Combi

FITXA
=====
Títol: Combi
Autor: So Yun-Kyoung
Traducció: Ismael Funes Aguilera
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 12 anys


RESSENYA
=========
Segons explica l’autora coreana So Yun-Kyoung en aquesta entrevista cal buscar l’origen d’aquest llibre en una exposició d’algunes de les imatges realitzades en gran format (80 cm x 115 cm). Posteriorment, a partir de la proposta del seu editor, va escriure una història de ciència ficció que unís tot aquell treball visual. El procés de creació del llibre, doncs, va ser al revés del què sol ser habitual. I va ser difícil perquè implicava inventar una història per unes imatges que havien nascut lliurement i independents.

Quan li pregunten a l’autora sobre el llibre, comenta que no creu que sigui un àlbum il·lustrat per infants, sinó més aviat un llibre d’imatges artístiques per a joves i adults. Els dibuixos estan fets a llapis, i en alguns casos colorejats amb llapis i tintes de colors. És un llibre bell, molt ben editat, però que desprèn molta tristesa.

Després d’una petita introducció que ens presenta un escenari apocalíptic, on els joves supervivents de la Gran Guerra s’han hagut d’adaptar a una nova vida, ens trobem un catàleg o una galeria d’éssers estranys, resultat de la barreja dels humans amb insectes, amfibis, rosegadors o algunes formes de vida marina. Els mamífers han desaparegut i els homes i les dones només podran viure si són capaços d’unir-se amb altres espècies. Només amb aquesta simbiosi han pogut adaptar-se per aconseguir aliment, refugi i defensar-se de les espècies enemigues.

El futur que ens mostra So Yun-Kyoung és molt poc optimista. És un llibre que convida a fer una lectura ecologista, plantejant-nos el futur d’un planeta que la mà de l’espècie humana ha destrossat. Però també es pot llegir en clau més personal, fent incidència en aquell punt de les nostres vides on la soledat és molt gran i ens sentim éssers estranys, que no encaixem en cap categoria.

Había una vez... cuentos con pictogramas

FITXA
=====
Títol: Había una vez... cuentos con pictogramas
Autor: Madalena Matoso
Il·lustrador:
Edició: Anaya 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: contes de fades, contes populars, tradició oral


RESSENYA
=========
Quan vaig veure el llibre, així d’entrada tres coses em van cridat l’atenció: la coberta de color verd, la casa de cortines vermelles i el títol Había una vez..., però hi va haver una quarta em que va fer arrufar el nas: el subtítol “cuentos con pictogramas”. El que desconeixia era l’ús sorprenent i estimulant que Madalena Matoso en fa dels pictogrames. Quan l’obres, és meravellós, entres a un món visual, de colors, de personatges coneguts, de creativitat, de tradició oral i de moltes ganes d’explicar històries i de jugar.

Cada conte comença amb una doble pàgina a un sol color i un text en negre, l’inici de la màgica frase Había una vez... Quan gires la plana trobes personatges d’un conte, no en sabem quin, però podem començar a jugar, a intentar esbrinar de quin es tracta, a recrear una història... el narrador en farà la seva pròpia...

Cada full representa un personatge: una nena, un camí, una casa, tres bols... La pàgina és molt acolorida, es reconeix l’art de Madalena Matoso. La tècnica de dibuix és l’ús de colors plans i primaris i les formes minimalistes guanyen protagonisme amb una exquisida simplicitat tècnica i economia en el traç. És
un llenguatge visual que aconsegueix immediatesa. El lector s’endinsa en la proposta sense adonar-se. Al final del conte d’imatges hi ha transcrit el text amb les imatges intercalades, com a “pictogrames”. El llibre conté 8 contes de fades, els seus personatges i fa esment de la versió del compilador: Rínxols d’or, Els tres porquets, El gat amb botes, Hansel i Gretel, La caputxeta vermella, Joan i la fava màgica , Rapunzel i Les fades.

