Aún te quedan ratones por cazar

FITXA
=====
Títol: Aún te quedan ratones por cazar
Autor: Blanca Álvarez
Il•lustrador: Laura Catalán
Edició: Madrid: Anaya, 2012
Edat: a partir de 12 años
Temàtica:

IX Premio Anaya de Literatura Infantil y Juvenil

RESSENYA
========
Uno de los libros más líricos y tristes que he leído en mucho tiempo... está claro que no es una lectura “para todos los públicos”, y que los niños difícilmente se acercarán a ella por sí solos. Al menos, no la inmensa mayoría de los niños, a los que intentamos convencer por todos los medios que la lectura es tan divertida y entretenida como el mejor de los canales de dibujos de la tele. No. Este no es esa clase de libro. Es un libro para entender la rabia, la tristeza y el amor. O al menos intentarlo, y ver como se enfrentan a todo ello los personajes de este libro. Ryo, el protagonista, dejando atrás al niño y enfrentándose al hombre, enfadado con la maldita guerra que se ha llevado a su padre y enamorado de Reiko sin saber cómo conseguir que ella le corresponda. Izumi, su madre, dividida entre lo que siente y lo que la estricta sociedad le exige. Saya, su abuela, escudada en las rutinas de una tradición que parece lo único sólido a lo que aferrarse. Todos ellos, en el Nagasaki de finales de la Segunda Guerra Mundial (algo que a los niños quizá no les diga nada, pero que pesa como una losa durante todo el libro a los adultos que conocemos la Historia), enfrentándose a la soledad y al desamparo, del que solo algún acontecimiento puntual les salva. Lean las primeras páginas del texto, que encontrarán aquí debajo, para hacerse una idea del tono de la narración, poético y elegíaco, del que quiero destacar lo bien que la autora consigue plasmar cómo los sentimientos se manifiestan físicamente (los vacíos en el estómago, los nudos en la garganta, las garras que aprietan corazones). Y tampoco quiero acabar sin destacar las ilustraciones de Laura Catalán, que con el tono sepia de fondo y el estilo abocetado acompañan de manera exquisita el texto.

Un libro para leer y disfrutar reposadamente una melancólica tarde de otoño...

[Más información sobre el libro, la autora y la ilustradora en este enlace.]

El cor de la Hannah

FITXA
=====
Títol: El cor de la Hannah
Autor: Rocío Carmona
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2012
Edat: a partir de 14
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Hannah és una jove amish de Pennsilvània; viu en un entorn rural, aïllat i rígid, que encara avui segueix les normes i els codis del segle XVII. El mateix dia que fa 16 anys, es produeix un esdeveniment únic a la història del poble: per primera vegada en dècades, es permet l'entrada d'un foraster, en Daniel, un jove que acaba d'arribar de Seattle per a fer un reportatge fotogràfic sobre els amish. La Hannah sent de seguida alguna cosa per ell, i en Daniel s'enamora d'ella a l'instant. Inicien una relació que trenca tots els codis de la comunitat. Quan la família d'ella se n'assabenta, prohibeix que es continuïn veient i fan fora del poble en Daniel. Però la Hannah decideix fugir per anar a buscar-lo a Nova York, on s'enfrontarà a un nou món, viurà tota mena de perills i aprendrà algunes lliçons que mai no oblidarà.

Vam descobrir la Rocío Carmona quan va publicar La gramàtica de l'amor (La Galera, 2011), i va deixar el llistó molt amunt, ja que aquella novel•la era una deliciosa lectura per als sentits. Ara torna amb una història d’amor escrita amb una tendresa infinita, com només podria fer-ho algú que ha estat un grandíssim lector d’aquest gènere. Sense caure en la cursileria, l’autora ha teixit una història que et captiva, la immensa innocència de la Hannah, aquesta jove amb tot un món per descobrir que no dubta a seguir el seu somni i deixa enrere la seguretat d’allò familiar i conegut per dirigir-se a un món totalment nou.

Igual com passava a La gramàtica de l’amor, El cor de la Hannah està farcit de referències literàries: des de Herman Hesse a Gustave Flaubert, i amb un clar homenatge al Petit Príncep de Saint-Exupéry, així com també disposa d’una banda sonora magnífica descrita entre línies que conté una amalgama d’estils musicals que van de Verdi fins a Bruce Springsteen.

