Els calçotets del llop

FITXA
=====
Títol: Els calçotets del llop
Autor: Wilfried Lupano,
Il·lustrador: Mayanna Itoïz i Paul Cauuet
Edició: Barcelona. Editorial Astronave, 2018
Edat: A partir de 3 anys


RESSENYA
=========
La por és un tema que ens acompanya al llarg de tota la nostra vida. “El llop vindrà i et menjarà” era una fórmula tradicional per fer que els nens marxessin a dormir i encara avui els contes i les històries estan esquitxats de personatges que en fan, de por. La por ens genera rebuig i alhora atracció. D’on surt sinó la fascinació pre i adolescent per les històries de terror? O el fet que tants i tants contes infantils, antics i moderns, continuïn donant-li voltes i més voltes a la figura del llop.

Els calçotets del llop és un àlbum sobre la por. Hi ha una història: la història, per suposat, d’un llop, el rei dels dolents. El llop és, en aquest bosc, un personatge gairebé mític: ningú no l’ha vist però sap que és dolent i que es menja els altres animals. I si algun animal desapareix, com de fet ha passat amb els tres porquets, és evident que ha estat el llop qui se’ls ha cruspit. Així, tota la vida al bosc s’ha configurat al voltant del llop o, més aviat, al voltant de la por al llop. El negoci de la por (us sona?) ha fet florejar pròsperes activitats comercials: tanques antillop, alarmes antillop, trampes per a llops, karate antillop, novel·les sobre els crims del llop... Però un bon dia el llop apareix i resulta que no en fa de por! El llop, ridiculitzat amb uns divertits calçotets de ratlles, explica que el que el feia tenir tant de mal humor era que tenia fred al culet. Així que aquells calçotets li han canviat la vida: l’han convertit en un animal tranquil i amable que no té cap intenció de fer mal a ningú. Però, ara, què? Tot i que els animals vivien atemorits la seva vida tenia un sentit molt clar. Ara n’hauran de cercar un altre.

Publicat per Astronave, el segell infantil creat per l’editorial de còmic Norma Editorial, és l’aventura infantil de Wilfried Lupano (guionista) i Paul Cauuet (il·lustrador). Autors de la sèrie Los viejos hornos, que els ha valgut diversos premis a França i a Bèlgica [premi dels llibreters francesos de còmic (2014), premi de la crítica (2014) i premi del festival d’Angoulême (2015)], Lupano i Cauuet, amb Mayanna Itoïz, es llancen a crear una sèrie infantil que porta ja quatre volums al mercat de llengua francesa. Els calçotets del llop n’és el primer.

La trama és una trama senzilla i divertida. Tot i que els autors hi posen al servei les tècniques del còmic que tan bé coneixen, ens trobem davant d’un àlbum. En aquest sentit cal destacar que Lupano ha entès molt bé les característiques d’aquest gènere infantil. Així l’estructura narrativa parteix de la doble pàgina i és només en alguns moments en que s’empra la vinyeta, generalment per fer avançar l’acció. Les dobles pàgines combinen algunes sense text, centrades en un moment dramàtic per la història, per exemple, amb d’altres plenes de personatges on les diferents subtrames tenen joc en paral·lel.

La il·lustració és amable però divertida, buscant l’humor també en la part gràfica. El text, presentat amb una tipografia de pal clàssica del còmic però a una mida generosa, deixa el protagonisme als personatges. Els diàlegs són preponderants i, de fet, el narrador únicament apareix en dos moments. El primer és al començament, amb una obertura clàssica que per un instant ens fa pensar en un conte tradicional: “A dalt del bosc viu el llop que fa més por, un crit que glaça, un esguard esfereïdor”. L’altre moment és al final, per donar la nota gamberra del llibre que és, d’altra banda, el subtema que s’amaga darrera del tema genèric de la por: què és el que ens fa por i què és el que ens hauria de fer por.

