El poso del café

FITXA

=====
Títol: El poso del café
Autor: Aitana Carrasco Inglés
Il•lustrador: Aitana Carrasco Inglés
Edició: Sevilla: Quitapenas, 2009
Edat: ¿?
Temàtica:


RESSENYA
=========
A Aitana Carrasco la conocemos muchos por tan solo un par de libros (Gran recull de mentides il•lustrades, Ramona la mona, El viaje del bisabuelo), pero tiene ya a sus espaldas bastantes más títulos en los que gustaba de mezclar, en las ilustraciones, dibujos muy perfilados por líneas con elementos que, si no han sido extraídos de antiguos grabados, al menos quieren causar esa sensación (vean esta ilustración, o esta otra, como ejemplos).

En “El poso del café”, en cambio, se centra en ese segundo estilo de ilustración, añadiendo todavía más toque de surrealismo al mezclar en la creación de los personajes y los elementos, animales y personas, cuerpos humanos y objetos cotidianos, en combinaciones imposibles como una pera con brazos y piernas, o un pez alado con chaqueta (de nuevo, pueden ver ejemplos aquí o aquí).

¿Al servicio de qué historia se encuentra esta ilustración tan peculiar (oscura, simbólica, realmente al servicio del texto pero de manera indirecta, forzando en el lector la interpretación tanto del texto como de la imagen)? Pues de una historia igualmente oscura y simbólica, que seguramente resultará en lecturas diferentes según el lector que se acerque a esta pequeña (por el formato) obra.

No es un libro para todos los públicos, de los que últimamente nos hemos encontrado unos cuantos, y quizá eso demuestre que es una obra mucho más personal que otras de la misma autora, lo cual la hará más inaccesible para algunos, pero más atractiva para otros.

En el blog de la autora encontrarán más reseñas y opiniones sobre el libro. Busqueu, remeneu i decidiu vosaltres mateixos.

El llibre del cementiri

FITXA
=====
Títol: El llibre del cementiri
Autor: Neil Gaiman
Il•lustrador: Chris Riddell
Edició: Barcelona: Estrella Polar (Grup Editorial 62): 2009
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Després de Coraline, publicada ja fa sis anys (una petita obra mestra que ha estat duta al cinema recentment), Neil Gaiman, autor veritablement prolífic, no ens havia regalat cap altra història juvenil, tot i que havia continuat publicant tant còmics com històries per un públic de més edat.

Aquest és el seu esperat retorn a la literatura per joves. Està a l’alçada? Les comparacions són odioses, però pel qui intenta valorar un llibre, és impossible deixar de fer-ho. En resum: El llibre del cementiri no és Coraline, però comparat amb altres llibres disponibles en el mercat que poguessin considerar-se del mateix gènere, és força recomanable.

No m’ha agradat que la justificació final estigui tan agafada pels pèls; el perquè de tot plegat, com si diguéssim. Sembla impossible que al creador de The Sandman no se li hagi acudit una manera de fer encaixar totes les peces millor que la que fa servir, gens original, forçada i poc creïble. Una llàstima.

Però sí que m’agraden els detalls. M’agrada que sigui un llibre gòtic però amb personalitat. M’agraden, i molt, els personatges, les ambientacions, les petites aventures, i com hi ha elements que van apareixent al llarg del llibre creant un univers coherent. Com amb Coraline, m’agrada molt com comença:

“Era fosc i hi havia una mà que aguantava un ganivet. El mànec del ganivet era d’os negre i polit i la fulla, més fina i esmolada que una navalla. Ho era tant, d’esmolada, que et podia fer un tall sense que te n’adonessis, si més no, de seguida.”

I m’agraden les aventures, el ritme (com alterna capítols trepidants amb d’altres molt més pausats i reflexius), i com està escrit. M’hagués agradat llegir-lo en anglès: segons com, em sona més elegant que el castellà o el català. Hauré de posar-me i escoltar un capítol cada dia, llegit pel propi Gaiman, a la seva web.

El llibre s’està carregant de tots els premis possibles tant a Estats Units com al Regne Unit. Que cadascú el llegeixi i decideixi per ell mateix. Tot i els “peròs”, jo li donaria una oportunitat.

Marcelo en el món real

FITXA
=====
Títol: Marcelo en el món real
Autor: Francisco X. Stork
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Rosal dels Vents (un segell de Random House Mondadori), 2009
Edat: a partir de 14
Temàtica:


RESSENYA
=========
Cada vegada hi ha més llibres que poden encabir-se dins de l’anomenada “literatura juvenil”, però que no estan publicats dins de col•leccions específicament adreçades a un públic juvenil. Marcelo en el món real és un d’aquests llibres, i a més té alguns elements en comú amb el llibre que fa uns anys va posar en boca de tothom l’anomenada “literatura de pas” (la que pot ser llegida tant per adults com per joves), El curiós incident del gos a mitjanit. Si en aquell cas ens trobàvem amb un narrador que patia el síndrome d’Asperger (un trastorn semblant a l’autisme), en aquest cas el narrador, en Marcelo, en pateix una versió molt més lleu del mateix trastorn, de manera que es mou molt millor en el món i té menys dificultats per relacionar-se amb altres persones (cosa que no vol dir que no li costi lo seu, per entendre’ns...).

