Ojalá pudiera formular un deseo

FITXA
=====
Títol: Ojalá pudiera formular un deseo
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Els desitjos



RESSENYA
=========
“Si los deseos fueran estrellas,
el universo siempre brillaria.
Por suerte, los deseos son invisibles como el aire que respiramos.
Si no, tanta luz nos cegaria.”

Jimmy Liao (1958) és un dels grans autors actuals de Literatura Infantil i Juvenil més personals, i també l’autor asiàtic actual més conegut. Els seus àlbums s’adrecen a infants però, com tota gran obra, també la gaudim els adults. L’autor, -que va començar com a il•lustrador fa vint anys-, després que una leucèmia el fes abandonar la feina en el món de la publicitat, ja fa deu anys que escriu i il•lustra els seus propis àlbums. Fins a dia d’avui, Jimmy Liao ha publicat 17 llibres que han estat traduïts a molts idiomes, alguns d’ells adaptats al cinema. En aquest camp, destaca el curt "El pez que sonreía", a partir de l’àlbum del mateix títol, premiat al Festival de cinema de Berlin l’any 2006.

Els àlbums de Liao són d’un format més petit de l’habitual i inclouen més text. Aquest fet, al meu parer, és un inconvenient per a gaudir d’imatges i textos tan bells. El món de Liao és delicat, pura poesia, on imatge i text formen un tot. Els àlbums són editats a Espanya per l’exquisida editorial Bárbara Fiore-, on Liao a cada àlbum aborda un sol tema, simple, a partir de les emocions que transmet les il•lustracions i el text. Exemples són, l’àlbum El sonido de los colores, basat en una poesia de Rainer M. Rilke sobre la ceguesa, o La noche estrellada sobre la solitud dels infants.

A Ojalá pudiera formular un deseo, un nen solitari troba un objecte amb aspecte de tetera prop del mar que la imaginació de l’infant transforma en una làmpada dels desitjos. Hi troba la companyia que li manca, i al final del dia, ja no s’hi vol separar.

A partir d’aquí s’inicia un relat, que combina il•lustracions en color amb blanc i negre, on l’infant reflexiona sobre el significat de cada desig: ”El deseo de Jack podria cumplirse. Desea que, si se le cae la cara de vergüenza, nadie se dé cuenta. Lo malo es que, cada vez que le ocurre, alguien lo ve.” El nostre protagonista, Aladí, com en el conte de l’Aladí i la làmpada meravellosa, va enfilant pensaments tan bonics com: “Si los deseos fueran mariposas, el cielo se cubriria de espléndidos colores. Por suerte, los deseos son invisibles como el aire que respiramos; si no, entre tantas mariposas y orugas, acabarían con toda la vegetación”.

Al final de la història, el nostre petit protagonista desperta del seu particular somni i torna a la realitat “desearía que la tetera no tuviera que ser una lámpara mágica”. Una obra per llegir i rellegir.