El tresor de Saïda

FITXA
=====
Títol: El tresor de Saïda
Autor: Eva Peydró
Il·lustrador: Paco Roca
Edició: Alzira: Bromera, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures


RESSENYA
=========
Durant l’estiu, en Ferran i els seus pares han acollit a casa una nena sahariana, la Saïda. Han passat les vacances plegats i s’han fet amics. La Saïda ha descobert com funciona el món d’en Ferran, tan diferent del seu; i gràcies a les explicacions de la Saïda, en Ferran s’ha pogut fer una idea de com és la vida al Sàhara. En acabar l’estiu, la Saïda ha tornat a casa seva. Ara, el seu amic l’enyora molt. El que no sap en Ferran és que els seus pares li reserven una sorpresa: viatjaran al Sàhara per visitar la nena i conèixer la seva família. Aquest viatge no només farà que en Ferran es retrobi amb la seva amiga, sinó que també el permetrà descobrir els costums saharians i viure una aventura inoblidable a la recerca d’un tresor.

El tresor de Saïda, premi Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil, és la continuació de Les vacances de Saïda, escrit igualment per Eva Peydró. Si aquella primera part explicava l’estada de la nena sahariana a la nostra terra, la segona narra les experiències d’en Ferran durant la seva visita al Sàhara. Malgrat tot, són dos llibres independents: no cal haver llegit el primer per entendre el segon. Més enllà de l’aventura que descriu, El tresor de Saïda suposa una bona oportunitat perquè els nens coneguin la situació dels refugiats saharians i descobreixin la seva vida al campament i els seus costums.

L'almanagat

FITXA
=====
Títol: L'almanagat
Autor: Adeline Ysac
Il·lustrador: Montse Gisbert
Edició: Tàndem, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: gats - contes infantils


RESSENYA
=========
No m’estendré perquè aquest llibre es va editar l’abril del 2011, però tinc la impressió que és d’aquelles perles que corren el perill de passar decepercebudes i no seria de justícia.

L'almanagat va ser editat en francès l’any 2008 (L’almanachat) i ara ha estat Rosa Serrano, editora de Tàndem, qui ha fet la traducció, l’adaptació i l’edició (impecable). De fet, és ella qui ha editat al català gran part de l’obra de la il•lustradora catalana Montse Gisbert, afincada a Brusel•les.

L’Alamanagat podríem dir que és un llibre de coneixements que ens endinsa en el fascinant món dels gats, però ho fa amb l’ajuda de tots els elements que utilitzen els llibres de ficció. Al llarg de més de vuitanta pàgines trobareu informacions científiques sobre gats, però també poesia, còmic, receptes, contes, xarades, jocs... i tot passat pel sedaç de la Montse Gisbert, a qui li agrada molt il•lustrar a partir de la tècnica del collage.

Vaja, un llibre imprescindible pels amants dels gats i un llibre imprescindible pels qui vulguin descobrir noves maneres d’enfrontar-se a un llibre documental.

La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma

FITXA
=====
Títol: La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma
Autor: Catherynne M. Valente
Il·lustrador: Ana Juan
Edició: Barcelona: Noguer, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasía, aventuras


RESSENYA
=========

Cualquier niña sueña con vivir una aventura mágica. Especialmente si esa niña se llama Septiembre, vive en Omaha y lleva una vida de lo más aburrida. Así que el día que un extraño personaje llamado Viento Verde se presenta en su casa y le invita a viajar con él a Tierra Fantástica, Septiembre no se lo piensa dos veces. Aceptar la invitación le permitirá conocer a todo tipo de personajes interesantísimos y descubrir un mundo sorprendente que nunca habría podido imaginar; pero también le obligará a vivir episodios peligrosos y a enfrentarse a la Marquesa, la malvada regente de Tierra Fantástica.

