Disbagats

FITXA
=====
Títol: Disbagats
Autor: M. José Orobitg
Il·lustrador: Jordi Avià
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Poesia


RESSENYA
=========
Ma José Orobitg ja va publicar en aquesta mateixa col·lecció Esqueixada de versos i Descabellat de versos descabdellats.

La poesia d’aquesta autora és més propera al joc poètic i la poesia entesa com una descoberta del poder de la paraula, que no pas una poesia purista, que persegueixi la rima clàssica i les metàfores impossibles.

Orobitg convida als infants a jugar, a riure, a trobar darrera les onomatopeies i les formes, una rialla o un descobriment que posa a prova el seu enginy.
En el cas dels disbagats, el títol ja ens avança que el llibre és ple de gats amagats, entre les paraules i també entre la cal·ligrafia i els dibuixos.
Es tracta d’un llibre que et fa somiure i que convida a ser compartit tant en una classe de nanos de set o vuit anys, com en una tertúlia amb adults.

Trobareu retrats per exemple del famós pintor « Galí » (en lloc de Dalí) o la definició de “post-gata”, en una carta, com un mapa de Gatalunya on destaquen municipis amb noms molt felins...

Yo quería una tortuga

FITXA
=====
Títol: Yo quería una tortuga
Autor: Cristiano Mangione
Il·lustrador: Beatrice Alemagna
Edició: FCE, 2008
Edat: a partir de 3 anys (explicat)/primers lectors
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un llibre d’edició senzilla, per primers lectors, que ens crida l’atenció sobretot pel nom de la il·lustradora. Es tracta d’una obra menor en el sentit que Alemagna no desplega tota la seva artilleria de Un león en París, per exemple, sinó que el collage, el color i les grans superfícies, aquí es converteixen en uns petits dibuixos d’una sola línia fina negra que van il·lustrant pàgina a pàgina el text. La història no és especialment original, però la suma de text i imatges fan un llibre molt recomanable per a primers lectors, ja que la fàcil comprensió del text no impedeix que el llibre tingui el seu punt de misteri, aventura, fantasia, revolta vers els pares i sobretot, una mica de poesia al final de tot.

Perquè tot i que els pares ja li han dit, la nena vol tan sí com no una tortuga. La compra d’amagat i la tortuga creix i creix tant que al final trenca la casa. L’àvia, però, li dóna la solució: per fer empetitir una tortuga, només cal fer-la riure.

La draga sense escates

FITXA
=====
Títol: La draga sense escates
Autor: Lena Paüls
Il·lustrador: Àgata Gil Capeta
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008
(Premi Mercè Llimona 2008)
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La draga sense escates és una proposta d’àlbum il·lustrat que pinta molt bé, però que acaba decepcionant. Es tracta d’un llibre d’un format gran, amb molta il·lustració i que publicat al voltant de Sant Jordi sembla una aposta segura per ser explicat aquests dies. Ara bé, el text al meu entendre no acaba de funcionar del tot. Es barregen dues històries que sonen una mica forçades. Per una banda hi ha el drac que no té escates i arriba a una vil·la on gràcies a un estany amb aigua meravellosa, el drac soluciona el seu problema. El drac i tots els calbs de la vil·la!! Fins aquí és una història, però resulta que aquest drac és molt bon lector i fa una roda de premsa i aleshores la història pren un altre gir i es busca relació amb el fet d’escriure i el dia del llibre.

Crec que li faltaria acabar d’arrodonir el text i així faria justícia a unes il·lustracions coloristes, empàtiques, que connecten amb el lector i li arrencaran ben segur un somriure... i que de fet ens poden servir per explicar el llibre a la nostra manera, amb alguns ajustaments per aquí i per allà.

Sant Jordi 2009 - Signatures


El proper dia de Sant Jordi, passeu a visitar-nos per la parada de Rambla Catalunya cantonada Consell de Cent. No només trobareu un munt de novetats... també alguns dels seus autors!

Consulteu els autors que estaran signant llibres fent click aquí (arxiu pdf).

Sant Jordi 2009 - Recomanacions

RECOMANACIONS DE 0 A 6 ANYS


- Guéry, Anne; Dussutour, Olivier. Alfab’art: les lletres amagades en l’art. Cruïlla, 2009.
Llibre-joc. En cadascuna de les làmines, els infants han de trobar una lletra de l'abecedari amagada en un quadre.

- Kuik, Erna. Unes orelles molt i molt llargues. Cruïlla, 2009.
Àlbum de gran format, molt dolç, sobre un conillet amb voluntat artística i els seus amics.