No voldria deixar de comentar un aspecte que trobo molt interessant, i és el fet que amb les pàgines d’aquesta història descobrim un estil de vida que molts hem sentit anomenar però desconeixem, si més no aquest era el meu cas, el dels Amish i encara més, una filosofia de vida força interessant com la dels Baüls. Sincerament no li poso més de quatre a la puntuació perquè no puc, però de tot cor us recomano que no deixeu de llegir aquesta meravella titulada El cor de la Hannah, i si em permeteu una última recomanació, “no oblideu el protector solar” ;-)

Canvi d'adreça web

Us comuniquem que hem canviat les nostres adreces web.

La de la pàgina web de la llibreria:


La d'aquest blog:


Si ens teniu enllaçats als vostres blogs o webs, us agraïrem actualitzeu els enllaços. Nosaltres encara trigarem uns dies a tenir els enllaços als índex d'autors, títols i edats actualitzats...

Gràcies i disculpeu les molèsties!

La gallineta xerrapeta

FITXA
=====
Títol: La gallineta xerrapeta
Autor: David Ezra Stein
Il·lustrador: Chris Sheban
Edició: Joventut, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És l’hora d'anar a dormir de la gallineta roja i li reclama al seu pare un conte per anar a dormir. Però cada vegada que comença un conte nou, la gallineta xerrapeta l'interromp. Des de Hansel i Gretel fins a La Caputxeta Vermella, la gallineta no es pot estar d'irrompre els contes per salvar els seus personatges. Finalment el pare, cansat de ser interromput, demana a la gallineta que li llegeixi un conte.

He de reconèixer que el primer que em va cridar l’atenció d’aquest àlbum va ser la paraula “xerrapeta”, no l’havia sentit mai, vaig buscar en diversos diccionaris i ni rastre, finalment en un recurs digital vaig trobar-ne una definició “(...) Persona que parla massa, especialment si diu coses que hauria de callar”, això i la il•lustració de la coberta prometien una història divertida, i efectivament, ho és. Feia temps que no reia tant jo sola llegint un conte, la història no és especialment innovadora, un pare que li explica, o millor dit, intenta explicar un conte a la seva filla mentre aquesta no deixa d’interrompre’l, no és un argument nou, però sobretot és un fet que vivim moooolt de prop els que tenim fills o filles xerrapetes (sí, és el meu cas), aleshores us garanteixo riallades mentre us imagineu explicant aquest conte a la vostra gallineta particular, la meva es va donar ràpidament per al•ludida ;-)

David Ezra és un autor desconegut a casa nostra, no així als Estats Units on ha publicat diversos àlbums il•lustrats, aquest treballa està dotat d’un traç enèrgic il•lustrat amb colors brillants i juga amb l’ús de diverses tècniques en funció del moment de la narració. Amb la dosi justa d’un humor intel•ligent, aquesta història dins d'una altra història assegura una estona de lectura compartida d’allò més divertida amb els vostres pollets. Aquest àlbum ha estat guardonat amb el Caldecott honor en l’edició 2011, després de navegar per la xarxa investigant una mica sobre aquest autor, espero que aquest reconeixement permeti que altres títols d’aquest autor siguin editats al nostre país ja que prometen molt.

Resumint, un títol fantàstic per compartir amb els més petits i sense cap mena de dubte ideal per incloure en una sessió de l’hora del conte, èxit assegurat!

Cierra los ojos y mírame

FITXA
=====
Títol: Cierra los ojos y mírame
Autor: Ana Galán y Manuel Enríquez
Il·lustrador:
Edició: Destino, 2012
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Blanca i en David són els protagonistes d’aquesta novel•la. En capítols alterns protagonitzats i narrats en primera persona per cadascun d’ells, la Blanca ens descobrirà el desconegut món dels gossos pigall i de les persones que es dediquen a preparar-los perquè acompanyin a persones cegues, mentre que en David ens mostrarà el camí de superació d’una persona que perd la vista i ha de fer front a la seva nova vida i començar de zero. Un viatge íntim i sensorial al món de la ceguera i l’ensinistrament de gossos pigall.

La Blanca i en David no s’haurien creuat mai de no ser per en Kits, el gos que la Blanca prepara per ajudar a persones cegues i que, ironies del destí, serà destinat a ajudar a en David en la seva nova vida. Cierra los ojos y mírame pretén obrir-nos els ulls a una realitat poc propera a nosaltres. A través dels seus personatges, coneixerem la vivència real que experimenten persones que han perdut el sentit de la vista i les dificultats que pateixen per l’acceptació de la discapacitat i la lluita per seguir endavant.