Tot i que l’editorial el recomana a partir de tres anys, i he mantingut el seu criteri a la fitxa, penso que lectors a partir de 5 i 6 anys en gaudiran molt més. A més a més, la seva proximitat al còmic i la lletra de pal facilitaran la lectura per part dels que estan començant a llegir de manera autònoma. Podran fer-ho a mode de joc, saltant d’un comentari a un altre, amb el suport proper de la imatge i de l’estructura narrativa. De la mateixa manera, el joc metaliterari (amb referències a contes clàssics com Els tres porquets), el puntet gamberro i les moltes preguntes que suscita el tema de la por tal i com està tractat, el fa també idoni per a edats més avançades. Finalment, lluny de ser un llibre moralitzador o educatiu, pot ser un àlbum interessant per a mestres, escoles, clubs de lectura... que hi trobaran el punt de partida per a reflexionar al voltant del tema de la por més enllà de la primera lectura.

Un àlbum, doncs, amb moltes vides i lectures per endavant.

L'elefantó tafaner

FITXA
=====
Títol: L'elefantó tafaner
Autor: Loes Riphagen
Traducció: María Teresa Rivas
Edició: Takatuka, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: clàssics


RESSENYA
=========
Un pequeño elefante curioso y azul pasea por una jungla de collage en blanco y negro. Así comienza la versión de Loes Riphagen (Oene, Países Bajos, 1983) del clásico de Kipling. El color se limita a este pequeño elefante preguntón y a algún elemento dentro la jungla. La primera página ya nos muestra el hocico de un animal escondido. ¿Cuál será?

En este álbum, Riphagen utiliza el color como elemento para encadenar la historia y despertar nuestra curiosidad. De esta forma, intentamos anticipar cuál será el siguiente animal que caerá víctima de las preguntas de nuestro curioso protagonista.

Pero, ¿cuántas páginas puede medir la trompa de un elefante? Después de mucho estirar, un animal que ha estado escondido desde la primera página hace estallar todo por los aires en una doble página a todo color.

Un libro lleno de detalles que concluye su historia con la última guarda.

Missió: mitjons justiciers

FITXA
=====
Títol: Missió: mitjons justiciers
Autor: Ds Sherringford
Il·lustrador: Elisa Rocchi
Traductora: Mercè Ubach Dorca
Edició: La Galera, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: detectius, bullying


RESSENYA
=========
Lectura lleugera detectivesca d'un grup de cinc amics que pertanyen a l'Agència AlfaZeta, especialista en resoldre problemes greus. Els components són tres noies i dos nois entre 7 i 13 anys, cadascú amb un nom en clau i una particularitat destacada.

La colla viu a l'Illa de Man, que forma part de les illes Britàniques, i es desplacen allà on els reclamin, via una xarxa social dedicada i reservada a nois i noies menors de 16 anys. En el primer dels seus llibres resolen el cas a la Illa de Man i en els següents llibres es desplacen a Bèlgica, Gibraltar, França, Mali i Guinea. En aquesta ocasió, viatgen un cap de setmana a Milà, Itàlia, per descobrir perquè l'Allegra canvia l'humor i no es relaciona com abans amb el seu entorn.

La coberta ja ens dóna una pista del tema de la missió a investigar, hi posa "Stop bullying", i es que l'Allegra se sent avergonyida a causa d'uns companys de classe que se'n riuen de la seva forma de vestir. L'enginy dels agents secrets farà girar la truita i que tot torni a la normalitat.

Aquest llibre forma part de la col·lecció "Anita Garbo's secret agency" i actualment consta de sis volums, cadascú ambientat a un lloc del món. Es poden trobar en català i castellà. Els llibres es poden llegir desordenadament, ja que a l'inici et situa, a les guardes hi ha una fitxa de cada component i t'ubica on es desenvoluparà l'acció.

Temps era temps en un bosc màgic

FITXA
=====
Títol: Temps era temps en un bosc màgic
Autor: Chris Riddell
Traducció: Mònica Font i Garcia
Edició: Baula, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: contes tradicionals


RESSENYA
=========
Chris Riddell és un il·lustrador i escriptor anglès molt reconegut a nivell internacional. Aquí el coneixem sobre tot per les històries de l’Ottolina i l’Ada Goth, dos personatges que viuen aventures de tota mena amb humor i diversió assegurada. Però Riddell ha col·laborat amb molts escriptors per il·lustrar històries diverses que han afegit aquell punt divertit que no pot decebre.

