Les quatre estacions

FITXA
=====
Títol: Les quatre estacions
Autor: Jose Antonio Abad Varela
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Hipòtesi, 2012
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Coincidint amb l'aniversari del naixement del compositor i intèrpret Antoni Vivaldi, el 4 de març del 1678, KALANDRAKA i HIPÒTESI han estrenat una nova col•lecció de Música Clàssica, que comença amb el llibre-cd Les quatre estacions, per apropar aquest gènere al públic infantil.

Tot inspirant-se en aquesta obra, l'autor José Antonio Abad presenta un relat bucòlic ambientat en un bosc, a on es descriuen els canvis estacionals. La fauna i la flora, la presència humana i el cicle de la natura marquen el text literari, que destaca per la seva elegància formal i per la capacitat per transportar al lector fins al paradís imaginari que l'artista plàstic Emilio Urberuaga -recordem, guardonat amb el Premi Nacional d'Il•lustració 2011- que il•lustra amb colors vius i intensos i amb el seu estil inconfusible aquestes pàgines.

L'àlbum inclou un disc amb la gravació del 2007 de “Les quatre estacions” per part de la violinista nord-americana Sarah Chang, acompanyada per l'Orpheus Chamber Orchestra, considerada per la revista BBC Music com la seva actuació més brillant. L’editorial ja ha mostrat anteriorment una sensibilitat especial per acostar la música clàssica als més petits i us asseguro que amb aquest àlbum la tasca és ben senzilla, ja que la història d’aquest esquirol enganxa als nens per la seva senzillesa i quotidianitat, alhora que ens permet jugar amb la música doncs cada passatge se’ns situa musicalment amb exactitud de minuts i segons, d’aquesta manera podeu fer petites audicions perquè els infants interpretin els sons, els ritmes, fins i tot podran identificar els diferents estats d’ànim del protagonista mercès a la magistral interpretació de Chang.

És indubtablement un títol indispensable a qualsevol biblioteca pública i escolar, esdevé una eina fantàstica per als professors que vulguin treballar la sensibilitat musical amb els nens i nenes, a banda de ser una bonica història acompanyada d’unes il•lustracions sensacionals del sempre genial Emilio Urberuaga, no caldria però ho diré, no permeteu que aquest àlbum il•lustrat manqui a la vostra col•lecció, l’heu de tenir, l’heu de gaudir.

Mira què tinc!

FITXA
=====
Títol: Mira què tinc!
Autor: Anthony Browne
Il•lustrador: Anthony Browne
Edició: Intermón Oxfam, 2011
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Arriba un moment, en la vida de tots els qui ens dediquem a això de llegir i comentar llibres de literatura infantil, en el qual ens enfrontem a un Clàssic – així, en majúscules. El moment et pot arribar davant d’un Maurice Sendak, una Kveta Pacovska, un Roberto Innocenti... A mi, m’ha arribat el moment quan em vaig trobar al davant aquest llibre de l’Anthony Browne i em vaig posar el repte de fer-ne la ressenya. Un repte autoimposat, però repte al cap i a la fi. Ningú no m’ha obligat, però volia demostrar-me a mi mateixa que era capaç de fer-ho.
Browne ens proposa una història amb dos infants protagonistes que són en realitat personatges al•legòrics que volen representar per una banda el materialisme i per l’altra el poder de la imaginació, del món interior. El materialisme és clar i evident pràcticament des de la pàgina 1 en la figura de l’Albert, el nen que va fardant davant del Joan de tot allò que té (una bici nova, una pilota nova, una bossa enorme de llaminadures, una disfressa de goril•la...). Sembla, però, que la sort no l’acompanyi, perquè per una banda, les seves preuades possessions no semblen despertar l’enveja que ell voldria en l’altre criatura, i per l’altra, les seves aventures sempre acaben malament (la bicicleta estrellada, la pilota trencant un vidre, la bossa de llaminadures provocant-li una bona indigestió...).
El perquè el Joan no es deleix per les joguines de l’Albert és el quid de la qüestió, i és possible que no ens n’adonem fins a la última plana, però de fet el senyor Browne ens ha estat deixant pistes “visuals” tot al llarg de les il•lustracions que acompanyen la història. Qui necessita de les “coses”, quan li ha estat concedit el do de la imaginació?
Que l’Anthony Browne és un dels grans creadors d’àlbums il•lustrats és quelcom que ja sabíem. Aquest llibre (que de fet no és nou: Everest el va publicar en castellà l’any 1981, i ara el recupera, tant en català com en castellà, Intermón Oxfam: un fort aplaudiment per ells!) n’és un bon exemple: diu el mínim, i utilitza les il•lustracions per mostrar què succeeix; passa de les il•lustracions d’una pàgina sencera a unes altres, dividides en vinyetes, quan el ritme ho demana; juga amb el que dibuixa i el que queda fora de marge de manera sobèrbia; no falten les cites “intervisuals” (ja sabeu: com intertextuals però a nivell d’imatge, perdoneu l’horrorós neologisme per manca de vocabulari) amb altres llibres seus o fins i tot amb referències històricoculturals (mireu el policia del parc... i mireu les seves sabatilles!); i un final que demana a crits que el lector torni al començament per embadalir-se de nou en els detalls, per comparar les planes en paral•lel, per buscar i jugar i imaginar... tal com fa el seu protagonista.

