Certificat C99+

FITXA
=====
Títol: Certificat C99+
Autor: Lluís Hernàndez Sonali
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: La Galera, 2008
Edat: a partir de 15 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
Imagineu una societat futura on les persones tinguin uns certificats que ens diguin quants anys els hi queden de vida. Com influeix això amb la possibilitat de rebre una beca o un préstec bancari ? Val la pena fer segons quines coses si sabem que abans de dues hores ja estarem morts?

L’autor vesteix el llibre intercalant el text de la Llei Reguladora dels Certificats amb petits capítols, històries o anècdotes que es viuen en aquesta societat futura dels ceritifcats.

Alguns exemples:

Abans d’agafar un avió es fa una prova de certificat en grup que consisteix en aillar petits grups de passatgers per assegurar-se que ningú ha de morir en les següents hores. Si s’identifica la futura persona morta, aquesta ja no es deixa pujar a l’avió.

O per exemple, una prova d’amor molt forta és que dos amants es facin el certificat però que se l’intercanviïn sense mirar el seu propi. D’aquesta manera només el seu enamorat sabrà el temps de vida que li queda a la seva parella.

O imagineu una versió de la Bella dorment, on la fada dolenta en comptes d’un malefici entrega als pares de la petita un certificat poc favorable.

En el llibre, la possibilitat de conèixer el futur es deu a l’avenç de la ciència en estudis dels forats negres i l’explicació final té a veure amb l’estudi de la física quàntica del “gat de Schrödinger”, un experiment que sembla ser que està de moda en els llibres que plantegen móns paral•lels.

És un llibre que es llegeix ràpid, i crec que les situacions que imagina l’autor estan ben trobades. En tot cas a vegades tens la sensació que no és una obra acabada, potser a causa de la fragmentació de la seva estructura o pel fet de ser una obra coral, sense un personatge clar que faci de fil conductor.

Però bé, un exercici interessant.

Amb aquest llibre, l’autor va guanyar el Premi Josep M. Folch i Torres 2007.

1 comentario:

iris dijo...

Ostres, sembla un exercici literari molt interessant, no? L'haurem de llegir...