T'ho explico a la cuina

FITXA
=====
Títol: T'ho explico a la cuina
Autor: Ferran Adrià
Il·lustrador: -
Edició: Beascoa, 2016
Edat: de 8 en endavant
Temàtica: alimentació i cuina


RESSENYA
=========
“POP FICTION de primer” o com és que a mi el Ferran Adrià em recorda el Quentin Tarantino.

No dic pas que tinguin els mateixos ulls o el mateix nas, no... però sí que és cert que després de llegir: T’HO EXPLICO A LA CUINA, automàticament em va venir al cap aquest pensament
i vaig voler esbrinar el perquè d’una associació d’idees tan estrafolària. I heus aquí la meva teoria: a dia d’avui, tant el Ferran com el Quentin (permeteu-me que els tutegi...) han demostrat tot allò que es demostrable en les seves respectives especialitats (gastronomia i cinema). Són un genis que desborden creativitat de manera compulsiva en els seus plats i en les seves pel·lícules, i tant si t’agraden més com si t’agraden menys, no se’ls hi pot negar les proeses que ambdós han aconseguit en els seus camps. Això els permet treballar en el seu dia a dia d’una altra manera... les seves creacions no es veuen limitades per factors externs com ara si es vendrà molt o poc , si serà un èxit de taquilla o si la crítica tractarà bé el seu producte. A hores d’ara no crec que això faci perdre el són a cap dels dos. I per aquest motiu creen amb més llibertat, com criatures fent el que de debò els hi ve de gust i fent-ho, a més, al seu aire.

I, segons el meu parer, ha estat aquesta suma de factors –no dependre de ningú ni de res més que no sigui la incontinència creadora del seu autor- la que ha permès que un llibre com aquest vegi la llum. Perquè aquest llibre de cuina no és un llibre de cuina gaire normalet. És maco, està fet a consciència, és exhaustiu i és gran. Molt gran. Massa gran. Aquest llibre és un King Kong dins del món dels llibres de cuina. No és fàcil maniobrar amb ell per la cuina com ho faríem amb un llibre de receptes normal. D’altra banda, i si el volem considerar com a “llibre de lectura de sofà”, potser la mida ja no molesta tant però cal tenir present que després d’una estona de fullejar-lo és més que probable que ens agafi una gana de “simi gegantí d’un altre món” i aleshores... apa som-hi! amb ell cap a la cuina i ja tornem a enredar la troca per trobar un mostrador prou gran on exposar-lo per a seguir la recepta que et proposa fil per randa. Però amb tots els seus pros i contres, he de dir que a mi m’agrada la idea del llibre, m’agrada el que hi ha a dins i m’agrada la seva intenció i les seves aspiracions. Tan de bo tingui sort i properament es posin a la venda faristols gegantins que permetin –sobretot als que tenim cuines microscòpiques- poder consultar-lo amb comoditat mentre som entre els fogons...