La cançó de les balances

FITXA
=====
Títol: La cançó de les balances
Autor: Alba Salvador Llopis
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Takatuka, 2015
Edat: 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Alba Salvador Llopis recupera i reescriu la cançó de Josep Maria Carandell que va immortalitzar Ovidi Montllor en forma de cançó.
Un molt bon text, enginyós i amb ritme, que recupera i/o es retroba amb les rondalles clàssiques universals, aquestes que van passar generacions i generacions gràcies a l’oralitat i al gust d’explicar contes. Que l’autora hagi dedicat part de la seva vida com a contacontes i a l’estudi i difusió de la llengua catalana sembla haver estat determinant. Un clar homenatge a la cançó i a Ovidi Montllor ara que es commemoren els 20 anys de la mort del cantant polifacètic.

De la il·lustració de l’Ignasi Blanch podem dir que l’autor fa un gir cap al color en la seva obra (sense ser la primera vegada). Acostumats al seu elegant bitó dels darrers temps, Blanch ens sorprèn amb tota una bona gamma de colors sense per això canviar ni variar el seu esperit ni tampoc estil. La línia i el traç vigorós i fresc continua essent el seu segell. Les composicions continuen comptant amb el blanc de fons aportant l’aire necessari a la narració de les imatges.
El disseny de personatges és marca de la casa i ens permet reconèixer a l’autor en qualsevol obra. És d’agrair que se’ns mostrin una bona quantitat de personatges de diferents fisonomies i psicologies. El personatge protagonista, l’Ovidi, té una retirada a l’autor... Per cert, el rei del conte mira normalment cap a l’esquerra, nega l’avanç de l’acció, del futur. Ens reté quan llegim la imatge.
La il·lustració doncs, es converteix en referent actual i mitjà per explicar coses, coses importants.

Ignasi Blanch encarna com a ningú la transició entre la il·lustració catalana clàssica i la moderna passant, això sí, per referents de la pintura i il·lustració expressionista d’avantguarda alemanya.

Així doncs, ens trobem amb una obra que neix a partir dels referents dels dos autors. Els dos autors creen a partir dels seus mons personals amb sinceritat, recuperant temes que, com la cançó de Montllor, són llastimosament d’actualitat.
Un comentaria personal, els reis que no són de conte sembla que també passen molt de temps gastant els diners després de comptar-los.
Bona edició de Takatuka que afegeix al final del llibre la lletra i partitura de la Canço de les balances a més d’una petita biografia de Josep Maria Carandell on se’ns explica com va néixer i ser d’important aquesta cançó que fou també convertida en obra teatral.

Aquí en podeu escoltar la cançó d’Ovidi Montllor: