Dibujo de una ciudad

FITXA
=====
Títol: Dibujo de una ciudad
Autor: Tejubehan (Teju)
Il·lustrador: Tejubehan
Edició: Thule, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: altres realitats


RESSENYA
=========
En aquest àlbum autobiogràfic de Tejubehan, no sols ens parla de la seva vida, sobretot ens la il•lustra. Perquè Teju, per damunt de tot, és una artista de la ploma i el paper. Una artista que creix com a persona quan dibuixa la seva vida, punt a punt, línia a línia... tot en rigorós negre sobre blanc. Ben bé com si fos un tatuatge (d’aquells de henna), però que en comptes d’estar fet sobre la pròpia pell, està fet sobre els fulls d’aquest llibre tan diferent i fora dels cànons més comercials.

Comença el relat quan Teju era una nena que vivia al camp. Ens parla de la vida allà: a que es dedicava la seva família, com n’eren de pobres, i com acceptaven -i es sotmetien- a la tirania que el fet de pertànyer a una casta determinada els hi havia assignat.

Tot i aquesta acceptació de la pobresa, Teju també desitja. I no desitja pas diners ni grans propietats... desitja una vida diferent, una vida que li permeti veure passar el món, l’humil dia a dia, davant els seus ulls.

El punt d’inflexió a la seva vida ve quan Teju, amb 13 anys d’edat, se’n va a viure a la ciutat (concretament al límit de la ciutat –un límit tant en sentit físic com figurat-). Tres anys després, el seu pare i la seva mare acorden que ja es hora que en Teju es casi. I en aquesta ocasió Teju té sort, ja que el seu marit resulta ser un bon home, en Ganeshbhai, que la convida a obrir els seus horitzons i a desenvolupar-se com a artista. En un primer moment, ambdós es guanyen la vida cantant als déus pels carrers, però poc després (i arrel d’un encontre amb l’artista Haku Sha) comencen a guanyar-se la vida dibuixant. Però Ganesh veu que en Teju té un talent natural pel dibuix, i fent gala d’una gran generositat (especialment si tenim en compte el món del qual provenen, tan limitat per les dones...) la anima a fer de la il•lustració la seva vida. I des d’aleshores en Teju dibuixa. Dibuixa la vida, dibuixa el que veu i fins i tot dibuixa allò que s’imagina. Perquè el fet de dibuixar no sols l’ajuda a guanyar-se la vida, també omple el seu cor i l’ajuda a realitzar-se com a persona i com a artista en aquest món.