Paula i la lleugeresa de l'ésser

FITXA
=====
Títol: Paula i la lleugeresa de l'ésser
Autor: Zoran Drvenkar
Il·lustrador: Peter Schössow
Edició: Barcelona: Takatuka, 2009
Edat: a partir de 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Paula és una nena de vuit anys que està molt grassa, tant que no sura a l'aigua ni pot fer el mateix que els seus amics: anar amb bicicicleta, pujar als gronxadors... Aquest fet fa que els pares ja no la tirin enlaire perquè els fa mal als ronyons. L'únic que no li dona importància a aquest fet és el seu oncle australià que després de dos anys de no veure-la es posa molt content, l'agafa com si no pesés i la tira enlaire... i s'hi queda suspesa. És tan gran la sensació que experimenta que decideix no baixar, tot i que pot fer-ho. Descobreix la seva llibertat deixant-se endur pel vent, com una ploma o un mocador, i es deixa abrigar pels ocells i les branques dels arbres. Les estacions van passant i ella no veu cap motiu per baixar, només té un moment d'anyorança de companyia i és quan descobreix un noi que l'ha vingut a veure per demanar-li que el tibi també cap al cel. Ell també és gras i després d'ell mica en mica van arribant molts altres nens grassos per fer companyia a la Paula. Tots ells acaven també "en suspensió", jugant, fent salts mortals, observant els núvols i sentint-se més lleugers que "una ala de libèl·lula".

Aquesta és una història que després de llegir-la et queda suspesa a la memòria per la seva originalitat i capacitat de sorpresa en la manera de desenvolupar-se. La nena, tot i que pot, no vol recuperar el seu món sinó que en crea un de paral·lel on estar grassa representa tenir aquesta propietat meravellosa de volar. El que abans era una limitació ara és la qualitat que qualsevol nen o adult anhela. La història s'explica d'una manera molt poètica i sense voler donar lliçons sinó deixant un final inesperat on cadascú hi pot descobrir la seva lectura. La manera de narrar-la transmet al lector totes les sensacions de la protagonista i també s'allibera del pes de la realitat quan la Paula passa a l'altra estadi on es fusiona amb la natura. En comptes d'haver un tancament davant d'una dificultat hi ha una obertura cap a un altre estadi, no se l'empassa la terra sinó el cel. Les il·lustracions en blau i taronja (tot el llibre està imprès en dues tintes) complementen la història en els moments cabdals i les retraten perfectament, són rodones i flonges com les sensacions de la protagonista.