Les noies també... poden! / Els nois també... poden!



FITXA
=====
Títol: Les noies també poden! / Els nois també poden!
Autora: Sophie Gourion
Il·lustradora: Isabelle Maroger
Edició: Astronave (Octubre 2019)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: igualtat de gènere


RESSENYA
=========
Aquest llibre podem triar per on comencem a llegir-lo, si pel costat on apareix la nena disfressada de pirata o el nen disfressat de ballarí. Són dues històries en una que conviden a tenir una actitud tolerant envers nenes i nens.

És una bona eina per ajudar-los a prendre consciència i no tenir por a la mirada dels altres. Un bonic conte on aprenem a superar prejudicis: a les escoles, al carrer, als familiars, a la televisió. Frases com el futbol no és per noies, les nines no són per nens, els nens no ploren. Res de tot això està prohibit! Tots, nens i nenes, poden jugar al futbol, fer de pirates, d’investigadores, de policies, abraçar les nines, fer avions, construir torres. Poden ser tímids a l’escola i somiar que són científics o bombers. Poden vestir-se de color rosa, plorar, ballar. A la vida per ser feliç cal que tothom sigui lliure per ser qui vol ser.

Un conte per aprendre a decidir què volen ser. Per tractar de canviar mentalitats dels homes i les dones del futur. I un llibre d’actualitat pels temps en els quals vivim.

La liebre que se burló de nosotros


FITXA
=====
Títol: La liebre que se burló de nosotros
Títol original: I tacchini non ringraziano
Autor: Andrea Camilleri
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Il·lustrador: Paolo Canevari
Edició: Duomoediciones, 2019
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: comportamiento de los animales, relación respetuosa de las personas con los animales


RESSENYA
=========
Animales; domésticos, libres, de paso, de granja. Camilleri (1925-2019) nos narra doce cuentos donde los animales no son personificaciones sino simplemente animales. Ellos son el eje principal de las historias ya sea porque nos aman incondicionalmente, nos engañan, se emborrachan, o generan miedo en nosotros a causa de malos entendidos. Algunos cuentos narran una historia sin desviaciones, fiel a la esencia del género; mientras otros se asemejan más a una charla que enlaza una historia con otra. En todos, sin embargo, subyace la relación de respeto, amor y a veces asombro del autor-narrador y el resto de los personajes con los animales. Una mirada calmada y positiva; sabia y traviesa, seria pero con humor como esos cuentos narrados por l@s abuel@s al caer la tarde.

Cada historia va acompañada de una sencilla ilustración de Paolo Canevari (Roma, 1963), influyente artista plástico italiano afincado en Nueva York y amigo del autor. Pero, ¿por qué un libro titulado –en español – La liebre que se burló de nosotros tiene pavos en la portada? Si buscáis el significado de tachinni encontrareis la respuesta (¡y también podréis descubrir a qué cuento se refiere!). Ahora bien, por qué se han querido quedar los pavos en la portada de la edición en español es una pregunta que será más difícil responder…

Por último, cabe destacar algunos detalles de la presente edición como son el uso de letra grande sobre papel mate, sin duda un valor añadido para personas con problemas de visión, y su certificación de sostenibilidad forestal PEFC. En su conjunto, este libro es un objeto valioso tanto por su contenido como por su forma. Un regalo entrañable para lectores de cualquier edad.

Paolo Canevari y Andrea Camilleri durante la presentación del libro.
Milán, 2018.

La princesa manca

FITXA
=====
Títol: La princesa manca
Autor: Gustavo Martín Garzo
Il·lustradora: Mo Gutiérrez Serna
Edició: Kalandraka, 2019
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: conte popular, fantasia, oralitat


RESSENYA
=========
“[E]l gesto que inicia la literatura es el de la esposa de Barbazul abriendo el cuarto prohibido. Un cuarto cerrado es la pregunta que aún no se ha llegado a contestar, y ese es el mundo que explora la literatura"


Recupera Kalandraka este texto de Gustavo Martín Garzo publicado originalmente en 1995 por la editorial Ave del paraíso, y que también había aparecido posteriormente en Lumen (2006) y Debolsillo (2012), curiosamente siempre catalogado como “novela”, nunca como texto infantil y/o juvenil. [Interesante a ese respecto este texto del Centro Virtual Cervantes.]