La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma se convirtió en un auténtico fenómeno de masas antes de editarse. Incluso llegó a ganar un premio. Y es que su autora, Catherynne M. Valente (una reconocida poetisa y escritora de ciencia ficción y de fantasía), publicó inicialmente la historia por entregas en un blog. La iniciativa fue muy bien acogida por el público y por la crítica, lo que animó a una editorial a comprar los derechos para llevarla al formato libro. Tras su publicación, la novela ha recibido numerosos premios.

El mago de Oz, Alicia en el País de las Maravillas, La historia interminable… Son varias las referencias clásicas que aparecen en las reseñas que hablan de esta deliciosa novela; si me lo permitís, yo añadiría a la lista las novelas sobre Mundodisco de Terry Pratchett. Y es que, como ocurre en todos esos libros, Valente consigue crear en las páginas de La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma un universo imaginario fascinante, repleto de personajes singulares (como el guiverno, una especie de dragón que asegura ser hijo de una biblioteca) que dejan huella en el lector. De hecho, podría decirse que la novela atrapa más por la originalidad de Tierra Fantástica y de sus habitantes, así como por su estilo divertido y un tanto surrealista, que por la trama que describe. Un universo que cobra vida al inicio de cada capítulo gracias a las preciosas ilustraciones de Ana Juan.

Si todavía no estáis convencidos, podéis echarle un vistazo al booktrailer de la novela, pasaros por la web oficial de la autora o visitar el blog en el que empezó el proyecto.

La discusión

FITXA
=====
Títol: La discusión
Autors / Il·lustradors: Florence Ducatteau i Chantal Peten
Edició: Flamboyant, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És un àlbum petit, aparentment senzill, amb textos curts i il•lustracions clares, que conté una narració que convida a detenir-se a cada pàgina per llegir allò que el text no ens diu. La història d’Osito i Leontina, que forma part d’una sèrie, ens parla de l’amistat en els moments bons i en els que no ho són tant... La relació entre els dos protagonistes és senzillament bonica fins que sorgeix el conflicte, i veiem com reacciona cadascú i què provoca la seva reacció.
Les il•lustracions inclouen seqüènciació, a mig camí entre la il•lustració i el còmic, i ens permeten endinsar-nos-hi per descobrir què més ens volen explicar.

La bruja y el espantapájaros

FITXA
=====
Títol: La bruja y el espantapájaros
Autor: Gabriel Pacheco
Il·lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: Fondo de Cultura Económica
Col·lecció: A la orilla del viento
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Para los que miran al cielo”... Així recomana la seva història Gabriel Pacheco. És a dir per tots aquells que obren la finestra per volar o tenen la mirada permanentment posada al cel: caminant, a la platja, al parc o des de qualsevol terrat... tan els dies grisos com els dies clars, de nit i de dia, per observar horitzons infinits. Doncs infinit es el plaer que ens proporciona Pacheco amb aquest àlbum il•lustrat. Una meravella pels sentits.











El relat, sense paraules, es basteix per sí sol a partir de la força, la claredat i la poesia de les imatges. Il•lustrat amb una tonalitat de base en color gris i figures fosques, aquesta ofereix una penombra de fons a tot el relat que serveix de teló de fons a la història, i reforça la importància de les pinzellades de color en alguns elements significatius: com el blau del cel il•luminat per la lluna plena la nit de la trobada entre la bruixa i l’espantaocells, el blau del nas i dels pantalons del mateix espantall o dels troncs que neixen al bosc prop d’on treballa la bruixa, també el vermell de la casa que guarda l’espantaocells o fins i tot el blau i vermell de l’ocell que en la penúltima pàgina pot simbolitzar, o no - a gust del lector- l’ànima del sacrificat, també reflectit en el núvol de color que segueix sempre a la bruixa... Al destacar alguns elements, aquests, adquireixen valor dramàtic convertint-se en símbol de l’acció de l’espantaocells. El color és significatiu i ens condueix cel enllà... a la clau del relat, aconseguint diferents nivells de lectura per a una història que d’entrada sembla senzilla.



