El fantasma de l'òpera

FITXA
=====
Títol: El fantasma de l'òpera
Autor: Francesc Miralles (basat en l'obra de Gastón Leroux)
Il·lustrador: Purificación Hernández
Edició: Beascoa - Lumen, 2010
Edat: de 7 a 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
El Fantasma de l'Òpera va ser un misteriós personatge que atemoria els actors, directors i fins i tot els espectadors que gaudien dels espectacles del cèlebre teatre de París. L'única persona que el va veure de prop i va viure per explicar-ho -encara que per poc temps- el va descriure com un esquelet vestit amb un frac negre que es cobria el rostre amb una màscara i apareixia i desapareixia a voluntat. Aquest ésser fugisser i venjatiu tenia la seva llar secreta a les catacumbes de l'Òpera de París construïda sobre un llac subterrani envoltat per la boira. Però el Fantasma de l'Òpera va començar a sortir del seu amagatall més del compte quan es va enamorar d'una jove corista, Christine... Aquest amor impossible desencadenarà una de les aventures més sinistres i evocadores de la història.

Tots els amants del musical, entre els quals m’incloc, estem d’enhorabona. L’editorial Beascoa dins la seva col•lecció Lumen infantil ha editat una versió il•lustrada d’una de les peces per excel•lència d’aquest gènere, El Fantasma de l’Òpera. Com no podia ser d’una altra manera, Francesc Miralles, que fascina en el gènere gòtic a joves i adults, sedueix aquesta vegada a nens i nenes amb una història tan terrorífica com enlluernadora. Amb un domini fruit d’anys d’experiència, entra al gènere infantil amb força, oferint un text carregat de detalls que permet ser explicat en una hora del conte, o bé fer-ne una lectura solitària.

Basat en l’obra original de Gastón Leroux, l’adaptació realitzada per Miralles junt amb les il•lustracions de Purificación Hernández configuren un àlbum il•lustrat que fascina, indispensable a qualsevol biblioteca. Imagino que gran part de l’èxit aconseguit ve motivat per el fet que en la història del fantasma més conegut de París hi convergeixen dues passions de Miralles i que són la música i el moviment gòtic, era d’esperar que el resultat fos tan rodó.

No hay comentarios: