FITXA=====
Títol: El testament de John Silver
Autor: Josep Vallverdú
Il·lustrador: -
Edició: La Galera
Edat: més de 16 anys
Temàtica:
Puntuació: 4 de 4 (per un adult); 2 de 4 (per un jove)
RESSENYA
=========
La novel·la narra la vida del pirata John Silver després de marxar de l’illa del tresor, una vida plena d’aventures i daltabaixos. El vell pirata no aconsegueix realitzar el seu somni: una vida acomodada i tranquil·la gràcies al tresor que s’ha endut de l’illa.
Abans de morir el pirata deixa en herència unes ulleres al que potser ha estat el seu únic amic, en Jim, el petit vailet de la Hispaniola. En Jim, ja crescut, s’interessa pel destí del temut i estimat pirata. Les seves investigacions el porten a la parròquia on va morir. Hi troba uns escrits que ha fet l’actual cura a base de comentaris del seu antecessor.
La narració de les investigacions per part de Jim Hawkins que intenta trobar les pistes del pirata impedeix que la novel·la arrenqui des del començament. Però, un cop arriba la segona part - les memòries del pirata escrites pel cura - la narració agafa ritme i ens endinsa en les lluites per a una vida tranquil·la d’aquell fascinant personatge que en el fons és un perdedor.
8 comentarios:
M'ha agradat molt el llibre, estic d'acord amb el què diu la Mònica.
Trobo que Vallverdú continua jugant amb la personalitat de Silver, que en definitiva és el pal de paller del llibre de l'Illa del tresor: la fascinació que desperta aquest personatge, que és bo i dolent, que té molts matisos i que canvia d'amics quan li convé...
el recomano de veres
glòria
jo de totes maneres el posaria per més petits, crec que a partir de 12 anys o 13 ja estaria bé.
Hola,
Us sembla que aquest llibre està destinat a la mateixa franja d'edat que L'illa del tresor?
Gràcies!
Tens tota la raó. És la mateixa franja d'edats, i a més a més, requereix un lector amb gran fluidesa i interés.A mi em va resultar difícil veure un nen
de 13 anys llegint aquest llibre, precisament per la primera part que es concentra més en les investigacions d'en Jim Hawkins.
Penso que es tracta d'un típic llibre que entra en l'idea del All-age-book, un llibre que pot interessar una franja d'edats més gran. Potser alguns de 13, i molts de 15 i després també adults.
Es la meva opinió.
Monika, gràcies pel teu comentari. Ja tinc el llibre a la tauleta de nit a punt d'atacar-lo!
Me'n alegro!
Monika
EL TESTAMENT DE JOHNN SILVER, Josep Vallverdú.
Per a tots aquells que vàrem gaudir amb les aventures d’en Jim Hawkins a l’illa del tresor, va ser
una gran noticia que el mestre Vallverdú decidís homenatjà l’obra de Stevenson novel·lant una
segona part al voltant de la figura del personatge Johnn Silver ( un dels personatges de ficció mes
memorables de la literatura juvenil de tots els temps).
Què se’n va fer d’aquell pirata que fugí de La Hispaniola enduent-se un a part del famós botí del
Capità Flint? Argumentalment , la novel·la respon a aquesta pregunta que mes d’un lector ens
varem fer el seu dia. Ja sabeu que no tinc costum d’incloure l’aspecte argumental en els meus
comentaris, i que aquests tenen un caire personal i desinhibit ( el que mes facilita la comprensió
d’un text es allò que sabem d’antuvi sobre ell, es cert; però a mi , quan m’aboco a la primera plana
d’un llibre , em fascina no saber-n’hi res de res, i anar reconstruint el text de manera aliena a
qualsevol influencia externa a la interactivitat entre jo i el text; òbviament soc conseqüent amb
aquesta premissa a l’hora de fer una recomanació. No obstant hi ha molts llocs on recollir
informació del aspecte argumental, si es el que vos interessa). Feta aquesta aclaració, només us
avanço que es – com no podia ser d’una altra manera – una novel·la d’aventures adressada a tota
mena de lectors, especialment juvenils i nostàlgics d’aquelles col·leccions on es barrejaven des de
Verne fins a Walter Scott, passant per Salgari.
El lèxic de Vallverdú – no cal descobrir-ho ara- es deliciós, amb un estil molt cultivat i ric.
Realment aconsegueix donar un caire molt lingüístic a l’obra pel us que en fa de la llengua.
Acarona la historia que conta, precisament amb la seva sintaxi: un conjunt d’eines ben triades i
molt ben esmolades. Per això el aspecte argumental queda en segon pla, tot i tenir al lector captivat
amb ell seu ritme aventurer – típic d’aquest gènere. Per posar algún pero , després d’un inici que
t’anima a seguir la lectura, aquesta perd una mica el ritme cap a la meitat, però es recupera molt be
fent un últim terç de novel·la que , per a mi es el que la justifica. Per mi, afeccionat a la literatura
marina , hi ha unes mancances en l’aspecte atmosfèric. Sabeu que m’agraden molt les descripcions
– especialment la creació d’atmosferes visuals -, i també el paisatgisme (que en aquest tipus de
narració esdevé quasi un epítet), i sobretot la aportació documental – històrica , geogràfica, d’us i
costum – que incorporen a la narració un caràcter mes significatiu que l’exposició asèptica d’un
seguit d’aventures; però entenc que es el gust personal de l’autor el que preval i aquí s’ha centrat en
el tractament enamorat de la gramàtica catalana.
Publicar un comentario