No he fet els deures perquè...

FITXA
=====
Títol: No he fet els deures perquè…
Autor: Davide Cali
Il•lustrador: Benjamin Chaud
Edició: Andana Editorial
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: escola, deures, mentides, humor



RESSENYA
=========
Fa un any, l’Esther Granados, companya de tertúlies, ens va ensenyar aquesta petita joieta, en francés, adquirida a la fira del llibre infantil i juvenil de Montreuil. Com sempre, qualsevol de nosaltres no ho hagués dubtat ni mig minut a OBLIGAR el primer editor que se’ns hagués posat a tir a traduir a casa nostra aquest recull d’excuses d’allò més hilarants per continuar amb la frase del títol.

A la primera pàgina, una mestra que pregunta un infant: aleshores, per què no has fet els deures? El que segueixen, són 28 excuses de tota mena, totes elles, això sí, sense cap mena de dubte impossibles de ser realitat. D’això es tracta precisament: qui vol donar com a excusa per no haver fet els deures haver hagut d’anar al metge o haver-los descuidat a casa quan s’ha passat el cap de setmana fora, podent posar com a excusa que uns rèptils gegants van envair el barri o que uns presidiaris que havien fugit de la presó es van amagar a la meva habitació?

Les il•lustracions de Benjamin Chaud (el dibuixant del meu estimat Pomelo) fan honor a les imaginatives excuses del Cali, afegint-hi detalls còmics propis i un toc elegant o vintage que ens fa recordar els personatges de l’Edward Gorey, tot i que en aquest cas utilitzant magistralment el color.
Per acabar-ho de brodar, un epíleg (amb joc autorreferencial inclòs), i l’humor que segueix també fins a la contracoberta.

Una delícia.

[La nostra amfitriona Paula el va recomanar en el seu calendari d'advent d'aquest passat Nadal. Vegeu algunes il·lustracions interiores i llegiu el seu comentari en aquest enllaç.]

Brujarella

FITXA
=====
Títol: Brujarella
Autor: Iban Barrenetxea
Il·lustrador: Iban Barrenetxea
Edició: Barcelona: Thule, 2014
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: humor, bruixes


RESSENYA
=========
A l’Iban Barrenetxea és habitual arribar-hi a través de les seves il•lustracions. A Al•lots ens va captivar amb aquella Bombástica Naturalis (A buen paso, 2010) que ja es va comentar en aquest blog.

Però el temps ens ha demostrat que a banda de dibuixar, també domina l’art de la narració escrita.
Després d’aquella mena d’herbari juganer, l’autor basc va publicar dos títols que em semblen dues perles imprescindibles (i no sé si han rebut el ressò que es mereixen). Cal dir que l’edició que en fa A buen Paso també és impecable.

Iban Barrenetxea. El cuento del carpintero. A buen Paso, 2011
Iban Barrenetxea. El único y verdadero rey del bosque. A buen Paso, 2013

Amb aquest Brujarella l’autor segueix la mateixa línia narrativa que en aquests dos anteriors: ambients, estructures i personatges sortits dels contes tradicionals, però potser rebaixa una mica l’humor àcid i sarcàstic d’aquests dos textos previs per un humor punxant, però més blanc, més directa.

De manera que Brujarella és un llibre molt recomanable per a lectors que busquen aventures divertides, plenes d’acció, amb una mica de misteri i amb personatges amb grapa.

Tot comença a Terragrís, amb una trobada d’urgència de “la hermandad de brujas del bosque”. Una cosa molt important està desapareixent i cal mobilitzar-se.

Mentre que totes les bruixes saben que la desaparició és de grano
tes, la Brujarella, que arriba tard, creu que la mobilització és per trobar els mitjons desapareguts de les bruixes.

A partir d’aquí comença l’aventura: la Brujarella acompanyada d’un grup ben curiós: una garsa, un llop i un pingüí, acaben a la mansió dels Grenouille, on hi trobaran moltes preguntes i moltes respostes.

Pels lectors que s’estrenin amb Ibarrenetxea, avisar-los que:

1. Els seus narradors sempre tenen moltes ganes de parlar amb el lector. I sobretot, que no es pot llegir ràpid o relaxar-se: si et despistes, ja se t’ha escapat un joc de paraules o un nom propi que amaga un doble sentit.

