Jo també seré mag!

FITXA
=====
Títol: Jo també seré mag!
Autor: Enric Lluch
Il·lustrador: Ismael Martínez
Edició: Barcanova, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: mags, relacions familiars


RESSENYA
=========
Atenció! Si a un infant li cau aquest llibre a les mans, segur que es convertirà en mag! És el que li passa a l’Arnau després d’assistir a l’espectacle del mag Magalín.

Amb l’ajuda del seu veí, d’un llibre de màgia i molta dedicació anirà aprenent molts trucs. Els hi ensenya als seus amics de classe i també s’hi aficionen. L’escola celebra el 25è aniversari i els alumnes han de preparar una actuació, alguns ballen, altres canten i els 4 amics fan màgia. El dia del festival és tot un èxit.

Tota aquesta història emmarcada dins de l’àmbit familiar. L’Arnau viu amb els pares i l’àvia materna. Més d’un infant se sentirà identificat al llegir circumstàncies de convivència típiques a totes les llars: trifulgues amb els pares, relació àvia-nét, tensió del cunyat amb la sogra, i també situacions a l’escola, amb els companys i els mestres.

En el llibre afloren diversos valors i actituds davant la vida. Entreveu que aprendre a ser mag no és fàcil, es necessita constància, esforç i paciència (l’Arnau diu als seus amics que si volen fer màgia han d’assajar molt, els trucs no els hi surten a la primera); respecte i agraïment (el veí que li ensenya els trucs és un avi que quan era jove feia de mag, l’Arnau sempre li agraeix la seva ajuda); l’àvia l’ensenya a ser educat i responsable (el renya quan diu paraulotes i només pot assajar després de fer deures); importància de la comunicació i la imaginació (la màgia representa interacció amb el públic, mentre fan els jocs de mans han d’entretenir i divertir inventar-se històries); confidencialitat (adverteix que els trucs són secrets); seguretat i empenta (com diu l’Arnau: la vergonya cria ronya). Tot regat amb molta il·lusió.

El text queda ben complementat amb il·lustracions a color. Els trucs estan dibuixats d’una manera molt gràfica i interpretable que fa que et vinguin ganes de fer-los.

Es tracta d’una lectura fresca. Tal com diu la dedicatòria del llibre, perquè els nens continuïn creient en la màgia i en l’encanteri.
Atenció! Si a un infant li cau aquest llibre a les mans, segur que es convertirà en mag! És el que li passa a l’Arnau després d’assistir a l’espectacle del mag Magalín.

Amb l’ajuda del seu veí, d’un llibre de màgia i molta dedicació anirà aprenent molts trucs. Els hi ensenya als seus amics de classe i també s’hi aficionen. L’escola celebra el 25è aniversari i els alumnes han de preparar una actuació, alguns ballen, altres canten i els 4 amics fan màgia. El dia del festival és tot un èxit.

Tota aquesta història emmarcada dins de l’àmbit familiar. L’Arnau viu amb els pares i l’àvia materna. Més d’un infant se sentirà identificat al llegir circumstàncies de convivència típiques a totes les llars: trifulgues amb els pares, relació àvia-nét, tensió del cunyat amb la sogra, i també situacions a l’escola, amb els companys i els mestres.

En el llibre afloren diversos valors i actituds davant la vida. Entreveu que aprendre a ser mag no és fàcil, es necessita constància, esforç i paciència (l’Arnau diu als seus amics que si volen fer màgia han d’assajar molt, els trucs no els hi surten a la primera); respecte i agraïment (el veí que li ensenya els trucs és un avi que quan era jove feia de mag, l’Arnau sempre li agraeix la seva ajuda); l’àvia l’ensenya a ser educat i responsable (el renya quan diu paraulotes i només pot assajar després de fer deures); importància de la comunicació i la imaginació (la màgia representa interacció amb el públic, mentre fan els jocs de mans han d’entretenir i divertir inventar-se històries); confidencialitat (adverteix que els trucs són secrets); seguretat i empenta (com diu l’Arnau: la vergonya cria ronya). Tot regat amb molta il·lusió.

El text queda ben complementat amb il·lustracions a color. Els trucs estan dibuixats d’una manera molt gràfica i interpretable que fa que et vinguin ganes de fer-los.

Es tracta d’una lectura fresca. Tal com diu la dedicatòria del llibre, perquè els nens continuïn creient en la màgia i en l’encanteri.

Què fan els grans durant el dia?

