Esa gigantesca pequeña cosa

FITXA
=====
Títol: Esa gigantesca pequeña cosa
Autor: Beatrice Alemagna
Il·lustrador: Beatrice Alemagna
Edició: Boadilla del Monte, SM, 2012
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’àlbum, ens va portant, en llenguatge poètic, per una endevinalla que anirem resolent a mida que avança el llibre. Pàgina a pàgina, les il•lustracions i el text ens van acompanyant per diferents emocions i pensaments, que anem enllaçant amb el nostre propi bagatge emocional. És per això que és un àlbum preciòs per adults i bonic per acompanyar els infants en el seu aprenentatge emocional.

No està escrit a les estrelles

FITXA
=====
Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2012 (català); Nube de Tinta, 2012 (castellà)
Edat: a partir de 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
Tot i l’evident duresa del tema que tracta, aquesta novel•la ens presenta una entranyable història sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.

Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. A tots dos els agradaria gaudir de vides més corrents. Alguns dirien que no han nascut amb estrella, que el seu món és injust. Però el cert és que la Hazel i en Gus són dos adolescents absolutament conscients que no hi ha temps per a lamentacions, perquè ens agradi o no, només existeix l’avui i l’ara.

Aquesta novel•la constitueix la descoberta al nostre país de John Green, aquest jove autor d’Indianapolis és autor de novel•les juvenils de gran èxit als Estats Units, i reconegut sobretot per ser un dels germans del canal vlogbrothers del Youtube, que compta amb gairebé 700.000 subscriptors. Després d’haver-lo llegit, espero i desitjo que les editorials de casa nostra s’animin a seguir publicant títols d’aquest excel•lent autor. Doncs aquesta novel•la sincerament us ho dic, t’emociona, t’estremeix i et fa sentir feliç de ser viu.

Us deixo l’enllaç a la pàgina web d’aquesta sorpresa literària, si més no per mi ho ha estat.

¿Qué pasaría si...?

FITXA
=====
Títol: ¿Qué pasaría si...?
Autor: Laura Vaccaro Seeger
Il·lustrador: Laura Vaccaro Seeger
Edició: Océano Travesía, 2012
Edat: fins a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
A través d’unes boniques il•lustracions la Laura Vaccaro Seeger, autora i il•lustradora nascuda a Nova York, ens mostra només amb les imatges i poques paraules què passaria si un nen troba una pilota a la platja i la tira cap al mar (això ens ho hem d’imaginar) i dues foques la troben i comencen a jugar. I si apareix una tercera foca a la platja que busca un amic? Diferents mirades per a diferents oportunitats. Un mateix instant pot esdevenir d’una manera o d’una altra segons l’atzar o les possibilitats del moment. Aquesta obra convida als més petits a “filosofar” o imaginar la vida des de diferents punts de vista. La idea, molt bona, en què es basa aquest llibre queda una mica confosa a l’hora de desenvolupar-se en les imatges, ja que són molt repetitives i dificulta la percepció del que es vol transmetre.

On és el meu barret?

FITXA
=====
Títol: On és el meu barret?
Autor: Jon Klassen
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Santander: Milrazones Edicions, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: mentida


RESSENYA
=========
L’àlbum de Jon Klassen ens explica la història d’un òs que ha perdut el seu barret i va preguntant a tots els animals amb qui es troba si l’han vist, i sembla que ningú en sap res... ningú?
Si ens hem fixat bé, descobrirem que l’òs és un despistat, però també què passa al final...
L’àlbum tracta d’una manera molt ingeniosa el tema de la mentida, i ens deixa amb un somriure als llavis. Pot resultar motivador pels infants, ja que té diferents nivells de lectura, i ells poden endevinar què ha passat realment si es fixen bé en les il•lustracions. És un llibre ideal per a llegir en veu alta mentre els infants miren les il•lusracions.
Les il•lustracions, aparentment estàtiques, aconsegueixen transmetre els canvis que es produeixen en els personatges a partir de detalls molt petits, i l’edició és molt acurada.

El conte de la formigueta que volia moure les muntanyes + La veueta

FITXA
=====
Títol: El conte de la formigueta que volia moure les muntanyes
Autor: Michaël Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos, 2012
Edat: a partir de 3 anys

Títol: La veueta
Autor: Michaël Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos, 2012
Edat: a partir de 3 anys




RESSENYA
=========
Amb Michaël Escoffier m’ha passat el mateix que amb l’autora Magalí Le Huche, que de cop i volta comences a veure llibres seus i descobreixes que són molt bons i que tenen una bibliografia important a França (que podeu veure al seu bloc) però que fins ara per nosaltres eren desconeguts. (*)

Per sort, Kókinos, ha apostat per traduir-lo i, a més a més, en català!