En La princesa manca hay habitaciones que encierran preguntas sin contestar, así como cofres, bosques y todo tipo de objetos (como capas y vestimentas) que ocultan misterios, secretos que los personajes descubren a la vez que los lectores de esta nueva (y a la vez, tan antigua como el propio hecho de contar cuentos) fábula de Gustavo Martín Garzo, en la que parece que su autor esté jugando a ensartar, como si de cuentas de un collar se trataran, mitos, tropos y arquetipos de la historia inmemorial de la tradición cuentística popular. [Más referencias y una comparativa de La princesa manca con la tradición narrativa medieval, este estudio.] Cuentos dentro de cuentos, en los que además se mezcla el sueño profético que se convierte en realidad en un trasvase constante de fantasías que transportan al lector en volandas, sustrayéndolo del tiempo y el espacio para, sin soltarlo de la mano, acompañarlo en un viaje simbólico cuidadosamente construido y orquestado, en el que el autor ha cuidado hasta el más mínimo detalle.

Todo empieza con un niño, Esteban, y su abuelo. Ambos viven en los bosques, en ese tiempo mágico que sabemos que no es el nuestro pero somos incapaces de ubicar en ninguna cronología, alimentándose de lo que allí son capaces de recolectar, y acercándose al mercado del pueblo una vez al mes para vender e intercambiar los cestos y pequeños muebles que elaboran y así conseguir otros elementos de primera necesidad. Pero la vida transcurre, el abuelo de Esteban muere y nuestro protagonista se queda solo, continuando con la única vida que él conoce. En una de sus excursiones al mercado del pueblo se encuentra al borde del camino con un viejo hambriento al que Esteban ofrece comida, comida, más comida, hasta quedarse sin nada que ofrecer, y el viejo se marcha no sin antes decirle que al cabo de un mes volverán a encontrarse, y olvidando tras de sí un cofre que Esteban recoge y al principio se muestra reacio a abrir, pero cuya pequeña cerradura acabará forzando para descubrir en su interior… una mano con vida propia.

De la mano de esta mano y de la relación que Esteban entabla con ella, el autor nos lleva en un viaje en el que hay momentos de horror, de amor, de tristeza, de júbilo, terribles renuncias, sacrificios, intuiciones, descubrimientos y un largo etcétera. De los ecos a las mil y una noches, hasta los cuentos judíos pasando la tradición europea con reminiscencias de Barbazul y la Bella durmiente, La princesa manca construye un relato con un inconfundible sabor a folklore y tradición oral.

Acompaña el texto de Gustavo Martín Garzo en esta edición las ilustraciones de Mo Gutiérrez Serna, que juegan a su vez a representar con su propio simbolismo la historia narrada. La edición es bellísima, desde el color de las ilustraciones hasta el de las tintas del texto y el tacto del papel, como si desde su propia presencia física el libro ya nos estuviera diciendo que ha llegado con la voluntad de tener una vida larga y feliz como una perdiz.

Por último, me permito un apunte personal a modo de advertencia: cuidado si la tradición literaria heteropatriarcal os hace salir sarpullidos. Si es vuestro caso, quizá este libro no sea para vosotres… aunque personalmente he sido capaz de sobreponerme al rol de la mujer como sumisa esposa, hija y acompañante de las figuras de poder masculinas para disfrutar de un texto embriagador y cuya intención no es cuestionar el status quo sino engarzarse en una tradición que estuvo ahí y constituye un corpus central en la historia de la narración occidental.

Os dejo con un fragmento del texto, que espero os despierte las ganas de dejaros llevar por el fantástico periplo de Esteban en búsqueda del origen de su amiga la mano viviente:

No era cierto que los sueños no fueran reales ni que las cosas que sucedían en ellos solo existieran en la imaginación de los hombres. El mundo que aparecía en los sueños no era menos cierto que aquel que tenían ante sus ojos, que aquel mismo salón - por ejemplo - donde estaban ahora, y cuyo suelo brillaba como la superficie de los lagos helados, o que aquel casco de oro, que habían labrado para él los mejores orfebres de Venecia, y cuya justa fama traspasaba fronteras. El problema no era la realidad o irrealidad de los sueños, sino cómo descubrir los caminos que los comunicaban con nuestra vida. Bastaba con encontrar uno de esos caminos y disponer de la técnica adecuada que permitía recorrerlo, para que fuera posible al instante el tránsito entre los dos mundos. Era esa posibilidad, solo presentida por los pueblos más refinados, como el chino, o los sabios más grandes, la que había hecho que ciertos objetos maravillosos hubieran llegado a formar parte de nuestro orbe. Por ejemplo, el cristal. ¿Quién podía dudar de que una sustancia así, que parecía prolongar la del agua que habría de contener, no era uno de esos objetos soñados? ¿No estaba el amor mismo, el curso delicado de las caricias, la vida escondida a que daba lugar, hecho de la misma materia que nuestros sueños? ¿De dónde venían los recién nacidos? ¿Adónde iban al morir los seres que habíamos amado? No, el sueño no se limitaba a guardar memoria de las cosas que previamente habíamos vivido en el mundo, sino que él mismo generaba sus propias criaturas y objetos. Esas criaturas y objetos no estaban antes en la realidad. El sueño las producía como la naturaleza producía los árboles, los animales y los planetas que poblaban el firmamento, y el hombre debía encontrar para ellas, como había hecho antes con las otras coas del mundo, un acomodo en su corazón.

Escola xocolatina

FITXA
=====
Títol: Escola xocolatina
Autor: Joana Sabata
Il·lustrador: Armand
Edició: Piscina, un petit oceà, 2018 (col·lecció la banyera)
Edat: a partir de 6/7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un llibre molt didàctic i sensible que gira al voltant del gust, la forma, l’olor i la història de la xocolata i la ciència que hi ha al darrera, perquè ens agrada tant la xocolata… quin misteri
amaga…

A l’escola xocolatina ho saben prou bé, els seus alumnes cada dia viuen en primera persona la màgia del cacau i experimenten en propia pell que la ciència es pot fer entenedora i es pot explicar sempre en qualsevol format.

Off

FITXA
=====
Títol: Off
Autor i il·lustrador: Xavier Salomó
Edició: Flamboyant
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Medi ambient


RESSENYA
=========
Off és un àlbum sense mots explícit i directe que t’interpel·la a reflexionar sobre què fem per preservar la natura, per aturar la destrucció del nostre món tal i com el coneixem.

Una nena amb una capa vermella i un cérvol viatgen per un lloc inhòspit, fosc i devastat. Arriben a una central nuclear de la que no para de sortir fum. Un cop a dins, tot ple de cables i una màquina central amb un botó vermell parpellejant. Un acte tan senzill com apagar aquest botó és el que dóna pas a la reconstrucció, a la vida en sí mateixa. Tot es cobreix de verd i el bosc comença a créixer. I és aquesta mateixa nena i aquest mateix cérvol els que viatgen a través de la pluja en busca de les altres centrals nuclears.

Tal com diu el propi autor

És un llibre que està ple de referències d'obres que m'han acompanyat durant la realització de l'àlbum: el magnífic llibre d'Igor Kostin "Txernòbil, confessions d'un reporter", "La Carretera" de Cormac McCarthy, les pel·lícules de Miyazaky (com és habitual), i, molt especialment la música de Trent Reznor i de Nick Cave. OFF existeix, també, una mica gràcies a ells.

Sembla ser que el Xavier Salomó es va inspirar per crear Off en la seva experiència personal sobre com va viure la tragèdia de Txernòbil i de Fukushima anys després.

Tinc un tanc de joguina

FITXA
=====
Títol: Tinc un tanc de joguina
Autor: Pere Martí i Bertran
Il·lustrador: Núria Tomàs Mayolas
Edició: Akiara Books, 2019
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: joc i guerra


RESSENYA
=========
Aquest conte sorgeix d’un poema publicat per primer cop en l’antologia de Pere Martí titulada Paraules bessones (Barcanova, 2010). Es tracta d’un poema il·lustrat que ens fa reflexionar sobre la futilesa de la guerra a la societat actual.

El text, un poema antibel·licista amb una rima ben marcada que ens explica com un nen o una nena que sempre jugava a guerres i a matar, quan veu la guerra real per televisió i tota la repercussió que comporta decideix canviar el rol del joc. Els tancs reals que disparen i esclafen tot el que troben, edificis i persones, deixant-ho tot ple de sang... això li provoca malsons i imagina com els seus soldats de joguina sagnen, fins que decideix fondre’ls i desmuntar el tanc per construir somnis de pau.

