Un dia sencer de blat

FITXA
=====
Títol: Un dia sencer de blat
Autor: Anna Cabeza
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2010
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquesta és una petita novel•la inspirada en dos personatges reals: un etnògraf, Ramon Violant 1903-1956, que va viatjar durant els anys quaranta i cinquanta per les comarques catalanes recollint com vivia la gent, i el dibuixant, Ramon Noè 1923-2007, que el va acompanyar documentant-ho amb dibuixos.

La trama que s’explica pertany al terreny de la ficció i s’ubica a Rocalba, un poble imaginat dels Pirineus l’any 1948, on els dos personatges s’hi estan uns dies per investigar com viuen els pagesos de la zona i recollir diversos estris per al Museo de Industrias y Artes Populares (actualment Museu Etnològic de Barcelona). En el relat l’etnògraf es diu Josep i és un sastre que prefereix deixar una feina segura on es podria guanyar molt bé la vida pel que realment li agrada: conèixer com viu la gent de diversos pobles i quin és l’orígen de les tradicions que passen d’una generació a una altra, en les seves paraules: “M’agrada pensar que algun dia sabré qui sóc només perquè m’he pogut aproximar a allò que han fet i dit els qui han passat abans que jo.” Aquesta passió per les coses petites i els detalls de la vida al camp ho transmet al jove que l’acompanya, el Ramon, un dibuixant jove de l’escola Massanya que al seu costat descobreix l’ànima de les coses i les persones a través del dibuix.

Però hi ha un moment en què dues històries irrompen a la vida del jove dibuixant: l’amistat amb un músic republicà amagat en el mas on s’allotgen, en Fèlix, i el descobriment del seu primer amor, la Cèlia, la filla del forner. El Ramon s’encara amb la duresa de la postguerra al conèixer la vida d’aquest personatge i com la seva germana l’ha hagut d’amagar durant anys per por a les represàlies que aquest fet pot comportar-li. Arriba un moment que degut al greu estat de salut del republicà el dibuixant i l’etnògraf prenen partit en la situació i ajuden a la seva germana a que el visiti un metge. Però el metge del poble és de l’altre bàndol i el delata. Abans que el detinguin el músic mor al costat del jove Ramon, i això farà que s’enfronti també a la pèrdua.

Aquests fets acompanyaran tota la vida del dibuixant i fins i tot quan és ja un ancià retorna a Rocalba per reviure aquells fets que el van lliurar a l’edat adulta.

Aquest és un llibre que recomano per com retrata les emocions dels personatges, l’amor per l’art, les coses petites de la vida, per com ens acosta a la mort i l’amistat i per com explica d’una manera molt sutil i colpidora el dolor de la Guerra Civil però que es podria extrapolar a altres conflictes...I tot això a través d’una prosa molt poètica, treballada i evocadora que teixeix totes les històries que narra. També valoro que s’hagi inspirat en dos personatges reals ja que és un petit homenatge a dues persones desconegudes que van lluitar per portar a terme els seus ideals de felicitat per sobre de les convencions establertes.

Oh! Què bonic és Panamà!

FITXA
=====
Títol: Oh! Què bonic és Panamà!
Autor: Janosch
Il·lustrador: Janosch
Edició: Barcelona: Hipòtesi, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: humor, aventures, amistat


RESSENYA
=========
Llibre ideal per a lectors que ja llegeixen amb lletra d’impremta, l’argument és perfecte per el grup d’edat que va del 6 als 8 anys. És força original i divertit, fácil d’entendre, ben estructurat.

Petit Tigre i petit Ós viuen en un llogarret tranquil on tenen tot el que necessiten són molt feliços. Però un bon dia tenen la necessitat i la curiositat d’anar a Panamà, tot degut a la troballa d’una caixa que posava escrit Panamà i feia olor de Bananes. La història continua amb les aventures del petit tigre i ós buscant el camí cap a Panamà. Mentre caminen fan amics com el ratolí, la guineu, la vaca, la llebre , l’eriçó i el corb. Finalment aconsegueixen arribar a la terra del seus somnis, allà troben la felicitat absoluta però el que ells no saben es que l’indret s’assembla molt al que ells havien deixat….

La història és divertida, es llegeix molt bé, i és entrenyable perquè surten animals que intenten ajudar als protagonistes. Durant la història ja es va veient com pot acabar, fins i tot sembla mentida que els protagonistas no s’adonin que tornen al mateix lloc on havien viscut, però això és graciós i imaginatiu. És molt original una veu que intenta parlar amb en petit ós i petit tigre i que amb humor, se’n riu dels mateixos peronatges.

Les il•lustracions són boniques, de colors càlids i l’edició del conte està bé, sobretot la portada que ja deixa entreveure una història d’aventures i amistat.

Caja de cartón

FITXA
=====
Títol: Caja de cartón
Autor: Txabi Arnal
Il·lustrador: Hassan Amekan
Edició: Pontevedra: OQO, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: contes amb valors, la immigració, la pobresa, l'adopció


RESSENYA
=========
Història molt bonica, però a la vegada dura i realista. Recomenat per a nens i nenes a partir de 6 anys, ja que cal entendre la temática, a vegades difícil d’explicar i comprendre. És un llibre molt recomenable per a joves i també per al públic adult, ja que la història és un reflex de problemàtiques de immigració actuals. Un llibre que transemt valors i ens mostra la realitat plasmada magníficament.

Ens parla d’una nena que va néxier en un tros de terra envoltada de pobresa. Amb la seva mare van emprendre un viatge per a trovar un futur més pròsper. Parteixen com a ilegals, amb condicions pèssimes, hi ha un naufragi i només sobreviun la nena i la seva mare. Van haber-hi moments d’alegria quan es van ajuntar amb d’altres que estaven amb la mateixa situación que elles, es reconfortaven i per moments intentaven oblidar. Però la nena creix i no oblida, acaba en un orfentat i després adoptada, però no oblida.

És molt important les caixes de cartró en aquesta història, en cada momento s’esmenten i surten. Quan la nena es petita i la mare decideix marxar la posa en una caixa de cartró, i després faran servir més caixes per fer-se una casa i així construir un poblat amb altre gen. I la història acaba amb una caixa de cartró on surt la mateixa frase del principi però amb un context diferent: “(…) una caja de cartón, una de esas cajas donde guardan sus zapatos quienes tienen zapatos”.

El text és molt bonic, sembla poesia en alguns moments, les il•lustracions molt logrades, acompanyen en tot momento la trama i els colors són de la terra, marrons, ocres, blau apagats, perfectes per transmetre el què ens vol explicar. Fins i tot ls pàgines i el tacte del llibre sembla cartró, això demostra que és una edició molt acurada i detallista.

Mi amigo Álex

FITXA
=====
Títol: Mi amigo Álex
Autor: Mikel Gurrutxaga
Il·lustrador: Maite Gurrutxaga
Edició: Pontevedra, Factoria K de libros, 2010
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: contes amb valors, buscar un amic en la solitud


RESSENYA
=========
Mi amigo Álex és un llibre pels més petits, una història per llegir conjuntament amb els pares, ja que, més d’una vegada caldrà l’ajuda de l’adult per entendre la història del conte o el què ens pretén explicar.

Isabel se sent sola, viu a una casa de camp amb els seus pares i sempre juga amb un molt amic seu, Álex. Un amic imaginari que un bon dia va desaparèixer. Isabel va canviar de casa amb els seus pares i de cop Àlex va tornar a aparèixer i a fer-li companyia. Finalment la nena fa amics i Àlex ja no la visita. De cop i volta quan ella menys s’ho espera torna a aparèixer i es despedeixen ja per última vegada.

Argument poc convincent, història més aviat avorrida, sense una trama clara i el final no ajuda a millorar la història sinò el contrari. Les il•lustracions són més aviat tristes, color apagats i les cares dels personatges quasi sempre manifesten tristesa o preocupació. I no ens deixem l’Àlex, un monstre còpia del monstre protagonista del film monstruos S.A, però menys graciós i més babau.

Algo con lo que nadie había contado

FITXA
=====
Títol: Algo con lo que nadie había contado
Autor: Marit Törnqvist
Il•lustrador: Marit Törnqvist
Edició: Los cuatro azules, 2010
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Ya desde el título de este álbum ilustrado se nos anuncia el carácter alegórico de este libro, un libro que se abre a múltiples lecturas, dependiendo de a quién en esta historia queramos seguir. Si seguimos a la niña que, por ir corriendo delante de todos los demás se cae en el agujero, tendremos una lectura. Si seguimos a la masa de gente que primero se preocupa por ella e intenta consolarla en la distancia, pero luego la va olvidando poco a poco, tendremos otra. Si seguimos al niño que, ajeno a la historia de la niña que se cayó en un agujero, la descubre y durante un tiempo juega con ella, e incluso sin saberlo la ayuda a salir, una tercera. Y si seguimos al único personaje en todo el libro que en ningún momento la olvida, incluso cuando ella ya ha salido y se ha perdido entre la muchedumbre, una ¿última? lectura. Y, acompañando a todos estos personajes, los escenarios, la luz, los colores; la oscuridad de la noche y del agujero y la luz del exterior.