Ambdos llibres tenen l’humor com a punt en comú, un humor directa –de calçotets o senyors que es cremen el cul-, però en cap cas fàcil, evident o poc elegant. Aquí penso que radica el principal encert d’aquests dos àlbums. Són històries que agradaran a pares i fills, a crítics i a famílies de tota mena. Divertides i intel•ligents.
A més a més la il•lustració, tant la tècnica com els tons utilitzats, tenen una personalitat pròpia, no són molt trencadores però tampoc són convencionals.

El conte de la formigueta presenta la típica escena de la mare explicant un conte a sa filla abans d’anar a dormir. I com aquesta no deixa d’intervenir en el conte i de canviar coses de l’argument. Un clàssic, en dono fe.

El conte de la veueta ens parla d’un camaleó que, després de fer una cosa no massa correcta, sent el què creu que és la veu de la consciència, recriminant-li la seva acció.

Dos llibres doncs, per regalar amb tota tranquil•litat. Èxit assegurat.

(*) He de dir que després, mirant el catàleg he descobert que ja coneixia dos llibres d’aquest autor, també molt divertits, encara que d’un altre il•lustrador:
Escoffier, Michaël. Hola doctor. Il•lustr. Matthieu Maudet. Oceano Travesía, 2012
Escoffier, Michaël. Socors. Il•lustr. Matthieu Maudet. Corimbo, 2009

En gatet i la pilota

FITXA
=====
Títol: En gatet i la pilota
Autor: Joel Franz Rosell
Il·lustrador: Constanze v. Kitzing
Edició: Hipòtesi, 2012
Edat: de 5 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un dia, quan en Gatet va tornar de l’escola, es va trobar davant de l’edifici on vivia una pilota molt maca. En Gatet va mirar al seu voltant però no va veure ningú al carrer, ni al jardí, ni tampoc al pati... En Gatet va pensar que aquella pilota no era de ningú i se la va quedar.

En Gatet acaba d'arribar a una nova casa amb nous veïns i encara no ha pogut vèncer la seva timidesa per poder fer amics. Amb la troballa fortuïta d'una pilota perduda, en Gatet decideix quedar-se-la per poder jugar, però la seva mare el convenç per buscar-ne abans el propietari. I és així com coneixerà a l'Anegueta, a l'Esquirol, a en Conillet i a l'Eriçó.

Algunes de les claus d'aquest àlbum per a primers lectors són l'educació dels més petits mitjançant actituds positives, però amb la necessària fermesa; el sentit de pertinença i de la responsabilitat i la convivència i la generositat davant l'individualisme i l'egoisme. Destaca també per la seva estructura narrativa repetitiva i pel seguiment d'un ordre numèric a l'hora de presentar els personatges, cosa que facilita la comprensió als més petits. Aquest és un àlbum fantàstic per treballar amb els nens i nenes la qüestió de la propietat i la oportunitat, la reflexió de la mare, que d’entrada provoca un sentiment de decepció en el Gatet acaba sent una gran satisfacció doncs el protagonista descobrirà un grup de veïns amb els que podrà compartir jocs i rialles.

Del cubà Joel Franz Rosell podríem dir molts afalacs, però em limitaré a recordar els guardons i mencions rebudes per el seu treball, i citar-vos dos títols “Pájaros en la cabeza” (Kalandraka, 2006) i “El paraguas amarillo” (Kalandraka, 2012), títols que personalment trobo imprescindibles. Com a complement trobem, amb un traç estudiadament infantil la jove Constanze v. Kitzing que signa unes il•lustracions de gran qualitat, treballades amb textures i colors alegres, que faciliten al públic identificar-se amb els animals d'aquesta faula urbana i contemporània, i en les que no falta un “guixot” vermell que la identifica, això sí, perfectament integrat dins el treball, en aquest cas el trobareu com un treball emmarcat del petit protagonista.

Podreu trobar aquest àlbum editat també en castellà, gallec, portuguès, eusquera, italià i anglès. Aquí sota trobareu les primeres pàgines d’aquest àlbum que estic segura us convencerà.