He de reconèixer que després de llegir aquesta magnífica novel•la m’he adonat de fins a quin punt desconeixia el món dels gossos pigall, així com les immenses dificultats que es pot trobar el col•lectiu de persones cegues en el seu dia a dia, i em consta, que aquest desconeixement és extensible a bona part de la població. Per això mateix penso, que aquesta és una lectura ideal per els joves, per diverses raons: una, es tracta d’una història molt ben escrita, amb ritme, àgil i de lectura rapidíssima; dues, aquest llibre no només es llegeix, sinó que se sent, els autors han sabut construir una història plena de matisos i amb una forta càrrega emotiva, que capta l’interès d’adolescents, joves i, us asseguro, també dels adults, un títol que encaixa a la perfecció en l’anomenat Crossover, tres, és una autèntica immersió i descoberta del món de la discapacitat visual capaç d’obrir els ulls a qualsevol, i quatre, l’Ana i en Manuel, als quals vaig tindre el gust de conèixer i entrevistar són dues persones increïbles que han deixat bona part de la seva essència en les pàgines de Cierra los ojos y mírame, per tot plegat us recomano de tot cor que no deixeu de llegir-la i recomanar-la.

Pirates i tresors

FITXA
=====
Títol: Pirates i tresors
Autor: Chris Mould
Il·lustrador: Chris Mould
Edició: Combel, 2012
Edat: de 8 a 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
Atreveix-te a conèixer els bergants més cruels i despietats que mai han solcat els set mars en aquests deu relats sobre pirates terribles d'arreu del món. Un llibre escrit i il•lustrat per Chris Mould. La llegenda de Davy Jones, Dionís i els pirates, L'illa del Tresor, Jack Camacreuat, L'home que feia deu, La música de Mochimitsu, L'escarabat d'or, Por a la llum d'una espelma, La tinta d'un mort i La de Bengala.

Aquests són els títols de les deu històries que es recullen en un magnífic volum editat amb bon gust i excel•lent qualitat, de tapa dura i un format generós i pàgines que alternen fons blanc i de color, que conviden als joves lectors a endinsar-se en la seva lectura i recrear-se amb les il•lustracions que, amb gran encert juguen amb el blanc i negre i color total, amb un punt irònic i dosis d’humor a dojo en cadascuna d’elles. L’ús d’un llenguatge planer sense caure en l’infantilisme s’agraeix i és alhora motivador per els nens i nenes als quals els contes infantils ja se’ls queden petits, però als que la pirateria els segueix atraient, potser el Peter Pan que tots duem dins n’és el responsable ;)

Sigui com sigui, aquesta és, indubtablement, una bona lectura que crec atraparà els lectors a partir de 8 anys tant per la seva estètica com pel contingut ben treballat.

La cólera de Banshee

FITXA
=====
Títol: La cólera de Banshee
Autor: Jean-François Chabas
Il·lustrador: David Sala
Edició: SM, 2012
Edat: de 6 a 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Banshee desitja vent. Però no una brisa fresca que llisqui tan suau com una carícia, no: vol borrasques, tamborinada, una autèntica tempesta. Li ha manat a d’huracà que es presenti al seu davant i ell l’obeeix. Com podria oposar-se al poder de Banshee?

I què és una Banshee? És el primer que em va venir al cap quan vaig llegir el títol d’aquest àlbum. Doncs sembla ser que és la més poderosa de totes les fades. La reina dels encanteris, les malediccions i totes les meravelles segons la tradició irlandesa. Amb una definició tan prometedora una s’endinsa en la lectura força motivada, no trobeu?

Aquí tenim un d’aquells àlbums que només amb la coberta deixa clar l’aposta per un disseny acurat i unes il•lustracions de gran nivell, David Sala ha elaborat introduint elements de pa d’or un sèrie d’il•lustracions d’alt nivell que poden sentir-se fins i tot a través del tacte i que constitueixen un claríssim homenatge al pintor Gustav Klimt, la petita Banshee destaca en paisatges de tons blaus talment com una bola de foc quan una ira desbocada la posseeix, no descobrirem fins al final del conte la raó que la du a rebel•lar-se contra tot el que se li posa al davant.

Us garanteixo un desenllaç que us arrencarà un somriure sincer i, fins i tot pot servir-vos si teniu petites feres a casa que comparteixin la lectura amb vosaltres, us asseguro que els donarà motius per pensar. Un àlbum preciós que narra una història en la qual poden identificar-se els nens i nenes de caràcter, vestida amb unes il•lustracions sensacionals, de gran sensibilitat que seduiran a petits i grans, si m’hagués de quedar amb una sens dubte triaria la darrera imatge on trobem a mare i filla, ambdues figures transmeten una tendresa fascinant.

