Fede quiere ser pirata

FITXA
=====
Títol: Fede quiere ser pirata
Autor: Pablo Aranda
Il·lustrador: Esther Gómez Madrid
Edició: Anaya, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica:


II Premio de Literatura Infantil Ciudad de Málaga, 2011

RESSENYA
=========
Qui de nosaltres no ha volgut ser pirata! Tots; alguns de petits o joves; d’altres ho volem ser, encara, d’adults.

Fede és un nen de quasi 5 anys que vol ser pirata: dur tatuatges a la pell, navegar arreu del món en un vaixell molt gran (sempre de dia, doncs de nit té por) i tenir un lloro. Sap que ser pirata no és fàcil ja que cal complir amb una sèrie de requisits: no tenir mai temor, banyar-se sol i perdre una cama que s’haurà de substituir per una crossa de fusta. Aquest bell somni de rebel•lia i llibertat el comparteix amb la seva amiga íntima, Marga. Aquesta és la companya de classe de Fede i una nena decidida i amb les idees molt clares. La Marga està convençuda, a diferència d’en Fede, que per ser un pirata es pot ser una persona completa i no cal que et manqui res. Aquesta parella de personatges, estimables, es completa amb la figura de Sergio. I amb aquest tenim el trio perfecte. Sergio comença les classes a l’escola tard perquè ha patit un accident de cotxe i li han hagut d’amputar la cama. El nen té la seva discapacitat assumida i això li facilita les coses enormement. En Fede està convençut que per aquesta causa, en Sergio serà millor pirata que ell, i que per aquest motiu la Marga preferirà al noi nou. Al final, però, la història fa un gir i els tres personatges passen a ser molt amics. El contrapunt dels tres amics és la família de Fede. La seva germana Isa, més gran que ell, i que, tot i que se l’estima moltíssim, sempre que pot el fa enrabiar. Els pares; els responsables d’oferir un entorn d’estimació i seguretat als seus fills i els que reaccionen com poden davant les preguntes a les que els sotmet el Fede. Tots configuren un mosaic equilibradament esbojarrat de personatges, que esdevé finalment un quadre de composició quasi perfecte.

Amb aquesta obra, guanyadora del Premio de Literatura Infantil Ciudad de Malaga 2011, Pablo Aranda tracta temes com la importància de l’amistat, la imaginació i la família, presentant-los des del punt de vista del nen. Alhora de tractar el tema de la discapacitat, tema delicat i moltes vegades considerat tabú, s’hi enfronta de manera senzilla i directa, amb la normalitat que es pot esperar d’uns infants que reben la notícia, primer amb interès i curiositat, però que l’assumeixen ràpidament. És un relat divertit i tendre presentat amb un humor irònic, quasi negre, que encaixa molt bé amb l’edat i la manera de ser dels personatges. El Fede, de naturalesa molt curiosa, es comença a fer preguntes que resulten incòmodes de respondre pels adults. Preguntes que moltes vegades queden sense resposta i que el nen resol de manera enginyosa i intel•ligent. També m’agradaria destacar el ritme particular del llibre i el jocs de paraules constant, que es mantenen al llarg de tot el relat, sense decréixer en cap moment.

Si voleu més informació sobre aquest autor aquí us deixo una entrevista que li van fer Al programa Tesis de canal Sur. També podeu trobar i escoltar al blog d’Anaya infantil y juvenil una entrevista que li van fer al programa Menudo Castillo emès per Radio 21 en relació al llibre.

Pel que fa a les il•lustracions d’Esther Gómez Madrid  dir que des de la portada, en què s’estableix un joc entre la figura del nen i l’ombra de pirata que es projecta al darrere, fins a les il•lustracions de l’interior, totes resumeixen i completen molt bé cadascun dels episodis del llibre. Destacar també com, de manera juganera, el lloro esdevé un personatge més present al llarg de tot el llibre. Una marca d’identitat del bon pirata i l’emblema més desitjat pel Fede. L’au que recorre pàgines en blanc perseguint somnis, voleiant i fent l’ullet al lector. Una història divertida, commovedora i tendra que ens parla de grans valors i que a banda de deixar-nos amb un somriure als llavis ens ho farà passar d’allò més bé transformant-nos en pirates. Cal fer esment del llenguatge i els jocs de paraules que atorguen un ritme al llibre, ben propi, i adequat al sentit de l’humor amb què tot està narrat.