- Erlbruch, Wolf. En Leonard. Takatuka, 2008.
En Leonard és un nen a qui li encanten els gossos tot i tenir-los molta por, i gràcies a un desig es convertirà en un gos a qui li encanten els nens tot i espantar-se només de veure'n un.

- Rand, Ann & Paul. Sé muchas cosas. Barbara Fiore, 2008.
Text rimat que celebra els coneixements dels infants, que saben moltes coses encara que siguin petits, i un cant a la voluntat de créixer i seguir aprenent coses noves.

- Rueda, Claudia. Un día de lluvia. Océano, 2008.
Breu reescriptura de la Ventafocs, on hi ha lloc per aprendre a comptar (de l'1 al 12) de la mà de personatges dels contes clàssics.

- Boujon, Claude. La picabaralla. Corimbo, 2009.
La història de dos conills que passen de ser molt bons amics a ser els pitjors enemics, fins que hauran de fer front a un perill comú.


- Ofogo, Boniface; Arguilé, Elisa. El león Kandinga. Kalandraka, 2009.
Fàbula sobre l'avarícia i les seves conseqüències, que té el seu origen en la tradició oral dels Bantú, poble Africà.

- Obiols, Anna; Subirana, Joan. Charlie nas de llautó. Planeta, 2009.
Brevetat i poesia (gairebé un "haikú") per recuperar la memòria de l'estimat Charlie Rivel.

- Keselman, Gabriela; Rubio, Gabriela. No te vayas. Kókinos, 2009.
Atrevida proposta plàstica per un conte sobre els adéus, i com de necessaris són per donar la benvinguda a noves experiències, també positives.


- Lies, Brian. Ratpenats a la biblioteca. RJoventut, 2009.
Quan un bibliotecari es deixa de nit una finestra oberta, els ratpenats van d'excursió... i a la biblioteca, no són pas gaire diferents de les persones!

- Browne, Anthony. Cosita linda. FCE, 2008.
La tendra història d'amistat entre dos éssers que en un principi podrien semblar del tot diferents: un enorme goril·la i un cadellet de gat.

- Voltz, Christian. ¿Dónde está? Kalandraka, 2009.
Endevinalla visual que juga amb la construcció d'un personatge a partir dels objectes (fustes, filferros i botons) que apareixen fotografiats en cadascuna de les làmines.

RECOMANACIONS DE 6 A 8 ANYS


- Alemagna, Beatrice. ¿Qué es un niño? SM, 2009.
Una reflexió sobre la infantesa i el fet de ser nen, sobre allò que els diferencia i els apropa als adults. Un conte per reflexionar i parlar plegats.

- Ventura, Antonio; Segovia, Carmen. El cuento del pingüino. FCE, 2008.
Misteriosa història, que juga més a suggerir que no pas a explicar. Text proper al microrrelat, amb personatges que entren i surten de llibres.

- Sobrino, Javier; Odriozola, Elena. El fil d’Ariadna. Thule, 2009.
Conte poètic i imaginatiu que pren com a punt de partida el mite d'Ariadna i el minotaure per explicar un fet quotidià on una nena i el seu pare són els protagonistes.


- Baltscheit, Martin; Mett, Christopher. La verdad del elefante. Lóguez, 2009.
Conte sobre el coneixement i com no ens hem de deixar enganyar per possibles primeres impressions.

- De Kockere, Geert; Vermeire, Kaatje. La señora y el niño. Barbara Fiore, 2009.
Història sobre l'amistat, la soledat, la vellesa i la superació dels prejudicis.

- Galeano, Eduardo; Santos, Antonio. Història de la resurrecció del papagai. Libros del
zorro rojo, 2008.
Libros del zorro rojo continua recuperant textos breus que no van ser escrits pensant en els infants, però que ve poden servir per introduir-los en una literatura diferent. En aquest cas, el text, d'un realisme màgic, ens parla de "l'incident" de l'ocell del títol.

- Janisch, Heinz; Blau, Aljoscha. El pañuelo de mi abuela. Lóguez, 2009.
La relació d'un nen amb la seva àvia a través del mocador i de les històries que guarda.


- Yagyu, Genichiro. Colección “El mapa de mi cuerpo”. Ed. Media Vaca, 2008.
Divertits llibres de coneixements sobre algunes parts del cos humà que desperten la curiositat dels nens. Els llibres inclouen tant mites infantils com els coneixements pròpiament científics.