Buenas noches, mamá / Buenos días, papá

FITXA
=====
Títol: Buenas noches, mamá / Buenos días, papá
Autor: Imapla
Il·lustrador: Imapla
Edició: Océano Travesía, 2012
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Theo igual que qualsevol altre nen, no se’n vol anar a dormir i és que sembla que la seva habitació és plena de monstres decidits a muntar una festa, la seva mare és la víctima de tot plegat així que no dubta a espantar tots els éssers imaginaris que cada nit assetgen el petit Theo. De bon matí es presenta un altre interrogant, si ja és de dia, doncs entra llum per la finestra, per què el pare insisteix a quedar-se al llit dormint amb la gran quantitat de coses per descobrir que hi ha?

Dos divertits contes per als més petits, de la mà d’Imapla que ja ens va deixar una mostra del seu bon saber fer amb “El rey del mar”, ara trobem aquests dos títols “Buenas noches, mamá” i “Buenos días, papá”, dues històries realitzades amb el mateix estil desenfadat i divertit que la caracteritza, editades en un format quadrat de cartoné, d’una mida fàcilment manipulable per mans petites que tinguin ganes de jugar, ja que trobareu alguns forats a les pàgines que permeten diverses lectures de la història més o menys juganeres en funció de les ganes que tingueu.

El meu pare és un mafiós

FITXA
=====
Títol: El meu pare és un mafiós
Autor: Luis García de Oro
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Em deia Aleix i tenia disset anys. Ara estic mort. Tot va començar fa exactament deu dies. Era divendres a la tarda i era al Calexico, un bar de Gràcia. A mi la cervesa em fa pixar molt (mai no sé si això és bo o dolent), així que tot i que feia menys de vint minuts que havia anat al lavabo, em vaig aixecar per tornar-hi. I mentre estava pixant, vaig veure que entrava un paio amb una pinta força estranya. Se'm va posar a pixar al costat. I, tot i que no sóc gens paranoies amb aquestes coses, estava segur que em mirava de reüll... (però no allò típic de mirar-me el tema per comparar mides; em mirava a la cara). I de sobte, sense dir res, treu un punyal i me'l clava!

Heus aquí una novel•la juvenil que conté cadascun dels ingredients necessaris per esdevenir una gran recomanació lectora, una història amb joves actuals que habiten un món on la tecnologia encara no és arrelada en tots els grups d’edat, no us perdeu l’escena on trobem un parell de segrestadors sorprenentment poc tecnològics que ens brinden una situació autènticament surrealista. Combina un suau toc filosòfic alhora que sap mantenir l’humor en tot moment, acollint-me a una popular dita, com a mostra un botó: “Era com una barreja estranya entre el Gandalf d'El senyor dels anells i el Peret”. Una història sense pretensions que connecta amb el lector jove, un títol a tenir molt en compte a la secció juvenil de les biblioteques.

El llibre electrònic / El mòbil

FITXA
=====
Títol: El llibre electrònic / El mòbil
Autor: Elisenda Guiu
Il·lustrador: Rita Culla / Sílvia Pla
Edició: Salvatella 2012 (col. Parla...)
Edat: de 3 a 7
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us vull recomanar una col•lecció que ha publicat Salvatella just aquest passat mes de setembre, es tracta d’una col•lecció composta de moment per sis títols, dels quals us en vull destacar dos: “El mòbil” i “El llibre electrònic”. Punts forts que tenen: la seva tipografia clara i neta amb lletra de pal que ens permetrà utilitzar aquests títols per despertar l’interès per la lectura en els primers lectors acostant-los les noves tecnologies, cosa que no podem oblidar, els atrau molt més que el nostre estimat paper, per tant, considero que han sabut combinar de manera excel•lent aquests dos ingredients. A banda d’això Rita Culla i Sílvia Pla han creat una sèrie d’il•lustracions molt atractives, pàgines que respiren, ens presenten dibuixos treballats amb colors suaus i vius que atrauen el lector primerenc. L’estructura del text també és molt encertada, cada conte presenta un objecte en primera persona, a partir d’uns divertits rodolins que en faciliten l’aprenentatge i que poden ser recitats per petits i grans, i com a cirereta, cada número inclou un annex amb material didàctic que permetrà treballar els conceptes apresos com una part més del joc, ja sigui amb els pares a casa o bé a l’escola a nivell de grup classe.