El punt de partida del llibre és el següent: arriba l’estiu i a en Marcelo li queda encara un any d’institut. Hi ha dues opcions: continuar al seu institut per a “nens especials” o fer l’últim any en un institut per a “gent normal”. El seu pare, que vol que en Marcelo millori en les seves habilitats per moure’s pel món real del títol, li fa un tracte: si durant l’estiu s’ensurt treballant a l’arxiu del seu bufet d’advocats, podrà decidir a quin dels dos instituts cursar l’últim any. Així doncs, en Marcelo es veu empès a sortir del seu ambient protegit i relacionar-se amb un seguit de persones de l’entorn laboral del seu pare.

Com és, el món real on haurà de viure en Marcelo? Com la vida mateixa. Un món on hi ha tendresa i comprensió, però també enveja i competitivitat. La metàfora que resumeix les dues cares de la moneda és el sexe: pot ser la manera que dues persones tenen de de demostrar el seu afecte, però també es pot fer servir per fer mal als altres. En Marcelo coneix la teoria de totes aquestes emocions, però molt poques vegades s’hi ha hagut d’enfrontar directament, té sèries dificultats per interpretar el que senten els altres i les seves motivacions, i poc a poc descobrirà què amaguen els diferents personatges que l’envolten i haurà de prendre partit.

Costa una mica d’entrar, en el llibre. He d’admetre que quan el vaig començar em pensava que era “un altre llibre que vol explotar el fet de tenir un narrador especial”... i, de fet, potser ho és, però arriba un moment en la narració en què t’oblides de les lectures anteriors i et deixes dur pels personatges i pels aconteixements. Hi ha fins i tot una certa intriga en la història (el fet que el pare del Marcelo treballi com a advocat no és gratuït) que fa que el llibre es llegeixi, passats els primers capítols, amb les ganes de saber què passarà a continuació, què amaga la història i com ho resoldrà el nostre heroi.

És un llibre que emociona i ens fa reflexionar sobre el món que ens envolta, i si estem disposats fins i tot replantejar-nos les nostres accions o actituds. Un llibre absolutament recomanable per joves amb inquietuds, cansats de novel•letes clòniques que els tracten com si no sapiguessin res de la vida. Benvinguts al món real.

Sol negre

FITXA
=====
Títol: Sol negre
Autor: Fred Bernard
Il·lustrador: François Roca
Edició: Joventut, 2009
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: civilització asteca, descoberta d'Amèrica, amor.


RESSENYA
=========
Ens trobem davant un relat històric sobre un dels episodis de la conquesta d’Amèrica. Una història d’amor entre una jove indígena de la ciutat asteca de Tenochtitlan i el conqueridor espanyol Don Ignacio que es veurà estroncada pel transcurs d’uns fets tràgics, la desaparició del poble asteca. El vincle entre els personatges és Sol negre, el cavall i millor amic del soldat.

Aquest relat retrospectiu d'una àvia a la seva néta permet seguir el fil gràcies als diàlegs entre elles. Un text en format d’epopeia, molt entenedor i concís de Fred Bernard que com és habitual, ofereix els ingredients perfectes de les bones històries: amor, suspens, traïció, tristesa... Esdevé un referent a tenir en compte en el futur pel que fa a les històries d’aventures. I això acompanyat de les majestuoses il•lustracions de François Roca. Un artista que sap adaptar-se i que combina a la perfecció les tècniques més modernes amb les més tradicionals. La pintura a l’oli, els detalls, els jocs d’ombres i llum. Les seves il•lustracions semblen quadres de museu.

Us anunciem que aquesta obra és el precedent de Cheval vêtu, dels mateixos autors, que narra les aventures del Sol negre després de perdre el seu amo i amic. Encara no s’ha editat a Catalunya però ja l’esperem.

El dueño del sueño

FITXA
=====
Títol: El dueño del sueño
Autor: Marta Rodríguez Bosch
Il·lustrador: Noemí Villamuza
Edició: Los cuatro azules, 2009
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: el son, dormir


RESSENYA
=========
La Lucía no pot dormir i la seva nina li explica totes les coses que ha de fer l’amo de la son per tal que tots els nens s’adormin: oferir pau i amor als bebès, en els seus bressols, als cotxets; allunyar els sorolls, arreplegar les cançons de bressol. I tot això de dia i de nit.