Game over. Joc acabat.

És una invitació al diàleg, una reflexió sobre la guerra a la societat actual, plasmat d’una manera poètica i didàctica.



El llop de sorra

FITXA
=====
Títol: El llop de sorra
Autora: Asa Lind
Il·lustradora: María Elina
Edició: Kalandraka
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: filosofia


RESSENYA
=========
La Valentina vivia amb el seu pare i la seva mare en una casa a la vora del mar. La casa era petita, però el mar era immens i t’hi podies banyar, almenys a l’estiu.

Així és com comença a narrar Asa Lind la història d’una nena. La Valentina té molts moments de solitud, fins que un dia a la platja se li apareix el llop de sorra. Sí sí, un llop de sorra! Tranquils, no menja éssers humans, només raigs de sol i raigs de lluna perquè els raigs de lluna et tornen savi. El llop es convertirà en el seu company, amic i referent a la descoberta de tantes i tantes preguntes que se’n fa la Valentina.

El Llop és qui donarà resposta a totes les inquietuds i curiositats del món en una època en la què la necessitat de trobar els per què és imprescindible.

Tracta temes com la pròpia existència, l’amistat, la confiança en un mateix, la por i l’univers tant des d’una vessant quotidiana com profunda.

Les il·lustracions també transmeten aquesta complicitat entre Valentina i el Llop. Les tonalitats d’ocres aporten la calidesa i intimitat necessària entre els dos personatges.

Definitivament és un llibre poètic, oníric i filosòfic.

A la web de Kalandraka diu que és el primer volum d’una trilogia publicada en diversos països i adaptada en format teatral, radiofònic i animat. Esperem poder tenir traduïda al català la obra sencera.

Libre (Release)

FITXA
=====
Títol: Libre (Release)
Autor: Patrick Ness
Traductor: Luis Murillo
Edició: Nube de tinta, 2017
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: adolescència, amistat, assetjament, drogues, fantasia, homofòbia, homosexualitat, identitat, religió, violència de gènere.


RESSENYA
=========
No crec que m’equivoqui de gaire al dir que quan agafem un llibre d’en Patrick Ness molts tenim en ment l’esperança de trobar una altra faula com la de Quan un monstre em ve a veure. Així és com vaig agafar aquesta novel·la...

Adam Thorn és el rotund protagonista d’aquesta història. El vaig acompanyar al llarg de 24 hores. Des de la primera pàgina fins a la festa de comiat de l’Enzo, el seu ex, vaig viure la culpa de la religió per ser aquella persona que no volen els teus pares, la repugnància per ser l’objecte de desig del teu cap a la feina, el confort de sentir com el valor de l’amistat i l’amor son salvavides durant les vivències de l’adolescència.

I la trama fa així... Últims dies d’estiu, som a punt de començar l’últim any d’institut i l’Enzo marxa del poble. Els companys de l’institut li preparen una festa de comiat i l’Adam, que continua lligat a una relació que va ser més aviat tòxica, escolta els consells i rep el suport de l’Àngela, la seva amiga de l’ànima, i d’en Linus, la seva parella actual. Al llarg d’aquestes 24 hores l’Adam mostra a cor obert el procés que viu de recerca d’identitat, de presa de decisions i de maduració, en definitiva.

La història podria tenir aquest argument, per si sol prou complet, però en Patrick Ness inclou en aquest relat un altre de paral·lel, fantàstic i mitològic. Quan l’Adam, deixant-se portar per un impuls, compra una rosa i es punxa el dit, desperta dins del llac una entitat plena de ràbia i dolor que ha tornat a buscar venjança. Acompanyada d’un faune que la serveix, “la reina”, posseïda i ferida, cercarà alliberar-se també d’una relació tòxica i cruel i és capaç de tot per aconseguir-ho.

Una novel·la inquietant que et deixa un regust amarg, amb uns personatges ben treballats i una doble trama que potser no acaba de funcionar del tot perquè son massa independents una de l’altra, però una bona opció per reflexionar sobre molts temes. Trobem algunes referències musicals i bibliogràfiques que ens situen la trama en l’actualitat. Aquest llibre ha recollit l’herència de La Sra. Dalloway de Virginia Woolf i l’obra de Judy Blume Forever.