En tancar el llibre un altre fet em fa arrufar de nou el nas. Sembla que no està acabat, que li falta quelcom. I és que al 8è conte, Les fades, el que clou aquesta magnífica obra, li segueix la contraguarda, tal qual! En falta la guarda volant, la que uneix el cos del llibre amb les cobertes i que és la darrera pàgina d’un llibre. No he vist l’edició original publicada per Seuil Jeunesse amb el títol Il était une fois… Mon imagier des contes, però dubto que sigui voluntat de l’autora aquesta omissió. Em pregunto si Anaya ha sacrificat les planes que tancarien aquesta bella obra per estalviar costos?

Neu

FITXA
=====
Títol: Neu
Autor: Sam Usher
Edició: Patio, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: paciència, saber esperar


RESSENYA
=========
Un nen descobreix quan es desperta que ha nevat i no hi ha cap petjada. Vol sortir... ràpid! Però abans ha de vestir-se, rentar-se, posar-se les botes, i anar corrent a buscar l’avi per sortir a la neu. Treu el cap per la porta... ràpid, abans que arribin els altres! L’avi es dutxa, s’arregla, i el nen li va dient: no t’oblidis que ha nevat! L’avi li contesta: no et descuidis la bufanda! A poc a poc, altres personatges van apareixent i a la neu apareixen petjades. Veus la desesperació i la frustració del nen per sortir a la neu, mentre veiem també la tranquil·litat de l’avi que li va recordant tot el que s’ha de posar (la gorra, els guants)...

Per suposat, no es perdran la diversió, i veurem aquesta relació tan actual i especial entre l’avi i el net.

Les il·lustracions són molt boniques, i et permeten veure el cel i la neu amb l’aquarel·la. La coberta és especial ja que tan el títol com les petjades del pingüí imiten la sensació de la neu quan passes els dits per sobre.

Història d'un jersei blau

FITXA
=====
Títol: Història d'un jersei blau
Autora: Florencia Gattari
Il·lustrador: Albert Asensio
Traductora: Bel Olid
Edició: Pagès Editors (Nandibú), 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: família, avis, mort, superació, creixement, records


RESSENYA
=========
En aquest llibre Gattari ens explica la tendra història d’una àvia anomenada Elsa i el seu nét Nando. Des de la primera fins l’última paraula d’aquesta narració denota un to d’allò més poètic acompanyat d’un vocabulari ben elaborat que permet, com a lectors i lectores, poder submergir-nos dins de la quotidianitat que se’ns explica que viuen els seus personatges en el pas dels anys i embolcallar-nos, sense arribar a ser sensibler, d’emoció en moments delicats de la vida com ara la mort d’una àvia o el naixement d’un germanet. En tot moment, es tracta amb tanta naturalitat que aquests canvis tan significants esdevenen tot un aprenentatge i un creixement sobre la vida prescindint clarament d’una finalitat alliçonadora. De fet, l’àvia al llarg de la història va donant consells cada vegada que tricota d’una manera molt especial: “Et faig una tebior per quan sentis coses que no t’agradin, un hotornoaprovar per quan se t’escapi el pipí al llit i dos punts de paciència: per quan tinguis pressa per fer-te gran”.

Quant a les il·lustracions d’Asensio, com sempre fascinants, podem afirmar que es complementen a la perfecció amb el relat, ja que enriqueixen el significat del text en el fet de transmetre realisme al mateix temps que emotivitat. El traç, la tècnica, les perspectives i els plans que podem observar... són de gran qualitat, de fet semblen fins i tot fotografies. A més, val a dir que, com en altres llibres que ha publicat l’il·lustrador, com ara El banc blau, està inund
at de detalls: els marcs dels quadres, el banc, la llana i en conseqüència el jersei, els vestits de la mare i l’àvia, els coixins del sofà, el barret i les espelmes d’aniversari... tot és blau; i en cada doble pàgina apareix el gat, ja sigui una part del seu cos o tot sencer.

Així doncs, Història d’un jersei blau és d’aquells llibres que es llegeixen potser amb rapidesa però que perduren a la memòria per l’empremta que deixen en el nostre bagatge literari i personal, ja que ens remouen per dins, ens ofereix un espai de reflexió i ens fan gaudir de la lectura i tot el que comporta.

La segona vida del Marc

FITXA
=====
Títol: La segona vida del Marc
Autor: David Nel·lo
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2018
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: records, memòria, cangur, reencarnació


Premi Gran Angular

RESSENYA
=========
El Premi Gran Angular 2018 ha recaigut en l’obra La segona vida del Marc d’en David Nel·lo (Barcelona, 1959).

