Filbert, el diablillo bueno

FITXA
=====
Títol: Filbert, el diablillo bueno
Autor: Hiawyn Oram
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: diferències


RESSENYA
=========
Aquesta és la història d’en Filbert, un diablet que no és ni monstruòs, ni feroç, sinó més que bo: ‘re-que-te-bueno’. No li interessa espantar ningú, ni ser dolent, no li agraden les històries de por, i els seus pares estan desesperats amb ell. El primer dia d’escola, res del què li proposa la seva mestra l’atrau, i acaba tancat al lavabo per evitar barallar-se amb els seus companys. Finalment, el fan fora, per bo, i l’envien a reflexionar. Mentre aprofita per gaudir del paisatge sota un arbre, una angeleta cau del cel, d’on l’han expulsat de l’escola per no ser perfecta. I en un moment es desencadena l’acció: què podem fer perquè ens acceptin tal com som? Ella es vesteix de dimoni i ell d’angel, i cadascú va a l’escola, on els companys decideixen que els prefereixen tal com eren abans.

Tot es soluciona, doncs, i el Filbert i la Florinda (que així es diu l’angeleta) es fan amics, perquè són ‘tal para cual’.

Tot i que el llibre és ben bonic, i les il•lustracions d’en Jimmy Liao no ens deixen indiferents, trobo que la història és força simple i tòpica, i poc elaborada. Tot plegat fa que resulti un llibre excessivament edulcorat.

Però no deixeu de mirar-lo, perquè gràficament, com sempre, és preciós!

Els sis clauets màgics

FITXA
=====
Títol: Els sis clauets màgics
Autor: Miquel Albert Soler
Il·lustrador: Òscar Julve
Edició: Claret Kids, 2011
Edat: de 6 a 12 anys
Temàtica: divulgació de la vida de Louis Braille


RESSENYA
=========
Aquest llibre explica la vida de Louis Braille i de com va arribar a fer la troballa del sistema Braille de lectura i escriptura per a cecs.
D’entrada els llibres divulgatius compten amb la meva simpatia, però en aquest cas no el puc valorar gaire positivament ja que crec que ha estat una experiència fallida.
El llibre es divideix en dues parts: una primera, on explica com si fos un conte –es a dir, amb llicències pròpies del relat de ficció- la infància i les circumstàncies que van fer que el nen Louis Braille arribés a idear el sistema que duu el seu nom; i una segona part on s’explica la biografia del propi Braille.
Se suposa que la primera part és la que hauria de ser més lleugera i entretinguda pels menuts, perquè gràcies a recursos propis de la fantasia pot animar els fets reals que van envoltar la vida d’en Braille. Però no. Es fa força farregós de llegir.
Gairebé resulta més agradable la segona part (la biografia pura i dura del personatge) que no pas el conte ficcionat sobre aquest sistema de lectoescriptura per a cecs.
A més, personalment, trobo que hauria estat tot un detall que en un llibre d’aquestes característiques (dedicat a l’invent del Braille...) el relat hagués estat escrit també paral•lelament en el propi sistema Braille, vull dir puntejat. Perquè, de fet, hi ha alguns fragments escrits en Braille, però quan dic “escrits” vull dir “escrits visualment”, es a dir, amb tinta només. Cap puntejat ni cap relleu. De manera que els infants (cecs o no) deixen de tenir l’experiència “tàctil” de saber com és la lectura del sistema Braille.