Un text molt original i poètic de la Marta Rodríguez Bosch acompanyat d’unes belles il•lustracions de la Noemí Villamuza en negres y blaus. Tot i no ser un àlbum gran, les il•lustracions demostren perfectament la magnitud del protagonista, l’amo de la son.

Ideal per llegir-lo just abans d’anar a dormir perquè transmet una pau especial. Vénen ganes de ficar-se al llit i esperar que l’amo de la son ens visiti talment com en el conte.

Ladrón de gallinas

FITXA
=====
Títol: Ladrón de gallinas
Autor: Béatrice Rodriguez
Il·lustrador: Béatrice Rodriguez
Edició: Libros del zorro rojo, 2009
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica: amistat


RESSENYA
=========
Aquest àlbum sense mots pica l’ullet al tòpic de la guilla que es menja les gallines. Quan una gallina és raptada per una guineu, els amics de la primera surten darrera per rescatar-la, travessant boscos, mar i desert. I quan la troben, quina sorpresa, res és el que sembla.

La història recorda el conte “Lola” de Loufane, editat per Símbol el 2001. El tema de l’enamorament entre éssers, en teoria, enemics, pot servir per educar els infants en la diferència i la solidaritat. També l’amistat dels companys queda reflectida al llarg de la història.

La presentació apaïsada permet seguir el fil de l’argument i les il•lustracions reflecteixen molt bé el pas del temps. La lectura visual permet fixar l’atenció en detalls curiosos.

Un àlbum amè i divertit que farà sorprendre l’infant.

Genealogía de una bruja

FITXA
=====
Títol: Genealogía de una bruja
Autor: Sébastien Perez i Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Madrid: Edelvives, 2009
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: Bruixes


RESSENYA
=========
Edelvives seguint el filó de Princesas ha traduït dues obres més que vénen a ser catàlegs de personatges. Per una banda ha publicat una obra sobre fades (Hilo de hadas) i per l’altra, ha tret dos llibres sobre bruixes que es presenten en un pac de col•leccionista.

Per una banda hi ha un àlbum il•lustrat titulat La pequeña bruja i per l’altra Brujas y hechizos. Ambdós llibres escrits i il•lustrats pels mateixos autors. De fet, els llibres estan d’alguna manera relacionats perquè un forma part de l’altra. En el primer, l’àlbum, el personatge principal troba un llibre “Grimorio. Brujas y hechizos” que justament és el segon.

El disseny, el contingut i fins i tot el nivell de lectura són força diferents. L’àlbum explica la història d’una nena que descobreix, gràcies a un llibre que amaga la seva àvia, que forma part d’una llarga cadena de bruixes que han viscut al llarg de la història. A banda d’aquest fet, l’argument és clar: la Lisbeth, que així s’anomena la protagonista, ajudarà a un amic gràcies a les seves dots d’endevina a sortir d’un sot on ha caigut enmig d’una tempesta de neu.

El segon llibre és més un inventari de bruixes, amb un capítol dedicat a cada una d’aquestes bruixes cèlebres i no té una edició tota il•lustrada com l’anterior sinó que mescla retalls, esquemes, falses fotografies, documents i cartes de l’època, etc. per donar més veracitat a allò que s’explica. L’enquadernació fins i tot vol imitar un llibre antic, fet de tela i imprès amb lletres daurades. Les històries que expliquen giren entorn de tretze dones que són possiblement bruixes. Tot i ser ficció, la majoria d’elles parteixen de personatges històrics, mitològics o de la tradició popular. Entre elles podem trobar Gretchen (Hansel i Gretel) o la bruixa de la Blancaneus, però també a Isis (Egipte), Medusa (a qui rapta Poseidó), Joana d’Arc o la Mona Lisa. La barreja real i ficció és ben elaborada i el resultat és un text d’extensió breu (dues o tres pàgines) i d’un nivell de comprensió accessible per als joves lectors.

El resultat doncs és molt bo, una edició ideal per a regalar per aquestes dates i quedar la mar de bé amb la família o les amistats.

Ghostgirl (2): El regreso

FITXA
=====
Títol: Ghostgirl (2): El regreso
Autor: Tonya Hurley
Il·lustrador: -
Edició: Alfaguara, 2009
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel·la gòtica


RESSENYA
=========
La novel•la està plantejada com el primer volum, en capítols curts encapçalats per una cita d’un personatge conegut (poeta, actor o músic) i titolats per una cançó. L’edició també és molt original, gòtica en lila i negre, un exemplar que convida a obrir-lo. La història està ben introduïda i dóna lloc a la reflexió encapçalant els capítols amb un textet sobre algun tema que l’autora vol tractar i que preocupa els adolescents: l’expressió dels sentiments, l’adoració cap als líders, la inseguretat d’un mateix, l’amistat, els gelos... Tot això t’ho vas trobant en la presentació de la trama, en els textos de l’inici dels capítols i en la manera de concloure la història. Però el que queda deslluït, pel meu gust, és la construcció de l’aventura que ens presenta i a la qual s’enfronten els personatges. Tots els elements estan plantejats per fer pensar i reflexionar però la història és bastant superficial. És inevitable comparar-la amb la primera: així com aquella tenia bastant d’humor i reflexió, aquesta és una mica banal (vegeu la ressenya de la primera part).

