La gran canoa. Cuento Kariña.

FITXA
=====
Títol: La gran canoa. Cuento Kariña.
Autor: Maria Elena Maggi
Il·lustrador: Gloria Calderón
Edició: Ediciones Ekaré
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: llegenda indígena veneçolana


RESSENYA
=========
Este cuento pertenece a la Colección Narraciones Indígenas que publica la Editorial Ekaré con el objetivo de difundir los cuentos y leyendas de las diferentes culturas indígenas de Venezuela.
Los kariña son una etnia nativa americana que viven en las Guayanas, Brasil y Venezuela. Es en este último país en donde viven el mayor número de ellos.

La Gran Canoa es una leyenda que explica el episodio del Diluvio Universal, relatada también en su cultura, como en textos de otras zonas del mundo, con variantes al final acordes con su forma de vida.

“Kaputano, el dueño del cielo, bajó a la tierra de los kariña.
-Hijos míos –les dijo- vengo a anunciarles que pronto caerá
una gran lluvia y el mundo se cubrirá todo de agua”.

Como lo leemos en este cuento es como se les relata a los niños y niñas kariña en su lengua (hablada por unas 11.000 personas en Venezuela).

Con muy poquito texto, gran parte de la fuerza del cuento está contenida en las ilustraciones realizadas con ceras sobre fondo negro. Los cuadros, a doble página completa, recrean la secuencia de la historia, despiertan interés más allá de su puro carácter estético, aportan mucha información de la cultura kariña, crean la atmósfera trágica del principio y agradable del final.

La autora María Elena Maggi es editora de libros infantiles, con un interés especial en la compilación de leyendas indígenas, cuentos populares, poesía y canciones tradicionales venezolanas.

En este libro ha hecho una versión libre de la leyenda La Gran Canoa, enraizada en la cultura mítica kariña, y que fue recopilada en distintas versiones desde principios del siglo XX.

Al final del libro hay una breve explicación de esta cultura y un aún mas breve diccionario de su lengua.

Lectura muy recomendable para poner en manos de los niños y las niñas como introducción a las fabulaciones de la cultura y a las particulares interpretaciones que se pueden hacer de la historia.

El señor tigre se vuelve salvaje

FITXA
=====
Títol: El señor tigre se vuelve salvaje
Autor: Peter Brown
Il·lustrador: Peter Brown
Edició: Océano Travesía, 2015
Edat: de 5 a 9 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Avui us recomano un àlbum il·lustrat força interessant que defensa el fet que tots, en algun moment, necessitem deixar sortir el salvatge que amaguem, la nostra autèntica personalitat, una oda a la llibertat i al reivindicar-se tal com un és.

Hi ha una ciutat on tothom és com ha de ser. Tots estan d’acord i són molt educats. Però, un dels seus habitants s’avorreix de ser sempre tan correcte, tan estirat i tan educat. Ens referim al senyor Tigre, que desitjaria relaxar-se i divertir-se. Li agradaria tornar-se salvatge. Així, un dia decideix fer les coses d’una altra manera.

M’encanta aquesta proposta, no puc dir una altra cosa, un àlbum il·lustrat amb un personatge inconformista, disposat a viure a la seva manera, fugint dels estàndards, obviant la opinió dels altres, únicament sent fidel a ell mateix. L’autor ens presenta un personatge que destaca per la importància de tenir opinions pròpies, desenvolupar un criteri personal, qualitats que en una societat com la nostra, crec que són indispensables.

Cal destacar també la gran expressivitat aconseguida en les figures, sobretot tenint en compte que treballa amb línies molt simples i figures bàsiques. Brown juga amb el color i la disposició dels elements contraposant la verticalitat dels edificis, figures i personatges junt amb una gamma de grisos generalitzada, amb la horitzontalitat i el color viu que adopta el senyor Tigre quan deixa enrere tots els convencionalismes i decideix mostrar-se tal com és en realitat, d’allò més salvatge!