L'eriçó bru

FITXA
=====
Títol: L'eriçó bru
Autor: Anna Musons
Il·lustrador: Maria Beitia
Edició: Intrèpid Bus, 2011
Edat: fins a 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Jo no li he vist el què, en aquest àlbum. Ho sento, però no li he vist. I em sap greu perquè penso en aquella persona poc habituada a obrir i mirar llibres infantils; i penso que si un dels pocs llibres infantils que obre és aquest... doncs... doncs segurament després d’això no li quedaran gaires ganes d’obrir-ne cap altre més.
Anem per pams. Les il•lustracions: no m’agraden. Les veig brutes i confoses. Deliberadament? Es probable, però el fet que hagin estat fetes deliberadament així no les fa més boniques. El text es fa pesat de llegir. I això que són quatre ratlles però... t’hi has de posar, t’ho has de voler creure (perquè així ho ha dit l’autor, i prou...). Hi ha moltes incongruències, i això que a mi l’absurd m’agrada però les incongruències... doncs no tant. I si no, que algú m’expliqui a què obeeix que l’eriçó Bru (el protagonista d’aquest conte) no es pugui abraçar amb un altre eriçó que es troba en les primeres pàgines del conte però dues pàgines més endavant -sense que hagi passat cap fet excepcional entremig- sí que es pugui abraçar amb un mussol. Què passa? Que al mussol no el punxen les pues de l’eriçó? Jo no ho veig.
A mi, aquest eriçó, en Bru, em sembla un complet egoista. Abans no s’ha volgut abraçar amb l’altre eriçó perquè es punxaria (ell, el que li passés a l’altre tant li fa...) però després amb el mussol... vinga a abraçar-lo (i el pobre mussol què? No te cap dret?). Entremig, l’eriçó protagonista deixar anar perles com ara: “... no podia oblidar-se d’ell mateix” (què curiós, com si en algun moment ho hagués fet...).

Oh, quin dia més divertit!

FITXA
=====
Títol: Oh, quin dia més divertit!
Autor: Gyo Fujikawa
Il·lustrador: Gyo Fujikawa
Edició: Barcelona: Joventut, 2010
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: jocs, contes i cançons dels més petits


RESSENYA
=========
A la contraportada del llibre hi diu “encantador i d’estètica vintage”. Bé, suposo que podria ser... ja que no sóc una experta en determinar que és i que no és vintage. Però, per ser honesta, he de dir que jo no li he trobat “ni encant ni estètica ni vintage”. A mi m’ha semblat un conte més aviat cursi. Un pèl antic. D’aquells que podries trobar -amb les pàgines esgrogueïdes- en una caixa amb tot de coses velles.

De fet, ara que me n’adono, crec que aquest conte té una característica molt especial i que penso val la pena comentar, una característica de gran valor i més pròpia de la física quàntica que no pas de la literatura infantil, i és que te la capacitat d’anar enrere en el temps! De debò, perquè només començar a llegir-lo vaig sentir dins el meu cap una veu terriblement aguda (aquell to que fan servir alguns adults per a comunicar-se amb els més petits) narrant-me cada una de les situacions, i també vaig tenir la sensació de tornar al pati de l’escola -però no al pati de la que havia estat la meva escola... si no al pati de l’escola dels meus pares-. La senyora que me’l llegia també portava ulleres molt gruixudes, un monyo molt tibat i una bata de ratlles.

L’argument del mateix és retratar el pas d’un dia qualsevol en el món dels més petits, des de l’esmorzar fins als jocs de pati. Entre cançons, poemes i rodolins transcorre tota una jornada d’activitats pròpies dels infants.

Això sí, coherent ho és... i molt. Perquè s’ha de reconèixer que és igual de cursi el text que les il•lustracions. No pateix cap tipus d’anacronisme en aquest sentit.

Mi amigo Álex

FITXA
=====
Títol: Mi amigo Álex
Autor: Mikel Gurrutxaga
Il·lustrador: Maite Gurrutxaga
Edició: Pontevedra, Factoria K de libros, 2010
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: contes amb valors, buscar un amic en la solitud


RESSENYA
=========
Mi amigo Álex és un llibre pels més petits, una història per llegir conjuntament amb els pares, ja que, més d’una vegada caldrà l’ajuda de l’adult per entendre la història del conte o el què ens pretén explicar.

Isabel se sent sola, viu a una casa de camp amb els seus pares i sempre juga amb un molt amic seu, Álex. Un amic imaginari que un bon dia va desaparèixer. Isabel va canviar de casa amb els seus pares i de cop Àlex va tornar a aparèixer i a fer-li companyia. Finalment la nena fa amics i Àlex ja no la visita. De cop i volta quan ella menys s’ho espera torna a aparèixer i es despedeixen ja per última vegada.