Aquesta vegada ens ofereix una mena de “road movie” amb personatges de la literatura tradicional infantil. Tot comença amb la Capelineta verda que és convidada a una festa de la Rapunxó. A llarg del camí que la portarà a la Torre alta del bosc màgic, trobarà un munt de companys dels contes que molts coneixem. Ara bé, Riddell els dona vida pròpia i ens pica l’ullet per tal d’esbrinar a quina història pertany cada personatge. Tot envoltat d’un sentit de l’humor, diria jo, molt britànic.

El format gran del llibre permet a Riddell esplaiar-se amb les il·lustracions. I, com sempre, amb detalls que els bons observadors percebran, comprendran perquè hi són i en gaudiran. Com a bon caricaturista, cada personatge és significatiu i va més enllà de la imatge que coneixem i que ens imaginem. I per això aquest llibre és tan atractiu, perquè Riddell sap com donar la volta a les històries tradicionals que tot infant té en el seu record.

Val molt la pena oferir aquesta alternativa. Ara bé, caldrà tenir un mínim bagatge en contes tradicionals per gaudir plenament de la història, és a dir, si els infants reconeixen tots o alguns dels personatges que hi surten podran descobrir la imaginació desbordant que l’autor els brinda. I, això si, riure plegats amb els detalls tan divertits que ofereix.

Deixeu-vos, doncs, portar per aquest viatge,

“perquè el camí a través del bosc impressiona,
i sempre et posa a prova.
Cada sender nou emociona
I cada passa que fas és una pàgina nova.”

El señor de los ladrones

FITXA
=====
Títol: El señor de los ladrones
Autor: Cornelia Funke
Traducció: Roberto Falcó
Edició: Barcelona: Destino Infantil & Juvenil, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, fantasia


RESSENYA
=========
¿Quién es el Señor de los Ladrones? Para los hermanos Próspero y Bonifacio, este enigmático personaje es la luz al final de un oscuro camino. Los hermanos acaban de quedar huérfanos. Su rica y estirada tía debía hacerse cargo de ellos, pero en realidad sólo quiere adoptar al pequeño Bo. Para impedir que les separen, Próspero y Bo huyen de Hamburgo hasta Venecia, la ciudad idílica de la que tanto les había hablado su madre. Allí se unen a una pandilla de niños de la calle que viven en un cine abandonado y subsisten gracias a la ayuda de un chico, no mucho mayor que ellos, que se hace llamar Señor de los Ladrones.

Convencida de que Próspero y Bo están en Venecia, su tía contrata a un detective para que los encuentre. Así que los hermanos y sus nuevos amigos deberán moverse por la ciudad esquivando al detective y, a la vez, cumplir con el encargo que un misterioso conde hace al Señor de los Ladrones: robar un ala de madera relacionada con una antigua leyenda.

Esta historia está plagada de enigmas. Para el detective, el del paradero de los hermanos fugitivos. Para la pandilla, el del extraño robo que les encarga el conde. Y no menos importante es el enigma de la identidad del Señor de los Ladrones: los chicos descubrirán que la vida de este personaje no es tan heroica como él la describe, que tiene sus propios problemas familiares… Las tres tramas convergen en una aventura trepidante, ambientada en la Venecia real de
las góndolas y los turistas pero aderezada con tintes fantásticos.

No se trata de una novedad. Cornelia Funke, reconocida y prolífica autora alemana de literatura infantil y juvenil, publicó este libro en el año 2000, y poco tiempo después apareció la versión castellana. La novela tuvo un gran éxito, fue traducida a más de una veintena de lenguas e incluso fue llevada al cine como El Príncipe de los Ladrones. Si ahora vuelve a cobrar protagonismo es porque la editorial Destino la ha publicado con un nuevo formato.

Pese a tener casi veinte años, El Señor de los Ladrones ha resistido muy bien el paso del tiempo. Su lectura es muy ágil. A los lectores de hoy, como a los de antes, les enganchará esta historia de amistad y hermandad. Una historia de niños que intentan sobrevivir sin ayuda en un mundo de adultos que no les comprenden. Una historia de niños que, al contrario que Peter Pan, sueñan con dejar de ser niños; pero también de adultos que desean recuperar su infancia. Una historia de sueños que quizás puedan cumplirse…

Veo veo, ¿qué ves?


FITXA
=====
Títol: Veo veo, ¿qué ves?
Autor: Emmanuelle Ponty
Edició: Zahorí, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: endevinalles i creativitat


RESSENYA
=========
Aquest llibre és tota una troballa pensada per despertar la creativitat de petits i grans perquè, per obra i gràcia de la imaginació d’Emmanuelle Ponty, podem veure com unes tristes fulles d’enciam poden arribar a ser també el tutú d’una ballarina del Bolshoi, i com un petit aneguet pot transformar-se en l’astronauta més tendre de tota la història de la carrera espacial.

La il·lustradora i dissenyadora gràfica, Emmanuelle Ponty és l’autora d’aquests jocs amb imatges que faran volar la imaginació de qualsevol persona que s’hi apropi.

Ponty -fent servir només quatre línies fetes amb retolador negre i molta imaginació-, aconsegueix que tot tipus de fruites, llegums o animals es transformin en alguna cosa totalment diferent del que eren fins aleshores.

Així que, ja ho sabeu, agafeu un pebrot, feu-li una foto i, retolador en mà, mireu a veure quina faceta oculta podeu descobrir de l’esmentat pebrot!


Kami y las nueve colas

FITXA
=====
Títol: Kami y las nueve colas
Autor: M. C. Arellano
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Pastel de Luna, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: cultura japonesa, bondat, lírica


RESSENYA
=========
Kami y las nueve colas és un d’aquells llibres que t’hipnotitzen i t’atrapen des de la coberta, la qual ja ens ambienta a la cultura japonesa amb el gran sol, la tipografia de les lletres i la seva disposició. Resumidament, Arellano ens presenta la història que Kami, un esquirol d’allò més especial, explica a un altre esquirol anomenat Ezo, el qual salva d’una caiguda, la manera en què li van anar creixent nou cues.

D’aquesta manera, mitjançant capítols Kami conta seguint la cronologia dels fets tot el que li passa des que li surt la primera fins la darrera. Cadascuna fa referència a un aprenentatge i bona acció que ha realitzat, des de perdre la por i confiar en un mateix/a fins a curar una nena malalta, entre d’altres. De la mateixa manera que ocórrer al llibre ressenyat amb anterioritat, Història d’un jersei blau, en cap moment denota una intenció alliçonadora ni moralista, sinó que amb una naturalitat excepcional s’aporta aquesta visió de la vida des de la subtilesa i la lírica.

Val a dir que aquest viatge poètic per la cultura mítica i llegendària japonesa no s’aconsegueix solament a partir de les il·lustracions i la tipografia del text, sinó que també per la vegetació, la fauna i els personatges que conformen la història:


  • Ezo va ser un estat independent republicà de curta durada, entre els anys 1868 i 1869 i que actualment la coneixem per l’Illa de Hokkaido.
  • Kami són les divinitats pròpies del xintoisme. Són qualsevol cosa poderosa ja sigui beneficiosa o no, com ara les forces del creixement, la fertilitat, la producció natural, animals, fenòmens naturals... I pel que fa als humans, com que consideren que hem estat creats pels kami, veneren els seus avantpassats com a kami ancestrals i també a aquelles persones que han ofert un servei al seu poble o nació. En aquest cas, correspon el significat amb el nom que li correspon al protagonista.
  • Yukki-Onna és la dona de la neu com bé s’explica a la història, una figura popular molt coneguda al folklore japonès.
  • Saki, una espècie de cérvol molt comú a l’Àsia Oriental.
  • La grulla, molt venerada mitjançant les figures de paper Origami que quan formen un conjunt s’anomenen Senbazuru, com a símbol de bona sort i llarga vida.
  • Amaterasu Okami, la deessa del Sol, la qual es coneix per la seva calidesa i compassió per aquells i aquelles que l’adoren.


Les il·lustracions de Celej, suaus, fetes amb aquarel·la, llapis de colors i en algun cas amb collage, ens transporten fàcilment dins d’aquesta ambientació que, com ja he anat citant fins al moment, fa referència a la cultura japonesa: els detalls dels símbols, la tipografia dels noms dels personatges escrits en vertical, la manera en la qual s’introdueix el capítol definint a quina història es refereix... A més, amb la tècnica utilitzada aconsegueix adequar-se perfectament al que s’està narrant, és a dir que aquesta tendresa comentada amb anterioritat s’expressa també mitjançant l’aquarel·la.