2. Pel que fa a les il•lustracions, tot i l’edició acurada de Thule, val la pena recuperar alguns dels llibres citats anteriorment per gaudir en color de les seves imatges. La reproducció en blanc i negra a Brujarella és l’única pega que trobo en el llibre.

Mallko y papá

FITXA
=====
Títol: Mallko y papá
Autor: Gusti
Il·lustrador: Gusti
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fills/germans amb discapacitat (Síndrome de Down)


RESSENYA
=========
“A vegades, amb els fills, passa com amb el dibuix: no surt com t’ho imaginaves. Un dibuix el pots trencar i tornar a fer, el pots esborrar. Però amb el fill això no ho pots fer”.

Així comença aquest llibre de l’il•lustrador Gusti on explica la seva vivència amb el seu fill Mallko que té la síndrome de Down. Un inici impactant per posar-nos en la situació que va sentir ell quan va saber la notícia i que li va costar molt d’acceptar.

Obrir aquest llibre és com obrir un diari molt personal on els sentiments, contradiccions i reflexions broten en cada dibuix i cada traç que expressa l’autor. El fet d’estar manuscrit i incloure fotos, dedicatòries i dibuixos a mig fer et provoca un apropament molt colpidor als sentiments i situacions que va descrivint. El llibre barreja elements de dietari, còmic, àlbum de dibuixos, de fotografies però el protagonista és el dibuix, moltes vegades esbossat en bolígraf, altres resseguint altres dibuixos ... Un dibuix que és la base de la comunicació i joc amb el seu fill i que junts construeixen un univers molt personal i especial.

Es divideix en diverses parts per retratar el dia a dia del seu fill i els llaços que estableix amb tots els membres de la família i altres persones del seu entorn. Hi ha una part molt emotiva dedicada al seu altre fill, en Theo, que amb vuit anys rep al seu germà com al millor del món: “M’és igual que sigui verd, groc o blau, baixet o gras, per mi sempre serà el millor germanet”.

Gusti va combinant el dia a dia del nen, que fa com qualsevol altre nen, jugar, enfadar-se, anar al llit dels pares -a més d’algunes consideracions de salut- amb reflexions personals sobre la diferència, la discapacitat, la superació de la por...o l’acceptació del que se’ns ofereix que per difícil que sigui sempre pot ser una font de coneixement i aprenentatge.

Issun Bôshi. El noi que no era gaire més alt que el polze

FITXA
=====
Títol: Issun Bôshi. El noi que no era gaire més alt que el polze
Autor: Icinori, basat en un conte tradicional japonès
Il·lustrador: Icinori
Dissenyadors: Mayumi Otero i Raphael Urwiller
Traducció: Teresa Duran
Edició: Edicions Ekaré, Barcelona, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: desig, valentia, afany de superació, sentit de la justícia, poesia


RESSENYA
=========
Conte tradicional japonès, on una parella de joves pagesos desitgen tenir un fill «encara que sigui petitó, petitet. Hi va haver un prodigi: van tenir un infant» tan petit que li van posar Issun Bôshi que vol dir «aquell que no és gaire més gran que el polze d'un infant».

A quinze anys, aquest «vailet no havia crescut ni poc ni molt ni gens» i malgrat la seva menudesa era àgil, espavilat, valent i decidit, tant que se'n va a l'aventura «per trobar un destí a la seva mida».

Amb un bol d'arròs que li va donar la mare i una bona agulla que li va donar el pare, en té prou per vèncer totes les peripècies del viatge, la trobada amb la «carassa» i la maça màgica, l'estada a la ciutat i el retorn al bosc, on es transforma en un «home fort, cepat i terriblement enfadat».

Issun Bôshi recorda el Patufet o el Petit Polzet, amb la gran diferència que ell, al final, aconsegueix «la talla que els teus pares es van oblidar de ...» donar-li.

Mentre Issun Bôshi descobreix el seu món, ens convida a compartir el món poètic i encisador dels contes meravellosos, aquells que ens fan volar i tocar de peus a terra, alhora.

L'altra meravella d'aquest àlbum és l'equilibri del text i les il•lustracions, marca de la casa Icinori, és a dir, de Mayumi Otero i Raphael Urwiller. Si els textos són un poema, les imatges són de gran bellesa. Sobre paper crema i quatre tintes molt càlides, composen un món d'horitzons infinits; amb dibuixos de traç gruixut i ferm, combinen il•lustracions a doble pàgina amb vinyetes sobreposades, sense delimitar.

No us perdeu aquesta petita gran joia asiàtica.