L’autor i il·lustrador d’aquest llibre Peter Brown és un autor i il·lustrador de llibres per a nens, els seus títols inclouen best sellers del New York Times com El jardí curiós (Takatuka, 2010), i un dels seus treballs com il·lustrador Creepy carrots! escrit per Aaron Reynolds li va valer l’any 2013 una menció honorífica en el prestigiós guardó La Medalla Caldecott.

Els Numerlis

FITXA
=====
Títol: Els Numerlis
Autor: William Joyce
Il·lustrador: William Joyce
Edició: Andana, 2015
Edat: de 6 a 11 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Els Numerlis és un llibre estrany. Per començar, cal mirar-se’l i llegir-lo “en vertical”. Així que... estireu els braços tot allò que la seva mida us en permeti i comenceu a deixar caure els fulls un a un.
Aquest conte ens situa en un món en blanc i negre. Un món on només hi ha números i més números. I el punt d’inflexió de la història apareix quan un petit grup de “Numerlis” (els habitants d’aquest món ple de números...) cansats de que tot el que els volta siguin només xifres, comencen a experimentar “físicament” amb els números: que si ara et trec un tros del tres i l’afegeixo al quatre, ara retallo un dos i amplio el vuit... i així, tallant i retallant, aconsegueixen crear “UNA LLETRA”. Tota una fita en un món que fins aleshores havia estat únicament numèric.
Estèticament és un àlbum amb un gust inequívoc a clàssic, però no a clàssic de la literatura... a clàssic del cinema. Es fullejar-lo i les referències a pel·lícules com ara Metròpolis de Fritz Lang arriben soles. També té una mica de gust a Burton (al Burton de La novia cadàver o de la Pesadilla antes de Navidad).
És un àlbum bonic de veure, especialment si tens un cor cinèfil.
També va acompanyat d’una APP que -he de confessar...- no he visionat.
Finalment, dir-vos que l’autor del llibre és el mateix de “Els fantàstics llibres voladors de Morris Lessmore”. Un àlbum -
aquest sí...- absolutament rodó, perquè aconsegueix transmetre un amor sincer i delicat, tant pel cinema com per la lectura (tot i que, en aquesta altra ocasió, l’àlbum no tenia gust a expressionisme alemany sinó a Buster Keaton adobat amb un polsim de Mary Poppins). Absolutament deliciós.

Atrapats a la xarxa

FITXA
=====
Títol: Atrapats a la xarxa
Autor: Michelle Gagnon
Il·lustrador: -
Edició: Fanbooks, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: pirates informàtics, tràfic d'òrgans


RESSENYA
=========
Primera part d'una trilogia que porta el ritme i la intriga de les novel·les distòpiques de moda al terreny de la informàtica.
Els protagonistes són dos nois de 15 anys amb realitats socials oposades:
La Noa és orfe, crescuda entre centres socials i cases d'acollida, però ara mateix amb certa “independència” gràcies a la seva intel·ligència i les seves habilitats com a pirata informàtic.
Peter, fill de casa bona, és una adolescent que ha trobat a la xarxa els amics i el sentit a la vida que no troba en el seu entorn social.
Una taula d’operació enmig d’una nau industrial, una cicatriu que abans no hi era, un accident, potser l’atzar, però sobretot, uns homes grisos al servei d’una terrible organització mafiosa, seran els culpables que Noa i Peter es trobin i es necessitin per a sortir en vida de tot plegat.
Hi ha més gent implicada de la que podríem creure a primera vista, caldrà doncs corre molt i no refiar-se de ningú. Fins i tot potser caldrà trobar ajuda en altres joves hackers disposats a arriscar la vida per desmantellar aquesta xarxa criminal d’abast mundial.

Llegeixo a la web de Michelle Gagnon que després d’aquest primer títol (en anglès Do not turn around) ja estan publicats en anglès la segona part Do not look now i la tercera, Your say let go.

Senyors de Fanbooks, estarem pendents de la traducció al català.

