Vaig fer la maleta un dia de juny

FITXA
=====
Títol: Vaig fer la maleta un dia de juny
Autor: Cinta Arasa
Il·lustrador: -
Edició: Edicions del Bullent, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Premi Enric Valor de narrativa juvenil




RESSENYA
=========
Us recomano una lectura preciosa, una novel•la iniciàtica, en la que acompanyarem a la seva jove protagonista en la transició que la porta de la tendra infantesa a la crua maduresa, en un viatge sense retorn.

«He perdut la llibertat, tota, però el premi a la meva valentia ha estat saber que la llibertat existeix. No se m'acut millor recompensa.»

Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

«...i a llegir llibres d'amagat somiant, només somiant que hi ha d'altres vides que potser, només potser, em podrien fer feliç.»

Aquest és un d’aquells títols que tant celebro quan arriben a les meves mans, una novel•la que ficciona sobre un rerefons històric de manera que el lector, sense adonar-se’n repassa un fragment de la nostra història de forma amena i molt més eficaç que llegint i rellegint els passatges infumables d’alguns llibres d’història. Són llibres com aquest, els que aporten categoria a la novel•la juvenil i desmunten els tòpics de la “lectura fàcil” per als joves, aquestes pàgines tenen una història magníficament narrada que inclou petites dosis de contingut històric, no endebades ha estat guardonada amb el Premi Enric Valor.

La Cinta mostra una habilitat innata per situar al lector dins la història, la precisió amb la qual detalla les sensacions de la jove protagonista en el seu primer contacte amb els treballadors de la fàbrica és absolutament exquisida i, no tinc cap mena de dubte, satisfarà els lectors.

«No sabia, és clar, que hi ha persones que tenen ulls que no se'n van mai de la memòria»

Una història sobre la llibertat, la maduresa i l’amor.

Llegeix el primer capítol