L’argument, comença d’una manera que promet: la Charlotte (Gosthgirl) ja ha acabat les classes de Mortocol (espècie d’institut dels morts) i ara se’n va a fer pràctiques en una feina d’agafar el telèfon per resoldre els problemes dels adolescents vius. Aquesta part és molt curiosa per l’enfocament que també plantejava la primera (manera de viure dels morts, quines són les seves angoixes, etc.). De sobte apareix l’Scarlett, la seva amiga viva demanant-li que faci retornar a la vida la seva germana Petula. La Petula és una noia malcarada i egoista, lider de l’institut i que desprecia a tothom. Entra en coma per una ferida que li fan al peu al fer-se la pedicura. L’Scarlet, la germana que l’odia però que se n’adona que se l’estima, sap com salvar-la que és passant a l’altra banda i demanar l’ajuda de la Charlotte, la seva amiga morta, i arrisca la seva vida per salvar-la. Tot el llibre gira entorn de com retornar a la vida la Petula. Passen mil peripècies en el terreny dels morts fins que finalment gràcies a la Charlotte i amigues les dues germanes aconsegueixen traspassar al terreny del vius i sortir del coma. També hi té molt de protagonisme en el terreny dels vius en Damen, nòvio de l’Scartlett i ex de la Petula que a través de l’absència de les dues reafirma el seu amor per Scarlett.

Al final tot acaba al seu lloc i la Charlotte és acceptada pels seus companys i professors. Ha creuat a l’altra banda perquè era el que li dictava el seu cor, - és el que fan els líders i no els seguidors - i ho ha fet per ajudar als altres. Ha tornat a sentir l’emoció d’estar entre els vius i també molt a prop del seu amor, Damen, però en aquesta ocasió accepta la seva mort i sap que aquest és el seu lloc, amb les mateixes angoixes que abans però més segura de sí mateixa.

La història arriba a unes reflexions interessants però es perd una mica pel camí.

Ressenyes flash - novembre 2009

Títol: Terronets de sucre
Autor: Mabel
Il•lustrador: George Lambert
Edició: Editorial Flamboyant
Edat: ¿?
Es tracta d’una col•lecció que recupera llibres il•lustrats per infants antics. Aquest concretament, es va publicar l’any 1881, i es tracta d’il•lustracions acompanyades de petits versos, poemes o textos rimats on predomina l’absurd (que recorda l’Edward Lear), en uns casos més encertats o amb més gràcia que en d’altres. Es tracta d’un llibre més aviat adreçat als adults que vulguin tenir en la seva col•lecció un “tresor” d’aquest estil, tot i que de ben segur preferirien una edició original o facsímil, en qualsevol cas...

[Imatges i més opinions en aquest enllaç]

(Marta Martí)

***

Títol: Grisela
Autor: Anke de Vries
Il•lustrador: Willemien Min
Edició: Faktoria K de Libros
Edat: de 0 a 6
Senzilla i simpàtica història d’una ratolina que, trista pel seu color gris, decideix “camuflar-se” de diferents maneres (pintant-se de colors o cobrint-se de flors), però que finalment, i gràcies a l’enamorament d’un ratolinet per ella tal com és, descobreix la seva bellesa sense necessitat d’artificis. Uns personatges que recorden en Frederick al servei d’una història amb missatge per petits lectors.

(Marta Martí)

***

Títol: La caja azul / El bastón azul
Autor: Iwona Chmielewska
Il•lustrador: Iwona Chmielewska
Edició: Océano
Edat: de 6 a 8
Un llibre amb una edició espectacular (gran format, capiculat – es pot començar tant pel davant com darrere – amb fulls d’acetat al centre de la història, que indiquen el canvi d’història al centre del llibre), però del qual no en sabem treure l’entrellat. La caixa del títol l’hereta el noi d’una família, junt amb una llibreta on explica per a què han fet servir la caixa aquells que la van heretar abans que ell. El bastó, en canvi, l’hereta la noia d’una família, i igual que el noi, també rep el quadern amb les històries de les noies que el van heretar abans que ella. Les històries no s’encreuen en cap moment: quan el noi / la noia han acabat de llegir el passat de les seves respectives herències, troben fulles en blanc per explicar la seva experiència i, suposem, continuar amb la tradició en la propera generació. Potser hi ha alguna simbologia amagada en la caixa / el bastó que se’ns escapa?