Per tot plegat, us recomano fer una ullada a aquests títols i sobretot, us recomano que no permeteu la seva absència a les vostres biblioteques!

Edèn i Kao

FITXA
=====
Títol: Edèn i Kao
Autor: Stéphane Henrich
Il·lustrador: Stéphane Henrich
Edició: Proteus, 2012 (Col·lecció Helena)
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Edèn i Kao narra la història de Lloros, un capità sanguinari que solca els mars sembrant el terror per apoderar-se dels navilis i saquejar-los en companyia de la seva tripulació, uns corsaris sense fe ni llei que es lliuren amb delit. Lloros, com tot astut capità, no fa res sense consultar-ho abans amb els seus assessors, dos lloros ben estranys que no es mouen de les seves espatlles. Kao, el lloro vermell que reposa en l’espatlla esquerra, molt impulsiu i impacient, sempre està preparat per atacar i matar. Edèn, de color verd i situat a l’espatlla dreta, transmet discursos més prudents i racionals al capità.

Una vegada més Proteus expressa la seva intenció d’oferir títols que permeten treballar diferents valors amb els nens i nenes, en aquesta ocasió, amb l’àlbum Edèn i Kao podrem parlar de la prudència a través d’una divertida història de pirates, i alhora gaudir d’un conte divertit, escrit amb un llenguatge planer i estructurat en fragments molt breus que gaudeixen d’una sonoritat molt ben aconseguida gràcies a les seves rimes. Els dos lloros es defineixen amb temperaments totalment contraris, ben bé com el ying i el yang, amb un simbolisme clar ja sigui amb els colors o la ubicació de cadascun d’ells, posen de manifest les diferents postures que poden adoptar-se davant una mateixa situació: amb calma o amb bel•ligerància. Trobo que és una fantàstica eina que cal aprofitar per treballar amb els més petits, ja sigui a casa o a l’escola.

No vull deixar de comentar com a fantàstic complement d’aquesta història les il•lustracions del francès Henrich, amb un estil desenfadat que recorda Quentin Blake, tenen molta força gràcies als colors vius i el traç estudiadament incert, estan carregades de bon humor i fina ironia.

El blog de Cyrano

FITXA
=====
Títol: El blog de Cyrano
Autor: Rosa Huertas
Il·lustrador: -
Edició: SM, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Sabeu qui era Cyrano de Bergerac? Per aquells que no, Cyrano estimava a la bella Rosanne però sabia que el seu amor era impossible, per això li escrivia enceses cartes que mai no s’atrevia a enviar-li. Jo també escric a un impossible, tot i que s’assegui al meu darrere a classe.

Amb aquestes paraules se’ns presenta una història que farà les delícies de tots els adolescents, joves i no tan joves que gaudeixin amb les històries d’amor, ara bé, no espereu trobar línies carregades de romanticisme edulcorat, poesies d’institut o drames adolescents, res més lluny de la realitat. Amb aquesta novel•la juvenil, Rosa Huertas, torna a posar de manifest la gran passió que sent per la LITERATURA escrita així, amb majúscules, bona mostra és la gran quantitat de referències que es troben a les pàgines d’aquest llibre: des dels versos de Cernuda, Ángel González, Gloria Fuertes o Goytisolo fins a figures dels escenaris de principis del segle XX com ara Isidoro Máiquez, María Guerrero i el que possiblement sigui el nom que sonarà més, Margarida Xirgu.

Al mateix temps que parlem de figures d’un passat proper, trobem elements molt actuals, com les noves tecnologies i una proposta que crec encara no és prou coneguda i entesa com a bona pràctica per compartir lectures i que a la història sorgeix arrel del llibre viatger d’en Segis el Cyrano, estic parlant del bookcrossing.
Rosa Huertas, llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Múrcia, és professora de Llengua i Literatura a l’IES Europa de Rivas i del Centro de Estudios Superiores Don Bosco a la Universitat Complutense. Col•labora com assessora literària en una editorial de LIJ, les seves dues primeres novel•les juvenils han estat guardonades. Sobra dir que es troba absolutament al seu medi escrivint per a joves i sap com fer-ho per arribar a ells. Penso sincerament que aquest llibre seria una magnífica lectura per alumnes d’ESO i Batxillerat, pel context històric i literari que conté ja que permet una extensió de la lectura a l’aula.

Una novel•la molt ben escrita amb una història que conté tots els ingredients per seduir al lector, com si dels versos més engalipadors del propi Cyrano es tractessin.

Us deixo l’enllaç al primer capítol del llibre.