- Cali, Davide; Foli, Gianluca. El oso con la espada. Barbara Fiore, 2009.
Llibre amb missatge sobre els poders destructius i constructius de les eines que fem servir, explicat a través del personatge d'un ós i la seva espasa.

- Maar, Paul; Muggenthaler, Eva. Els viatges de l’Olga. Takatuka, 2009.
Text rimat que explica els viatges que la protagonista realitza en somnis a països ben curiosos, com el país rodó el país punxegut. Ideal per llegir plegats abans d'anar a dormir.

RECOMANACIONS DE 8 A 10 ANYS

- Cali, Davide; Bloch, Serge. L’enemic. Takatuka, 2008.
Intel·ligent llibre sobre l'absurditat de les guerres. Alegat pacifista presentat amb una gran senzillesa.


- Altarriba, Laia; Cifré, Guillem. El barret del milicià. Tantàgora, 2008.
Nova entrega de la col·lecció "La guerra dels grans", on es recuperen històries, basades en aconteixements reals, sobre la guerra civil espanyola i com la van viure els infants.

- Le Thanh, Taï-Marc; Dautremer, Rebecca. Elvis. Edelvives, 2009.
Un nou àlbum de gran format il·lustrat per Dautremer. Després de Cyrano, Sentimento o Princesas, ara li arriba el torn a aquesta interpretació, amb més imaginació i poesia que voluntat realista, de la vida d'Elvis Presley.

- Skármeta, Antonio; Urberuaga, Emilio. Galletas chinas. Serres, 2009.
Simpàtica història, narrada amb gran voluntat literària i amb forts vincles amb la cultura xilena, que explica l'anècdota d'una fleca i el fill de la família que hi treballa.

En el laberinto del viento

FITXA
=====
Títol: En el laberinto del viento
Autor: Marina Colasanti
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: Madrid: Anaya, 2008.
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: Cuentos


RESSENYA
========
Anaya reune dos libros de cuentos de Marina Colasanti (Una idea toda azul, publicado originalmente en 1978, y En el laberinto del viento, que publicó en español Espasa Calpe diez años después, en 1988), añadiendo a la edición las ilustraciones de Carmen Segovia (pueden ver algunas de ellas aquí).
Leer los cuentos de Marina Colasanti ha sido, personalmente, como retroceder en el tiempo y volver a aquellos maravillosos años de instituto en los que descubrí las leyendas de Bécquer. Cuentos fantásticos donde el amor y la muerte van de la mano. Historias donde los personajes habitan un mundo de fantasía. Relatos donde la noche y lo onírico campan a sus anchas. Ninfas, príncipes y princesas, unicornios, hadas... seres imposibles y de otras épocas cobran vida para llevarnos a un mundo de lirismo y poesía que resultará al lector de hoy, inmerso en la era de las nuevas tecnologías, de gran exotismo y belleza.
No querría acabar sin mencionar las ilustraciones de Carmen Segovia ya que, a pesar de que no se trate de un álbum ilustrado, juegan un importante papel en crear la misteriosa atmósfera de los cuentos que componen este libro. Bravo por la apuesta de esta ilustradora, que interpreta los textos, llevándolos a su propio universo visual, antes que intentar reflejar literalmente las palabras de la autora.
Una obra para recordar, aunque como habrán podido deducir, no apta para todos los públicos...

Segueix el fil

FITXA
=====
Títol: Segueix el fil
Autor: Kathy Bacovitch i Deborah Brown
Il•lustrador: Kathy Bacovitch i Deborah Brown
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Ja el llibre, des de les seves cobertes, ens diu de què es tracta: un paquet sorpresa. I què en surt, d’aquest paquet? En surten un nen (en Ning), un conillet (en Pepet), i un paquet del qual surt un fil disparat que haurem de seguir tot al llarg del llibre, igual que en Ning i en Pepet el segueixen tot al voltant de la casa. En aquesta aventura obrirem i tancarem portes, veurem un globus explotar, ens trobarem amb una clau que obrirà una capsa (i, una altra vegada us torno a desvetllar un secret: dins trobarem un llibre! Sí, sí: un llibre dins del llibre!), i acabarem tan esgotats de votes i giragonses i fils que es cargolen i s’entortolliguen (quatre paraules clau, no les oblideu), que anirem directament al llit, a fer nones...
Un llibre molt visual: els colors llampants, la barreja de tècniques (la fotografia pel Ning i el fil, la il•lustració pel conillet i altres elements de la casa), els desplegables (pocs, però ben triats: el globus que peta, les portes que s’obren, la capsa), la clau que penja com si fos un punt de llibre, les diferents tipografies, a més del camí recargolat que tot sovint segueixen... Tot plegat fa d’aquest llibre un autèntic “despertador” dels sentits. Llàstima que li faltin les textures: és l’única cirereta que li falta a aquest pastís.