“Algo con lo que nadie había contado” no ofrece respuestas, solo plantea preguntas, y deja que sea el lector el que escoja su propia interpretación. No sabemos las motivaciones de los personajes, tan solo vemos sus acciones. Es por ello un libro que invita a la discusión y a la lectura conjunta.

[Lean también la estupenda reseña de Villar Arellano en el blog La tormenta en un vaso.]

El pollastre esplomat

FITXA
=====
Títol: El pollastre esplomat
Autor: Chih-Yuan Chen
Il·lustrador: Chih-Yuan Chen
Edició: Barcelona: Thule, 2010
Edat: de 4 a 7
Temàtica: les aparences enganyen


RESSENYA
=========
La pitjor cosa que li pot passar a un pollastre (després de ser rostit al forn, és clar) deu ser néixer sense ni una sola ploma al cos. Totalment esplomat. Podeu preguntar-li al protagonista d’aquest àlbum il•lustrat. El pollastre esplomat de la nostra història es constipa sovint, pateix al•lèrgia al pol•len i sempre passa fred. A més, ha d’aguantar la indiferència de la resta de pollastres, que es passegen davant seu lluint unes plomes meravelloses.

Tot canvia, però, un dia que el pollastre esplomat ensopega, cau dins d’un bassal i s’empastifa de fang. Per acabar-ho d’adobar, una ventada fa que se li enganxin al cos fulles, papers i tota mena d’objectes. A partir d’aquest moment, el pollastre esplomat deixa de passar fred. I el millor de tot és que queda francament guapo. Amb la seva nova imatge aconsegueix que els altres pollastres l’acceptin. Però fer-se passar per qui no és no resulta fàcil…

Chih-Yuan Chen ens explica un conte divertit, acompanyant-lo amb unes il•lustracions modernes i carregades de força visual, per descobrir-nos la necessitat d’acceptar-se un mateix tal com és i de no jutjar els altres superficialment. I per ensenyar-nos que, gairebé sempre, les aparences enganyen.

Los mamuts, los ogros, los extraterrestres y mi hermana pequeña

FITXA
=====
Títol: Los mamuts, los ogros, los extraterrestres y mi hermana pequeña
Autor: Alex Cousseau
Il·lustrador: Nathalie Choux
Edició: Madrid: Ediciones SM, 2010
Edat: de 4 a 7
Temàtica: diferència entre realitat i ficció, filosofia per a nens


RESSENYA
=========
“Y entonces, nosotros, ¿existimos o no existimos?”. He ahí la cuestión que desencadena la trama de este álbum ilustrado. Una pregunta sencilla en apariencia pero compleja a la hora de buscarle respuesta. Especialmente si quien la formula es un pequeño mamut y quien debe contestarla, su padre, se empeña en hacerle entender la diferencia entre pasado, presente y futuro o, más difícil todavía, la diferencia entre realidad y ficción.

A través de un largo paseo por campos y ciudades, el padre protagonista explicará a su hijo que los mamuts existieron en su día, que los ogros nunca han existido y que los extraterrestres quizás existan o quizás no. Aunque le advertirá que todos ellos son personajes de un cuento creado por un escritor con mucho sentido del humor y una ilustradora con serias dificultades para dibujar ogros. La historia se irá enredando de tal forma que al final costará saber quién ha surgido de la cabeza de quién… La interrelación entre personajes, autores y lector irá en aumento, hasta el punto de implicar al niño que lee en la creación del álbum.

Los dibujos de Nathalie Coux, amables y con cierto estilo naif, encajan como anillo al dedo con el texto de Alex Cousseau. Pequeños detalles absurdos en las ilustraciones refuerzan una trama ya de por sí bastante disparatada. Además, el niño lector descubrirá en cada dibujo acciones paralelas a lo que cuenta la historia y podrá jugar con sus propios hallazgos, algo que convierte a este álbum en una muy buena opción para ser leído o para ser explicado.