Per últim, comentar que consten altres llibres en el gran bagatge de la LIJ que utilitzen aquest recurs d’usar el nombre de quelcom significatiu per tal d’explicar històries dins de la història –recorrent doncs a la coneguda metaficció-, com per exemple ocorre a Històries de ratolins d’Arnold Lobel, que com que hi ha set ratolins preparats per anar a dormir s’explica una per a cadascun.

Bé, i ja em despedeixo... espero que us agradi tant com a mi!

Veïns

FITXA
=====
Títol: Veïns
Autor: Àngel Burgas i Mar González
Il·lustrador: Ignasi Blanch i Anna Aparicio
Edició: Babulinka, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: convivència, compartir


RESSENYA
=========
Una nena i un nen comparteixen una doble pàgina. Van parlant i van pintant, fent cadascun d’ells el seu lloc. Una pàgina amb colors plens de vida, l’altra pàgina amb un sol color.
Però, sense adonar-se, ella entra a la pàgina d’ell, i els seus colors omplen l’espai. En aquest punt, ell dirà “Al meu dibuix mano jo!” i ella contestarà “Imperdonable!”, i passarà que una batalla campal de color i d’espai s’escamparà per les següents pàgines fins que... els nostres protagonistes cauran a la pàgina que no és, i veuran que el món pot ser de colors diferents.
Ella dirà: “I si provem de dibuixar?”
I ell contesta: “Plegats?”

Un àlbum il·lustrat per reflexionar sobre la possibilitat de compartir.


Potemkin

FITXA
=====
Títol: Potemkin
Autor: Pablo Auladell
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir d'11 anys


RESSENYA
=========
No sé si seré molt objectiu perquè, cal que us digui que, sóc un enamorat de la pel·lícula del Cuirassat Potemkin (1925) i de l’obra de Sergei Einsenstein en general. Segons la meva opinió, el seu cinema és el cinema pur, si entenem com en la feina del muntatge i d’una bona fotografia, s’hi amaga bona part de la qualitat d’una obra fílmica.

Aquest fet, el del muntatge, guarda molta relació amb

el món de la il·lustració i del seu llenguatge visual. Naturalment, com en aquest cas, del còmic. El fet que el cinema mut anés, en moltes ocasions i com és el cas, acompanyat d’interludis de text per ajudar a entendre la història, l’acosta d’allò més al món del llibre il·lustrat.

Aquest llibre és un clar homenatge a la pel·lícula d’Eisenstein, convertint-se en un encert demanar a Pablo Auladell la seva execució. La història narra les desventures dels mariners d’un vaixell de guerra el 1905 i del seu amotinament i queixa cap al sistema establert i les desigualtats a bord. Tot un preludi de la revolució que esclataria el 1917 i que un cop establerta, va voler reivindicar i/o fer propaganda dels fets ocorreguts al vaixell.

Quan veus una pel·lícula com aquesta, t’agradaria que alguns plans s’aturessin perquè restin a la retina per sempre. I això fa l’artista, recrear i donar nova expressivitat a plans cinematogràfics per a crear una obra seqüenciada d’alt valor. De ben segur, decidir quins plans escollir, no va ser una tasca fàcil. I l’artista ho fa dividint la pàgina en vinyetes, normalment sis quadrícules que es fan més grans i s’obren depenent de les necessitats expressives de la història. Algunes d’aquestes, van acompanyades amb text blanc que s’introdueix en una franja negra al costat superior de les vinyetes.

Es respecta el blanc i negre de la pel·lícula amb els matisos que el grafit pot generar, creant atmosferes que es mouen entre el realisme i l’oníric, marca de la casa de l’artista.

S’afegeix però color, el color vermell mínim i simbòlic de la Revolució.

Crec sincerament que aquest llibre el gaudirà més la persona que hagi visionat prèviament la pel·lícula. Al mateix temps, però, pot ser un magnífic punt de partida per a qui no ho hagi fet.

El llibre va acompanyat d’una presentació per part de l’autor i d’un fantàstic epíleg que ens ajuda a contextualitzar l’obra per part del crític cultural Jordi Costa que, com un servidor, admira l’obra del cineasta i del dibuixant. Dels dos artistes podem trobar també una petita biografia.