Constable & Toop

FITXA
=====
Títol: Constable & Toop
Autor: Gareth P. Jones
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Anaya, 2014
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: misteri, aventures, fantasmes


RESSENYA
=========
Aunque pocos lo saben, vivos y muertos conviven en el Londres de 1884. La mayoría de los habitantes de la ciudad ignoran que se cruzan a diario con los fantasmas de personas que existieron antes que ellos: son seres atrapados en edificios encantados o fantasmas rebeldes que se niegan a ir al más allá. Sólo algunos elegidos como Sam, el joven trabajador de la funeraria Constable & Toop, pueden distinguir a los muertos y comunicarse con ellos.

Situemos, en este contexto, una peligrosa plaga llamada Purga Negra, que está haciendo desaparecer misteriosamente a los fantasmas de los edificios encantados. Sus consecuencias afectarán a un investigador del más allá, que se trasladará a Londres para averiguar qué sucede; a un fantasma rebelde, a una aprendiz de periodista y al propio Sam, que se verá implicado, sin pretenderlo, en una trama plagada de crímenes y sucesos paranormales.

Constable & Toop es una entretenida novela que combina aventuras, misterio y humor en el Londres victoriano. Su autor, Gareth P. Jones, tomó como punto de partida la existencia de una funeraria llamada realmente así para elaborar esta historia de vivos y muertos. Resulta interesante ver cómo integra aspectos históricos de la época (el tratamiento de la muerte o el enfoque sensacionalista de los crímenes en la prensa, por ejemplo) con elementos fantásticos. Más allá de la trama detectivesca, lo que atrae de la novela es su particular visión del mundo cotidiano de los muertos, que destila sentido del humor y mucha imaginación.

Obra coral, Constable & Toop introduce varios protagonistas y secundarios que funcionan francamente bien. Si hay que ponerle algún “pero” a la novela es precisamente la abundancia de personajes (algunos prescindibles, si tenemos en cuenta su mínima influencia en el desenlace de la historia), ya que quizás la alargan más de lo necesario. De todas formas, vale la pena leer tanto la novela como su epílogo, que descubre el contexto histórico de la obra.

Para saber algo más sobre la novela y su autor, aquí os dejamos el booktrailer protagonizado por el propio Jones o podéis echarle un vistazo a la canción que él mismo escribió e interpretó. Aquí tenéis el vídeo y la letra.

El viatge d'Atena

FITXA
=====
Títol: El viatge d'Atena
Autor: Enric Senabre
Il·lustrador: -
Edició: Bromera, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: novel·la juvenil de divulgació filosòfica


RESSENYA
=========
Aquest llibre de filosofia en forma de novel·la o novel·la en forma de llibre de text de filosofia dona respostes a través de les corrents filosòfiques a les qüestions a les que s’han d’enfrontar els i les adolescents actualment.

La protagonista és una jove de 17 anys, bona estudiant que dóna massa voltes a les coses, ficada de ple en el món de les xarxes socials i a qui li agrada vestir amb un estil alternatiu. Els seus pares, grans amants de la lectura i la filosofia li van posar el nom d’Atena en record de la deessa grega de la saviesa.

Atena es troba al llarg de la història rodamóns que apareixen i desapareixen que li expliquen o li donen les claus que respondran a les incògnites que es planteja a partir de situacions del seu entorn: la separació dels pares, les relacions sentimentals i amb els amics, les experiències sexuals, la violència que viu a l’escola i veu al món, l’ús que es fa de les noves tecnologies, les injustícies socials...

Paral·lelament Atena es pregunta: Qui són aquests rodamóns/consellers morals que apareixen sempre en el moment precís? L’enigma es resol a l’acabament del llibre després de que cadascú/una d’ells i d’elles li deixa un pensament que ella col·lecciona.