¿Y la hermana del título? Habrá que esperar hasta el final para descubrir su papel en el cuento. Puede que sea ella quien enseñe al pequeño mamut la diferencia entre presente y futuro…

(Chus Díaz)

***

“Y entonces, nosotros, ¿existimos o no existimos?”. He ahí la cuestión que desencadena la trama de este álbum ilustrado. Una pregunta sencilla en apariencia pero compleja a la hora de buscarle respuesta. Especialmente si quien la formula es un pequeño mamut y quien debe contestarla, su padre, se empeña en hacerle entender la diferencia entre pasado, presente y futuro o, más difícil todavía, la diferencia entre realidad y ficción.

A través de un largo paseo por campos y ciudades, el padre protagonista explicará a su hijo que los mamuts existieron en su día, que los ogros nunca han existido y que los extraterrestres quizás existan o quizás no. Aunque le advertirá que todos ellos son personajes de un cuento creado por un escritor con mucho sentido del humor y una ilustradora con serias dificultades para dibujar ogros. La historia se irá enredando de tal forma que al final costará saber quién ha surgido de la cabeza de quién… La interrelación entre personajes, autores y lector irá en aumento, hasta el punto de implicar al niño que lee en la creación del álbum.

Los dibujos de Nathalie Coux, amables y con cierto estilo naif, encajan como anillo al dedo con el texto de Alex Cousseau. Pequeños detalles absurdos en las ilustraciones refuerzan una trama ya de por sí bastante disparatada. Además, el niño lector descubrirá en cada dibujo acciones paralelas a lo que cuenta la historia y podrá jugar con sus propios hallazgos, algo que convierte a este álbum en una muy buena opción para ser leído o para ser explicado.

¿Y la hermana del título? Habrá que esperar hasta el final para descubrir su papel en el cuento. Puede que sea ella quien enseñe al pequeño mamut la diferencia entre presente y futuro…

(Albert Correa)

El cementiri sense làpides i altres històries negres

FITXA
=====
Títol: El cementiri sense làpides i altres històries negres
Autor: Neil Gaiman
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 12
Temàtica: fantasia, terror, humor


RESSENYA
=========
Escriu Neil Gaiman en la introducció d’aquest recull d’històries que un bon conte t’acompanya tota la vida. I té raó. Si un conte et captiva, no hi ha res a fer. Per molts anys que passin, mai n’oblidaràs l’argument, els personatges, la sensació que vas tenir en llegir-lo... Resulta que l’afirmació de Gaiman escau perfectament a les històries d’aquest recull. Onze contes amb el seu segell inconfusible i un objectiu comú: captivar els lectors a través de la fantasia.

Tots els contes de El cementiri sense làpides i altres històries negres són fantàstics, però presenten temes i estils molt variats. Hi trobareu històries de por, com la d’un trol decidit a menjar-se la vida d’un nen, la d’un misteriós gat negre que cada nit torna ferit a casa o la d’un inquietant ninot tancat en una capsa de joguina. També n’hi ha de divertides, com la d’una mestressa de casa que rep la visita d’un cavaller a la recerca del Sant Greal i o la d’un noi que comprova en una festa que, efectivament, les noies semblen vingudes d’un altre planeta. Altres contes freguen el surrealisme, com l’aventura dels membres d’un club gastronòmic que volen cruspir-se l’ocell del sol o una història de detectius, al més pur estil de novel•la negra, que reuneix diferents personatges de cançons infantils. I hi retrobareu en Ning, el nen que viu entre morts i làpides protagonista de El llibre del cementiri (Estrella Polar, 2009).

Aquestes onze històries us sorprendran, us divertiran, us espantaran… Però, sobretot, faran que us mantingueu enganxats al llibre fins a l’última lletra. Gaiman ho aconsegueix gràcies a un ritme àgil i a una descripció molt visual de les escenes. És un mestre imaginant situacions humorístiques que disfressa de normalitat, però també ho és recreant ambients inquietants i mantenint el suspens. Ho fa sense concessions: si el que explica ha de fer por, prepareu-vos per a passar por quan ho llegiu. Sovint deixa les històries obertes, probablement amb la intenció que el lector s’impliqui i en busqui el millor final. I és que escriure per a un públic juvenil no vol dir considerar-lo menys intel•ligent o menys madur a l’hora de llegir...

Val a dir que no tots els contes d’aquest recull mantenen la mateixa intensitat, però segur que hi trobareu alguns candidats a acompanyar-vos la resta de la vida. Jo em quedo, com a companys de viatge, amb un gat negre ple de ferides i un cavaller entestat a recuperar un calze sagrat. Ara us toca a vosaltres fer la vostra tria.

El gran bostezo

FITXA
=====
Títol: El gran bostezo
Autor: Monika Spang
Il·lustrador: Sonja Bougaeva
Edició: Océano Travesía, 2009
Edat: de 3 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
El sol s’amaga al zoo i comença l’epidèmia més terriblement divertida que podríeu imaginar, un rere l’altre tots els animals deixen anar grans i sonors badalls. Tigres, cignes, porcs, cocodrils, hienes, girafes, burros i fins i tot el rei de tots, el lleó, badallaran provocant que al lector i al contador se’ls encomani inevitablement. A veure qui és capaç d’escoltar o explicar aquesta història sense badallar. Amb aquesta premissa iniciem una lectura divertida breu i de caràcter repetitiu, que permet una fàcil comprensió de la història als més petits, ja que cada fragment de la història finalitza amb la mateixa fórmula “Entonces, ¿qué hacen?” i tot seguit badaaaallen, un darrera l’altre tots els personatges.

Sonja Bougaeva fa palès un cop més amb el seu treball, que és una gran il•lustradora, ofereix unes imatges senzilles que no deixen de tenir fins al més mínim detall que amb tocs humorístics molt ben trobat permeten fer un bon nombre de relectures per localitzar aquells detalls que en un primer moment acostumem a passar per alt. Aquest és un d’aquells àlbums que em fa plantejar-me què és un llibre joc? I és que, aquí tenim una proposta que no va més enllà de ser una història, però que ben contada es converteix en un divertidíssim i relaxant joc ideal per compartir abans d’anar a dormir.

Andrés cabeza abajo

FITXA
=====
Títol: Andrés cabeza abajo
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Roger Olmos
Edició: OQO, 2010
Edat: de 5 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Com si d’una matrioshka amb els personatges més perversos dels contes es tractés, Pablo Albo i Roger Olmos desgranen una història en la que trobem un nen que s’entesta a veure-ho tot per la banda negativa, passa d’un malson a un altre fins que decideix canviar d’actitud i buscant la part positiva de tot aconsegueix sortir d’aquesta pèrfida matrioshka. Un text divertit, on el riure i l’aprenentatge estan garantits. L’Andres, finalment, decideix veure l’ampolla mig plena i recondueix la seva actitud vital, ja que el que pot empitjorar té les mateixes possibilitats de millorar; i els petits lectors assumeixen amb naturalitat que tots, fins i tot les feres dels contes, expulsen per el mateix lloc el sobrant del procés digestiu, o el que és el mateix, la caca, només amb això ja es garanteix la diversió dels més petits.

Amb unes imatges plenes de detalls terroríficament divertits, Olmos ens situa famosíssimes víctimes dels contes clàssics a cada escena, trobem esquelètiques caputxetes i princeses impecablement vestides, això sí, sobre els seus ossos que és l’únic que els devoradors van deixar. El text utilitza la fórmula de la repetició que tan bé funciona amb els més petits, està molt ben trobat el detall d’escriure amb una tipografia més petita la frase que fa referència al punt anatòmic per on surten les coses dels ogres, dracs, lleons i llops.

Una vaca, dos niños y trescientos ruiseñores

FITXA
=====
Títol: Una vaca, dos niños y trescientos ruiseñores
Autor: Ignacio Sanz
Il•lustrador: Patricia Metola
Edició: Zaragoza: Edelvives, 2010
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:

(Premio Ala Delta 2010 de literatura infantil)

RESSENYA
========
“Al poeta chileno Vicente Huidobro, su país se le hacía muy alargado y demasiado estrecho. Y se había propuesto viajar a Europa para ensanchar sus horizontes. Sobre todo, quería ir a Madrid y a París. Allí vivían algunos de los escritores más importantes del mundo y él, que comenzaba a escribir y tenía muchas inquietudes, deseaba establecerse donde ocurrían los acontecimientos literarios.”