L’Abel, un jove barceloní, és a punt de viure, amb un desconeixement total, una experiència que el marcarà per sempre i que té per nom: Marc. En Marc és un nen de cinc anys que, en paraules de la seva mare, és “força especial” i és aquest especial l’ input que mou a l’Abel, el narrador i protagonista d’aquest relat, a acceptar la feina de cangur. I aquí ens hem d’aturar si no volem desvelar el tema principal i la trama de suspens que es teixeix al voltant d’aquests personatges.

David Nel·lo, amb una gran trajectòria com a escriptor infantil, juvenil i d’adults i reiteradament premiat, escriu una història geogràficament propera, que es desenvolupa entre Barcelona i Torredembarra, de llenguatge planer i quotidià i introdueix uns girs inquietants que deixen el lector en suspens. Algunes de les escenes prenen un aire de relat cinematogràfic i ens sembla estar veient la dona asseguda al banc amb la mirada perduda, abatuda, uns guants de làtex a les mans, parlant a l’Abel i a ningú i a tothom dient «Gente mala, sí, gente muy mala». I menciono aquesta escena perquè l’autor ens hi farà tornar al tancar l’obra, com un cercle, com un bucle vital i fatídic que ens deixa a l’aire tot de preguntes.

La segona vida del Marc té també temes paral·lels i personatges seductors que viuen el seu propi combat: l’Aurora, la mare d’en Marc, una dona amb molta empenta en el nivell professional que se sent abandonada pel seu company i que manté una mena de tensió sexual amb l’Abel que es farà càrrec durant un temps del seu fill. O la història del Roger, un amic del món el teatre, que dur el fet de ser homosexual en secret i té greus problemes de relació amb el seu pare.

Una novel·la ben treballada a nivell de relat i de caracterització dels personatges amb una història que atrapa i que genera preguntes sense donar resposta, cada lector ja cercarà la que més se li ajusti.

Enllaços:

• Primeres pàgines del llibre.
• Video entrevista a David Nel·lo a el Club del llibre. 

El dit de l'emperador

FITXA
=====
Títol: El dit de l'emperador
Autor: Xavier Castanyer i Angelet
Il·lustrador: Òscar Julve
Edició: Abadia de Montserrat, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures ambientades en diferents èpoques de la història


RESSENYA
=========
La Bruna i en Roc són dos germans bessons de 10 anys que viuen a la Tàrraco del s.II dC. Ella és curiosa, impulsiva, amb empenta i ell és més prudent, poruc i sempre veu el got mig buit. Junts comencen una gran aventura el dia que troben al carrer un dit de marbre, de la mida d'una estàtua gegant, tacat de sang. Aquesta troballa els implica inconscientment amb el crim del sacerdot del temple d'August i desencadena la seva fugida i persecució per part dels legionaris romans.

Durant la seva escapada coneixen a en Titus, un jove esclau, en Llampec, un cavall mandrós i desmenjat, la Líbia, amb grans idees i en Marcus, coneixedor de la ciutat. Plegats travessen peripècies esbojarrades i resolen tot l'embolic. La resposta als seus problemes es troba en una estàtua del temple d'August, és l'ambició i l'avarícia que ja regnava fa 2000 anys.

Hi ha tres aspectes que poden alentir la lectura del llibre: un vocabulari difícil però comprensible amb el context, uns capítols una mica llargs i, en algun moment, un pèl massa descriptiu. Per altra banda, aquests fets fa que sigui idoni per adquirir vocabulari, sobretot vinculat al món romà, i permet visualitzar clarament on succeeixen tots els fets.

Tota l'aventura està ambientada en l'època romana, en el circ, una pedrera, un aqüeducte, les termes, l'amfiteatre, la Via Augusta, edificacions existents actualment. És per això que aquest llibre és ideal per fer-se una idea de com vivien en aquella època, perfecte per llegir abans de fer una excursió a la imperial Tàrraco.

Aquest llibre és el segon de la col·lecció "Les aventures d'en Roc i la Bruna". El primer es titula Missió Impossible i està ambientat en la prehistòria. Espero que l'any vinent ens regalin una nova aventura històrica.