Argument poc convincent, història més aviat avorrida, sense una trama clara i el final no ajuda a millorar la història sinò el contrari. Les il•lustracions són més aviat tristes, color apagats i les cares dels personatges quasi sempre manifesten tristesa o preocupació. I no ens deixem l’Àlex, un monstre còpia del monstre protagonista del film monstruos S.A, però menys graciós i més babau.

La vida y poesía de Miguel Hernández

FITXA
=====
Títol: La vida y poesía de Miguel Hernández
Autor: Rosa Navarro Durán
Il·lustrador: Jordi Vila
Edició: Barcelona: Edebé, 2010
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: biografia literària


RESSENYA
=========
Retrat biogràfic il•lustrat de Miguel Hernández, aparegut amb motiu del centenari del naixement del poeta. L’autora, catedràtica de literatura i experta en acostar textos clàssics al lector infantil, ens ofereix una interessant panoràmica de l’obra d’Hernández, així com dades concretes relatives al context i al contingut de cadascun dels seus llibres. Tanmateix, el to de la narració és heterogeni i la lectura se’n ressent.

La vida de Miguel Hernández és plena de fets tràgics que l’autora repassa fidelment. Però, per fer-ho, adopta una veu asèptica que vol ser equànime quan aborda fragments susceptibles de crear polèmica. Així, un relat d’infantesa que sembla introduït per un “hi havia una vegada” (amb “hermanitos y hermanitas”, pobresa i natura bucòlica) acaba donant pas a una narració poc compromesa de la seva vida adulta, veraç però merament expositiva, sense gust per la paraula: com si el llibre, decidit a defugir tota càrrega ideològica, li digués al seu lector “ja ho entendràs quan siguis gran”. Bona part de la LIJ fa temps que evita injectar apologies o lliçonetes morals, i trobo que això és un encert. Però l’elaboració d’un llibre sobre La vida y poesía de Miguel Hernández obliga a ser francs i a explicar els esdeveniments obertament, sense amagar-los sota una pàtina conciliadora, o bé a dedicar el volum únicament a l’estudi i divulgació per a públic infantil de la seva poesia. De fet, els apunts per iniciar els lectors en la comprensió i el gaudi estètic dels versos d’Hernández són excel•lents. Llàstima que, en proporció, siguin tan escassos, i que la presència de poemes sigui purament testimonial.

La vida y poesía de Miguel Hernández és un llibre descompensat, que més aviat sembla fet per a pares que ho ignorin tot sobre el poeta i vulguin explicar-ho als seus fills aprofitant l’efemèride.

Retrum

FITXA
=====
Títol: Retrum
Autor: Francesc Miralles
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 14
Temàtica: novel·la "gòtica"


RESSENYA
=========
De Retrum em va cridar l’atenció la seva portada: negra negríssima amb un rostre de perfil en blanc i negre i el títol en rosa xiclet. Però de seguida me’n vaig adonar que no hi havia gaire més. Al meu entendre es una història rocambolesca amb un desenllaç forçat que deixa indiferent al lector.

La trama es centra en un noi anomenat Cristian, qui en un accident perd al seu germà bessó. Aquest fet el fa un ser solitari fins que coneix dues noies i un noi d’una tribu urbana anomenats gòtics. Com a tret característic un gòtic va sempre vestit de negre, amb la cara blanca, els llavis morats i sent una estranya fascinació per la mort i tot allò que l’envolta.
El Cristian se sent atret per la mort però també per l’Alèxia, una component d’aquest trio. Quan inicien una relació romàntica, cap a la meitat del llibre, aquest pren un gir i ella es assassinada. Però a partir d’aquí el noi veu a la seva estimada en diferents ocasions: ja no s’entén gaire si la morta es ella i se li apareix un fantasma, si es la seva germana bessona (ja que l’Alèxia també te una germana bessona morta) o què passa exactament.
El final del llibres és precipitat i sense gaire sentit, semblant a una novel•la de misteri de poca qualitat on a corre cuita cal descobrir l’assassí i la trama per enllestir aviat.

La novel•la te una pàgina web amb una banda sonora: la música que el Cristian escolta a la seva habitació, i diferents fotografies de cementiris d’arreu, així com la possibilitat d’establir contacte amb fans del llibre i del moviment gòtic.