El repàs per les diferents corrents filosòfiques al llarg de la història que fa aquest llibre és minuciós: Nietzsche i l’existencialisme de Jean Paul Sartre emmarquen l’episodi en el que Atena dubta de les actuacions correctes o no dels seus amics; el filòsof grec Epictet l’ajuda a entendre els termes relacionats amb el consumisme, sostenibilitat i decreixement; Kant i Jürgen Habermas li aclareixen el funcionament de les relacions afectives; Diògenes i Sòcrates parlen del cinisme a la política i amb Plató afronta la idea de l’enfocament dels problemes de consciència; amb Karl Marx, Atena entén una mica millor el món globalitzat i l’economista Christian Felber la introdueix a un terme tan actual com el de l’economia del bé comú.

El llibre té en compte la variable de gènere en la història no només quan parla de les idees de les filòsofes Hipàtia d’Alexandria, Hannah Arendt o Simone de Beauvoir sinó en tot el darrer capítol dedicat a la reivindicació dels drets de les dones.

L’autor, Enric Senabre Carbonell és professor de Filosofia i Ètica, i treballa en el camps de la divulgació filosòfica i l’educació en valors.
Com a membre del Col·lectiu Baubo s’ha preocupat especialment per l’educació afectiva i sexual dels i de les adolescents, de l’educació audiovisual i la utilització didàctica de les TIC.
També ha publicat Política per a joves inquiets, El sabor de la ciutadania, Mira la tele!i pensa-hi! i, amb Rosa Sanchís, Què tinc ací baix?

La coberta del llibre no enganya, la seva lectura ajudarà els i les adolescents a “Navegar per la vida amb filosofia”.
Us dono un consell: feu la lectura a poc a poc, deixant passar uns dies entre capítol i capítol. Cada un d’aquest conté prou informació com per a xerrar del seu contingut amb amics, amigues i/o familiars.
Descobrireu, i ja sabeu que la informació és poder, el perquè de comportaments i pensaments que ens envolten i ens afecten.
O, al menys, això li ha passat a Atena que els consells que ha rebut de cada roder en forma de sentències li serviran de brúixola al seu viatge per la vida.

La història de l'Erika

FITXA
=====
Títol: La història de l'Erika
Autor: Ruth Vander Zee
Il·lustrador: Roberto Innocenti
Edició: Kalandraka, 2014 (en català)
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: l'holocaust; la segona guerra mundial


RESSENYA
=========
No havia llegit mai cap llibre de'n Roberto Innocenti, així que m'estreno amb La Història de l'Erika. Un text dur però emocionant i esperançador publicat el 2003 en anglès, i ara en català per Kalandraka en el 70è aniversari de la fi de la segona guerra mundial. Una història verídica i commovedora que ha rebut diferents premis a tot el món.

L'Erika relata en primera persona com es va salvar de l'holocaust gràcies al sacrifici dels seus pares, que la van llençar des del tren que els duia a l'extermini. La protagonista, des de la seva vellesa, es pregunta com els seus pares biològics van ser capaços de veure l'horror i intuir el final. Les belles i detallistes imatges de Roberto Innocenti, en tons grisos, acompanyen i transmeten el calfred de la por que sentien les persones que s'amuntegaven en els tren de mercaderies que els conduïa a la mort a través de camps glaçats. Al final de la història veiem l'Erika de nena, a doble pàgina i a tot color, mirar un tren passant pels camps i preguntant-se pel passat incert que sempre l'acompanyarà. A cap il·lustració hi podem veure rostres.

Roberto Innocenti, és un dels il·lustradors més premiats i prolífics de la literatura per a infants. Anteriorment havia il·lustrat la història de La rosa blanca, dura història on va explicar als infants italians la dura realitat de l'extermini i que ben aviat va ser publicat arreu del món. Ruth Vander Zee és mestra i autora americana, que es va estrenar a la literatura per a infants el 1995 amb La història de l'Erika i que ha continuat publicant altres texts basats en fets reals com Mississipi morning.