Un grup de bruixes vola cada nit solcant el cel. Una d’entre elles, però, té problemes per controlar la bicicleta amb la que vola i va sempre al darrera de tot, marginada, emetent uns grinyols estranys i distorsionadors. Un dia, cau del seu artefacte, i coincideix amb un espantaocells que nit a nit ha anat seguint la seva desgràcia. És l’únic que la comprèn i decidit a ajudar-la pren la decisió de desfer-se en el vent i convertir-se en palla. D’aquesta manera la bruixa el podrà fer servir per construir-se una escombra nova, molt especial, i fàcil de conduir.

Un àlbum senzill i molt poètic apte per a totes les edats i per a tots aquells disposats a volar encara que el giny amb el que ho fem no sigui ni el millor, ni el més bo, ni tan sols el més adequat.

Oniris

FITXA
=====
Títol: Oniris
Autor: Susana Peix
Il·lustrador: -
Edició: Vilanova i la Geltrú: Carambuco Ediciones, 2012
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: aventura, viatges astrals


RESSENYA
=========
Oniris es la historia de Bertha, una estudiante universitaria de Barcelona que puede desdoblarse, abandonar su cuerpo y viajar a otros lugares sin proponérselo. Oniris también es la historia de Víctor, un joven geólogo que, desde Johannesburgo, se inicia en los viajes astrales de la mano de su amiga Julia. Sus vidas transcurren paralelas sin ningún nexo de unión aparente: Bertha aprende a entender lo que le sucede y a compaginarlo con su día a día, marcado por un accidente que ha dejado en coma a su madre; mientras que Víctor utiliza su habilidad para ayudar a Julia a investigar la extraña desaparición de su padre. El destino entrelazará sus historias y les hará afrontar juntos una misión que cambiará sus vidas.

El estreno de Susana Peix como novelista (hasta ahora la conocíamos como autora de cuentos infantiles) supone también la primera incursión de la editorial Carambuco en la literatura juvenil. Peix abre la colección Narrativas con un tema original, alejado de las modas que dominan la literatura para jóvenes: su novela permite adentrarse fácilmente en el universo de los viajes astrales, sin necesidad de tener conocimientos previos sobre el tema. Las historias de sus dos protagonistas, explicadas en paralelo y desde diferentes puntos de vista, están narradas de forma ágil y directa. La autora consigue que ambas tramas mantengan el interés en todo momento, evitando que ninguna de ellas haga sombra a la otra.

Os dejamos aquí el booktrailer de Oniris, y podéis conocer más detalles sobre el libro y su autora en el blog de la novela.




Esa gigantesca pequeña cosa

FITXA
=====
Títol: Esa gigantesca pequeña cosa
Autor: Beatrice Alemagna
Il·lustrador: Beatrice Alemagna
Edició: Boadilla del Monte, SM, 2012
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’àlbum, ens va portant, en llenguatge poètic, per una endevinalla que anirem resolent a mida que avança el llibre. Pàgina a pàgina, les il•lustracions i el text ens van acompanyant per diferents emocions i pensaments, que anem enllaçant amb el nostre propi bagatge emocional. És per això que és un àlbum preciòs per adults i bonic per acompanyar els infants en el seu aprenentatge emocional.

No està escrit a les estrelles

FITXA
=====
Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2012 (català); Nube de Tinta, 2012 (castellà)
Edat: a partir de 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
Tot i l’evident duresa del tema que tracta, aquesta novel•la ens presenta una entranyable història sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.

Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. A tots dos els agradaria gaudir de vides més corrents. Alguns dirien que no han nascut amb estrella, que el seu món és injust. Però el cert és que la Hazel i en Gus són dos adolescents absolutament conscients que no hi ha temps per a lamentacions, perquè ens agradi o no, només existeix l’avui i l’ara.

