Dia de bugada

FITXA
=====
Títol: Dia de bugada
Autor: Frédéric Sther
Il·lustrador: Frédéric Sther
Edició: Corimbo, 2011
Edat: 0 a 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un nou àlbum ideal per explicar als més petitons seguint la línia editorial pròpia de Corimbo (l’école des loisirs en català, per entendre’ns). Històries dolces, amables, on destaca el valor de l’amistat i en aquest cas, la importància del compartir i del fet d’ajudar-se. Estèticament ens trobem amb unes il•lustracions de línia clara, empàtiques, que es centren sobretot en els personatges (pintats diria que amb llapis de fusta), mentre que l’entorn apareix només esbossat.

Més que una història tradicional, el llibre explica la trobada d’una nena petita amb cinc animalons que estan fent la bugada al riu. Sembla ser que cada dimecres es troben i ja tenen unes rutines establertes i fins i tot una cançoneta per fer menys feixuga la feina. La petita Elena de seguida s’apunta al grup i decideix tornar dimecres que ve.

Si ens fixem amb allò que els professionals anomenen els paratextos, he de dir que després de veure la primera guarda he corregut a mirar la guarda del darrera pensant que l’autor hauria fet algun joc il•lustratiu i que em trobaria alguna clicada d’ull, algun element, alguna imatge que diferenciés el paisatge de l’inici i el paisatge del final de la història. Però jo no li he sabut trobar. I he pensat que l’autor ha deixat passar una oportunitat molt bona.

Però per contra, m’ha agradat molt el final del llibre perquè l’autor fa veure que acaba la història amb un final obert, posant uns punts suspensius, i en canvi, la història s’acaba just quan trobem un dibuixet a la contracoberta.

1 comentario:

berta bocado dijo...

Ahir a la tertúlia, al mostrar aquest llibre, la Marta M., que és una noia escolta de tota la vida, ens va fer notar que no és gaire correcte rentar al riu amb sabó.
Vés, jo no hi havia caigut amb aquesta pega, i això que jo també vaig tenir la meva etapa escolta.
La Sílvia de Castelldefels també comentava que no devia pas ser el Llobregat.
Quanta raó, noies!