El cementiri sense làpides i altres històries negres

FITXA
=====
Títol: El cementiri sense làpides i altres històries negres
Autor: Neil Gaiman
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 12
Temàtica: fantasia, terror, humor


RESSENYA
=========
Escriu Neil Gaiman en la introducció d’aquest recull d’històries que un bon conte t’acompanya tota la vida. I té raó. Si un conte et captiva, no hi ha res a fer. Per molts anys que passin, mai n’oblidaràs l’argument, els personatges, la sensació que vas tenir en llegir-lo... Resulta que l’afirmació de Gaiman escau perfectament a les històries d’aquest recull. Onze contes amb el seu segell inconfusible i un objectiu comú: captivar els lectors a través de la fantasia.

Tots els contes de El cementiri sense làpides i altres històries negres són fantàstics, però presenten temes i estils molt variats. Hi trobareu històries de por, com la d’un trol decidit a menjar-se la vida d’un nen, la d’un misteriós gat negre que cada nit torna ferit a casa o la d’un inquietant ninot tancat en una capsa de joguina. També n’hi ha de divertides, com la d’una mestressa de casa que rep la visita d’un cavaller a la recerca del Sant Greal i o la d’un noi que comprova en una festa que, efectivament, les noies semblen vingudes d’un altre planeta. Altres contes freguen el surrealisme, com l’aventura dels membres d’un club gastronòmic que volen cruspir-se l’ocell del sol o una història de detectius, al més pur estil de novel•la negra, que reuneix diferents personatges de cançons infantils. I hi retrobareu en Ning, el nen que viu entre morts i làpides protagonista de El llibre del cementiri (Estrella Polar, 2009).

Aquestes onze històries us sorprendran, us divertiran, us espantaran… Però, sobretot, faran que us mantingueu enganxats al llibre fins a l’última lletra. Gaiman ho aconsegueix gràcies a un ritme àgil i a una descripció molt visual de les escenes. És un mestre imaginant situacions humorístiques que disfressa de normalitat, però també ho és recreant ambients inquietants i mantenint el suspens. Ho fa sense concessions: si el que explica ha de fer por, prepareu-vos per a passar por quan ho llegiu. Sovint deixa les històries obertes, probablement amb la intenció que el lector s’impliqui i en busqui el millor final. I és que escriure per a un públic juvenil no vol dir considerar-lo menys intel•ligent o menys madur a l’hora de llegir...

Val a dir que no tots els contes d’aquest recull mantenen la mateixa intensitat, però segur que hi trobareu alguns candidats a acompanyar-vos la resta de la vida. Jo em quedo, com a companys de viatge, amb un gat negre ple de ferides i un cavaller entestat a recuperar un calze sagrat. Ara us toca a vosaltres fer la vostra tria.