[Llegiu el comentari que va fer L'Elefant Trompeta d'aquest llibre].

El llibre que se sentia sol

FITXA
=====
Títol: El llibre que se sentia sol
Autor: Kate Bernheimer
Il·lustrador: Chris Sheban
Edició: Joventut, 2012
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El llibre se sentia feliç quan el llegien, i tot sovint algun nen se l’enduia a casa. Però el llibre es va anar envellint i ja gairebé mai ningú l’agafava del prestatge de la biblioteca. Fins que un dia, una nena va trobar el llibre solitari i va començar a llegir aquelles pàgines desgastades...

Heus aquí una història que als qui ens estimem els llibres ens ha enamorat, la narració del cicle vital d’un llibre de biblioteca, fantàsticament ben descrit, l’arribada: estada al prestatge de novetats on és el centre d’atenció, el desig de molts usuaris per fullejar-lo, llegir-lo i emportar-se’l a casa, el pas al prestatge genèric, on encara rep visites de lectors que això sí, cada cop són més espaiades, el viatge al magatzem on ja no hi ha cap mena d’interès per ell i el viatge final, a un mercat d’intercanvi, on troba un antic “amor”.

No puc negar que m’ha captivat, la història és tan entranyable i dolça que et sedueix des del primer moment, a més la manera tan senzilla com planteja alguns conceptes bibliotecaris el converteix en un títol ideal per treballar amb els nens i nenes en les visites escolars, ja que podem explicar què és el préstec, el retorn, els diferents espais de la biblioteca, el fet de tenir cura dels llibres ja que són un bé compartit entre tots els usuaris, etc., conceptes magníficament integrats dins la història de manera que gairebé s’expliquen per sí mateixos.

Les il•lustracions d'aquest llibre són obra d’un reconegut il•lustrador de nombrosos títols, ha guanyat tres medalles d'or i tres de plata atorgades per la Societat d'Il•lustradors de Nova York. En aquest cas ha treballat amb aquarel•la, grafit, i llapis de colors sobre paper, aconseguint un toc pictòric a unes il•lustracions de somni, d’aquelles que desitjaries veure penjades en una exposició per gaudir-ne llargament, elaborades amb colors suaus i càlids i dotant a la protagonista d’una expressivitat extraordinària.

Per tot això, indubtablement aquest àlbum il•lustrat que ens presenta l’editorial Joventut ha de ser present a totes les biblioteques (públiques i escolars) així com en aquelles col•leccions de persones que s’estimin els llibres, és una joieta!

Sílvia Cantos

***

Aquest és un d’aquest llibres pels que sento debilitat (de seguida ho entendreu). Per una banda el protagonista com indica el seu títol és un llibre (anem bé) i en segon lloc apareix una biblioteca! Què més podem demanar? Doncs que la història estigui carregada d’emocions i si les il•lustracions són de traç suau i colors càlids, ja ho tenim tot!!

El libro que se sentía solo ens parla de la vida d’un llibre en una biblioteca, en cap moment ens explica el conte que conté el llibre, però tampoc fa falta perquè la veritable història està en el que li passa al llibre. I quanta veritat!!
Al principi és “totalmente nuevo” detalla la autora, verd amb una cinta groga com a punt de llibre i a la coberta una nena sota un bolet. El llibre està exposat a l’entrada de la biblioteca “allí donde siempre se colocaban los libros nuevos” i és clar! Sempre estava entrant i sortint en préstec i molt poques vegades passava la nit a la biblioteca. Fins que amb el temps és traslladat a una prestatgeria de la sala infantil amb d’altres llibres molt bonics “que ya no eran nuevos” i tot i que ja no se l’emportaven mai seguia sent feliç. Van passar els anys...

“Entonces, una tarde, el libro quedó completamente olvidado en un rincón, donde un pequeño lector despistado lo había dejado, y ni siquiera la bibliotecaria lo encontró”

Però no patiu que apareix una nena, la Alícia, que el troba i se l’emporta en préstec. El llegeix amb el seu pare sis nits seguides i quan apaga la llum ella el llegeix sota la llum de la lluna i sempre que arriba a la darrera pàgina s’inventa un nou final feliç... “Alicia dormía con el libro verde debajo de la almohada para soñar con él.

Un dia torna a la biblioteca i el baixen al soterrani... Bé, no us explicaré més perquè no vull desvetllar la resta de la història. Només espero que el busqueu en alguna prestatgeria de la biblioteca o de la vostra llibreria preferida perquè és un conte per tenir a la tauleta de nit, per llegir-lo i rellegir-lo, mirar els seus dibuixos i imaginar la quantitat de llibres que es poden sentir abandonats i sols perquè ningú no els llegeix.

Segur que després de llegir aquest conte mirareu els llibres amb uns altres ulls i aprendreu a estimar-los més.
No vull acabar la resssenya sense ressaltar una frase que li diu la bibliotecària a l’Alícia:

“El libro estaba esperándote”

Segur que en algun lloc tens un llibre esperant-te... Si no l’has trobat, no deixis de buscar-lo!!

Susana Peix

Birgit

FITXA
=====
Títol: Birgit
Autor: Gudrun Mebs
Il·lustrador: Beatriz Martín Vidal
Edició: El Jinete Azul, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: malaltia, càncer


RESSENYA
=========
Birgit és la germana gran de la protagonista d'aquesta història. Tot comença quan li detecten un tumor al cap a la Birgit. Des d'aquest tràgic moment, la vida de la família canviarà per complet i dia rera dia anirem coneixent el desenvolupament de la malaltia i les conseqüències que té en la rutina diària de la mare, el pare, l'àvia i sobretot de la germana, que esdevé narradora d'aquest drama.

Vist des de l'òptica d'una nena petita qui no entèn gaire res del que està passant, la tragèdia sembla que s'endolci una miqueta, tot i que un cop acabes la lectura et deixa desfet. La por, l'esperança i la tristesa són presents en cada paràgraf i ens acompanyaran fins al final.

És un relat punyent i dur, com la malaltia que tracta. Per a molts lectors adults potser els semblarà una història no apte per a infants. Personalment penso, però, que lectures com aquestes serveixen als infants per a acostar-los a una realitat que existeix i amb la qual es poden trobar en algun moment. El llenguatge emprat és molt planer perquè és la nena petita la que narra, per tant l'infant no tindrà dificultats per comprendre tot el que es narra.

Les il•lustracions, on el to blau ens va marcant el ritme dels esdeveniments, són dures i ens van acostant junt amb el text cap al final.

Per acabar, potser seria interessant que si el lector és petit faci la lectura acompanyada d'un adult.

Al·lots al Via Llibre



A l'últim Via Llibre de la temporada, joves i literatura, i a partir del minut 19.30, també la llibreria Al·lots!

El meu avi

FITXA
=====
Títol: El meu avi
Autor: Marta Altés
Il·lustrador: Marta Altés
Edició: Macmillan, 2012
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest és un d’aquells llibres que t’enamoren, ple de tendresa a cada lletra i a cada pinzellada, parla amb gran tendresa de la gran estimació d’un nen cap al seu avi, hi ha poques relacions que estableixin vincles tan intensos com entranyables com els que es creen entre néts i avis, quantes vegades hem dit o escoltat allò de “El meu pare fa amb el meu fill el que mai ha fet amb mi”, és cert, sigui per la raó que sigui, existeix una innegable química entre avis i néts que Marta Altés ha sabut traslladar a la perfecció en la seva història.

Per una banda ha construït un text molt breu que ens descriu situacions molt quotidianes per a molts avis i àvies, com el fet que es fan grans, que a vegades se senten sols, que de vegades no reconeixen els seus parents però automàticament contrarresta la grisor d’aquestes situacions amb unes mostres espontànies i sinceres d’estimació del seu nét. Ha aconseguit dotar els personatges d’expressions que transmeten sense dubtes els sentiments que vol expressar a cada pàgina, amb unes il•lustracions molt netes, que respiren on es centre l’atenció únicament en els protagonistes i es deixen al marge decoracions de fons.