No hay dos iguales

FITXA
=====
Títol: No hay dos iguales
Autor: Javier Sobrino
Il·lustrador: Catarina Sobral
Edició: Kalandraka, 2015
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: amistad, cariño, amor


RESSENYA
========
Qué es eso de lo que no hay dos iguales es el misterio que Javier Sobrino y Catarina Sobral mantienen a lo largo de todo este álbum de formato vertical, ilustraciones que juegan con el blanco, el negro y algún otro color (en alguna doble página el rojo, en otra el verde, en una tercera el azul…), y texto breve, a veces parecería que con ganas de rimar, y que juega a sugerir más que a contar?

Qué es eso que se encuentra en todas partes, allí donde al menos dos personas, y que, efectivamente, siempre que se produce lo hace de manera distinta?

No desvelaremos aquí el secreto, por supuesto. Para eso tendrán que llegar a la página desplegable final de este álbum-adivinanza, que a pesar de proponernos un juego conocido (similar, por ejemplo, al de “Esa gigantesca pequeña cosa” de Beatrice Alemagna) nos mantiene en vilo con sus poéticas descripciones (con un solo adjetivo basta: calles múltiples, veredas ausentes, islas furtivas y canoas sigilosas) y sobre todo con unas ilustraciones brillantes, en las que solo con una silueta y jugando con el color de fondo y el blanco, “arrancan” a la página los elementos suficientes para situarnos en el escenario escogido.

Y, por supuesto, llegarán al final, desvelarán el misterio, y volverán al principio para volver a leer, texto e ilustraciones, a la luz del conocimiento adquirido.

El meu fill princesa

FITXA
=====
Títol: El meu fill princesa
Autor: Cheryl Kilodavis
Il·lustrador: Suzanne DeSimone
Edició: Bellaterra, 2015
Edat: de 6 a 9
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us vull parlar d’un llibre molt especial, un àlbum il·lustrat que parla amb tendresa infinita del transvestisme en els infants, un fet encara ara difícil d’acceptar sense estranyesa.

El meu fill princesa és un conte il·lustrat basat en fets reals, que parla de l’acceptació. Escrit amb ànim d’oferir als nens i als adults una eina per parlar de l’amistat incondicional.

L’autora explica que el va escriure donat que no volia que es fiquessin amb el seu fill, o que el rebutgessin, pel fet d'anar a escola amb un vestit de nena. Ateses les conseqüències inimaginables que es deriven de l'assetjament escolar, el fet de parlar sobre l’acceptació pot ajudar a encarar aspectes bàsics com ara la compassió, qualitat que demana un esforç, atenció i compromís. La compassió que dediquem els uns als altres i el món sencer depèn d’uns i d’altres. Quan interrelacionem, celebrem la persona extraordinària que tots tenim a dins.

Transvestisme és un neologisme que va aparèixer fa poc més de cent anys i, amb més d’un segle segueix sent un terme que genera dubte, inquietud, incertesa i, fins i tot, malestar. Malgrat vivim en una societat desenvolupada i aparentment civilitzada, encara hi ha certs tabús que cal arribar a eradicar, un d’ells és justament el tema que tracta aquest conte, acceptar les persones tal com són, quan són diferents per alguna raó, tan li fa quina sigui, sovint apareixen tensions i conflictes que provoquen malestar al qui les pateix, i això, no és propi d’una societat civilitzada i moderna com la que ens mereixem tots plegats.

Cal veure la diferència com el que és, una riquesa, m’imagino un món on tots fóssim iguals, penséssim igual, vestíssim igual, tinguéssim els mateixos gustos i bufff!!! Se’m fa francament insuportable, m’encanta la varietat, la diferència, la pluralitat i això implica acceptar, valorar i sobretot respectar les persones, totes som dignes d’aquest respecte, independentment del nostre sexe, credo, tendència sexual o política. És per això que llibres com aquest són fantàstics, doncs exposen de manera senzilla i planera una situació que podria donar peu a estranyesa, burla o fins i tot generar actituds malintencionades envers infants que l’únic que fan és mostrar-se com són, meravellosament diferents!

