La draga sense escates

FITXA
=====
Títol: La draga sense escates
Autor: Lena Paüls
Il·lustrador: Àgata Gil Capeta
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008
(Premi Mercè Llimona 2008)
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La draga sense escates és una proposta d’àlbum il·lustrat que pinta molt bé, però que acaba decepcionant. Es tracta d’un llibre d’un format gran, amb molta il·lustració i que publicat al voltant de Sant Jordi sembla una aposta segura per ser explicat aquests dies. Ara bé, el text al meu entendre no acaba de funcionar del tot. Es barregen dues històries que sonen una mica forçades. Per una banda hi ha el drac que no té escates i arriba a una vil·la on gràcies a un estany amb aigua meravellosa, el drac soluciona el seu problema. El drac i tots els calbs de la vil·la!! Fins aquí és una història, però resulta que aquest drac és molt bon lector i fa una roda de premsa i aleshores la història pren un altre gir i es busca relació amb el fet d’escriure i el dia del llibre.

Crec que li faltaria acabar d’arrodonir el text i així faria justícia a unes il·lustracions coloristes, empàtiques, que connecten amb el lector i li arrencaran ben segur un somriure... i que de fet ens poden servir per explicar el llibre a la nostra manera, amb alguns ajustaments per aquí i per allà.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

L'he mirat i l'he llegit. I no hi estic gaire d'acord, amb la ressenya. Crec que hi ha poca literatura en els àlbums il·lustrats com en aquest. Generalment els àlbums s'enllesteixen amb quatre frases malgirbades, que semblen fetes oralment per un curs de P5. Crec que la història del drac amaga molt més del que explica la ressenya. Per cert, quan feu la ressenya d'un llibre, per què no afegiu, per exemple, com en aquest cas, que va guanyar el premi Mercè Llimona, tant en text com en il·lustració? Així la informació quedaria més completa. Petons.

sfer dijo...

Pel que fa al premi, potser es culpa meva, com a responsable de penjar els textos. No recordo si la Glòria, autora de la ressenya, va incloure aquesta informació o no, però és molt probable que ho fes i que a mi se'm passés d'incloure-ho. Ara mateix hi posarem remei.

Pel que fa a aquesta opinió:
"Generalment els àlbums s'enllesteixen amb quatre frases malgirbades, que semblen fetes oralment per un curs de P5."
Crec que t'equivoques. He trobat àlbums plens de poesia en les quatre frases que el conformen. Àlbums on només amb unes quantes paraules es diu molt més que en tots els assajos sobre la matèria que s'hagin escrit. Potser sí que tens raó en que "generalment" no és així, però en això consisteix la nostra feina: en trobar-los, rescatar-los, i donar-los a conéixer.

Berta Bocado dijo...

Hola noies, és molt probable que m'ho descuidés! en principi és una cosa que intentem posar. És més, recordo que a la tertúlia algú va comentar com funcionava el premi, etc.

Del comentari, també estic encantada que algú doni la seva opinió, al cap i a la fi, el bloc només intenta això, que no siguem sempre els mateixos a opinar. Penso però com la Sílvia, que d'àlbums n'hi de molt bons i de molt dolents, però que de poesia pot haver-n'hi amb una ratlla.
El llibre en qüestió per mi era destacable perquè tenia molts ingredients per ser un molt bon llibre, però crec que hi havia dues històries no massa ben lligades.

gràcies per la teva aportació.