Una història dolça, perfecte perquè els avis i els néts comparteixin una estona més d’aquesta complicitat tan especial, regaleu-lo, no us decebrà.

Us deixo l’enllaç al bloc de l’autora per si voleu veure algunes mostres d’aquest i altres treballs seus.

Alas de mariposa

FITXA
=====
Títol: Alas de mariposa
Autor: Pilar Alberdi
Il·lustrador: Mercedes de la Jara
Edició: Barcelona: Bambú, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
No hay nada en el mundo que el pequeño protagonista de esta historia desee más que una cometa. Pero no se trata de una cometa cualquiera, sino de una muy especial: pertenece a un comerciante chino que, aunque la tiene expuesta en su tienda, no pretende venderla. Hacerse con la cometa no será fácil para el niño, como tampoco lo será enfrentarse a un dilema vital: conservar lo que siempre ha deseado o ayudar a volar a una mariposa herida.

Alas de mariposa es una historia corta y sencilla pero encantadora, cargada de ternura e imágenes poéticas. Una buena oportunidad para que los lectores descubran el verdadero valor de las posesiones materiales, del sacrificio y de la ayuda a los demás.

Si queréis seguirle la pista a la novela y comprobar su acogida entre el público, podéis leer el blog que su autora, Pilar Alberdi, ha creado para la ocasión.

Una pequeña casa en el bosque

FITXA
=====

Títol: Una pequeña casa en el bosque
Autor: Jutta Bauer
Il•lustrador: Jutta Bauer
Edició: Lóguez, 2012
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Cosas que me gustan de este libro:
- El formato: pequeño, cuadrado, con hojas de cartón, y las esquinas redondeadas.
- La historia: la amistad que atraviesa fronteras, capaz de vencer al miedo y de establecer vínculos allí donde uno creería que solo puede haber enfrentamiento.
- Las ilustraciones: a sangre, figurativas, clásicas, sencillas, sin grandes aspavientos, sin fuegos artificiales. Últimamente parece que el maximalismo es la tendencia y una echa de menos la simplicidad del pincel y el gouache y punto.
- El texto: breve, conciso, circular. Nada sobra. Nada falta.
- La combinación: al principio, texto e ilustración van de la mano. Como si la ilustración no tuviera nada más que añadir. A medida que avanzamos, nuestros ojos siguen leyendo el mismo texto, pues la situación se repite hasta tres veces, y es entonces cuando las ilustraciones vuelan para mostrarnos más, mostrarnos lo que el texto no cuenta y lo que resulta ser el corazón del álbum.

Cosas que no me gustan de este libro:
...

Magdalenes amb problemes

FITXA
=====
Títol: Magdalenes amb problemes
Autor: Anna Bergua
Il·lustrador: Carme Sala Villaplana
Edició: Proteus, 2012
Edat: de 7 a 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Magdalenes amb problemes narra la història d’en Pau, un nen de gairebé onze anys, alt i introvertit, al qual li agrada jugar a bàsquet i cuinar amb la seva mare els diumenges. Entre els dos fan una magdalenes boníssimes ... que no tenen cap problema; en realitat és en Pau qui el té. Fa poc s'ha canviat d'escola i tres nens més grans l'assetgen. Les seves burles i males passades s'han convertit en el principal malson d’en Pau. La situació el desborda; deixa de dormir, perd la gana, es desconcentra a estudi i es tanca a la seva habitació i en ell mateix per no empitjorar les coses ... o això creu ell. A poc a poc, descobrirà que una de les claus per desfer-se del problema és obrir-se a aquells que l’estimen, a més de posar-se en valor i d'afegir una dosi de valentia a la seva actitud.

L'amistat amb l’Edu, l'anterior "víctima" dels assetjadors, les atencions de la seva àvia i l'amor i l'exemple de la seva família, especialment de la seva mare, per la qual se sent "protegit, estimat i respectat", faran que en Pau s'adoni que "quan tot és fosc n’hi ha prou d’encendre el llum". Malgrat la seva edat, el protagonista de la història es veu obligat a reflexionar sobre temes tan importants com la pròpia por ("el pitjor enemic"), l'autoestima, el respecte pels altres o l'amistat, la qual cosa, finalment, no només l'ajuda a fer front els seus assetjadors i li dona força per no deixar que l’anul•lin, sinó que, a més a més, l’ajuda a ser millor persona. A través de les reflexions d’en Pau, Magdalenes amb problemes combina el to positiu amb què les autores aborden l'assumpte, amb els aspectes més crus del bullying, com ara el perfil dels assetjadors, la seva forma d'actuar o com se sent la víctima.