Diez cerditos luneros

FITXA
=====
Títol: Diez cerditos luneros
Autor: Lindsay Lee Johnson
Il·lustrador: Carll Cneut
Traductor: Miguel Azaola
Edició: Ekaré
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
La lluna plena fa segles que exerceix el seu atractiu sobre els habitants del nostre planeta. Tant és que siguin humans com animalons...o animalons que es comporten com els humans, com és el cas dels deu porquets d’aquest àlbum, que potser pren com a punt de partida una popular cançoneta anglesa per aprendre a comptar.

La presentació dels cinc porquets i cinc porquetes protagonistes de l’aventura ja es fa a les pàgines de guarda, tots en pijama o camisa de dormir perquè són a punt d’anar al llit, només que en iniciar el llibre ja es veu la mare és la primera a dormir-se (no és estrany, amb tant trapella a casa!) i ells s’escapen per la finestra, atrets per la lluna plena. Aquí comença la peripècia, amable, senzilla, tan plena de petites entremaliadures innocents com de detalls escrupolosament dibuixats pel magnífic Carll Cneutt, que el lector/a pot anar descobrint, observant i enfilant imatge rere imatge, amb gran gaudi i plaer.

El fil narratiu d’aquesta aventura nocturna ve pautat per unes quartetes molt ben traduïdes i lliurament adaptades per aquest insigne traductor que és Miguel Azaola, de qui ens complau retrobar-ne la pista literària, i la traça per rimar un text aliè.

També ens complau que Ekaré s’hagi enamorat d’aquest llibre i ens el faci a mans, perquè el que compta no és tant l’argument en si dels deu porquets fugats, sinó el magistral treball d’il·lustració que ens mostra. Amb una paleta cromàtica on els tons clars destaquen nítidament sobre els fons obscurs, amb una habilitat expressiva que permet als més joves lectors identificar-se a fons no tant sols amb allò que fa sinó també amb allò que sent cadascun dels personatges, amb una seqüencialitat mil·limetrada on fa de bon observar l’itinerari parabòlic que segueix la lluna doble plana rere doble plana, incitant al lector a desplaçar la seva mirada en el sentit de la lectura d’esquerra a dreta, i amb aquell bri d’ironia enjogassada que tant permet que la casa dels elefants sigui al costat de la dels ratolins sense temor ni espant com que descobrim el dibuix del propi àlbum que estem llegint en més d’una il·lustració, aquest és un d’aquells àlbums imprescindible i modèlics que, en paraules de Sophie Van der Linden “se confirma como una narración visual tensada de extremo a extremo del àlbum”, és a dir, com una irrefutable petita joia dins d’aquesta modalitat comunicativa.

Combi

FITXA
=====
Títol: Combi
Autor: So Yun-Kyoung
Traducció: Ismael Funes Aguilera
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 12 anys


RESSENYA
=========
Segons explica l’autora coreana So Yun-Kyoung en aquesta entrevista cal buscar l’origen d’aquest llibre en una exposició d’algunes de les imatges realitzades en gran format (80 cm x 115 cm). Posteriorment, a partir de la proposta del seu editor, va escriure una història de ciència ficció que unís tot aquell treball visual. El procés de creació del llibre, doncs, va ser al revés del què sol ser habitual. I va ser difícil perquè implicava inventar una història per unes imatges que havien nascut lliurement i independents.

Quan li pregunten a l’autora sobre el llibre, comenta que no creu que sigui un àlbum il·lustrat per infants, sinó més aviat un llibre d’imatges artístiques per a joves i adults. Els dibuixos estan fets a llapis, i en alguns casos colorejats amb llapis i tintes de colors. És un llibre bell, molt ben editat, però que desprèn molta tristesa.

Després d’una petita introducció que ens presenta un escenari apocalíptic, on els joves supervivents de la Gran Guerra s’han hagut d’adaptar a una nova vida, ens trobem un catàleg o una galeria d’éssers estranys, resultat de la barreja dels humans amb insectes, amfibis, rosegadors o algunes formes de vida marina. Els mamífers han desaparegut i els homes i les dones només podran viure si són capaços d’unir-se amb altres espècies. Només amb aquesta simbiosi han pogut adaptar-se per aconseguir aliment, refugi i defensar-se de les espècies enemigues.

El futur que ens mostra So Yun-Kyoung és molt poc optimista. És un llibre que convida a fer una lectura ecologista, plantejant-nos el futur d’un planeta que la mà de l’espècie humana ha destrossat. Però també es pot llegir en clau més personal, fent incidència en aquell punt de les nostres vides on la soledat és molt gran i ens sentim éssers estranys, que no encaixem en cap categoria.

Había una vez... cuentos con pictogramas

FITXA
=====
Títol: Había una vez... cuentos con pictogramas
Autor: Madalena Matoso
Il·lustrador:
Edició: Anaya 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: contes de fades, contes populars, tradició oral


RESSENYA
=========
Quan vaig veure el llibre, així d’entrada tres coses em van cridat l’atenció: la coberta de color verd, la casa de cortines vermelles i el títol Había una vez..., però hi va haver una quarta em que va fer arrufar el nas: el subtítol “cuentos con pictogramas”. El que desconeixia era l’ús sorprenent i estimulant que Madalena Matoso en fa dels pictogrames. Quan l’obres, és meravellós, entres a un món visual, de colors, de personatges coneguts, de creativitat, de tradició oral i de moltes ganes d’explicar històries i de jugar.

Cada conte comença amb una doble pàgina a un sol color i un text en negre, l’inici de la màgica frase Había una vez... Quan gires la plana trobes personatges d’un conte, no en sabem quin, però podem començar a jugar, a intentar esbrinar de quin es tracta, a recrear una història... el narrador en farà la seva pròpia...

Cada full representa un personatge: una nena, un camí, una casa, tres bols... La pàgina és molt acolorida, es reconeix l’art de Madalena Matoso. La tècnica de dibuix és l’ús de colors plans i primaris i les formes minimalistes guanyen protagonisme amb una exquisida simplicitat tècnica i economia en el traç. És
un llenguatge visual que aconsegueix immediatesa. El lector s’endinsa en la proposta sense adonar-se. Al final del conte d’imatges hi ha transcrit el text amb les imatges intercalades, com a “pictogrames”. El llibre conté 8 contes de fades, els seus personatges i fa esment de la versió del compilador: Rínxols d’or, Els tres porquets, El gat amb botes, Hansel i Gretel, La caputxeta vermella, Joan i la fava màgica , Rapunzel i Les fades.

En tancar el llibre un altre fet em fa arrufar de nou el nas. Sembla que no està acabat, que li falta quelcom. I és que al 8è conte, Les fades, el que clou aquesta magnífica obra, li segueix la contraguarda, tal qual! En falta la guarda volant, la que uneix el cos del llibre amb les cobertes i que és la darrera pàgina d’un llibre. No he vist l’edició original publicada per Seuil Jeunesse amb el títol Il était une fois… Mon imagier des contes, però dubto que sigui voluntat de l’autora aquesta omissió. Em pregunto si Anaya ha sacrificat les planes que tancarien aquesta bella obra per estalviar costos?

Neu

FITXA
=====
Títol: Neu
Autor: Sam Usher
Edició: Patio, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: paciència, saber esperar


RESSENYA
=========
Un nen descobreix quan es desperta que ha nevat i no hi ha cap petjada. Vol sortir... ràpid! Però abans ha de vestir-se, rentar-se, posar-se les botes, i anar corrent a buscar l’avi per sortir a la neu. Treu el cap per la porta... ràpid, abans que arribin els altres! L’avi es dutxa, s’arregla, i el nen li va dient: no t’oblidis que ha nevat! L’avi li contesta: no et descuidis la bufanda! A poc a poc, altres personatges van apareixent i a la neu apareixen petjades. Veus la desesperació i la frustració del nen per sortir a la neu, mentre veiem també la tranquil·litat de l’avi que li va recordant tot el que s’ha de posar (la gorra, els guants)...

Per suposat, no es perdran la diversió, i veurem aquesta relació tan actual i especial entre l’avi i el net.

Les il·lustracions són molt boniques, i et permeten veure el cel i la neu amb l’aquarel·la. La coberta és especial ja que tan el títol com les petjades del pingüí imiten la sensació de la neu quan passes els dits per sobre.