Aquesta novel•la constitueix la descoberta al nostre país de John Green, aquest jove autor d’Indianapolis és autor de novel•les juvenils de gran èxit als Estats Units, i reconegut sobretot per ser un dels germans del canal vlogbrothers del Youtube, que compta amb gairebé 700.000 subscriptors. Després d’haver-lo llegit, espero i desitjo que les editorials de casa nostra s’animin a seguir publicant títols d’aquest excel•lent autor. Doncs aquesta novel•la sincerament us ho dic, t’emociona, t’estremeix i et fa sentir feliç de ser viu.

Us deixo l’enllaç a la pàgina web d’aquesta sorpresa literària, si més no per mi ho ha estat.

¿Qué pasaría si...?

FITXA
=====
Títol: ¿Qué pasaría si...?
Autor: Laura Vaccaro Seeger
Il·lustrador: Laura Vaccaro Seeger
Edició: Océano Travesía, 2012
Edat: fins a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
A través d’unes boniques il•lustracions la Laura Vaccaro Seeger, autora i il•lustradora nascuda a Nova York, ens mostra només amb les imatges i poques paraules què passaria si un nen troba una pilota a la platja i la tira cap al mar (això ens ho hem d’imaginar) i dues foques la troben i comencen a jugar. I si apareix una tercera foca a la platja que busca un amic? Diferents mirades per a diferents oportunitats. Un mateix instant pot esdevenir d’una manera o d’una altra segons l’atzar o les possibilitats del moment. Aquesta obra convida als més petits a “filosofar” o imaginar la vida des de diferents punts de vista. La idea, molt bona, en què es basa aquest llibre queda una mica confosa a l’hora de desenvolupar-se en les imatges, ja que són molt repetitives i dificulta la percepció del que es vol transmetre.

On és el meu barret?

FITXA
=====
Títol: On és el meu barret?
Autor: Jon Klassen
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Santander: Milrazones Edicions, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: mentida


RESSENYA
=========
L’àlbum de Jon Klassen ens explica la història d’un òs que ha perdut el seu barret i va preguntant a tots els animals amb qui es troba si l’han vist, i sembla que ningú en sap res... ningú?
Si ens hem fixat bé, descobrirem que l’òs és un despistat, però també què passa al final...
L’àlbum tracta d’una manera molt ingeniosa el tema de la mentida, i ens deixa amb un somriure als llavis. Pot resultar motivador pels infants, ja que té diferents nivells de lectura, i ells poden endevinar què ha passat realment si es fixen bé en les il•lustracions. És un llibre ideal per a llegir en veu alta mentre els infants miren les il•lusracions.
Les il•lustracions, aparentment estàtiques, aconsegueixen transmetre els canvis que es produeixen en els personatges a partir de detalls molt petits, i l’edició és molt acurada.

El conte de la formigueta que volia moure les muntanyes + La veueta

FITXA
=====
Títol: El conte de la formigueta que volia moure les muntanyes
Autor: Michaël Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos, 2012
Edat: a partir de 3 anys

Títol: La veueta
Autor: Michaël Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos, 2012
Edat: a partir de 3 anys




RESSENYA
=========
Amb Michaël Escoffier m’ha passat el mateix que amb l’autora Magalí Le Huche, que de cop i volta comences a veure llibres seus i descobreixes que són molt bons i que tenen una bibliografia important a França (que podeu veure al seu bloc) però que fins ara per nosaltres eren desconeguts. (*)

Per sort, Kókinos, ha apostat per traduir-lo i, a més a més, en català!

Ambdos llibres tenen l’humor com a punt en comú, un humor directa –de calçotets o senyors que es cremen el cul-, però en cap cas fàcil, evident o poc elegant. Aquí penso que radica el principal encert d’aquests dos àlbums. Són històries que agradaran a pares i fills, a crítics i a famílies de tota mena. Divertides i intel•ligents.
A més a més la il•lustració, tant la tècnica com els tons utilitzats, tenen una personalitat pròpia, no són molt trencadores però tampoc són convencionals.