Soc petiteta

FITXA
=====
Títol: Soc petiteta
Autor: Qin Leng
Traductora: María Teresa Rivas
Edició: Tramuntana 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: autoestima, família


RESSENYA
=========
Tots/es ens vam sentir petits/es en algun moment de la nostra infància (i potser fins i tot de més grans). Ja fos per característiques físiques o per edat, vam tenir la necessitat de créixer més ràpid en un món fet i preparat, generalment, per a la vida adulta. I així és com es troba l’Ariadna, la menudeta protagonista d’aquesta història.

L’Ariadna és una nena d’uns 4 anys de talla petita. Tothom és més alt que ella: els seus companys i amigues de classe, la gent del carrer, els seus germans... i fins i tot el gos! És evident i comprensible, doncs, que l’Ariadna només hi vegi que inconvenients, a ser tan menuda: a l’autobús no li toquen els peus a terra, els mostradors de les botigues li queden massa amunt, i a classe, quan li toca sortir a la pissarra, amb prou feines arriba a escriure-hi a la part inferior! Tot i que els seus amics i amigues intenten fer-li veure els avantatges que li suposa ser petita, a ella li costa d’acceptar aquesta realitat. Però potser una sorpresa del pare i la mare li farà canviar la perspectiva i així sentir-se una mica més gran.

Qin Leng ens ofereix aquesta història dolça, sense pretensions, però que transmet tan a grans com a petits. Als primers ens recorda com era ser petit/a en un món de grans, ens transporta a la mirada d’infant que de mica en mica hem anat oblidant. I als menuts, segurament, els recolza en les seves sensacions de viure en un entorn sovint poc pensat per a ells.

L’autora construeix aquesta petita història servint-se d’un text lleuger i explicatiu, potser inclús de vegades massa, al meu gust, acompanyat d’unes il·lustracions exquisides per als amants del dibuix fi; tinta i aquarel·la, amb predominança de colors pastels. Sens dubte, una imatge gràfica que funciona d’acord amb la història, així com també el format del llibre, de dimensions reduïdes.
Qin Leng, autora nascuda a Shangai però resident a Toronto, ha publicat recentment a casa nostra “El refugi”, també a l’editorial Tramuntana.

Els contes de la mare ossa

FITXA
=====
Títol:
Els contes de la mare ossa
Autora/Il·lustradora: Kitty Crowther
Traducció: Toni Lillet
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: anar a dormir, explicar contes, mares i fills


RESSENYA
=========
Recordo quan els meus tres fills em demanaven que els expliqués un o més contes abans d’anar a dormir. I també recordo que més d’un conte va haver de ser explicat una infinitat de vegades. Estic totalment convençuda que si en aquell moment hagués tingut aquest llibre a les mans, s’hagués endut la palma d’or cada nit.

El petit ós demana a la seva mare ossa, molt amablement i per partida triple, que li expliqui tres contes. Tres històries fantàstiques amb un denominador comú, el fet d’anar a dormir. Una guardiana del son, la Flora a la recerca del fruit blau i en Galderic, un senyor petit, petit que no es treia mai l’abric (ni el barret).

Tres contes amb personatges apareguts de la imaginació més dolça. Cadascú amb les seves peculiaritats i maneres. Tots embolcallats d’una tendresa i sinceritat que t’arriben al més profund del cor.

Sabíeu que l’autora va néixer el mateix any que jo? Em porta 6 mesos i un dia, vet aquí. Potser no té cap importància però, jo, personalment, noto una connexió especial amb les persones que van arribar al món al llarg del mateix any que jo. Amb la Kitty Crowther em passa i aquesta connexió es transmet a través de les seves històries. No sé el que és, potser la llibertat que transmet en les seves creacions, potser la sensibilitat i espontaneïtat dels seus personatges, potser els entorns fràgils i vulnerables on embolcalla les seves històries.

En tot cas, teniu una autora molt reconeguda en l’àmbit internacional. Ha guanyat premis importants de literatura infantil i tots són merescuts. Jaume Centelles, amant de la literatura infantil i juvenil va dedicar-li un post al seu bloc, "La invitació a la lectura". Llegiu-lo, val la pena.