FITXA
=====
Títol: Què fan els grans durant el dia?
Autor: Virginie Morgand
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: professions


RESSENYA
=========
Un bon llibre de coneixements perquè aconsegueix parlar de cent-dotze feines ben diferents d’una manera lleugera i entretinguda.
El plantejament és el següent: aquest centenar de professions les ha ubicades en catorze espais i/o accions de tot tipus:
Des d’una escola a un hospital, passant per un teatre, un telenotícies, un aeroport i, perquè no, s’aventura també a descobrir les professions que s’amaguen darrere el risc, coses que es fan a l’aire lliure, o coses que passen al carrer Major de qualsevol ciutat.
Primer ens presenta en una doble plana l’espai i/o acció en qüestió. D’aquesta manera els menuts tenen una visió general del lloc que més endavant mirarem més a fons per descobrir vuit professions que li són escaients.
Per a ments curioses i amb ganes de tenir visions globals de les coses.

Críctor

FITXA
=====
Títol: Críctor
Autor: Tomi Ungerer
Edició: Kalandraka, 2016
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Críctor és la història d’una serp que arriba a una ciutat francesa com a regal per Madame Louis Bodot de part del seu fill, que es troba a l’Àfrica estudiant els rèptils. Madame Bodot rep la serp en una caixa amb forma d’O i en obrir-la... efectivament, fa un crit, ja que dins hi troba la serp que el seu fill li regala pel seu aniversari.

Després d’assegurar-se que la serp no és verinosa, es dedica a cuidar-la com si fos una mascota, o fins i tot com el seu propi fill, donant-li biberons i comprant-li tot el que necessita perquè la serp estigui contenta, fins i tot una palmera perquè es trobi com a casa. Li teixeix un jersei pels dies de fred i li prepara un llit còmode i calentó al costat de la palmera.

Allà on va Madame Bodot, va en Críctor. Fins i tot a l’escola on treballa com a mestra, i on els nens juguen amb en Críctor. Tot el poble arriba tenir-li molta estimació.

Les il·lustracions d’aquest àlbum són a dues tintes, verd i negre, i mostren el contrast entre el tranquil món d’un poble francès i la presència d’un animal e
xòtic però que no resulta estranya per a ningú.

Al llarg del llibre trobem petites bromes de l’autor, carregades d’humor negre, però que tot i que tenen ja més de mig segle, segueixen fent riure i sorprenent el lector.

[Més informació sobre Tomi Ungerer]

Bestiari salvatge d'estar per casa

FITXA
=====
Títol: Bestiari salvatge d'estar per casa
Autor: Sebastià Serra
Edició: Vilanova i la Geltru: El Cep i la Nansa, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
Primera obra on es posa de manifest la vàlua, fins avui ignota, del gran il·lustrador Sebastià Serra com escriptor i poeta.

La majoria de versos són quartetes: en total n’hi 34 que glossen, amb molt de brio, què li passa als animalons que veiem escampats per la doble plana. Només a la darrera d’aquestes hi ha un poema més llarg dedicat a l’aranya. En general, els protagonistes d’aquests poemes són bestioles petites “d’estar per casa”. I fins aquí, res no diferenciaria aquest llibre dels altres bestiaris coneguts. Si no fos...

Si no fos que no es pot parlar d’aquest llibre, de fet un àlbum amb tots els ets i uts, sense apreciar l’estret lligam entre les imatges i el text, del text amb el llenguatge oral, i de les imatges amb les imatges que apareixeran més endavant o més enrere del llibre. Així, la insignificant marieta que apareix a la primera plana, tindrà molt protagonisme a la segona i en veurem la fi a la darrera, i la gallina que treu el cap per l’angle inferior dret aquí, mereixerà una estrofa a la tercera plana i farà el xafarder a la quarta.

El conjunt obliga al lector a llegir i apreciar, d’entrada, què diu el text, per a copsar-ne la musicalitat, el doble sentit, i la seva relació intertextual amb frases fetes o costums quotidians i cançons tradicionals, però el millor del cas és que per a poder interpretar bé tot el calat de cada quarteta cal remetre’s també i ineludiblement a la il·lustració, de manera que, si mentre per llegir les 41 estrofes del total, un hi podria esmerçar, com a molt, deu minuts, posem per cas, l’exigència d’haver de mirar i remirar la imatge, d’anar endavant a endarrere de les planes fa que aquests pocs minuts siguin totalment insuficients i que aquest àlbum necessiti ben bé tres quarts d’hora per a poder, si més no, ensumar de què va.

Gran poeta, gran autor, gran llibre. Bravo!!!!