Llibertat

FITXA
=====
Títol: Llibertat
Autor: Paul Eluard
Traducció: Marc Granell
Il·lustració: Jordi Vila Delclòs
Edició: Símbol, 2019
Edat: 8/9 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
un llibre que ens parla d’un poema
editat a França clandestinament
l’any 1942 quan el país estava ocupat
per les tropes alemanes i escrit per
un dels grans escriptors francesos
un poema punyent, radical, obert i
un crit amb força i coratge que de
seguida esdevingué un himne a la
llibertat

concebut inicialment com un poema
d’amor vers la seva dona a mida que
anava escrivint diu el poeta només
li venia al cap la paraula llibertat i
va canviar l’objectiu primer per
aquest text que eternitza un desig
molt simple i quotidià i molt concret
que és alliberar-nos de l’ocupant,un poema
amb més impacte social del segle XX.

La Luz il·lumina la dislèxia

FITXA
=====
Títol: La Luz il·lumina la dislèxia
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Iratxe López De Munáin
Edició: Vagueta Unicorn
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: respecte de la diferència, coneixement, fer un món millor


RESSENYA
=========
El començament d’aquest conte és...

“Aquesta és la història d’una persona que, amb molt d’esforç i determinació, ha aconseguit una gesta tan valuosa com millorar la vida dels altres i posar el seu granet de sorra per construir un món millor.”

La Luz tenia un somni. Un somni que es repetia nit rere nit...
La Luz arriba al món a Madrid, un dia assolellat de tardor. Els seus pares no sabien quin nom possar-li, Úsula com la besàvia, o Luz... Just en aquell instant se’n va anar la llum. Els seus pares van veure clar com s’havia de dir: Luz.
La Luz Rello tenia cinc anys quan es va adonar que tenia un problema. Ella veia les lletres però no aprenia al mateix ritme que els seus companys de classe. La Luz amb el temps s’adonà que era dislèxica, però no desisteix per aprendre i aprèn a conviure amb aquestes dificultats.
Ja d’adulta com a investigadora la Luz aconsegueix desenvolupar un test per detectar el risc de la dislèxia, el qual suposa una fita en el tractament
Una de les primeres coses que va fer va ser agrair-li al seu amic Sai que l’hagués ajudat. Va començar a valorar per sobre de tot les persones. Ara volia fer alguna cosa per ajudar a la gent, amb un sentit social.
Aviat decideix fer el doctorat sobre la dislèxia.
Els dislèxics són cervells màgics que funcionen d’una altra manera.

La Luz Il.lumina la Dislèxia és un llibre que ajuda a entendre les dificultats a les quals s’enfronten les nenes i nens amb dislèxia. La història és la d’una persona com tu i com jo, narrada a través d’un preciós relat i les il·lustracions de la Iratxe López de Munáin.

***

Coneixeu més sobre la feina de la Luz Rello, que ha inspirat aquest conte:



Sweet Sixteen

FITXA
=====
Títol: Sweet Sixteen
Autor: Annelise Heurtier
Traductora: Montserrat Franquesa
Edició: Pagès Editors, 2017
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: segregació, racisme, adolescència.


RESSENYA
=========
Situem-nos en un poble de l’Amèrica de finals dels anys cinquanta, a una Amèrica, encara segregacionista. La Grace i la Molly són dues noies a punt de fer setze anys, que veuen com les seves rutinàries vides pateixen una gran sacsejada.

La Molly és una de les nou persones negres escollides per anar a estudiar al Liceu Central de Little Rock, Arkansas, un institut de blancs. La Grace és una dels 2.500 estudiants blancs d’aquell institut que provaran d’impedir que els negres estudiïn amb ells, tot humiliant-los i assetjant-los. Una mateixa història, dos punts de vista.

La Molly somia desperta i pensa en la possibilitat que un dia hi hagi un president negre; un gest de complicitat de l’autora, que es permet aquestes llicències amb el lector, coneixedor de l’evolució de la història.

El personatge de la Molly s’inspira en la vida de Melba Pattillo, una dels nou estudiants que van formar part del procés d’integració a Little Rock. Heurtier pretén que prenguem consciència, tot fent una critica social, tal i com ja va fer amb l’adaptació infantil del conte de Tolstói ¿Cuanta tierra necessita un hombre para vivir? on es critica la cobdícia i l'ambició dels homes.

La història m’ha fet sentir impotència, m’ha fet plorar però també riure. Un imprescindible.

[Llegiu les primeres pàgines]

La importancia del primer cero

FITXA
=====
Títol: La importancia del primer cero
Autor: Oti Rodríguez Marchante
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: A buen paso, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: amistat, preadolescència


RESSENYA
=========
Els 10 anys… aquí tenim el nostre primer zero. Aquí està la frontera entre tenir un o dos dígits al nostre carnet d’identitat i sembla que aquí es dona el tret de sortida del nostre viatge iniciàtic cap a la vida adulta.

Andrés, Fredi, Paula i Iñaqui fan 10 anys i ells ho saben. Saben que hi ha alguna cosa que està canviant malgrat que no saben de què es tracta exactament. A través de quatre històries on cadascun d’ells ens explica com va viure un mateix moment: una tarda de preparació d’un treball de ciència, on amb ulls d’infant comencen a vislumbrar la seva pròpia mirada adolescent.
Trencant una mica l’estructura del llibre, la part final és un homenatge al còmic on a travès de tres historietes protagonitzades pel
Cristal, germà del Fedri, un personatge sorprenent, amb un síndrome que fa que es comporti de manera peculiar i que tingui una visió diferent des del seu paper de super heroi amb poders

Un grup de quatre nens /cinc, si tenim en compte al Cristal), on el protagonisme s’otorga especialment al que s’endevina que serà el trio protagonista. La Paula i els seus dos admiradors que seràn identificats a les il·lustracions mitjançant diferents colors: verd, blau i taronja i que seran els encarregats de portar el pes d’un dels temes mes universals que podem trobar a la literatura: l’amor. Una amor que comença i que els allunya de la infància amb el descobriment de nous sentiments i sensacions.
L’Iñaqui és una veu diferent, dins del grup pero no en el nucli dur, que portarà coherència i sentit comú en aquesta polifonia de personatges

Un llibre amb un contingut que una mirada infantil reconeixerà com a propi i que una mirada adulta reconeixerà amb un punt de nostàlgia. I és en aquest reconeixemt on rau el seu èxit.

La cançó del cucut

FITXA
=====
Títol: La cançó del cucut
Autor: Frances Hardinge
Traductor: Xavier Pàmies
Edició: Barcelona: Bambú, 2018
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: fantasia, misteri, justícia, identitat


RESSENYA

=========
La Triss Crescent desperta al seu llit, després d’un accident, amb llacunes a la memòria. No triga gaire a reconèixer la seva habitació i els seus pares, però no recorda exactament què ha succeït. A mesura que passen els dies, la noia va recuperant records de la seva vida, però alhora sent cada cop més intensament que alguna cosa va malament: té una gana insaciable, es desperta sovint amb el llit ple de fullaraca, la seva germana petita li té una ràbia impressionant... O potser és por? I el que és més inquietant, les nines cobren vida a les seves mans! La Triss es preocupa en veure que els pares també sospiten que ella no està bé. Així doncs, decideix esbrinar què li passa. Durant la investigació, descobrirà que allò que va succeir el dia de l’accident és més esgarrifós del que es pensava. I això la farà endinsar-se en una aventura fantàstica i perillosa on se l’haurà de jugar per protegir la família.

Vet aquí una altra novel·la apassionant de l’escriptora anglesa Frances Hardinge. Tot i que La cançó del cucut acaba de ser traduïda al català, es va publicar originàriament un any abans que L’arbre de les mentides, el llibre amb què l’autora va aconseguir un ampli reconeixement i premis importants. Ambdues obres comparteixen els trets característics de Hardinge: trames fantàstiques situades en un context històric, intriga amb elements sinistres, personatges femenins carismàtics i una prosa rica. Potser La cançó del cucut és més inquietant i surrealista que el llibre anterior (o posterior, vaja).

Allò que captiva més d’aquest conte de fades fosc, allò que ens atrapa des de la primera pàgina, és el punt de vista. Entrem a la història tan desconcertats com la Triss, sense saber què li ha passat i per què la seva germana, la Pen, s’entesta a perjudicar-la. Anem a les palpentes, deixant-nos portar per la protagonista. A mesura que avança la seva investigació i descobrim la realitat de la Triss, canvia la nostra opinió sobre la noia i sobre la gent que l’envolta. Resulta fascinant que, quan ja havíem empatitzat amb la protagonista, una revelació inesperada ho enderroqui tot i ens convidi a tornar a empatitzar amb ella des d’un altre angle. Aquest viatge emocional que vivim amb la Triss i també amb la Pen (és preciosa, l’evolució de la relació entre les germanes) es potser més atractiu que la trama fantàstica del llibre.

D’altra banda, la novel·la descriu amb encert el context social en què se situa la història: l’Anglaterra del 1923, pocs anys després que acabés la Primera Guerra Mundial. Hardinge ens mostra com s’adapta la població a la situació postbèl·lica: soldats que tornen a casa després del conflicte, famílies que han perdut un fill a les trinxeres i dones que no acaben d’encaixar en una societat que els vol tornar a treure l’autonomia aconseguida durant la guerra. També hi trobem una crítica social a com tracta la població a qui és diferent, a qui només intenta trobar el seu lloc.

Després de tot això, només faltaria dir una cosa: llegiu aquesta novel·la! Però si encara no en teniu prou, podeu mirar aquest vídeo (en anglès) on Frances Hardinge parla del llibre:


La balada del petit Jack

FITXA
=====
Títol: La balada del petit Jack
Autor i il·lustrador: Mikel Valverde
Edició: La Galera, 2018
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: aventures, valentia


RESSENYA
=========
El porquet Jack viu feliç i tranquil a la granja Palangana. Passa els dies pintant i decorant els estables i tots estaven contents de veure els paisatges i retrats. Però de cop i volta quan arriba el mes de juny deixa de pintar i des d’aleshores no va tocar cap llapis ni pinzell.

Alguna cosa li passa al porquet Jack. Van passant les setmanes i el porquet continua amb la mirada perduda i sense dibuixar.
Un vespre arriba a la granja Palangana un home corpulent amb una cama de fusta tot deixat amb una casaca bruta, empenyent una carreta amb un cofre i un sac, i amb un lloro de plomes acolorides a les espatlles.

- Aquesta és la taverna del vell Salmó? - va preguntar amb veu ronca als grangers.
- No, senyor això és la granja Palangana...

En Jack aleshores té una idea: fer-se passar pel lloro i viure moltes aventures.

Poc s’imagina que les aventures no sempre surten com un vol.

Un llibre ple d’aventures i poesia, on pots ser com el porquet Jack, valent per afrontar totes les situacions. Al final de cada aventura apareix un trosset de la balada del Petit Jack, una cançó força divertida.

Cándido y los demás

FITXA
=====
Títol: Cándido y los demás
Autor: Fran Pintadera
Il·lustrador: Christian Inaranja
Edició: Kalandraka, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: tolerància, autoestima, respecte


RESSENYA
=========
Des d’una mirada infantil, a Càndid trobem els fils filosòfics necessaris per arribar a qüestions que cap adult sabríem resoldre.
I potser, és millor així perquè no tot ha de tenir resposta o explicació.
El món de Càndid no és un món com el teu o com el meu. El seu món és tan únic i tan diferent com el de la resta però amb els suficients punts en comú com per a que sigui el mateix.

Qui no ha estat Càndid en la seva adolescència? (i en els dos sentits!) Qui no ha volgut passar desaparcebut en alguns moments de la seva vida però també formar part d’un grup com a identificació individual?

Aquesta identificació, els complexos, la solitud, la societat... es presenten en aquest llibre d’una manera tan subtil que només te n’adones quan un d’aquests temes t’ha tocat amb més o menys intensitat. I com que són temes tan universals, no es salva ningú i ens toca a tothom i per això Càndid és un llibre que no pot passar inadvertit perquè parla de nosaltres. I nosaltres com a lectors li donarem diferents vides segons les nostres visions i segons les nostres lectures, lectures que encara que siguin d’un mateix lector pot canviar segons el context i les circumstàncies en què es trobi.

Les il·lustracions són un punt i apart: esquemàtiques, abstractes... amb equil·libri perfecte amb l'essència del llibre i amb el text, construït amb frases breus i concises. Destacar la tipografia de màquina d’escriure antiga que a mi m’ha guanyat totalment

Guanyadors de la IX edició del Premi Compostela (2018), Fran Pintadera i Christan Inaranja han aconseguit construir una petita joia que destaca per la seva originalitat i valor.

Com ser un lleó

FITXA
=====
Títol: Com ser un lleó
Autor i il·lustrador: Ed Vere
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: valors i convivència


RESSENYA
=========
Ens trobem davant d’un àlbum genial, que ens permet gaudir de la història d’en Lleonard, el protagonista d’aquest conte. Un lleó extraordinari.
Hom te una idea preconcebuda del que és i representa un lleó, perquè tot sovint se’ns presenta com una fera salvatge i perillosa. Però tots els lleons són iguals? En Lleonard és un lleó un xic especial, no li agraden les mateixes coses que els hi agraden als altres lleons, però tot i així no deixa de ser-ho. L’acceptaran tal com és?
Si observem bé les il·lustracions, de seguida salta a la vista els colors càlids que hi predominen i ens fan viatjar a la sabana africana.
Cal esmentar, que l’autor del llibre és col·laborador d’un meravellós projecte, Power of Pictures, que promou l’ús dels àlbums il·lustrats com a eines educatives en l’educació primària del Regne Unit.
Us convido a gaudir d’una d’aquelles històries que
arriben per quedar-s’hi i perdurar per sempre més en els nostres cors.

Los cuentos de Willy

FITXA
=====
Títol: Los cuentos de Willy
Autor i il·lustrador: Anthony Browne
Edició: Fonde de Cultura Económica, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: els clàssics de la LIJ


RESSENYA
=========
Estava esperant fa molt de temps, que traduïssin aquest llibre al castellà, publicat el 2014, i finalment Fondo de Cultura Económica, ens ha permès poder gaudir d’aquest meravellós àlbum. Anthony Browne és un dels meus autors de capçalera, i els seus llibres omplen part de les meves prestatgeries, entre ells destacaria Túnel, Gorila, Willy el soñador i Willy y las pinturas.

Anthony Browne és un dels autors amb més reconeixement internacional de l’àlbum il·lustrat contemporani, amb una cinquantena de llibres publicats. Va ser guardonat amb el prestigiós Premi Hans Christian Andersen, l’any 2000. I la concessió de la Medalla Chidren’s Laureate 2009-2011, el va comprometre com a ambaixador, promotor i defensor de la literatura per a infants.

En els llibres d’Anthony Browne trobem una combinació perfecte entre el realisme amb gran atenció als detalls, i el surrealisme, amb tocs fantàstics i efectes visuals humorístics i enginyosos, que conviden a mirar-les i remirar-les una i altra vegada, i cada cop detectem detalls nous.

En molts dels seus llibres hi apareixen goril·les, sobre els que l’autor afirma estar-hi fascinat des de ben petit. La sèrie més apreciada de Browne, és sobre el ximpanzé Willy, un animal antropomorf. I de fet, l’últim llibre d’aquesta sèrie traduït en castellà, és precisament Los cuentos de Willy.

L’autor dedica el llibre a tots els grans escriptors i il·lustradors que l’han inspirat a escriure àlbums il·lustrats. És un homenatge als grans clàssics universals infantils i juvenils.

A través del seu protagonista, viatjarem i viurem meravelloses aventures, que ens portaran a dins de deu històries, que Willy narra en primera persona, com si fos el protagonista d’aquestes històries tan conegudes com: Robinson Crusoe, Alicia en el País de les Meravelles, Rapunzel, Pinotxo, entre d’altres, que el lector haurà d’endevinar, i on l’autor ens interpel·la fent-nos preguntes sobre el que creiem nosaltres que passa en cada moment.

Fantàstic àlbum amb el que gaudir una vegada i una altra, trobant els llibres que ens va deixant l’autor perquè busquem, i per conèixer o rellegir els clàssics de la LIJ.

A poc a poc

FITXA
=====
Títol: A poc a poc
Autor: Víctor Sunyol
Il·lustrador: Olga Capdevila
Edició: Comanegra, 2017
Edat: 7/8 anys
Temàtica: cançons de bressol


RESSENYA
=========
a poc a poc
somnis endins
amb gust
de colors vius
cel glaçat
de maduixa blava
de terra moll
i pedra seca
el sol que juga
a endevinar
rialles
i la lluna
que piula
divertida
encenalls
de fusta i seva
la nit que passa
sense glòria
pel costat del coixí de closca

La guerra de los botones

FITXA
=====
Títol: La guerra de los botones
Autor: Avi
Traductor: David Paradela López
Edició: Barcelona: Bambú, 2019
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: histórica, educación por la paz


