Lola se va a África

FITXA
=====
Títol: Lola se va a África
Autor: Anne Villeneuve
Il·lustrador: Anne Villeneuve
Edició: BiraBiro, 2015
Edat: de 4 a 9
Temàtica:


RESSENYA
=========
La premiada escriptora i il·lustradora canadenca Anne Villeneuve (Montreal, 1966) va crear el personatge de Loula –Lola en castellà- ja fa algun anys. Per sort, BiraBiro ha editat al nostre país, Lola se va a África, donant la benvinguda a l’obra d’aquesta autora. Obro un parèntesi invisible però necessari per reconèixer la magnífica feina de petites editorials, gràcies a les quals descobrim joies com aquesta en qüestió.

Ens trobem davant d’un àlbum circular que basa el seu argument en un viatge simbòlic que la protagonista fa a l’Àfrica sense moure’s del seu entorn més quotidià, amb l’ajuda d’un empleat de la família.

És grat retrobar-se amb històries vingudes des d’altres parts del món, que basen la narració textual i visual en el potencial de l’imaginari com arma per donar la volta al món i tornar al Born.

Llegir aquest conte ens porta a realitzar un altre periple literari, recordant la delicadesa de La vuelta al mundo, conte de l’enyorat Javier Villafañe -Premi Austral Infantil, 1985-, il·lustrat per Juan Ramón Alonso. El protagonista també viatjava per l’Àfrica i es creuava amb animals de la sabana mentre donava la volta a la mansana amb el seu petit tricicle.

A Lola se va a África, canviem de classe social i la nostra protagonista pateix uns germans escandalosament perillosos i uns pares que no li fan cap cas. Tanmateix, la família disposa d’un servent que entén a la petita a la perfecció. De nou ens trobem una historia amb un infant de classe acomodada, més sol que un mussol, que creix com a persona a partir de la relació afectuosa i còmplice amb el servei de la casa. Gilbert, el xofer, és el gran heroi de la vida quotidiana.

Les il·lustracions de Villeneuve recorden en alguns trets les del gran Sempé però tenen un estil propi molt adequat a la historia perquè el moviment i la tendresa van de la ma in crescendo, a mida que la petita i el xofer viuen la seva especial aventura per una Àfrica salvatge on passen coses extraordinàries, les postes de sol són magnifiques i on el silenci ho acaba dient tot.

Els mons llunyans com a escapatòria d’una infància solitària, els vincles d’estimació ‘alternatius’ que salven a alguns infants de la pròpia família i la imaginació com a llavor de vida no són fils argumentaris fàcils i Anne Villeneuve els borda amb mestratge. Si bé la història és aparentment divertida, fantasiosa i dolça, conté una gran dosi d’intel·ligència en el plantejament narratiu dels diàlegs i en la composició i ritme.

Del conjunt als detalls poètics de les imatges, fan de la lectura d’aquest àlbum, un moment especialment deliciós.