Jasper Jones - Nada (Col. Biblioteca Furtiva)

FITXA
=====

Títol: Jasper Jones
Autor: Craig Silvey
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Seix Barral, 2010
Edat: a partir de 14 anys

Títol: Nada
Autor: Janne Teller
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Seix Barral, 2011
Edat: a partir de 14 anys


Colección “Biblioteca Furtiva” de Seix Barral

RESSENYA
========
Ya os mencioné esta colección en la reseña que hice de La pregunta de las diez de la noche, y no quería quedarme con las ganas de recomendaros especialmente estos dos títulos. La colección incluye muchos otros (de los cuales solo he leído, por ahora, Las obras escogidas de T. S. Spivet – no es un libro de cuatro estrellas como estos dos, pero sí de tres), y seguro que en un futuro no muy lejano volveré por aquí para explicaros que me ha parecido Lo que te cae de los ojos de Gabriele Picco. Pero no avancemos acontecimientos.

Lo que ya sabemos es que Biblioteca Furtiva es una colección de novelas de las denominadas “crossover”, el término por el que andan locos todos los directores de márketing de las editoriales porque les permite vender libros tanto a adolescentes como a adultos (con un poco de suerte, claro...). Gènesi, La pregunta de las diez de la noche, Cuando me alcances, Marcelo en el món real o La meva germana viu sobre la llar de foc son algunas de las novelas publicadas en los últimos dos años que o bien han aparecido ya en colecciones especialmente dedicadas a esta categoría o que hemos ido “espigando” de diferentes colecciones. Encontrarles un punto en común a todas ellas es complicado, pero creo que a pesar de la diversidad de temáticas y estilos el punto en común de todas ellas es mostrarnos a unos personajes obligados por las circunstancias a crecer, a madurar. Estas circunstancias pueden ser realistas o fantásticas, y el proceso puede encararse desde la tragedia, el drama o el humor, pero en todas subyace la misma evolución.

Quizá sea lo único que Nada y Jasper Jones tienen en común. En Nada, nos encontramos con un relato breve, escueto, llevado a la mínima expresión, en el que con aires de parábola la autora nos arrastra en una espiral hacia lo más negro del ser humano. En este caso los personajes pierden un punto de realismo porque juegan el papel de símbolos dentro de la historia (la inocencia, la religión, la violencia física, la nación...) y porque resulta imposible imaginar la brutalidad del texto si éste hubiera contado con personajes realistas. Les animo a leerla sin contarles nada más, pues se trata de uno de esos libros a los que es mejor acercarse sin haberse documentado excesivamente para que el impacto llegue con toda su fuerza. Hay quien la ha comparado con El señor de las moscas, aunque, como la propia Teller dice en este vídeo (que no deberían ver si no han leído Nada todavía), su historia más bien nos pone en la situación opuesta a la que propone el libro de Golding.

Jasper Jones está llamado a convertirse en un clásico... repleto de ecos literarios (a las novelas de Mark Twain, a El guardián en el centeno, a Matar a un ruiseñor), la ambientación, los personajes, la trama (con más secretos por desenterrar, y más terribles, de los que en un principio imaginamos), los sentimientos... todo conforma un conjunto que sumerge al lector en el mundo de la ficción que recrea de una manera absoluta. Jasper Jones aspira a ser una novela total. Les garantizo que Charles Bucktin, el protagonista y narrador de esta historia ambientada en la Australia rural de los años sesenta, es uno de los personajes más reales y cercanos con los que se podrán encontrar en un libro juvenil.

Dos libros diferentes, pero que al mismo tiempo comparten una misma “filosofía”: romper barreras generacionales a través de la buena literatura. Si en vez de romper con las categorías (novela para adultos vs. novela juvenil) hacía falta crear una nueva categoría para conseguirlo quizá sea una estrategia cuestionable (el mundo editorial parece no poder vivir sin tenerlo todo bien clasificado y estructurado y controlado), pero si sirve para que nos lleguen y conozcamos libros como estos... larga vida al crossover!

