Dadà

FITXA
=====
Títol: Dadà
Autors i il·lustradors: Germano Zullo i Albertine
Edició: Ekaré
Edat: de 7 en endavant
Temàtica: l'amistat i la necessitat de dur ulleres


RESSENYA
=========
[Per Sílvia Nebot]

Primer de tot voldria fer un petit aclariment pel que fa a la temàtica d’aquest llibre, ja que he posat que tracta de “l’amistat i la necessitat de dur ulleres”. Però, atenció... ambdós conceptes van per separat. O sigui, que aquest conte no ens parla ni d’ulleres que ens ajuden a trobar amics, ni de que per trobar amics calgui dur ulleres... No, no, no. Res de tot això.

Però encara abans de començar a explicar-vos de què va aquest conte, voldria comentar també el seu títol: què és això de Dadà? Surrealisme? Absurd? Monty Python?

Doncs tot això i una mica més (i també una mica menys...) és el que hi ha en aquest conte que d’una manera simpàtica i molt senzilla juga amb l’absurd, l’amistat, la compenetració i el fet de perdre visió i haver de dur ulleres.

Dadà és un cavall especialitzat en salt d’obstacles que junt amb el seu estimat genet (un gentleman molt elegant i fi -tot i dur unes ulleres d’una graduació significativa...-) han guanyat tot allò que és guanyable en aquest tipus de tornejos. Junts formen un tàndem insuperable. Però arriba un dia en que les coses no van bé: cauen per terra, ensopeguen i arriben molt perjudicats al final de recorregut. Què passa? Es pregunten ambdós. Van a metges i a psicòlegs i ningú no en treu aigua clara. Finalment, en el següent campionat (i arrel d’una ensopegada providencial...), les ulleres que duu el genet d’en Dadà cauen damunt dels ulls del cavall i aleshores... ES FA LA LLUM! De sobte el pobre Dadà veu els obstacles, veu l’itinerari... Ho veu tot!

Només necessitava unes ulleres, el nostre cavall!

Tot aquest argument (a priori, sense gaire sentit comú... però això és el que té l’absurd!) es torna en una cosa d’allò més normal i assenyada gràcies a les il·lustracions perfectament mesurades d’Albertine que aconsegueix fer-nos entendre només amb imatges l’enorme grau de complicitat que hi ha entre aquests dos éssers... en Dadà i el seu genet.

RESSENYA
=========
[Per Sergi Portela]

Divertit i colorista àlbum que ens explica com un parell de campions de salts d’obstacles, cavall i genet, tot i guanyar totes les competicions es troben que un dia el cavall Dadà perd les seves facultats, què li passarà? El seu genet portarà a Dadà a fer proves i proves per veure què li pot passar.

Pot semblar, a primera vista, que l’àlbum té el missatge cap al lector que no hem de tenir vergonya de portar algun aparell que ens ajudi a la vida de cada dia del qual, a vegades, algú pot riure. Què és el que necessitarà Dadá?

Però aniré més enllà, en aquest àlbum també ens podem preguntar per les relacions amb els amics més propers. De vegades tenim quelcom al costat amb qui compartim interessos comuns i ens podem encegar en els èxits i objectius sense adonar-nos de les necessitats de l’altre. Potser el problema que té Dadà el seu genet, Rogelio Corcel, no el sap veure per estar pensant massa en la competició.

Germano Zullo acostuma a presentar-nos històries amb un alt sentit de l’humor i aquest àlbum n’és un altre exemple. Sentit de l’humor que va magníficament acompanyat de les enginyoses il·lustracions d’Albertine que presenta diversos recursos narratius mantenint la coherència en tot moment i fent de Dadà un bon àlbum.