El principio promete: una ficcionalización de la vida, y en especial los viajes y algunas de las excentrididades, de Vicente Huidobro. En el título, los elementos principales de la historia: la vaca, Jacinta, la que Huidobro se empeñó en llevarse con él a Francia al emigrar, forma el núcleo de la primera parte de la historia. Los dos niños (sus hijos) y los 300 ruiseñores forman el segundo, que es donde la novela, en mi opinión, flaquea: el narrador se retira y deja paso a capítulos que alternativamente están redactados por el hijo y la hija de Vicente Huidobro, y en los que narran el viaje de vuelta de Europa a Chile con un barco cargado, a instancias de su padre, con 300 ruiseñores, pájaros que no existen en América y que Huidobro intenta (aunque fracasa, y sí, con esto les estoy desvelando parte del final) llevar a su país después de haberse enamorado de su bello canto.

El principio promete: las peculiaridades de Vicente Huidobro y su familia, la vida de la época, y algún apunte sobre sus poemas. Pero luego llega el viaje de vuelta a Chile, en el que Huidobro desaparece casi por completo de la acción (se retira a su camarote a escribir y casi no sale), y la historia se limita a ver pasar los días y morir los ruiseñores, primero por los calores del trópico y luego por el frío al acercarse a la Tierra del Fuego. Una segunda parte que se hace demasiado larga y monótona.

La intención no es mala, pero el resultado no convence, por mucho premio Ala Delta que el libro haya ganado...

La sorprenent i veritable història d'un ratolí anomenat Pérez

FITXA
=====
Títol: La sorprenent i veritable història d’un ratolí anomenat Pérez
Autor: Ana Cristina Herreros
Il•lustrador: Violeta Lópiz
Edició: Madrid: Siruela, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: miedos, fobias


RESSENYA
========
Aquest és un d’aquells llibres que fa feliç per una variada llista de raons.
Em fa feliç, primer, perquè significa que Siruela s’anima a publicar llibres il•lustrats. No negaré que sóc una gran fan de la seva col•lecció “Las tres edades”, on s’han publicat entre altres joies els llibres de Jostein Gaarder, Henning Mankell o Tonke Dragt, i el fet que afegeixin ara llibres per més petits és un bon presagi.
També em fa feliç el fet que s’hagi publicat tant en castellà com en català. No són gaires els autors catalans traduïts al castellà, ni els castellans traduïts al català. Quina llàstima, no els sembla? Bé, espero que aquest no sigui un exemple aïllat i que continuï aquest trasvàs d’idiomes.
I em fa feliç, és clar, perquè és un bon llibre bellament il•lustrat per la Violeta Lópiz (per qui sento una especial debilitat des que va fer aquesta portada per la revista Educación y Biblioteca).
El títol del llibre realment no podia estar més ben triat. L’autora ens fa un recorregut per l’origen, l’evolució i les diferents manifestacions en diferentes cultures d’aquest personatge de la nostra tradició popular que és el “ratoncito Pérez”. Vol, gairebé com un llibre de coneixements, donar resposta a totes les possibles preguntes que se’ls acudeixin als infants respecte del ratolí: On viu? Per què es dedica a recullir dents? Què en fa, de les dents que recull? D’on ha sortit la “Tooth fairy” americana, que fa la mateixa feina que el nostre ratolí però als Estats Units? I ho aconsegueix amb una barreja de realitat (“veritable”) i fantasia (“increïble”) a la qual pocs infants es podran resistir.

[Poden veure l’autora parlant d’aquest llibre en aquest vídeo del web Conocer al autor]

El fantasma de l'òpera

FITXA
=====
Títol: El fantasma de l'òpera
Autor: Francesc Miralles (basat en l'obra de Gastón Leroux)
Il·lustrador: Purificación Hernández
Edició: Beascoa - Lumen, 2010
Edat: de 7 a 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
El Fantasma de l'Òpera va ser un misteriós personatge que atemoria els actors, directors i fins i tot els espectadors que gaudien dels espectacles del cèlebre teatre de París. L'única persona que el va veure de prop i va viure per explicar-ho -encara que per poc temps- el va descriure com un esquelet vestit amb un frac negre que es cobria el rostre amb una màscara i apareixia i desapareixia a voluntat. Aquest ésser fugisser i venjatiu tenia la seva llar secreta a les catacumbes de l'Òpera de París construïda sobre un llac subterrani envoltat per la boira. Però el Fantasma de l'Òpera va començar a sortir del seu amagatall més del compte quan es va enamorar d'una jove corista, Christine... Aquest amor impossible desencadenarà una de les aventures més sinistres i evocadores de la història.

