La bruja y el espantapájaros

FITXA
=====
Títol: La bruja y el espantapájaros
Autor: Gabriel Pacheco
Il·lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: Fondo de Cultura Económica
Col·lecció: A la orilla del viento
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Para los que miran al cielo”... Així recomana la seva història Gabriel Pacheco. És a dir per tots aquells que obren la finestra per volar o tenen la mirada permanentment posada al cel: caminant, a la platja, al parc o des de qualsevol terrat... tan els dies grisos com els dies clars, de nit i de dia, per observar horitzons infinits. Doncs infinit es el plaer que ens proporciona Pacheco amb aquest àlbum il•lustrat. Una meravella pels sentits.

El relat, sense paraules, es basteix per sí sol a partir de la força, la claredat i la poesia de les imatges. Il•lustrat amb una tonalitat de base en color gris i figures fosques, aquesta ofereix una penombra de fons a tot el relat que serveix de teló de fons a la història, i reforça la importància de les pinzellades de color en alguns elements significatius: com el blau del cel il•luminat per la lluna plena la nit de la trobada entre la bruixa i l’espantaocells, el blau del nas i dels pantalons del mateix espantall o dels troncs que neixen al bosc prop d’on treballa la bruixa, també el vermell de la casa que guarda l’espantaocells o fins i tot el blau i vermell de l’ocell que en la penúltima pàgina pot simbolitzar, o no - a gust del lector- l’ànima del sacrificat, també reflectit en el núvol de color que segueix sempre a la bruixa... Al destacar alguns elements, aquests, adquireixen valor dramàtic convertint-se en símbol de l’acció de l’espantaocells. El color és significatiu i ens condueix cel enllà... a la clau del relat, aconseguint diferents nivells de lectura per a una història que d’entrada sembla senzilla.



Un grup de bruixes vola cada nit solcant el cel. Una d’entre elles, però, té problemes per controlar la bicicleta amb la que vola i va sempre al darrera de tot, marginada, emetent uns grinyols estranys i distorsionadors. Un dia, cau del seu artefacte, i coincideix amb un espantaocells que nit a nit ha anat seguint la seva desgràcia. És l’únic que la comprèn i decidit a ajudar-la pren la decisió de desfer-se en el vent i convertir-se en palla. D’aquesta manera la bruixa el podrà fer servir per construir-se una escombra nova, molt especial, i fàcil de conduir.

Un àlbum senzill i molt poètic apte per a totes les edats i per a tots aquells disposats a volar encara que el giny amb el que ho fem no sigui ni el millor, ni el més bo, ni tan sols el més adequat.