El oso en el parque de juegos

FITXA
=====
Títol: El oso en el parque de juegos
Autor: Dolf Verroen
Il·lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Lóguez, 2014

Edat: de 6 en endavant
Temàtica: convivència


RESSENYA
=========
Imagineu-vos un ós gran i corpulent. I ara imagineu-vos que tot el que té de gran i corpulent també ho té de ximple i egoista. Ja us ho heu imaginat? Doncs aleshores ja teniu part de l’argument d’aquest conte de Dolf Verroen.
Tot comença quan aquest ós passa per davant d’un parc infantil. Allà veu als nens i nenes jugant-hi, i pensa: “Jo també vull!”, i sense rumiar-s’ho gaire (...que és el que sols passar quan la mida del cervellet és inversament proporcional a la mida de la musculatura) i fent ús de la força bruta, l’ós entra al parc i es gronxa, es tira pel tobogan, es llença a la font... passant per damunt de tothom.
Això sí, quan l’ós arriba al balancí, se n’adona que necessita algú a l’altra banda que li faci de contrapès. Els infants l’ajuden pujant-hi però, tot d’una, baixen de cop i tots alhora. I l’ós cau al terra donant-se una gran patacada. Després venen els retrets i les explicacions “Que si culpa teva! Que si meva!...” i al final resulta que l’ós només volia jugar amb els nens, però que no sabia relacionar-se amb ells d’una altra manera que no fos “a lo bruto”. Aleshores li expliquen que hi ha altres maneres de fer amics... i aconsegueixen llimar les seves diferències.
Però el conte no s’acaba aquí, perquè aleshores apareixen els pares, mares, avis i àvies dels menuts que venen a recollir-los, i tots aquests adults s’esgarrifen en veure els seus petitons jugant amb aquella bèstia salvatge. Per sort, abans que un avi –que, segons conta, va ser soldat i tenia un fusell a casa seva reservat per a ocasions com aquesta...- en faci alguna de grossa, els nens els hi expliquen que ara l’ós és amic seu, que ja ha aprés a no fer servir la força per aconseguir el que vol i que poden jugar tots plegats per passar-ho bé.
Bé, fins aquí el resum de l’argument d’aquest conte.
Ara, però, també voldria comentar la forma. Ja que si bé l’argument i la temàtica és interessant (mai sobren contes que parlin de convivència i tolerància...) a mi no m’ha agradat com està resolt aquest conte.
D’una banda, el final el veig una mica forçat i no em lliga amb el ritme del relat en conjunt.
Penseu que durant NOU planes explica fil per randa tot el que fa l’ós al parc en cadascuna de les atraccions (que si ara puja al gronxador, ara a la font, ara a les barres...) i després, en DUES úniques planes, explica d’una tacada “el perquè de tot plegat”: perquè l’ós fa el que fa, com és que finalment es perdonen, com es fan amics, a què juguen després tots junts, que és el que passa quan venen els adults, com s’esgarrifen, com tenen idees peregrines com anar a buscar un fusell i acabar amb l’animal...
Mare meva! Quin estrès en el dos últims fulls!!!...
A mi, el ritme inicial del conte em feia preveure una altra tempo de resolució.
Per això, tot i que sempre està bé poder comptar amb contes que tenen bones intencions -com és el cas d’aquest- no li puc posar més de dues estrelles per com el finalitza.