Esa “cosa” (extraña) llamada amor

FITXA
=====
Títol: Esa “cosa” (extraña) llamada amor
Autor: Pedrita Parker
Il·lustrador: Pedrita Parker
Edició: Lumen
Edat: de 7 endavant
Temàtica: amor


RESSENYA
=========
Un llibre força divertit que passa de manera molt lleugera però entenedora alhora per damunt de l’amor i de les seves diverses fases. Ens parla de la cerca de l’amor, dels seus capricis i també dels desamors més variats i estrafolaris.

Tenint en compte que ens trobem en un blog de literatura infantil i juvenil, per fer la ressenya d’aquest títol, em centraré en l’interès que aquest exemplar pot despertar en el públic juvenil (...tot i que m’agradaria esmentar que la lectura d’aquest llibres és igualment recomanable a gent de totes les edats).

I voldria recomanar-vos que, un cop tingueu aquest llibre a les vostres mans, procediu de la següent manera:
• Deixeu-vos-el oblidat –com qui no vol la cosa- damunt la taula del menjador.
• Ja veureu que, com per art de màgia, el llibre en qüestió desapareix del menjador i apareix a l’habitació de la filla, fill, jove o adolescent que rondi per casa.
• I, amb una mica de sort, potser fins i tot us demana de fer-li una ullada tots dos junts (i això pot encetar un tema de conversa apassionant en aquestes edats... L’AMOOOR!!!)

Esa cosa extraña llamada amor” retrata una gran varietat de situacions amoroses. Amb la qual cosa en unes t’hi veuràs més reflectit i en d’altres no tant. Però, en tot cas, el punt fort d’aquest llibre és que en totes les situacions que planteja fa gala d’un gran sentit de l’humor, la qual cosa ens ajuda a relativitzar els tsunamis emocionals que solen provocar els amors i els desamors entre els éssers humans.

Un llibre fresc i recomanable.

Blanc com la neu

FITXA
=====
Títol: Blanc com la neu
Autor: Salla Simukka
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2014
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: misteri i aventures


RESSENYA
=========
Segunda parte de la trilogía de la autora finlandesa Salla Simukka SÓC LA LUMIKKI. De su primera aventura Vermell com la sang a la segunda Blanc com la neu. Del frío invernal más extremo en Finlandia al calor sofocante del verano en Praga. De estudiante en serios apuros en el país nórdico a turista envuelta, de nuevo, en otro asunto criminal.

Recuperamos a Lumikki, personaje muy atractivo, una estudiante de arte de 17 años inteligente, solitaria, reflexiva y en esta segunda parte... apasionada. Se desvela en este segundo volumen la razón de la actitud reservada y desconfiada hacia las relaciones sentimentales que se intuía en el primero.

Apenas cuatro meses han pasado desde su lucha contra policías corruptos y mafias de droga internacionales, ahora la Lumikki disfruta de sus vacaciones, libre, aislada y completamente sola, casi, casi se siente feliz.

“De sobte una ombra va aparèixer davant seu. Dreta al seu costat, hi havia una noia d’uns vint anys. Quan la noia va obrir la boca, la Lumikki ja preveia com rebutjaria aquell apropament. Quan la noia va acabar la frase, el fred, malgrat la calor, li habia recorregut la columna vertebral fins al clatell i li havia fet posat els pels de punta. “Crec que sóc la teva germana.”

Comienza el misterio, la intriga que enlaza los sentimientos de la protagonista hacia la desconocida y hacia su familia con el mundo de las sectas destructivas.

Lumikki nos hace un emocionante recorrido turístico por las calles de Praga a través de encuentros furtivos, persecuciones, huidas y reveladores descubrimientos hasta desenmascarar qué se esconde detrás del extraño comportamiento de su nueva hermana y su sospechosa familia.

La autora elabora un relato que avanza frenético casi sin darnos cuenta, que dosifica la intriga hasta el final. Utiliza descripciones visuales muy breves y presenta personajes coherentes que dan verosimilitud a la historia.