Per saber més d'Issun Bôshi cliqueu aquí:
http://icinori.com/portfolio/issun-boshi/http://www.penccil.com/gallery.php?p=852848531528
http://www.bookfair.bolognafiere.it/en/bologna-ragazzi-award/winners-2014/fiction/2226.html
http://icinori.com/blog-2/
http://pequenhaciudad.blogspot.com.es/2014/11/issun-boshi-el-mundo-es-de-los-pequenos.html

Herman i Rosie

FITXA
=====
Títol: Herman i Rosie
Autor: Gus Gordon

Il·lustrador: Gus Gordon
Edició: Sant Joan Despí: Corimbo, 2014
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: música, amor


RESSENYA
=========
Aquest àlbum escrit i il•lustrat per Gus Gordon, autor australià, ha estat nominat i reconegut arreu del món i amb raó. És d’aquelles petites joies aptes per a tots el públics que les llegeixes un dia i un altre i et deixen un somriure dolç al rostre, mentre conrees l’esperança.

La història és molt senzilla però plena d’encant, de petits detalls i de necessària tendresa. Un cocodril anomenat Herman que toca l’oboè viu sol a una punta de Manhattan i treballa en un lloc que no li agrada gens. Rosie, una cabreta que viu a l’altra punta de l’illa novaiorquesa, canta jazz com els àngels en un club nocturn que sempre està buit i treballa rentant plants en un restaurant de mal renom, a les afores de la ciutat.

Tots dos tenen moltes coses en comú però encara no s’han pogut trobar fins que les circumstàncies, l’atzar i la necessitat, la duresa de la vida i, sobretot, la música faran que allò que havia de passar, esdevingui realitat.

El relat és un cúmul de circumstàncies aparentment adverses: un cocodril i una cabra, quedar-se a l’atur, l’amor incomprès per la música i una gran ciutat amb moltes persones soles buscant un lloc en el món. Però al final, tot acaba quadrant perquè són molt necessàries les històries que acaben bé.

El fil narratiu va in crescendo i ens manté atrapats fins al final gràcies a unes il•lustracions amb mil detalls a no perdre i una composició d’una riquesa d’estil que absorbeix l’atenció dels nostres ulls.

En realitat, com la coberta ens anuncia, aquest conte és com una cançó de jazz. Només cal llegir-lo com si escoltéssim el vinil que apareix a la il•lustració i que sobresurt de la funda d’un disc: el de la banda sonora de la història de Herman i Rosie. L’autor ens convida a imaginar-nos que el sentim, mentre ens deixem portar pels sentiments i les emocions, a través de la nostra mirada.

Cartes d'amor de 0 a 10

FITXA
=====
Títol: Cartes d'amor de 0 a 10
Autor: Susie Morgenstern
Il·lustrador: -
Edició: Nandibú-Pagès Editors, SL., 2014
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’Ernest té deu anys i viu amb la seva àvia, que el va criar des que va néixer. La seva mare va morir i el seu pare va desaparèixer. El cuiden entre la seva àvia i la Germaine, una dona contractada perquè s’ocupés del petit Ernest.
Tots plegats, porten una vida sense color: sense televisió ni telèfon, només hi ha escola, dinar, berenar (una poma grossa i verda i una torrada) i sopar. El sopar sempre a dos quarts de nou, el menú sempre el mateix... i així tots els dies de la setmana. Els diumenges, després de la migdiada, l’àvia treu la capsa de porcellana on guarda la carta que el besavi havia enviat des d’un poble prop del front. “La llegeixo, àvia?”, diu l’Ernest, pensant que algun dia en descobrirà el secret.

A l’escola, l’Ernest manté una distància prudencial dels altres nens. No té texans ni roba esportiva. A les noies els agrada l’Ernest i li regalen pastissos que ell té por de provar. A l’Ernest li agrada l’escola: participa, i els nois el deixen tranquil.

Tot canviarà, però, el dia que la directora interromp a l’aula amb la següent notícia: “Us presento la Victoria Montardent. A partir d’ara forma part de la vostra classe.”

Un llibre que descriu els sentiments d’uns personatges i el seu entorn, així com els fets que es produeixen a les seves vides. Commovedor i simpàtic, i amb un final ple de tendresa.

Arriba el senyor Flat

FITXA
=====
Títol: Arriba el senyor Flat
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Liliana Fortuny
Edició: Barcelona: Combel, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre pertany a la col•lecció de L’Agus i els Monstres, una sèrie de còmics que es preveu que tingui un llarg recorregut.

