El pont trencat

FITXA
=====
Títol: El pont trencat
Autor: Philip Pullman
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2009
Edat: a partir de 14
Temàtica:


RESSENYA
=========
Pullman, el pare de la famosa trilogia de Les Llums del Nord, publica aquesta novel•la juvenil realista que comença més o menys bé, però que acaba convertint-se en un culebrot com n’hi ha pocs.
Ginni és una noia de 16 anys que fins ara vivia amb el seu pare en una relació molt bona i era molt feliç. L’únic mal de cap de la noia era el fet de ser d’un color de pell diferent de tota la gent del seu entorn. La raó és perquè la seva mare, que va morir al néixer ella, era d’Haití. Ara ella viu amb certs dubtes existencials perquè no acaba de sentir-se ni anglesa, ni haitiana.
Però aquests dubtes no són res amb el què li espera a la pobra Ginni. D’un dia per l’altra descobreix que és filla il•legítima; que el seu pare estava casat amb una dona i té un germà; que aquest germà vindrà a viure amb ells; que la seva mare no va morir i ara és una pintora famosa; que el seu pare va estar a la presó; que els seus avis torturaven psicològicament al seu pare quan era petit... Ai!
Només puc dir-vos que si teniu dubtes existencials sobre qui sou o esteu temptats de fer un curs de constel•lacions familiars per conèixer el vostre passat, penseu-vos-ho dues vegades!!!

8 comentarios:

Gonzalo («Darabuc») dijo...

Jo tinc la impressió que Pullman és, sobretot, un autor de melodrames intensos, d'amor i mort i patiment. Després els pot ambientar al segle XIX, com la sèrie de Sally Lockhart, al futur imaginari, com les aventures de la Lyra, o ara aquest amb aire realista (que no he llegit). Però diria que el que uneix les seves obres més ambicioses és l'afany patidor i tòpics temàtics de gènere com el del pare perdut (o retrobat). No sé si és per això, però a mi personalment els que més m'agraden són justament els primers, els de gènere pur, d'ambientació londinenca i del XIX.

Berta Bocado dijo...

hola Gonzalo, bona reflexió. Potser he estat molt negativa amb el llibre de Pullman, i s'ha de dir que el to de la història i la veu dels personatges és molt més creible que gran part de les novel·les realistes juvenils. Ara bé, a mi m'ha faltat alguna cosa més, i potser és això que dius tu, m'ha faltat aventura, o la fantasia que vesteixi el drama.
Jo vaig disfrutar molt amb la Lyra i realment el paper dels pares hi és present però clar, amb tot un altre món imaginari molt suggerent. De la Sally només he llegit el que acaba de treure Bromera i bé, m'ha semblat entretingut.
A veure si algú llegeix el pont trencat i en tornem a parlar...

Gonzalo («Darabuc») dijo...

Hola de nou:

Aleshores jo no dec anar gaire ben encaminat a l'hora de lligar caps amb els que he llegit i aquest, que encara no; perquè per a mi, el gènere del melodrama és molt irrealista i inversemblant, fet sovint de convencions de gènere i amb un ús de l'exageració i fins la tortura emocional que no és massa diferent dels «culebrones». (No cal dir que en la resta d'aspectes, com la coherència de la trama, la imaginació o el treball lingüístic, hi poden haver salts de qualitat enormes.)

Encara que potser sembli estrany, aprofito per preguntar-te com s'han traduït els seus llibres (els he llegit en anglès). Al meu parer, en Pullman treballa molt bé els registres i la creació de llenguatges especials (per als diversos móns de Lyra o els grups de personatges a la nove·la històrica). Diria que és un punt seu especialment treballat. Però em fa l'efecte que això deu quedar esborrat en la majoria de traduccions.

sfer dijo...

Vull llegir la Trilogia de Les Llums del Nord aquesta setmana santa, i no estava decidida si fer-ho en anglès (i matar dos "objectius lectors" d'aquest any d'un sol tret) o en castellà. Ara ja m'he decidit.

Gonzalo («Darabuc») dijo...

No vull desconfiar de la traducció sense veure-la, però diria que en Pullman cuida tant aquest aspecte que és difícil que la traducció ho reflecteixi bé. Més, imagino, si com en el cas de la traducció castellana de La materia oscura és obra de tres caps diferents.

En general em sembla que és un aspecte difícil de resoldre. La novel·la anglesa fa servir les recreacions, els dialectes i fins els idiolectes amb molta més energia que la nostra.

Berta Bocado dijo...

ho sento Darabuc però jo no domino gens l'anglès i això ja se m'escapa... no us puc seguir...
l'Sfer segur que podrà respondre't.
merci

Gonzalo («Darabuc») dijo...

Hola:

Demanar és gratis i veig que sembla que demanava una crítica comparada. Va bé, i una caseta a la vora del mar, si en queden a cap lloc tranquil. ;-)

No, la idea era més senzilla. Al meu parer, en els originals crida l'atenció. Si en la traducció no és així, serà que s'ha esborrat.

Berta Bocado dijo...

He de dir-vos que dos membres del jurat del premi protagonista jove l'han puntuat am 3 i 4.