Blackthorn

FITXA
=====
Títol: Blackthorn
Autor: Kevin Sands
Traducció: Glòria Roset Arissó
Edició: Estrella Polar, 2016
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures


RESSENYA
=========
Després de disfrutar moltíssim amb el llibre de Ledicia Costas Jules Verne i la vida secreta de les dones planta (Barcanova, 2016) i amb l’impressionant L’arbre de les mentides (Bambú, 2017) de Frances Hardinge, la descoberta d’aquest Blackthorn m’ha semblat una bona coincidència. A jutjar per aquestes tres lectures, m’atreviria a dir que les plantes, arbres i flora en general, estan buscant la seva part de protagonisme en la literatura juvenil.

Així com en la història de Costas un dels protagonistes és un apotecari que amaga un gran secret, en el llibre de Kevin Sands tot el gremi d’apotecaris són el centre de la novel·la.
Ens cal situar-nos a Londres l’any 1663, quan el jove orfe de catorze anys Christopher Rowe viu feliçment com a aprenent d’apotecari a casa del seu mestre Benedict Blackthorn.
Christopher és un bon aprenent i de seguida entén que les herbes i els minerals que manipulen poden curar o matar, tot depèn del cor i les intencions de qui fa la barreja.
Però Blackthorn ha fet alguns descobriments que van més enllà de les lleis de la química i tot es complica. Una terrible secta comença a atacar els millors apotecaris de Londres, que apareixen morts en estranyes circumstàncies, i Christopher es veurà embolicat en una aventura plena de misteri i molt perill.

Tot plegat una novel·la d’aventures ben construïda i amb bon ritme, que surt de l’àmbit de la distopia i la màgia més fantàstica, terrenys que diria que ja tenim coberts. I que a banda de divertir-nos, ens parla de tot un món interessant, dels Gremis Professionals que existien al Londres del XVII, de les relacions entre mestres i aprenents i de les tensions que en aquella època hi havia entre catòlics i puritans...

Sectes, alquímia, simbologia, enigmes, secrets, la fòrmula de la pòlvora, algunes explosions i uns quants assassinats.

Aquesta història també ha estat publicada en castellà amb el títol El enigma Blackthorn (Océano Travesía, 2016)

La muntanya de llibres més alta del món

FITXA
=====
Títol: La muntanya de llibres més alta del món
Autora i il·lustradora: Rocio Bonilla
Edició: Animallibres, 2017 (2a edició)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: llibres, socialització de la lectura


RESSENYA
=========
Qui protagonitza aquest àlbum il·lustrat és l’Enric, un nen que el seu desig és poder volar. Es construeix ales de tota mena per a poder fer realitat el seu somni però mai ho aconsegueix... Fins que un dia la mare li recomana que llegeixi un llibre per tal de volar d’una manera diferent, imaginant. Des d’aleshores l’Enric, cada vegada que llegeix un llibre se’l col·loca sota seu tot formant una alta muntanya, la qual gent de tot el món ve a visitar.

Què passarà amb l’Enric? Podrà baixar? Llegeix el llibre i ho descobriràs!

Rocio Bonilla, en aquesta obra, atorga protagonisme als llibres, de la mateixa manera que Oliver Jeffers amb La nena dels llibres i L’increïble nen menjallibres, William Joyce amb Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, entre d’altres. Bonilla dóna a conèixer què aporta la lectura i la visió socialitzadora, és a dir que som molta la gent que som lectors i lectores que intercanviem llibres.

M’ha cridat l’atenció en especial la intertextualitat de quan apareix el Petit Príncep -un nen que també imagina molt-, a més de les il·lustracions en aquarel·la i el joc de la disposició de les pàgines quan la muntanya és tan alta que aprofita ambdues per representar-la sencera.

Podries

FITXA
=====
Títol: Podries
Autor: Joana Raspall
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Takatuka, 2017
Edat: de 6 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Us recomano un llibre molt especial. Un poema il·lustr
at, que parla dels refugiats.

Us heu parat mai a pensar que el color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot plegat no és més que una simple coincidència? Que tot podria ser diferent si haguéssim nascut en un altre lloc? Podríem viure millor o pitjor, podríem ser més o menys feliços del que som, però tot i així, seguiríem sent el mateix. Una persona.

Podries és una preciosa poesia de Joana Raspall publicada l’any 1998 dins el recull Com el plomissol. Malgrat la distància en el temps, el tema que toca és tristament actual. Els refugiats. Tots aquests nens i nenes que han hagut de deixar enrere les seves cases forçosament. I encara més enllà, parla de la casualitat, del destí, de la felicitat i de la solidaritat. Aquests valors que tanta falta fan avui dia. I com sempre, la gran virtut de l’enyorada la poetessa, ho sab
ia fer amb un llenguatge senzill i proper, entenedor i bonic.

Les il·lustracions de l’Ignasi, treballades amb la tècnica de la serigrafia, són d’una bellesa plàstica exquisida. El seu domini de les ombres em meravella. L’expressivitat de la qual aconsegueix dotar els personatges, tant en l’alegria com en la por, és sensacional. Un àlbum ple de color, que ha sabut copsar el to d’aquests versos tan especials i que es presenta en una edició magnífica que el converteix, en un títol ideal per regalar, però sobretot, en un llibre per llegir, compartir i conversar plegats, petits i grans.

¡Tachán, tachán! - Ojos de lobo

FITXA
=====
Títol: ¡Tachán, tachán! - Ojos de lobo
Autor: Javier Sobrino
Il·lustrador: Lucie Müllerová
Edició: Thule
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: vida quotidiana, hàbits


RESSENYA
=========
Els que teniu criatures sabeu que dues de les situacions més peludes en les rutines quotidianes dels petits són els moments de menjar i dormir. Bé, sempre trobareu aquelles famílies on els adults fan el fatxenda proclamant que els seus infants mengen tan i tan bé i dormen toooota la nit. No us creieu res! La majoria de criatures posen problemes en un moment o altre.


Així ho fa també l’Arián, protagonista de “¡Tachán, tachán!” i “Ojos de lobo”, dos petits llibres adreçats a prelectors tant pel format (quadrats, petits, material resistent) com pel contingut.

A “¡Tachán, tachán!” la mare de l’Arián ha d’afegir-hi molta imaginació a l’hora de menjar i aliar-se amb mil i un personatges per aconseguir que el petit s’acabi el dinar: hipopòtams, lleons, iguanes, dinosaures, ocells, micos, pirates, pallasos... A “Ojos de lobo”, el petit Arián és víctima de tot tipus de pors quan es fica al llit tot sol i es fa la foscor, sobretot perquè podria venir el llop..., però gràcies als contes, petons i a les cançonetes acabarà tancant els ulls.

Quan li vaig llegir els dos contes al meu fill em vaig adonar que els textos eren molt rítmics i sonors així que els vaig transcriure i em vaig adonar que són petits poemes, concretament són sonets anglesos en rima assonant. (Sí, ho sé, sóc una friki dels sonets). Respecte a les il·lustracions de Lucie Müllerová són precioses. Tenen un aire antic, folklòric, però a l’hora nostàlgic, semblen produïdes mitjançant figures de paper retallades.

He de dir que trobo molt estrany, i poc encertat, que al web de Thule no es faci cap esment qualitatiu respecte a que els textos són petits poemes i que no aporti cap dada sobre les il·lustracions... Són dos llibres molt recomanables!

Refugiada. L'odissea d'una família

FITXA
=====
Títol: Refugiada. L'odissea d'una família
Autor: Tessa Julià Dinarés
Il·lustrador: Anna Gordillo Torras
Edició: La Galera, 2017
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: refugiats i guerra


RESSENYA
=========
Des de la perspectiva innocent i ingènua d’una nena petita s’explica el tràgic viatge que ha d’emprendre una família que fuig del seu país a causa de la guerra, des que han d’abandonar la casa fins que es arriben a un camp de refugiats, passant per caminar molts kilòmetres sense provisions i prescindint de la meteorologia. Malauradament, no es tracta d’una història de ficció, ja que tot el que ocorre ho han patit més de 150.000 persones.

La força expressiva de les il·lustracions encara endureix més la lectura que se’n fa de l’àlbum. Són molt impactants. El traç és poc definit i tan sols s’han emprat dos colors: tonalitats de blaus foscos i el blanc; en algun cas ocupen ambdues pàgines i, d’altres, en una de sola s’enquadren diferents escenes que es desenvolupen a espais i/o temps diferents.

Val a dir que una part dels beneficis de la venda del llibre es destina a l’ONG Proactiva Open Arms, formada per voluntaris i voluntàries socorristes que, a Lesbos, van rescatar moltes vides a alta mar. Donada la col·laboració en la publicació, les dues últimes pàgines es dediquen a informar sobre diverses qüestions: qui són els que conformen la ONG, quines han estat les tasques que han desenvolupat i les dades obtingudes d’aquest darrer any, entre d’altres. Citen “Serem els ulls i la veu que denuncien el que està passant. El que ningú ens explica”, i és que tenen raó. S’estan vulnerant els drets humans i la crisis humanitària, sobretot per part dels governs que no mouen fitxa ni s’impliquen a solucionar les desgràcies que estan passant, i és un tema que passa per alt als mitjans de comunicació. Si no fos pels voluntaris i voluntàries que es desplacen fins als camps de refugiats, es documenten alhora que ajuden, i ho transmeten quan han tornat... estaríem tan desinformats que ens passaria tot per alt.

Personalment, considero que aquest àlbum reflecteix la situació i que pot ser útil per a conscienciar als lectors, encara que alguns crítics pensin que és massa “oportunista”, tinguin l’edat que tinguin. De fet, aquest estiu vaig tenir l’oportunitat d’aportar el meu granet de sorra amb uns amics i amigues al camp de “Softex” (Tessalònica, Grècia) i m’ha vingut directament la imatge dels nens i nenes que vam conèixer allà, els quals només de veure’t per primera vegada ja t’anomenaven com a “my friend” (“amic meu”). Ells i elles, però, mai els faltava el somriure als llavis, gairebé sempre estaven contents i energètics i cap ens va explicar el seu viatge, igual que la protagonista de la història, que vol jugar.

Cal que entre tots i totes solucionem com sigui aquesta desgràcia i lectures com aquesta (com també “El viatge”) són un bona eina per a aconseguir-ho!

La veritable història del llop

FITXA
=====
Títol: La veritable història del llop
Autor: Nathalie Pons
Il·lustrador: Carlos Lluch
Edició: Barcanova, 2016
Edat: de 6 a 9 anys


RESSENYA
=========
Us recomano una lectura enginyosa i divertida amb un interessant rerefons i on res no és el que sembla. Una invitació a no deixar mai de somiar.

El llop està fart de ser sempre el dolent: es menja els nens, espanta les àvies, destrossa les cases i mil coses més. Però això s’ha acabat! Ha decidit netejar el seu nom i donar a conèixer la seva veritable història, però no serà fàcil. L’autora d’aquest llibre va viure moltes aventures fins a descobrir aquest secret i, miraculosament, ha aconseguit deixar testimoni de com és realment el llop.

Una bufera cruel o un refredat descomunal? Una nena mal educada enlloc de l'encantadora i servicial nena que crèiem conèixer. Cabretes trapelles i mentideres i, altres grans mentides que han estigmatitzat un dels personatges més habituals en els contes infantils i, que amb aquestes pàgines, intenta reivindicar-se, demanant veu per explicar qui és realment i aclarir alguns malentesos que l’han convertit en el que molts creuen.

M’ha agradat molt la manera com l’autora aconsegueix transmetre un missatge molt bonic i necessari, sense pretensions d’alliçonar, cosa que no suporto i que tenen el costum de fer alguns autors. Nathalie Pons, mitjançant la narració d’una història, mostra que sempre hi ha diferents punts de vista, que cal aprendre a ser crítics, a respectar els altres i a no fixar-se en l'aspecte extern ni en la fama, que només així aconseguirem ser lliures i aprendre a estimar enlloc d'odiar.

El tàndem protagonista de la història, format per el llop i l’escriptora és magnífic i aporta diferents elements com la bondat, l’empatia, la innocència i la valentia, que el fan molt atractiu als ulls dels lectors. Com aquell qui no vol, a més, els nens passejaran la mirada per grans noms de la literatura infantil, que mai està de més que els sonin, com ara Kipling, Amades o Isop. Amb un llenguatge planer, una estructura que combina la narració de contes amb l’intercanvi de correus electrònics dels protagonistes, doten la narració d’un ritme àgil que permet una lectura molt amena.

Les il·lustracions de Carlos Lluch, han sabut captar el to de la narració i combinen de manera immillorable. Són intenses, divertides i sobretot molt divertides.

Per tot plegat, penso que La veritablehistòria del llop és un gran llibre per regalar als nens i nenes que comencen a gaudir del plaer que representa la lectura en solitari, però sens dubte, és també una gran tria per fer una lectura compartida!

Fes-ne un tastet aquí!

Jo també seré mag!

FITXA
=====
Títol: Jo també seré mag!
Autor: Enric Lluch
Il·lustrador: Ismael Martínez
Edició: Barcanova, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: mags, relacions familiars


RESSENYA
=========
Atenció! Si a un infant li cau aquest llibre a les mans, segur que es convertirà en mag! És el que li passa a l’Arnau després d’assistir a l’espectacle del mag Magalín.

Amb l’ajuda del seu veí, d’un llibre de màgia i molta dedicació anirà aprenent molts trucs. Els hi ensenya als seus amics de classe i també s’hi aficionen. L’escola celebra el 25è aniversari i els alumnes han de preparar una actuació, alguns ballen, altres canten i els 4 amics fan màgia. El dia del festival és tot un èxit.

Tota aquesta història emmarcada dins de l’àmbit familiar. L’Arnau viu amb els pares i l’àvia materna. Més d’un infant se sentirà identificat al llegir circumstàncies de convivència típiques a totes les llars: trifulgues amb els pares, relació àvia-nét, tensió del cunyat amb la sogra, i també situacions a l’escola, amb els companys i els mestres.

En el llibre afloren diversos valors i actituds davant la vida. Entreveu que aprendre a ser mag no és fàcil, es necessita constància, esforç i paciència (l’Arnau diu als seus amics que si volen fer màgia han d’assajar molt, els trucs no els hi surten a la primera); respecte i agraïment (el veí que li ensenya els trucs és un avi que quan era jove feia de mag, l’Arnau sempre li agraeix la seva ajuda); l’àvia l’ensenya a ser educat i responsable (el renya quan diu paraulotes i només pot assajar després de fer deures); importància de la comunicació i la imaginació (la màgia representa interacció amb el públic, mentre fan els jocs de mans han d’entretenir i divertir inventar-se històries); confidencialitat (adverteix que els trucs són secrets); seguretat i empenta (com diu l’Arnau: la vergonya cria ronya). Tot regat amb molta il·lusió.

El text queda ben complementat amb il·lustracions a color. Els trucs estan dibuixats d’una manera molt gràfica i interpretable que fa que et vinguin ganes de fer-los.

Es tracta d’una lectura fresca. Tal com diu la dedicatòria del llibre, perquè els nens continuïn creient en la màgia i en l’encanteri.

Què fan els grans durant el dia?

FITXA
=====
Títol: Què fan els grans durant el dia?
Autor: Virginie Morgand
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: professions


RESSENYA
=========
Un bon llibre de coneixements perquè aconsegueix parlar de cent-dotze feines ben diferents d’una manera lleugera i entretinguda.
El plantejament és el següent: aquest centenar de professions les ha ubicades en catorze espais i/o accions de tot tipus:
Des d’una escola a un hospital, passant per un teatre, un telenotícies, un aeroport i, perquè no, s’aventura també a descobrir les professions que s’amaguen darrere el risc, coses que es fan a l’aire lliure, o coses que passen al carrer Major de qualsevol ciutat.
Primer ens presenta en una doble plana l’espai i/o acció en qüestió. D’aquesta manera els menuts tenen una visió general del lloc que més endavant mirarem més a fons per descobrir vuit professions que li són escaients.
Per a ments curioses i amb ganes de tenir visions globals de les coses.

Críctor

FITXA
=====
Títol: Críctor
Autor: Tomi Ungerer
Edició: Kalandraka, 2016
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Críctor és la història d’una serp que arriba a una ciutat francesa com a regal per Madame Louis Bodot de part del seu fill, que es troba a l’Àfrica estudiant els rèptils. Madame Bodot rep la serp en una caixa amb forma d’O i en obrir-la... efectivament, fa un crit, ja que dins hi troba la serp que el seu fill li regala pel seu aniversari.

Després d’assegurar-se que la serp no és verinosa, es dedica a cuidar-la com si fos una mascota, o fins i tot com el seu propi fill, donant-li biberons i comprant-li tot el que necessita perquè la serp estigui contenta, fins i tot una palmera perquè es trobi com a casa. Li teixeix un jersei pels dies de fred i li prepara un llit còmode i calentó al costat de la palmera.

Allà on va Madame Bodot, va en Críctor. Fins i tot a l’escola on treballa com a mestra, i on els nens juguen amb en Críctor. Tot el poble arriba tenir-li molta estimació.

Les il·lustracions d’aquest àlbum són a dues tintes, verd i negre, i mostren el contrast entre el tranquil món d’un poble francès i la presència d’un animal e
xòtic però que no resulta estranya per a ningú.

Al llarg del llibre trobem petites bromes de l’autor, carregades d’humor negre, però que tot i que tenen ja més de mig segle, segueixen fent riure i sorprenent el lector.

[Més informació sobre Tomi Ungerer]

Bestiari salvatge d'estar per casa

FITXA
=====
Títol: Bestiari salvatge d'estar per casa
Autor: Sebastià Serra
Edició: Vilanova i la Geltru: El Cep i la Nansa, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
Primera obra on es posa de manifest la vàlua, fins avui ignota, del gran il·lustrador Sebastià Serra com escriptor i poeta.

La majoria de versos són quartetes: en total n’hi 34 que glossen, amb molt de brio, què li passa als animalons que veiem escampats per la doble plana. Només a la darrera d’aquestes hi ha un poema més llarg dedicat a l’aranya. En general, els protagonistes d’aquests poemes són bestioles petites “d’estar per casa”. I fins aquí, res no diferenciaria aquest llibre dels altres bestiaris coneguts. Si no fos...

Si no fos que no es pot parlar d’aquest llibre, de fet un àlbum amb tots els ets i uts, sense apreciar l’estret lligam entre les imatges i el text, del text amb el llenguatge oral, i de les imatges amb les imatges que apareixeran més endavant o més enrere del llibre. Així, la insignificant marieta que apareix a la primera plana, tindrà molt protagonisme a la segona i en veurem la fi a la darrera, i la gallina que treu el cap per l’angle inferior dret aquí, mereixerà una estrofa a la tercera plana i farà el xafarder a la quarta.

El conjunt obliga al lector a llegir i apreciar, d’entrada, què diu el text, per a copsar-ne la musicalitat, el doble sentit, i la seva relació intertextual amb frases fetes o costums quotidians i cançons tradicionals, però el millor del cas és que per a poder interpretar bé tot el calat de cada quarteta cal remetre’s també i ineludiblement a la il·lustració, de manera que, si mentre per llegir les 41 estrofes del total, un hi podria esmerçar, com a molt, deu minuts, posem per cas, l’exigència d’haver de mirar i remirar la imatge, d’anar endavant a endarrere de les planes fa que aquests pocs minuts siguin totalment insuficients i que aquest àlbum necessiti ben bé tres quarts d’hora per a poder, si més no, ensumar de què va.

Gran poeta, gran autor, gran llibre. Bravo!!!!

Aigua

FITXA
=====
Títol: Aigua
Autora/Il·lustradora: Anna Aparicio
Edició: Babulinka, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: cooperació i emocions


RESSENYA
=========
Es tracta d’un petit poble on els habitants, uns animalons humanitzats, estan tan ocupats que no mantenen cap mena de contacte ni relació entre ells i elles. Fins que un dia, sense saber per quin motiu, el seu indret comença a inundar-se i inundar-se cada vegada més. Amb l’objectiu de solucionar amb èxit aquesta problemàtica que els afecta a tots i a totes, treballen en equip i cooperen fins que coneixen l’origen i el causant dels fets: els plors d’un animal que troba a faltar la seva amiga eruga que, al convertir-se en papallona, se’n va per sempre més.

La jove autora i il·lustradora Anna Aparicio, a banda de presentar una història amb un missatge d’allò més humanitari i bonic, les il·lustracions tan potents plenes de detalls permeten que gaudim plenament de la seva obra.

A més, al final del llibre se suggereixen unes activitats amb la col·laboració de l’Associació ELNA, les quals se centren en formar tant a infants com pares, mares i mestres en l’educació emocional.

Això era un alfabet. Una història per cada lletra

FITXA
=====
Títol: Això era un alfabet. Una història per cada lletra
Autor i il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: Andana
Edat: totes les edats
Temàtica: l'alfabet


RESSENYA
=========
Un original alfabet on res no és el que sembla. Cada lletra ens duu a una història, però de vegades és la història la que ens duu a alguna lletra.
Oliver Jeffers ens trasllada al seu univers particular amb aquest llibre on l’absurd regna amb anarquia per cadascuna de les seves planes. O no.
Es un llibre tendre, gamberro, existencial, esbojarrat, elemental, juganer... i crec que podríem dir un atribut per a cada lletra i cada capítol. El cas és que si un es deixa dur pel ritme i la lògica que se’ns proposa des d’aquest àlbum, s’ho pot arribar a passar molt bé. I els més marrecs, millor encara! Estic segura que és el tipus de llibre que als més menuts els hi agradarà moltíssim, encara que no sàpiguen explicar ben bé perquè els ha divertit tant (...ni falta que fa, perquè de vegades no cal saber el perquè una cosa ens diverteix... amb que ens diverteixi ja n’hi ha prou!). A gaudir-lo, aficionats i aficionades al LIJ!

A juego/fuego lento

FITXA
=====
Títol: A juego/fuego lento
Autora: Mar Benegas
Diseño e ilustración: Carlos Rubio
Edició: Litera Libros, 2016
Edat: a partir de 6/8 anys
Temàtica: llibre d’activitats poètiques


RESSENYA
=========
No sé si este libro se titula “A juego lento” o “A fuego lento”.
No me malinterpreten, es que en la cubierta la F y la J del título se mezclan, la F azul como UEGO y la J negra como LENTO. Y es que todo el libro está escrito en negro y azul.
Lo que está claro es el subtítulo, que resulta ser, además, la mejor descripción de su contenido: taller de poesía.

Pero, antes de entrar al taller, a la cocina, de ponernos manos a la obra, o meterlas en la masa, una cosa: los responsables de este libro son Mar Benegas, poeta, mediadora y alma de LIJ y poesía a partes iguales, y la gente de la editorial valenciana LITERA, especialmente Carlos Rubio, autor del diseño y las ilustraciones/fotografías de este libro (entre otros de la misma editorial).

[Un inciso: no he conseguido encontrar el nombre de Carlos Rubio en los créditos de “44 poemas para leer con niños”, la excelente selección de poemas que Mar B
enegas publicó en 2013 también con LITERA, pero estoy convencida de que su mano diseñadora se encuentra también detrás de aquel libro. Puedo sentirla…]

[Y aprovecho el inciso para decir que 44 poemas… es también un libro maravilloso, y que hace muy buena pareja con este taller de poesía, pues si allí leíamos, aquí nos atrevemos a pasar de la lectura a la escritura.]

No se engañen: a pesar de la delgadez de este librito, se trata de una obra muy completa, en la que Mar propone ejercicios sobre, no nos atreveremos a decir que todas (¡somos cautos!), pero sí muchas de las características de la poesía: por supuesto están la rima y el ritmo, así como las metáforas y otras figuras literarias, además de tratar algunos movimientos artísticos y literarios como el dadaísmo, o tipos de poemas como los haikus o los limericks. A medida que va avanzando, Mar propone sus propias creaciones a modo de ejemplo, y siempre siempre siempre, antes de soltar la mano del lector, le da algunas claves por las que empezar. A medida que avanza el libro, avanza también la libertad del lector para crear, hasta llegar a un final en el que la autonomía es total.
Se trata de un libro muy lúdico, en el que la poesía es también canción, juego de palabras y humor, quizá la manera de acercarla a un público al que las clases de lengua y literatura no hayan ayudado a apreciarla demasiado.

Trazado, un atlas literario

FITXA
=====
Títol: Trazado, un atlas literario
Autor: Andrew De Graff
Traductor: Arnoldo Lagner
Edició: Impedimenta, 2016
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: narrativa gràfica


RESSENYA
=========
Interessant manera d’abordar una antologia de clàssics literaris de tots els temps, des d’una “óptica” diferent (i mai més ben dit!). En comptes de ressenyar cadascuna de les 19 obres seleccionades (que també i tan breument com encertada), el que mostra el llibre són, a doble plana, els escenaris de l’acció. Ubicar el lector allí on és qui a cada moment del relat, o per on es desplaça o cap on es dirigeix pretén ajudar a fer-se càrrec de l’obra i a no perdre’s en un laberint verbal. Són interessants les diferents estàtiques abordades segons ens ubiquem dins el palau de Elsinor (Hamlet, de W. Shakespeare), La biblioteca de Babel (de Jorge Luis Borges), o Tot esperant Godot (de Samuel Beckett), estètiques que, sense deixar de tenir aquell puntet undergr
ound que caracteritza l’autor, també es poden apreciar en cadascuna de les targes de presentació de cada obra, perquè en constitueixen una síntesi perfecte.

Aquest és un molt bon llibre per a mediadors de la literatura per a joves, perquè pot desvetllar, des d’un punt de vista diferent del potser massa habitual criteri dels valors, interès per llegir els títols desconeguts, tant si es tracta de la gran literatura per a adults, com de clàssics tan suposadament infantils com Huckleberry Finn. També es pot ampliar i complementar la lectura d’aquest llibre concret, visitant la web de l’autor on podem trobar el mateix truc aplicat a grans pel·lícules americanes, com ara Star Treck o Indiana Jones. El bon ofici de De Graff en l’ús de les perspectives isomètriques és manifest en ambdós casos i creiem que val la pena fer-li un lloc a les biblioteques públiques, als instituts i a les escoles d’art...

¿Por qué el arte está lleno de gente desnuda?

FITXA
=====
Títol: ¿Por qué el arte está lleno de gente desnuda?
Autor: Susie Hodge
Il·lustrador: -
Edició: Librooks
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: art


RESSENYA
=========
Un molt bon llibre de coneixements sobre el món de l’art.

M’ha agradat per diversos motius: primer, perquè té un format que el fa apte per tot tipus de nivells i/o inquietuds. Gràcies a la fórmula de “Preguntes amb xispa” i diversos tipus de capçaleres i grafies cridaneres, aconsegueix despertar la curiositat tant a infants com a joves (... i segur que a més d’un adult també!).

També m’ha agradat molt perquè traspua humor -i una mica de provocació- en l’enfocament de tots els temes que tracta: des de perquè hi ha tants nuus en el món de l’art, a perquè són més valuoses les obres dels artistes un cop aquests han mort.

I també prova d’explicar el significat de molts tipus d’obres, corrents i artistes. Des perquè les obres d’alguns artistes són tan turmentades com les seves pròpies vides a perquè el fet que pintar una línia vermella sobre un fons blanc es considera una obra d’art magna i no una passada amb un corró d’un pintor de parets de cases –que s’ha quedat a mitges-.

En general, diria que té la fita de despertar curiositats i, després, un pot aprofundir més o menys, depenent de l’interès que li desperti tal o qual obra o moviment.