L'assetjament escolar o bullying, tot i ser un tema cada vegada més recorrent en la literatura infantil i juvenil, encara ara és un tema molt desconegut, i aquesta mateixa manca d’informació és una font d’aliment per als agressors que fixen en el seu punt de mira aquells infants o joves més tímids, introvertits, molt alts o baixos, escanyolits o més grassonets, aconseguint martiritzar-los i convertir en el seu dia a dia en un autèntic infern.

De la mateixa manera com en Pau i la seva mare cuinen unes delicioses magdalenes, Ana Bergua i Carme Sala, tàndem que repeteix després de la bona acollida del seu anterior treball ‘L’àvia necessita petonets’ (Proteus, 2010), han elaborat un llibre exquisit que obra una nova col•lecció Helena 7.14 de l’editorial Proteus i que s’estrena de forma immillorable amb aquest llibre il•lustrat, treballat amb la mateixa sensibilitat i aconseguint una història commovedora, tan crua en el seu plantejament com a positiva en la seva resolució, ideal per compartir en família i a l'escola i que no deixarà indiferent a ningú.

Sense cap mena de dubtes, aquest és un d’aquells llibres que els joves lectors han de llegir sí o sí, per el tema que tracta, però sobretot per la manera com es tracta.

Atrapat

FITXA
=====
Títol: Atrapat
Autor: Oliver Jeffers
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: València: Andana Editorial, 2011
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
M’encanta l’Oliver Jeffers, no ho puc evitar! Té la capacitat d’explicar històries com les que s’inventen els infants, sense tenir gaire en compte els límits de la racionalitat i el sentit comú que ens posem els adults quan ens acostem a la imaginació. I aquesta història, no m’ha decebut! A més de tenir aquests elements propis de l’imaginari de Jeffers, si ho volem, els ‘grans’ podem donar-hi una volta més.

Jeffers defineix el llibre com: ‘A tale of trying to solve a problem by THROWING things at it’ (un conte de com provar de resoldre un problema llançant-li coses). I és així: és la història d’en Floyd, un nen a qui se li enganxa un estel a la copa d’un arbre i, per provar de fer-lo baixar, no se li acut res més que llançar-li la seva sabata... que també es queda enganxada! Si voleu saber com acaba... l’haureu de llegir! I riureu molt! L’Oliver mateix ens ofereix un trailer:



No us perdeu les imatges del llibre (esbossos i originals inclosos) que trobareu al web de l’autor.

Número 5. El submarí perdut

FITXA
=====
Títol: Número 5. El submarí perdut
Autor: Lluís Llort
Il·lustrador: Oriol Malet
Edició: Barcelona: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: aventures, humor, història


RESSENYA
=========
Obrir el llibre per una pàgina qualsevol, amb la idea de fullejar-lo, i trobar-te el logo de la iniciativa Dharma. Per a alguns de vosaltres, el que acabo d’escriure probablement no tingui cap significat; però els fans de la sèrie Lost, com jo, entendreu per què no vaig trigar ni dos segons a decidir que volia llegir aquesta novel•la. Bé, doncs aquest és només un exemple del que podeu trobar a Número 5. El submarí perdut: un munt de picades d’ull a la història, la literatura, la televisió, l’arquitectura, la música...

La novel•la ens presenta en Nuno, un científic entestat a esbrinar què s’amaga darrere una invenció anomenada líquid transmatèric. La seva investigació el durà fins a l’illa de Madeira, on descobrirà que durant la Segona Guerra Mundial s’hi va celebrar una esbojarrada cursa internacional de submarins per decidir qui guanyava la guerra. Més enllà del valor històric de la seva troballa, en Nuno es trobarà immers en una aventura trepidant a la recerca d’un dels submarins, perdut durant la cursa, i d’un possible tresor.

A simple vista, podríeu pensar que Número 5. El submarí perdut és una novel•la d’aventures com n’hi ha tantes. Però és molt més que això. Només cal que doneu un cop d’ull a la part central del llibre: hi trobareu una mena de dossier secret que descriu el viatge de cada submarí a partir dels documents i les fotografies que va trobar en Nuno. El dossier, magnífícament il•lustrat per l’Oriol Malet, és tot un exercici d’imaginació: en Lluís Llort hi barreja personatges reals, fets històrics i ficció amb tanta habilitat que arriben a confondre’s, i acabes dubtant si realment el baró Von Thyssen o el germà de Pavarotti van participar a la cursa.