[Una altra ressenya en aquest enllaç]

(Glòria Gorchs)

***

Títol: El triomf d’en Polit Bonaveu
Autor: Carles Sala i Vila
Il•lustrador: Susana del Baño Ranner
Edició: Cruïlla (Premi Vaixell de Vapor 2009)
Edat: de 8 a 10
El nou premi Vaixell de Vapor explica el descobriment del talent amagat d’en Polit Bonaveu, que com el seu nom indica canta d’allò més bé, però únicament en la privacitat de la seva dutxa. Una història senzilla i divertida, que fa de bon llegir. Per passar una estona entretinguda.

(Glòria Gorchs)

***

Títol: El rey y el mar
Autor: Heinz Janisch
Il•lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Lóguez
Edat: de 8 a 10 (i més...)
Si Barbara Fiore ens portava un il•lustrat del Wolf Erlbruch que em va deixar l’estomac una mica regirat (veieu la ressenya de “Ratas”), Lóguez ens porta un altre de més agradable, però també amb un to... podríem dir que no apte per tots els públics? Es tracta d’històries breus (quatre o cinc frases; de vegades, més breus i tot), en les que el rei del títol dialoga amb (o reflexiona en presència de) tot un seguit de personatges, que van des del mar fins a un llibre, passant per un esquirol o un gat. En algunes ocasions els fa una pregunta i la resposta el fa pensar. En d’altres és l’actitud del rei la que provoca una reacció en el seu interlocutor. Un llibre per beure a glopets i pensar-hi... o potser no.

(Glòria Gorchs)

***

Títol: Quatre gats
Autor: Mercè Anguera
Il•lustrador: Javier Carbajo
Edició: La Galera
Edat: de 8 a 10
En la meva opinió, el llibre nominat a l’Atrapallibres d’enguany, en la categoria de 10 anys, que té més possibilitats de guanyar. Per què? Doncs perquè és un llibre fresc, àgil, real, divertit, entretingut (fins i tot a mi hi ha hagut moments que m’han arrencat el somriure, i reconec que me l’he llegit amb molt de gust)... Ja veurem com acaben les apostes quan arribi el dia de la veritat. Llarga vida a les anti-barbis! Els nostres nens (i especialment les nostres nenes, no ens enganyem), se les mereixen.

(Sfer)

***

Títol: El despertador del sol
Autor: Martin Baltscheit
Il•lustrador: Christoph Mett
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: de 0 a 6
Un àlbum que explica la història d’un gall que es debat entre creure’s que ell, amb la seva veu potent, realment és qui fa que el sol es desperti cada matí, o escoltar-se de debó el que li diuen la resta d’animals de la granja, que el volen fer veure que, encara que ell no hi fos, el sol continuaria llevant-se puntualment cada dia. L’evidència li demostrarà quina de les dues creences és la de debó, però també li farà veure que, encara que no ho sembli, la seva feina també és important en el dia a dia de la granja. Animals personificats amb un toc humorístic (el gall amb tupé tipus Elvis és un punt), però al que, personalment, no li he trobat gaire gràcia.

(Sfer)

Croc Croc en la escuela de esqueletitos

FITXA
=====
Títol: Croc Croc en la escuela de esqueletitos
Autor: Stéphane Levallois
Il•lustrador: Stéphane Levallois
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2009
Edat: de 0 a 5
Temàtica: Igualtat


RESSENYA
=========
Croc Croc és sens dubte el personatge “gòtic” menys macabre amb que mai m’hagi topat. Dic gòtic perquè, seguint les darreres tendències literàries, és un esquelet que viu en el món dels morts envoltat de la seva família esquelet i dels seus companys de classe, també esquelets. Tota l’escenografia seria, a priori, sinistra. En Croc Croc menja cucs, dorm en un taüt i porta, per motxilla una làpida. Però en Croc Croc no és més que un ésser trist perquè és un esquelet diferent (té el cap completament vermell) que no és acceptat pels seus companys de classe. I en el seu afany de ser acceptat ens fa seus i es converteix en un personatge entranyable. En definitiva, un conte sobre les diferències i com superar-les de la mà d’un personatge tendre i divertit.

La ciutat invisible. Expedient Joshua

FITXA
=====
Títol: La ciutat invisible. Expedient Joshua
Autor: M.G. Harris
Il•lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2009
Edat: de 11-13
Temàtica: Ciencia ficció- història


RESSENYA
=========
En Joshua,un adol•lescent britànic perd el seu pare, reputat arqueòleg, en circumstàncies estranyes. Estava investigant un còdex perdut de la cultura maia. Les proves i declaracions policials sobr la seva mort porten a en Joshua a concloure que ha estat assassinat. En Joshua decideix anar a passar una temporada a Mèxic amb els seus amics. Ha d’aclarir també els rumors sobre una relació amorosa que el seu pare mantenia amb una jove mexicana i que han trsasbalsat la seva mare. Un cop a Mèxic descobreix l’existència d’una civilització maia que ha perdurat fins als nostres dies i que viu sota terra. També s’assabenta que ell forma part d’aquesta civilitzacio i que n’és un dels seus representants, igual que ho fou el seu pare…

La ciutat invisible és una novel•la amena i de lectura fàcil que pot ser interessant per a joves a qui els agradi l’aventura i la ciènmcia ficció i que estiguin una mica cansats de la temàtica gòtica que s’ha apoderat de la novel•la juvenil en els darrers temps.

Mil caballos

FITXA
=====
Títol: Mil caballos
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Michel Fuzellier
Edició: Siruela, 2009 (Las tres edades)
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: contes sobre cavalls


RESSENYA
=========
Recull de contes amb arguments d’orígens diversos (n’hi ha d’inventats per l’autor, per descomptat, però també de tema mitològic, llegendari, històric...). Cadascun explica amb traça, naturalitat i una extensió aproximada de tres pàgines, el cas d’un cavall diferent. Bucèfal i el cavall de Tròia són només dos dels molts equins que comparteixen llibre amb una pila de personatges valents, curiosos, eixerits... Els contes, a més, tan aviat tenen lloc a Amèrica com a l’Orient Llunyà, a Austràlia con a la Grècia Antiga... Senzill i molt recomanable.

Poe

FITXA
=====
Títol: Poe
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il·lustrador: Alberto Vázquez
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2009
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: biografia


RESSENYA
=========
Poe, relat biogràfic d’Edgar Allan Poe, recorre diversos episodis determinants a la vida i a la escriptura de l’autor nord-americà. Jordi Sierra i Fabra ha volgut ser rigorós amb les dades: les cites de cartes que apareixen al llarg del llibre són textuals i cada esdeveniment està curosament encapçalat per la seva data (exacta o aproximada). Aquesta tasca divulgativa –apreciable per sí mateixa- la du a terme Sierra i Fabra desplegant els seus dots de narrador i la seva passió per l’obra de Poe: sap aplegar els commovedors retrats dels principals personatges, una interessant panoràmica dels títols imprescindibles del protagonista i de les circumstàncies en que van ser escrits, i un acostament planer a la vida de Poe, en un text que atrapa al lector. L’únic que entela l’eficàcia del llibre és que la prosa de Sierra i Fabra (precisa, dinàmica, clara) no aconsegueix evocar l’univers literari de Poe, les paraules el descriuen però no ens hi traslladen: enmig del text biogràfic, els breus fragments de “El corb”, “La caiguda de la casa Usher” o “La màscara de la mort vermella”, entre d’altres, sonen hermètics, foscos, aliens al conjunt. En canvi, les il•lustracions de Alberto Vázquez copsen de manera suggerent, en blanc i negre, l’esperit de l’obra de Edgar Allan Poe. Una bona opció seria recomanar la lectura d’aquest llibre i, paral•lelament, la dels contes originals que s’hi esmenten.

Pequeña Parka

FITXA
=====
Títol: Pequeña Parka
Autor: Arianna Squilloni
Il·lustrador: Arianne Faber
Edició: A buen paso, 2009
Edat: ¿?
Temàtica: Mort


RESSENYA
=========
Curiós volum que, mitjançant un senzill argument, engega un recorregut artístic a través de diverses manifestacions o encarnacions tradicionals de la mort. Fa abstracció de temes propis de la cultura i el folklore que encara són estranys per a les criatures: les tres parques, els escacs com a metàfora, la mort que pesca... No sembla, doncs, un llibre infantil, sinó un brevíssim àlbum per a adults que ha estat adaptat als nens afegint-hi una breu nota explicativa final.

Del cuidado de las ardillas. Una guia práctica

FITXA
=====
Títol: Del cuidado de las ardillas. Una guía práctica
Autor: -
Il·lustrador: Axel Scheffler
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest és un llibre de format petit que amb l’excusa de ser una guia que explica com domesticar un esquirol, ens retrata el comportament d’aquest simpàtic animal. Cada plana descriu una situació i va acompanyada d’unes il•lustracions molt entranyables que volen transmetre el respecte cap a la natura i els animals amb un punt d’humor. Explica com ha de ser la gàbia on ha d’estar l’esquirol, el que ha de menjar, etc... però en cap moment veiem l’esquirol tancat i tampoc al final, on deduïm que el millor lloc on pot estar és a la natura, ja que és un animal salvatge.
Al final hi ha una explicació de com es comporta l’esquirol amb els homes i a la natura: és un animal àgil i astut que aconsegueix tot el que es proposa.