Artur i Clementina

FITXA
=====
Títol: Artur i Clementina
Autor: Adela Turin
Il·lustrador: Nella Bosnia
Edició: Kalandraka-Hipòtesi, 2012
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’Artur i la Clementina és un conte amb format d’àlbum però que té un rerefons dirigit als adults. Tracta de dues tortugues amb rols humanitzats: l'Artur i la Clementina, que es casen i mentre ella pensa que seran molt feliços, que viatjaran a conèixer nous mons, descobrir noves plantes i flors... ell la té tancada "a casa" i davant de qualsevol de les seves propostes de vida en comú, anul•la completament la seva "personalitat” (només els ximplets s'avorreixen, tu? tocar la flauta? segur que ets incapaç, et penses que ets una artista? una altra idea ridícula, quina ximpleria... ). I a sobre ella s'ho creu!

L’Artur la va carregant poc a poc d'objectes inútils sobre la closca (simulant una càrrega emocional): un gramòfon, un quadre, un gerro de vidre de Murano, una vitrina amb pipes austríaques, una enciclopèdia (no sap llegir)... I ella cada vegada més carregada segueix pensant que no podria viure sense l’Artur.

Aquest és un d’aquells contes que et fan pensar en les relacions humanes, en la capacitat que tenen algunes persones d’anul•lar la personalitat d’un altre... Contes necessaris per adonar-nos que hem de valorar-nos més i aprendre a obrir els ulls davant de les actituds injustes i menyspreables. Un conte que rebutja la discriminació en favor de la igualtat entre sexes.

Les autores: Adela Turin i Nella Bosnia són un dels referents en contes sobre la coeducació i la igualtat a Itàlia des de fa més de trenta anys, amb una col•lecció que es va editar a Espanya com “En favor de las niñas” que segueix vigent encara ara i que va ser traduïda a diferents llengües.

La desaparició d'en Sardina

FITXA
=====
Títol: La desaparició d'en Sardina
Autor: Jordi Larrégola
Il·lustrador: Àngels Ruiz
Edició: Baula, 2012 (Col. Ala Delta - Sèrie verda)
Edat: de 9 a 11 anys
Temàtica: superació, conflictes escolares, misteri, bullying


RESSENYA
=========
Ens trobem davant la primera novel•la infantil publicada per Jordi Larrégola, mestre de primària. La seva experiència professional queda esplèndidament palesa en tota la trama del llibre, basada en el dia a dia i en l’ambient d’una escola. La seva protagonista, la Foix, juntament amb 2 companys i amics seus han de fer un treball escolar i trien fer-lo sobre la misteriosa desaparició de la mascota d’una classe. A banda d’això, la Foix també patirà l’assetjament d’un grup de companyes. Al llarg de la història anirem descobrint si es va resolent el misteri, si ella sabrà actuar correctament davant el bullying que pateix i si es van descobrint els responsables de tot plegat... El llibre està escrit d’una forma molt divertida i quotidiana i en cap moment ens sentim angoixats pel que ens va narrant sinó que és optimista i convida a la superació. Hi ha el personatge de la professora, la Leo, que és encantadora i que serà d’una gran ajuda per a la protagonista.

El col·leccionista de rellotges extraordinaris

FITXA
=====
Títol: El col·leccionista de rellotges extraordinaris
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador (coberta): J. E. Corominas
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Ep! tu. Sí, sí “El col•leccionista de rellotges extraordinaris”... Ja ets meu!. De nou amb un llibre de la Laura Gallego entre les mans: alegria, alegria.

Aquesta és una novel•la fantàstica publicada el 2004 a la col•lecció “El Barco de Vapor” a l’Editorial SM i reeditada en tapa dura fa uns mesos. L’edició en català, encertadament traduïda, amb un llenguatge generós i àgil, per Ferran Gibert aquest 2012, la trobem a l’Editorial Cruïlla.

En Jonathan Hadley viatja a Espanya acompanyat de la seva família; el seu pare, Bill, un home pràctic, escèptic i de poca cultura i la seva madrastra, Marjory. Els tres es disposen a visitar un Museu de rellotges antics. Quan arriben davant del casalot se’l troben tancat i barrat. Només després d’insistir els atén un misteriós i carismàtic personatge anomenat el Marquès. Aquest accedeix a ensenyar-los la col•lecció. Quan arriben a la sala dels rellotges extraordinaris, tot i les advertències, la madrastra del noi toca un dels rellotges que li roba l’anima. A partir d’aquest moment es desencadena l’acció, trepidant, en Jonathan disposarà de 12 hores per salvar l’anima de la Marjory i trobar el rellotge Deveraux, un artefacte mecànic amb un poder sobrenatural, resguardat a la Ciutat Antiga. És així com el noi inicia un viatge fantàstic, a la recerca d’aquest famós rellotge, que el portarà a viure i conèixer els personatges llegendaris que s’amaguen a la Ciutat Oculta, l’altra cara de la Ciutat Antiga. Un lloc controlat per uns éssers immortals, ple de misteris i normes pròpies, on haurà d’aprendre a sobreviure... .

D’aquest relat a banda dels personatges i la història, amb un argument molt bo i que enganxa, el que més m’ha cridat l’atenció és l’estructura que he trobat molt interessant. La novel•la s’obre amb un primer capítol, situat en el pròleg, seguit de 14 capítols seqüencials que narren l’aventura, i al final un breu Epíleg que tanca definitivament la història. Per a mi ha estat impressionant la força del pròleg que conté en un capítol la suma d’estratègies del que és la novel•la d’intriga. El temps es manté en suspens a partir d’un duel mentre es va situant al lector en la història. Els passos del duel atorguen ritme i suspens. Enganxen, i fan impossible que deixis l’acció que es desenvolupa en els capítols següents. Estàs atrapat! dels 14 capítols següents, dos et situen en l’acció, i els altres 12, els propis de la gesta, coincideixen amb el temps narratiu. El mateix temps de què disposa en Jonathan per resoldre el cas: 12 hores. En aquests la cadena de fets acostuma a ser continuada i de vegades el final d’un capítol enllaça amb el començament d’un altre. Situa la intriga a l’interior dels apartats utilitzant el recurs de l’aparició de nous personatges que li van oferint pistes, o despistant, i amb la dilació de la resolució del conflicte. Dins del relat hi ha un capítol clau, que és quan visita la tiradora de cartes, i a partir del qual els personatges aniran seguint un ordre preestablert. Resulta interessant d’anar descobrint qui és qui.

Respecte dels personatges citar que tots són molt interessants, principals i secundaris, i creixen al llarg de la trama. Mereixen especial menció: el Marquès i la Ciutat Antiga/Oculta. El Marquès és una figura obscura, enigmàtica i molt carismàtica, que al meu entendre entronca amb tota la tradició que encarnen els lords i dandis en la literatura anglesa. És un personatge complet i insondable, descrit a pinzellades, amb una mirada incògnita i profunda; malèvol i despietat. Capaç de perdre les ànimes dels qui es troba per aconseguir els seus objectius. Un malvat de molta categoria. La Ciutat Antiga/Oculta: Un lloc que esdevé clau per a la trama i molt ben presentat. Com la mateixa autora cita un lloc que no és real sinó una sensació. La mateixa ciutat desdoblada en dues dimensions diferents. Situada un pas més enllà de la frontera; a l’altra banda del riu, l’autora va descrivint la Ciutat Oculta afegint detalls en diferents capítols que li van atorgant una fesomia fantàstica i romàntica. És la mateixa Ciutat Antiga però més ruïnosa i obscura i està situada en l’espai - temps que hi ha entre dos minuts del nostre temps real. Ben descrita i la seva existència en un temps en suspensió entre dos moments mesurables, molt ben pensada; en la millor tradició de la naturalesa quàntica, avui tan de moda.

Lectures d'estiu



Encara no sabeu quins seran els vostres llibres d'estiu?
Alguns amics, companys i coneguts (mestres, llibreters i bibliotecaris) us presten la seva tria per ajudar-vos a decidir!

Aquí teniu les seleccions de lectures d'estiu de...

... el CEIP San Miguel de Tamarite de Litera.
... la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
... les llibreteres del Pati de Llibres.
... la biblioteca Agustí Centelles de Barcelona, que ens proposa una bona pila de crossovers (lectures aptes tant per joves com per adults... una bona idea per estalviar-nos pes a la maleta!)
... la biblioteca de Vilassar de Mar.
... les biblioteques del districte de Sant Andreu, Barcelona.
... el CEIP La Senda de Guadalajara.
... el club Kiriko.
... la biblioteca Marta Mata de l'escola Orlandai de Barcelona.
... la biblioteca Roca Umbert de Granollers, que ens proposa un bon grapat de lectures vampíriques, aptes només pels amants de la nit.

O també podeu veure la selecció de seleccions que han fet al blog Literatura infantil y juvenil actual

I, per suposat, sempre podeu triar d'entre els llibres que millor hem valorat els ressenyaires d'aquest blog que, per cert, de moment no marxa de vacances: continuem la propera setmana amb més ressenyes! Però si vosaltres sí que marxeu...

... que passeu un bon estiu!

[Il·lustració de Kathy Osborn, via l'excel·lent blog Lecturimatges.]