca aquesta mena de reflexions amb unes il·lustracions tant fràgils com emocionals.

Marcos Mostaza

FITXA
=====
Títol: Marcos Mostaza
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustradora: Claudia Ranucci
Edició: Anaya 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: família, amistat, humor


RESSENYA
=========
Daniel Nesquens fa més de deu anys va escriure una col·lecció de cinc llibres on Marcos Mostaza és el protagonista. Aquest nou llibre es tracta d’un recull de les seves millors històries. No escriu noves aventures sinó que compila el que considera que són les millors anècdotes d’en Marcos Mostaza, tot ajuntant capítols i suprimint paràgrafs, creant una història connectada. Les il·lustracions són a llapis i són les mateixes, de vegades ampliades o més petites. L’únic dibuix nou és el de la portada, a color i molt vistós.

A destacar que, per situar-nos, l’autor fa una introducció on explica com va crear el personatge i el perquè de la nova edició. També ens regala una entrevista entre l’autor i el protagonista del llibre, tota una demostració d’enginy.

Però qui és Marcos Mostaza? Un noi de 10 anys que viu amb els seus pares i germana. Viu situacions quotidianes amb ells i també amb el seu avi, que és expert en posar-se en embolics. Els seus millors amics són en Hanif i la Lorena. Tenen molta imaginació i complicitat, amb Hanif s’inventen moltes històries, fins i tot tenen un codi secret, i Lorena és molt enigmàtica.

El llibre funciona, són capítols curts escrits amb sentit de l’humor i són històries del dia a dia, fresques, divertides, absurdes, curioses, un punt esbojarrades que t’encomanen més d’un somriure.

Aconsello llegir els llibres previs ja que, amb la present edició, és com veure la pel·lícula dels cinc llibres. Es perden situacions entretingudes, no apareixen certs personatges (com l’entremaliat veí o el seu cosí amb qui s’escriu correus electrònics) i les aventures no estan tan
desenvolupades. Una bona oportunitat per remetre a la lectura de tota la col·lecció.

Herbari

FITXA
=====
Títol: Herbari
Autora i il·lustradora:
Adrienne Barman
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Temàtica: Llibre de coneixements sobre herbes, plantes, arbres, vegetals...


RESSENYA
=========
Després de la bona acollida de Bestiari, arriba Herbari, un llibre de coneixements, un mostrari de plantes, flors, arbres, verdures i hortalisses servits amb unes il·lustracions acolorides que conviden a la curiositat i al descobriment de la natura.

Cada plana o doble plana presenta diverses plantes en els seus hàbitats i dibuixades meticulosament, una barreja d’il·lustració científica i artística, filtrada per la mirada de l’autora. En molts moments també hi són presents les bèsties, com a la mateixa natura, i això ja t’ho està dient a la portada amb divertits animals que també busquen el seu protagonisme.

Tot i que incorpora tocs d’humor jo la veig com a una guia exhaustiva i això fa que el llibre sigui especial i útil per divulgar el regne vegetal. Des del primer moment l’autora aconsegueix cridar l’atenció del lector, sigui gran o petit, amb unes il·lustracions plenes de color i contrast, una explosió de formes i tonalitats que captiven ja a la portada.

El que té d’original i a vegades divertit és el sistema de classificació de les plantes, ja que sovint és una mirada subjectiva com si adoptessin qualitats humanes, no pretén ser ortodoxa, però és molt més fàcil d’aprendre ja que es basa en qualitats molt identificables (màgiques, fosques, convidades, enganyoses, útils, devoradores, viatgeres...)

No només et presenta les plantes si no que també t’explica coses d’elles: llegendes on hi són presents, països que les tenen com a emblema, quines serveixen per elaborar productes...i això enriqueix tot el plantejament del llibre. Un recorregut per dues-centes pàgines i a través de tots els continents amb moltes anècdotes i curiositats, un plantejament molt ambiciós que no deu haver estat fàcil per l’autora. La magnitud de l’obra es veu en l’índex de noms i famílies al final del llibre, fet que s’agraeix que hi sigui.

De la mateixa manera que altres llibres de coneixements penso que no només està adreçat a infants si no que també és apte per als adults, ja que aconsegueix despertar la curiositat per l’entorn en que vivim i això no és exclusiu dels nens i l’autora sap com fer-ho, un llibre que bé de gust tenir-lo a la prestatgeria. I per cert, després d’Herbari, què vindrà? Les nostres ments curioses esperen que l’autora ens torni a sorprendre a través d’aquest aprenentatge tan divertit.