No sé on tinc el cap

FITXA
=====
Títol: No sé on tinc el cap
Autor: André Bouchard
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Combel, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“No sé on tinc el cap” és una expressió que fem servir ben sovint i que en aquest conte pren un caire molt explícit. Un bon dia el pare d’una família arriba a casa sense cap i com que no hi veu ensopega per tot arreu. Els seus fills per solucionar el problema, després de buscar-lo per tot arreu, li fan un cap de cartró per tranquil•litzar la seva mare que no para de plorar pensant el què diran els veïns. Li posen el cap de cartró i com si d’un robot es tractés tots s’aprofiten de la situació. Els nens el porten a comprar a una botiga de joguines i compren mig establiment ja que el pare tecleja el número secret com si fos un autòmat. La mare també està encantada, ja que li fa fer totes les feines de la casa sense que es queixi i a més no ronca a les nits. Tota la història pren un aire molt còmic amb les il•lustracions de Blake però també té un punt sòrdid en alguns moments com per exemple quan la mare li treu el cap de cartró per alimentar-lo amb un embut. Estan més preocupats del què diran que no pas del fet que no tingui cap. Però ésclar, tota la història només és una metàfora ja que un dia l’home torna de treballar amb el cap autèntic que se l’havia deixat un dia a la feina.

La poma vermella

FITXA
=====
Títol: La poma vermella
Autor: Feridun Oral
Il·lustrador: Feridun Oral
Edició: Joventut, 2009
Edat: de 0 a 5
Temàtica:


RESSENYA
=========
Una poma vermella és el centre argumental d’aquest conte que tracta de la solidaritat i l’amistat. És hivern, està nevant, tot és blanc i un conill veu una poma vermella dalt d’un arbre tot pelat. Per tal d’aconseguir-la busca l’ajuda d’altres animals. Cada vegada s’adreça a un depredador més gran fins que gràcies a un ós ho aconsegueix, però no se la menja tot sol sinó que se la reparteix entre els qui l’han ajudat. El conte s’acaba amb una il•lustració de tots els animals dormint a la cova de l’ós satisfets com si s’haguessin menjat un gran àpat.
És una història amb un argument senzill però destaca pel tractament plàstic de la narració. Les il•lustracions tot i retratar un temps fred d’hivern són molt càlides amb tot un ventall de grisos i blancs on hi contrasta el vermell de la poma. Totes les planes tenen flocs de neu que van caient sobre els personatges, les guardes i la portada. Entremig de la neu també destaquen les expressions dels animals que en comptes de menjar-se uns als altres s’uneixen per aconseguir un objectiu comú.

La isla del poeta

FITXA
=====
Títol: La isla del poeta
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il•lustrador: -
Edició: Madrid: Siruela, 2009
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: -


RESSENYA
=========
El último Sierra i Fabra que había leído fue su Kafka y la muñeca viajera, y me gustó mucho. En cambio, esta novela tiene algo que no me ha llegado, y no sé muy bien identificarlo. Creo que tiene que ver con la protagonista, Isa, una chica española de 19 años que viaja hasta una isla en la costa de Colombia en la que vive, retirado del mundo, el poeta que despertó en ella el amor por la poesía y que, en sus propias palabras, le salvó la vida, pues lo descubrió justo antes de someterse a una grave operación cuyos resultados fueron poco más que milagrosos. Isa no habla en primera persona en la novela, lo hace un narrador por ella, y hay un vacío entre la voz del narrador e Isa como personaje que no debería de estar ahí.
La novela transcurre entre la tarde en que Isa llega la isla y la mañana siguiente, cuando se marcha, después de haber pasado la noche en la cabaña de Isaac Estruch, el “poeta maldito” que tras conseguir la fama y la gloria con la publicación de tres libros desapareció para el mundo, se retiró y dejó de publicar. Isa va hasta allí para conocerlo, para hablar con él, para preguntarle por qué dejó de escribir, para hablarle de lo importante que es él para ella, para pedirle que sea su maestro... llega con las ideas muy claras de lo que quiere, pero querer no siempre es poder, y los acontecimientos se desarrollarán de manera diferente a como ella lo espera.

“Si quieres ser poeta, escribe, nada más. Escribe sin parar, vacíate, rómpete, vive, siente, pero sobre todo mira al mundo cara a cara, explórate a ti misma, sumérgete hasta las orejas en todo. Arráncate la vida con cada verso.”

Si hubiera leído este libro con quince años, cuando yo también era, a mi manera, como Isa, hubiera hecho de él uno de mis libros de cabecera. Pero leído ahora, con los años, lo encuentro pretencioso. Es lo que tiene Sierra i Fabra, ¿no? Los adultos nos preguntamos por qué gustará tanto a los adolescentes...