RESSENYA
=========
[Autora de la ressenya: Chus Díaz]

Agosto de 1914. Patryk, un chico de doce años, vive en un pueblo polaco ocupado por el ejército ruso. Los vecinos han normalizado la convivencia con los soldados, por lo que el día a día de la localidad es bastante tranquilo. Para Patryk, lo más interesante de la jornada es enfrentarse a los desafíos que inventan él y sus amigos. Pero todo cambia el día que un aeroplano sobrevuela el pueblo y lanza una bomba sobre la escuela. Ese ataque es el preludio de la llegada del ejército alemán y del enfrentamiento entre soldados de ambos bandos por el control del pueblo. Mientras que los vecinos son testigos incómodos de esa lucha militar, Patryk y sus amigos ven en el enfrentamiento la oportunidad para iniciar un apasionante reto: robar botones de los uniformes militares. Quien se haga con el botón más valioso, se convertirá en el rey del grupo.

La guerra de los botones es la última novela de Avi, un escritor con gran habilidad para la ficción histórica. Autor de más de setenta obras LIJ, cuenta con el reconocimiento de la crítica y de los lectores. Antes de publicar este libro, el escritor neoyorquino nos había seducido con dos de sus novelas previas, que ya reseñamos en el blog: Las verdaderas confesiones de Charlotte Doyle y Ciudad de huérfanos.

¿Os ha resultado familiar el título de su nuevo libro? Eso es porque existe otra novela titulada La guerra de los botones, que escribió el francés Louis Pergaud en 1912. Quizás hayáis visto su adaptación cinematográfica, ya que ha sido llevada a la gran pantalla varias veces. Aunque coinciden en varios aspectos (la época, los protagonistas infantiles, el ambiente rural), lo cierto es que estas novelas no tienen nada que ver. Avi explica en su web que su obra se inspira en una anécdota de infancia que le contó su suegro.

La guerra de los botones de Avi nos presenta una historia sobre la insensatez de la guerra y sus efectos sobre una población inocente atrapada entre dos bandos. Para ello, establece un paralelismo entre la guerra y las peripecias de un grupo de chicos corrientes. Lo que para ellos empieza como un juego ingenuo para demostrar su valentía se irá complicando por culpa de la ambición de Jurek, uno de los amigos. Patryk, el protagonista, hará lo posible por frenar a Jurek, pero la rivalidad entre ambos irá subiendo de tono a la vez que se agrava el enfrentamiento militar. Los chicos, sin darse cuenta, se contagiarán de la crueldad de los adultos. En ese sentido, podríamos ver similitudes entre este libro y El señor de las moscas, de William Golding.

El punto de vista de la novela juega a favor de la trama. Como está narrada en primera persona, podemos ver cómo Patryk va perdiendo la ingenuidad a medida que la guerra avanza y el reto de los botones se complica. Descubrimos hasta qué punto, pese a las buenas intenciones del chico, sus inseguridades y su espíritu competitivo contribuyen al desenlace.

En definitiva, La guerra de los botones es una novela muy recomendable. Además de hacernos disfrutar con su lectura, nos invita a reflexionar sobre cómo surgen los conflictos y sobre la responsabilidad que tienen sus implicados, incluso quienes muestran una actitud pasiva. Eso la convierte en una buena propuesta para club de lectura.

RESSENYA
=========
[Autora de la ressenya: Marta Ortiz]

Haig de confessar que he llegit la ressenya de la Chus abans de començar la meva. L’he trobat magnífica i molt complerta, així doncs jo faré una ressenya curta i molt personal, ja que no em voldria repetir amb els punts que ha tractat ella i ens els quals estic d’acord.

Així doncs, tractaré de plasmar els meus sentiments conforme he anat llegint la nova novel·la d’ Avi.

Sorpresa, al saber que “només” fa 100 anys existia gent que mai havia vist un avió i no sabien que son les bombes. Tristesa, quan cau la bomba i las mares corren a salvar els seus fills. Tendresa, al conèixer als personatges, nens de 11-12 anys que s’han quedat sense escola on anar i que son testimonis i víctimes de una realitat que no entenen.

Interès, al conèixer la realitat de cada nen i com això afectarà a les seves pors i ambicions, especialment pel que fa a Jurek i Patryk.