L’editorial, Libros del Zorro Rojo, ha fet una gran tasca amb aquest llibre. Una traducció al català perfecta que transmet, estic segura, aquest entorn proper de la nit i el dormir amb bona companyia. El format és ideal per a totes aquelles mares i pares i persones que vulguin explicar aquestes boniques històries als infants. I si ho fan en un vespre de tardor com els que estem vivint, amb cel rogent de foc, segur que els colors del llibre els acompanyaran fins que vingui la son.

Entrevista a Kitty Crowther de Fundación La Fuente.

Lluny, ben lluny d'aquí

FITXA
=====
Títol: Lluny, ben lluny d'aquí
Autora: Rachel Woodworth
Il·lustradora: Sang Miao
Traductora: Teresa Duran
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: emocions, meditació, autoconeixement


RESSENYA
=========
Quan teniu un dia dolent, d’aquells que us pregunteu per què us heu llevat del llit, que tot i tothom us molesta i que res del que feu us surt bé, quin és el vostre mètode d’aïllament per retornar a l’equilibri emocional? Si no en teniu cap, estigueu atents, perquè la protagonista d’aquest àlbum ens en proposa un.

La nena protagonista d’aquesta història té, com tothom, dies de tots colors. Hi ha dies que se sent furiosa, d’altres ben contenta, i en d’altres està trista. Fins i tot hi ha dies que passa per tot aquest ventall d’emocions. Però és en els dies realment horrorosos, aquells que emergeix la frustració, que sent la necessitat de desaparèixer. I és en aquest moment quan, amb el poder de la seva imaginació, escapa a un lloc lluny, ben lluny del seu present.

En un principi, aquest àlbum pot semblar un llibre més en l’extensa col·lecció de contes i àlbums sobre emocions que actualment ofereix el mercat editorial. No obstant, sorprèn (i s’agraeix) l’enfocament que se li dona, des d’una perspectiva d’apoderament del lector per tal que aquest busqui dins seu la fórmula psicològica per combatre una situació d’estrès emocional. L’àlbum obre una petita finestra cap al món de la meditació.

El text, planer, entenedor i sovint poètic, condueix subtilment al lector cap a la reflexió, cap a la cerca d’aquelles expressions que identifiquin i descriguin la seva pròpia realitat, i dona pas a l’observació de les il·lustracions, que lliguen la història a la perfecció. Sang Miao identifica molt bé la idea de Woodworth, i plasma gràficament els dos mons de la protagonista: la seva realitat, amb l’ús de la mitja pàgina o de vinyetes, en general en fons blanc, i amb colors vius; i el seu mon imaginari, omplint de colors intensos i foscos la doble pàgina a sang. Unes il·lustracions, amb textures d’aquarel·la, cera i tinta, que conviden a estudiar-les amb detall i submergir-se totalment al món de la protagonista.

Cal destacar, per últim, la importància del títol, doncs Lluny, ben lluny d’aquí és la fórmula que la protagonista utilitza tant per entrar dins el seu món imaginari, com per sortir-ne. Un bon enginy de l’autora.

L'espera

FITXA
=====
Títol: L'espera
Autor: Gina Clotet
Il·lustrador: Maria Girón
Edició: Tramuntana, 2018
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Qui no ha volgut mai atrapar un ocell per cuidar-lo i acaronar-lo? Qui no ha esperat retenir a algú malgrat saber que no es pot quedar per sempre al seu costat?

Les separacions fan mal però també són inicis de noves aventures que a la vegada tindran finals i nous inicis. Una roda que s’ha de viure amb intensitat, gaudint de cada instant... Com la nena protagonista d’aquesta història que espera, impacient, cada dia, un pardal que la visita: cada vegada aconsegueix apropar-s’hi una miqueta més; l’espera és dolça i emocionant i plena de curiositat envers l’animal. Quan arriba el moment de la captura, que tant li ha costat aconseguir, el deixa anar i amb el vol de l’ocell ella també s’allibera.