Novela juvenil para disfrutar y reflexionar desde la ficción pero anclada en la realidad que aborda el tema de los miedos, la identidad y la superación.

Els casos de Nils Hazard 1: Caçadors d’enigmes

FITXA
=====
Títol: Els casos de Nils Hazard 1: Caçadors d’enigmes
Autor: Marie-Aude Murail
Il·lustrador: -
Edició: Alzira: Bromera, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: misteri, contes


RESSENYA
=========
Nils Hazard es deleix tant pels etruscos com pels enigmes quotidians. La primera d’aquestes passions l’ha dut a ser professor d’etruscologia a la Universitat de La Sorbona. La segona l’empeny a investigar fets singulars del dia a dia als quals la gent que l’envolta no ha parat prou atenció o hi ha trobat una explicació equivocada. Quina és la causa del tic que distorsiona la cara d’un dels seus alumnes fins a provocar una ganyota esfereïdora? Com és que un pare de família normal ha desaparegut sobtadament? Per què ha començat a quequejar el fill adolescent d’uns coneguts?

En Nils és capaç de tirar del fil de les coses més aparentment insignificants i, guiat per elles, retrocedir en el temps fins a trobar l’explicació als enigmes plantejats. Tot i resultar molt efectius, sovint els seus mètodes i les seves formes de socialitzar són poc convencionals; això treu de polleguera la Catherine, alumna seva i companya habitual d’investigacions. Cas rere cas, però, la noia s’anirà acostumant a la manera d’actuar d’en Nils i anirà descobrint els misteris que també amaga el passat del professor.

Caçadors d’enigmes és el primer lliurament que Bromera publica sobre Els casos de Nils Hazard, una sèrie juvenil escrita per la popular autora francesa Marie-Aude Murail. El llibre inclou diferents històries breus, presentades com a contes, que tenen en Nils com a protagonista però que plantegen casos independents. La sèrie, que ha tingut molt èxit al seu país d’origen, va ser escrita als anys 90; esperem que el pas del temps no faci d’obstacle perquè els joves lectors catalans l’acceptin tan bé com els lectors francesos.

Si vols veure una balena

FITXA
=====
Títol: Si vols veure una balena
Autor: Julie Fogliano
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Andana
Edat: 5-100 anys
Temàtica: paciència, amistat, esperança, perseverança, àlbum il.lustrat


RESSENYA
=========
Si vols veure una balena, necessitaràs saber què és el que no s’ha de mirar: les roses, els pelicans i els pirates. Només has de fixar la mirada en la mar, i esperar...i esperar...i esperar...

Aquest àlbum il·lustrat és un manual cap a la imaginació, cap a la trobada amb tot allò que nosaltres desitgem, com ara trobar-se una balena. Per tal de fer-ho, només cal una finestra, un oceà i molt de temps per esperar i esperar, observar i preguntar-te si allò és realment una balena.

A través de les diferents pàgines el lector anirà trobant-se amb més elements que faran que les il·lustracions augmentin, i amb elles, la història i la poesia que hi conté. Amb temps suficient t’adonaràs que una balena no és un ocell, que cal estar ben atent, no desviar la teva missió amb la temptació de la bellesa de les roses, ni rebràs l’ajuda dels pirates, ni la dels pelicans, ni cucs verds petitons. Tampoc mirant al cel aconseguiràs trobar la balena.

El què has de fer és conèixer bé el que busques. I un cop coneixes bé el territori, endinsar-te. I navegar cap on tu creguis que et trobaràs la balena, perquè la coneixes bé, saps de què viu i que ella també et busca. I si la coneixes bé, llavors la trobaràs.

La seva autora, la Julie Fogliano ha estat tota la vida llegint llibres per nens. Ara, a més d’ocupar-se de la seva família, s’hi dedica a escriure’ls. És el seu segon èxit, després de And then it’s spring, que va obtenir el premi Boston Globe-Horn Book Honor.