Yo soy el rey

FITXA
=====
Títol: Yo soy el rey
Autor: Leo Timmers
Il•lustrador: Leo Timmers
Edició: Barcelona: Claret, 2008
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Leo Timmers, a qui molts reconeixereu com l’autor i il•lustrador de l’endevinalla visual que és “Qui condueix?”, ens porta ara un altre divertiment “animal” amb aquest “Yo soy el rey”, on un catàleg d’animals es disputen la corona del rei de la selva (que ha perdut a la portada del llibre, mentre fa una becaina), reclamant la seva reialesa per diferents raons (des de ser vell i savi, com l’elefant, fins a llessst com la ssserp o elegant com el flamenc); a més, tots afegeixen que la corona els senta d’allò més bé - tot i que el lector, més llesssst que la ssserp, s’adonarà que a qui li senta realment bé és al seu legítim propietari, que (i sento destripar-vos el final) acabarà per recuperar el que des d’un principi li pertanyia.
Un llibre per a petits lectors, on els colors llampantas (tant pels animals, que ocupen cadascun una doble pàgina, com pels fons de les il•lustracions, sense cap més element que el color) són els protagonistes.

El meu carrer

FITXA
=====
Títol: El meu carrer
Autor: Bernat Romaní
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008
Edat: a partir de 9 anys


RESSENYA
=========
Bernat Romaní va guanyar el premi Gran Angular del 2004 amb una novel•la, escrita conjuntament amb el seu germà Daniel, titulada Els colors de la memòria. L’obra que li ha valgut ara el premi Vaixell de vapor té força coses en comú. No argumentalment sinó de to i estil. Les obres de Romaní defugen de les grans aventures per centrar-se amb fets del dia a dia, que uneixen les persones i que acaben sent molt importants.

En una escola de la Garriga, la mestra encarrega als seus alumnes de fer un treball sobre el seu carrer. Aquest fet aparella a dos alumnes que d’entrada no tenen res en comú ni massa ganes de ser amics: en Luka, un nen arribat dels Balcans i la Mònica, una nena de tota la vida de la Garriga, diem-ne de casa bona.

Cada un d’ells comença a treballar una mica pel seu compte, la Mònica seguint el fil del seu avi, un antic arquitecte que va construir algunes de les cases modernistes més boniques d’aquesta població del Vallès Oriental.
A en Luka li crida més l’atenció aspectes com la construcció de carrers, l’urbanisme.

Just en aquest moment que viuen, el carrer està en obres perquè ha de passar a ser un carrer peatonal. En el moment que comencen les obres, es descobreixen antics refugis construïts durant la guerra civil. A poc a poc els dos alumnes van apropant-se i acaben vivint una aventura lligada precisament amb aquell episodi fosc dels bombardejos que va patir el nostre país.

Potser la part que menys m’ha agradat és l’aventura final, perquè queda poc creïble que just siguin dos nanos de deu anys els que treguin l’entrellat de tot un misteri lligat al refugi i al bombardeig.

Per a mi no feia falta aquesta part final, m’agradava prou el to i l’acostament dels dos nanos i la seva nova amistat. Ara bé, és cert que potser el petit misteri que per nosaltres és poc creïble, per alguns lectors joves és un alicient per llegir amb més ganes un llibre que bàsicament és descriptiu. Caldrà estar al cas de les seves opinions...

[Llegeix el primer capítol en pdf]

Ghostgirl

FITXA
=====
Títol: Ghostgirl
Autor: Tonya Hurley
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Empúries, 2008.
Edat: a partir de 12 anys


RESSENYA
=========
D’entrada és un llibre que crida l’atenció pel seu format. Tot negra i platejat, et vénen ganes d’agafar-lo i fullejar-lo només de veure’l a la llibreria.
El llibre s'estructura amb capítols molt curts, divertits i ràpids de llegir, encapçalats amb frases cèlebres i lletres de cançons de grups com ara R.E.M., The Replacements, Radiohead, The Smiths...
Cada capítol comença amb una pàgina negra amb una petita reflexió del narrador, mig filosòfica, però amb un rera fons irònic que, com la resta del llibre, posa en dubte els problemes de la protagonista.
La protagonista és Charlotte, la típica noia que ningú no trobaria mai a faltar en un institut, la noia invisible. Charlotte comença el curs disposada a canviar les coses: si cal "moriria" per ser popular. Doncs efectivament, quan sembla que les coses poden canviar i l'atzar l'ha aparellat amb el popular i desitjat Damen a classe de física, la pobra Charlotte s'escanya i mor menjant-se un osset de gominola!
Charlotte, un cop morta, continua portant una vida paral•lela a l'Institut, intentant apropar-se al seu estimat Damen... Ara té altres assignatures i nous companys de classe, tots morts és clar.
Només hi ha algú que la pot veure, l' Scarlet, una noia d'estètica gòtica que és l'ovella negra de l'Institut i amb qui tenen força coses en comú. Scarlet ajudarà a la Charlotte a tancar un tema pendent que no la deixa acabar de morir en pau.
No és cap llibre imprescindible, però té prous ingredients interessants per agradar a lectors joves: referents musicals propers, estètica gòtica, amors d’instituts, enfrontament entre els populars i els marginats de la classe... De fet és la suma d’una novel•la realista típica d’institut, però amb tocs còmics i un pèl de “fantasia mortuòria”... El cert és que mentre llegeixes, tens la sensació d’haver vist una pel•lícula amb aquest argument. La Charlotte, és clar, té la cara de la Christina Ricci.

A on es troba el pastís?

FITXA
=====
Títol: A on es troba el pastís?
Autor: Thé Tjong-Khing
Il•lustrador: Thé Tjong-Khing
Edició: Barcelona: Blume, 2008
Edat: de 6 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Per començar, deixarem de banda la desafortunada traducció del títol. Total, també es podria haver dit “el robatori del barret”, “l’incident de la pilota de futbol”, o “l’aventura del nen amb globus”.
Com pot ser, dieu? Bé, és que estem davant d’un llibre on, sense ni una paraule, s’expliquen moltes històries alhora. Un d’aquells llibres on se’ns mostra un escenari i com una munió de personatges (animals humanitzats en aquest cas) pateixen, corren, es persegueixen, es barallen, es preocupen o... es mengen el pastís del títol. A vegades les històries s’entrecreuen, i els personatges que semblava que havien començat una història pròpia i separada de les altres acaben involucrats en una aventura diferent de l’original.
En definitiva, es tracta d’un llibre que sembla que sigui de ràpid mirar, però que, al contrari, no s’acaba mai: sempre hi haurà un detall, una història, un gir, que se’ns haurà passat. Així que el tancarem, el deixarem reposar, i el tornarem a obrir per buscar no on es troba el pastís, que segurament serà el primer que descobrirem (el títol ens ho demana), sinó on són els ànecs, o què és aquesta mena de ploma blanca que apareix a la segona il•lustració i no descobrirem fins a la penúltima làmina.
Un veritable plaer per mirar i remirar, endavant i endarrera. Moltes històries en un sol llibre. Un joc, una lectura... Un 10!

La casa més gran del món

FITXA
=====
Títol: La casa més gran del món
Autor: Leo Lionni
Il•lustrador: Leo Lionni
Edició: Barcelona: Hipòtesi + Pontevedra: Kalandraka – 2008
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La gallega Kalandraka i la catalana Hipòtesi junten esforços per portar-nos un llibre del mestre Lionni (Frederick, Neda-que-neda, Pequeño azul y pequeño amarillo), publicat originàriament el 1968 però que arriba ara (i mai és massa tard...) a casa nostra.
Com en d’altres ocasions, el text de Lionni resona a fàbula tradicional, amb missatge inclòs: “al pot petit hi ha la bona confitura” podria ser el missatge d’aquesta història amb història inclosa, en la qual un cargol li diu al seu pare que voldria tenir la casa més gran del món, i el pare li contesta amb la història d’un altre cargol que va tenir el mateix desig i quin va ser el seu desagradable final. I és que, quan del que es tracta és de la supervivència, de vegades més val no aferrar-se gaire a possessions superficials i pensar més aviat en els afers més pràctics de la nostra existència, que al cap i a la fi també poden arribar a ser font de grans plaers...
No us explico més perquè us acosteu a aquest text d’en Lionni. Els qui ja el coneixeu, trobareu una història amb molts punts en comú amb altres llibres seus (especialment Frederick i Neda-que-neda). I pels qui no el coneixeu... ai, com us envejo el descobriment!!