El conte de la formigueta presenta la típica escena de la mare explicant un conte a sa filla abans d’anar a dormir. I com aquesta no deixa d’intervenir en el conte i de canviar coses de l’argument. Un clàssic, en dono fe.

El conte de la veueta ens parla d’un camaleó que, després de fer una cosa no massa correcta, sent el què creu que és la veu de la consciència, recriminant-li la seva acció.

Dos llibres doncs, per regalar amb tota tranquil•litat. Èxit assegurat.

(*) He de dir que després, mirant el catàleg he descobert que ja coneixia dos llibres d’aquest autor, també molt divertits, encara que d’un altre il•lustrador:
Escoffier, Michaël. Hola doctor. Il•lustr. Matthieu Maudet. Oceano Travesía, 2012
Escoffier, Michaël. Socors. Il•lustr. Matthieu Maudet. Corimbo, 2009

En gatet i la pilota

FITXA
=====
Títol: En gatet i la pilota
Autor: Joel Franz Rosell
Il·lustrador: Constanze v. Kitzing
Edició: Hipòtesi, 2012
Edat: de 5 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un dia, quan en Gatet va tornar de l’escola, es va trobar davant de l’edifici on vivia una pilota molt maca. En Gatet va mirar al seu voltant però no va veure ningú al carrer, ni al jardí, ni tampoc al pati... En Gatet va pensar que aquella pilota no era de ningú i se la va quedar.

En Gatet acaba d'arribar a una nova casa amb nous veïns i encara no ha pogut vèncer la seva timidesa per poder fer amics. Amb la troballa fortuïta d'una pilota perduda, en Gatet decideix quedar-se-la per poder jugar, però la seva mare el convenç per buscar-ne abans el propietari. I és així com coneixerà a l'Anegueta, a l'Esquirol, a en Conillet i a l'Eriçó.

Algunes de les claus d'aquest àlbum per a primers lectors són l'educació dels més petits mitjançant actituds positives, però amb la necessària fermesa; el sentit de pertinença i de la responsabilitat i la convivència i la generositat davant l'individualisme i l'egoisme. Destaca també per la seva estructura narrativa repetitiva i pel seguiment d'un ordre numèric a l'hora de presentar els personatges, cosa que facilita la comprensió als més petits. Aquest és un àlbum fantàstic per treballar amb els nens i nenes la qüestió de la propietat i la oportunitat, la reflexió de la mare, que d’entrada provoca un sentiment de decepció en el Gatet acaba sent una gran satisfacció doncs el protagonista descobrirà un grup de veïns amb els que podrà compartir jocs i rialles.

Del cubà Joel Franz Rosell podríem dir molts afalacs, però em limitaré a recordar els guardons i mencions rebudes per el seu treball, i citar-vos dos títols “Pájaros en la cabeza” (Kalandraka, 2006) i “El paraguas amarillo” (Kalandraka, 2012), títols que personalment trobo imprescindibles. Com a complement trobem, amb un traç estudiadament infantil la jove Constanze v. Kitzing que signa unes il•lustracions de gran qualitat, treballades amb textures i colors alegres, que faciliten al públic identificar-se amb els animals d'aquesta faula urbana i contemporània, i en les que no falta un “guixot” vermell que la identifica, això sí, perfectament integrat dins el treball, en aquest cas el trobareu com un treball emmarcat del petit protagonista.

Podreu trobar aquest àlbum editat també en castellà, gallec, portuguès, eusquera, italià i anglès. Aquí sota trobareu les primeres pàgines d’aquest àlbum que estic segura us convencerà.