Potser no és casualitat que, tant autora com il·lustradora es coneguessin a una llibreria de Nova York. Potser elles també navegaven buscant la mateixa balena, i van pujar a la mateixa aventura marítima. A vegades el fi justifica els mitjans. A buscar doncs la balena, que aquest àlbum il·lustrat ja ha trobat la seva.

Em venc el millor amic

FITXA
=====
Títol: Em venc el millor amic
Autor: Care Santos
Il·lustrador: -
Edició: El vaixell de vapor, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: sentiments


RESSENYA
=========
Després de vendre's el pare, la mare i el germà petit, el cigró, Care Santos torna amb el darrer títol de la sèrie Em venc... En aquesta ocasió l'Òscar, que ja té deu anys, vol trobar un nou millor amic ja que la Nora, la seva millor amiga, que ha canviat de classe i ha trobat una nova amiga i ja no li fa cas.

Un títol ple de bon humor per a infants amants de les sèries, que ja comencen a llegir sols. Ben amanit per les il·lustracions de la Mercedes Marro que ha sabut plasmar el món interior de l'Òscar. La Care, mare de tres fills i prolífica autora de llibres per a totes les edats, coneix bé com són els nens d'aquesta edat i sap descriure les situacions i els sentiments contradictoris que comencen a expressar els nens i nenes pre-adolescents.

Cuando papá era pequeño había dinosaurios

FITXA
=====
Títol: Cuando papá era pequeño había dinosaurios
Autor: Vincent Malone
Il·lustrador: André Bouchard
Edició: Edelvives, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: prehistòria, humor, absurd


RESSENYA
=========
Si la Prehistòria ja és un tema que apassiona els petits, quan hi afegim els referents a la infància dels seus pares aconseguim un regal meravellós. Això d’imaginar com vivien els pares, què feien per jugar, per comprar, quan estaven malalts, sempre és interessant. I aquest procés imaginatiu permet els més petits valorar com viuen ells actualment, amb moltes més facilitats, segur.

El conte es compon d’una frase per pàgina amb la imatge que l’acompanya. L’humor és patent al llarg de tot el llibre. El significat del text, però, a vegades frega l’absurd i és aquí quan l’adult haurà de posar cullerada per tal de fer-ho entenedor. Les il·lustracions ens recorden algunes imatges de la revista “El Jueves” i la sàtira no hi falta. Complementen el text de tal manera que no existeix l’un sense l’altre. És evident que el treball dels autors ha estat totalment en col·laboració al llarg de les pàgines.

Penso que aquest llibre aviat haurà de canviar el títol perquè els pares que poden sentir-se reflectits ja no feien aquestes coses, ja seran pares de l’era digital. Per tant, potser caldrà titular-lo “Quan l’avi era petit hi havia dinosaures”. L’edició original francesa és de l’any 2003, és a dir, han passat 11 anys i hi ha hagut molts canvis durant aquest temps. Per això menciono aquest decalatge generacional. No obstant és un llibre simpàtic que permet divertir-se amb la canalla. Amb un humor absurd que convida a aclarir dubtes i ampliar informació sobre les activitats infantils dels nostres “pares/avis”. Conèixer com funcionaven les coses quan els nostres familiars eren petits sempre és divertit i sorprenent per als infants. I és més, actualment vivim en un món rodejat de tecnologia punta i a vegades desmesurat. Aquest llibre també permet adonar-se de la senzillesa dels temps no massa remots, de la simplicitat de les coses. Que no calien tantes coses per ser feliç. És una bona eina per fer pensar als infants.

Els autors han treballat plegats en un altre llibre amb temàtica semblant: Avant quand y’avait pas l’école. En un entorn prehistòric semblant es fa referència a com es transmetien els coneixements de generació en generació sense necessitat d’escola. Era el que es nomena actualment com el “boca orella”. L’humor tampoc hi falta.

Us recomanem aquest vídeo de recomanació dels bibliotecaris francesos:


Quand papa était petit, y'avait des dinosaures por