L’Agus és un nen, un xic despistat, que té l’habitació desendreçada i li costa fer els deures, i el que més, fer les redaccions que li demanen a l’escola. Un dia ajudant a la bibliotecària a endreçar llibres descobreix un ninot de peluix, un monstre que ha estat expulsat d’un llibre, i que només viu si se li llegeixen històries. D’aquesta manera l’Agus s’introduirà al món dels grans clàssics de la literatura infantil i viurà diverses aventures amb tota la colla del seu amic monstre.

Aquesta història està escrita en primera persona amb un estil molt directe, amb un toc d’humor, tendresa i complicitat cap als adults. Destaca l’enfoc original de combinar monstres i literatura, bona estratègia de foment lector. Així uneix directament un producte molt atractiu per als nens, els monstres, amb un fet que a vegades pot ser més difícil per alguns d’ells, com és llegir i escriure.

La part gràfica és molt atractiva, colors vius, dinamisme en les il•lustracions i una expressivitat molt accentuada. Personalment m’agrada la varietat de pentinats de nens i grans, la il•lustradora s’hi ha entretingut i també s’ha de destacar com crea la personalitat única de cadascun dels monstres.

Aquesta iniciativa sorgeix de l’escriptor Jaume Copons i la il•lustradora Liliana Fortuny que s’han pres aquest projecte com molt més que un llibre, ja que paral•lelament fan el Taller monstruós, per tal de fomentar la creativitat dels lectors, per diversos biblioteques, llibreries i altres centres culturals. En aquest taller inventen junt amb els nens històries amb l’objectiu que ells mateixos puguin crear el seu propi monstre i el seu propi conte il•lustrat. Després es poden llegir al web de la col·lecció L'Agus i els Monstres.

Kalia bajo las estrellas (Vincent Van Gogh) / El gato y el pájaro (Paul Klee)

FITXA
=====
Títol: Kalia bajo las estrellas (Vincent Van Gogh) / El gato y el pájaro (Paul Klee)
Autor: Didier Dufresne / Géraldine Elschner
Il·lustrador: Cécile Geiger / Peggy Nille
Edició: Editorial Juventud, 2014-
Col•lecció: La puerta del arte
Traducció: Teresa Farran
Edat: a partir de 6 años
Temàtica: introducción a la pintura


RESSENYA
=========
Kalia bajo las estrellas y El gato y el pájaro, originalmente publicados en francés en el 2009 y 2011 respectivamente, forman parte de la colección La puerta del arte, donde cada libro narra una breve historia a partir de una obra de un pintor particular.

Un gato enjaulado que mira ansioso a un pájaro y de tanto quererlo cazar termina por comprender que envidia su libertad.

Un campamento gitano que se asienta por una noche detrás de la granja donde vive Paul, un niño campesino francés, quien tiene la oportunidad de conocer a Kalia, una niña gitana que le cuenta sus experiencias por el mundo.

Las ilustraciones ayudan a narrar las historias y familiarizan al lector con los rasgos característicos de cada pintor. Las guardas, geométricos colores en el caso de Klee y almendros en flor en el de Van Gogh, redondean esta atmósfera.

Por último, para no dejarlo todo en manos de la intuición y las sensaciones, el libro cierra con una breve sección de preguntas y respuestas ¿era conocido este pintor en su tiempo? ¿qué pintores le influyeron?

Son estos libros un breve paseo por la riqueza visual de los universos de estos pintores. Las carretas, campamento gitano cerca de Arlés (1888) y Gato y pájaro (1928) quedarán en la retina de los niños y definitivamente abrirán una puerta al arte.


Otros títulos relacionados:

Zip & Candy. Las Navidades de los robots

FITXA
=====
Títol: Zip & Candy. Las Navidades de los robots.
Autor: Akihiro Nishino
Il·lustrador: Akihiro Nishino
Traducció: Marina Bornas Montaña
Edició: Barbara Fiore, Albolote (Granada), 2014
Edat: de 9 a 99 anys (segons l'editorial de 9 a 11 anys)
Temàtica: amor, amistat, bons sentiments, records, memòria, enyorança, robots, món fantàstic, ciència ficció


RESSENYA
=========
Zip, un robot d'última generació, presumeix de les seves qualitats. Pels voltants de Nadal, quan coneix la Candy, una noia robot assistent que treballa sense parar, la cosa canvia. Ell és àgil, lleuger i té ales, pot volar. La Candy, en canvi, es lenta i feixuga perquè es desplaça amb rodes d'eruga i, a més, té molt poca capacitat de memòria.