Alas y olas

FITXA
=====
Títol: Alas y olas
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Pablo Auladell
Edició: Barbara Fiore Editora, 2011
Edat: de 6 a 99
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Per aconseguir aquelles ales, la condició era clara: “Mai utilitzaràs la facultat del vol per a conèixer la intimitat dels altres”. Ell hi accedí. I era sincer quan va mentir en dir que compliria. I va complir molt de temps. Durant anys oblidà el seu passat de terra i volà entre les aus. El seu cos no conegué la vellesa, tot i que tampoc el plaer. Ni arrugues ni abraçades, així era la vida a l’aire. I així va ser, fins que una tarda de tempesta volà baix, prop del mar. La dona desvalguda a la seva barca plena d’aigua, el va veure i durant un instant va deixar de pensar en la mort per a desitjar estar al seu costat. Això li va salvar la vida. Aquella va ser la crida. Ell, tot i que ho intentà, no pogué ja deixar de mirar-la ni de qüestionar-se com suportava ella, en les nits del mar, aquella soledat que s’apuntava en la seva mirada i que era idèntica a la seva soledat dels anys viscuts en l’aire. Aclaparat per la curiositat, pensà que haver-se mostrat en la tempesta li donava dret a una breu mirada a la intimitat de la dona…”

Un viatge d’anada i tornada entre un home i una dona que es coneixen quan no són humans i es retroben quan encara no ho són. Una història d’anhels i trobades, de carn i d’ossos, lleument inspirada en la llegenda de la dona esquelet, que ens parla de com d’humans som tot i que no ho sapiguem, tot i que no ho semblem, tot i que no ens n’adonem.

No és la primera vegada que els dos Pablos s'uneixen per crear un àlbum, ja ho van fer a Agnès atzur (Thule, 2009) i també a Diógenes (Kalandraka, 2010), amb la qual cosa, presenten un aval immillorable, si a més hi sumem el fet que ho publica Barbara Fiore, està clar que parlem d’un títol de qualitat. Aquest seria un d’aquells àlbums que a les biblioteques ens costa tant de classificar, és una obra magnífica amb un text que parla de sentiments escrit amb subtilesa i carregat de metàfores, per la qual cosa descartem ubicar-lo a la secció dels més petits. El problema ve donat perquè se’ns presenta en un format ‘maxi’, 27x38 cm, que s’agraeix ja que el treball que Albo ha fet no es mereix una mida inferior si en volem gaudir de debò, però està comprovat que aquest tipus d’àlbums quan va a parar a la zona de lectors de 8 a 10 o d’a partir de 11, queda relegat al prestatge, no té el moviment que es mereix, els lectors d’aquella secció el descarten directament per la mida ‘de conte’ malgrat ells podrien ser-ne perfectes destinataris tot i que, no ens enganyem, aquells que gaudiran més d’aquest títol som els lectors adults amb sensibilitat per les il•lustracions de qualitat, amb això anem a parar novament a la necessitat d’establir una secció d’àlbums il•lustrats per adults, si ens posem a fer la llista dels títols que encaixen amb aquests requisits, de ben segur que en sorgirien suficients per configurar un apartat més que digne.

No cal dir, amb tot això, que recomano moltíssim aquesta obra, el text d’Albo (inspirat lleument, com ell mateix ens indica, en la llegenda esquimal “La dona esquelet”), amb les il•lustracions d’Auladell constitueixen una conjunció perfecta, narrant-nos una història preciosa que esdevé pura poesia sonora i visual, un regal per als sentits.

La nit que les lletres es van alliberar

FITXA
=====
Títol: La nit que les lletres es van alliberar
Autor: Pep Duran
Il·lustrador: Carme Solé Vendrell
Edició: Barcelona: Magenta Universal Productions, 2011
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre té un valor simbòlic: és la història que en Pep Duran, ex-president de la llibreria Robafaves, de Mataró va començar a explicar just després de la inundació de la llibreria l’any 1981, il•lustrada per Carme Solé Vendrell. El llibre, a més d’explicar la història, ofereix un espai per a reconstruir simbòlicament els llibres que es van destruir aquell dia: pàgines en blanc on poder endreçar les lletres ‘alliberades’ per la inundació i parlar d’il•lusions, decepcions, projectes, fracassos, fantasies, amors, penes i pors...

¿Puede pasarle a cualquiera?