Mimí dice que no

FITXA
=====
Títol: Mimí dice que no
Autor: Yih-Fen Chou
Il•lustrador: Chih-Yuan Chen
Edició: Barcelona: Thule, 2008
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Volvemos a tener con nosotros un libro del ilustrador taiwanés Chih-Yuan Chen, del que aquí hemos reseñado “Rugidos y Orejas”, aunque en este caso se trata únicamente de sus ilustraciones para el texto de Yih-Fen Chou.
La historia es sencilla, y el título casi lo dice todo: Mimí quiere hacer las cosas sola, así que a todo lo que le propone su madre, dice que no. No quiere que su mamá la vista, quiere vestirse sola; no quiere que su mamá le ponga un vaso de leche; quiere servirse ella sola... Mimí ya es mayor, quiere ser independiente, y así se lo hace saber a su pobre mamá, que aparece en todas las ilustraciones con aspecto de angustiada. Aunque mamá no debería preocuparse tanto, porque que Mimí quiera hacer las cosas ella sola no quiere decir que ya no la quiera, como acaba por demostrar el final de la historia que nos ocupa.
Un libro que gustará a los más pequeños, que juega con la repetición en su estructura, y deja espacio para la lectura de la imagen sin texto alguno al mostrarnos las consecuencias, no siempre tan terribles, de las acciones “solitarias” de Mimí.

El núvol d’en Martí

FITXA
=====
Títol: El núvol d’en Martí
Autor: Javier Sobrino
Il•lustrador: Rebeca Luciani
Edició: Kalandraka (Sevilla) & Hipòtesi (Barcelona), 2008
Edat: de 6 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Si “Cerca” va ser l’obra guanyadora del Primer Premi Internacional de Compostela per a àlbums il•lustrats, aquest “El núvol d’en Martí” ha estat l’obra finalista, i podríem dir que totes dues mantenen punts en comú.

Tot i que “Cerca” jugava amb l’avantatge de què la mateixa persona havia escrit i il•lustrat el text, mentre que aquí es reparteixen el paper el Javier i la Rebeca, trobo que en ambdós casos es tracta de veritables àlbums: llibres on la il•lustració és gairebé tant o més important que el text. A més, també en tots dos casos aquesta característica es veu accentuada pel fet que la història, el text, és pràcticament una anècdota, un fet mínim. No són contes de principi, nus i desenllaç. En el cas que ens ocupa, el llibre simplement reprodueix una sèrie de situacions fantasioses que viu en Martí quan està “als núvols”: des de somiar el somni de les sirenes fins a pintar de colors les barraques del barri.

Un llibre que vol mostrar el valor de la imaginació, ja sigui sols o en companyia.

El gato al que no le gustaba la lluvia

FITXA
=====
Títol: El gato al que no le gustaba la lluvia
Autor: Henning Mankell
Il•lustrador: -
Edició: Madrid: Siruela, 2008 (Col. Las Tres Edades)
Edat: de 8 a 10
Temàtica:


RESSENYA
=========
Reconozco que me acerco a este libro de Mankell con cautela. Miro la fecha de publicación en Suecia, país natal del autor: 1992. “O sea,” deduzco, “que Siruela está recuperando obras no publicadas del autor en nuestro país.” Ya lo había hecho antes (Cornelia Funke es el más claro ejemplo), y no siempre le había salido bien la jugada. ¿Por qué cuando un escritor tiene éxito hay que traducir “toda” su producción, incluyendo obras que quizá no estén a la altura? En fin, que pensaba que así iba a ser con esta nueva entrega de Mankell. Y no saben cómo me alegro de poderles decir que me equivoqué. De cabo a rabo.

“El gato al que le gustaba la lluvia” es Noche, el gato que Lukas recibe de sus padres como regalo de su sexto cumpleaños. El gato que un día de lluvia desaparece, dejando a Lukas desconsolado. La historia no tiene más secretos: narrada en tercera persona, pero siempre desde la perspectiva de Lukas, asistimos a una historia sencilla en su trama, pero de una gran carga sentimental. Mankell consigue retratar con gran verosimilitud las sensaciones de Lukas, justificar sus acciones, e incluso hacernos creer, igual que lo cree el protagonista, las hipótesis más fantasiosas sobre dónde puede haber ido a parar Noche.

Quizá “El gato al que no le gustaba la lluvia” sea una obra temprana en la producción infantil-juvenil del autor, pero ya demuestra su característica narrativa, sencilla pero efectiva y en cierto modo poética, que más tarde nos llegará (especialmente a los adultos que le leemos) con la serie sobre Joel Gustafson.