Amb aquesta metàfora el conte deriva a moltes lectures que està molt bé que s’introdueixin als més petits: l’amor cap a alguna cosa sense quedar-se atrapat, gaudint de cada moment i sensació, la curiositat cap a l’entorn, la temporalitat de les coses... A tot això que potser ja hem llegit altres vegades s’hi afegeix un cop d’efecte que per mi fa diferent la història. No només la nena deixa anar l’ocell sinó que passa pàgina i comença una nova aventura: la veiem disfressada de submarinista a punt d’entrar en una altra història, sense tristesa ni decepció. I per tal de reafirmar el missatge a les guardes finals se’ns guia cap a aquesta mirada sobre la vida amb un petit guió atrevit de com viure una aventura. Canvia doncs el concepte d’espera pel d’aventura: recomana perseguir un somni, perseverar, viure el moment... i quan s’acabi tornar a començar.

La il·lustració, molt realista, acompanya de bracet al text, poètic i minuciós, amb acabats que transmeten tendresa i afecte cap a tot allò que et va explicant. Imatges grans i clares de la nena a casa seva i al jardí en tots els moments cabdals amb l’ocell que centren cada situació. Text i imatge fan un tàndem per transmetre amb delicadesa i valentia tot allò que de vegades és intangible i difícil d’explicar i que tan bé han fet arribar l’autora i la il·lustradora.

Samba Panda amb l'osset

FITXA
=====
Títol: Samba Panda amb l'osset
Autor: Satoshi Iriyama
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica: Llibre-joc, ioga, motricitat


RESSENYA
=========
Satoshi Iriyama és l’autor i il·lustrador japonès d’aquest àlbum senzill i bonic, el qual pertany a una sèrie que es titula Samba Panda. L’editorial Libros del Zorro Rojo ha anunciat ja les dues pròximes publicacions d’aquesta col·lecció: Samba Panda amb el pare al febrer i Samba Panda amb els teus amics al mes d’abril. Val a dir que Iriyama ha publicat altres llibres a diversos països en què la majoria són protagonitzats també per animals: un pollet que es diu Chirp, elefants, óssos rentadors...

La lectura d’aquest àlbum el que ens proposa, mitjançant una interpel·lació directa amb el lector o lectora des del començament amb un “Estàs a punt per «sambar» com un panda? Braços amunt!” fins al final amb “T’ho has passat bé?”, és un joc interactiu que consisteix a imitar els moviments que ens mostra l’ós panda protagonista, que d’alguna manera ens remet a figures i passos de l’art del ioga, a la dansa o simplement a moviments corporals psicomotrius.

Al llarg del llibre se segueix el mateix funcionament i la mateixa organització de la imatge i el text en el procés de lectura. Primerament, a la pàgina de l’esquerra el text explica com ens hem de posicionar (tant l’ós com nosaltres com a convidats i convidades) i a la pàgina de la dreta apareix el panda representant-ho. A la següent doble pàgina, a l’esquerra tant el text com la il·lustració ens exposa el moviment que hem de fer (“Ara mou el culet”, “Cap a un costat i cap a l’altre”...) i, a la pàgina de la dreta, el panda protagonista transformat amb la figura que representa: una tulipa, un plàtan, una baldufa, un avió, entre d’altres.

Un fet curiós és que en un d’aquests passos, en el de l’onigiri (altrament conegut com omusubi), s’evidencia la influència de la cultura gastronòmica d’on prové l’autor i il·lustrador del llibre, que com ja he comentat amb anterioritat és d’origen japonès. D’aquesta manera, d’entre els altres objectes que sí que són comuns per a tots els infants, aquest destacarà sobretot per als nens i nenes que no comparteixen aquest tòpic i resulta quelcom singular i divertit.

Tenint en compte que el més rellevant d’aquesta lectura es basa en l’ós i la seva proposta de joc dinàmic de moure’ns és per aquest motiu que el fons de la pàgina és blanc, fet que facilita centrar-nos, doncs, en el que interessa transmetre a l’autor

Per últim, comentar que el final, una vegada -tant el panda com els lectors i lectores- hem fet tots els exercicis, conclou d’una manera tendra que ajuda a tornar a la calma: a partir d’una abraçada especial, la de la mare.

I tu, lector/a, t’atreveixes a gaudir d’aquesta experiència?