Candy no ha sortit mai del laboratori del professor Sandwich on treballa. Zip la porta a passejar i li ensenya la ciutat, però de seguida s'adona que ella té força limitacions: no el pot seguir, no disposa de carregador de bateria i la memòria li falla.

Les escapades per la ciutat perjudiquen seriosament la Candy. En Zip se'n sent molt responsable, amb el professor busquen solucions, però no és gens senzill, s'ha de triar entre dues opcions prou doloroses, tots dos pateixen.

El contrast, les diferències tecnològiques dels dos robots, tant d'aparença com de funcionament, són el motor d'una història, i de retruc, s'hi impliquen els humans.

Si la història d'Akihiro Nishino és una meravella, els dibuixos són una filigrana i no a primer cop d'ull, aviso. Són il•lustracions que impacten i atrapen alhora, millor dit, et desafien i a mesura que les vas mirant desfàs el gran desgavell que aparenten i t'agrada.

Tant aquí com a Doctor Ink y el cielo estrellado, l'autor prescindeix del color.

Les pàgines estan tan atapeïdes de línies, trames i ombres que costa reconèixer un personatge, figura o objecte perquè no escatima en detalls ni ornaments. La ciutat i els espais interiors són un gran caos, hi ha un nombre exagerat d'objectes, sovint contrafets o embellits. I també algun personatge o monument conegut com el Colisseu romà. Pel contrari, la nit i l'univers semblen més endreçats i harmònics.

És una història fantàstica, plena d'amor i de tendresa, un cant a la vida, malgrat totes les adversitats. Deixeu-vos seduir per unes il•lustracions tan compactes i aclaparadores.

Visiteu el web de Barbara Fiore per tenir més detalls sobre Zip & Candy.

Sofía viaja a la Antártida

FITXA
=====
Títol: Sofía viaja a la Antártida
Autor: Alison Lester
Il·lustrador: Alison Lester
Edició: Barcelona: Ekaré, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: viatges, Antàrtida


RESSENYA
=========
És poc freqüent trobar-se amb edicions de llibres sobre viatges adreçats als infants i és una trist greuge perquè els relats de les aventures dels viatgers poden ser també històries molt engrescadores.

Afortunadament, Ekaré ha publicat aquesta crònica d’Alison Lester, escriptora i il•lustradora australiana, que va viatjar a l’Antàrtica l’any 2005 a bord del vaixell Aurora Autralis, el mateix vaixell on la protagonista del nostre relat, Sofia de 9 anys, viu l’experiència de ser un dels seus passatgers.

La Sofia és filla del capità del trencaglaços i acompanya al seu pare fins l’estació Mawson per portar més persones i subministres al Pol Sud. Al llarg del recorregut, es fa amiga dels seus companys de viatge i veu icebergs, paisatges amb llums i colors especials, pingüins, balenes, aurores boreals, turmentes de neu i, fins i tot, coneis els habitants de l’estació científica. Tot allò que capta la seva mirada i tots els coneixements sobre el mar, el descobriment de l’Antàrtica, els interiors del vaixell, etc. queden reflectits en un diari que ella escriu al llarg del mes de periple. Aquest diari, més tard serà conegut pels infants de Villa Las Estrellas, base ubicada en unes illes del mateix continent, que respondran a la Sofia explicant com és la seva vida en aquells paratges.

L’autora explica al final del llibre que quan ella va ser a l’Antàrtica va escriure el relat del seu viatge als infants de tot el món i els nens i nenes li responien amb dibuixos sobre el que ella anava narrant. Aquests dibuixos van servir per donar suport a una bona causa i també per il•lustrar aquest llibre, ple de sorpreses i diferents visions. És, per tant, un llibre participatiu que, des de les guardes fins al disseny de la composició interior, realitzada per Tony Palmer, ofereix una doble visió molt ben tramada artística i de coneixements sobre els primers exploradors d’aquelles terres, com són els vaixells que poden circular pels mars gelats, el modus vivendi dels habitants del sud del nostre planeta blau, etc.

Cal fer esment a la traducció de Verónica Uribe. Aconsegueix un ritme que segueix el fil dels relats de viatges en què hom no pot deixar de llegir-los perquè l’estil literari et porta a compartir els esdeveniments, com si fossis allà, malgrat la distància.