Emily the Strange. Els dies perduts

FITXA
=====
Títol: Emily the Strange. Els dies perduts
Autor: Rob Reger i Jessica Gruner
Il·lustrador: Rob Reger i Buzz Parker
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009
Edat: a partir de 9/10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Heus aquí un personatge que va néixer en unes calcomanies, després va passar a les samarretes i bolsos de moda alternativa d’estètica gòtica, més tard a les pàgines d’un còmic i després a un llibre (o el què sembla que serà una sèrie de moment de quatre volums). Estèticament és un personatge suggerent que ben segur tindrà el seu públic però literàriament el llibre m’ha semblat fluix, avorrit i totalment prescindible. Per això he de dir que el meu comentari és parcial perquè no he acabat el llibre.
Emily és una nena d’uns tretze anys que té amnèsia i apareix en un estrany i petit poble anomenat Blackrock. Viu en una caixa de cartró al mig del carrer i troba feina en un bar que es diu Masmorra. La sensació és que tot el llibre s’esforça per mostrar uns personatges fora del normal, estranys, i una Emily que fa coses fora de la llei... però tot sona molt poc creïble. A mi no m’ha atrapat gens, caldrà veure ara el públic jove.
En aquest enllaç podreu veure el seu origen i tot el que fa referència als seus creadors, pel•lícules futures, etc. Només dir-vos que el seu creador va dibuixar l’Emily com a imatge d’ una línia de roba per patrocinar el seu equip de patinadors...

Un amor de libro

FITXA
=====
Títol: Un amor de libro
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: -
Edició: Zaragoza: Edelvives, 2008 (Ala Delta; Serie Azul; 65)
Edat: de 8 a 10
Temàtica: -


RESSENYA
=========
Qué lástima que, con lo bien que empieza, dé la sensación de que el autor no haya sabido cómo terminar la historia del libro enamorado de la bibliotecaria y haya decidido dejarla inacabada y ponernos un cuento dentro del cuento que, ni viene a cuento (valga la redundancia), ni satisfará a los lectores que esperan saber cómo termina el libro enamorado y la bibliotecaria enferma.

Total, que la primera mitad del libro el autor nos pone en situación (dos niñas, mejores amigas, que se turnan para leer el mismo libro en la biblioteca, cada una un día diferente de la semana, y que descubren que hay un libro que cambia de estado de ánimo según cuál sea el estado de ánimo de la bibliotecaria), y cuando la historia está llegando al punto culminante, nos cuenta la historia que incluye otro libro, “El marcapáginas de Augusto”, y que habla de los hábitos lectores del protagonista.

Lo dicho... una lástima.

La misteriosa sociedad Benedict

FITXA
=====
Títol: La misteriosa sociedad Benedict.
Text: Trenton Lee Stewart.
Il·lustracions: - .
Edició: Ediciones B, 2008.
Edat: A partir de 10 anys.
Temàtica: Aventures.


RESSENYA
========
Reynard Muldoon es presenta a un examen per a joves prodigis buscant “oportunitats especials”. L’examen consta de diverses proves eliminatòries, cadascuna més complicada que l’anterior, de manera que al final del dia només han aconseguit passar-les quatre persones: en Reynard, en Palillo, la Kate i la Constance. Tots quatre coneixeran al sr. Benedict, el qual els demanarà ajuda per aturar els plans d’una misteriosa organització que planeja dominar el món. Per aconseguir-ho s’hauran d’infiltrar en un centre d’estudis especials on tot està permés.

Aquest és l’argument bàsic de la novel·la de Trenton Lee Stewart. Una novel·la que comença bé, però que decau poc després del principi, quan els protagonistes comencen a demostrar que no són tan intel·ligents com ens havien fet pensar i, sobretot, quan la trama es fa insostenible, amb situacions i diàlegs que només serveixen per preguntar-nos una i altra vegada “per què fa això?”, “per què no ho havien fet abans si sabien la solució?”, “com és possible que els dolents siguin tan babaus i estiguin a punt de dominar el món?”...

En fi, una novel·la prescindible d’un autor l’obra del qual s’ha comparat en ocasions amb la d’autors com ara Lemony Snicket o Roald Dahl. Ves a saber per què.

[Pàgina oficial]