El castell dels Pirineus

FITXA
=====
Títol: El castell dels Pirineus
Autor: Jostein Gaarder
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009 (Siruela en castellà)
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El títol de la nova novel•la de Gaarder, així com la coberta, fan referència al quadre de Magritte, on un bloc de pedra ens presenta la incògnita de si està flotant al cel o està caient... Aquesta incògnita en el títol no és gratuïta, ja que com és habitual en l’autor norueg, el llibre li serveix per filosofar de dues maneres d’entendre el món: una manera racional i cientifista i una alta visió més espiritual.
El llibre planteja la trobada de dos personatges, Solrum i Steinn, que trenta anys després de deixar sobtadament una relació amorosa, es retroben casualment i reinicien el contacte. Aquesta vegada però, a través de correus electrònics.
A través de la correspondència de la parella descobrim que alguna cosa misteriosa els va passar, i la incògnita per descobrir-la és el que ens fa avançar en la lectura del llibre. A mi personalment no m’han interessat gens les reflexions que l’autor va desenvolupant al llarg del llibre i que, com dèiem, mostra com cada membre de la parella entèn la vida i la creació de l’univers. El personatge masculí, a més a més, treballa al voltant del medi ambient i Gaarder aprofita per donar-nos dades del canvi climàtic, etc. Imagino que a lectors que els va agradar El món de Sofia i altres llibres seus potser també els agradarà tota aquesta part, però jo prefereixo la ficció 100%.
A mi hi ha dues coses que m’interessaven... Primer, què coi va passar ara fa trenta anys en aquella mena de parador on estaven passant unes agradables vacances. Van viure un fet sobrenatural o té una explicació totalment lògica? I dos, després de remprendre el contacte i d’adonar-se –ells i el lector– que encara estan penjats un de l’altre, com acabarà el llibre? Agafaran el cotxe, ella abandonarà el seu marit i es tornaran a ajuntar, o no...
Per tant reconec públicament que m’he saltat un munt de pàgines per anar als dos moments que m’interessaven: al nus del llibre on s’explica què els va separar, i al desenllaç, on descobrim com acaba tot plegat...

[Si voleu saber-ne més, llegiu l'entrevista que La Vanguardia va fer a l'autor, i no us descuideu els comentaris dels lectors. Tot plegat, força controvertit.]