FITXA
=====
Títol: ¿Puede pasarle a cualquiera?
Autor: Mar Pavón
Il·lustrador: Sonja Wimmer
Edició: Cuento de luz, 2011
Edat: fins a 6 anys
Temàtica: situació quotidiana


RESSENYA
=========
La història que ens explica aquest conte infantil està escrita també per a ser llegida per adults ja que el que li passa a Balzo, el nen protagonista, és que trenca sense voler unes figures en una botiga d’aquelles de “mira’m i no em toquis” i quan són a casa, a la seva mare se li trenca un gerro en un petit accident domèstic. La diferència està en què a ell el renyen i a la mare li diuen: “això li pot passar a qualsevol”...

El text va acompanyat d’unes boniques il•lustracions, sobretot les que fan referència al nen. Aquest llibre es pot trobar també en català i en anglès.

Pablo

FITXA
=====
Títol: Pablo
Autor: Susana Pérez Barrera
Il·lustrador: Susana Pérez Barrera
Edició: Sleepyslaps, 2011
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica: emocions i sentiments


RESSENYA
=========
Vaig descobrir l’editorial Sleepyslaps amb ‘La gran fàbrica de les paraules’, un àlbum meravellós que parla de la riquesa de les paraules i el poc valor que hi donem; uns mesos més tard van publicar ‘Com aigua’, una petita joia on el plor i les llàgrimes són les protagonistes i les il•lustracions anaven a càrrec de Susana Pérez Barrera; quan va arribar ‘Escolto, miro’, jo ja tenia aquesta editorial entre les meves predilectes, doncs havien posat de manifest que la seva producció d’àlbums seria pausada però amb un alt nivell d’exigència i qualitat que els amants d’aquest gènere agraïm profundament.

En aquest títol Susana Pérez Barrera fa un pas endavant i a més de posar les imatges ha creat aquesta dolça història on trobem el conte íntim del Pablo, un noi molt especial que cada dia col•locava una pedra, esperant a completar el cercle i que ella vingués. Una història entranyable, on la innocència del jove protagonista desperta una enorme tendresa, un conte que ens parla del despertar dels sentiments, de les primeres il•lusions, els primers desenganys i per damunt de tot, de la llibertat.

Amb unes il•lustracions gens convencionals i que conviden a la creativitat, Susana Pérez Barrera ens introdueix en un món il•lusori, de desitjos coloristes i detalls curiosos amb un clar missatge d'esperança i llibertat per als nens més imaginatius. L’artista andalusa conceptua el seu treball en allò figuratiu i abstracte, i la tècnica que utilitza és la mixta, amb olis, acrílics, collage, llapissos, tinta, “tot el que calgui, segons exigeixi l’obra”.

Aquí us deixo un aperitiu perquè obriu boca, amb aquesta delícia anomenada ‘Pablo’ de Susana Pérez Barrera publicada amb gran encert per Sleepyslaps.

Artur

FITXA
=====
Títol: Artur (també disponible en castellà)
Autor: Xosé Manuel González ‘Oli’
Il·lustrador: Marc Taeger
Edició: Pontevedra: Kalandraka Editora, 2011
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Artur és un àlbum senzill i tendre, que ens narra la vida d’un pollet des que és dins de l’ou fins que surt i té el primer contacte amb el món. El text, ple de referencies sensorials i sensitives ens explica l’experiència del pollet dins l’ou i el seu esforç per sortir-ne, la seva impressió en conèixer el món que l’envolta i la trobada amb la mare.

Les il•lustracions, amb traços gruixuts i expressius, ens acosten a aquest món de sensacions que ens fan pensar en la fragilitat del naixement i la situació de vulnerabilitat en què el pollet (i nosaltres) es troba en nèixer.

Esto es Londres

FITXA
=====
Títol: Esto es Londres
Autor: Miroslav Sasek
Il·lustrador: Miroslav Sasek
Edició: El patito editorial, 2010
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: guia de viatge infantil


RESSENYA
=========
Gràcies a l’editorial gallega “El Patito Editorial” s’ha recuperat aquest meravellós llibre així com també “Esto es París” i, segurament, els seguiran la resta de títols del mateix autor dedicats a diverses ciutats de tot el món.

L’autor i il•lustrador, Miroslav Sasek, nascut a Praga el 1916 i mort el 1980 va escriure aquest llibre el 1959 i va tenir un gran èxit en una època en què el món estava molt menys globalitzat i era molt més complicat i poc usual el desplaçar-se a una gran ciutat del món. Per tant, aquestes encantadores guies eren finestres obertes a una realitat desconeguda per a la majoria de gent i mostraven tant els edificis i racons més emblemàtics, com els habitants i els seus costums. Les il•lustracions, aparentment senzilles, són d’un gran realisme i amb infinitat de detalls. El text, breu i concís, està degudament actualitzat al final del llibre amb les correccions corresponents.