Tots els amants del musical, entre els quals m’incloc, estem d’enhorabona. L’editorial Beascoa dins la seva col•lecció Lumen infantil ha editat una versió il•lustrada d’una de les peces per excel•lència d’aquest gènere, El Fantasma de l’Òpera. Com no podia ser d’una altra manera, Francesc Miralles, que fascina en el gènere gòtic a joves i adults, sedueix aquesta vegada a nens i nenes amb una història tan terrorífica com enlluernadora. Amb un domini fruit d’anys d’experiència, entra al gènere infantil amb força, oferint un text carregat de detalls que permet ser explicat en una hora del conte, o bé fer-ne una lectura solitària.

Basat en l’obra original de Gastón Leroux, l’adaptació realitzada per Miralles junt amb les il•lustracions de Purificación Hernández configuren un àlbum il•lustrat que fascina, indispensable a qualsevol biblioteca. Imagino que gran part de l’èxit aconseguit ve motivat per el fet que en la història del fantasma més conegut de París hi convergeixen dues passions de Miralles i que són la música i el moviment gòtic, era d’esperar que el resultat fos tan rodó.

El rey del mar

FITXA
=====
Títol: El rey del mar
Autor: Imapla
Il·lustrador: Imapla
Edició: Océano Travesía, 2010
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El Rey del Mar és el darrer treball que presenta Imapla, la genial il•lustradora demostra una vegada més perquè el seu treball ha estat premiat en múltiples ocasions, té al seu haver importants reconeixements com l’Apel•les Mestres, el Premi Internacional d’Il•lustradors de l’any Unicef, el Premi Nacional d’Ilusctración del Ministeri de Cultura i d’altres. Amb aquest nou treball editat amb un suport de format cartoné de magnífic acabat i disseny acurat, de la mà de l’editorial Océano Travesía, trobem una història que ens planteja una pregunta:

“Es diu que al mar, com a la selva, el més fort és el rei.
Però, qui és el més fort?”


Mitjançant un enfilall de nou il•lustracions tan simples com efectistes, amb onomatopeies com a únic text de recolzament, Imapla ens planteja una situació ben coneguda per tots. El peix gran es menja el petit... segur?

Un llibre que permet jugar amb els més petits, que activa el seu interés i aconsegueix mantenir la seva atenció esdevé una fórmula divertida i entretinguda, per fer entendre que la unió fa la força, que les aliances poden esdevenir grans potències tot i que els seus integrants siguin petits. Absolutament indispensable per qualsevol biblioteca o aula que es vulgui fer valorar.

L'illa del... Teatre!

FITXA
=====
Títol: L'illa del... Teatre!
Autor: Dídac Botella
Il·lustrador: Josep Vicó
Edició: Alzira: Bromera, 2010
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: teatre


RESSENYA
=========
Dídac Botella és mestre. De fet, ell és el Dídac que, a L’illa del... Teatre!, proposa als seus alumnes muntar una obra de teatre. I el text, guardonat amb el premi de teatre infantil Xaro Vidal i publicat per la editorial Bromera dins la seva col•lecció “Micalet Teatre”, és precisament el guió de la representació real que va preparar el grup d’en Dídac. Hi trobem, doncs, teatre dins del teatre i una interessant alternança entre realitat i ficció. Amb un to planer, els personatges de L’illa del... Teatre! reflexionen sobre les dificultats que entranya i els beneficis que comporta l’experiència compartida i entusiasta de fer teatre.

L’obra està emparentada amb La classe (Entre les murs, 2008), pel•lícula creada per Laurent Cantet i François Bégaudeau a partir del llibre d’aquest darrer. No només sembla inspirar-s’hi, sinó que hi comparteix un missatge profund: engresca els mestres a treballar amb els seus alumnes reals per crear junts una obra amb virtuts i defectes autèntics, tot desterrant els tòpics de la “correcció”. Convida a fer teatre plegats, cadascú amb el seu nom propi, sense amagar que encarnen uns personatges ni que tampoc ho fan sempre tan bé com podrien... En una època en que molts mestres remuguen que “no hi ha obres per muntar a l’escola”, Dídac Botella ofereix veritable teatre pedagògic. Potser els adults n’aprendran tant com els nens.