Mary que escribió Frankenstein

FITXA
=====
Títol: Mary que escribió Frankenstein
Autor: Linda Bailey
Il·lustrador: Júlia Sardà
Edició: Impedimenta, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Biografia il·lustrada


RESSENYA
=========
Una de les novel·les de terror més famoses del llarg de la història, és Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley, que va ser publicada per primer cop el 1818, és a dir fa 200 anys.

En motiu d’aquest aniversari, Júlia Sardà, una de les meves il·lustradores preferides de la escena barcelonina, autora de Los Liszt, de la mateixa editorial Impedimenta, i de gran número de clàssics, dóna vida a una preciosa biografia il·lustrada, que narra la vida d’una nena que es convertirá en una de les dones que han marcat la histò
ria de la literatura.

Aquest llibre és un recorregut pel procés creatiu de Mary Shelley. Comença amb l’origen familiar de Mary, una vida sense la mare, els problemes amb el seu pare i la seva madrastra, el seu exili a Escòcia, la seva fugida amb Shelley, un jove i brillant poeta i la famosa nit a casa de Lord Byron on proposen un repte: escriure una historia de fantasmes…

Com comença una història? A vegades, tot comença amb un somni. I la Mary era una gran somiadora…

El final del llibre hi ha una “nota de l’autora”, on ens explica que ella es basa en la introducció que va escriure la mateixa Mary, on explicava com va aconseguir escriure Frankestein amb només divuit anys, i com va poder imaginar-se i escriure una història tan horrible. Allà hi descrivia el procés creatiu d’escriptura de la seva obra i també parlava de la seva avançada imaginació adolescent.

Un perfecte equilibri entre el text de Linda Baley i les fantàstiques il·lustracions de Júlia Cerdà, que aconsegueix recrear els detalls i l’atmosfera de l’època.

La declaración de los derechos humanos

FITXA
=====
Títol: La declaración de los derechos humanos
Autor: Jean-Marc Fiess
Edició: Kókinos, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: drets humans


RESSENYA
=========
un petit gran tresor de llibre desplegab
le per comprendre i fer-nos nostres les l
leis mes importants mai dictades pels ho
mes i reconegudes almenys en teoría per
tots els països del planeta encara que ca
da estat aplica a la seva manera
dibuixos en relleu molt senzills donen al l
libre una particularitat d’expressió plàsti
ca molt rica en matisos i sensació de volu
m molt neta i senzilla

Un paseo por París

FITXA
=====
Títol: Un paseo por París
Autor: Salvatore Rubbino
Traducció: Montse Triviño
Edició: Barcelona: Planeta S.A, 2017
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: París, viatges, família


RESSENYA
=========
Tot i que aquest llibre ja fa més d’un any que és al mercat, creiem que val la pena ressenyar-lo aquí, perquè les guies il·lustrades de viatges no són tan abundants com sembla dins l’àmbit del llibre de coneixements infantil.

Impossible oblidar els títols de la col·lecció “Esto es...” de Miroslav Sasek, i més concretament el de Esto es París, creat el 1959. El de Salvatore Rubbino s’hi assembla molt, si bé hi manté punts de diferència importants.

Aquest està pensat per fer un tomb per París en un sol dia, seguint el plànol que hi ha a les guardes, i que ens permetria anar des del Barri Llatí a Nôtre Dame, d’allí al Marais, al Pompidou, al Louvre, als Champs Elysées i acabar a la torre Eiffel. Déu n’hi do, si anem amb criatures massa petites!

Aquesta passejada turística la protagonitzen una nena d’uns sis o set anys i el seu avi que li fa de guia. I així ho explica ella en primera persona, en un text de frases curtes fet amb tipografia més grossa: “A la vuelta de la esquina topamos con el rio Sena. “¿Qué es esa gran Iglesia de la isla?” pregunto. “La catedral de Notre-Dame”-contesta el abuelo -¿Te gustaria subir a lo alto y admirar las vistes?”. I així per l’estil... Però també hi ha altres textos, amb lletra força més petita, que aporten documentació sobre petits detalls de les làmines, p.ex: “Los puestos de libros llevan junto al río desde el siglo XVI”. Alguns d’aquests petits comentaris reclamarien un generós coneixement de la història, personatges, costums i llengua, per part dels lectors, sobretot si tenen la suposada edat de la protagonista. Això fa que aquest àlbum-guia documental, si bé és entretingut de veure, sigui una mica complex de llegir, per la permanent presència de dos o tres registres de text.

Ara bé, respecte a les il·lustracions, res a dir: tant les panoràmiques com les composicions resulten atractives, clares, netes i --per aquells que coneixen la Ciutat de la Llum-- fidels als llocs que sintetitzen. També cal reconèixer que l’itinerari i els personatges estan força actualitzats, respecte a l’obra de Sasek. Per tant, la tasca de cronista gràfic duta a terme per l’autor és digne d’elogi.

Si en voleu saber el making off, entreu en aquesta web.

Què fan els grans tot el dia?

FITXA
=====
Títol: Què fan els grans tot el dia?
Autor: Dawid Ryski
Edició: HarperCollins Ibérica, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: adults, oficis, família


RESSENYA
=========
Què fan els grans tot el dia? és un llibre que explica de manera breu i senzilla 30 oficis, des d’astronauta fins a tatuador passant per arquitecte, enginyer, mestre fuster, biòleg marí, arqueòleg, entre d’altres.

A simple vista denoten dos aspectes molt interessants a comentar. El primer fa referència a la diversitat d’oficis. No només s’exposen aquells més comuns com ara policia, bomber, enginyer, advocat, mestre o periodista sinó que l’autor aprofita per donar a conèixer i visibilitzar feines que no estan del tot considerades per la societat o bé perquè no són tan recurrents, com per exemple serien les de dissenyadora industrial, gerent, bateria, fotògraf, surfista de neu professional, cuidador de gent gran, pagesa... El segon, quant al gènere, denota una certa consciència sobre el tema –o almenys aquesta ha estat la meva impressió-, ja que la repartició dels oficis entre els homes i les dones trenca amb els estereotips i generalitzacions compartides avui dia per la societat. Com a talls d’exemple podem observar que les dones exerceixen d’astronauta, enginyera, pilot i mestra fustera i, els homes, de mestre i cuidador de gent gran.

Val a dir que l’autor, Dawid Ryski, un jove polonès de trenta-sis anys, és arquitecte paisatgista de professió a banda de dissenyador de cartells de concerts, de tapes de CD i de monopatins; il·lustrador a diaris, bateria en un grup de punk i co-fundador (juntament amb la seva dona) de Pinata Unique, una marca de roba que té com a finalitat ser única, plena de detalls i de qualitat. Per tant, a partir del que sabem d’ell, podem afirmar que ambdós aspectes comentats amb anterioritat s’han premeditat i tingut en compte al mil·límetre, fet que personalment valoro positivament.

Val a dir que és un clar exemple d’hibridació entre un àlbum il·lustrat i un llibre de coneixements, ja que combina ambdós gèneres d’una manera molt encertada: s’expliquen, amb només quatre ratlles, els oficis però no des d’un registre formal i informatiu sinó mitjançant un narrador –el qual s’interpreta que és un infant tant pel vocabulari que s’utilitza com pel títol del llibre- que exposa de què treballen els seus familiars i amistats. A més, la breu explicació en primera persona va acompanyada d’una il·lustració –sembla ser que en format digital i que destaca per un estil i traç geomètric- que ocupa la major part de la pàgina, a partir de la qual podem observar la feina que desenvolupa cadascú per tal de facilitar-ne la comprensió.

Vegem un exemple, el de l’ofici de periodista, per tal que us pugueu fer una idea del to de l’escrit:

La tieta Nati és periodista. Informa del que passa al món. Centenars de milers de persones la veuen per televisió. Quan un volcà entra en erupció, la Nati se n’hi va a explicar-ho perquè els espectadors ho puguin veure des de casa. Parla amb polítics importants i els fa preguntes agudes perquè els puguem entendre millor.

Fins i tot, en alguns casos s’interpel·la directament amb el lector/a, com el de l’astronauta (Si mires les estrelles potser la veuràs) i del dissenyador industrial (De quin color és la teva torradora? Quina forma té el sofà? De quins materials està feta una bicicleta?).

Així doncs, si voleu conèixer alguns dels oficis des d’una perspectiva una mica diferent, especial i divertida, no us perdeu aquest llibre!