Els contes de la mare ossa

FITXA
=====
Títol:
Els contes de la mare ossa
Autora/Il·lustradora: Kitty Crowther
Traducció: Toni Lillet
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: anar a dormir, explicar contes, mares i fills


RESSENYA
=========
Recordo quan els meus tres fills em demanaven que els expliqués un o més contes abans d’anar a dormir. I també recordo que més d’un conte va haver de ser explicat una infinitat de vegades. Estic totalment convençuda que si en aquell moment hagués tingut aquest llibre a les mans, s’hagués endut la palma d’or cada nit.

El petit ós demana a la seva mare ossa, molt amablement i per partida triple, que li expliqui tres contes. Tres històries fantàstiques amb un denominador comú, el fet d’anar a dormir. Una guardiana del son, la Flora a la recerca del fruit blau i en Galderic, un senyor petit, petit que no es treia mai l’abric (ni el barret).

Tres contes amb personatges apareguts de la imaginació més dolça. Cadascú amb les seves peculiaritats i maneres. Tots embolcallats d’una tendresa i sinceritat que t’arriben al més profund del cor.

Sabíeu que l’autora va néixer el mateix any que jo? Em porta 6 mesos i un dia, vet aquí. Potser no té cap importància però, jo, personalment, noto una connexió especial amb les persones que van arribar al món al llarg del mateix any que jo. Amb la Kitty Crowther em passa i aquesta connexió es transmet a través de les seves històries. No sé el que és, potser la llibertat que transmet en les seves creacions, potser la sensibilitat i espontaneïtat dels seus personatges, potser els entorns fràgils i vulnerables on embolcalla les seves històries.

En tot cas, teniu una autora molt reconeguda en l’àmbit internacional. Ha guanyat premis importants de literatura infantil i tots són merescuts. Jaume Centelles, amant de la literatura infantil i juvenil va dedicar-li un post al seu bloc, "La invitació a la lectura". Llegiu-lo, val la pena.

L’editorial, Libros del Zorro Rojo, ha fet una gran tasca amb aquest llibre. Una traducció al català perfecta que transmet, estic segura, aquest entorn proper de la nit i el dormir amb bona companyia. El format és ideal per a totes aquelles mares i pares i persones que vulguin explicar aquestes boniques històries als infants. I si ho fan en un vespre de tardor com els que estem vivint, amb cel rogent de foc, segur que els colors del llibre els acompanyaran fins que vingui la son.

Entrevista a Kitty Crowther de Fundación La Fuente.

Lluny, ben lluny d'aquí

FITXA
=====
Títol: Lluny, ben lluny d'aquí
Autora: Rachel Woodworth
Il·lustradora: Sang Miao
Traductora: Teresa Duran
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: emocions, meditació, autoconeixement


RESSENYA
=========
Quan teniu un dia dolent, d’aquells que us pregunteu per què us heu llevat del llit, que tot i tothom us molesta i que res del que feu us surt bé, quin és el vostre mètode d’aïllament per retornar a l’equilibri emocional? Si no en teniu cap, estigueu atents, perquè la protagonista d’aquest àlbum ens en proposa un.

La nena protagonista d’aquesta història té, com tothom, dies de tots colors. Hi ha dies que se sent furiosa, d’altres ben contenta, i en d’altres està trista. Fins i tot hi ha dies que passa per tot aquest ventall d’emocions. Però és en els dies realment horrorosos, aquells que emergeix la frustració, que sent la necessitat de desaparèixer. I és en aquest moment quan, amb el poder de la seva imaginació, escapa a un lloc lluny, ben lluny del seu present.

En un principi, aquest àlbum pot semblar un llibre més en l’extensa col·lecció de contes i àlbums sobre emocions que actualment ofereix el mercat editorial. No obstant, sorprèn (i s’agraeix) l’enfocament que se li dona, des d’una perspectiva d’apoderament del lector per tal que aquest busqui dins seu la fórmula psicològica per combatre una situació d’estrès emocional. L’àlbum obre una petita finestra cap al món de la meditació.

El text, planer, entenedor i sovint poètic, condueix subtilment al lector cap a la reflexió, cap a la cerca d’aquelles expressions que identifiquin i descriguin la seva pròpia realitat, i dona pas a l’observació de les il·lustracions, que lliguen la història a la perfecció. Sang Miao identifica molt bé la idea de Woodworth, i plasma gràficament els dos mons de la protagonista: la seva realitat, amb l’ús de la mitja pàgina o de vinyetes, en general en fons blanc, i amb colors vius; i el seu mon imaginari, omplint de colors intensos i foscos la doble pàgina a sang. Unes il·lustracions, amb textures d’aquarel·la, cera i tinta, que conviden a estudiar-les amb detall i submergir-se totalment al món de la protagonista.

Cal destacar, per últim, la importància del títol, doncs Lluny, ben lluny d’aquí és la fórmula que la protagonista utilitza tant per entrar dins el seu món imaginari, com per sortir-ne. Un bon enginy de l’autora.

L'espera

FITXA
=====
Títol: L'espera
Autor: Gina Clotet
Il·lustrador: Maria Girón
Edició: Tramuntana, 2018
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Qui no ha volgut mai atrapar un ocell per cuidar-lo i acaronar-lo? Qui no ha esperat retenir a algú malgrat saber que no es pot quedar per sempre al seu costat?

Les separacions fan mal però també són inicis de noves aventures que a la vegada tindran finals i nous inicis. Una roda que s’ha de viure amb intensitat, gaudint de cada instant... Com la nena protagonista d’aquesta història que espera, impacient, cada dia, un pardal que la visita: cada vegada aconsegueix apropar-s’hi una miqueta més; l’espera és dolça i emocionant i plena de curiositat envers l’animal. Quan arriba el moment de la captura, que tant li ha costat aconseguir, el deixa anar i amb el vol de l’ocell ella també s’allibera.

Amb aquesta metàfora el conte deriva a moltes lectures que està molt bé que s’introdueixin als més petits: l’amor cap a alguna cosa sense quedar-se atrapat, gaudint de cada moment i sensació, la curiositat cap a l’entorn, la temporalitat de les coses... A tot això que potser ja hem llegit altres vegades s’hi afegeix un cop d’efecte que per mi fa diferent la història. No només la nena deixa anar l’ocell sinó que passa pàgina i comença una nova aventura: la veiem disfressada de submarinista a punt d’entrar en una altra història, sense tristesa ni decepció. I per tal de reafirmar el missatge a les guardes finals se’ns guia cap a aquesta mirada sobre la vida amb un petit guió atrevit de com viure una aventura. Canvia doncs el concepte d’espera pel d’aventura: recomana perseguir un somni, perseverar, viure el moment... i quan s’acabi tornar a començar.

La il·lustració, molt realista, acompanya de bracet al text, poètic i minuciós, amb acabats que transmeten tendresa i afecte cap a tot allò que et va explicant. Imatges grans i clares de la nena a casa seva i al jardí en tots els moments cabdals amb l’ocell que centren cada situació. Text i imatge fan un tàndem per transmetre amb delicadesa i valentia tot allò que de vegades és intangible i difícil d’explicar i que tan bé han fet arribar l’autora i la il·lustradora.