Artur i Clementina

FITXA
=====
Títol: Artur i Clementina
Autor: Adela Turin
Il·lustrador: Nella Bosnia
Edició: Kalandraka-Hipòtesi, 2012
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’Artur i la Clementina és un conte amb format d’àlbum però que té un rerefons dirigit als adults. Tracta de dues tortugues amb rols humanitzats: l'Artur i la Clementina, que es casen i mentre ella pensa que seran molt feliços, que viatjaran a conèixer nous mons, descobrir noves plantes i flors... ell la té tancada "a casa" i davant de qualsevol de les seves propostes de vida en comú, anul•la completament la seva "personalitat” (només els ximplets s'avorreixen, tu? tocar la flauta? segur que ets incapaç, et penses que ets una artista? una altra idea ridícula, quina ximpleria... ). I a sobre ella s'ho creu!

L’Artur la va carregant poc a poc d'objectes inútils sobre la closca (simulant una càrrega emocional): un gramòfon, un quadre, un gerro de vidre de Murano, una vitrina amb pipes austríaques, una enciclopèdia (no sap llegir)... I ella cada vegada més carregada segueix pensant que no podria viure sense l’Artur.

Aquest és un d’aquells contes que et fan pensar en les relacions humanes, en la capacitat que tenen algunes persones d’anul•lar la personalitat d’un altre... Contes necessaris per adonar-nos que hem de valorar-nos més i aprendre a obrir els ulls davant de les actituds injustes i menyspreables. Un conte que rebutja la discriminació en favor de la igualtat entre sexes.

Les autores: Adela Turin i Nella Bosnia són un dels referents en contes sobre la coeducació i la igualtat a Itàlia des de fa més de trenta anys, amb una col•lecció que es va editar a Espanya com “En favor de las niñas” que segueix vigent encara ara i que va ser traduïda a diferents llengües.

La desaparició d'en Sardina

FITXA
=====
Títol: La desaparició d'en Sardina
Autor: Jordi Larrégola
Il·lustrador: Àngels Ruiz
Edició: Baula, 2012 (Col. Ala Delta - Sèrie verda)
Edat: de 9 a 11 anys
Temàtica: superació, conflictes escolares, misteri, bullying


RESSENYA
=========
Ens trobem davant la primera novel•la infantil publicada per Jordi Larrégola, mestre de primària. La seva experiència professional queda esplèndidament palesa en tota la trama del llibre, basada en el dia a dia i en l’ambient d’una escola. La seva protagonista, la Foix, juntament amb 2 companys i amics seus han de fer un treball escolar i trien fer-lo sobre la misteriosa desaparició de la mascota d’una classe. A banda d’això, la Foix també patirà l’assetjament d’un grup de companyes. Al llarg de la història anirem descobrint si es va resolent el misteri, si ella sabrà actuar correctament davant el bullying que pateix i si es van descobrint els responsables de tot plegat... El llibre està escrit d’una forma molt divertida i quotidiana i en cap moment ens sentim angoixats pel que ens va narrant sinó que és optimista i convida a la superació. Hi ha el personatge de la professora, la Leo, que és encantadora i que serà d’una gran ajuda per a la protagonista.

El col·leccionista de rellotges extraordinaris

FITXA
=====
Títol: El col·leccionista de rellotges extraordinaris
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador (coberta): J. E. Corominas
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Ep! tu. Sí, sí “El col•leccionista de rellotges extraordinaris”... Ja ets meu!. De nou amb un llibre de la Laura Gallego entre les mans: alegria, alegria.

Aquesta és una novel•la fantàstica publicada el 2004 a la col•lecció “El Barco de Vapor” a l’Editorial SM i reeditada en tapa dura fa uns mesos. L’edició en català, encertadament traduïda, amb un llenguatge generós i àgil, per Ferran Gibert aquest 2012, la trobem a l’Editorial Cruïlla.