Benvingut sigui aquest apassionant relat on realitat i ficció van de la mà per acompanyar a la Sofía rumb a l’Antàrtica, com si fóssim un altre passatger a bord de l’Aurora Australis.

Amics monstruosos

FITXA
=====
Títol: Amics monstruosos
Autor: Anna Manso
Il·lustrador: Gabriel Salvadó
Edició: Barcelona: Animallibres, 2014
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: pares adolescents, crisi, timidesa


RESSENYA
=========
Això de fer de pares no s’aprèn a cap escola. Per això, a alguns adults, quan s’hi troben, els costa acostumar-se a aquesta feina. Sobretot si són tan i tan joves com els pares de la Sandra. Sort en tenen, de la nena: si ells són uns pares aficionats, la Sandra és una filla professional. Com que és madura i responsable, es pren molt seriosament aquest càrrec: els dóna un cop de mà sempre que els cal i vetlla perquè la família tiri endavant, fins i tot en moments delicats.

La Sandra, però, també té els seus propis problemes.
Es defineix com la nena més tímida i poruga de l’univers, fet que no l’ajuda gens a relacionar-se amb els companys de classe o amb els nens del barri. Per adobar-ho, una nit comencen a aparèixer a la seva habitació tot un seguit d’éssers monstruosos, encapçalats per un gos zombi molt xerraire. Què farà la Sandra davant aquesta situació? Fugir corrents o aprofitar per aprendre a superar les pors?

Amics monstruosos és una història entranyable, intel•ligent i amb sentit de l’humor. L’Anna Manso es val de la Sandra per narrar, en primera persona i des d’un punt de vista original, el dia a dia d’una nena filla de pares adolescents (o, si més no, molt joves). A través d’una protagonista de personalitat encisadora, la novel•la ens apropa la realitat d’aquest tipus de famílies en un context de crisi i d’atur. I ho fa d’una manera despreocupada i sense jutjar-les en cap moment. Transmet un missatge positiu, en defensa de l’amor i la lluita pels somnis.

A més, l’aventura paranormal de la Sandra ajuda els petits lectors a veure que, encara que siguin tímids, poden trobar el seu espai a l’escola. Només cal que s’ho proposin... i, si, pot ser, que comptin amb l’empenta d’una colla d’amics extraordinaris.

Zona Zombi 9: Missió a Nova York

FITXA
=====
Títol:
Zona Zombi 9: Missió a Nova York
Autor: Peter Walker
Il·lustrador: Bié
Edició: Baula, 2014
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures esbojarrades, zombis, espies, humor


RESSENYA
=========
Éssers mutants, agents secrets, zombis, científics, traficants, criatures infernals, depredadors, mutants. I entremig de tant monstre i tanta fauna extravagant, un grup d’adolescents, la Colla AZ, nois i noies aparentment normals, que tenen habilitats extraordinàries. Són experts en el combat per a l’aniquilació d’aquests éssers monstruosos, amb l’objectiu de salvar la humanitat de l’extinció.

Divertida, vibrant, de lectura ràpida, plena de situacions delirants i amb uns diàlegs irònics i enginyosos. El capítol número 9 de les aventures de la Zona Zombi succeeix a la ciutat de Nova York. La narració arrenca amb to i acció cinematogràfics, i la trama enrevessada es desplega divertida a cop d’acudit i d’aparicions estel•lars de personatges absurds i estrafolaris.

Destaca a nivell estètic el joc de canvi de tipografies. És present al llarg de tota la novel•la. Estratègia de l’impacte visual, intermitent i constant, per captar l’atenció dels lectors, nens i nenes ‘zapping’, que tenen una mirada molt ràpida, però poc profunda i de poc anàlisi.

En aquest cas, una estratègia coherent amb una història que es construeix a l’estil de la sèrie d’animació L’inspector Gadget: sorpreses il•limitades; personatges surrealistes; i un ritme narratiu vertiginós. Pur entreteniment, efectiu pel foment de la lectura, sense cap pretensió educativa ni per a la reflexió.

El nen perfecte

FITXA
=====
Títol: El nen perfecte
Autor: Àlex González
Il·lustrador: Bernat Cormand
Edició: SD edicions
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Pocs llibres et deixen una empremta que hi segueixes pensant dies i dies i que fins i tot tens ganes d'ensenyar-los als amics. Per mi un llibre m'ha de produir alguna emoció i aquest és el cas del que tenim entre mans.

És una història que desprèn delicadesa per totes bandes, per l'argument i la manera de presentar-lo, per la subtilesa gràfica de les expressions del protagonista, la manera de moure's dins les planes del llibre...

En aquest àlbum tot està endreçat per reforçar la idea del nen perfecte: la plana de la dreta presenta la història i a l'esquerra hi trobem el text amb un rellotge. Aquest nen es mou dins d'una decoració molt clàssica de paper estampat, pianos, vaixella clàssica, gerros de porcellana i ell mateix també va ben pentinat i planxat, fins i tot porta corbata. La imatge del nen perfecte que fa tot el que voldria qualsevol pare: passejar el gos, fer els deures, parar la taula, tocar el piano, llegir...

Tot molt endreçat per contrastar amb el cop d'efecte final, un secret que amaga. És un fet que sorprèn que et fa qüestionar la teva posició davant d'un tema encara lluny de ser acceptat per la societat. Interessant el que està plantejant l'autor, et posa en l'interrogant de pensar quina relació té aquest fet amb la perfecció que t'ha presentat. Sembla que et qüestioni, segueix sent perfecte?

I tot això condensat en tres minuts de lectura de text i imatge, felicitats als autors per aquesta meravella que estaríem hores analitzant.

Subasta extraordinaria en el museo de todo lo perdido

FITXA
=====
Títol: Subasta extraordinaria en el museo de todo lo perdido
Autor: Gracia Iglesias
Il·lustrador: Susana Rosique
Edició: La Guarida, 2014
Edat: a partir de 6 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Historia divertida que utiliza texto lírico para mostrarnos el catálogo de una subasta extraordinaria con todo lo que nos podamos imaginar y hasta lo que no: un cuento a medias, una nube, un domador, un pensamiento, un suspiro y un botón…

Cada lote –con su explicación- tiene su precio de salida y transmite una sensación. Para el lote número 7 “Tiempo para jugar” el precio de salida es “Un reloj parado”. Para el lote número 13 “Una sombra independiente” el precio de salida es “Un buen baño de luz”.

Las ilustraciones acumulan elementos de valor simbólico, los del catálogo y lo que sucede a su alrededor, historias de manos humanas y hasta de algún monstruo.

Cuento delicioso para leer de una vez, y repasar a ratitos imaginando nuevos significados.

Tío Budo

FITXA
=====
Títol: Tío Budo
Autor: Víctor Coyote
Il·lustrador: Víctor Coyote
Edició: Logroño: Fulgencio Pimentel, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: família


RESSENYA
=========
Tío Budo és una obra irreverent i poc classificable, entre la novel•la gràfica i l’àlbum il•lustrat tradicional. Escrita i il•lustrada per Víctor Coyote (1958), pseudònim de Víctor Aparicio, prolífic músic i artista multidisciplinar que va iniciar la seva carrera com a component del grup “Los Coyotes” a la movida madrilenya dels anys vuitanta, i que també ha conreat disciplines artístiques tan variades com la pintura mural, el còmic i, darrerament, l’àlbum il•lustrat.

Ens trobem davant d’un títol pensat també per a adults i més específicament per a tiets solters. Editat per Fulgencio Pimentel, dins la col•lecció Fulgencio Pimentel e hijos, que es defineix a la web com a: ”Libros para leer al chaval sin quedarse dormido antes que él”. I a la contraportada del llibre afegeix: “¿Será possible que estemos frente a la primera saga infantil dirigida exclusivamente a sobrinos de todas las edades?”.

Tío Budo és un divertiment que ens recorda els antics TBO. Una història d’humor àcid, on el tiet solter i barbut, Budo, compra un elefant de peluix per als seus estimats nebots, Toncho i Gatina. La història és complica quan Budo regala l’elefant a dues nenes gitanes i, per substituir-lo, decideix teixir un nou elefant amb la pròpia barba... El llibre es complementa amb el “Manual del perfecto tío”, vinyetes de consells per a tiets moderns, impagables.

Com la resta de les obres de Fulgencio Pimentel, aquest és un àlbum que cuida l’edició en tots els detalls i que ens recorda als àlbums per a infants editats durant les dècades dels 60 i 70, tant pel tipus d’il•lustracions com per la qualitat del paper o el disseny gràfic, sense deixar de ser actual. Divertit i recomanable.