Colección Pez Volador

FITXA
=====
Títol: Colección Pez Volador
Autor: VVAA
Il•lustrador: VVII
Edició: Almadraba, 2009
Edat: de 3 a 6
Temàtica: valors


RESSENYA
=========
Caen en mis manos los cinco primeros cuentos de la Colección Pez Volador. Algunos de los mejores autores (Daniel Nesquens, Pablo Albo, Roberto Aliaga...) junto con algunos de los mejores ilustradores (Aitana Carrasco, Violeta Lópiz, Mariona Cabassa, Carles Arbat...) del panorama nacional de LIJ, creando textos en los que la imaginación se pone al servicio de los valores que cada uno de los libros intenta transmitir: la amistad a pesar de la diferencia (en Gigante poco a poco y El catalejo), la persecución de los sueños (en Los colores de Silvano), enfrentarse a los propios miedos (en ¡Atrévete, Bruno!), o el amor por la lectura y la buena compañía frente (en La Gallina crestazul).

La intención es buena, y el resultado es a primera vista espectacular. Se agradece que, a diferencia de otras colecciones en las que la ilustración también quiere tener un peso importante pero queda ofuscada por el formato del libro (estoy pensando por ejemplo en los blancos de Barco de Vapor), aquí se le haya concedido realmente el espacio suficiente para que pueda disfrutarse sin problemas. Sin embargo, y entro en el terreno de lo personal, cuando a la voluntad de “educar” se le ve tanto el plumero, a los que estamos aquí por amor a la literatura, las buenas historias, la imaginación (o la realidad, llegado el caso) nos rechinan un poco los dientes y nos sale un “lástima” directamente del alma...

4 comentarios:

Berta Bocado dijo...

al bloc d'en Darabuc també en parlen, de la col·lecció, que en català edita Castellnou.
M'ha semblat força interessant una guia de lectura que inclou l'entrada. Una guia que suposo que ha creat l'editorial de cada llibre, pensant amb els mestres.
(Això confirma el comentari de la Sfer del valor educatiu de la col·lecció). Però bé, de la guia, m'ha semblat interessant tot un comentari de la il·lustració de cada pàgina: explicant la tècnica utilitzada, els motius dels canvis de colors, la composició, etc.
Jo no consulto aquesta mena de guies de lectura normalment però m'ha sobtat tota aquesta informació de lectura visual.
http://darabuccatala.wordpress.com/2010/02/02/la-gallina-crestablava-de-daniel-nesquens-i-la-col%C2%B7leccio-peix-volador/

Gonzalo («Darabuc») dijo...

Hola a les dues.

Potser un exemple prou clar del que diu la Sfer és el llibre d'en Nesquens, poc Nesquens per ser un Nesquens. (Per molt que també hi ha una tensió entre escriure per plaer i procurar de viure de l'escriptura que fa que almenys una part de qualsevol producció ampla hagi de ser més o menys desnesquensada.)

Jo no en tinc una impressió tan negativa, tanmateix. Certament, no són llibres arribats amb ànim de revolucionar res; i certament, tots es preocupen de més per ensenyar alguna cosa, trencant l'equilibri amb la força pròpiament literària de les històries o quedant-s'hi a prop. Ara bé, en la mediació, a mi m'han funcionat prou. Són històries amables, que sovint arrenquen un somriure als nens, i la il·lustració també els arriba i els anima a buscar detalls. No sempre és hora de contes inquietants o que arriben al moll de l'ós. És una proposta gens kalandrakera, per buscar un símbol d'editorial capaç de creuar sovint més ratlles de les que fins i tot sabíem que existien.

Però en la crisi constant en la que viu el crític, jo ara estic en una fase d'escoltar més com funcionen els llibres. Penso que correm una mica el risc de demanar literatura que ens sorprengui a nosaltres, i això a voltes ens duu sorpreses ben positives, però altres ens condueix a llibres poc comunicables o eficaços.

Un exemple recent, per a mi, podria ser un altre llibre de Pablo Albo que d'entrada no em va cridar gaire l'atenció: La sopa quema. La il·lustració no inaugura res, el text no innova, el tema s'ha tractat mil cops, l'humor tampoc no és gaire surrealista... Però a mi me l'han demanat trenta nits seguides (no exagero), descartant de forma expressa altres possibilitats de contes nous i contes coneguts. I crec que el Pablo l'ha contat mil cops amb èxit garantit.

No tinc interès a canviar cap valoració concreta de res ni a posar B per damunt d'A. Són només exemples que valen per 1 i sempre es poden mirar de l'inrevés. Però sí m'interessa la tensió que sorgeix prou sovint entre eficàcia i qualitat percebuda. Sobretot, en unes edats on l'eficàcia importa molt. També és cert el camí de voler ser molt didàctic no sol ser precisament el més eficaç.

L'Espolsada llibres dijo...

Interessant debat del qual m'apunto moltes reflexions.

sfer dijo...

El comentari del Gonzalo es el contrapunt perfecte a la ressenya. Gracies per deixar-nos la teva opinio!