En Jonathan Hadley viatja a Espanya acompanyat de la seva família; el seu pare, Bill, un home pràctic, escèptic i de poca cultura i la seva madrastra, Marjory. Els tres es disposen a visitar un Museu de rellotges antics. Quan arriben davant del casalot se’l troben tancat i barrat. Només després d’insistir els atén un misteriós i carismàtic personatge anomenat el Marquès. Aquest accedeix a ensenyar-los la col•lecció. Quan arriben a la sala dels rellotges extraordinaris, tot i les advertències, la madrastra del noi toca un dels rellotges que li roba l’anima. A partir d’aquest moment es desencadena l’acció, trepidant, en Jonathan disposarà de 12 hores per salvar l’anima de la Marjory i trobar el rellotge Deveraux, un artefacte mecànic amb un poder sobrenatural, resguardat a la Ciutat Antiga. És així com el noi inicia un viatge fantàstic, a la recerca d’aquest famós rellotge, que el portarà a viure i conèixer els personatges llegendaris que s’amaguen a la Ciutat Oculta, l’altra cara de la Ciutat Antiga. Un lloc controlat per uns éssers immortals, ple de misteris i normes pròpies, on haurà d’aprendre a sobreviure... .

D’aquest relat a banda dels personatges i la història, amb un argument molt bo i que enganxa, el que més m’ha cridat l’atenció és l’estructura que he trobat molt interessant. La novel•la s’obre amb un primer capítol, situat en el pròleg, seguit de 14 capítols seqüencials que narren l’aventura, i al final un breu Epíleg que tanca definitivament la història. Per a mi ha estat impressionant la força del pròleg que conté en un capítol la suma d’estratègies del que és la novel•la d’intriga. El temps es manté en suspens a partir d’un duel mentre es va situant al lector en la història. Els passos del duel atorguen ritme i suspens. Enganxen, i fan impossible que deixis l’acció que es desenvolupa en els capítols següents. Estàs atrapat! dels 14 capítols següents, dos et situen en l’acció, i els altres 12, els propis de la gesta, coincideixen amb el temps narratiu. El mateix temps de què disposa en Jonathan per resoldre el cas: 12 hores. En aquests la cadena de fets acostuma a ser continuada i de vegades el final d’un capítol enllaça amb el començament d’un altre. Situa la intriga a l’interior dels apartats utilitzant el recurs de l’aparició de nous personatges que li van oferint pistes, o despistant, i amb la dilació de la resolució del conflicte. Dins del relat hi ha un capítol clau, que és quan visita la tiradora de cartes, i a partir del qual els personatges aniran seguint un ordre preestablert. Resulta interessant d’anar descobrint qui és qui.

Respecte dels personatges citar que tots són molt interessants, principals i secundaris, i creixen al llarg de la trama. Mereixen especial menció: el Marquès i la Ciutat Antiga/Oculta. El Marquès és una figura obscura, enigmàtica i molt carismàtica, que al meu entendre entronca amb tota la tradició que encarnen els lords i dandis en la literatura anglesa. És un personatge complet i insondable, descrit a pinzellades, amb una mirada incògnita i profunda; malèvol i despietat. Capaç de perdre les ànimes dels qui es troba per aconseguir els seus objectius. Un malvat de molta categoria. La Ciutat Antiga/Oculta: Un lloc que esdevé clau per a la trama i molt ben presentat. Com la mateixa autora cita un lloc que no és real sinó una sensació. La mateixa ciutat desdoblada en dues dimensions diferents. Situada un pas més enllà de la frontera; a l’altra banda del riu, l’autora va descrivint la Ciutat Oculta afegint detalls en diferents capítols que li van atorgant una fesomia fantàstica i romàntica. És la mateixa Ciutat Antiga però més ruïnosa i obscura i està situada en l’espai - temps que hi ha entre dos minuts del nostre temps real. Ben descrita i la seva existència en un temps en suspensió entre dos moments mesurables, molt ben pensada; en la millor tradició de la naturalesa quàntica, avui tan de moda.