Per sort, el llibre inclou un interessant annex final on els autors desvelen què hi ha de cert i què de ficció en cada capítol. També hi expliquen com va sorgir la idea de la novel•la (tot va començar amb una il•lustració de l’Oriol i un repte perquè en Lluís n’escriguís alguna història) i el seu procés de creació. Es nota que tots dos autors van gaudir preparant aquest treball conjunt, i això fa que el lector gaudeixi també d’una història plena d’acció, creativitat i humor.

Un perro llamado vagabundo

FITXA
=====
Títol: Un perro llamado vagabundo
Autor: Sarah Lean
Il·lustrador: -
Edició: Noguer (Grup Planeta), 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: sentiments, família, amistat


RESSENYA
=========
Tot i que la novel•la comença amb la protagonista que es presenta dient ”Em dic Cally Louise Fisher i porto 31 dies sense parlar...” i que de seguida sabem que fa un any que la seva mare es va morir en un accident, que el seu pare no ho té gens superat, que el seu germà està sempre tancat a l’habitació davant l’ordinador i no li fa cas, que els seus professors no l’entenen... tot i això, no estem davant d’un llibre trist sinó davant d’un text sensible i emotiu, on les relacions familiars i, sobretot, l’amistat hi juga un paper essencial.
La Cally explica que veu la seva mare vestida amb un impermeable vermell i ningú se la creu, es troba un gos que la segueix a tot arreu, se’l vol quedar però ningú li fa cas, coneix un rodamón que li diu que ell té cura d’aquest gos mentre espera trobar el seu propietari i que ell també veu la seva mare... i és llavors quan ella se sent cada cop més perduda i deixa de parlar.
Però la seva família ha de canviar de casa i això permet que la Cally conegui uns nous veïns, una mare i el seu fill amb problemes físics, amb els quals hi estableix un fort vincle. Aquests amics juntament amb el rodamón i el seu gos, l’ajuden a afrontar i superar les seves angoixes.

Algú pot estar interessat?


[De moment, això no ha d'afectar les tertúlies ni el funcionament d'aquest blog, però us ho volíem fer saber també des d'aquí. Si coneixeu algú que pugui estar interessat, doneu-nos un cop de mà amb la difusió!]

A dormir, monstres!

FITXA
=====
Títol: A dormir, monstres!
Autor: Ed Vere
Il·lustrador: Ed Vere
Edició: Joventut, 2012
Edat: de 3 a 99
Temàtica:


RESSENYA
=========
T'has preguntat alguna vegada si en algun lloc, no gaire lluny d'aquí, hi podria haver... monstres?

A dormir, monstres! És una d’aquelles joies que de tant en tant apareixen i donen tant de joc aconseguint fer-te feliç, és un àlbum il•lustrat que ens narra un conte molt divertit sobre un monstre. Un monstre gros, verd i llefiscós que no voldríem pas tenir a prop, o sí? Ed Vere ha sabut jugar amb el doble sentit a cada pàgina del llibre aconseguint crear una intriga divertida, que porta als nens a dubtar de si realment la intenció del monstre és menjar-se’ls, quan en realitat descobrim que el que aquest entranyable personatge és fer-nos un petó de bona nit.


Les seves pàgines es troben il•lustrades amb imatges fetes imitant el traç infantil i treballades amb una paleta de colors vius i àcids, que es combinen amb una tipografia divertida que juga amb la mida i col•locació de les paraules. L’autor fa un ús molt encertat de les onomatopeies, permetent que la narració del conte esdevingui gairebé teatral (sempre que el narrador s’hi vulgui posar, és clar), de qualsevol manera, crec que tot plegat el converteix en una magnífica tria per una hora del conte.

I per si no fos prou, no vull oblidar-me d’esmentar que el rerefons de la història no és un altre, que l’eterna por als monstres de molts nens i nens, gràcies al to humorístic que pren, aquest conte pot convertir-se en una fantàstica eina per treballar aquest tema amb els infants, transformant la por en somriures, sense cap mena de dubte us el recomano i a més us faré un petit regal, us deixo un àudio amb la narració del conte, així jutgeu vosaltres mateixos.