El col·leccionista de rellotges extraordinaris

FITXA
=====
Títol: El col·leccionista de rellotges extraordinaris
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador (coberta): J. E. Corominas
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Ep! tu. Sí, sí “El col•leccionista de rellotges extraordinaris”... Ja ets meu!. De nou amb un llibre de la Laura Gallego entre les mans: alegria, alegria.

Aquesta és una novel•la fantàstica publicada el 2004 a la col•lecció “El Barco de Vapor” a l’Editorial SM i reeditada en tapa dura fa uns mesos. L’edició en català, encertadament traduïda, amb un llenguatge generós i àgil, per Ferran Gibert aquest 2012, la trobem a l’Editorial Cruïlla.

En Jonathan Hadley viatja a Espanya acompanyat de la seva família; el seu pare, Bill, un home pràctic, escèptic i de poca cultura i la seva madrastra, Marjory. Els tres es disposen a visitar un Museu de rellotges antics. Quan arriben davant del casalot se’l troben tancat i barrat. Només després d’insistir els atén un misteriós i carismàtic personatge anomenat el Marquès. Aquest accedeix a ensenyar-los la col•lecció. Quan arriben a la sala dels rellotges extraordinaris, tot i les advertències, la madrastra del noi toca un dels rellotges que li roba l’anima. A partir d’aquest moment es desencadena l’acció, trepidant, en Jonathan disposarà de 12 hores per salvar l’anima de la Marjory i trobar el rellotge Deveraux, un artefacte mecànic amb un poder sobrenatural, resguardat a la Ciutat Antiga. És així com el noi inicia un viatge fantàstic, a la recerca d’aquest famós rellotge, que el portarà a viure i conèixer els personatges llegendaris que s’amaguen a la Ciutat Oculta, l’altra cara de la Ciutat Antiga. Un lloc controlat per uns éssers immortals, ple de misteris i normes pròpies, on haurà d’aprendre a sobreviure... .

D’aquest relat a banda dels personatges i la història, amb un argument molt bo i que enganxa, el que més m’ha cridat l’atenció és l’estructura que he trobat molt interessant. La novel•la s’obre amb un primer capítol, situat en el pròleg, seguit de 14 capítols seqüencials que narren l’aventura, i al final un breu Epíleg que tanca definitivament la història. Per a mi ha estat impressionant la força del pròleg que conté en un capítol la suma d’estratègies del que és la novel•la d’intriga. El temps es manté en suspens a partir d’un duel mentre es va situant al lector en la història. Els passos del duel atorguen ritme i suspens. Enganxen, i fan impossible que deixis l’acció que es desenvolupa en els capítols següents. Estàs atrapat! dels 14 capítols següents, dos et situen en l’acció, i els altres 12, els propis de la gesta, coincideixen amb el temps narratiu. El mateix temps de què disposa en Jonathan per resoldre el cas: 12 hores. En aquests la cadena de fets acostuma a ser continuada i de vegades el final d’un capítol enllaça amb el començament d’un altre. Situa la intriga a l’interior dels apartats utilitzant el recurs de l’aparició de nous personatges que li van oferint pistes, o despistant, i amb la dilació de la resolució del conflicte. Dins del relat hi ha un capítol clau, que és quan visita la tiradora de cartes, i a partir del qual els personatges aniran seguint un ordre preestablert. Resulta interessant d’anar descobrint qui és qui.

Respecte dels personatges citar que tots són molt interessants, principals i secundaris, i creixen al llarg de la trama. Mereixen especial menció: el Marquès i la Ciutat Antiga/Oculta. El Marquès és una figura obscura, enigmàtica i molt carismàtica, que al meu entendre entronca amb tota la tradició que encarnen els lords i dandis en la literatura anglesa. És un personatge complet i insondable, descrit a pinzellades, amb una mirada incògnita i profunda; malèvol i despietat. Capaç de perdre les ànimes dels qui es troba per aconseguir els seus objectius. Un malvat de molta categoria. La Ciutat Antiga/Oculta: Un lloc que esdevé clau per a la trama i molt ben presentat. Com la mateixa autora cita un lloc que no és real sinó una sensació. La mateixa ciutat desdoblada en dues dimensions diferents. Situada un pas més enllà de la frontera; a l’altra banda del riu, l’autora va descrivint la Ciutat Oculta afegint detalls en diferents capítols que li van atorgant una fesomia fantàstica i romàntica. És la mateixa Ciutat Antiga però més ruïnosa i obscura i està situada en l’espai - temps que hi ha entre dos minuts del nostre temps real. Ben descrita i la seva existència en un temps en suspensió entre dos moments mesurables, molt ben pensada; en la millor tradició de la naturalesa quàntica, avui tan de moda.