Una nube en mi cama

FITXA
=====
Títol: Una nube en mi cama
Autor: Heinz Janisch
Il•lustrador: Isabel Pin
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2008
Edat: a partir de 5 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Heinz Janisch es, en el fondo, un poeta. Lo que pasa es que la poesía no siempre toma la forma de versos y rimas. A veces se nos presenta en lugares inesperados como son los álbumes infantiles. Solo así se explica que de la pluma de Janisch hayan salido libros como Mejillas rojas o El pañuelo de mi abuela. Ahora vuelve a regalarnos parte de su imaginación en este álbum titulado Una nube en mi cama, que se abre con dos ilustraciones mudas en las que vemos a una niña y a un niño volviendo del colegio y disponiéndose a pasar la tarde hablando e imaginando encaramados a un árbol.
El diálogo se repite con el mismo esquema página tras página.
Ella explica algo que ha sucedido hoy (“Hoy encontré una nube en mi cama”, “Hoy goteó la Vía Láctea”, “Hoy me he sentado con un gorila en un árbol”), y tras la pertinente pregunta de su compañero (“¿Y tú qué hiciste?”, “¿Dónde?”, “¿Qué habéis hecho?”), ella responde (“Me acosté a su lado”, “En mi abierta boca”, “Deberes”). Cuando el álbum termina, se disponen a intercambiar papeles, y será ella la que escuchará las historias que él le cuente.
No es solo en las asociaciones imposibles, las preguntas inesperadas, o las respuestas, siempre sorprendentes, sino en una combinación de los tres elementos, donde radica la poesía, el humor, la imaginación y, en definitiva, la gracia del libro.
Bueno... en la combinación de esos tres elementos MÁS las ilustraciones de Isabel Pin, por supuesto, que juegan más a esconder que a mostrar, a insinuar y a dejarnos imaginar.

101 aventuras de la lectura

FITXA
=====
Títol: 101 aventuras de la lectura
Autor: VV.AA.
Il•lustrador: VV.II.
Edició: Artes de México – IBBY México, 2007
Edat: a partir de 12
Temàtica: lectura


RESSENYA
=========
Nos ocupa un libro poco usual en este espacio dedicado a la LIJ, pero que bien merece que hablemos de él, pues estoy segura de que muchos de vosotros, lectores, desconocéis de su existencia pero saldréis a buscarlo a vuestras bibliotecas o librerías más cercanas para poder disfrutarlo.

Se trata de un volumen editado conjuntamente por Artes de México e IBBY México que recoge, como indica el título, 101 opiniones, citas, máximas, fragmentos (desde una línea hasta un párrafo), de autores clásicos y contemporáneos, sobre el acto de la lectura, en múltiples facetas (tantas, de hecho, como citas componen este bello volumen). Cada uno de los textos ocupa una página y viene acompañado de una ilustración (los ilustradores del volumen son María Figueroa, Valeria Gallo, Juan Gedovius, Mauricio Gómez Morín, Carmina Hernández, Quetzal León, Alejandro Magallanes, Manuel Marín, Manuel Monroy y Carlos Pellicer). Además, acompaña

Reproducimos a continuación la presentación del libro que firman Bruno Newman y Alberto Ruy Sánchez, ya que explica mejor de lo que yo ahora podría, el contenido y la intención de la obra.

“Este libro reúne la selección de 101 frases agudas, sensuals y profundas, muchas veces osadas y traviesas que el acto de leer ha despertado en autores muy diversos. Son citas a su vez citables que nos emocionan, nos hacen pensar e incluso pueden ayudarnos a vivir. Es un proyecto conjunto entre Artes de México e IBBY México, con la finalidad de incentivar la lectura y la reflexión sobre ella. Y con la idea de que IBBY México, la Asociación Mexicana para el Fomento del Libro Infantil y Juvenil, A.C., se beneficie de su venta. Durante varias sesiones, un equipo de lectores formado por Maye Castro, Azucena Galindo, Gabriela Olmos, Margarita de Orellana, Norma Romero y Luis Téllez, integrado como un gozoso taller de lectura sobre la lectura, compartimos y discutimos en voz alta nuestras experiencias para llegar a las 101 elegidas. Se organizaron en diez temas amplios y, para multiplicar el placer de la experiencia, se invitó a diez de los mejores ilustradors de libros que hay en México para que cada uno se encargara de un tema. Una nueva tipografía, llamada Lectura, diseñada especialmente por Leonardo Vázquez, se estrena en estas páginas. Una lúcida introducción de Alberto Manguel, el gran historiador de la lectura, abre la edición. Buscamos un libro de la más alta calidad en forma y contenido que pueda ser orgullo y placer de quien lo tenga y recomiende o regale. Uno de esos libros que ayudan a darle sentido a la vida, a ejercer el placer de comprender mejor lo que hacemos o podemos hacer.”

Doy fe de que han conseguido lo que buscaban.

Y para terminar, les dejo con una de las 101 frases seleccionadas, que me ha parecido especialmente pertinente:

“Nunca es demasiado temprano para compartir un libro con los niños. Si aguardamos a que sepan leer para hacerlo, es como si esperáramos a que él supiera hablar para hablarle.” Penélope Leach.