El senyor Ness és patrocinador de “Diversity Role Models”, una organització benèfica que treballa l’ homofòbia en els centres d’ensenyament, i amb aquest llibre posa el seu granet per visibilitzar aquesta realitat.

Som a la claveguera amb en Pau i en Pere

FITXA
=====
Títol: Som a la claveguera amb en Pau i en Pere
Autor: Maurice Sendak
Traductor: Miquel Desclot
Edició: Kalandraka, 2019
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Aquest és una de les obres més desconegudes del gran i apreciat autor que fou Maurice Sendak. Realitzada el 1993, arriba ara a les nostres llibreries gràcies a la infatigable tasca de recuperació dels clàssics que du meritòriament a terme l’editorial Kalandraka.

Diuen que està inspirada en un parell de cançons populars angleses, però això és menys important que el fet que s’hi entrevegin perfectament les dèries personals de l’autor en els seus darrers anys professionals: la por, la preocupació pels infants marginats, la voluntat de rem
eiar-la ni que sigui per mitjà d’una fantasia llunàtica, el refús a escamotejar la presència del mal, el protagonisme infantil..., Tot això servit amb aquell traç minuciós i ple de detalls que cal observar amb calma a cada una de les seves espectaculars doble planes, on el negre, el blanc i el roig dominen i potencien.

No és certament un d’aquells àlbums de capçalera, que els lectors volen llegir i rellegir una nit rere l’altra, com ho son Allà on viuen els monstres, o A la cuina de nit, però en manté totes les característiques, amb un text que havia de resultar molt difícil de traduir al sempre excel·lent Miquel Desclot, i que es desenvolupa, frase rere frase, en una maquetació abarrotada i complexa. Però, malgrat les crítiques rebudes per part dels mediadiors benpensants, i sense negar que hi ha fragments terribles, el més horrible de tot seria no parar-hi esment. Perquè tan digne d’atenció és aquest llibre com el missatge d’atenció a la infància marginada que l’autor ens vol transmetre.

La brigada de las pesadillas (vols. I i II)

FITXA
=====
Títol: La brigada de las pesadillas (vols. I i II)
Autors: Franck Thilliez / Yomgui Dumont / Drac
Edició: Astronave
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: Misteri, fantasia, Ciència Ficció


RESSENYA
=========
Norma editorial s’està obrint camí dins el públic infantil i juvenil amb el seu magnífic segell Astronave, i com no podia ser d’altra manera amb especial sensibilitat en el mon del còmic. Amb aquesta La brigada de las pesadillas, iniciem una trilogia de la qual sols quedarà per publicar el darrer volum i conclusió, com a mínim fins el moment.

Tristán i Esteban son dos nois de 14 anys que foment part d’un misteriós projecte liderat pel no menys misteriós professor Angus, en el qual i mitjançant una tecnologia sorprenent aconsegueixen entrar en els somnis dels pacients i buscar l’origen dels seus malsons alhora que se les enginyen per neutralitzar-los i retornar-los al camí del bo i feliç son. Aquesta es la clínica del somnis on la rutina i les aventures s’aniran alternant fins que la jove Sarah es ingressada. La seva presència desencadenarà tota una sèries de fets de conseqüències imprevisibles i obrirà la capsa de Pandora que portarà cap als secrets del professor Angus, a partir d’aquí ja res serà el mateix.

Un preàmbul sobre el que Franck Thilliez, reconegut escriptor de gènere negre que aquí fa la seva primera incursió en el món del còmic, li serveix per composar una història divertida, misteriosa, i per sobre de tot addic

tiva que manté en tot moment l’atenció del lector salpebrant-la amb dosis de terror, enginy, i simpatia. Yomgui Dumont i Drac s’encarreguen del dibuix i el color respectivament. Per la seva part el dibuix narrativament funciona a la perfecció, amb enquadraments i muntatges de pàgina molt àgils que ajuden a fluir l’acció quant correspon. Dumont es fa seu un recurs molt propi del manga de dibuixar els ulls molt grossos, fet que ajudarà a perfilar les personalitats dels personatges i a marcar el seu caràcter. Tot plegat suma en la mateixa línia, en la de conformar una lectura esplèndida.

Si ja et vas enganxar a Solos (Dibbuks), ara t’enganxaràs a La Brigada.