Aquesta guia és una delícia per a mirar amb els nens i no tan nens abans i, sobretot, després de visitar Londres, en aquest cas, ja que hi reconeixem l’esperit de la ciutat en cadascuna de les seves pàgines.

Fem la maleta

FITXA
=====
Títol: Fem la maleta!
Autor: J. C. Girbés
Il·lustrador: Sílvia Ortega
Edició: Animallibres, 2011
Edat: de 2 a 5
Temàtica: imaginació


RESSENYA
=========
Bromera ha ampliat la seva col•lecció “Llibres de Cartró” amb quatre títols nous que tracten de situacions quotidianes protagonitzades sempre pels més menuts. L’objectiu és fomentar, d’una manera divertida i plaent, l’hàbit de la lectura des de primeres edats. Els protagonistes són en Marc, un nen de 2 anys, i l’Andrea, de 4. Els relats transcorren sempre en un context real i quotidià que ens planteja situacions familiars i amb dosis d’humor. Amb aquest títol, ‘Fem la maleta!’ acompanyarem als protagonistes, en Marc i l’Andrea en els seus viatges més enllà de selves, deserts i països llunyans.

Aquesta proposta d’Animallibres m’ha agradat molt, ja que sempre he defensat que els llibres, amb les seves històries i il•lustracions són el bitllet per els més increïbles viatges, i aquest títol n’és una excel•lent mostra. Amb un text molt simple escrit amb lletra de pal que facilitarà la lectura als infants que tot just inicien aquesta etapa en el seu aprenentatge (podran fer-ho solets com els nens grans), text que va acompanyat per el treball de Sílvia Ortega, un seguit d’imatges alegres treballades amb colors càlids i plenes de detall, especialment us recomano que us entretingueu amb la última imatge, un treball excel•lent, dolç i tendre que resulta d’allò més entranyable. Els petits lectors descobriran que amb els llibres poden anar molt lluny. Obriran els ulls a l'aventura de llegir!

Fem la maleta!’ resulta ser una molt bona tria per a pre-lectors, el format de cartró d’una mida fàcilment manejable per les seves manetes resulta ideal per permetre que siguin ells qui el manipulin amb llibertat sense haver de patir que es trenqui, poseu-lo a la llista dels reis.

L'eriçó bru

FITXA
=====
Títol: L'eriçó bru
Autor: Anna Musons
Il·lustrador: Maria Beitia
Edició: Intrèpid Bus, 2011
Edat: fins a 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Jo no li he vist el què, en aquest àlbum. Ho sento, però no li he vist. I em sap greu perquè penso en aquella persona poc habituada a obrir i mirar llibres infantils; i penso que si un dels pocs llibres infantils que obre és aquest... doncs... doncs segurament després d’això no li quedaran gaires ganes d’obrir-ne cap altre més.
Anem per pams. Les il•lustracions: no m’agraden. Les veig brutes i confoses. Deliberadament? Es probable, però el fet que hagin estat fetes deliberadament així no les fa més boniques. El text es fa pesat de llegir. I això que són quatre ratlles però... t’hi has de posar, t’ho has de voler creure (perquè així ho ha dit l’autor, i prou...). Hi ha moltes incongruències, i això que a mi l’absurd m’agrada però les incongruències... doncs no tant. I si no, que algú m’expliqui a què obeeix que l’eriçó Bru (el protagonista d’aquest conte) no es pugui abraçar amb un altre eriçó que es troba en les primeres pàgines del conte però dues pàgines més endavant -sense que hagi passat cap fet excepcional entremig- sí que es pugui abraçar amb un mussol. Què passa? Que al mussol no el punxen les pues de l’eriçó? Jo no ho veig.
A mi, aquest eriçó, en Bru, em sembla un complet egoista. Abans no s’ha volgut abraçar amb l’altre eriçó perquè es punxaria (ell, el que li passés a l’altre tant li fa...) però després amb el mussol... vinga a abraçar-lo (i el pobre mussol què? No te cap dret?). Entremig, l’eriçó protagonista deixar anar perles com ara: “... no podia oblidar-se d’ell mateix” (què curiós, com si en algun moment ho hagués fet...).