Història d'un jersei blau

FITXA
=====
Títol: Història d'un jersei blau
Autora: Florencia Gattari
Il·lustrador: Albert Asensio
Traductora: Bel Olid
Edició: Pagès Editors (Nandibú), 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: família, avis, mort, superació, creixement, records


RESSENYA
=========
En aquest llibre Gattari ens explica la tendra història d’una àvia anomenada Elsa i el seu nét Nando. Des de la primera fins l’última paraula d’aquesta narració denota un to d’allò més poètic acompanyat d’un vocabulari ben elaborat que permet, com a lectors i lectores, poder submergir-nos dins de la quotidianitat que se’ns explica que viuen els seus personatges en el pas dels anys i embolcallar-nos, sense arribar a ser sensibler, d’emoció en moments delicats de la vida com ara la mort d’una àvia o el naixement d’un germanet. En tot moment, es tracta amb tanta naturalitat que aquests canvis tan significants esdevenen tot un aprenentatge i un creixement sobre la vida prescindint clarament d’una finalitat alliçonadora. De fet, l’àvia al llarg de la història va donant consells cada vegada que tricota d’una manera molt especial: “Et faig una tebior per quan sentis coses que no t’agradin, un hotornoaprovar per quan se t’escapi el pipí al llit i dos punts de paciència: per quan tinguis pressa per fer-te gran”.

Quant a les il·lustracions d’Asensio, com sempre fascinants, podem afirmar que es complementen a la perfecció amb el relat, ja que enriqueixen el significat del text en el fet de transmetre realisme al mateix temps que emotivitat. El traç, la tècnica, les perspectives i els plans que podem observar... són de gran qualitat, de fet semblen fins i tot fotografies. A més, val a dir que, com en altres llibres que ha publicat l’il·lustrador, com ara El banc blau, està inund
at de detalls: els marcs dels quadres, el banc, la llana i en conseqüència el jersei, els vestits de la mare i l’àvia, els coixins del sofà, el barret i les espelmes d’aniversari... tot és blau; i en cada doble pàgina apareix el gat, ja sigui una part del seu cos o tot sencer.

Així doncs, Història d’un jersei blau és d’aquells llibres que es llegeixen potser amb rapidesa però que perduren a la memòria per l’empremta que deixen en el nostre bagatge literari i personal, ja que ens remouen per dins, ens ofereix un espai de reflexió i ens fan gaudir de la lectura i tot el que comporta.

La segona vida del Marc

FITXA
=====
Títol: La segona vida del Marc
Autor: David Nel·lo
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2018
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: records, memòria, cangur, reencarnació


Premi Gran Angular

RESSENYA
=========
El Premi Gran Angular 2018 ha recaigut en l’obra La segona vida del Marc d’en David Nel·lo (Barcelona, 1959).

L’Abel, un jove barceloní, és a punt de viure, amb un desconeixement total, una experiència que el marcarà per sempre i que té per nom: Marc. En Marc és un nen de cinc anys que, en paraules de la seva mare, és “força especial” i és aquest especial l’ input que mou a l’Abel, el narrador i protagonista d’aquest relat, a acceptar la feina de cangur. I aquí ens hem d’aturar si no volem desvelar el tema principal i la trama de suspens que es teixeix al voltant d’aquests personatges.

David Nel·lo, amb una gran trajectòria com a escriptor infantil, juvenil i d’adults i reiteradament premiat, escriu una història geogràficament propera, que es desenvolupa entre Barcelona i Torredembarra, de llenguatge planer i quotidià i introdueix uns girs inquietants que deixen el lector en suspens. Algunes de les escenes prenen un aire de relat cinematogràfic i ens sembla estar veient la dona asseguda al banc amb la mirada perduda, abatuda, uns guants de làtex a les mans, parlant a l’Abel i a ningú i a tothom dient «Gente mala, sí, gente muy mala». I menciono aquesta escena perquè l’autor ens hi farà tornar al tancar l’obra, com un cercle, com un bucle vital i fatídic que ens deixa a l’aire tot de preguntes.

La segona vida del Marc té també temes paral·lels i personatges seductors que viuen el seu propi combat: l’Aurora, la mare d’en Marc, una dona amb molta empenta en el nivell professional que se sent abandonada pel seu company i que manté una mena de tensió sexual amb l’Abel que es farà càrrec durant un temps del seu fill. O la història del Roger, un amic del món el teatre, que dur el fet de ser homosexual en secret i té greus problemes de relació amb el seu pare.

Una novel·la ben treballada a nivell de relat i de caracterització dels personatges amb una història que atrapa i que genera preguntes sense donar resposta, cada lector ja cercarà la que més se li ajusti.

Enllaços: